<p>A total population of 4,479 children (7-15 years of age) attended school in Ludvika & Smedjebacken in 2000. All the school children and their parents were asked to fill in a questionnaire concerning different tics A three-stage procedure was used: tic identification, interview, and clinical assessment.</p><p>Tourette syndrome, according to DSM IV criteria was found in 25 (0.6%) of the children, another 34 (0.8%) suffered from chronic motor tics (CMT), 24 (0.4%) from chronic vocal tics (CVT) and 214 (4.8%) children had had transient tics (TT) during the last year. Altogether 297 (6.6%) children had or had had some tic disorder. </p><p>Twenty-five controls without tics and 25 children with TT of the same age, sex and school as the TS children were randomly chosen. They were together with the 34 children with CMT and the 24 children with CVT examined with use of a broad battery of instruments. </p><p>The mean age of the first symptoms of TS was significantly lower than the onset of chronic motor/vocal tics. A younger age of onset of TS indicated more severe tics. Eighty per cent had a first-degree relative with a psychiatric disorder such as tic disorder, obsessive-compulsive behaviour, attentiondeficit/hyperactivity disorder (ADHD), or depression. A non-significant increase with regard to reduced optimality score in the pre-, peri-, or neonatal periods was found in children with TS compared to controls. No differences were found concerning socio-economic status. Psychiatric comorbid disorders were found in 92% of the children with TS. ADHD was most common. Patterns of psychiatric comorbidity were similar in children with TS and CVT. Children with TS perform poorer than the population in general with respect to cognitive functioning and self-perception.</p><p>The results are discussed as they relate to the need for case identification, diagnosis, intervention, and treatment. </p>

Notre thèse est animée par le questionnement suivant : Dans quelle mesure la formation initiale aux Technologies de l'Information et de la Communication (TIC) des futurs professeurs d'école développe-t-elle leurs compétences en TIC ? Définissant le concept de compétence en commençant par une approche linguistique, nous avons mené une revue de la littérature nous menant à définir ce que revêt une compétence dans le domaine des TIC. Par ailleurs, après un rappel historique de la prise en compte des TIC dans le système scolaire français, nous situons dans cette lignée la formation à la détention du Certificat Informatique et Internet -- niveau 1 (C2i) désormais nécessaire à tout étudiant universitaire et condition pour une formation professionnalisante à l'enseignement. Le cadre méthodologique est fondé sur une étude de cas d'une université parisienne. Des observations, entretiens, questionnaires et tests de compétence ont été réalisés. Une nouveauté dans le recueil des données réside dans l'exploitation des possibilités du stylo numérique à travers la passation de tests traduisant, sur papier tramé, des compétences en tableur. Notre analyse minutieuse des données-temps a permis de produire des représentations traduisant des comportements de répondants au formulaire. La formation initiale de futurs enseignants du primaire ainsi analysée nous est apparue comme menant à l'appropriation de certaines compétences chez les formés et à leur sensibilisation à de nouveaux usages. Cependant, la validité de l'évaluation pour la détention du C2i pose problème étant donné le statut particulier des futurs enseignants d'une part et du logiciel tableur comme faisant partie d'une formation minimale aux TIC d'autre part.

ResumEl procés de mundialització econòmica, la revolució tecnològica digital i els nous patrons de demanda assenten les bases d'una nova economia, que es caracteritza per una massiva incorporació del coneixement a l'activitat econòmica. Podem afirmar, doncs, que la nova economia és l'economia del coneixement i que l'economia del coneixement és global, digital i amb una creixent demanda de mercaderies amb caràcter intangible. Aquest treball d'investigació analitza, des d'un punt de vista del'anàlisi econòmica, però amb un enfocament necessàriament interdisciplinari, les transformacions de l'activitat productiva vinculades amb l'ús intensiu del coneixement. Amb la intenció d'evidenciar empíricament com el coneixement s'ha revelat com un factor productiu i una mercaderia de progressiva importància econòmica a partir de la segona meitat de la dècada dels noranta a un ampli conjunt de països de l'OCDE i partint de la literatura sobre els fets i les fonts del creixement econòmics'han contrastat les següents hipòtesis. Primera, l'aplicació econòmica de les TIC defineix unaeconomia basada en el coneixement. Segona, la massiva incorporació de les TIC a l'activitateconòmica defineix un nou esquema en la producció de coneixement. I, tercera, el coneixement és unfactor productiu determinant del nivell i del creixement de la productivitat i, en conseqüència, del creixement econòmic. / El proceso de mundialización económica, la revolución tecnológica digital y los nuevos patrones dedemanda sientan las bases de una nueva economía, que se caracteriza por la masiva incorporación delconocimiento a la actividad económica. Podemos afirmar, pues, que la nueva economía es la economíadel conocimiento y que la economía del conocimiento es global, digital y con una demanda crecientede mercancías con carácter intangible. Este trabajo de investigación analiza, desde el punto de vistadel análisis económico, pero con un enfoque interdisciplinario, las transformaciones de la actividadproductiva vinculadas con el uso intensivo del conocimiento. Con la intención de evidenciarempíricamente como el conocimiento se ha revelado como un factor productivo y una mercancía deprogresiva importancia económica a partir de la segunda mitad de la década de los noventa en unamplio conjunto de países de la OCDE y partiendo de la literatura sobre los hechos y las fuentes delcrecimiento económico se han contrastado las siguientes hipótesis. Primera, la aplicación económicade las TIC define una economía basada en el conocimiento. Segunda, la masiva incorporación de lasTIC a la actividad económica define un nuevo esquema en la producción de conocimiento. Y, tercera,el conocimiento es un factor productivo determinante en la explicación del nivel y el crecimiento de laproductividad y, en consecuencia, del crecimiento económico.

