Tesis por compendio / [ES] Esta tesis doctoral se centra en el análisis de las políticas públicas para el fomento de las industrias culturales y creativas (ICC), especialmente en el sector musical, cuya actividad principal está recogida en la Clasificación Industrial Internacional Uniforme (CIIU) con el código 5920, el cual incluye la grabación de sonido y edición musical. Dada la importancia e impacto de este sector en el desarrollo económico de las regiones, más aún desde el auge de las plataformas digitales en el mundo, las actividades incluidas en el mismo se presentan como una gran oportunidad para potenciar el desarrollo económico de una ciudad como Bogotá D.C., capital de Colombia, y reconocida por la UNESCO en el año 2012 como capital musical. Por ello, esta tesis pretende aportar el conocimiento necesario para la elaboración de políticas públicas que fomenten la incidencia de las empresas del sector musical (CIIU 5920) en el desarrollo económico de Bogotá D.C. A partir de una revisión sistemática de la literatura, se identifican las dimensiones clave de las políticas públicas en las ICC a las que dicha literatura les reconoce un mayor impacto en el desarrollo económico, social y cultural de las regiones. Los resultados de esta revisión sirven de base a un análisis comparativo entre determinadas ciudades alemanas y españolas que identifica cuales son los factores que, en cada caso, y en el marco de dichas dimensiones clave, más contribuyen a la generación de desarrollo económico en cada país. A partir de este punto, la tesis se centra en analizar si las políticas públicas implementadas en la capital de Colombia, principalmente en el sector musical, inciden en los factores cuyo impacto se prevé mayor en el desarrollo de la región. La tesis concluye que las políticas públicas para las ICC, especialmente en el sector musical, pueden ser un instrumento eficaz para el fomento del desarrollo económico local. Sin embargo, se requiere un marco regulatorio actualizado y políticas públicas específicas para el sector musical, en especial el clasificado en el CIIU 5920, que fomenten el conocimiento, la innovación, la propiedad intelectual y la colaboración entre actores del sector. De esta forma, esta tesis contribuye al conocimiento sobre el papel de las políticas públicas en el fomento de las ICC y su impacto en el desarrollo económico local y, sus resultados pueden ser utilizados por policymakers para diseñar e implementar políticas públicas más efectivas en el sector musical en Colombia y otras ciudades de América Latina. / [CA] Esta tesi doctoral se centra en l'anàlisi de les polítiques públiques per al foment de les indústries culturals i creatives (ICC), especialment en el sector musical, l'activitat principal del qual està arreplegada en la Classificació Industrial Internacional Uniforme (CIIU) amb el codi 5920, el qual inclou la gravació de so i edició musical. Donada la importància i impacte d'este sector en el desenvolupament econòmic de les regions, més encara des de l'auge de les plataformes digitals en el món, les activitats incloses en el mateix es presenten com una gran oportunitat per a potenciar el desenvolupament econòmic d'una ciutat com Bogotà D. C., capital de Colòmbia, i reconeguda per la UNESCO l'any 2012 com a capital musical. Per això, esta tesi pretén aportar el coneixement necessari per a l'elaboració de polítiques públiques que fomenten la incidència de les empreses del sector musical (CIIU 5920) en el desenvolupament econòmic de Bogotà D. C. A partir d'una revisió sistemàtica de la literatura, s'identifiquen les dimensions clau de les polítiques públiques en les ICC a les quals esta literatura els reconeix un major impacte en el desenvolupament econòmic, social i cultural de les regions. Els resultats d'esta revisió servixen de base a una anàlisi comparativa entre determinades ciutats alemanyes i espanyoles que identifica quins són els factors que, en cada cas, i en el marc d'estes dimensions clau, més contribuïxen a la generació de desenvolupament econòmic en cada país. A partir d'este punt, la tesi se centra en analitzar si les polítiques públiques implementades en la capital de Colòmbia, principalment en el sector musical, incidixen en els factors l'impacte dels quals es preveu major en el desenvolupament de la regió. La tesi conclou que les polítiques públiques per a les ICC, especialment en el sector musical, poden ser un instrument eficaç per al foment del desenvolupament econòmic local. No obstant això, es requerix un marc regulador actualitzat i polítiques públiques específiques per al sector musical, especialment el classificat en el *CIIU 5920, que fomenten el coneixement, la innovació, la propietat intel·lectual i la col·laboració entre actors del sector. D'esta manera, esta tesi contribuïx al coneixement sobre el paper de les polítiques públiques en el foment de les ICC i el seu impacte en el desenvolupament econòmic local i, els seus resultats poden ser utilitzats per *policymakers per a dissenyar i implementar polítiques públiques més efectives en el sector musical a Colòmbia i altres ciutats d'Amèrica Llatina. / [EN] This doctoral thesis focuses on the analysis of public policies for the promotion of the cultural and creative industries (CCIs), particularly in the music sector, whose main activity is classified under the International Standard Industrial Classification (ISIC) code 5920, which includes sound recording and music publishing. Given the importance and impact of this sector on the economic development of regions, especially since the rise of digital platforms worldwide, the activities included in it represent a great opportunity to boost the economic development of a city like Bogotá D.C., the capital of Colombia, and recognized by UNESCO in 2012 as the Music Capital of the World. Therefore, this thesis aims to provide the necessary knowledge for the elaboration of public policies that promote the impact of music sector companies (ISIC 5920) on the economic development of Bogotá D.C. Through a systematic review of the literature, the key dimensions of public policies (PP) for CCIs are identified, which the literature recognizes as having the greatest impact on the economic, social, and cultural development of regions. The results of this review serve as the basis for a comparative analysis between certain German and Spanish cities to identify the factors that, in each case, and within the framework of these key dimensions, most contribute to the generation of economic development in each country. From this point on, the thesis focuses on analyzing whether the public policies implemented in the capital of Colombia, mainly in the music sector, have an impact on the factors whose impact is expected to be greater on the development of the region. The thesis concludes that public policies for CCIs, especially in the music sector, can be an effective tool for promoting local economic development. However, an updated regulatory framework and specific public policies for the music sector, especially those classified under ISIC 5920, are required to promote knowledge, innovation, intellectual property, and collaboration among actors in the sector. In this way, this thesis contributes to the knowledge on the role of public policies in promoting CCIs and their impact on local economic development, and its results can be used by policymakers to design and implement more effective public policies in the music sector in Colombia and other Latin American cities. / Gómez Reyes, FM. (2024). Evaluación y análisis de las políticas públicas para la industria cultural y creativa que incentiven el desarrollo económico: aplicación al sector de producción y edición musical de Bogotá D.C., Colombia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213807 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] La resolución de ecuaciones y sistemas de ecuaciones no lineales es fundamental en muchas disciplinas científicas y de ingeniería, incluyendo la física, la química, la biología, la economía y la informática. Los métodos numéricos son cruciales para resolver estas ecuaciones debido a su complejidad, que a menudo resulta en múltiples soluciones o en la ausencia de ellas, lo que hace que los métodos analíticos