[ES] El emprendimiento social, entendido como aquella iniciativa, organización o proyecto con una misión exclusivamente social, nace como respuesta a determinadas necesidades de una colectividad que no han sido debidamente atendidas por el Estado. Estas entidades poseen un gran potencial para contribuir al desarrollo humano y sostenible de las localidades y regiones, puesto que todos sus esfuerzos van orientados a propiciar el bienestar de diversos grupos poblacionales en aspectos como la educación, la salud, el empleo, el medio ambiente y la inclusión, entre otros. La creación y maximización del valor social representa el más alto objetivo de cualquier emprendimiento social y, a diferencia de la empresa convencional, la generación de beneficios económicos es considerada como un medio y no como un fin per se. Para lograr el deseado impacto social, los citados emprendimientos deben trabajar por superar la barrera del acceso al capital y, además, por mejorar sus procesos de gestión organizacional que, generalmente, evidencian debilidades como la falta de focalización estratégica; los inadecuados métodos de planificación y control; y las escasas herramientas para el monitoreo y valoración del impacto. Ante estos desafíos, se considera necesario proponer a los emprendedores, líderes y gestores, nuevas metodologías e instrumentos que permitan la creación y fortalecimiento de las capacidades organizacionales para la generación de valor en los grupos de interés. Por tanto, el objetivo de esta tesis doctoral se centró en el diseño de un modelo de gestión que pudiera guiar y soportar la tarea de planificación, seguimiento y evaluación del impacto social de los emprendimientos que trabajan en pro de la inclusión socio-laboral. Este trabajo empírico se desarrolló por medio de tres etapas. En la primera, se construyó un esquema inicial base del modelo, el cual incluyó un conjunto de elementos estratégicos mínimos que deberían ser considerados por las organizaciones sociales para asegurar la creación de valor en los públicos atendidos y demás grupo de interés. Dentro de esta fase, se tomó como principal referente un reconocido enfoque de planificación y control organizacional (el mapa estratégico) y, adicionalmente, se extrajeron aportaciones de diversos estándares de Responsabilidad Social Empresarial (RSE), teorías de desarrollo y lineamientos estratégicos de dos organizaciones valencianas que trabajan en el campo de la inclusión laboral. En la segunda etapa, por medio de un estudio de caso, se exploró en dos emprendimientos de inclusión socio-laboral sobre las estrategias, metodologías y prácticas que estos utilizan para cumplir con su respectiva misión social. Asimismo, se pretendió determinar, como dichas estrategias, respondían a las principales demandas y expectativas de valor de los más relevantes grupos de interés. Finalmente, en la etapa tres, se consolidó la propuesta del modelo con base a los resultados obtenidos en las fases previas. Como resultado principal de este estudio, se destaca entonces la propuesta de un modelo de gestión basado en un mapa estratégico, el cual sugiere un conjunto de 29 buenas prácticas potencialmente aplicables a cualquier organización de inclusión socio-laboral. Este esquema pretende ser una guía, flexible y adaptable, para los gestores de los emprendimientos, a fin de que estos puedan fortalecer su capacidad para la toma de decisiones orientadas a maximizar el valor social y, por tanto, a incrementar su aporte al desarrollo sostenible de las comunidades atendidas. / [CA] L'emprenedoria social, entesa com aquella iniciativa, organització o projecte amb una missió exclusivament social, naix com a resposta a determinades necessitats d'una col·lectivitat que no han sigut degudament ateses per l'Estat. Aquestes entitats posseeixen un gran potencial per a contribuir al desenvolupament humà i sostenible de les localitats i regions, ja que tots els seus esforços van orientats a propiciar el benestar de diversos grups poblacionals en aspectes com l'educació, la salut, l'ocupació, el medi ambient i la inclusió, entre altres. La creació i maximització del valor social representa el més alt objectiu de qualsevol emprenedoria social i, a diferència de l'empresa convencional, la generació de beneficis econòmics és considerada com a mitjà i no com un fi per se. Per a aconseguir el desitjat impacte social, les citades emprenedories han de treballar per superar la barrera de l'accés al capital i, a més, per millorar els seus processos de gestió organitzacional que, generalment, evidencien febleses com la falta de focalització estratègica; els inadequats mètodes de planificació i control; i les escasses eines per al monitoratge i valoració de l'impacte. Davant aquests desafiaments, es considera necessari proposar als emprenedors, líders i gestors, noves metodologies i instruments que permeten la creació i enfortiment de les capacitats organitzacionals per a la generació de valor en els grups d'interés. Per tant, l'objectiu d'aquesta aquesta tesi doctoral es va centrar en el disseny d'un model de gestió que poguera guiar i suportar la tasca de planificació, seguiment i avaluació de l'impacte social de les emprenedories que treballen en pro de la inclusió soci-laboral. Aquest treball empíric es va desenvolupar per mitjà de tres etapes. En la primera, es va construir un esquema inicial base del model, el qual va incloure un conjunt d'elements estratègics mínims que haurien de ser considerats per les organitzacions socials per a assegurar la creació de valor en els públics atesos i altre grup d'interés. Dins d'aquesta fase, es va prendre com a principal referent un reconegut enfocament de planificació i control organitzacional (el mapa estratègic) i, addicionalment, es van extraure aportacions de diversos estàndards de Responsabilitat Social Empresarial (RSE), teories de desenvolupament i lineaments estratègics de dues organitzacions valencianes que treballen en el camp de la inclusió laboral. En la segona etapa, per mitjà d'un estudi de cas, es va explorar en dues emprenedories d'inclusió soci-laboral sobre les estratègies, metodologies i pràctiques que aquests utilitzen per a complir amb la seua respectiva missió social. Així mateix, es va pretendre determinar com aquestes estratègies responien a les principals demandes i expectatives de valor dels més rellevants grups d'interés. Finalment, en l'etapa tres, es va consolidar la proposta del model amb base als resultats obtinguts en les fases prèvies. Com a resultat principal d'aquest estudi, es destaca llavors la proposta d'un model de gestió basat en un mapa estratègic, el qual suggereix un conjunt de 29 bones pràctiques potencialment aplicables a qualsevol organització d'inclusió soci-laboral. Aquest esquema pretén ser una guia, flexible i adaptable, per als gestors de les emprenedories, a fi que aquests puguen enfortir la seua capacitat per a la presa de decisions orientades a maximitzar el valor social i, per tant, a incrementar la seua aportació al desenvolupament sostenible de les comunitats ateses. / [EN] Social entrepreneurship, understood as an initiative, organization or project with an exclusively social mission, arises as a response to certain needs of a community that have not been duly attended by the State. These entities have great potential to contribute to the human and sustainable development of localities and regions, since all their efforts are aimed at promoting well-being of various population groups in aspects such as education, health, employment, environment and inclusion, among others. Creation and maximization of social value represents the highest objective of any social enterprise and, unlike conventional companies, economic benefits are considered a mean and not an end per se. In order to achieve the desired social impact, the aforementioned undertakings must work to overcome barriers of access to capital and, in addition, to improve their organizational management processes that, generally, show weaknesses such as lack of strategic focus; inadequate planning and control methods; and few tools for impact monitoring and assessment. Faced with these challenges, it is considered necessary to propose to entrepreneurs, leaders and managers, new methodologies and instruments that allow to build and strengthen organizational capacities in order to create value in the stakeholders. Therefore, the objective of this doctoral thesis was focused on the design of a management model that could guide and support the tasks of planning, monitoring and evaluating social impact of enterprises that work towards social and labor inclusion. This empirical work was developed in three stages. First, an initial base scheme of the model was built, which included a set of minimum strategic elements that should be considered by social organizations to ensure the creation of value for the public serviced and other stakeholders. Within this phase, a recognized organizational planning and control approach (the strategic map) was taken as the main reference and, additionally, contributions were extracted from various Corporate Social Responsibility (CSR) standards, development theories and strategic guidelines of two Valencian organizations who work in the field of labor inclusion. In the second stage, through a case study in two social-labor inclusion enterprises, strategies, methodologies and practices used to fulfill their respective social mission were explored. Likewise, it was intended to determine how these strategies responded to the main demands and value expectations of the most relevant stakeholders. Finally, in stage three, the model proposal was consolidated based on the results obtained in the previous phases. As the main result of this study, the proposal of a management model based on a strategic map is highlighted, which suggests a set of 29 good practices potentially applicable to any social-labor inclusion organization. This scheme is intended to be a flexible and adaptable guide for enterprises managers, in order to strengthen their decision-making capacity aimed at maximizing the social value and, therefore, to increase their contribution to sustainable development of the communities serviced. / Murillo Pérez, LM. (2022). El emprendimiento social como motor de desarrollo sostenible: propuesta de un modelo para fortalecer la gestión del impacto social en los grupos de interés [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/182264

[ES] La problemática de los metales pesados en cuerpos de agua superficial se ha observado a nivel mundial y ha sido objeto de múltiples estudios. La presencia de metales en concentraciones por encima de los límites establecidos adquiere mayor relevancia cuando estos se encuentran en fuentes de agua para abastecimiento público. Esta investigación toma como área de estudio a la Microcuenca Milluni, la cual se encuentra cercana de actividades mineras pasadas e ilegales que afectan directamente sobre sus recursos hídricos. Milluni está ubicada en el departamento de La Paz y es una fuente natural de agua para dos ciudades importantes de Bolivia, La Paz y El Alto (540 000 habitantes aproximadamente). El objetivo de esta tesis doctoral es estudiar la implementación de la Ósmosis Inversa (OI) operada a bajas presiones como alternativa sostenible de tratamiento para eliminar la contaminación minera en las aguas de Milluni. Adicionalmente se busca contribuir a la gestión de recursos hídricos, con énfasis en el control de la de calidad de agua en la zona. Esta investigación doctoral se desarrolló en cuatro etapas. En la primera etapa se hizo la caracterización de los cuerpos de agua superficiales para identificar el metal pesado más peligroso presente en Milluni. Para ello, se diseñó un programa de monitoreo considerando las particulares características y limitaciones en la gestión del agua del área. En la segunda etapa del estudio se formularon dos mecanismos para fortalecer la gestión del agua de Milluni, planteando complementar el programa de monitoreo tradicional con la herramienta de teledetección de contaminantes e identificar las partes interesadas de Milluni, para contribuir a la toma de decisiones de la zona. En la tercera etapa de la investigación se diseñó, montó y puso en marcha una planta piloto de OI, tecnología seleccionada debido a su alta eficiencia en la separación de compuestos iónicos del agua. Además, se realizó un diseño de experimentos para estudiar el comportamiento y eficiencia de una membrana tipo ULP 2540 Marca Keensen. Finalmente, en la cuarta etapa se desarrolló un análisis estadístico de los resultados experimentales obtenidos, y la validación de