[EN] This thesis analyzes how electrification was developed in the province of Valencia in its early stage. We have studied: how the first Valencian electricity companies were formed; how they were created; what were the factors that motivated its creation; what was the origin of the capital needed to establish them; how they grew; what was the role of the Valencian bourgeoisie in the creation of these first companies and what was their experience in the market. For this aim, we have collected information from different archives. First we describe the historical and economic environment that allows us to place economic activity within the Spanish framework and particularly, that of Valencia. Then you need to set the technological context in which Spain participates as an importer of electrical technology goods. We emphasize here the importance of the Gramme dynamo and arc lamps, and how these first lamps were gradually replaced by the more advanced filament. All this settle the first electric use that was lighting, especially street lighting. To better understand the process of initial electrification in the province of Valencia, we analyze how the process occurred in Catalonia, a process that had earlier been driven by Dalmau and his Sociedad Española de Electricidad. This company created a subsidiary in Valencia in 1883 that had an outstanding start in the Valencian Regional Exhibition of that year, but Dalmau's effort was not rewarded and the company soon folded. In the last decade of the century, some millers decided to install a generator coupled to the hydraulic mechanism of the mill. This thesis describes in detail five cases that later gave rise to four pioneering companies: Forés mill in Silla, the Nou Moles in Valencia, the Daroqui mill in Manises, the Peñesrroches mill in Montroy and Guarner in Játiva. The next step on the road to electrification occurred with the formation of the first companies and a jump of scale here can be clearly observed. First there is a general commitment to the use of alternating current for it was easy to transform its voltage and reduce power losses in trasnport. This advance allowed the use of more distant waterfalls from urban centers. So started Sociedad Hidroeléctrica de Valencia, whose aim was to provide electricity to the population of Gandía and other close populations to Alcoy river basin. In the location of Játiva and after the transformation of the Guarner mill to an electricity factory, comes Serra and Ramirez. In the Ribera Alta and about the same time, an important process of electrification was started by Juan Vicente Pardo. Later, in the city of Valencia the electric lighting market opened again, with Electro Hidráulica del Turia appearing from the west, and Sociedad Valenciana de Electricidad from the east. Electro Hidraulica del Turia was created by incorporating three mills as electricity assets, the Nou Moles mill, that of Quart and the transformation of the Daroqui mill, which would prove the important center of production of the new company. All these Valencian companies with Valencian capital were prior to "Hidroeléctrica Española", which was created in 1907. Finally, we outline the importance of the river Jucar, and especially the waterfalls next to Millares, in the configuration of the further electricity market. We focus especially on one known as the "Salto de las Agujas", which had been owned by "Hidroeléctrica de Valencia". No one in the Valencian society was able to take the necessary step to intensive generation. The thesis concludes by explaining the model of initial electrification in the province of Valencia, validating the role of the Valencian bourgeoisie in the initial wave and noting its failure on the way to the intensive generation. All this helps to explain how we arrived at the current situation. / [ES] Esta tesis analiza cómo se inició el proceso de electrificación de la provincia de Valencia en su fase temprana. Se ha estudiado cómo se formaron las primeras compañías eléctricas valencianas, cómo se originaron, cuáles fueron las experiencias previas que motivaron dicha formación, cuál fue el origen del capital necesario para establecerse, cómo crecieron, cuál fue el papel de la burguesía valenciana en la creación de estas primeras compañías y cuál fue su trayectoria en el mercado. Para ello se ha recopilado información de diferentes fondos documentales. Primeramente se ha descrito el entorno histórico y económico que permite situar la actividad económica