Les xarxes neuronals cel·lulars altrament anomenades CNNs, són un tipus de sistema dinàmic que relaciona diferents elements que s'anomenen neurones via unes plantilles de paràmetres. Aquest sistema queda completament determinat coneixent quines són les entrades a la xarxa, les sortides i els paràmetres o pesos. En aquest treball fem un estudi exhaustiu sobre aquest tipus de xarxa en el cas més senzill on només hi intervenen dues neurones. Tot i la simplicitat del sistema, veurem que pot tenir una dinàmica molt rica. Primer de tot, revisem l'estabilitat d'aquest sistema des de dos punts de vista diferents. Usant la teoria de Lyapunov, trobem el rang de paràmetres en el que hem de treballar per aconseguir la convergència de la xarxa cap a un punt fix. Aquest mètode ens obre les portes per abordar els diferents tipus de problemes que es poden resoldre usant una xarxa neuronal cel·lular de dues neurones. D'altra banda, el comportament dinàmic de la CNN està determinat per la funció lineal a trossos que defineix les sortides del sistema. Això ens permet estudiar els diferents sistemes que apareixen en cada una de les regions on el sistema és lineal, aconseguint un estudi complet de l'estabilitat de la xarxa en funció de les posicions locals dels diferents punts d'equilibri del sistema. D'aquí obtenim bàsicament dos tipus de convergència, cap a un punt fix o bé cap a un cicle límit. Aquests resultats ens permeten organitzar aquest estudi bàsicament en aquests dos tipus de convergència. Entendre el sistema d'equacions diferencials que defineixen la CNN en dimensió 1 usant només dues neurones, ens permet trobar les dificultats intrínseques de les xarxes neuronals cel·lulars així com els possibles usos que els hi podem donar. A més, ens donarà les claus per a poder entendre el cas general. Un dels primers problemes que abordem és la dependència de les sortides del sistema respecte les condicions inicials. La funció de Lyapunov que usem en l'estudi de l'estabilitat es pot veure com una quàdrica si la pensem com a funció de les sortides. La posició i la geometria d'aquesta forma quadràtica ens permeten trobar condicions sobre els paràmetres que descriuen el sistema dinàmic. Treballant en aquestes regions aconseguim abolir el problema de la dependència. A partir d'aquí ja comencem a estudiar les diferents aplicacions de les CNN treballant en un rang de paràmetres on el sistema convergeix a un punt fix. Una primera aplicació la trobem usant aquest tipus de xarxa per a reproduir distribucions de probabilitat tipus Bernoulli usant altre cop la funció de Lyapunov emprada en l'estudi de l'estabilitat. Una altra aplicació apareix quan ens centrem a treballar dins del quadrat unitat. En aquest cas, el sistema és capaç de reproduir funcions lineals. L'existència de la funció de Lyapunov permet també de construir unes gràfiques que depenen dels paràmetres de la CNN que ens indiquen la relació que hi ha entre les entrades de la CNN i les sortides. Aquestes gràfiques ens donen un algoritme per a dissenyar plantilles de paràmetres reproduint aquestes relacions. També ens obren la porta a un nou problema: com composar diferents plantilles per aconseguir una determinada relació entrada¬sortida. Tot aquest estudi ens porta a pensar en buscar una relació funcional entre les entrades externes a la xarxa i les sortides. Com que les possibles sortides és un conjunt discret d'elements gràcies a la funció lineal a trossos, la correspondència entrada¬sortida es pot pensar com un problema de classificació on cada una de les classes està definida per les diferent possibles sortides. Pensant¬ho d'aquesta manera, estudiem quins problemes de classificació es poden resoldre usant una CNN de dues neurones i trobem quina relació hi ha entre els paràmetres de la CNN, les entrades i les sortides. Això ens permet trobar un mètode per a dissenyar plantilles per a cada problema concret de classificació. A més, els resultats obtinguts d'aquest estudi ens porten cap al problema de reproduir funcions Booleanes usant CNNs i ens mostren alguns dels límits que tenen les xarxes neuronals cel·lulars tot intentant reproduir el capçal de la màquina universal de Turing descoberta per Marvin Minsky l'any 1962. A partir d'aquí comencem a estudiar la xarxa neuronal cel·lular quan convergeix cap a un cicle límit. Basat en un exemple particular extret del llibre de L.O Chua, estudiem primer com trobar cicles límit en el cas que els paràmetres de la CNN que connecten les diferents neurones siguin antisimètrics. D'aquesta manera trobem en quin rang de paràmetres hem de treballar per assegurar que l'estat final de la xarxa sigui una corba tancada. A més ens dona la base per poder abordar el problema en el cas general. El comportament periòdic d'aquestes corbes ens incita primer a calcular aquest període per cada cicle i després a pensar en possibles aplicacions com ara usar les CNNs per a generar senyals de rellotge. Finalment, un cop estudiats els