tradicionales sean inadecuados. Esta investigación se centra en el desarrollo y análisis de nuevos esquemas iterativos para resolver ecuaciones y sistemas de ecuaciones no lineales, enfatizando la convergencia, la estabilidad y la eficiencia computacional. Como parte de esta investigación se publicaron tres artículos clave. El primer artículo introduce una novedosa familia de métodos iterativos de dos pasos derivada de un esquema de Newton amortiguado, que incluye un paso adicional de Newton con una función de peso y una derivada "congelada". Esta familia, inicialmente una clase de cuatro parámetros con convergencia de primer orden, se convierte en una familia de un solo parámetro con convergencia de tercer orden, que además muestra una estabilidad y eficiencia excepcionales, validadas mediante pruebas numéricas. El segundo artículo presenta un nuevo método iterativo de tres pasos, inicialmente una familia de tres parámetros de cuarto orden que acelera a una familia de un solo parámetro de sexto orden. La convergencia, la dinámica compleja y el comportamiento numérico de este método son estudiados a fondo, identificando miembros estables adecuados para problemas prácticos. El tercer artículo extiende la familia de sexto orden a sistemas de ecuaciones no lineales, creando un esquema de un solo parámetro altamente eficiente. Los análisis dinámicos y numéricos confirman la convergencia, estabilidad y aplicabilidad de esta familia extendida para problemas de gran escala. La investigación tiene como objetivo superar las limitaciones de algunos métodos existentes, ofreciendo soluciones robustas y eficientes para ecuaciones y sistemas no lineales. El documento está estructurado para cubrir el desarrollo, análisis y validación de estos métodos, proporcionando recomendaciones específicas para su aplicación práctica en varios dominios científicos y de ingeniería. / [CA] La resolució d'equacions i sistemes d'equacions no lineals és fonamental en moltes disciplines científiques i d'enginyeria, incloent la física, la química, la biologia, l'economia i la informàtica. Els mètodes numèrics són crucials per a resoldre aquestes equacions a causa de la seua complexitat, que sovint resulta en múltiples solucions o en l'absència d'elles, la qual cosa fa que els mètodes analítics tradicionals siguen inadequats. Aquesta investigació se centra en el desenvolupament i anàlisi de nous esquemes iteratius per a resoldre equacions i sistemes d'equacions no lineals, emfatitzant la convergència, l'estabilitat i l'eficiència computacional. Com a part d'aquesta investigació es van publicar tres articles clau. El primer article introdueix una nova família de mètodes iteratius de dos passos derivada d'un esquema de Newton esmorteït, que inclou un pas addicional de Newton amb una funció de pes i una derivada "congelada". Aquesta família, inicialment una classe de quatre paràmetres amb convergència de primer ordre, es converteix en una família d'un sol paràmetre amb convergència de tercer ordre, que a més mostra una estabilitat i eficiència excepcionals, validats mitjançant proves numèriques. El segon article presenta un nou mètode iteratiu de tres passos, inicialment una família de tres paràmetres de quart ordre que accelera a una família d'un sol paràmetre de sisè ordre. La convergència, la dinàmica complexa i el comportament numèric d'aquest mètode són estudiats a fons, identificant membres estables adequats per a problemes pràctics. El tercer article amplia la família de sisè ordre a sistemes d'equacions no lineals, creant un esquema d'un sol paràmetre altament eficient. Els anàlisis dinàmics i numèrics confirmen la convergència, estabilitat i aplicabilitat d'aquesta família ampliada per a problemes de gran escala. La investigació té com a objectiu superar les limitacions d'alguns mètodes existents, oferint solucions robustes i eficients per a equacions i sistemes no lineals. El document està estructurat per a cobrir el desenvolupament, anàlisi i validació d'aquests mètodes, proporcionant recomanacions específiques per a la seua aplicació pràctica en diversos dominis científics i d'enginyeria. / [EN] The resolution of non-linear equations and systems is fundamental in various scientific and engineering fields, including physics, chemistry, biology, economics, and computer science. Numerical methods are crucial for solving these equations due to their complexity, which often results in multiple or no solutions, rendering traditional analytical methods inadequate. This research focuses on developing and analyzing new iterative schemes for solving non-linear equations and systems, emphasizing convergence, stability, and computational efficiency. Three key papers were published as part of this research. The first paper introduces a novel family of two-step iterative methods derived from a damped Newton scheme, which includes an additional Newton step with a weight function and a "frozen" derivative. This family, initially a four-parameter class with first-order convergence, becomes a single-parameter family with third-order convergence, which also exhibits exceptional stability and efficiency, validated through numerical tests. The second paper presents a new three-step iterative method, initially a three-parameter fourth-order family, which accelerates to a single-parameter sixth-order family. This method's convergence, complex dynamics, and numerical behavior are thoroughly studied, identifying stable members suitable for practical problems. The third paper extends the sixth-order family to systems of non-linear equations, creating a highly efficient single-parameter family. Dynamic and numerical analyses confirm the convergence, stability, and applicability of this extended family for large-scale problems. The research aims to overcome the limitations of some existing methods, offering robust and efficient solutions for non-linear equations and systems. The document is structured to cover the development, analysis, and validation of these methods, providing specific recommendations for their practical application in various scientific and engineering domains. / Moscoso Martínez, ME. (2024). Efficient Numerical Methods for Solving Nonlinear Problems [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/212946 / Compendio

[ES] La presente tesis doctoral, se ha centrado principalmente en el diseño racional, síntesis, caracterización y evaluación catalítica de nanomateriales mono- y bimetálicos multifuncionales, con la estructura adecuada para promover de manera eficiente procesos de activación hidrogenativa de imidas cíclicas para obtener un gran número de lactamas, estructuras altamente interesantes en campos tan diversos como la industria farmacéutica o el desarrollo de polímeros. Por un lado, se ha desarrollado un nanomaterial bimetálico [AgRe/Al2O3], que ha mostrado una alta eficiencia, robustez y reusabilidad para promover la hidrodesoxigenación de imidas cíclicas. Mediante el uso de técnicas de vanguardia de caracterización de superficies sólidas se ha podido manifestar que la formación de una fase mixta AgReO4 no ha sido inocente para lograr las mejores propiedades catalíticas. La gran aplicabilidad del protocolo sintético se ha demostrado con la obtención de más de 60 compuestos de interés, partiendo de una gran variedad de imidas cíclicas (simétricas y asimétricas) promovida por el sistema [AgRe/Al2O3] y generándose agua como único subproducto de reacción. Por otro lado, se ha diseñado un sistema basado en nanopartículas de Ag con un tamaño medio de 2.2 nm dispersas sobre la matriz de gamma-Al2O3, y se ha demostrado su gran eficiencia para promover la monohidrogenación de ftalimidas a omega-hidroxilactamas. La evaluación de la influencia del grado de dispersión de los nanoagregados metálicos, las propiedades ácidas de Lewis junto con todos los resultados catalíticos obtenidos, han permitido proponer que la existencia de centros activos fruto de la combinación cooperativa entre especies de Ag metálica con habilidad para adsorber y disociar H2, y especies ácidas de Lewis de Al3+ encargadas de aumentar la electrofilia del enlace (C=O) de la imida, constituye el factor fundamental para alcanzar las mejores prestaciones catalíticas del sistema.. Bajo las condiciones de reacción