dentro del marco español y particularmente, el valenciano. A continuación, es necesario establecer el contexto tecnológico donde España participa como país claramente importador de tecnología eléctrica. Destaca la importancia de la dinamo de Gramme y de las lámparas de arco voltaico. Todo ello conformaría el primer uso eléctrico que fue la iluminación y particularmente el alumbrado público. Para entender mejor el proceso de electrificación inicial en la provincia de Valencia, se analiza cómo se produjo el proceso en Cataluña, proceso que fue anterior, impulsado por Dalmau y su Sociedad Española de Electricidad. Esta sociedad creó una filial en Valencia en 1883 que tuvo un destacado comienzo en la Exposición Regional Valenciana de ese año, pero su esfuerzo no se vió recompensado y al poco tiempo desapareció. En la década posterior y última de siglo algunos molineros deciden acoplar un generador al mecanismo hidráulico del molino. En la tesis se describen en detalle cinco casos que dieron posteriormente pie a cuatro empresas eléctricas pioneras: el molino de Forés en Silla, el de Nou Moles en Valencia, el de Daroqui en Manises, el de Peñesrroches en Montroy y el de Guarner en Játiva. El siguiente paso en el camino de la electrificación se produce con la formación de las primeras empresas y aquí se observa claramente un salto de escala. En primer lugar, hay una apuesta generalizada por el uso de la corriente alterna pues resultaba sencillo transformar su voltaje y así reducir las pérdidas de potencia en el transporte. Este avance permitió el aprovechamiento de saltos más lejanos a los núcleos urbanos. Así surgió la Sociedad Hidroeléctrica de Valencia, cuyo objetivo era el suministro a la población de Gandía y a las poblaciones próximas a la cuenca del río Alcoy. En el término de Játiva y sobre la transformación del molino de Guarner en fábrica de electricidad, surge Serra y Ramírez. En la Ribera Alta y casi al mismo tiempo, se desarrolla una importante actividad de electrificación de la mano de Juan Vicente Pardo. Poco después, en la ciudad de Valencia se abre el mercado de la iluminación eléctrica apareciendo por la zona oeste la Electro Hidráulica del Turia y por el este, la Sociedad Valenciana de Electricidad Electro Hidráulica del Turia se crea mediante la incorporación de tres molinos como activos eléctricos, el de Nou Moles, el de Cuart y la transformación del de Daroqui, que será el centro de producción más importante de la nueva compañía. Todas estas sociedades de capital valenciano son anteriores a Hidroeléctrica Española que se crea en 1907. Por último, se destaca la importancia que tuvo el río Júcar y especialmente los saltos próximos a Millares, en la configuración del mercado eléctrico posterior, en particular el conocido como "Salto de las Agujas", que había sido propiedad de Hidroeléctrica de Valencia. Ninguna de las sociedades valencianas fue capaz de dar el paso necesario a la generación intensiva. La tesis concluye explicando el modelo de electrificación inicial en la provincia de Valencia, validando el papel de la burguesía valenciana en el impulso inicial y señalando su fracaso en el camino a la gran generación. Todo ello contribuye a explicar cómo se ha lleg / [CA] Aquesta tesi analitza com es va iniciar el procés d'electrificació de la província de València en la fase primera. S'ha estudiat com es van formar les primeres companyies elèctriques valencianes, com es van originar, quines van ser les experiències prèvies que van motivar la formació, quin va ser l'origen del capital necessari per a establir-se, com van créixer, quin va ser el paper de la burgesia valenciana en la creació d' aquestes primeres companyies i quina va ser la seva trajectòria en el mercat. Per això s'ha recopilat informació de diferents fons documentals. Primerament s'ha descrit l'entorn històric i econòmic que ens permet situar l'activitat econòmica dins el marc espanyol i particularment, el valencià. A continuació cal establir el context tecnològic on Espanya participa com a país clarament importador de tecnologia elèctrica. Destaquem aquí la importància de la dinamo de Gramme i de les llums d'arc voltaic. Tot això conformaria el primer ús elèctric que va ser la il·luminació i especialment l'enllumenat públic. Per entendre millor el procés d'electrificació inicial a la província de València, analitzem com es va produir el procés a Catalunya, procés que va ser anterior, impulsat per Dalmau i la seva Societat Espanyola d'Electricitat. Aquesta