los mismos por medio de un modelo matemático basado en el modelo de concentración de polarización de Spiegler-Kedem. El modelo incluyo un factor de ajuste de temperatura tipo Arrhenius, para obtener una predicción precisa del rendimiento del proceso. Esta tesis doctoral concluye que es posible remover el arsénico presente en aguas sintéticas utilizando la OI operada en condiciones sostenibles de presión (presiones bajas). Se ha demostrado que el uso de esta tecnología a baja presión no afecta a la eficiencia de separación del proceso y contribuye a disminuir el costo energético durante la operación. Este aporte es significativo en situaciones donde se cuenta con pocos recursos económicos y existen riesgos inminentes sobre la salud pública y los ecosistemas, como es el caso de la contaminación del agua por arsénico en Milluni, Bolivia. / [CA] La problemàtica dels metals pesats en cossos d'aigua superficial s'ha observat a nivell mundial i ha segut objecte de múltiples estudis. La presència de metals en concentracions per damunt dels llímits establits adquirix major rellevància quan estos es troben en fonts d'aigua per a abastiment públic. Esta investigació pren com a àrea d'estudi a la Microcuenca Milluni, la qual es troba propenca d'activitats mineres passades i illegals que afecten directament sobre els seus recursos hídrics. Milluni està ubicada en el departament de la Pau i és una font natural d'aigua per a dos ciutats importants de Bolívia, La Pau i L'Alt (540 000 habitants aproximadament). L'objectiu d'esta tesis doctoral és estudiar l'implementació de la Òsmosis Inversa (OI) operada a baixes pressions com a alternativa sostenible de tractament per a eliminar la contaminació minera en les aigües de Milluni. Adicionalment es busca contribuir a la gestió de recursos hídrics, en émfasis en el control de la de calitat d'aigua en la zona. Esta investigació doctoral es va desenrollar en quatre etapes. En la primera etapa es va fer la caracterisació dels cossos d'aigua superficials per a identificar el metal pesat més perillós present en Milluni. Per a això, es va dissenyar un programa de monitoreo considerant les particulars característiques i llimitacions en la gestió de l'aigua de l'àrea. En la segona etapa de l'estudi es varen formular dos mecanismes per a enfortir la gestió de l'aigua de *Milluni, plantejant complementar el programa de monitoreo tradicional en la ferramenta d' teledetección de contaminants i identificar les parts interessades de Milluni, per a contribuir a la presa de decisions de la zona. En la tercera etapa de l'investigació es va dissenyar, va montar i va posar en marcha una planta pilot de OI, tecnologia seleccionada per la seua alta eficiència en la separació de composts iònics de l'aigua. Ademés, es va realisar un disseny d'experiments per a estudiar el comportament i eficiència d'una membrana tipo ULP 2540 Marca Keensen. Finalment, en la quarta etapa es va desenrollar un anàlisis estadístic dels resultats experimentals obtinguts, i la validació dels mateixos per mig d'un model matemàtic basat en el model de concentració de polarisació de Spiegler-Kedem. El model incloc un factor d'ajust de temperatura tipo Arrhenius, per a obtindre una predicció precisa del rendiment del procés. Esta tesis doctoral conclou que és possible remoure l'arsènic present en aigües sintètiques utilisant la OI operada en condicions sostenibles de pressió (pressions baixes). S'ha demostrat que l'us d'esta tecnologia a baixa pressió no afecta a l'eficiència de separació del procés i contribuïx a disminuir el cost energètic durant l'operació. Este aporte és significatiu en situacions a on es conta en pocs recursos econòmics i existixen riscs imminents sobre la salut pública i els ecosistemes, com és el cas de la contaminació de l'aigua per arsènic en Milluni, Bolívia. / [EN] The problem of heavy metals in surface water bodies has been observed worldwide and has been the subject of multiple studies. The presence of metals in concentrations above the established limits becomes more relevant when they are found in water sources for public supply. This research takes the Milluni Micro-basin as a study area, which is close to past and illegal mining activities that directly affect its water resources. Milluni is located in the department of La Paz and is a natural source of water for two important cities in Bolivia, La Paz and El Alto (approximately 540,000 inhabitants). This doctoral thesis aims to study the implementation of Reverse Osmosis (RO) operated at low pressures as a sustainable treatment alternative to eliminate mining contamination in Milluni waters. Additionally, it seeks to contribute to the management of water resources, with an emphasis on the control of water quality in the area. This doctoral research was developed in four stages. In the first stage, surface water bodies were characterized to identify the most dangerous heavy metal present in Milluni. For this, a monitoring program was started considering the particular characteristics and limitations of water management in the area. In the second stage, two mechanisms were formulated to strengthen Milluni's water management, proposing to complement the traditional monitoring study program with the contaminant remote sensing tool and to identify the invited parties of Milluni to contribute to the decision-making of the area. In the third stage of the investigation, a RO pilot plant was worked on, assembled, and started up, a technology selected due to its high efficiency in separating ionic compounds from water. In addition, a design of experiments was carried out to study the behavior and efficiency of a ULP 2540 Keensen brand membrane. Finally, in the fourth stage, a statistical analysis of the experimental results obtained was presented, and their validation using a mathematical model based on the Spiegler-Kedem polarization concentration model. The model includes an Arrhenius-type temperature adjustment factor to accurately predict the process performance. This doctoral thesis concludes that it is possible to remove the arsenic present in synthetic waters using the RO operated under sustainable pressure conditions (low pressures). It has been shown that the use of this technology at low pressure does not affect the separation efficiency of the process and contributes to lower energy costs during operation. This contribution is significant in situations with few economic resources and imminent risks to public health and ecosystems, as is the case of water contamination by arsenic in Milluni, Bolivia. / Alvizuri Tintaya, PA. (2022). Estudio de la ósmosis inversa operada a baja presión como tratamiento de una fuente natural contaminada por actividad minera, en la micro cuenca Milluni en Bolivia, para el abastecimiento de agua segura a poblaciones [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/191428

Tesis por compendio / [ES] La esencia del presente trabajo radica en comprender el fenómeno del desarrollo del producto innovador verde y cómo se puede estar constituyendo a nivel de las empresas del sector manufacturero en beneficio del desempeño organizacional. Por tanto, desde una perspectiva teórico-exploratoria, con esta tesis doctoral se desea contribuir al conocimiento mediante una propuesta de reconfiguración sistémica organizacional enfocada a la creación del producto innovador verde, de tal manera que permita a las empresas del sector manufacturero mitigar y/o eliminar impactos negativos al medio ambiente, posibilitando, asimismo, la obtención de ganancias financieras, procurando el desarrollo sostenible. Para los fines mencionados anteriormente, se constituyen tres rutas estratégicas. En primera medida, se constituye un framework que contempla a la organización como un sistema abierto interrelacionado, sobre la base de determinantes del producto innovador verde, de siete nuevas capacidades de innovación y de cinco dimensiones organizacionales. Seguidamente, se procede con el análisis con relación a qué configuración de capacidades de innovación verde y dimensiones organizacionales pueden explicar un mayor logro del producto innovador verde. Finalmente, a modo específico se prueba si la adopción y el uso alto de la capacidad de producción verde y la tecnología como puede estar afectando al desempeño organizacional. Los análisis exploratorios parten de dos ediciones de la Encuesta Europea de Innovación en Producción, la cual es aplicada a empresas del sector manufacturero. En esta tesis, en un primer momento, se trabajan con las sub-muestras de España y Croacia, posteriormente, con las sub-muestras de Croacia, Lituania, España, Serbia, Eslovaquia, Eslovenia y Suecia. La tesis está constituida por tres artículos, donde respectivamente se desarrollan los objetivos de investigación y se presentan los hallazgos que surgen a partir de los estudios. Los resultados advierten sobre la necesidad de una reconfiguración organizacional a nivel de empresas del sector productivo, estipulada sobre la base de las siete capacidades de innovación verde y las cinco dimensiones organizacionales analizadas, en procura de dar soporte a los determinantes del producto innovador verde, contribuyendo de forma directa al desempeño sostenible. Asimismo, se identifica como la capacidad de producción verde y la tecnología en su adopción y sus niveles de uso alto presentan un impacto significativo en el desempeño ambiental y en el financiero. Por tanto, esta tesis de doctorado brinda aportes que confirman repercusiones teóricas y prácticas que pueden corresponder a oportunidades para académicos, profesionales y entidades gubernamentales. En consecuencia, esta investigación entrega orientaciones sobre cómo utilizar estos resultados en el desarrollo de futuros trabajos de investigación, planes estratégicos o gubernamentales. / [CA] L'essència del present treball radica a comprendre el fenomen del desenvolupament del producte innovador verd i com es pot estar constituint a nivell de les empreses del sector manufacturer en benefici de l'exercici organitzacional. Per tant, des d'una perspectiva teorico-exploradora, amb aquesta tesi doctoral es desitja contribuir al coneixement per mitjà d'una proposta de reconfiguració sistèmica organitzacional enfocada a la creació del producte innovador verd, de tal manera que permeta a les empreses del sector manufacturer mitigar i/o eliminar impactes negatius al medi ambient, possibilitant així mateix l'obtenció de guanys financers, procurant el desenvolupament sostenible. Per als fins esmentats, es constitueixen tres rutes estratègiques. En primera mesura, es constitueix un framework que contempla a l'organització com un sistema obert interrelacionat, sobre la base de determinants del producte innovador verd, de set noves capacitats d'innovació i de cinc dimensions organitzacionals. A continuació, es procedeix amb l'anàlisi amb relació a quina configuració de capacitats d'innovació verda i dimensions organitzacionals poden explicar un major èxit del producte innovador verd. Finalment, a mode específic es prova si l'adopció i l'ús alt de la capacitat de producció verda i la tecnologia pot estar afectant l'exercici organitzacional. Els anàlisis exploradores parteixen de dos edicions de l'Encuesta Europea de Innovación en Producción, la qual és aplicada a empreses del sector manufacturer. En aquesta tesi, en un primer moment, es treballen amb les submostres d'Espanya i Croàcia, posteriorment, amb les submostres de Croàcia, Lituània, Espanya, Sèrbia, Eslovàquia, Eslovènia i Suècia. La tesi es constitueix de tres articles, on respectivament es desenvolupen els objectius d'investigació i es presenten les troballes que sorgeixen a partir dels estudis. Els resultats adverteixen sobre la necessitat d'una reconfiguració organitzacional a nivell d'empreses del sector productiu, estipulada sobre la base de les set capacitats d'innovació verda i les cinc dimensions organitzacionals analitzades, en procura de donar suport als determinants del producte innovador verd, contribuint de forma directa a l'exercici sostenible. Així mateix, s'identifica com la capacitat de producció verda i la tecnologia en la seua adopció i els seus nivells d'ús alt presenta un impacte significatiu en l'exercici ambiental i en l' financer. Per tant, aquesta tesi de doctorat, brinda aportacions que confirmen repercussions teòriques i pràctiques que poden correspondre a oportunitats per a acadèmics, professionals i entitats governamentals. En conseqüència, aquesta investigació entrega orientacions sobre com utilitzar aquests resultats en el desenvolupament de futurs treballs d'investigació, plans estratègics o governamentals. / [EN] The