optimizadas, se ha conseguido acceder a más de15 omega-hidroxilactamas distintas. Finalmente, se ha desarrollado con éxito un sistema sólido tipo composite [Ag(12.5%)/Al2O3]-[HBETA] estable y reusable, resultado de la combinación física del nanomaterial [Ag/Al2O3] y una zeolita protónica con topología BEA y relación molar (Si/Al = 10.5), que muestra una excelente eficiencia para promover la funcionalización hidrogenativa one-pot de uno de los grupos carbonilo de ftalimidas generando las correspondientes isoindolinonas C3-funcionalizadas con excelentes rendimientos. En presencia de hidrógeno molecular y agentes nucleófilos de diversa naturaleza, tales como alcoholes, aminas, nitrobencenos y sustratos aromáticos, se ha podido llevar a cabo hidrogenación parcial de uno de los carbonilos de una variedad de ftalimidas seguida de la formación selectiva de un nuevo enlace C-O, C-N o C-C conduciendo a la obtención de más de 30 derivados de isoindolinona funcionalizados en posición contigua al átomo de nitrógeno. Es muy destacable el empleo por primera vez, de nitrobencenos directamente como pronucleófilos en este tipo de procesos hidrogenativos. / [CA] La present tesi doctoral s'ha centrat principalment en el disseny racional, síntesi, caracterització i avaluació catalítica de nanomaterials mono- i bimetàl·lics multifuncionals, amb l'estructura adequada per promoure de manera eficient processos d'activació hidrogenativa d'imides cícliques per obtenir un gran nombre de lactames, estructures altament interessants per les propietats que presenen en camps tan diversos com la indústria farmacéutica i el desenvolupament de polímers. D'una banda, s'ha desenvolupat un nanomaterial bimetàl·lic [AgRe/Al2O3], que ha mostrat una elevada eficiència, robustesa i reutilitzabilitat per promoure la hidrodesoxigenació d'imides cícliques. Mitjançant l'ús de tècniques a l'avantguarda de la caracterització de superfícies sòlides, s'ha pogut manifestar com la formació d'una fase mixta AgReO4 no ha estat innocent per aconseguir les millors propietats catalítiques. La gran aplicabilitat del protocol sintètic s'ha demostrat amb l'obtenció de més de 60 compostos d'interès partint d'una gran varietat d'imides cíc·liques (simètriques i asimètriques) promoguda pel sistema [AgRe/Al2O3] i generant-se aigua com a únic subproducte de la reacció. D'altra banda, s'ha dissenyat un sistema basat en nanopartícules d'Ag amb una mida mitjana de 2.2 nm disperses sobre la matriu de gamma-Al2O3, i s'ha demostrat la seua gran eficiència per promoure la monohidrogenació de ftalimides a omega-hidroxilactames. L'avaluació de la influència del grau de dispersió dels nanoagregats metàl·lics, les propietats àcides de Lewis juntament amb tots els resultats catalítics obtinguts, han permès proposar que l'existència de centres actius com a combinació cooperativa entre espècies d'Ag metàl·lica amb habilitat per adsorbir i dissociar H2, i espècies àcides de Lewis d'Al3+ encarregades d'augmentar l'electrofília de l'enllaç (C=O) de la imida, constitueix el factor fonamental per aconseguir les millors prestacions catalítiques del sistema emprat. Sota les condicions de reacció optimitzades, s'ha aconseguit accedir a més de 15 omega-hidroxilactames diferents. Finalment, s'ha desenvolupat amb èxit un sistema sòlid tipus composite [Ag(12.5%)/Al2O3]-[HBETA] estable i reutilitzable, resultat de la combinació física del nanomaterial [Ag/Al2O3] i una zeolita protònica amb topologia BEA i relació molar (Si/Al = 10.5), que ha mostrat una excel·lent eficiència per promoure la funcionalització hidrogenativa one-pot d'un dels grups carbonil de la ftalimida generant les corresponents isoindolinones C3-funcionalitzades amb excel·lents rendiments. En presència d'hidrogen molecular i nucleòfils de diversa naturalesa, com ara alcohols, amines, nitrobenzens i substrats aromàtics, s'ha pogut dur a terme la hidrogenació parcial d'un dels carbonils d'una varietat de ftalimides seguida de la formació selectiva d'un nou enllaç C-O, C-N o C-C, conduint a l'obtenció de més de 30 derivats d'isoindolinona funcionalitzats en posició contigua a l'àtom de nitrogen. És molt destacable l'ús per primera vegada, de nitrobenzens directament com a pronucleòfils en aquest tipus de processos hidrogenatius. / [EN] The present doctoral thesis has primarily focused on the rational design, synthesis, characterization, and catalytic evaluation of multifunctional mono- and bimetallic nanomaterials, with the appropriate structure to efficiently promote hydrogenative activation processes of cyclic imides to obtain a large number of lactams, highly interesting structures in the development of new drugs and polimers. On the one hand, a bimetallic nanomaterial [AgRe/Al2O3] has been developed, which has shown high efficiency, robustness, and reusability to promote the hydrodeoxygenation of cyclic imides. By using advanced techniques for characterizing solid surfaces, it has been demonstrated that the formation of a mixed AgReO4 phase has been crucial in achieving the best catalytic properties. The wide applicability of the synthetic protocol has been shown with the production of more than 60 compounds of interest from a wide variety of cyclic imides (symmetric and asymmetric), promoted by the [AgRe/Al2O3] system and with water as the only byproduct of the reaction. On the other hand, a system based on Ag nanoparticles with an average size of 2.2 nm dispersed on the gamma-Al2O3 matrix has been designed, and its great efficiency in promoting the monohydrogenation of phthalimides to omega-hydroxylactams has been demonstrated. Evaluating the influence of the dispersion degree of the metal nanoaggregates, the Lewis acidic properties along with all the catalytic results obtained has allowed proposing that the existence of active centers resulting from the cooperative combination between metallic Ag species with the ability to adsorb and dissociate H2, and Lewis acidic Al3+ species responsible for increasing the electrophilicity of the imide (C=O) bond, constitutes the fundamental factor for achieving the best catalytic performance of the employed system. Under optimized reaction conditions, it has been possible to access more than 15 different omega-hydroxylactams. Finally, a stable and reusable composite solid [Ag(12.5%)/Al2O3]-[HBETA] system has been successfully developed, resulting from the physical combination of the nanomaterial [Ag/Al2O3] and a protonic zeolite with BEA topology and molar ratio (Si/Al = 10.5) as an additive. This material shows excellent efficiency in promoting the one-pot hydrogenative functionalization of one of the carbonyl groups of the phthalimide, generating the corresponding C3-functionalized isoindolinones with excellent yields. In the presence of molecular hydrogen and diverse nucleophilic agents, such as alcohols, amines, nitrobenzenes, and aromatic substrates, it has been possible to carry out partial hydrogenation of one of the carbonyls of a variety of phthalimides followed by the selective formation of a new C-O, C-N, or C-C bond leading to the production of more than 30 isoindolinone derivatives functionalized in the position adjacent to the nitrogen atom. Notably, nitrobenzenes have been used directly as pronucleophiles in this type of hydrogenative process for the first time. / El meu agraïment a les entitats que hi han finançat el desenvolupament d’esta tesi doctoral, com les subvencions a l’excel·lència científica de júniors investigadors (SEJI/2019/006 i SEJI/2020/013) i el programa Prometeo (PROMETEO/2021/077) de la Generalitat Valenciana. També al programa Retos I+D+I del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (PID2019-109656RA-I0/AEI/10.13039/501100011033) i al projecte Repsol / Lluna Galán, C. (2024). Diseño de materiales multifuncionales basados en Ag y/o Re para el desarrollo de metodologías hidrogenativas de imidas cíclicas para la obtención de lactamas [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/210910