diferents tipus de comportament dinàmics i les seves possibles aplicacions, fem un estudi comparatiu de la xarxa neuronal cel·lular quan la sortida està definida per la funció lineal a trossos i quan està definida per la tangent hiperbòlica ja que moltes vegades en la literatura s'usa l'una en comptes de l'altra aprofitant la seva diferenciabilitat. Aquest estudi ens indica que no sempre es pot usar la tangent hiperbòlica en comptes de la funció lineal a trossos ja que la convergència del sistema és diferent en un segons com es defineixin les sortides de la CNN. / Les redes neuronales celulares o CNNs, son un tipo de sistema dinámico que relaciona diferentes elementos llamados neuronas a partir de unas plantillas de parámetros. Este sistema queda completamente determinado conociendo las entradas de la red, las salidas y los parámetros o pesos. En este trabajo hacemos un estudio exhaustivo de estos tipos de red en el caso más sencillo donde sólo intervienen dos neuronas. Este es un sistema muy sencillo que puede llegar a tener una dinámica muy rica. Primero, revisamos la estabilidad de este sistema desde dos puntos de vista diferentes. Usando la teoría de Lyapunov, encontramos el rango de parámetros en el que hemos de trabajar para conseguir que la red converja hacia un punto fijo. Este método nos abre las puertas parar poder abordar los diferentes tipos de problemas que se pueden resolver usando una red neuronal celular de dos neuronas. Por otro lado, el comportamiento dinámico de la CNN está determinado por la función lineal a tramos que define las salidas del sistema. Esto nos permite estudiar los diferentes sistemas que aparecen en cada una de las regiones donde el sistema es lineal, consiguiendo un estudio completo de la estabilidad de la red en función de las posiciones locales de los diferentes puntos de equilibrio del sistema. Obtenemos básicamente dos tipos de convergencia, hacia a un punto fijo o hacia un ciclo límite. Estos resultados nos permiten organizar este estudio básicamente en estos dos tipos de convergencia. Entender el sistema de ecuaciones diferenciales que definen la CNN en dimensión 1 usando solamente dos neuronas, nos permite encontrar las dificultades intrínsecas de las redes neuronales celulares así como sus posibles usos. Además, nos va a dar los puntos clave para poder entender el caso general. Uno de los primeros problemas que abordamos es la dependencia de las salidas del sistema respecto de las condiciones iniciales. La función de Lyapunov que usamos en el estudio de la estabilidad es una cuadrica si la pensamos como función de las salidas. La posición y la geometría de esta forma cuadrática nos permiten encontrar condiciones sobre los parámetros que describen el sistema dinámico. Trabajando en estas regiones logramos resolver el problema de la dependencia. A partir de aquí ya podemos empezar a estudiar las diferentes aplicaciones de las CNNs trabajando en un rango de parámetros donde el sistema converge a un punto fijo. Una primera aplicación la encontramos usando este tipo de red para reproducir distribuciones de probabilidad tipo Bernoulli usando otra vez la función de Lyapunov usada en el estudio de la estabilidad. Otra aplicación aparece cuando nos centramos en trabajar dentro del cuadrado unidad. En este caso, el sistema es capaz de reproducir funciones lineales. La existencia de la función de Lyapuno v permite también construir unas graficas que dependen de los parámetros de la CNN que nos indican la relación que hay entre las entradas de la CNN y las salidas. Estas graficas nos dan un algoritmo para diseñar plantillas de parámetros reproduciendo estas relaciones. También nos abren la puerta hacia un nuevo problema: como componer diferentes plantillas para conseguir una determinada relación entrada¬salida. Todo este estudio nos lleva a pensar en buscar una relación funcional entre las entradas externas a la red y las salidas. Teniendo en cuenta que las posibles salidas es un conjunto discreto de elementos gracias a la función lineal a tramos, la correspondencia entrada¬salida se puede pensar como un problema de clasificación donde cada una de las clases está definida por las diferentes posibles salidas. Pensándolo de esta forma, estudiamos qué problemas de clasificación se pueden resolver usando una CNN de dos neuronas y encontramos la relación que hay entre los parámetros de la CNN, las entradas y las salidas. Esto nos permite encontrar un método de diseño de plantillas para cada problema concreto de clasificación. Además, los resultados obtenidos en este estudio nos conducen hacia el problema de reproducir funciones Booleanas usando CNNs y nos muestran algunos de los límites que tienen las redes neuronales celulares al intentar reproducir el cabezal (la cabeza) de la máquina universal de Turing descubierta por Marvin Minsky el año 1962. A partir de aquí empezamos a estudiar la red neuronal celular cuando ésta converge hacia un ciclo límite. Basándonos