essence of this work lies in understanding the phenomenon of the development of green product innovation and how it can be constituted at the level of companies in the manufacturing sector for the benefit of organizational performance. Therefore, from a theoretical-exploratory perspective, this doctoral thesis aims to contribute to knowledge through a proposal of organizational systematic reconfiguration focused on creating green product innovations, in such a way that it allows companies in the manufacturing sector to mitigate and/or eliminate negative impacts on the environment, also enabling the obtaining of financial profit, and seeking sustainable development. For the above-mentioned purposes, three strategic routes are constituted. In the first place, a framework that contemplates the organization as an interrelated open system is constituted, based on determinants of the green product innovation, seven new innovation capabilities, and five organizational dimensions. Next, an analysis is made in relation to which configuration of green innovation capabilities and organizational dimensions can explain a greater achievement of green product innovation. Finally, it specifically tests whether the adoption and high use of green production capability and technology may be affecting organizational performance. The exploratory analyses are based on two editions of the European Manufacturing Survey, which is applied to companies in the manufacturing sector. In this thesis, at first, the sub-samples of Spain and Croatia were used, and subsequently the ones from Croatia, Lithuania, Spain, Serbia, Slovakia, Slovenia, and Sweden. The thesis consists of three articles, where the research objectives are respectively developed and the findings that arise from the studies are presented. The results warn of the need for an organizational reconfiguration at the level of enterprises in the productive sector, stipulated on the basis of the seven green innovation capabilities and the five analyzed organizational dimensions, in order to support the determinants of green product innovation, contributing directly to sustainable performance. Likewise, it is identified as the green production capacity and the technology in its adoption and its high levels of use present a significant impact on environmental and financial performance. Therefore, this doctoral thesis provides contributions that confirm theoretical and practical reactions that may correspond to opportunities for academics, professionals, and government entities. Consequently, this research provides guidance on how to use these results in the development of future research work and strategic or governmental plans. / The study recieved funding from the Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO, Spain) project titled Efficiency, Innovation, Competitiveness and Sustainable Business Performance (EFICOSPER), ECO2017-86054-C3-3-R. T / Serrano García, J. (2023). Desarrollo del producto innovador verde desde sus antecedentes hasta el impacto: evidencia de acuerdo con la Encuesta Europea de Innovación en Producción [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/192654 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] Esta tesis doctoral pretende aportar conocimientos fundamentales y prácticos sobre la valorización de las algas pardas. Se ha tratado de comprender la relación entre la estructura y funcionalidad de sus polisacáridos y proteínas, considerando sus propiedades funcionales, tecnológicas y bioactivas. Todo ello se ha abordado desde una perspectiva de biorrefinería, enfocada a la economía circular y la sostenibilidad. En primer lugar, se ha llevado a cabo una optimización para la extracción de compuestos valiosos a partir de algas pardas utilizando diversas tecnologías innovadoras. Se investigó un pretratamiento a alta presión de algas pardas (A. nodosum y S. latissima) para extraer alginato y se comparó con el método de extracción convencional. El objetivo era comprender cómo las diferencias iniciales en la composición y estructura de la pared celular de las algas afectaban a la extracción de este polisacárido y a sus propiedades tecnológicas, así como, su capacidad como emulsionante y gelificante. Asimismo, se examinó la extracción de conjugados proteína-polisacárido mediante la aplicación secuencial de varios métodos de extracción, así como sus propiedades funcionales (capacidad de retención de agua y aceite, emulsionante) y bioactivas (actividad antioxidante y capacidad antihipertensiva). En estos estudios se observaron diferencias en la arquitectura de la pared celular de las algas, pertenecientes a distintos órdenes, como Fucales y Laminariales, que influyeron directamente en los compuestos extraídos y en sus propiedades estructurales y tecnológicas. Sin embargo, a pesar de estas diferencias, los resultados mostraron el potencial de los compuestos extraídos como ingredientes en la industria alimentaria y farmacéutica. La segunda sección de esta tesis exploró la valorización de los subproductos generados durante la extracción del alginato. Se realizó un estudio exhaustivo de todas las fracciones y subproductos producidos en este proceso con el objetivo de identificar las fracciones más prometedoras para su valorización. Los resultados mostraron que los residuos sólidos tenían el potencial más significativo debido a su composición fisicoquímica. Por lo tanto, se sugirieron posibles estrategias para valorizar estos residuos, destacando su alto potencial como ingredientes bioactivos, texturizantes o de valor añadido nutricional para aplicaciones alimentarias, de piensos, cosméticos y farmacéuticos. Además, a partir de este trabajo, se investigó la extracción secuencial y combinada por diferentes métodos para recuperar la mayor cantidad posible de proteína intracelular de estos residuos sólidos. Se comprobó que la fracción proteica de los extractos contenía un alto porcentaje de aminoácidos esenciales, adecuadas propiedades funcionales y una interesante actividad antihipertensiva. Finalmente, la tercera parte de esta tesis se centró en la generación de conocimiento a través de la elucidación estructural del alginato. Para ello, se desarrolló un método rápido para determinar la relación M/G del alginato, que mostró valores cercanos al método de referencia (1H NMR), demostrando su precisión. En conjunto, esta tesis doctoral representa un avance significativo en la generación de conocimiento y valorización de la biomasa algal y sus residuos en compuestos de alto valor. Además, estos enfoques son potencialmente aplicables a otras biomasas algales. / [CA] Esta tesi doctoral pretén aportar coneixements fonamentals i pràctics sobre la valorització de les algues marrons. S'ha tractat de comprendre la relació entre l'estructura i funcionalitat dels seus polisacàrids i proteïnes, considerant les seues propietats funcionals, tecnològiques i bioactivas. Tot això s'ha abordat des d'una perspectiva de biorrefinería, enfocada a l'economia circular i la sostenibilitat. En primer lloc, s'ha dut a terme una optimització per a l'extracció de compostos valuosos a partir d'algues marrons utilitzant diverses tecnologies innovadores. Es va investigar un pretractament a alta pressió d'algues marrons (A. nodosum i S. latissima) per a extraure alginat i es va comparar amb el mètode d'extracció convencional. L'objectiu era comprendre com les diferències inicials en la composició i estructura de la paret cel·lular de les algues afectaven l'extracció d'este polisacàrid i a les seues propietats tecnològiques, així com, la seua capacitat com a emulsionant i gelificant. Així mateix, es va examinar l'extracció de conjugats proteïna-polisacàrid mitjançant l'aplicació seqüencial de diversos mètodes d'extracció, així com les seues propietats funcionals (capacitat de retenció d'aigua i oli, emulsionant) i bioactivas (activitat antioxidant i capacitat antihipertensiva). En estos estudis es van observar diferències en l'arquitectura de la paret cel·lular de les algues, pertanyents a diferents ordes, com Fucales i Laminariales, que van influir directament en els compostos extrets i en les seues propietats estructurals i tecnològiques. No obstant això, malgrat estes diferències, els resultats van mostrar el potencial dels compostos extrets com a ingredients en la indústria alimentària i farmacèutica. La segona secció d'esta tesi va explorar la valorització dels subproductes generats durant l'extracció de l'alginat. Es va realitzar un estudi exhaustiu de totes les fraccions i subproductes produïts en este procés amb l'objectiu d'identificar les fraccions més prometedores per a la seua valorització. Els resultats van mostrar que els residus sòlids tenien el potencial més significatiu a causa de la seua composició fisicoquímica. Per tant, es van suggerir possibles estratègies per a valorar estos residus, destacant el seu alt potencial com a ingredients *bioactivos, texturitzants o de valor afegit nutricional per a aplicacions alimentàries, de pinsos, cosmètics i farmacèutics. A més, a partir d'este treball, es va investigar l'extracció seqüencial i combinada per diferents mètodes per a recuperar la major quantitat possible de proteïna intracel·lular d'estos residus sòlids. Es va comprovar que la fracció proteica dels extractes contenia un alt percentatge d'aminoàcids essencials, adequades propietats funcionals i una interessant activitat antihipertensiva. Finalment, la tercera part d'esta tesi es va centrar en la generació de coneixement a través de l'elucidació estructural de l'alginat. Per a això, es va desenvolupar un mètode ràpid per a determinar la relació M/G de l'alginat, que va mostrar valors pròxims al mètode de referència (1H NMR), demostrant la seua precisió. En conjunt, esta tesi doctoral representa un avanç significatiu en la generació de coneixement i valorització de la biomassa algal i els seus residus en compostos d'alt valor. A més, estos enfocaments són potencialment aplicables a altres biomasses algals. / [EN] This doctoral thesis aims to provide fundamental and practical knowledge on the valorization of brown seaweeds. It has sought to understand the relationship between the structure and functionality of their polysaccharides and proteins, considering their functional, technological and bioactive properties. All this has been approached from a biorefinery perspective, focused on circular economy and sustainability. First, an optimization for extracting valuable compounds from brown seaweeds was carried out using various innovative technologies. A high-pressure pre-treatment of brown seaweeds (Ascophyllum nodosum and Saccharina latissima) to extract alginate was investigated and compared with the conventional extraction method. The purpose was to understand how initial differences in algal cell wall composition and structure affected the extraction of this polysaccharide and its technological properties, such as its ability as emulsifier and gelling agent. Likewise, the extraction of protein-polysaccharide conjugates was examined by sequential application of several extraction methods, as well as their functional properties (water, oil retention activity and emulsifying capacity) and bioactive properties (antioxidant activity and antihypertensive capacity). In these studies, differences were observed in the cell wall architecture of the algae, belonging to different orders, such as Fucales and Laminariales, which directly influenced the extracted compounds and their structural and technological properties. However, despite these differences, the results showed the potential of the extracted compounds as ingredients in the food and pharmaceutical industries. The second section of this thesis explored the valorization of by-products generated during alginate extraction. An exhaustive study of all the fractions and by-products produced in this process was carried out to identify the most promising fractions for valorization. The results showed that solid wastes had the most significant potential due to their physicochemical composition. Therefore, possible strategies to valorize these wastes were suggested, highlighting their high potential as bioactive, texturizing, or nutritional value-added ingredients for food, feed, cosmetic, and pharmaceutical applications. Besides, from this work, sequential and combined extraction by different methods was investigated to recover as much intracellular protein as possible from these solid wastes. It was found that the protein fraction of the extracts contained a high percentage of essential amino acids, adequate functional properties, and an interesting antihypertensive activity. Finally, the third part of this thesis focused on generating knowledge through the structural elucidation of alginate. For this purpose, a rapid method was developed to determine the M/G ratio of alginate, which showed values close to the reference method (1H NMR), demonstrating its accuracy. Overall, this PhD thesis represents a significant advance in generating knowledge and valorizing algal biomass and its residues into high-value compounds. Furthermore, these approaches are potentially applicable to other algal biomasses. / The authors wish to acknowledge funds from the grants PID2022- 138328OB-C21 and CEX2021-001189-S funded by MCIN/AEI/ 10.13039/501100011033 and by “ERDF A way of making Europe” and the project CIRCALGAE (Horizon Europe) under grant agreement 101060607. H. Bojorges acknowledges financial support from the Generalitat Valenciana for the award of a Santiago Grisolía grant (GRISOLIAP/2019/007). The authors acknowledge funds from the project PID2020-117744RJ-I00 and the project CIRCALGAE (Horizon Europe) under grant agreement 101060607. Additionally, the Accreditation as Center of Excellence Severo Ochoa CEX2021-001189-S funded by MCIN/AEI / 10.13039/501100011033 is also fully acknowledged. H. Bojorges expresses gratitude for the financial assistance provided by the Generalitat Valenciana in the form of a Santiago Grisolía grant (GRISOLIAP/2019/007) / Bojorges Gutiérrez, H. (2024). Biorefinery of the relevant brown algae Saccharina latissima and Ascophylum nodosum towards novel, sustainable and functional ingredients [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/211317 / Compendio