[ES] La arquitectura de tierra desempeña un papel crucial en la historia de España. Este tipo de patrimonio constructivo ha acompañado de manera significativa la vida de las comunidades humanas a lo largo del tiempo, como evidencia su extensa y rica presencia en todo el territorio del país. Sin embargo, en los últimos ciento cincuenta años, el vínculo entre las comunidades humanas y la arquitectura tradicional ha experimentado en general una erosión gradual y significativa, como resultado de los profundos cambios sociales, económicos y tecnológicos del país. Estos cambios han impulsado nuevas formas de construir y habitar que han relegado progresivamente a las técnicas tradicionales a un segundo plano. De manera que la arquitectura de tierra, ha sido severamente afectada y desacreditada en muchas ocasiones, por una parte considerable de la sociedad, repercutiendo así de forma significativa tanto en su preservación como en su promoción. El abandono generalizado al que se enfrentan tanto los edificios como las técnicas de construcción de tierra también impacta negativamente en la apreciación, la comprensión y la salvaguardia de la sabiduría constructiva que subyace en ellas. La disminución en su uso, junto con los citados prejuicios sociales, influyen de manera sustancial en diversos aspectos, a través de los cuales se gestiona la arquitectura y que, a su vez, desempeñan un papel fundamental en su conservación, aplicación y promoción. Este trabajo aspira a analizar la situación de desventaja actual y su impacto específico en la conservación de la arquitectura tradicional de tierra en España. El objetivo es identificar estrategias de mitigación coherentes y apropiadas. Esta meta se logra a través de tres principales operaciones: en una fase introductoria y preliminar, la investigación plantea la existencia de un riesgo social para la arquitectura y define dicho riesgo de forma exhaustiva. A partir de esta definición, se establecen las bases metodológicas para el análisis. Éste se centra en tres dimensiones temáticas principales: la caracterización de la arquitectura, la situación de la población y del contexto territorial, y las medidas generales dirigidas a la salvaguardia, puesta en valor y fomento del patrimonio arquitectónico. Definido el marco metodológico apropiado, el trabajo avanza y se aplica directamente al territorio español. Tras reflexionar sobre las características demográficas del país y los contextos relevantes para la conservación de la arquitectura tradicional, en la investigación se realiza un análisis del territorio nacional y autonómico. Esta operación proporciona una comprensión del estado general de la situación e identifica algunos aspectos de interés, como problemas o buenas prácticas. En base a los resultados obtenidos, se seleccionan algunos casos de estudio a nivel municipal, y se aplica nuevamente el método de análisis desarrollado para comprender la situación a pequeña escala y observar así el funcionamiento de ciertas situaciones y estrategias. Tras esta última etapa del análisis territorial, se reflexiona sobre los resultados alcanzados y se resumen tanto los problemas, como los aspectos y fenómenos positivos identificados. Así mismo, se evalúa cómo las distintas acciones analizadas dentro de la dimensión tres, influyen en la conservación de la arquitectura de tierra. Más en concreto, se reflexiona tanto sobre sus necesidades como sobre el efecto de las acciones e iniciativas analizadas, llegando a proponer algunas líneas estratégicas que se podrían implementar para mejorar la situación. A partir de estas directrices, se seleccionan y analizan cuatro casos de estudio internacionales que han puesto efectivamente en marcha algunos de los ejes estratégicos estudiados. A modo de conclusión del trabajo, se evalúa el posible impacto de la aplicación de dichos ejes en los ámbitos de estudio de la investigación y se cierra el estudio, con un cuadro sinóptico de las acciones localizadas y formuladas. / [CA] L'arquitectura de terra exercix un paper crucial en la història d'Espanya. Este tipus de patrimoni constructiu ha acompanyat de manera significativa la vida de les comunitats humanes al llarg del temps, com a evidència la seua extensa i rica presència en tot el territori del país. No obstant això, en els últims cent cinquanta anys, el vincle entre les comunitats humanes i l'arquitectura tradicional ha experimentat en general una erosió gradual i significativa, com a resultat dels profunds canvis socials, econòmics i tecnològics del país. Estos canvis han impulsat noves maneres de construir i habitar que han relegat progressivament a les tècniques tradicionals a un segon pla. De manera que l'arquitectura de terra, ha sigut severament afectada i desacreditada en moltes ocasions, d'una banda considerable de la societat, repercutint així de manera significativa tant en la seua preservació com en la seua promoció. L'abandó generalitzat al qual s'enfronten tant els edificis com les tècniques de construcció de terra també impacta negativament en l'apreciació, la comprensió i la salvaguarda de la saviesa constructiva que subjau en elles. La disminució en el seu ús, juntament amb els citats prejuís socials, influïxen de manera substancial en diversos aspectes, a través dels quals es gestiona l'arquitectura i que, al seu torn, exercixen un paper fonamental en la seua conservació, aplicació i promoció. Este treball aspira a analitzar la situació de desavantatge actual i el seu impacte específic en la conservació de l'arquitectura tradicional de terra a Espanya. L'objectiu és identificar estratègies de mitigació coherents i apropiades. Esta meta s'aconseguix a través de tres principals operacions: en una fase introductòria i preliminar, la investigació planteja l'existència d'un risc social per a l'arquitectura i definix este risc de manera exhaustiva. A partir d'esta definició, s'establixen les bases metodològiques per a l'anàlisi. Este se centra en tres dimensions temàtiques principals: la caracterització de l'arquitectura, la situació de la població i del context territorial, i les mesures generals dirigides a la salvaguarda, posada en valor i foment del patrimoni arquitectònic. Definit el marc metodològic apropiat, el treball avança i s'aplica directament al territori espanyol. Després de reflexionar sobre les característiques demogràfiques del país i els contextos rellevants per a la conservació de l'arquitectura tradicional, en la investigació es realitza una anàlisi del territori nacional i autonòmic. Esta operació proporciona una comprensió de l'estat general de la situació i identifica alguns aspectes d'interés, com a criticitats o bones pràctiques. Sobre la base dels resultats obtinguts, se seleccionen diversos casos d'estudi a nivell municipal, i s'aplica novament el mètode d'anàlisi desenvolupada per a comprendre la situació a petita escala i observar així el funcionament d'unes certes situacions i estratègies. Després d'esta última etapa de l'anàlisi territorial, es reflexiona sobre els resultats aconseguits i es resumixen tant les criticitats, com els aspectes i fenòmens positius identificats. Així mateix, s'avalua com les diferents accions analitzades dins de la dimensió tres, influïxen en la conservació de l'arquitectura de terra. Més en concret, es reflexiona tant sobre les seues necessitats com sobre l'efecte de les accions i iniciatives analitzades, arribant a proposar algunes línies estratègiques que es podrien implementar per a millorar la situació. A partir d'estes directrius, se seleccionen i analitzen quatre casos d'estudi internacionals que han posat efectivament en marxa alguns dels eixos estratègics estudiats. A mode de conclusió del treball, s'avalua el possible impacte de l'aplicació d'estos eixos en els àmbits d'estudi de la investigació i es tanca l'estudi, amb un quadre sinòptic de les accions localitzades i formulades. / [EN] Earthen architecture plays a crucial role in the history of Spain. This type of constructive heritage has been a part of human communities over time, as evidenced by its extensive and rich presence throughout the country's territory. However, in the last hundred and fifty years, the connection between human communities and traditional architecture has gradually eroded due to the country's significant social, economic, and technological changes. New building and inhabiting methods have been developed, which have relegated traditional techniques to a secondary position. This has led to traditional earth architecture being discredited by a considerable portion of society, significantly