societat va crear una filial a València en 1883 que va tenir un destacat començament en l'Exposició Regional Valenciana d'aquest any, però el seu esforç no es va veure recompensat i al poc temps va desaparèixer. A la dècada posterior i última de segle alguns moliners van decidir acoblar un generador al mecanisme hidràulic del molí. A la tesi es descriuen en detall cinq casos que van donar posteriorment peu a quatre empreses elèctriques pioneres: el molí de Forés a Silla, el de Nou Moles a València, el de Daroqui a Manises, el de Penyes Rotges a Montroi i el de Guarner a Xàtiva. El següent pas en el camí de l'electrificació es produeix amb la formació de les primeres empreses i aquí s'observa clarament un salt d'escala. En primer lloc hi ha una aposta generalitzada per l'ús del corrent altern doncs resultava senzill transformar el voltatge i així reduir les pèrdues de potència en el transport. Aquest avanç va permetre l'aprofitament de salts més llunyans als nuclis urbans. Així va sorgir la Societat Hidroelèctrica de València el seu objectiu era el subministrament a la població de Gandia i a les poblacions properes a la conca del riu Alcoi. En el terme de Xàtiva i sobre la transformació del molí de Guarner en fàbrica d'electricitat, sorgeix Serra i Ramírez. A la Ribera Alta i gairebé al mateix temps, es desenvolupa una important activitat d'electrificació de la mà de Juan Vicente Pardo. Poc després, a la ciutat de València s'obre el mercat de la il·luminació elèctrica apareixent per la zona oest l'Electro Hidràulica del Túria i per l'est la Societat Valenciana d'Electricitat. Electro Hidràulica del Túria es crea mitjançant la incorporació de tres molins com a actius elèctrics, el de Nou Moles, el de Quart i la transformació del de Daroqui, que serà el centre de producció més important de la nova companyia. Totes aquestes societats de capital valencià són anteriors a Hidroelèctrica Espanyola que es crea en 1907. Finalment es destaca la importància que va tenir el riu Xúquer i especialment els salts propers a Millares, en la configuració del mercat elèctric posterior, en particular el conegut com "Salto de las Agujas", que havia estat propietat d'Hidroelèctrica de València. Cap de les societats valencianes va ser capaç de donar el pas necessari a la generació intensiva. La tesi conclou explicant el model d'electrificació inicial a la província de València, validant el paper de la burgesia valenciana en l'impuls inicial i assenyalant el seu fracàs en el camí a la gran generació. Tot això contribueix a explicar com s'ha arribat a la situació actual. / Armero Martínez, A. (2016). El proceso de electrificación inicial en la provincia de Valencia (1882-1907) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62168

University of Macau / Faculty of Social Sciences and Humanities. / Department of Government and Public Administration

[pt] Na descrição do português do Brasil, as expressões adverbiais locativas de origem e de meta, exigidas pela valência de verbos de movimento tetravalentes, apresentam peculiaridades quanto à realização nos enunciados. Neste trabalho, a análise realizada é de caráter qualitativo, com base nas propostas da gramática de valências. Examina a possibilidade de realização de cada argumento citado e as motivações, os efeitos gerados na sua relação com os verbos de que dependem. Os locativos que indicam meta e que complementam o quarto espaço dos verbos de movimento/direção possuem freqüência maior de realização, quando os verbos inferem transferência de lugar. Este trabalho considera o valor das preposições que acompanham os complementos e os advérbios que indicam o espaço dêitico. / [en] In the description of the Brazilian Portuguese, the valency of verbs of movement opens four spaces which are fullfilled by adverbial expressions considered locatives of origen and goal. These expressions present peculiarities regarding the realization in utterances. Based on the proposals of the valency grammar, an analysis of qualitative aspect was provided aiming to examine the possibility of realization of each argument mentioned and the motivations and results generated in their relationship with the verbs on which they depend. The locatives that indicate goal and complement the fourth space of the verbs of movement / direction occur more often when these verbs infer location transferance. This dissertation considers the value of prepositions that accompany the complements and the adverbs that indicate the deitic space.

