• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 16
  • 7
  • Tagged with
  • 23
  • 16
  • 7
  • 5
  • 5
  • 5
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • 3
  • 3
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
21

[pt] A TEOLOGIA FEMINISTA E SEUS GIROS HERMENÊUTICOS: REINTERPRETAÇÕES DE DEUS, DO SER HUMANO E DA CRIAÇÃO / [en] FEMINIST THEOLOGY AND ITS HERMENEUTICS TURNS: REINTERPRETATIONS OF GOD, THE HUMAN BEINGS AND THE CREATION

JACI DE FATIMA SOUZA CANDIOTTO 14 December 2021 (has links)
[pt] A Teologia feminista e seus giros hermenêuticos: Reinterpretações de Deus, do ser humano e da criação. O propósito desta tese é mostrar que a teologia, se analisada a partir da hermenêutica feminista bíblico-cristã e seus desdobramentos sistemáticos, tem condições de propor uma imagem de Deus compatível com os desafios de nossa época, diante da prevalência de sua identificação masculina sedimentada pelo patriarcado. Além disso, ela realiza uma releitura da antropologia teológica e da teologia da criação a partir das mediações de gênero e do ecofeminismo, capazes de questionar os dualismos hierárquicos entre Deus/mundo, homens/mulheres, seres humanos/demais seres. A insistência em relações de reciprocidade que respeitem as diferenças, bem como na prática eclesial do discipulado de iguais por parte de mulheres e homens, é imprescindível para reavaliar nossa inserção no mundo. Por sua vez, relações harmoniosas entre seres humanos e natureza resultarão em imagens de Deus menos distantes do mundo, e em um mundo menos vazio de Deus. A teologia feminista bíblico-cristã, portanto, apresenta uma contribuição inconteste para o conjunto da teologia, ao imaginar o mundo como corpo de Deus; e Deus, em sua presença no mundo. / [en] Feminist Theology and its hermeneutic turns: Reinterpretations of God, the Human beings and the Creation. The purpose of present thesis is to show that theology, if analyzed from the biblical-Christian feminist hermeneutics and its systematic unfoldings, is able to propose an integrated image of God, given the prevalence of male identification sedimented by patriarchy. In addition, it performs a re-reading of theological anthropology and theology of creation from the mediations of gender and ecofeminism, able to question the hierarchical dualisms between God/world, men/women, human/ others beings. The insistence on reciprocal relationships that respect the differences as well as on Church s practice of discipleship of equals by men and women, it is essential to reassess our place in the world. In turn, harmonious relationships between humans and nature will result in images of God, the less distant from the world, and in a world less empty of God. The biblical-Christian feminist theology, therefore, presents an undeniable contribution to the whole of theology, to imagine the world as the body of God, and God in his presence in the world.
22

La representación de la Diosa en el arte feminista de los años sesenta y setenta en U.S.A.: Goddess Art