impacting its preservation and promotion. The widespread abandonment of buildings and earth construction techniques has negatively affected the underlying knowledge's appreciation, understanding, and safeguarding. The decrease in their use, coupled with social prejudices, has substantially impacted various aspects related to architecture, such as its conservation, application, and promotion. As a result, it plays a fundamental role in its conservation, application, and promotion. This project aims to examine the current disadvantage situation and its specific impact on preserving traditional earthen architecture in Spain. The objective is to identify coherent and appropriate mitigation strategies. This goal is achieved through three primary operations: in an introductory and preliminary phase, the research posits the existence of a social risk for architecture and exhaustively defines this risk. Based on this definition, methodological foundations for the analysis are established. This analysis focuses on three main thematic dimensions: the characterization of architecture, the situation of the population and the territorial context, and general measures aimed at the safeguarding, enhancement, and promotion of architectural heritage. Once the appropriate methodological framework is defined, the work progresses and directly applies to the Spanish territory. After reflecting on the demographic characteristics of the country and the relevant contexts for conserving traditional architecture, the research analyses the national and regional territory. This operation provides an understanding of the overall state of the situation and identifies some points of interest, such as critical issues or best practices. Based on the results obtained, several case studies are selected at the municipal level, and the developed analysis method is applied again to comprehend the situation on a smaller scale, observing the functioning of certain situations and strategies. After this final stage of territorial analysis, the results are reflected upon, summarising both critical issues and positive aspects and phenomena identified. Likewise, an evaluation is conducted on how the various actions analysed within dimension three influence the conservation of earthen architecture. Specifically, a reflection on their needs is carried out, and the effect of the analysed actions and initiatives is analysed, leading to the proposal of some strategic guidelines that could be implemented to improve the situation. Based on these guidelines, four international case studies effectively implementing some of the studied strategic axes are selected and analysed. As a conclusion to the work, the possible impact of applying these axes in the research study areas is evaluated, and the study is concluded with a synoptic table of the localised and formulated actions. / Caruso, M. (2024). Vulnerabilidad frente a cuestiones socioculturales de la arquitectura de tierra tradicional. Análisis de las herramientas de gestión, protección y puesta en valor en el territorio español [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206986

[ES] Las cooperativas son asociaciones de personas que se unen voluntariamente para satisfacer necesidades económicas, sociales y culturales y se distinguen de las empresas de capital (IOF) porque abordan las necesidades comunes de los miembros en relación con bienes y servicios asequibles. Las cooperativas son gestionadas democráticamente por socios que son propietarios y cumplen también el rol de proveedores, trabajadores o clientes. Hoy en día, la membresía de las cooperativas a nivel mundial asciende a mil millones de miembros que operan en varias industrias. La literatura existente refleja principalmente la perspectiva de las IOF y se centra en los determinantes impulsados por el mercado para la presentación de informes que no necesariamente reflejan la identidad cooperativa como determinante. Los marcos de presentación de informes corporativos existentes se centran predominantemente en las necesidades de presentación de informes de las IOF y se han configurado de acuerdo con las necesidades corporativas y del mercado financiero, sin reconocer aspectos clave de la identidad cooperativa. Además de estas deficiencias, la identidad de las cooperativas se ha convertido recientemente en un tema de debate entre diversas partes interesadas. Se argumenta que las cooperativas tienen un problema de gestión de imagen. También se insta a las cooperativas a aumentar la conciencia pública sobre sus contribuciones. Por lo tanto, ha llegado el momento de revisar la identidad cooperativa en un mundo moderno. Para arrojar luz sobre las prácticas de presentación de informes existentes de las cooperativas y como punto de partida para mejorar la conciencia pública y la imagen de las cooperativas, el estudio investigó el nivel de adopción y los determinantes para la adopción de informes corporativos de las 300 cooperativas más grandes del mundo. Para una muestra de 78 cooperativas, todos los informes corporativos publicados en línea, para el año 2017, fueron recopilados y codificados manualmente. Para establecer el nivel de adopción se realizó un análisis de contenido y para identificar los determinantes se realizaron análisis de regresión lineal, regresión logística binaria y regresión ordinal. El análisis de contenido distinguió entre los tipos de informes corporativos. Para el nivel de adopción, el estudio distinguió además entre informes publicados elaborados sin un marco de información, informes basados en un marco y la aplicación de un marco con revisión externa. Los reultados indicaron mejoras potenciales para el nivel de adopción de los diferentes tipos de informes. Por ejemplo, la presentación de informes integrados y de gestión son adoptados por una minoría de cooperativas sin ninguna revisión externa sobre los informes integrados. Para los determinantes de la adopción de informes, el estudio distinguió entre determinantes generales y determinantes idiosincrásicos de la naturaleza cooperativa. Los resultados indicaron que las cooperativas en países orientados a favor de las partes interesadas, las cooperativas más grandes y las cooperativas con instrumentos cotizados, así como las cooperativas que operan en un sector con un mayor impacto en el medio ambiente, tienen más probabilidades de adoptar la presentación de informes corporativos. Los determinantes idiosincrásicos de la naturaleza cooperativa incluyen la identidad cooperativa y la distribución de los resultados. Las cooperativas que comunican su identidad de manera más asertiva en la carta del presidente a sus miembros tienen más probabilidades de adoptar informes anuales. Las cooperativas que limitan la distribución de resultados sólo a sus miembros tienen más probabilidades de adoptar informes de gestión formales. / [CA] Les cooperatives són associacions de persones que s'unixen voluntàriament per a satisfer necessitats econòmiques, socials i culturals i es distingixen de les societats de capital (IOF) perquè aborden les necessitats comuns dels membres en relació amb béns i servicis assequibles. Les cooperatives són gestionades democràticament per socis que són propietaris i complixen també el rol de proveïdors, treballadors o clients. Hui dia, la filiació de les cooperatives a nivell mundial ascendix a mil milions de membres que operen en diverses indústries. La literatura existent reflectix principalment la perspectiva de les IOF i se centra en els determinants impulsats pel mercat per a la presentació d'informes que no necessàriament reflectixen la identitat cooperativa com a determinant. Els marcs de presentació d'informes corporatius existents se centren predominantment en les necessitats de presentació d'informes de les IOF i s'han configurat d'acord amb les necessitats corporatives i del mercat financer, sense reconéixer aspectes clau de la identitat cooperativa. A més d'estes deficiències, la identitat de les cooperatives s'ha convertit recentment en un tema de debat entre diverses parts interessades. S'argumenta que les cooperatives tenen un problema de gestió d'imatge. També s'insta les cooperatives a augmentar la consciència pública sobre les seues contribucions. Per tant, ha arribat el moment