[ES] El cangrejo azul Callinectes sapidus es un cangrejo nadador de gran tamaño que se ha asentado en distintos lugares alrededor del mundo como especie invasora, incluida la costa mediterránea española, en la que cuenta con una fuerte presencia. Es natural de la costa atlántica de América, desde Canadá a Argentina. Es eurihalino y euritermo, voraz, y capaz de alcanzar altas densidades de población, por tanto, capaz de provocar graves impactos sobre el ecosistema autóctono. Vive habitualmente en sistemas estuarinos, que las hembras abandonan para completar su complejo ciclo vital. Se trata de una especie de interés comercial, ampliamente explotado en su zona de distribución nativa. En este estudio se han llevado a cabo un total de 7 campañas de muestreo para obtener información sobre cada una de las fases de su ciclo de vida. Para obtener información sobre la etapa inicial de vida planctónica se realizaron arrastres pelágicos. Para capturar megalopas y juveniles se emplearon colectores pasivos, y nasas para capturar adultos. Estas campañas de muestreo proporcionan información espacial y temporal sobre cada una de estas fases. En el caso de los individuos adultos permiten caracterizar su población en base al tamaño promedio de los individuos y la proporción de sexos. Además, se han realizado experimentos de modelado y simulación para determinar su posible impacto sobre las especies locales. Por una parte, se han llevado a cabo experimentos de competencia contra Pachygrapsus marmoratus, y por otra, se ha desarrollado un modelo de la red trófica de L'Albufera en "Ecopath with Ecosim". El conjunto de las campañas de muestreo revela un ciclo vital bien definido, con un periodo de apareamiento en abril-junio, una migración reproductiva en julio, un máximo de zoeas en agosto y el periodo septiembre-noviembre como el más importante a lo largo del año para la colonización de sistemas estuarinos por parte de megalopas y juveniles. Las zoeas fueron más abundantes a 1000 m de la costa, y la población de adultos capturados poseía un tamaño promedio elevado y una proporción de sexos con mayoría de hembras. Se capturaron adultos en todas las estaciones del año. P. marmoratus no se ve especialmente afectado por la presencia de C. sapidus. Según el modelo, la especie más afectada por C. sapidus en L'Albufera es Procambarus clarkii, existiendo impactos variados sobre otras especies. La pesca se revela como un mecanismo eficaz de control de la población de C. sapidus. / [CA] El cranc blau Callinectes sapidus és un cranc nadador de gran grandària que s'ha assentat en diferents llocs al voltant del món com a espècie invasora, inclosa la costa mediterrània espanyola, en la qual compta amb una forta presència. És natural de la costa atlàntica d'Amèrica, des del Canadà a l'Argentina És eurihalino i euritermo, voraç, i capaç d'aconseguir altes densitats de població, per tant, capaç de provocar greus impactes sobre l'ecosistema autòcton. Viu habitualment en sistemes estuarinos, que les femelles abandonen per a completar el seu complex cicle vital. Es tracta d'una espècie d'interés comercial, àmpliament explotat en la seua zona de distribució nativa. En este estudi s'han dut a terme un total de 7 campanyes de mostreig per a obtindre informació sobre cadascuna de les fases del seu cicle de vida. Per a obtindre informació sobre etapa inicial de vida planctònica es van realitzar arrossegaments pelàgics. Per a capturar megalopas i juvenils es van emprar col·lectors, i nasas per a capturar adults. Estes campanyes de mostreig proporcionen informació espacial i temporal sobre cadascuna d'estes fases. En el cas dels individus adults permeten caracteritzar la seua població sobre la base de la grandària mitjana dels individus i la proporció de sexes. A més, s'han realitzat experiments de modelatge i simulació per a determinar el seu possible impacte sobre les espècies locals. D'una banda, s'han dut a terme experiments de competència contra Pachygrapsus marmoratus, i per una altra, s'ha desenvolupat un model de la xarxa tròfica de L'Albufera en "Ecopath with Ecosim". El conjunt de les campanyes de mostreig revela un cicle vital ben definit, amb un període d'aparellament a l'abril-juny, una migració reproductiva al juliol, un màxim de zoeas a l'agost i el període setembre-novembre com el més important al llarg de l'any per a la colonització de sistemes estuarinos per part de megalopas i juvenils. Les zoeas van ser més abundants a 1000 m de la costa, i la població d'adults capturats posseïa una grandària faig una mitjana d'elevat i una proporció de sexes desviada cap a les femelles. Es van capturar individus adults en totes les estacions de l'any. P. marmoratus no es veu especialment afectat per la presència de C. sapidus. Segons el model, l'espècie més afectada per C. sapidus en L'Albufera és Procambarus clarkii, existint impactes variats sobre altres espècies. La pesca es revela com un mecanisme eficaç de control de la població de C. sapidus. / [EN] The blue crab Callinectes sapidus is a large swimming crab that has settled in different places around the world as an invasive species, including the Spanish Mediterranean coast, where it has a strong presence. It is native to the Atlantic coast of America, from Canada to Argentina. It is euryhaline and eurythermic, voracious, and capable of reaching high population densities, therefore, capable of causing serious impacts on the native ecosystem. It usually lives in estuarine systems, which the females leave to complete their complex life cycle. It is a species of commercial interest, widely exploited in its native range. In this study, a total of 7 sampling campaigns were carried out to obtain information on each of the stages of their life cycle. To obtain information on the initial stage of planktonic life, pelagic trawls were used. Collectors were used to capture megalopae and juveniles, and traps were used to capture adults. These sampling campaigns provide spatial and temporal information on each of these stages. In the case of adult individuals, they allow us to characterize the population based on the average size of the individuals and the sex ratio. In addition, modeling and simulation experiments have been carried out to determine their possible impact on local species. On the one hand, competition experiments have been carried out against Pachygrapsus marmoratus, and on the other hand, a model of the food web of L'Albufera has been developed in "Ecopath with Ecosim". The set of sampling campaigns reveals a well-defined life cycle, with a mating period in April-June, a reproductive migration in July, a maximum of zoeas in August and September-November as the most important period throughout the year for the colonization of estuarine systems by megalopae and juveniles. Zoeas were most abundant at 1000 m offshore, and the population of adults captured had a high average size and a sex ratio skewed towards females. Adult individuals were captured in all seasons. P. marmoratus is not particularly affected by the presence of C. sapidus. According to the model, the species most affected by C. sapidus in L'Albufera is Procambarus clarkii, with varied impacts on other species. Fishing is shown to be an effective mechanism for controlling the population of C. sapidus. / Gil Fernández, A. (2024). Adaptación e impacto ecosistémico de Callinectes sapidus Rathbun, 1896 en la costa mediterránea española: caso de L'Albufera de Valencia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/211375

Tesis por compendio / [ES] Los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) plantean un llamamiento global para conseguir la sostenibilidad en aspectos esenciales de la vida humana. El actual consumo de energía para el tratamiento de aguas residuales es muy elevado, y las previsiones apuntan a un incremento de la demanda en la próxima década. En este contexto, resulta necesario aplicar la perspectiva de sostenibilidad, para conseguir de forma simultánea todos los ODS. Un desempeño energético más sostenible de las Estaciones Depuradoras de Aguas Residuales (EDAR) implica acciones en dos líneas, reducir el consumo, y generar energías renovables in situ. Para implantar medidas a corto plazo, es necesario explorar las posibilidades que pueden ofrecer las tecnologías ya maduras, y evaluar su potencial contribución a la descarbonización del sector. La generación de electricidad mediante maquinaria hidráulica aprovechando la energía potencial de los efluentes podría ser una de ellas. El principal objetivo de esta tesis doctoral consiste en desarrollar una metodología, dirigida a los agentes de gobernanza, para evaluar el potencial de generación de energía hidráulica en EDAR, considerando las tres dimensiones de sostenibilidad. De este modo, poder ilustrar las posibilidades de aplicación de esta tecnología, actualmente poco conocida para el sector, que podría contribuir a una gestión más sostenible de las aguas residuales. Las fases desarrolladas incluyeron: 1) Contextualización: Se revisó el estado del arte sobre las necesidades energéticas y las tecnologías para la generación de energía renovable en EDAR. Paralelamente sobre el estado de la tecnología para la recuperación de energía en redes de agua existentes mediante maquinaria hidráulica. Para completar este marco, la revisión se amplió con una búsqueda exhaustiva de casos de estudio reales de aplicación en EDAR. En esta fase se identificaron 49 casos de estudio y se analizó su desempeño energético. Los resultados de esta fase en general demostraron que existe una experiencia real en la aplicación práctica de esta tecnología que no se está utilizando para el desarrollo de todo su potencial en este sector. 2) Desarrollo de la metodología: Se analizaron las metodologías existentes para evaluación del potencial de esta tecnología, y el resultado se comparó con la información obtenida en la contextualización. Como resultado, durante esta tesis se ha desarrollado una metodología con una nueva perspectiva. En primer lugar, se introduce la necesidad de considerar el nivel al que se produce la toma de decisiones, para adaptar el alcance del estudio (un grupo de EDAR). A continuación, la metodología se desarrolla en dos etapas. En la etapa 1 (evaluación técnica) el potencial de generación de energía hidráulica se estima de forma individual para cada EDAR. En la etapa 2 (evaluación global) se propone un método de decisión multicriterio (MCDA) introduciendo criterios de sostenibilidad. La alineación de la metodología con su contexto de aplicación se considera una cuestión clave, de modo que el método propuesto se basa en las directrices del instrumento de gobernanza para aguas residuales en España (Plan DSEAR). 