en un ejemplo particular sacado del libro de L.O Chua, estudiamos primero como encontrar ciclos límite en el caso que los parámetros de la CNN que conectan las diferentes neuronas sean anti¬simétricos. De esta forma encontramos el rango de parámetros en el cuál hemos de trabajar para asegurar que el estado final de la red sea una curva cerrada. Además nos da la base para poder abordar el problema en el caso general. El comportamiento periódico de estas curvas incita primero a calcular su periodo para cada ciclo y luego a pensar en posibles aplicaciones como por ejemplo usar las CNNs para generar señales de reloj. Finalmente, estudiados ya los diferentes tipos de comportamiento dinámico y sus posibles aplicaciones, hacemos un estudio comparativo de la red neuronal celular cuando la salida está definida por la función lineal a trozos y cuando está definida por la tangente hiperbólica ya que muchas veces en la literatura se usa una en vez de la otra intentado aprovechar su diferenciabilidad. Este estudio nos indica que no siempre se puede intercambiar dichas funciones ya que la convergencia del sistema es distinta según como se definan las salidas de la CNN. / In this dissertation we review the two neuron cellular neural network stability using the Lyapunov theory, and using the different local dynamic behavior derived from the piecewise linear function use. We study then a geometrical way to understand the system dynamics. The Lyapunov stability, gives us the key point to tackle the different convergence problems that can be studied when the CNN system converges to a fixed¬point. The geometric stability shed light on the convergence to limit cycles. This work is basically organized based on these two convergence classes. We try to make an exhaustive study about Cellular Neural Networks in order to find the intrinsic difficulties, and the possible uses of a CNN. Understanding the CNN system in a lower dimension, give us some of the main keys in order to understand the general case. That's why we will focus our study in the one dimensional CNN case with only two neurons. From the results obtained using the Lyapunov function, we propose some methods to avoid the dependence on initial conditions problem. Its intrinsic characteristics as a quadratic form of the output values gives us the key points to find parameters where the final outputs do not depend on initial conditions. At this point, we are able to study different CNN applications for parameter range where the system converges to a fixed¬point. We start by using CNNs to reproduce Bernoulli probability distributions, based on the Lyapunov function geometry. Secondly, we reproduce linear functions while working inside the unit square. The existence of the Lyapunov function allows us to construct a map, called convergence map, depending on the CNN parameters, which relates the CNN inputs with the final outputs. This map gives us a recipe to design templates performing some desired input¬output associations. The results obtained drive us into the template composition problem. We study the way different templates can be applied in sequence. From the results obtained in the template design problem, we may think on finding a functional relation between the external inputs and the final outputs. Because the set of final states is discrete, thanks to the piecewise linear function, this correspondence can be thought as a classification problem. Each one of the different classes is defined by the different final states which, will depend on the CNN parameters. Next, we study which classifications problems can be solved by a two neuron CNN, and relate them with weight parameters. In this case, we also find a recipe to design templates performing these classification problems. The results obtained allow us to tackle the problem to realize Boolean functions using CNNs, and show us some CNN limits trying to reproduce the header of a universal Turing machine. Based on a particular limit cycle example extracted from Chua's book, we start this study with anti symmetric connections between cells. The results obtained can be generalized for CNNs with opposite sign parameters. We have seen in the stability study that limit cycles have the possibility to exist for this parameter range. Periodic behavior of these curves is computed in a particular case. The limit cycle period can be expressed as a function of the CNN parameters, and can be used to generate clock signals. Finally, we compare the CNN dynamic behavior using different output functions, hyperbolic tangent and piecewise linear function. Many times in the literature, hyperbolic tangent is used instead of piecewise linear function because of its differentiability along the plane. Nevertheless, in some particular regions in the parameter space, they exhibit a different number of equilibrium points. Then, for theoretical results, hyperbolic tangent should not be used instead of piecewise linear function.