de revisar la identitat cooperativa en un món modern. Per a llançar llum sobre les pràctiques de presentació d'informes existents de les cooperatives i com a punt de partida per a millorar la consciència pública i la imatge de les cooperatives, l'estudi va investigar el nivell d'adopció i els determinants per a l'adopció d'informes corporatius de les 300 cooperatives més grans del món. Per a una mostra de 78 cooperatives, tots els informes corporatius publicats en línia, per a l'any 2017, van ser recopilats i codificats manualment. Per a establir el nivell d'adopció es va realitzar una anàlisi de contingut i per a identificar els determinants es van realitzar anàlisis de regressió lineal, regressió logística binària i regressió ordinal. L'anàlisi de contingut va distingir entre els tipus d'informes corporatius. Per al nivell d'adopció, l'estudi va distingir a més entre informes publicats sense marc, informes basats en un marc i l'aplicació d'un marc amb revisió externa. Les troballes van indicar millores potencials per al nivell d'adopció dels diferents tipus d'informes. Per exemple, la presentació d'informes integrats i de gestió són adoptats per una minoria de cooperatives sense cap revisió externa sobre els informes integrats. Per als determinants de l'adopció d'informes, l'estudi va distingir entre determinants comuns i determinants idiosincràtics de la naturalesa cooperativa. Els resultats van indicar que les cooperatives en països orientats a favor de les parts interessades, les cooperatives més grans i les cooperatives amb instruments cotizats, així com les cooperatives que operen en un sector amb un major impacte en el medi ambient, tenen més probabilitats d'adoptar la presentació d'informes corporatius. Els determinants idiosincràtics de la naturalesa cooperativa inclouen la identitat cooperativa i la distribució de resultats. Les cooperatives que comuniquen la seua identitat de manera més assertiva en la carta del president als seus membres tenen més probabilitats d'adoptar informes anuals. Les cooperatives que limiten la distribució dels resultats només als seus membres tenen més probabilitats d'adoptar informes de gestió formals. / [EN] Cooperatives are associations of persons voluntary uniting for economic, social and cultural needs and are distinguished from investor-owned firms (IOFs), as they are addressing the communal need of members relating to affordable goods and services. Cooperatives are democratically managed by members who are owners also fulfilling the role as suppliers, workers or customers. Today, cooperative membership globally amounts to one billion members operating in several industries. Existing literature mainly reflects the perspective of IOFs and focuses on market-driven determinants for reporting that do not necessarily reflect cooperative identity as a determinant. Existing corporate reporting frameworks are predominantly based on the reporting needs of IOFs and have been shaped according to corporate and financial market needs, not acknowledging key aspects of cooperative identity. In addition to these shortcomings, the identity of cooperatives recently become a topic of debate amongst various stakeholders. It is argued that cooperatives have an image management problem. Cooperatives are also urged to increase the public awareness about their benefits. The time has therefore come to revisit cooperative identity in a modern world. To shed light on the existing reporting practices of cooperatives and as a point of departure to improve on cooperatives' public awareness and image, the study investigated the level of adoption and determinants for the adoption of corporate reporting of the global largest 300 cooperatives in the world. For a sample of 78 cooperatives, all corporate reports published online, for the 2017 year of reporting, were hand collected and coded. To establish the level of adoption, a content analysis was performed and to identify the determinants, linear regression, binary logistic regression and ordinal regression analysis were performed. The content analysis distinguished between the types of corporate reports. For the level of adoption, the study further distinguished between reports published based on no framework, reports based on a framework and the application of a framework with external assurance. The findings indicated potential improvements for the level of adoption for the different types of reports. For example, integrated reporting and management reporting are adopted by the minority of cooperatives with no assurance on integrated reporting. For the determinants of adoption of reporting, the study distinguished between common determinants and determinants idiosyncratic to cooperative nature. Results indicated that cooperatives in countries orientated in favour of stakeholders, larger cooperatives and cooperatives with listed instruments, as well as cooperatives operating in a sector with a larger impact on the environment, are more likely to adopt corporate reporting. Determinants idiosyncratic to cooperative nature include cooperative identity and distribution of profits. Cooperatives more assertively communicating their identity in the president's letter to members, are more likely to adopt annual reporting. Cooperatives who limit profit distribution to members only, are more likely to adopt formal management reporting. / Fouché, KB. (2024). The Corporate Reporting Landscape and Identity of Cooperative Enterprises [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213882

[ES] El marketing digital ha evolucionado hacia un enfoque orientado a los datos, lo que implica que no es suficiente atraer grandes volúmenes de tráfico, sino que es esencial medir la calidad del mismo y su contribución a la consecución de los objetivos estratégicos. A través de herramientas como Google Analytics, las entidades pueden analizar indicadores clave que proporcionan información valiosa para los distintos niveles de dirección de la organización. Estos cuadros de mando permiten evaluar la efectividad de las campañas y ajustar las acciones de marketing digital para maximizar la conversión. La correcta selección de estas métricas es fundamental para anticipar resultados, diagnosticar problemas y optimizar la toma de decisiones, asegurando que los recursos se utilicen de manera eficiente y alineada con los objetivos de crecimiento de la organización. En el tercer sector, el uso de analítica digital es aún más relevante, ya que permite maximizar el impacto social con recursos limitados. Las organizaciones sin fines de lucro deben asegurarse de que sus esfuerzos de marketing digital se traduzcan en resultados tangibles, como la captación de fondos o la creación de conciencia. Aquí, las métricas adquieren un papel clave, desde el análisis de la calidad del tráfico orgánico o pagado, hasta la evaluación de la interacción de los usuarios, cada dato recopilado ayuda a ajustar las campañas en tiempo real y tomar decisiones más precisas. La tesis profundiza en cómo estas entidades sociales pueden utilizar el marketing digital para aumentar su impacto social. Con una adecuada implementación de la indexación en los motores en el ámbito orgánico y pagado, es posible incrementar tanto la visibilidad como la calidad del tráfico que reciben, lo que maximiza la consecución de objetivos. A través del análisis continuo de métricas clave, estas organizaciones pueden adaptar sus campañas para generar mayor valor, procedente tanto de personas físicas como empresas. La analítica prescriptiva va un paso más allá, proporcionando recomendaciones específicas sobre las acciones que deben tomarse para mejorar el rendimiento de las campañas. A partir del análisis de grandes volúmenes de datos, estas herramientas no solo indican qué está ocurriendo o qué podría pasar, sino que también sugieren los pasos más efectivos a seguir para optimizar los resultados. Esto permite ajustar las estrategias de manera ágil, respondiendo en tiempo real a los cambios en el comportamiento de los usuarios o las condiciones sociopolíticas o ambientales. / [CA] El màrqueting digital ha evolucionat cap a un enfocament orientat a les dades, la qual cosa implica que no és suficient atraure grans volums de trànsit, sinó que és essencial mesurar la