3) Aplicación práctica: Esta fase completa el estudio con la aplicación a un grupo de 186 EDAR de la Comunidad Valenciana (España), con la misma modalidad de financiación. Se estimó una generación de electricidad de 340,472 kWh/año, aunque como hallazgo se observó la posibilidad de que dicho potencial sea mayor. En la etapa 2 se mostró que, cuando los resultados de la etapa 1 se ponen en el contexto de sostenibilidad, se obtiene una nueva perspectiva. Esta investigación demuestra que, en el marco de los ODS, la recuperación de energía hidráulica del agua residual podría ser una opción más en la descarbonización de este sector. Tomando como base esta propuesta, agentes de gobernanza para la gestión de aguas residuales en otro contexto podrían desarrollar metodologías similares adaptadas a su propio entorno. / [CA] Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) plantegen una crida global per a aconseguir la sostenibilitat en aspectes essencials de la vida humana. L'actual consum d'energia per al tractament d'aigües residuals és molt elevat, i les previsions apunten a un increment de la demanda en la dècada vinent. En este context, resulta necessari aplicar la perspectiva de sostenibilitat, per a aconseguir de manera simultània tots els ODS. Un acompliment energètic més sostenible de les Estacions Depuradores d'Aigües Residuals (EDAR) implica accions en dues línies, reduir el consum, i generar energies renovables in situ. Per a implantar mesures a curt termini, és necessari explorar les possibilitats que poden oferir les tecnologies ja madures, i avaluar la seua potencial contribució a la descarbonització del sector. La generació d'electricitat mitjançant maquinària hidràulica aprofitant l'energia potencial dels efluents podria ser una d'elles. El principal objectiu d'esta tesi doctoral consisteix a desenvolupar una metodologia, dirigida als agents de governança, per a avaluar el potencial de generació d'energia hidràulica en EDAR, considerant les tres dimensions de sostenibilitat. D'aquesta manera, poder il·lustrar les possibilitats d'aplicació d'esta tecnologia, actualment poc coneguda per al sector, que podria contribuir a una gestió més sostenible de les aigües residuals. Les fases desenvolupades van incloure: 1) Contextualització: Es va revisar l'estat de l'art sobre les necessitats energètiques i les tecnologies per a la generació d'energia renovable en EDAR. Paral·lelament sobre l'estat de la tecnologia per a la recuperació d'energia en xarxes d'aigua existents mitjançant maquinària hidràulica. Per a completar este marc, la revisió es va ampliar amb una cerca exhaustiva de casos d'estudi reals d'aplicació en EDAR. En esta fase es van identificar 49 casos d'estudi i es va analitzar el seu acompliment energètic. Els resultats d'esta fase en general van demostrar que existeix una experiència real en l'aplicació pràctica d'esta tecnologia que no s'està utilitzant per al desenvolupament de tot el seu potencial en este sector. 2) Desenvolupament de la metodologia: Es van analitzar les metodologies existents per a avaluació del potencial d'esta tecnologia, i el resultat es va comparar amb la informació obtinguda en la contextualització. Com a resultat, durant esta tesi s'ha desenvolupat una metodologia amb una nova perspectiva. En primer lloc, s'introdueix la necessitat de considerar el nivell al qual es produeix la presa de decisions, per a adaptar l'abast de l'estudi (un grup de EDAR). A continuació, la metodologia es desenvolupa en dues etapes. En l'etapa 1 (avaluació tècnica) el potencial de generació d'energia hidràulica s'estima de manera individual per a cada EDAR. En l'etapa 2 (avaluació global) es proposa un mètode de decisió multicriteri (MCDA) introduint criteris de sostenibilitat. L'alineació de la metodologia amb el seu context d'aplicació es considera una qüestió clau, de manera que el mètode proposat es basa en les directrius de l'instrument de governança per a aigües residuals a Espanya (Pla DSEAR). 3) Aplicació pràctica: Esta fase completa l'estudi amb l'aplicació a un grup de 186 EDAR de la Comunitat Valenciana, amb la mateixa modalitat de finançament. Es va estimar una generació d'electricitat de 340,472 kWh/any, encara que com a troballa es va observar la possibilitat que aquest potencial siga major. En l'etapa 2 es va mostrar que, quan els resultats de l'etapa 1 es posen en el context de sostenibilitat, s'obté una nova perspectiva. Esta investigació demostra que, en el marc dels ODS, la recuperació d'energia hidràulica de l'aigua residual podria ser una opció més en la descarbonització d'este sector. Prenent com a base esta proposta, agents de governança per a la gestió d'aigües residuals en un altre context podrien desenvolupar metodologies similars adaptades al seu propi entorn. / [EN] The Sustainable Development Goals establish a universal agenda to call for action and achieve sustainability in essential aspects of human life. Nowadays the energy demand for wastewater treatment is very high and it is expected to increase in the next decade. Therefore, the performance of this industry will have an effect on SDG 6, but also on SDG 7 and 13. In this context, it is necessary to apply the sustainability approach to wastewater systems to simultaneously achieve all these goals. More sustainable energy performance of wastewater treatment plants (WWTPs) implies two parallel steps: a reduction of energy consumption and the implementation of renewable energy technologies. To take action in the short term, existing mature technologies should be explored to evaluate their potential contribution to the decarbonization roadmaps in the wastewater industry. Hydropower might be one of these technologies. The main objective of this thesis is to develop a methodology, addressed to wastewater governance stakeholders, to assess the potential of hydropower application to WWTPs, regarding all three dimensions of sustainability. According to this, the final aim of this study is to illustrate the practical possibilities, usually unknown, that hydropower could offer to the wastewater sector in the pathway towards more sustainable systems. To achieve that aim, the steps in this research included: 1) Contextualization: The review of the state of the art was conducted in two lines. Firstly, about the energy needs for wastewater treatment and technologies for renewable energy generation. Secondly, about hydropower for energy recovery from existing networks. To complete the framework, this stage was extended with an exhaustive search and analysis of real case studies of hydropower applications to WWTPs. In this stage, 49 case studies were identified, and their energy data were extracted to obtain energy self-sufficiency indicators and analyze their renewable energy profiles. Furthermore, the technical data of their hydropower systems were examined. The overall results of this stage showed that there is an existing experience that is not being used to explore hydropower as an option for energy recovery in the wastewater sector. 2) Methodology development: In a preliminary step, existing methodologies for hydropower potential assessment were analyzed and compared with the framework obtained from the contextualization. As a result, a methodology with a broader approach was developed. First, it introduces the consideration of the decision-making level to select the scope of the study (a group of WWTPs). Then, the proposed methodology consists of two steps. In step 1 (technical assessment of hydropower potential) individual power output is estimated for each site. This step was validated with the data obtained during the contextualization. In step 2 (global assessment), after analyzing existing guidelines, a multi-criteria decision analysis (MCDA) method with sustainability criteria is defined. As the alignment with the context is a key issue introduced in this proposal, this method is based on the guidelines in the wastewater governance instrument in Spain (PDSEAR). 3) Practical application: This stage completes the research with the application of the proposed methodology to a case study, a group of 186 WWTPs in the region of Valencia (Spain), selected according to their management model. The generation was estimated at 340,472 kWh/year, but it was found that the potential could be higher. The results also showed that the perspective may be different, if the outcomes from step 1, are put into context in step 2, with the application of the MCDA method. This research demonstrates that, in a sustainability framework, hydropower might be an interesting option to consider for the decarbonization of wastewater systems. Based on this study, decision-making stakeholders could design their own methodologies, adapted to the specific context. / The authors would like to acknowledge grant PID2020–114781RA-I00 funded by MCIN/AEI/ 10.13039/501100011033. / Llácer Iglesias, RM. (2023). Hydropower Potential for Energy Recovery in Wastewater Systems. Assessment Methodology and Practical Application [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/201558 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] El crecimiento económico y la competitividad se han establecido en la vanguardia de la agenda política desde el inicio de las teorías del desarrollo económico. Los países han tratado de impulsar el crecimiento económico y la competitividad mediante la adopción de políticas de innovación. Sin embargo, las nuevas demandas de la sociedad derivadas de los retos del desarrollo sostenible exigen un progreso basado en los principios de sostenibilidad y en el bienestar de la población mundial. Las desigualdades entre países y personas deben reducirse significativamente y, en el mejor de los casos, eliminarse. El creciente interés por el desarrollo sostenible en todos los ámbitos de la sociedad exige también procesos y actividades de innovación. La innovación debe basarse en las dimensiones económica, social y medioambiental de la sostenibilidad. Por eso, la importancia de conceptos como la eco-innovación ha aumentado en las últimas décadas. La consecución de un desarrollo sostenible mediante estrategias de eco-innovación se ve influida por multitud de factores que interactúan entre sí, lo que añade complejidad al proceso de eco-innovación. Estas interacciones se producen dentro de las fronteras de sistemas de innovación definidos por características únicas que dependen de su contexto geográfico. Esta variedad de características nacionales o regionales obliga a orientar las políticas de eco-innovación. Esta tesis se estructura en cuatro capítulos, correspondiendo cada uno de ellos a un artículo científico. El objetivo principal de la tesis consiste en determinar la conexión entre el desarrollo sostenible, la eco-innovación y los sistemas de innovación, estudiando la complejidad de las dimensiones de la sostenibilidad y la innovación integradas en la eco-innovación, la interacción entre los agentes del sistema de innovación y el contexto socioeconómico y las características específicas de cada país. Esta triple conexión se analizó a través de cuatro metodologías. El posible vínculo entre desarrollo sostenible e innovación y sus facilitadores se estableció mediante una regresión lineal múltiple y el análisis clúster (cap. 2). Por medio de métodos bibliométricos, se examinó el estado actual de la bibliografía que estudia simultáneamente la eco-innovación y los sistemas de innovación para identificar posibles vías o alternativas de investigación sobre los sistemas de eco-innovación (cap. 3). Por último, el análisis comparativo cualitativo de conjuntos difusos (fsQCA) aportó perspectivas sobre cómo se explica la eco-innovación a través de la interacción de factores y agentes dentro de los sistemas de eco-innovación (cap. 4-5). Las conclusiones de este estudio resaltan la necesidad de una transición hacia modelos de economía circular y sostenibilidad en los que el crecimiento económico se controle y supervise para evitar la degradación del medio ambiente. En esta transición, las características nacionales adoptan un papel primordial a la hora de implementar estrategias de eco-innovación y sostenibilidad. La gran variedad de contextos nacionales y la existencia de recursos limitados requiere que los países obtengan una comprensión en profundidad de los sistemas de eco-innovación. Esta comprensión podría reducir la complejidad e incertidumbre inherentes a la eco-innovación y a las relaciones surgidas entre los agentes de los sistemas de innovación que estimulan u obstaculizan las actividades de eco-innovación. Por lo tanto, el éxito de la eco-innovación y el consiguiente logro del desarrollo sostenible se garantizarían estableciendo políticas de eco-innovación y sostenibilidad adaptadas a las características de cada sistema nacional de eco-innovación. Mediante la combinación de los conocimientos adquiridos a partir del análisis de los sistemas nacionales de eco-innovación y la participación en la colaboración internacional, podrían reducirse