[ES] La presente tesis doctoral recoge una investigación basada en la práctica artística propia desarrollada entre 2017 y 2022, en el territorio de la comarca de l'Horta. Los trabajos y procesos que componen dicha investigación se inscriben principalmente en el ámbito de las prácticas en contexto, y presentan especial interés por los relatos, memorias y luchas asociadas a las transformaciones territoriales locales. A través de los proyectos L'Horta, ni oblit ni perdó (2017), Aturem la ZAL, recuperem La Punta (2018), Ara vindran les màquines. Relats subalterns de la València Sud (2018), La Retaguardia (2020) y A hores d'ara. Experiències i memòria de la defensa de l'Horta a través del seu arxiu (2022), esta investigación plantea explorar la capacidad que tienen las prácticas artísticas contextuales y colaborativas de generar rupturas en el relato histórico hegemónico, mediante la producción de dispositivos críticos y situados que posibiliten la visibilización y articulación de memorias subalternas. Asimismo, este trabajo propone investigar si dichas prácticas pueden contribuir a reforzar relaciones de apego y empatía con un territorio dado a través de la consolidación de contramemorias locales propias, así como procesos de afectación, dentro del contexto de la defensa de l'Horta de València. / [CAT] La present tesi doctoral recull una investigació basada en la pràctica artística pròpia desenvolupada entre 2017 i 2022, en el territori de la comarca de l'Horta. Els treballs i processos que composen aquesta investigació s'inscriuen principalment en l'àmbit de les pràctiques en context, i presenten especial interés pels relats, memòries i lluites associades a les transformacions territorials locals. A través dels projectes L'Horta, ni oblit ni perdó (2017), Aturem la ZAL, recuperem La Punta (2018), Ara vindran les màquines. Relats subalterns de la València Sud (2018), La Retaguardia (2020) i A hores d'ara. Experiències i memòria de la defensa de l'Horta a través del seu arxiu (2022), aquesta investigació planteja explorar la capacitat que tenen les pràctiques artístiques contextuals i col·laboratives de generar ruptures en el relat històric hegemònic, mitjançant la producció de dispositius crítics i situats que possibiliten la visibilització i articulació de memòries subalternes. Així mateix, aquest treball proposa investigar si aquestes pràctiques poden contribuir a reforçar relacions d'aferrament i empatia amb un territori donat a través de la consolidació de contramemòries locals pròpies, així com processos d'afectació, dins del context de la defensa de l'Horta de València. / [EN] This thesis presents a research based on artistic practice developed between 2017 and 2022, in the regional territory of l'Horta (València). The works and processes that make up this dissertation are mainly inscribed in the field of practices in context, and present special interest in the narratives, memories and struggles associated with local territorial transformations. The capacity of contextual and collaborative artistic practices is investigated in five different field studies; L'Horta, ni oblit ni perdó (2017), Aturem la ZAL, recuperem La Punta (2018), Ara vindran les màquines. Relats subalterns de la València Sud (2018), La Retaguardia (2020) and A hores d'ara. Experiències i memòria de la defensa de l'Horta a través del seu arxiu (2022). The totality of these projects serve to create generative ruptures in the hegemonic historical narrative, through the production of critical and situated devices making possible the visibilization and articulation of subaltern memories. Correspondingly, this work proposes how such practices can contribute to reinforce relationships of attachment and empathy with a given territory: through the consolidation of local counter-memories, as well as processes of affectation, within the context of the defense of l'Horta de València. / Florin, AMC. (2023). Ahora o nunca. Prácticas artísticas contextuales en torno a la defensa de l'Horta y su memoria [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/192824

Esta tesis hace un estudio teórico de la evolución histórica de las técnicas de arranque de pinturamural así como de los nuevos soportes que se les aplican. Tras la aplicación práctica en probetas de laboratorio de los soportes estudiados, se le confiere un nuevo soporte a las pinturas murales arrancadas de la bóveda de la Iglesia de los Santos Juanes de Valencia. Y se hace una propuesta para su reubicación en el lugar de origen. / Soriano Sancho, MP. (2005). Los frescos de Palomino en la bóveda de la iglesia de los Santos Juanes de Valencia: estudio y aplicación de un nuevo soporte [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/1825