Menéndez Requeno, Elena 04 April 2024 (has links)
[ES] Este proyecto busca conocer los orígenes y el desarrollo del Goddess Art, un tipo de arte basado en el arquetipo de la Gran Madre, estudiado por autores como Carl Gustav Jung o Erich Neumann, y que floreció de mano de diferentes artistas ligadas al movimiento feminista de segunda ola durante las décadas de los sesenta y setenta, principalmente en los Estados Unidos de América. Sus características de ser un arte principalmente desarrollado por mujeres, estar asociado al movimiento feminista-esencialista, y su cercanía con el movimiento de espiritualidad feminista le valió un gran descrédito, tanto por parte de un mundo del arte de marcado carácter androcéntrico, como por la rama política del movimiento feminista. A través de un análisis del contexto histórico trazamos paralelismos con diferentes sucesos y movimientos, que fueron clave para su surgimiento, como el interés del feminismo de rescatar a la mujer en la historia (Herstory), un incremento de la violencia en las calles, una mayor libertad sexual, un revival espiritual, el movimiento antiguerra, un creciente interés proteccionista hacia la naturaleza, o la conformación de la contracultura, entre otros. Este análisis sirve como base para un estudio posterior en el que observamos cómo el Goddess Art recogió los principales intereses de algunas de las artistas vinculadas al movimiento feminista-esencialista, que encontraron en el arquetipo de la Diosa la inspiración para manifestar sus inquietudes, y para desarrollar imágenes de poder en las que otras mujeres pudiesen verse reflejadas. A lo largo de los diferentes apartados se explora la obra de varias artistas, algunas de ellas de gran reconocimiento internacional, y otras menos conocidas, con el objetivo de dar visibilidad a las múltiples aportaciones que se dieron en esta época. A través de nuestra investigación hemos tratado de recuperar y unificar muchas de las obras realizadas en estos años, así como de mostrar su impacto posterior, exponiendo cómo hoy en día este tema se encuentra de gran actualidad, ya que varias de las artistas que lo abordaron en un primer momento han recuperado sus obras, confiriéndoles una gran relevancia dentro de sus exhibiciones retrospectivas realizadas en los últimos años, así como también es un tema que algunos artistas emergentes han recuperado, lo que muestra su gran actualidad. De este modo, este proyecto busca difundir el Goddess Art, y promover su conocimiento en nuestro país, contribuyendo a abordar facetas más desconocidas de artistas de gran prestigio, así como ayudar a revelar la obra de quienes no han gozado de tanto reconocimiento. / [CA] Este projecte busca conéixer els orígens i el desenvolupament del Goddess Art, un tipus d'art basat en l'arquetip de la Gran Mare, estudiat per autors com Carl Gustav Jung o Erich Neumann, i que va florir de mà de diferents artistes lligades al moviment feminista de segona ona durant les dècades dels seixanta i setanta, principalment als Estats Units d'Amèrica. Les seues característiques de ser un art principalment desenvolupat per dones, estar associat al moviment feminista-essencialista, i la seua proximitat amb el moviment d'espiritualitat feminista li va valdre un gran descrèdit, tant per part d'un món de l'art de marcat caràcter androcèntric, com per la branca política del moviment feminista. A través d'una anàlisi del context històric tracem paral·lelismes amb diferents successos i moviments, que van ser clau per al seu sorgiment, com l'interés del feminisme de rescatar a la dona en la història (Herstory), un increment de la violència als carrers, una major llibertat sexual, un revival espiritual, el moviment antiguerra, un creixent interés proteccionista cap a la naturalesa, o la conformació de la contracultura, entre altres. Esta anàlisi serveix com a base per a un estudi posterior en el qual observem com el Goddess Art va recollir els principals interessos d'algunes de les artistes vinculades al moviment feminista-essencialista, que van trobar en l'arquetip de la Deessa la inspiració per a manifestar les seues inquietuds, i per a desenvolupar imatges de poder en les quals altres dones pogueren veure's reflectides. Al llarg dels diferents apartats s'explora l'obra de diverses artistes, algunes d'elles de gran reconeixement internacional, i altres menys conegudes, amb l'objectiu de donar visibilitat a les múltiples aportacions que es van donar en esta época. A través de la nostra investigació hem tractat de recuperar i unificar moltes de les obres realitzades en estos anys, així com de mostrar el seu impacte posterior, exposant com hui dia este tema es troba de gran actualitat, ja que diverses de les artistes que el van abordar en un primer moment han recuperat les seues obres, conferint-los una gran rellevància dins de les seues exhibicions retrospectives realitzades en els últims anys, així com també és un tema que alguns artistes emergents han recuperat, la qual cosa mostra la seua gran actualitat. D'aquesta manera, este projecte busca difondre el Goddess Art, i promoure el seu coneixement al nostre país, contribuint a abordar facetes més desconegudes d'artistes de gran prestigi, així com ajudar a revelar l'obra dels qui no han gaudit de tant de reconeixement. / [EN] This project seeks to know the origins and development of Goddess Art, a type of art based on the archetype of the Great Mother, studied by authors such as Carl Gustav Jung or Erich Neumann, and which flourished at the hands of different artists linked to the second wave of the feminist movement during the sixties and seventies, mainly in the United States of America. Its characteristics of being an art mainly developed by women, being associated with the feminist-essentialist movement, and its proximity with the feminist spirituality movement caused it a great discredit, both by an art world with a strong male-centered orientation, as well as by the political branch of the feminist movement. Through an analysis of the historical context, we draw parallelisms with different events and movements that were key to its emergence, such as feminism's interest in rescuing women from history (Herstory), an increase of violence in the streets, a greater sexual freedom, a spiritual revival, the anti-war movement, a growing interest in protecting nature, or the formation of the counterculture, among others. This analysis serves as the basis for a subsequent study in which we observe how Goddess Art gathered the main interests of some of the women artists linked to the feminist-essentialist movement, who found in the archetype of the Goddess the inspiration to express their concerns, and to develop images of power in which other women could see themselves reflected. Throughout the different sections we explore the work of several women artists, some of them highly recognized internationally, but also others who are less known, in order to give visibility to the multiple contributions that occurred in this era. Through our research we have tried to recover and unify many of the works made in these years, as well as to show its subsequent impact, exposing that nowadays the Goddess archetype in art is of great relevance, as several of the artists who first addressed it have brought back their works in recent years, giving them a great emphasis in their retrospective exhibitions, as well as it is a theme that some emerging artists have recovered, which shows its significance in the present time. Therefore, this project seeks to promote Goddess Art, and to enhance its diffusion in our country, exploring an aspect that is not so widely studied in the work of prestigious artists, as well as helping to reveal the contributions of those who have not enjoyed so much recognition. / Menéndez Requeno, E. (2024). La representación de la Diosa en el arte feminista de los años sesenta y setenta en U.S.A.: Goddess Art [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/203268
23