las desigualdades entre países en términos de desarrollo sostenible y bienestar. / [CA] El creixement econòmic i la competitivitat s'han establit en l'avantguarda de l'agenda política des de l'inici de les teories de desenvolupament econòmic. Els països han tractat d'impulsar el creixement econòmic i la competitivitat mitjançant l'adopció de polítiques d'innovació. No obstant això, les noves demandes de la societat derivades dels reptes del desenvolupament sostenible exigeixen un progrés basat en els principis de sostenibilitat i en el benestar de la població mundial. Les desigualtats entre països i persones han de reduir-se significativament i, en el millor dels casos, eliminar-se. El creixent interés pel desenvolupament sostenible en tots els àmbits de la societat exigeix també processos i activitats d'innovació. La innovació ha de basar-se en les dimensions econòmica, social i mediambiental de la sostenibilitat. Per això, la importància de conceptes com l'eco-innovació ha augmentat en les últimes dècades. La consecució d'un desenvolupament sostenible mitjançant estratègies d'eco-innovació es veu influïda per multitud de factors que interactuen entre si, la qual cosa afegeix complexitat al procés d'eco-innovació. Aquestes interaccions es produeixen dins de les fronteres de sistemes d'innovació definits per característiques úniques que depenen del seu context geogràfic. La varietat de característiques nacionals i regionals obliga a orientar les polítiques d'eco-innovació. Aquesta tesi s'estructura en quatre capítols, corresponent cadascun d'ells a un article científic. El objectiu principal de la tesi consisteix a determinar la connexió entre el desenvolupament sostenible, l'eco-innovació i els sistemes d'innovació, estudiant la complexitat de les dimensions de la sostenibilitat i la innovació integrades en l'eco-innovació, la interacció entre els agents del sistema d'innovació i el context socioeconòmic i les característiques específiques de cada país. Aquesta triple connexió es va analitzar a través de quatre metodologies. El possible vincle entre desenvolupament sostenible i innovació i els seus facilitadors es va establir mitjançant una regressió lineal múltiple i l'anàlisi clúster (cap. 2). Per mitjà de mètodes bibliomètrics, es va examinar l'estat actual de la bibliografia que estudia simultàniament l'eco-innovació i els sistemes de innovació per a identificar possibles vies o alternatives d'investigació sobre els sistemes d'eco-innovació (cap. 3). Finalment, l'anàlisi comparativa qualitativa de conjunts difusos (fsQCA), va aportar perspectives sobre com s'explica l'eco-innovació a través de la interacció de factors i agents dins dels sistemes d'eco-innovació (cap. 4-5). Les conclusions d'aquest estudi ressalten la necessitat d'una transició cap a models d'economia circular i sostenibilitat en els quals el creixement econòmic es controle i supervise per a evitar la degradació del medi ambient. En aquesta transició, les característiques nacionals adopten un paper primordial a l'hora d'implementar estratègies d'eco-innovació i sostenibilitat. La gran varietat de contextos nacionals i l'existència de recursos limitats requereix que els països obtinguen una comprensió en profunditat dels sistemes d'eco-innovació. Aquesta comprensió podria reduir la complexitat i incertesa inherents a l'eco-innovació i a les relacions sorgides entre els agents dels sistemes d'innovació que estimulen o obstaculitzen les activitats d'eco-innovació. Per tant, l'èxit de l'eco-innovació i el consegüent assoliment del desenvolupament sostenible es garantirien establint polítiques d'eco-innovació i sostenibilitat adaptades a les característiques de cada sistema nacional d'eco-innovació. Mitjançant la combinació dels coneixements adquirits a partir de l'anàlisi dels sistemes nacionals d'eco-innovació i la participació en la col·laboració internacional, podrien reduir-se les desigualtats entre països en termes de desenvolupament sostenible i benestar. / [EN] Economic growth and competitiveness have been established at the forefront of the political agenda since the beginning of the economic development theories. Countries have tried to drive economic growth and competitiveness through the adoption of innovation policies. However, society's new demands arising from sustainable development challenges call for a progress based on sustainability principles and the well-being of the world population. Inequalities among countries and people need to be significantly reduced and, in the best case, removed. The growing interest for sustainable development in all fields of society also demands innovation processes and activities. Innovation should be based on the economic, social, and environmental dimensions of sustainability. This is why the importance of concepts such as eco-innovation has risen during the last decades. Achieving sustainable development through eco-innovation strategies is influenced by a multitude of factors, which also interact with each other, adding complexity to the eco-innovation process. These interactions occur within the frontiers of innovation systems defined by unique characteristics that depend on their geographical context. This variety of national or regional characteristics obliges to target eco-innovation policies. Understanding local characteristics is needed for the effective establishment of eco-innovation policies. This thesis is structured in four chapters, each one corresponding to a scientific article. The main thesis' objective is to determine the connection between sustainable development, eco-innovation, and innovation systems by studying the complexity of (i) sustainability and innovation dimensions integrated into eco-innovation processes, (ii) the interaction among innovation system agents, and (iii) the socio-economic context and specific characteristics of individual countries. This three-fold connection was analyzed through four methodologies which were applied at a three-step approach. The hypothetical link between sustainable development and innovation and its facilitators was established through multiple linear regression and cluster analyses (Chapter 2). By using bibliometric methods, the current state of the literature that simultaneously studies eco-innovation and innovation systems was examined to identify the possible research avenues or possibilities on eco-innovation systems (Chapter 3). Finally, fuzzy-set qualitative comparative analysis (fsQCA) provided perspectives on how eco-innovation is explained through the interaction of factors and agents within eco-innovation systems (Chapters 4 and 5). The conclusions of this study emphasize the need for a transition towards circular economy and sustainability models where economic growth is controlled and monitored to avoid environmental degradation. In this transition, national characteristics adopt a prominent role when applying eco-innovation and sustainability strategies. In this sense, the wide variety of national contexts and the existence of limited resources for countries call for a deep understanding of eco-innovation systems. This deep understanding could reduce the complexity and uncertainty inherent to eco-innovation and the relationships emerged among the agents of innovation systems that stimulate or hamper eco-innovation activities. Therefore, the success of eco-innovation and the subsequent sustainable development achievement would be ensured by establishing tailored eco-innovation and sustainability policies adapted to the characteristics of each national eco-innovation system. Through the combination of knowledge gained from the analysis of national eco-innovation systems and participation in international collaboration, world inequalities in terms of sustainable development and well-being could be reduced. / Chaparro Banegas, N. (2024). Driving sustainable development: eco-innovation systems and public policies [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/203653 / Compendio

[ES] La lógica institucional predice las prácticas sociales, y esto no es diferente en el entorno organizativo. Las organizaciones gestionan personas. Esto significa que las prácticas de gestión de personas predicen una serie de comportamientos organizativos. Al tratarse de personas, podemos suponer que la perspectiva racional-cognitiva de la percepción de estas prácticas puede explicarse mejor considerando la influencia del clima emocional del grupo. El objetivo de esta tesis ha sido, por tanto, analizar la relación entre la lógica institucional y las prácticas organizativas mediadas por el clima emocional. Para alcanzar el objetivo propuesto, se persiguieron los siguientes objetivos específicos: mapear las principales fuentes y evidencias teóricas de la relación entre emoción y lógica institucional (Capítulo II); proponer un modelo que sustente el papel del clima emocional como mediador de la relación entre lógica institucional y prácticas organizativas (Capítulo III); construir y presentar evidencias de la validez de un instrumento de lógica institucional de la policía militar (QLIP-M) (Capítulo IV) y testar empíricamente la mediación del clima emocional en la relación entre QLIP-M y prácticas de RRHH (Capítulo V). Capítulo II: la revisión del alcance de la literatura encontró 60 referencias, analizó 13 artículos y concluyó sobre la relación predictiva de la variable emocional, así como la falta de estudios que relacionen clima y lógicas institucionales, direccionalidades y exclusividad del nivel individual de análisis. Capítulo III: Ensayo teórico que propone el clima emocional como mediador en la relación entre la lógica institucional y las prácticas organizativas. Para comprobar empíricamente esta relación, fue necesario desarrollar un instrumento de medida de la lógica institucional. Capítulo IV: Se desarrolló el QLIP-M, con un análisis cualitativo para la construcción de ítems con tres grupos focales, formados por policías de diferentes regiones de Brasil (n=17), un análisis semántico con expertos (N=5); un análisis de las propiedades psicométricas con policías (n=379) para comprender la estructura factorial, que surgió con 5 lógicas institucionales (militar, burocrática, legalista, comunitaria y vigilante) y la prueba de la red nomológica del constructo (n=137) con dignidad en el trabajo, identidad social y seguridad psicológica, encontrándose relaciones positivas. Capítulo V: test empírico del modelo (n=220) donde el clima emocional medió la relación entre la lógica burocrática y las prácticas de RH, pero no las otras lógicas. Los resultados obtenidos en su conjunto alcanzan el objetivo general de la tesis, poner a prueba la relación entre la lógica institucional y la práctica organizativa mediada por el clima emocional, y realizar una contribución teórica al análisis de las emociones en la teoría institucional en varios otros aspectos. El ensayo teórico recoge la literatura existente para proponer un proceso de mediación del clima emocional, convirtiendo a las emociones, previamente subyacentes al proceso, en protagonistas de la comprensión del comportamiento organizativo. También ha contribuido al análisis cuantitativo de las lógicas institucionales mediante la creación y validación de un instrumento de medida y, en concreto, contribuye a los policías militares mediante la comprensión de las diferentes lógicas que operan en este contexto. Por último, al utilizar diferentes métodos para acceder a las lógicas, ha permitido que emerjan lógicas subyacentes y menos evidentes, como la lógica de la guardia. Esta tesis realiza aportaciones al estudio de las lógicas institucionales y las emociones. Como aportaciones prácticas, los directivos pueden utilizar estos resultados para aumentar sus percepciones sobre las prácticas organizativas, ya que a veces los directivos se esfuerzan por llevar a cabo prácticas que pasan desapercibidas debido a las lógicas que operan en la organización o al clima emocional desfavorable. / [CA] La lògica institucional prediu les pràctiques socials, i això no és diferent en l'entorn organitzatiu. Les organitzacions gestionen persones. Això significa que les pràctiques de gestió de persones prediuen una sèrie de comportaments organitzatius. En tractar-se de persones, podem suposar que la perspectiva racional-cognitiva de la percepció d'aquestes pràctiques pot explicar-se millor considerant la influència del clima emocional del grup. L'objectiu d'aquesta tesi és, per tant, analitzar la relació entre la lògica institucional i les pràctiques organitzatives mediada pel clima emocional. Per a aconseguir l'objectiu proposat, es van perseguir els següents objectius específics: analitzar les principals fonts i evidències teòriques de la relació entre emoció i lògica institucional (Capítol II); proposar un model que sustente el paper del clima emocional com a mediador de la relació entre la lògica institucional i la pràctica organitzativa (Capítol III); construir i validar un instrument per a la lògica institucional policial militar (QLIP-M) (Capítol IV) i analitzar empíricament la mediació del clima emocional en la relació entre QLIP-M i pràctiques de RRHH (Capítol V). Capítol II: amb la revisió de la literatura es varen trobar 60 referències, s'analitzaren finalment 13 articles i es va concloure la falta d'estudis que relacionen clima i lògiques institucionals, fent menció a les direccionalitats i a l'exclusivitat del nivell individual d'anàlisi. Capítol III: assaig teòric que proposa el clima emocional com a mediador en la relació entre la lògica institucional i les pràctiques organitzatives. Per a comprovar empíricament aquesta relació, va ser necessari desenvolupar un instrument de mesura de la lògica institucional, objectiu principal d'aquest segon estudi. Capítol IV: Es va desenvolupar el QLIP-M, amb una anàlisi qualitativa per a crear ítems amb tres grups focals formats per policies de diferents regions del Brasil (n=17). Es van analizar les propietats psicomètriques amb policies (n=379) per a entendre l'estructura factorial, que va emergir amb 5 lògiques institucionals (militar, burocràtica, legalista, comunitària i vigilant). A partir d'aquestes lògiques es va realitzar la validació convergent (n=137) del QLIP-M relacionant-ho amb la dignitat al treball, la identitat social i la seguretat psicològica, trobant relacions positives amb aquests constructes. Capítol V: prova empírica del model (n=220) on el clima emocional va mediar la relació entre la lògica burocràtica i les pràctiques de RRHH, però no es van trovar resultats significatius amb les altres lògiques. Els resultats obtinguts en el seu conjunt aconsegueixen l'objectiu general de la tesi, posar a prova la relació entre la lògica institucional i la pràctica organitzativa mediada pel clima emocional, i realitzar una contribució teòrica a l'anàlisi de les emocions en la teoria institucional en diversos altres aspectes. La part teòrica recull la literatura existent per a proposar un procés de mediació del clima emocional, convertint a les emocions, prèviament subjacents al procés, en protagonistes de la comprensió del comportament organitzatiu. A més, contribueix de manera específica a la literatura sobre policies militars mitjançant la comprensió de les diferents lògiques que operen en aquest context. Finalment, utilitzar diferents mètodes per a accedir a les lògiques, ha permés que emergisquen lògiques subjacents i menys evidents, com la lògica de la guàrdia. Aquesta tesi, per tant, realitza aportacions importants a l'estudi de les lògiques institucionals i les emocions. Com a aportacions pràctiques, els directius poden utilitzar aquests resultats per a augmentar les seues percepcions sobre les pràctiques organitzatives, ja que a vegades els directius s'esforcen per dur a terme pràctiques que passen desapercebudes a causa de les lògiques que operen en l'organització o al clima emocional desfavorable. / [EN] Institutional logic predicts social practices, and this is no different in the organizational environment. Organizations manage people. This means that people management practices predict a series of organizational behaviours. The prevailing logics in a corporation will influence both the types of practices made available and how they are perceived by workers. As these are people, we can assume that the rational-cognitive perspective of the perception of these practices can be better explained by considering the influence of the group's emotional climate. The aim of this thesis was therefore to analyse the relationship between institutional logic and organizational practices mediated by the emotional climate. In order to achieve the proposed objective, the following specific objectives were pursued: mapping the main sources and theoretical evidence of the relationship between emotion and institutional logic (Chapter II); proposing a model based on the role of emotional climate as a mediator of the relationship between institutional logic and organizational practice (Chapter III); constructing and presenting evidence of the validity of a military police institutional logic instrument (QLIP-M) (Chapter IV) and empirically testing the mediation of emotional climate in the relationship between LIP-M and HR practices (Chapter V). Chapter II: the scoping review of the literature found 60 references, analyzed 13 articles and concluded on the predictive relationship of the emotional variable, as well as a lack of studies relating climate and institutional logics, directionalities and exclusivity of the individual level of analysis. Chapter III: Theoretical essay proposing the emotional climate as a mediator in the relationship between institutional logic and organizational practices. In order to empirically test this relationship, it was necessary to develop an instrument to measure institutional logic. Chapter IV: The QLIP-M was developed, with a qualitative analysis for the construction of items with three focus groups, made up of police officers from different regions of Brazil (n=17), a semantic analysis with experts (N=5); an analysis of the psychometric properties with police officers (n=379) to understand the factor structure, which emerged with 5 institutional logics (military, bureaucratic, legalistic, community and vigilante) and the test of the construct's nomological network (n=137) with dignity at work, social identity and psychological security, finding positive relationships. Chapter V: empirical test of the model (n=220) where the emotional climate mediated the relationship between bureaucratic logic and HR practices, but not the other logics. The results obtained as a whole achieve the overall aim of the thesis, to test the relationship between institutional logic and organizational practice mediated by emotional climate, and contribute theoretically to the analysis of emotions in institutional theory in various other ways. The theoretical essay brings together the existing literature to propose a process for mediating the emotional climate, making emotions, previously underlying the process, the protagonist in understanding organizational behaviour. It has also contributed to the quantitative analysis of institutional logics by creating and validating a measuring instrument and, specifically, it contributes to military police officers by understanding the different logics that operate in this context. Finally, by using different methods to access logics, it allowed underlying and less obvious logics to emerge, such as the logic of the guard. This thesis makes contributions to the study of institutional logics and emotions. As practical contributions, managers can use these results to increase their perceptions of organizational practices, as sometimes managers strive to deliver practices that go unnoticed due to the logics operating in the organization or the unfavourable emotional climate. / Oliveira Dias, FD. (2024). Razón y emoción en la policia militar: El papel del clima emocional en las prácticas de recursos humanos desde la perspectiva de la lógica institucional [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/204637

[ES] La presente tesis doctoral teórico-práctica tiene como punto de partida la voluntad de comprender la dualidad intrínseca de la imagen, de su triunfo y su derrota. Las tensiones surgidas de las relaciones entre los términos imagen y realidad, o representación y presentación, han sido el germen de una concepción de la imagen contradictoria y paradójica en el mundo occidental. En consecuencia, las imágenes siempre han gozado de un estatus ambivalente que tan pronto las alzaba a entes sagrados, como eran denostadas, o incluso violentamente atacadas. A pesar del vasto campo de estudio propuesto, esta investigación está acotada en la producción artística de la autora, principalmente pictórica. A partir de cuatro series realizadas entre el 2017 y el 2020 -que actúan como activadoras, pretexto, pero también como medio y objeto principal de estudio- nos hemos aproximado a este planteamiento inicial, al tiempo que iban surgiendo otras muchas cuestiones, todas ellas relacionadas con el vínculo que mantenemos en la actualidad con el mundo visual. En estas páginas se recoge, por tanto, el análisis teórico, iconográfico, plástico y formal de dichos proyectos, los cuales vertebran la estructura de la tesis, así como los contenidos teóricos más concretos, como serían: el gesto iconoclasta, las paradojas del archivo, la tecnificación de los aparatos ópticos o la guerra de las imágenes. Este recorrido plástico y teórico da lugar a un interrogante presente a lo largo de toda la investigación, y que ha actuado como hipótesis de la misma: ¿son las imágenes peligrosas? En este sentido, las diferentes piezas realizadas a lo largo de los años intentan dar una respuesta abierta y especulativa a esta cuestión, entendiendo el arte como un modo de conocimiento específico, generador de reflexiones en el plano conceptual, simbólico y sensible. Planteamos, por tanto, una crítica a las imágenes a través de la creación artística, que permita cuestionar los modos en las que estas operan y circulan, al tiempo que reflexionamos con ellas y no sólo sobre ellas. / [CA] La present tesi doctoral teòric-pràctica té com a punt de partida la voluntat de comprendre la dualitat intrínseca de la imatge, del seu triomf i la seua derrota. Les tensions sorgides de les relacions entre els termes imatge i realitat, o representació i presentació, han sigut el germen d'una concepció de la imatge contradictòria i paradoxal en el món occidental. En conseqüència, les imatges sempre han gaudit d'un estatus ambivalent que tan prompte les alçava a ens sagrats, com eren injuriades, o fins i tot violentament atacades. Malgrat el vast camp d'estudi proposat, esta investigació està delimitada en la producció artística de l'autora, principalment pictòrica. A partir de quatre sèries realitzades entre el 2017 i el 2020 -que actuen com a activadores, pretext, però també com a mitjà i objecte principal d'estudi- ens hem aproximat a este plantejament inicial, al mateix temps que anaven sorgint moltes altres qüestions, totes elles relacionades amb el vincle que mantenim en l'actualitat amb el món visual. En estes pàgines s'arreplega, per tant, l'anàlisi teòric, iconogràfic, plàstic i formal d'estos projectes, els quals vertebren l'estructura de la tesi, així com els continguts teòrics més concrets, com serien: el gest iconoclasta, les paradoxes de l'arxiu, la tecnificació dels aparells òptics o la guerra de les imatges. Este recorregut plàstic i teòric dona lloc a un interrogant present al llarg de tota la investigació, i que ha actuat com a hipòtesi d'esta: són les imatges perilloses? En este sentit, les diferents peces realitzades al llarg dels anys intenten donar una resposta oberta i especulativa a esta qüestió, entenent l'art com un mode de coneixement específic, generador de reflexions en el pla conceptual, simbòlic i sensible. Plantegem, per tant, una crítica a les imatges a través de la creació artística, que permeta qüestionar els modes en les quals estes operen i circulen, al mateix temps que reflexionem amb elles i no sols sobre elles. / [EN] The starting point of this theoretical-practical doctoral thesis is the will to understand the intrinsic duality of the image, its triumph and its defeat. The tensions between the terms image and reality, or representation and presentation, have been the seed of a contradictory and paradoxical conception of the image in the Western world. As a result, images have always enjoyed an ambivalent status that has led to elevate them to sacred entities, as they were reviled, or even violently attacked. Despite the vast field of study here proposed, this research is limited to the author's artistic production, which is mainly pictorial. From four series made between 2017 and 2020 -which work as activators, pretext, but also as means and main object of study- we have approached the initial proposal, while many other questions were arising, and all of them were related to the link that we currently have with the visual world. These pages, therefore, contain the theoretical, iconographic, plastic and formal analysis of these projects, which are the structure of the thesis, as well as the more specific theoretical contents, such as: the iconoclastic gesture, the paradoxes of the archive, the technification of optical devices or the war of images. This plastic and theoretical journey gives rise to a question present throughout the investigation, and which has acted as a hypothesis of it: are the images dangerous? In this sense, the different pieces made over the years try to give an open and speculative answer to this question, understanding art as a mode of specific knowledge, generating reflections on the conceptual, symbolic and sensitive plane. We propose, therefore, a critique of images through artistic creation, which allows us to question the ways in which they operate and circulate, while reflecting with them and not only on them. / Císcar Cebria, A. (2024). Triunfo y derrota de las imágenes. Una investigación desde y a través de la propia práctica artística sobre la fenomenología de las imágenes [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/205232