Valencia's musical life of the thirties lived a flourishing of groups and societies that fomented and dynamized the musical culture of the city filling its halls and theaters of concerts, zarzuelas and musical theater. With the exception of the opera that lived a state of lethargy both the zarzuela and the musical theatre were programmed with several daily titles in many of the theaters. The Philharmonic Society of Valencia was the undisputed protagonist of symphonic programming as well as chamber music with a continuous and varied seasons that brought together international stars as well as the most outstanding national performers. Next to this the Valencia Symphony Orchestra, conducted by maestro José Manuel Izquierdo, was the best example of the efforts to endow the city with a serious project that could rival the best ensembles in the country in the divulgation and interpretation of the symphonic repertoire. But with the arrival of the Civil War in Spain every sign of cultural and musical vitality was stopped by the cruelty of the moment. The musical profession, in crisis since the advent of talking pictures, was compounded his difficulties with the outbreak of the conflict. While music education disappeared daily musical activity, their schedules and contracting remained in minimum records and with many difficulties. Despite all the musical theater, with the exception of opera, maintained a vigorous life, allowing the Valencian public, at least for a few hours, to escape from the difficult situation that plagued their lives. Even with all the difficulties the city could enjoy a musical program that would be difficult to imagine arriving to hold concerts until in the moments of greater virulence of the bleeding conflict. / La vida musical de la Valencia de los 30 vivió un florecimiento de agrupaciones y sociedades que fomentaban y dinamizaban la cultura musical de la ciudad llenando sus salas y teatros de conciertos y espectáculos líricos y de teatro musical. Con la excepción de la ópera que vivía un estado de letargo tanto la zarzuela como la revista musical se programaban con varios títulos diarios en muchas de las salas. La Sociedad Filarmónica de Valencia fue la protagonista indiscutible de la programación sinfónica así como de la música de cámara con una programación continua y variada que reunía tanto a estrellas internacionales como a los más destacados intérpretes nacionales. Junto a ésta la Orquesta Sinfónica de Valencia, dirigida por el incansable maestro José Manuel Izquierdo fue el mejor exponente de los esfuerzos por dotar a la ciudad de un proyecto serio que pudiese rivalizar con los mejores conjuntos del país en la divulgación e interpretación del repertorio sinfónico más selecto. Pero con la llegada de la Guerra Civil a España todo signo de vitalidad cultural y musical era frenado por la crueldad del momento. La profesión musical, en plena crisis desde la aparición del cine sonoro, vio agravadas sus dificultades con el desencadenamiento del conflicto. Mientras la educación musical desapareció del día a día la actividad musical, sus programaciones y las contrataciones se mantuvieron bajo mínimos no con pocas dificultades. Pese a todo algunos de los géneros de teatro lírico, con la excepción de la ópera, mantuvieron una vida vigorosa, permitiendo que el público valenciano pudiese, al menos durante unas horas, evadirse de la difícil situación que asolaba sus vidas. Aun con todas las dificultades la ciudad pudo gozar de una programación musical seria difícil de imaginar llegándose a celebrar conciertos hasta en los momentos de mayor virulencia del sangrante conflicto. / La vida musical de la València dels 30 va viure un augment d'agrupacions i societats que fomentaven i dinamitzaven la cultura musical de la ciutat omplint les seues sales i teatres de concerts i espectacles lírics i de teatre musical. Amb l'excepció de l'òpera que vivia un estat de letargia tant la sarsuela com la revista musical es programaven amb diversos títols diaris en moltes de les sales. La Societat Filarmònica de València va ser la protagonista indiscutible de la programació simfònica així com de la música de cambra amb una programació contínua