qualitat del mateix i la seua contribució a la consecució dels objectius estratègics. A través d'eines com Google Analytics, les entitats poden analitzar indicadors clau que proporcionen informació valuosa per als diferents nivells de direcció de l'organització. Aquests quadres de comandament permeten avaluar l'efectivitat de les campanyes i ajustar les accions de màrqueting digital per a maximitzar la conversió. La correcta selecció d'aquestes mètriques és fonamental per a anticipar resultats, diagnosticar problemes i optimitzar la presa de decisions, assegurant que els recursos s'utilitzen de manera eficient i alineada amb els objectius de creixement de l'organització. En el tercer sector, l'ús d'analítica digital és encara més rellevant, ja que permet maximitzar l'impacte social amb recursos limitats. Les organitzacions sense fins de lucre han d'assegurar-se que els seus esforços de màrqueting digital es traduïsquen en resultats tangibles, com la captació de fons o la creació de consciència. Ací, les mètriques adquireixen un paper clau, des de l'anàlisi de la qualitat del trànsit orgànic o pagat, fins a l'avaluació de la interacció dels usuaris, cada dada recopilada ajuda a ajustar les campanyes en temps real i prendre decisions més precises. La tesi aprofundeix en com aquestes entitats socials poden utilitzar el màrqueting digital per a augmentar el seu impacte social. Amb una adequada implementació de la indexació en els motors en l'àmbit orgànic i pagat, és possible incrementar tant la visibilitat com la qualitat del trànsit que reben, la qual cosa maximitza la consecució d'objectius. A través de l'anàlisi contínua de mètriques clau, aquestes organitzacions poden adaptar les seues campanyes per a generar major valor, procedent tant de persones físiques com empreses. L'analítica prescriptiva va un pas més enllà, proporcionant recomanacions específiques sobre les accions que han de prendre's per a millorar el rendiment de les campanyes. A partir de l'anàlisi de grans volums de dades, aquestes eines no sols indiquen què està ocorrent o què podria passar, sinó que també suggereixen els passos més efectius a seguir per a optimitzar els resultats. Això permet ajustar les estratègies de manera àgil, responent en temps real als canvis en el comportament dels usuaris o les condicions sociopolítiques o ambientals. / [EN] Digital marketing has evolved towards a data-driven approach, which means that it is not enough to attract large volumes of traffic, but it is essential to measure the quality of traffic and its contribution to achieving strategic objectives. Through tools such as Google Analytics, organizations can analyze key indicators that provide valuable information for different levels of management in the entity. These dashboards make it possible to evaluate the effectiveness of campaigns and adjust digital marketing actions to maximize conversion. The correct selection of these metrics is fundamental to anticipate results, diagnose problems and optimize decision-making, ensuring that resources are used efficiently and aligned with the organization's growth objectives. In the third sector, the use of digital analytics is even more relevant, as it allows maximizing social impact with limited resources. Nonprofits must ensure that their digital marketing efforts translate into tangible results, such as fundraising or awareness raising. Here, metrics take on a key role, from analyzing the quality of organic or paid traffic, to assessing user interaction, each piece of data collected helps to adjust campaigns in real time and make decisions. The thesis delves into how these social entities can use digital marketing to increase their social impact. With proper implementation of organic and paid search engine indexing, it is possible to increase both the visibility and quality of the traffic they receive, which maximizes the achievement of objectives. Through continuous analysis of key metrics, these organizations can tailor their campaigns to generate greater value from both individuals and businesses. Prescriptive analytics goes a step further, providing specific recommendations on actions to be taken to improve campaign performance. Based on the analysis of large volumes of data, these tools not only indicate what is happening or what could happen, but also suggest the most effective steps to take to optimize results. This makes it possible to adjust strategies in an agile manner, responding in real time to changes in user behavior or socio-political or environmental conditions. / Cárcel Mas, MC. (2025). Aproximación a un modelo de medición de presencia digital en entidades del tercer sector de acción social [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214425

Tesis por compendio / [ES] El emprendimiento sostenible (ES) se ha convertido en un tema central de interés en diversos sectores, como academia, sector privado, sector público y la sociedad civil. Este enfoque emerge de la necesidad de crear entornos donde las personas, el planeta, puedan prosperar de manera sostenible, integrando aspectos económicos, sociales, ambientales, políticos y culturales. La definición de ES varía según autor e intereses de investigación (Belz, 2013). Autores como Cohen & Winn (2007) sostienen que el ES conduce a una economía más sostenible a largo plazo a través de oportunidades de negocio, Mientras que Moya et al. (2019) enfatizan la importancia de modelo de negocio que generen ingresos y, al mismo tiempo, preserven el medio ambiente y promueven el bienestar de la sociedad. En el 2015, la Asamblea General de las Naciones Unidas aprobó la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible, que incluye 17 Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) (UN, 2015). Estos ODS, se agrupan en cinco ejes principales: personas, planeta, prosperidad, paz y alianzas, que busca promover el bienestar de las actuales y futuras generaciones de manera inclusiva, equitativa y sostenible, al mismo tiempo que se garantiza la preservación del medio ambiente. La presente tesis doctoral propone aplicar un modelo de emprendimiento sostenible fundamentado en los ODS, como una estrategia para garantizar la perdurabilidad de los emprendimientos sostenibles en el tiempo. Para ello se identificaron seis criterios característicos clave: innovación, oportunidad, responsabilidad, calidad, creatividad y capacidad, que se asocian a diferentes variables para construir la estrategia sostenible. La investigación se divide en tres etapas. En la primera etapa, se realiza una revisión bibliográfica exhaustiva de los constructos ES y ODS. En la segunda etapa, se lleva a cabo un análisis de los avances y desafíos de los ODS, partimos analizando 23 países de América Latina y el Caribe, así como 38 a países miembros de la OCDE, con el objetivo de identificar grupos homogéneos de países en función de cada uno de los cinco ejes de los ODS. En la tercera etapa, se desarrolla la base de datos, integrando variables relacionadas con los indicadores de innovación, los ODS, la actividad y actitud empresarial y las condiciones del marco empresarial. Estas variables se utilizan para examinar la relación entre la estrategia sostenible y la perdurabilidad de los emprendimientos sostenibles a través del indicador propiedad empresarial establecida, utilizando un modelo de datos panel desbalanceado de efectos fijos para 48 países durante el periodo 2015 al 2021. Los resultados de la investigación confirman la importancia de la aplicación de las variables de la estrategia sostenible para la implementación del modelo de ES fundamentado en los ODS. Se observa una relación significativa entre las variables relacionadas con la actividad empresarial y las condiciones del marco empresarial con la perdurabilidad de la propiedad empresarial establecida (EBO). Además, se identifica una relación positiva entre los ODS y la perdurabilidad de la EBO. Sin embargo, en el modelo las variables relacionadas con los indicadores de innovación no muestran una relación significativa con la perdurabilidad de la EBO. Esto sugiere que el impacto de la innovación en la perdurabilidad de la EBO podría ser más complejo y dependa de otros factores contextuales, como nivel de desarrollo económico del país o del sector de actividad