Tesis por compendio / [ES] En la presente tesis doctoral, se llevaron a cabo diferentes experimentos en dorada (Sparus aurata) y trucha arco iris (Oncorhynchus mykiss), con el objetivo contribuir a la optimización de los piensos acuícolas con alta y total sustitución de la harina de pescado (HP), así como la inclusión de aditivos evaluando el crecimiento, la eficiencia nutritiva y la salud intestinal de los peces. Además, se realizó un análisis del ciclo de vida para evaluar la sostenibilidad de las diferentes formulaciones de piensos. El primer experimento se llevó a cabo con truchas arco iris de 13 g de peso medio inicial y finalizó tras 11 semanas. Los animales fueron alimentados con piensos con tres niveles de sustitución de la HP (100%, 90% y 80%, denominadas FM0, FM10 y FM20, respectivamente) por fuentes de proteínas vegetales (gluten de trigo y torta de soja), considerándose la dieta FM20 como dieta control. Se evaluó el crecimiento, la mortalidad y la salud intestinal de la trucha arco iris. Se encontraron diferencias significativas en el crecimiento, con un menor peso final y TCI para los peces alimentados con la dieta FM0. La TAD y el ICA también variaron de acuerdo al tratamiento, siendo mayor para la dieta FM0. A nivel histológico, el grupo FM0 registró los valores más altos de AV, espesor de la lámina propia (LP) y el valor más bajo de CC. Los peces alimentados con la dieta FM0 presentaron una mayor expresión tanto en los genes inmunes como inflamatorios. Estos resultados indican que el 90% de la sustitución de HP en piensos para esta especie es posible cuando se usa una mezcla de proteínas vegetales. En un segundo experimento, se evaluó el uso de dos aditivos (mucosa porcina hidrolizada-MPH y un concentrado de nucleótidos-NT) en piensos para doradas con sustitución total de la HP, con el objetivo de determinar los efectos sobre el crecimiento, eficiencia alimenticia, digestibilidad de la proteína e histología intestinal. El experimento inició con doradas de 11 g de peso medio y finalizó tras 134 días. Se formularon seis dietas, FM100 y AA0 como dietas control (proteína basada 100% en HP y harinas vegetales, respectivamente), P1 y P2 (1% y 2% de MPH), N250 y N500 (250 mg/kg y 500 mg/kg de NT). Todos los grupos mostraron una mejora significativa en el peso corporal final y la tasa de crecimiento instantáneo (TCI) en comparación con el grupo control (AA0). A nivel histológico se observaron diferencias significativas tanto en la anchura de las vellosidades (AV) como en el recuento de células caliciformes (CC). Las actividades enzimáticas digestivas presentaron diferencias significativas. Los resultados señalaron que, tanto la suplementación con MPH y NT, puede mejorar el crecimiento de los peces y que su inclusión en bajas dosis, mejora los parámetros nutritivos y la capacidad digestiva. Un tercer experimento evaluó el efecto de la sustitución parcial y total de HP en dietas para doradas. La dieta control (FM100) contenía HP como principal fuente proteica, en las dietas FM25, FM10 y FM0 se sustituyó la HP en un 75%, 90% y 100% por una mezcla de harinas proteicas vegetales y animal (cerdo ibérico), y en la dieta FM0+ (misma formulación que FM0) se incluyeron 50 g/kg de la microalga Isochrysis aff. galbana (T-Iso). El experimento inició con peces de 64 g de peso medio. Tras 88 días de experimento, los peces alimentados con los piensos FM25 y FM100 presentaron el mejor crecimiento y los peces alimentados con las dietas FM0+ y FM10 alcanzaron un mayor peso y TCI que los alimentados con la dieta FM0. El valor productivo de la proteína (VPP) y el valor productivo de la energía (VPE) fueron más bajos en los peces alimentados con la dieta FM0. Con estos resultados se pudo concluir que hasta un 75% de sustitución de HP por una mezcla de proteínas vegetales y animal en dietas para dorada es factible para un óptimo crecimiento y la inclusión de Isochrysis aff. galbana (T-Iso) a los niveles ensayados mejoró las eficiencias de crecimiento. / [CA] En la present tesi doctoral, es van dur a terme diferents experiments en orades (Sparus aurata) i truites arc iris (Oncorhynchus mykiss), amb l'objectiu contribuir a l'optimització dels pinsos aqüícoles amb alta i total substitució de la farina de peix (FP), així com la inclusió d'additius avaluant el creixement, l'eficiència nutritiva i la salut intestinal dels peixos. A més, es va realitzar una anàlisi del cicle de vida per avaluar la sostenibilitat de les diferents formulacions de pinsos. El primer experiment es va dur a terme amb truites arc iris de 13 g de pes mitjà inicial i va finalitzar després d'11 setmanes. Els animals van ser alimentats amb pinsos amb tres nivells de substitució de la FP (100%, 90% i 80%, denominades FM0, FM10 i FM20, respectivament) per fonts de proteïnes vegetals (gluten de blat i tortó de soja), considerant-se la dieta FM20 com a dieta control. Es va avaluar el creixement, la mortalitat i la salut intestinal dels peixos. Es van trobar diferències significatives en el creixement, amb un menor pes final i TCI per als peixos alimentats amb la dieta FM0. La TAD i el ICA també van variar d'acord amb el tractament, sent major per a la dieta FM0. A nivell histològic, el grup FM0 va registrar els valors més alts de AV, grossària de la làmina pròpia (LP) i el valor més baix de CC. Els peixos alimentats amb la dieta FM0 van presentar una major expressió tant en els gens immunes com inflamatoris. Aquests resultats indiquen que el 90% de la substitució de FP en pinsos per a aquesta espècie és possible quan s'utilitza una mescla de proteïnes vegetals. Un segon experiment va avaluar l'ús de dos additius (mucosa porcina hidrolitzada-MPH i un concentrat de nucleòtids-NT) en pinsos per a orades amb substitució total de la FP, amb l'objectiu de determinar els efectes sobre el creixement, eficiència alimentosa, digestibilitat proteica i histologia intestinal. L'experiment es va iniciar amb orades d'11 g de pes mitjà i es va finalitzar després de 134 dies. Es van formular sis dietes, FM100 i AA0 com a dietes control (proteïna basada 100% en FP i farines vegetals, respectivament), P1 i P2 (1% i 2% de MPH), N250 i N500 (250 mg/kg i 500 mg/ kg de NT). Tots els grups van mostrar una millora significativa en el pes corporal final i la taxa de creixement instantani (TCI) en comparació del grup control (AA0). A nivell histològic es van observar diferències significatives tant en l'amplària de les vellositats (AV) com en el recompte de cèl·lules caliciformes (CC). Les activitats enzimàtiques digestives van presentar diferències significatives. Els resultats van assenyalar que, tant la suplementació amb MPH i NT, pot millorar el creixement dels peixos i que la seua inclusió en baixes dosis, millora els paràmetres nutritius i la capacitat digestiva. En un tercer experiment, es va avaluar l'efecte de la substitució parcial i total de FP en dietes per a orades. La dieta control (FM100) contenia FP com a principal font proteica, en les dietes FM25, FM10 i FM0 es va substituir la FP en un 75%, 90% i 100% per una mescla de farines proteiques vegetals i animal (porc ibèric), i en la dieta FM0+ (mateixa formulació que FM0) es van incloure 50 g/kg de la microalga Isochrysis aff. galbana (T-Iso). L'experiment es va iniciar amb peixos de 64 g de pes mitjà. Després de 88 dies d'experiment, els peixos alimentats amb els pinsos FM25 i FM100 van presentar el millor creixement i els peixos alimentats amb les dietes FM0+ i FM10 van aconseguir un major pes i TCI que els alimentats amb la dieta FM0. El valor productiu de la proteïna (VPP) i el valor productiu de l'energia (VPE) van ser més baixos en els peixos alimentats amb la dieta FM0. Amb aquests resultats es va poder concloure que fins a un 75% de substitució de FP per una mescla de proteïnes vegetals i animal en dietes per a orada és factible per a un òptim creixement i la inclusió de Isochrysis aff. galbana (T-Iso) als nivells assajats va millorar les eficiències de creixement. / [EN] In the present doctoral thesis, different experiments were carried out on gilthead seabream (Sparus aurata) and rainbow trout (Oncorhynchus mykiss), to contribute to the optimization of aquafeeds with high and total fishmeal (FM) replacement, as well as the additives inclusion evaluating the growth, nutritional efficiency and intestinal health of fish. In addition, a life cycle assessment was performed to assess the sustainability of different feed formulations. The first experiment was carried out with rainbow trout of 13 g mean initial weight and ended after 11 weeks. The animals were fed feeds with three levels of FM replacement (100%, 90% and 80%, called FM0, FM10 and FM20, respectively) by plant protein sources (wheat gluten and soybean meal), with the FM20 diet being considered as the control diet. Growth, mortality, and intestinal health of rainbow trout were evaluated. Significant differences were found in growth, with a lower final weight and SGR for the fish fed with the FM0 diet. The FI and the FCR also varied according to the treatment, being higher for the FM0 diet. At the histological level, the FM0 group recorded the highest values of VT, lamina propria thickness (LP) and the lowest value of GC. Fish fed the FM0 diet had higher expression of both immune and inflammatory genes. These results indicate that 90% of FM replacement in feed for this species is possible when a plant protein blend is used. A second experiment evaluated the use of two feed additives (hydrolyzed porcine mucosa-HPM and a nucleotide concentrate-NT) as supplements in feeds for gilthead seabream with total FM replacement, intending to determine the possible effects on growth, feed efficiency, protein digestion and gut histology. The experiment started with gilthead seabream of 11 g average weight and ended after 134 days. Six diets were formulated, FM100 and AA0 as control diets (100% FM-based protein and vegetable meals, respectively), P1 and P2 (1% and 2% HPM), N250 and N500 (250 mg/kg and 500 mg/kg NT). All groups showed a significant improvement in final body weight and specific growth rate (SGR) compared to the control group (AA0). Significant differences were observed at the histological level in villi thickness (VT) and goblet cells (GC). Digestive enzyme activities showed significant differences. The results indicated that HPM and NT supplementation can improve fish growth and that their inclusion in low doses improves nutritional parameters and digestive capacity. The effect of partial and total FM replacement in gilthead seabream diets was evaluated in a third experiment. The control diet (FM100) contained FM as the main protein source, in the FM25, FM10 and FM0 diets, 75%, 90% and 100% of the FM was replaced by a plant and animal (Iberian pig) proteins blend, and in the FM0+ diet (same formulation as FM0) 50 g/kg of the microalgae Isochrysis aff. galbana (T-Iso) was included. The experiment was started with fish of 64 g average weight. After 88 days of the experiment, the fish fed with the FM25 and FM100 diets showed the best growth and the fish fed with FM0+ and FM10 diets reached a higher weight and SGR than those fed FM0 diet. The retention efficiency of protein (PIR) and energy intake (EIR) were lowest in the fish fed with the FM0 diet. With these results, it was possible to conclude that up to 75% FM replacement by a plant and animal proteins blend in diets for gilthead seabream is feasible for optimal growth and the inclusion of Isochrysis aff. galbana (T-Iso) at the levels tested improved growth efficiencies. / Vélez Calabria, GM. (2024). Optimización del crecimiento de peces carnívoros alimentados con piensos con alta sustitución de harina de pescado [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206739 / Compendio