El apocalipsis ecológico como crítica a la modernidad en dos novelas de Homero Aridjis

Loiselle, Michaël-Jean 11 1900 (has links)
L’opposition entre sociétés humaines et nature, qui pose les fondements ontologiques de la modernité, a provoqué l’insertion de tous les êtres – humains et non-humains – dans une nouvelle phase de l’histoire de la planète : l’Anthropocène. Alors même que l’origine anthropique du défi climatique rend impérative une réflexion sur notre rapport asymétrique à la nature, la culture a déjà commencé à développer une pensée écologique féconde. Dans l’œuvre dystopique de l’écrivain et activiste environnemental mexicain Homero Aridjis, qui nous propulse dans un paysage urbain immonde, infect et encrassé qui rend tangible et visible la crise écologique, l’apocalypse est pensée comme l’aboutissement d’un monde inscrit dans la matrice ravageuse de l’utopie moderne. À travers l’étude des différentes déclinaisons des dichotomies cultivées dans la pensée moderne – ontologique (culture/nature), géographique (Europe/Amérique) et de genre (masculin/féminin) –, le mémoire mettra en relief le changement paradigmatique auquel nous convie l’auteur des dystopies La leyenda de los soles (1993) et ¿En quién piensas cuando haces el amor? (1995). Contrairement à ce qui se traduit dans la cosmologie moderne, au sein de ce diptyque littéraire, culture et nature sont comprises comme des entités complémentaires. Ainsi, notre recherche propose non seulement une étude approfondie des motifs de la crise environnementale dans le roman, mais également des pistes pour réfléchir, via la fiction littéraire, à la réhabilitation des liens intrinsèques qui unissent culture et nature. / La oposición entre sociedades humanas y naturaleza, que sienta las bases ontológicas de la modernidad, condujo a la inserción de todos los seres – humanos y no-humanos – en una nueva fase de la historia del planeta: el Antropoceno. Si el origen antrópico del desafío climático nos obliga a reflexionar sobre la relación asimétrica del ser humano con la naturaleza, la cultura ya ha empezado a desarrollar un fecundo pensamiento ecológico. En la obra distópica del escritor y medioambientalista mexicano Homero Aridjis, quien nos convoca en un paisaje urbano inmundo, repugnante y contaminado que vuelve tangible y visible la crisis ecológica, el apocalipsis se concibe como el acabamiento de un mundo inscrito en la matriz destructora de la utopía moderna. A través del estudio de las distintas declinaciones de las dicotomías cultivadas en el pensamiento moderno – ontológica (cultura/naturaleza), geográfica (Europa/América) y genérica (masculino/femenino) –, esta memoria pondrá de relieve el cambio paradigmático que instila el autor de las distopías La leyenda de los soles (1993) y ¿En quién piensas cuando haces el amor? (1995). Al contrario de lo que promueve la cosmología moderna, en este díptico literario, cultura y naturaleza están entendidos como entes complementarios. Así, nuestra indagación propone no solamente un análisis profundo de los motivos de la crisis medioambiental en la novelística, sino también pistas para reflexionar vía la ficción literaria sobre la rehabilitación de los lazos intrínsecos que unen cultura y naturaleza. / The opposition between human societies and nature, which constitutes the ontological bases of modernity, has led to the insertion of all beings – humans and non-humans – in a new phase of the history of our planet: the Anthropocene. As the anthropic origin of the climate challenge obligates us to reflect upon the asymmetric relation of humankind with nature, culture has already started to develop a productive ecological thinking. In Mexican writer and ecological activist Homero Aridjis’s dystopic work, which propels us into a filthy, repulsive and polluted urban landscape that makes the ecological crisis tangible and visible, the apocalypse is thought of as the result of a world trapped in the destructive matrix of the modern utopia. Through analyzing different expressions of the dichotomies cultivated in modern thinking – ontological (culture/nature), geographic (Europe/América) and gender-related (masculine/feminine) –, this research underscores the paradigmatic changes that Aridjis promotes in his dystopic works La leyenda de los soles (1993) and ¿En quién piensas cuando haces el amor? (1995). Counter to the modern cosmology, in this literary diptych, culture and nature are understood as complementary entities. Therefore, our thesis offers not only a complete analysis of the ecological crisis motives in the novel, but also guidelines to reflect on the intrinsic bonds that link culture and nature through literary fiction.

Page generated in 0.0423 seconds