económica. En conclusión, la investigación proporciona importantes contribuciones a la literatura y la práctica: Proporcionando herramientas y enfoques para orientar y evaluar el impacto de políticas y programas relacionados con emprendimiento, ES, ODS, el espíritu empresarial, entre otros, que facilitan la toma de decisiones más informadas. Esta investigación permitirá abordar los desafíos de la sostenibilidad de manera efectiva y contribuir al desarrollo sostenible en beneficio de todos. / [CA] L'emprenedoria sostenible (ÉS) s'ha convertit en un tema central d'interés en diversos sectors, com a acadèmia, sector privat, sector públic i la societat civil. Este enfocament emergix de la necessitat de crear entorns on les persones, el planeta, puguen prosperar de manera sostenible, integrant aspectes econòmics, socials, ambientals, polítics i culturals. La definició de ÉS varia segons autor i interessos d'investigació (Belz, 2013). Autors com Cohen & Winn (2007) sostenen que l'ÉS conduïx a una economia més sostenible a llarg termini a través d'oportunitats de negoci, Mentres que Moya et al. (2019) emfatitzen la importància de model de negoci que generen ingressos i, al mateix temps, preserven el medi ambient i promouen el benestar de la societat. En el 2015, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que inclou 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) (UN, 2015). Estos ODS, s'agrupen en cinc eixos principals: persones, planeta, prosperitat, pau i aliances, que busca promoure el benestar de les actuals i futures generacions de manera inclusiva, equitativa i sostenible, al mateix temps que es garantix la preservació del medi ambient. La present tesi doctoral proposa aplicar un model d'emprenedoria sostenible fonamentada en els ODS, com una estratègia per a garantir la perdurabilitat de les emprenedories sostenibles en el temps. Per a això es van identificar sis criteris característics clau: innovació, oportunitat, responsabilitat, qualitat, creativitat i capacitat, que s'associen a diferents variables per a construir l'estratègia sostenible. La investigació es dividix en tres etapes. En la primera etapa, es realitza una revisió bibliogràfica exhaustiva dels constructes ÉS i ODS. En la segona etapa, es duu a terme una anàlisi dels avanços i desafiaments dels ODS, partim analitzant 23 països d'Amèrica Llatina i el Carib, així com 38 a països membres de l'OCDE, amb l'objectiu d'identificar grups homogenis de països en funció de cadascun dels cinc eixos dels ODS. En la tercera etapa, es desenvolupa la base de dades, integrant variables relacionades amb els indicadors d'innovació, els ODS, l'activitat i actitud empresarial i les condicions del marc empresarial. Estes variables s'utilitzen per a examinar la relació entre l'estratègia sostenible i la perdurabilitat de les emprenedories sostenibles a través de l'indicador propietat empresarial establida, utilitzant un model de dades panell desbalanceado d'efectes fixos per a 48 països durant el període 2015 al 2021. Els resultats de la investigació confirmen la importància de l'aplicació de les variables de l'estratègia sostenible per a la implementació del model de fon ÉS amentat en els ODS. S'observa una relació significativa entre les variables relacionades amb l'activitat empresarial i les condicions del marc empresarial amb la perdurabilitat de la propietat empresarial establida (EBO). A més, s'identifica una relació positiva entre els ODS i la perdurabilitat de l'EBO. No obstant això, en el model les variables relacionades amb els indicadors d'innovació no mostren una relació significativa amb la perdurabilitat de l'EBO. Això suggerix que l'impacte de la innovació en la perdurabilitat de l'EBO podria ser més complex i depenga d'altres factors contextuals, com a nivell de desenvolupament econòmic del país o del sector d'activitat econòmica. En conclusió, la investigació proporciona importants contribucions a la literatura i la pràctica: Proporcionant ferramentes i enfocaments per a orientar i avaluar l'impacte de polítiques i programes relacionats amb emprenedoria, ÉS, ODS, l'esperit empresarial, entre altres, que faciliten la presa de decisions més informades. Esta investigació permetrà abordar els desafiaments de la sostenibilitat de manera efectiva i contribuir al desenvolupament sostenible en benefici de tots. / [EN] Sustainable entrepreneurship (SE) has become a central topic of interest in various sectors, such as academia, the private sector, the public sector and civil society. This approach emerges from the need to create environments where people, the planet, can thrive in a sustainable way, integrating economic, social, environmental, political and cultural aspects. The definition of SE varies according to author and research interests (Belz, 2013). Authors such as Cohen & Winn (2007) argue that SE leads to a more sustainable economy in the long term through business opportunities, while Moya et al. (2019) emphasise the importance of business models that generate income and, at the same time, preserve the environment and promote the well-being of society. In 2015, the United Nations General Assembly adopted the 2030 Agenda for Sustainable Development, which includes 17 Sustainable Development Goals (SDGs) (UN, 2015). These SDGs are grouped into five main axes: people, planet, prosperity, peace and partnerships, which seek to promote the well-being of current and future generations in an inclusive, equitable and sustainable manner, while ensuring the preservation of the environment. This doctoral thesis proposes the application of a sustainable entrepreneurship model based on the SDGs as a strategy to ensure the permanence of sustainable enterprises over time. To this end, six key characteristic criteria were identified: innovation, opportunity, responsibility, quality, creativity and capacity, which are associated with different variables to build the sustainable strategy. The research is divided into three stages. In the first stage, a comprehensive literature review of the SE and SDG constructs is conducted. In the second stage, an analysis of the progress and challenges of the SDGs is carried out, starting with an analysis of 23 countries in Latin America and the Caribbean, as well as 38 OECD member countries, with the aim of identifying homogeneous groups of countries according to each of the five axes of the SDGs. In the third stage, the database is developed, integrating variables related to innovation indicators, the SDGs, entrepreneurial activity and attitude, and business framework conditions. These variables are used to examine the relationship between sustainable strategy and the permanence of sustainable ventures through the established business ownership indicator, using an unbalanced fixed effects panel data model for 48 countries over the period 2015 to 2021. The research results confirm the importance of the application of sustainable strategy variables for the implementation of the SDG-based SE model. A significant relationship is observed between variables related to entrepreneurial activity and business framework conditions with the permanence of established business ownership (EBO). Furthermore, a positive relationship is identified between the SDGs and the permanence of EBO. However, in the model the variables related to innovation indicators do not show a significant relationship with EBO permanence. This suggests that the impact of innovation on EBO permanence might be more complex and depend on other contextual factors, such as the level of economic development of the country or the sector of economic activity. In conclusion, the research provides important contributions to literature and practice: Providing tools and approaches to guide and assess the impact of policies and programmes related to entrepreneurship, SE, SDGs, entrepreneurship, among others, facilitating more informed decision-making. This research will enable to address sustainability challenges effectively and contribute to sustainable development for the benefit of all. / Benavides Sánchez, EP. (2024). Propuesta de un modelo de emprendimiento sostenible fundamentado en los objetivos de desarrollo sostenible [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206836 / Compendio