El treball presentat s'emmarca dins del camp d'actuació propi del Grup de Recerca en Sistemes Intel·ligents: l'aprenentatge artificial. Les grans àrees són la computació evolutiva i el raonament basat en casos, tot dirigint la recerca a problemes de classificació, diagnosi i predicció. En tots aquests camps són objecte d'estudi grans conjunts de dades, pels quals es treballen diferents tècniques que en permeten l'extracció de coneixement i l'aplicació als problemes citats. Els grans avenços en aquestes àrees (sovint en forma de nous algorismes) conviuen amb treballs molt parcials sobre les metodologies adequades per a l'avaluació d'aquestes noves propostes. En front d'aquesta situació, la tesi que aquí es presenta proposa un nou marc general per a l'avaluació del comportament d'un conjunt d'M algorismes que, per tal de ser analitzats, són assajats sobre N problemes de prova. La tesi sosté que l'anàlisi habitual que es fa d'aquests resultats és clarament insuficient, i que degut a això les conclusions que s'exposen en els treballs publicats són sovint parcials, i en alguns casos fins i tot errònies.El treball s'inicia amb un estudi introductori sobre les mesures que permeten expressar la bondat d'un algorisme, a través de l'assaig sobre una col·lecció de problemes de prova. En aquest punt, es demostra la necessitat d'un estudi previ de les propietats inherents d'aquests problemes (a partir, per exemple, de les mètriques de complexitat) si es vol assegurar la fiabilitat de les conclusions que s'obtindran.A continuació, es defineix el marc d'aplicació de tot un conjunt de tècniques d'inferència estadística per les quals, essent aquestes prou ben conegudes, s'analitzen els factors a tenir en compte en la determinació del seu domini d'ús. La tesi proposa un protocol general per a l'estudi, des d'un punt de vista estadístic, del comportament d'un conjunt d'algorismes, incloent uns nous models gràfics que en faciliten l'anàlisi, i l'estudi detallat de les propietats inherents als problemes de prova utilitzats. Aquest protocol determina el domini d'ús de les metodologies per a la comparació dels resultats obtinguts en cada problema. La tesi demostra, a més, com aquest domini està directament relacionat amb la capacitat d'aquesta metodologia per a determinar diferències significatives, i també amb la seva replicabilitat.Finalment, es proposen un conjunt de casos sobre resultats ja publicats amb anterioritat, fruit de nous algorismes desenvolupats pel nostre Grup de Recerca, molt en especial en l'aplicació del raonament basat en casos. En tots ells es mostra la correcta aplicació de les metodologies desenvolupades en els capítols anteriors, i es destaquen els errors comesos habitualment, que duen a conclusions no fiables. / El trabajo presentado se enmarca dentro del campo de actuación propio del Grupo de Investigación en Sistemas Inteligentes: el aprendizaje artificial. Las grandes áreas son la computación evolutiva y el razonamiento basado en casos, dirigiendo la investigación a problemas de clasificación, diagnóstico y predicción. En todos estos campos son objeto de estudio grandes conjuntos de datos, para los cuales se trabajan diferentes técnicas que permiten la extracción de conocimiento y la aplicación a los citados problemas. Los grandes avances en estas áreas (muchas veces en forma de nuevos algoritmos) conviven con trabajos muy parciales sobre las metodologías adecuadas para la evaluación de estas nuevas propuestas.Frente a esta situación, la tesis que aquí se presenta propone un nuevo marco general para la evaluación del comportamiento de un conjunto de M algoritmos que, para poder ser analizados, son ensayados sobre N problemas de prueba. La tesis sostiene que el análisis habitual que se hace de estos resultados es claramente insuficiente, i que debido a esto las conclusiones que se exponen en los trabajos publicados son muchas veces parciales, y en algunos casos hasta erróneas.El trabajo se inicia con un estudio introductoria sobre las medidas que permiten expresar la bondad de un algoritmo, a través del ensayo sobre una colección de problemas de prueba. En este punto, se demuestra la necesidad de un estudio previo de las propiedades inherentes de estos problemas (a partir, por ejemplo, de las métricas de complejidad) si se quiere asegurar la fiabilidad de las conclusiones que se obtendrán.A continuación, se define el marco de aplicación de todo un conjunto de técnicas de inferencia estadística para las cuales, siendo éstas bien conocidas, se analizan los factores a tener en cuenta en la determinación de su dominio de uso. La tesis propone un protocolo general para el estudio, desde un punto de vista estadístico, del comportamiento de un conjunto de algoritmos, incluyendo unos nuevos modelos gráficos que facilitan su análisis, y el estudio detallado de las propiedades inherentes a los problemas de prueba utilizados.Este protocolo determina el dominio de uso de las metodologías para la comparación de resultados obtenidos en cada problema. La tesis demuestra, además, como este