i variada que reunia tant a estrelles internacionals com als més destacats intèrprets nacionals. Al costat d'aquesta l'Orquestra Simfònica de València, dirigida per l'incansable mestre José Manuel Izquierdo va ser el millor exponent dels esforços per dotar la ciutat d'un projecte seriós que pogués rivalitzar amb els millors conjunts del país en la divulgació i interpretació del repertori simfònic més selecte. Però amb l'arribada de la Guerra Civil a Espanya tot signe de vitalitat cultural i musical era frenat per la crueltat del moment. La professió musical, enmig d'una gran crisi des de l'aparició del cinema sonor, va vore agreujades les seues dificultats amb l'inici del conflicte. Mentre l'educació musical desaparegué del dia a dia l'activitat musical va poder continuar, amb les seues programacions i les contractacions baix registres mínims, amb no poques dificultats. Tot i això el teatre musical, amb l'excepció de l'òpera, va mantenir una vida vigorosa, permetent al públic valencià, almenys durant unes hores, evadir-se de la difícil situació que assolava le seues vides. Fins i tot amb la gran quantitat de dificultats pròpies de la guerra la ciutat va poder gaudir d'una programació musical seriosa difícil d'imaginar arribant-se a celebrar concerts en els moments de major virulència del sagnant conflicte. / Miravet Lecha, J. (2017). La vida musical en Valencia durante la Guerra Civil (1936-1939): Percepción de la vida musical valenciana a través de la prensa y otras fuentes documentales [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86203

[ES] Este trabajo tiene como propósito principal analizar desde una perspectiva sistémica, global e integradora los distintos procesos técnicos, comerciales, artístico-culturales y sociológicos que propiciaron el arraigo, desarrollo y consolidación del pianoforte y su uso en la ciudad de València durante un lapso temporal que abarca desde 1790 a 1856. Cada parte comprende cuatro áreas sincrónicas de investigación: la construcción de instrumentos (desde el comienzo de producción local en talleres hasta el establecimiento y desarrollo de fábricas); el mercado de compraventa de pianos y su tipología; el mercado de música para piano; y, por último, el uso social que tuvo el piano en València y cuál fue el repertorio utilizado. La primera analiza el proceso de especialización efectuado por carpinteros y guitarreros locales hasta adquirir conocimientos necesarios, inicialmente, para reparar y, finalmente, para construir pianos por sí mismos. Se dan a conocer las características que tuvieron los primeros talleres que se aventuraron a renovarse y se documenta a sus propietarios; también se informa sobre los primeros constructores foráneos llegados a la ciudad que, estableciendo relaciones laborales, comerciales y sociales con la manufactura local, lograron hacer avanzar ese proceso de conversión/especialización de antiguos talleres de construcción de instrumentos musicales autóctonos en las llamadas «primeras fábricas» de pianos valencianas, aparecidas en 1830c; proceso que culminó con el éxito empresarial logrado a partir de 1840 por el fabricante de pianos local Pedro Gómez y otros industriales que habían permanecido en el anonimato hasta la fecha. La segunda área comprende un estudio estadístico de los anuncios de compraventa de pianos en València y, a partir de él, un análisis de la irrupción, afianzamiento e impulso en el mercado del nuevo instrumento, su inserción en el tejido social urbano y la consecuente o coadyuvante caída en desuso de otros instrumentos como el salterio hasta el momento muy utilizado en el entorno de estamentos medio-burgueses y entre las clases pudientes cuya comercialización desapareció prácticamente entre 1790c y 1820c con la llegada del nuevo instrumento. En la segunda parte de este estudio se detallan las líneas de distribución nacional e internacional implantadas en la ciudad, la apertura de negocios exclusivos de venta de pianos locales y a los compradores/as particulares de pianos, resultado del cotejo exhaustivo de anuncios en prensa con los padrones de habitantes de València que han permitido obtener interesantes conclusiones sobre el grupo social valenciano que propició el arraigo del uso del piano en la ciudad. En tercer lugar, se procede a documentar, identificar y clasificar el repertorio literario de música específicamente pianística impresa y manuscrita para este instrumento utilizada y comercializada en València durante