dominio está directamente relacionado con la capacidad de esta metodología para determinar diferencias significativas, y también con su replicabilidad.Finalmente, se proponen un conjunto de casos sobre resultados ya publicados con anterioridad, fruto de nuevos algoritmos desarrollados por nuestro Grupo de Investigación, muy en especial en la aplicación del razonamiento basado en casos. En todos ellos se muestra la correcta aplicación de las metodologías desarrolladas en los capítulos anteriores, y se destacan los errores cometidos habitualmente, que llevan a conclusiones no fiables. / The present work is all part of the work field of the Research Group in Intelligent Systems: the machine learning. The main areas are the evolutive computation and the case based reasoning, the investigation being focused on the classification, diagnosis and prediction issues. In all of these fields, great groups of data are studied, for which different techniques are applied, enabling the knowledge extraction and the application of the aforementioned problems. The big breakthroughs in these areas (many times in ways of algorithms) coexist with very partial works on suitable methodologies for the evaluation of these new proposals. Before this situation, the thesis herein presented proposes a new general approach for the assessment of a set of M algorithms behaviour which, in order to be analysed, are tested over N datasets. The thesis maintains that the analysis made for these results is clearly insufficient and consequently the conclusions put forward in the works published are very often partial and in some cases even erroneous.This work begins with an introductory study on the measures allowing to express the performance of an algorithm, through the test over a collection of datasets. At this point it is evidenced that a prior study of the inherent properties of these problems (for instance, based on complexity metrics) is needed, in order to assure the reliability of the conclusions that will be drawn. Next, the scope of application of a whole set of well known techniques of statistical inference is defined, for which the factors to be taken into account in the determination of their application analysed. The thesis proposes a general protocol for the study, from a statistical point of view, of the behaviour of a set of algorithms, including new graphic patterns which facilitate its analysis, as well as the detailed study of the inherent properties of the test problems used.This protocol determines the application domains of the methodologies for the comparison of the results obtained in each problem. The thesis demonstrates furthermore how this domain is directly related to the capability of this methodology to determine significant differences, as well as to its replicability.Finally, a set of cases on results already published are proposed, resulting from new algorithms developed by our Research Group, very specially in the application of the case-based reasoning. In all these cases the application of the methodologies developed in the previous chapters is proved to be correct, and the errors incurred in repeatedly, leading to unreliable conclusions, are highlighted.

Aquesta tesi estudia la complexitat de les dades i el seu rol en la definició del comportament de les tècniques d'aprenentatge supervisat, i alhora explora la generació artificial de conjunts de dades mitjançant estimadors de complexitat. El treball s'ha construït sobre quatre principis que s'han succeït de manera natural. (1) La crítica de la metodologia actual utilitzada per la comunitat científica per avaluar el rendiment de nous sistemes d'aprenentatge ha desencadenat (2) l'interès per estimadors alternatius basats en l'anàlisi de la complexitat de les dades i el seu estudi. Ara bé, tant l'estat primerenc de les mesures de complexitat com la disponibilitat limitada de problemes del món real per fer el seu test han inspirat (3) la generació sintètica de problemes, la qual ha esdevingut l'eix central de la tesi, i (4) la proposta de fer servir estàndards artificials amb semblança als problemes reals. L'objectiu que es persegueix a llarg termini amb aquesta recerca és proporcionar als usuaris (1) unes directrius per escollir el sistema d'aprenentatge idoni per resoldre el seu problema i (2) una col•lecció de problemes per, o bé avaluar el rendiment dels sistemes d'aprenentatge, o bé provar les seves limitacions. / Esta tesis profundiza en el estudio de la complejidad de los datos y su papel en la definición del comportamiento de las técnicas de aprendizaje supervisado, a la vez que explora la generación artificial de conjuntos de datos mediante estimadores de complejidad. El trabajo se ha construido sobre cuatro pilares que se han sucedido de manera natural. (1) La crítica de la metodología actual utilizada por la comunidad científica para evaluar el rendimiento de nuevos sistemas de aprendizaje ha desatado (2) el interés por estimadores alternativos basados en el análisis de la complejidad de los datos y su estudio. Sin embargo, tanto el estado primerizo de las medidas de complejidad como la limitada disponibilidad de problemas del mundo real para su testeo han inspirado (3) la generación sintética de problemas, considerada el eje central de la tesis, y (4) la propuesta del uso de estándares artificiales con parecido a los problemas reales. El objetivo que se persigue a largo plazo con esta investigación es el de proporcionar a los usuarios (1) unas pautas pare escoger el sistema de aprendizaje más idóneo para resolver su problema y (2) una colección de problemas para evaluar el rendimiento de los sistemas de aprendizaje o probar sus limitaciones. / This thesis takes a close view of data complexity and its role shaping the behaviour of machine learning techniques in supervised learning and explores the generation of synthetic data sets through complexity estimates. The work has been built upon four principles which have naturally followed one another. (1) A critique about the current methodologies used by the machine learning community to evaluate the performance of new learners unleashes (2) the interest for alternative estimates based on the analysis of data complexity and its study. However, both the early stage of the complexity measures and the limited availability of real-world problems for testing inspire (3) the generation of synthetic problems, which becomes the backbone of this thesis, and (4) the proposal of artificial benchmarks resembling real-world problems. The ultimate goal of this research flow is, in the long run, to provide practitioners (1) with some guidelines to choose the most suitable learner given a problem and (2) with a collection of benchmarks to either assess the performance of the learners or test their limitations.

Aquesta tesi presenta un proposta teòrica per analitzar la ciutat i la seva transformació; d'una ciutat planificada, continguda en els seus murs, de pedra i de maó, lligada al temps i a l'espai a una ciutat desbocada i planetària, en xarxa, fragmentada, sense geografia ni història, infovirtual generada per les TIC. La tesi es divideix en tres grans blocs. Per una banda, en el primer bloc, es presenta la 'ciutat projectada' que recull la idea fonamental que la ciutat ha estat construïda tant amb els fils de !'instrumental físic com amb el de les idees. D'altra banda, un segon bloc, titulat la 'ciutat realitzada' on s'exposen algunes de les teories d'aproximació a la ciutat moderna i contemporània fent especial èmfasi en les teories de la ciutat lligades a l'espectacle i el consum. Per últim, el tercer bloc, gira al voltant de la noció de 'ciutat hiperrealitzada'; una ciutat infovirtual que accelera i emfasitza els atributs de la ciutat contemporània. La ciutat queda fragmentada a bocins mentre la línia entre realitat i il•lusió s'aprima. La ciutat hiperrealitzada és el reflex d'una nova manera de pensar. / Esta tesis presenta una propuesta teórica para analizar la ciudad y su transformación; de una ciudad planificada, contenida en sus muros, de piedra y de ladrillo, atada al tiempo y al espacio a una ciudad desbocada y planetaria, en red, fragmentada, sin geografía ni historia, infovirtual generada por las TIC. La tesis se divide en tres grandes bloques. Por un lado, en el primer bloque, se presenta la 'ciudad proyectada' que recoge la idea fundamental que la ciudad ha sido construida tanto con los hilos del instrumental físico como con el de las ideas. Por otro lado, un segundo bloque, titulado la 'ciudad realizada' en la cual se exponen algunas de las teorías que nos aproximan a la ciudad moderna y contemporánea remarcando muy especialmente las teorías sobre la ciudad vinculadas al espectáculo y al consumo. Por último, el tercer bloque, gira alrededor de la noción de 'ciudad hiperrealizada'; una ciudad infovirtual que acelera y acentúa los atributos de la ciudad contemporánea. La ciudad queda fragmentada en pedazos y aparece una nueva manera de pensar a tono con el pensamiento contemporáneo que adelgaza la línea entre realidad y la ilusión. / This thesis presents a theoretical framework for the analysis of the city in its transformation; from a planned city, contained within its walls, made of mortar and stone and settled in time and space, to an unbridled, planet-wide city, networked, fragmented, unbound from geography and history, infovirtual and ICT-generated. The thesis is divided in three sections. The first one introduces the "projected city", reviews the fundamental idea that a city is built with physical tools as much as it is built with ideas. The second section, titled the "realized city", puts forward some theories to approach the modern, contemporary city, making special emphasis in models that deal with the concepts of entertainment and consumerism in the city. The third and last section pertains to the "hyperrealized city"; an infovirtual city that speeds up and brings out all the qualities of the contemporary city. The city itself is shattered, and a new way of thinking about it is born, all while the line between reality and illusion gets ever thinner.