el segmento temporal analizado, centrándose en el ámbito secular urbano. Para ello se han estudiado anuncios locales y foráneos de compraventa de literatura musical pianística, catalogando por periodos históricos la información recabada y vinculándola a establecimientos o negocios de distribución. También se recopila información novedosa sobre los primeros almacenes destinados en exclusiva a la venta de partituras en València, se recuperan algunas de partituras originales vendidas por dichos establecimientos y se incorpora un estudio de caso sobre el Cuaderno de Música para Pianoforte (València, 1805) de Francisco Ximeno. En cuarto lugar, se aborda el uso social del instrumento durante el periodo estudiado, tanto público (conciertos, audiciones, intérpretes), como privado (enseñanza general y específica, generaciones de maestros/as y alumnos/as de piano), poniendo el foco, especialmente, en el papel de la mujer ante el piano durante la primera mitad del siglo XIX, protagonista indefectible de la difusión del instrumento y de su literatura. / [CA] Aquest treball té com a propòsit principal analitzar des d'una perspectiva sistèmica, global i integradora els diferents processos tècnics, comercials, artístic-culturals i sociològics que van propiciar l'arrelament, desenvolupament i consolidació del pianoforte i el seu ús a la ciutat de València durant un lapse temporal que abasta des de 1790 a 1856. Cada part comprén quatre àrees sincròniques d'investigació: la construcció d'instruments (des del començament de producció local en tallers fins a l'establiment i desenvolupament de fàbriques); el mercat de compravenda de pianos i la seua tipologia; el mercat de música per a piano; i, finalment, l'ús social que va tindre el piano a València i quin va ser el repertori utilitzat. La primera analitza el procés d'especialització efectuat per fusters i guitarrers locals fins a adquirir coneixements necessaris, inicialment, per a reparar i, finalment, per a construir pianos per si mateixos. Es donen a conéixer les característiques que van tindre els primers tallers que es van aventurar a renovar-se i es documenta als seus propietaris; també s'informa sobre els primers constructors forans arribats a la ciutat que, establint relacions laborals, comercials i socials amb la manufactura local, van aconseguir fer avançar aqueix procés de conversió/especialització d'antics tallers de construcció d'instruments musicals autòctons en les anomenades «primeres fàbriques» de pianos valencianes, aparegudes en 1830c; procés que va culminar amb l'èxit empresarial aconseguit a partir de 1840 pel fabricant de pianos local Pedro Gómez i altres industrials que havien romàs en l'anonimat fins hui. La segona àrea comprén un estudi estadístic dels anuncis de compravenda de pianos a València i, a partir d'ell, una anàlisi de la irrupció, fiançament i impuls en el mercat del nou instrument, la seua inserció en el teixit social urbà i la conseqüent o coadjuvant caiguda en desús d'altres instruments com el saltiri fins al moment molt utilitzat a l'entorn d'estaments mig-burgesos i entre les classes riques la comercialització de les quals va desaparéixer pràcticament entre 1790c i 1820c amb l'arribada del nou instrument. En la segona part d'aquest estudi es detallen les línies de distribució nacional i internacional implantades a la ciutat, l'obertura de negocis exclusius de venda de pianos locals i als compradors/as particulars de pianos, resultat de l'acarament exhaustiu d'anuncis en premsa amb els padrons d'habitants de València que han permés obtindre interessants conclusions sobre el grup social valencià que va propiciar l'arrelament de l'ús del piano a la ciutat. En tercer lloc, es procedeix a documentar, identificar i classificar el repertori literari de música específicament pianística impresa i manuscrita per a aquest instrument utilitzada i comercialitzada a València durant el segment temporal analitzat, centrant-se en l'àmbit secular urbà. Per a això s'han estudiat anuncis locals i forans de compravenda de literatura musical pianística, catalogant per períodes històrics la informació recaptada i vinculant-la a establiments o negocis de distribució. També es recopila informació nova sobre els primers magatzems destinats en exclusiva a la venda de partitures a València, es recuperen algunes de partitures originals venudes per aquests establiments i s'incorpora un estudi de cas sobre el Quadern de Música per a Pianoforte (València, 