A total population of 4,479 children (7-15 years of age) attended school in Ludvika &amp; Smedjebacken in 2000. All the school children and their parents were asked to fill in a questionnaire concerning different tics A three-stage procedure was used: tic identification, interview, and clinical assessment. Tourette syndrome, according to DSM IV criteria was found in 25 (0.6%) of the children, another 34 (0.8%) suffered from chronic motor tics (CMT), 24 (0.4%) from chronic vocal tics (CVT) and 214 (4.8%) children had had transient tics (TT) during the last year. Altogether 297 (6.6%) children had or had had some tic disorder. Twenty-five controls without tics and 25 children with TT of the same age, sex and school as the TS children were randomly chosen. They were together with the 34 children with CMT and the 24 children with CVT examined with use of a broad battery of instruments. The mean age of the first symptoms of TS was significantly lower than the onset of chronic motor/vocal tics. A younger age of onset of TS indicated more severe tics. Eighty per cent had a first-degree relative with a psychiatric disorder such as tic disorder, obsessive-compulsive behaviour, attentiondeficit/hyperactivity disorder (ADHD), or depression. A non-significant increase with regard to reduced optimality score in the pre-, peri-, or neonatal periods was found in children with TS compared to controls. No differences were found concerning socio-economic status. Psychiatric comorbid disorders were found in 92% of the children with TS. ADHD was most common. Patterns of psychiatric comorbidity were similar in children with TS and CVT. Children with TS perform poorer than the population in general with respect to cognitive functioning and self-perception. The results are discussed as they relate to the need for case identification, diagnosis, intervention, and treatment.

<p>Among some researchers, there is an emerging conceptualization of chronic tic disorders (CTDs) as conditions that are partially rooted in avoidance of tic-related private experiences (i.e., painful or difficult thoughts and feelings) and internal sensations (i.e., premonitory urges to tic). The first specific aim of the present research was to investigate the possibility that experiential avoidance is related to tic severity and perceived quality of life in individuals with CTDs. The second aim was to determine whether the efficacy of Habit Reversal Training (HRT), the most prevalent and effective behavioral intervention for CTDs to date, might be enhanced by combining it with Acceptance and Commitment Therapy (ACT), an intervention that directly targets experiential avoidance. These aims were addressed by conducting two related studies. Study I, an online survey, included 239 adults (<italic>M</italic> = 37.6 years; <italic>SD</italic> = 13.8 years) who reported having been previously diagnosed with a CTD. Results showed that levels of premonitory urges, as well as both general and tic-specific experiential avoidance, were significantly positively related to tic severity. General and tic-specific experiential avoidance were also significantly negatively related to perceived quality of life. Psychometric analyses of two novel measures developed for Study I (i.e., the Yale Global Tic Severity Scale-Self-Report Version and the Acceptance and Action Questionnaire-Tic-Specific Version) demonstrated excellent internal consistency and convergent validity. Study II, a multi-site pilot investigation, involved 13 adolescents (<italic>M</italic> = 15.4 years; <italic>SD</italic> = 1.3 years) who were treated with either HRT alone or a novel HRT+ACT intervention. Results suggest that the HRT+ACT treatment is feasible, highly acceptable to both patients and parents, and as effective as HRT alone at reducing tic severity from pre-treatment through week 22 follow-up. Participants in both groups reported clinically significant post-treatment decreases in general and tic-specific experiential avoidance and improvements in overall functioning. Researchers concluded that experiential avoidance plays an important role in tic expression and overall functioning for individuals with CTDs. Results support additional development and testing of the promising HRT+ACT intervention, to evaluate its efficacy alone and in comparison to other relevant psychosocial and pharmacological interventions.</p> / Dissertation

La finalité du système constituéd'un utilisateur et d'un système de traitement de texte est de produire des documents visibles et lisibles pour un lecteur humain. L'analyse de l'évolution des progiciels de traitement de texte révèle une complexité fortement croissante. Contrairement à l'idée répandue de leur facilité d'usage, nous constatons qu'ils posent des problèmes récurrents aux utilisateurs (éditeurs ou lecteurs) attestés par une étude informatisée des traces laissées dans un ensemble contrasté de fichiers : les objets abstraits sont peu utilisés et le plus souvent indépendamment de leur fonction de structuration hiérarchique ou sémantique. La mise en perspective des facteurs métier, économique et technique dans la genèse de ce système montre la nécessité de passer de l'étude du traitement DE texte à celle du traitement DU texte .Cette approche nouvelle conduit à proposer d'autres orientations de recherche dans l'élaboration de curriculums.