1805) de Francisco Ximeno. En quart lloc, s'aborda l'ús social de l'instrument durant el període estudiat, tant públic (concerts, audicions, intèrprets), com a privat (ensenyament general i específic, generacions de mestres/as i alumnes/as de piano), posant el focus, especialment, en el paper de la dona davant el piano durant la primera meitat del segle XIX, protagonista indefectible de la difusió de l'instrument i de la seua literatura. / [EN] The main purpose of this work is to analyze from a systemic, global, and integrative perspective the different technical, commercial, artistic-cultural, and sociological processes that led to the establishment, development and consolidation of the pianoforte and its use in the city of Valencia during a period of time that spans from 1790 to 1856. Each part comprises four synchronous areas of research: instrument construction (from the beginning of local production in workshops to the establishment and development of factories); the piano buying and selling market and its typology; the piano music market; and, finally, the social use that the piano had in Valencia and what was the repertoire used. The first area shows the specialization process carried out by local carpenters and guitar makers until they acquired the necessary knowledge, initially, to repair and, finally, to build pianos for themselves. The characteristics of the first workshops that ventured to renew themselves are made known and their owners are documented; It is also reported on the first foreign builders who arrived in the city who, by establishing labor, commercial and social relations with local manufacturing, managed to advance this process of conversion/specialization of old workshops for the construction of native musical instruments in the so-called 'first factories' of Valencian pianos, appearing in 1830c; process that culminated in the business success achieved from 1840 onwards by the local piano manufacturer Pedro Gómez and other industrialists who had remained anonymous to date. The second area includes a statistical study of piano sales and purchase advertisements in Valencia and, based on it, an analysis of the emergence, consolidation and momentum in the market of the new instrument, its insertion into the urban social fabric and the consequent or contributory fall into disuse of other instruments such as the psaltery until now widely used in the environment of middle-bourgeois classes and among the wealthy classes whose commercialization practically disappeared between 1790c and 1820c with the arrival of the new instrument. The second part of this study details the national and international distribution lines implemented in the city, the opening of exclusive businesses selling local pianos and to private piano buyers, the result of an exhaustive comparison of press advertisements with the registers of inhabitants of Valencia that have allowed us to obtain interesting conclusions about the Valencian social group that led to the establishment of the use of the piano in the city. Thirdly, we proceed to document, identify, and classify the literary repertoire of specifically printed and handwritten piano music for this instrument used and marketed in Valencia during the analyzed time segment, focusing on the secular urban environment. To this end, local and foreign advertisements for the purchase and sale of piano musical literature have been studied, cataloging the information collected by historical periods and linking it to distribution establishments or businesses. New information is also compiled about the first stores dedicated exclusively to the sale of sheet music in València, some of the original scores sold by these establishments are recovered and a case study on the Pianoforte Music Notebook (València, 1805) by Francisco Ximeno. Fourthly, the social use of the instrument during the period studied is addressed, both public (concerts, auditions, performers), and private (general and specific teaching, generations of piano teachers and students), focusing on, especially in the role of women at the piano during the first half of the 19th century, an unfailing protagonist in the dissemination of the instrument and its literature. / Guaita Gabaldón, JG. (2023). El piano en València (1790-1856): construcción, mercado y uso social [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/201559

No description available.

No description available.

No description available.