Most research in green IT tend to focus on the practices of large IT vendors and companies. There is therefore a need to examine the beliefs and actual behaviour of IT users about green IT, as it significantly impact of energy consumption and computer design on the broader society. The main question to be answered was ―Are IT users generally concerned with regards to green IT issues?‖. Therefore the main purpose of this study was thus to evaluate the beliefs and actual behaviour of IT users regarding green IT in South Africa through a survey that was completed by university students and lecturers. The paucity of available research on this subject pertaining to South Africa justifies the importance of conducting this study. A hypothesised research model based on the theory of planned behaviour (TPB) was used to evaluate the main factors contributing to green IT awareness in an empirical study. A mixed research method was used as the paradigm which combines aspects from both interpretive and positivist research approaches. A questionnaire was used to collect data from university students and lecturers. The data was captured and analysed for convergent validity. The reliability of measurement items was tested using Cronbach‘s alpha. Structural Equation Modelling was used to model latent variables under conditions of non-normality. Subjective norm was the main factor contributing to intended belief and actual behaviour / School of Computing / M.A. (Computer Science)

Made available in DSpace on 2014-06-11T19:26:45Z (GMT). No. of bitstreams: 0 Previous issue date: 2011-06-06Bitstream added on 2014-06-13T18:30:30Z : No. of bitstreams: 1 matsunaga_f_me_mar.pdf: 578631 bytes, checksum: 4f9ea920c19f05a53f249fdb3e1b0a5d (MD5) / Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES) / Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP) / A Organização das Nações Unidas para a Educação, Ciência e Cultura (UNESCO) é estruturada de forma multidisciplinar atuando nas diversas áreas do saber e conhecimento. Uma delas é a questão ambiental, que ganha cada vez mais destaque no cenário internacional. Atualmente está em desenvolvimento e execução a Década da Educação para o Desenvolvimento Sustentável, que vai de 2005-2014 (DEDS) e conta com diversas parcerias e busca ampliar ações em prol da Sustentabilidade Ambiental. Este projeto é estruturado de forma a pensar e discutir a Governança Global Ambiental (GGA) – sua origem, processos e problemas (conceituais e práticos) - e entender como a UNESCO contribui para a GGA através da Educação para o Desenvolvimento Sustentável (EDS). Embora a UNESCO seja uma Instituição de atuação global, enfocaremos as ações e debates desenvolvidos na Bacia Amazônica relacionados principalmente com o Programa Latino-Americano e Caribenho de Educação Ambiental (PLACEA), no âmbito da Iniciativa Latino Americana e Caribenha de Desenvolvimento Sustentável (ILAC), proposta pela Venezuela em 2003 e o Plano Andino-amazônico de Comunicação e Educação Ambiental (PANACEA), proposto pelo Peru em 2005 / The United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO) is structured in a multidisciplinary way acting on several areas of knowledge. One of that is the environmental that gain more space in the international scene. The United Nations Decade of the Education for the Sustainable Development from 2005 to 2014 is an initiative in progress that has many partnerships and seeks to expand actions toward Environmental Sustainability. This project is structured in a way that allow us to think and discuss the Environmental Global Governance (EGG) – its origins, process and problems (conceptual and practical) and understand how the UNESCO contribute to the EGG throughout the Education for Sustainable Development (ESD). Although it is an Institution of global scale, our focus will be in the actions and debates on the Amazon Region specially those that are related with the Latin American and Caribbean Program of Environmental Education (PLACEA), part of the of the Latin American and Caribbean Initiative for Sustainable Development (ILAC), proposed by Venezuela in 2003 and the Andean-amazonic Plan of Environmental Communication and Education (PANACEA), proposed by Peru in 2005

Alors que nous faisons face à une crise biologique majeure, acteurs institutionnel et ONGs exhortent les entreprises à s’engager pour enrayer cette érosion écologique. L’objectif de la thèse est d’analyser, évaluer et faire évoluer la contribution potentielle des entreprises à la conservation de la biodiversité dans le cadre de leur responsabilité sociétale (RSE).Un cadre d’analyse est développé pour évaluer la prise en charge par une entreprise de ses responsabilités écologiques en termes de moyens – les initiatives RSE a priori favorables à la biodiversité mises en œuvre – et de résultats – la compatibilité des activités de l’entreprise avec la conservation de la biodiversité. Après avoir caractérisé les initiatives RSE à partir de l’étude d’engagements d’entreprises endossés comme contributions à la Stratégie nationale pour la biodiversité, une méthode est proposée pour détecter si les activités d’une entreprise sont écologiquement non-durables. Le postulat est que le respect des capacités de charge des écosystèmes est un prérequis à la conservation effective de la biodiversité. Cette méthode, adaptée de l’évaluation environnementale absolue de la durabilité, est appliquée, dans le cadre de deux projets de recherche-intervention, au portfolio alimentaire du Groupe Casino et au cycle de vie de deux installations de stockage de déchets dangereux de SARP Industries. Des orientations stratégiques visant à éviter-réduire-compenser les pressions non durables sont proposées. Soulignant l’importance de renforcer la prise en charge des pressions étendues, cette thèse ouvre plus largement des perspectives pour les secteurs d’activité et les politiques publiques. / As we are experiencing a major biological crisis, institutional actors and NGOs are calling on businesses to engage efforts aiming at halting biodiversity loss. The objective of the thesis is to analyze and evaluate the potential contribution of corporate social responsibility (CSR) to biodiversity conservation.A framework is developed to analyze to which extent a company takes in charge its ecological responsibilities. After characterizing CSR initiatives based on the case study of business commitments to contribute to the French National Biodiversity Strategy, a method is proposed to test whether business activities exert unsustainable pressures on ecosystems. It is assumed that compatibility with ecosystems’ carrying capacities is a prerequisite for effective biodiversity conservation. This method, adapted from the “absolute environmental sustainability assessment” (AESA) approach, is applied in the context of research-intervention projects to the food portfolio of the mass-market retailer Groupe Casino and to the life cycle of two facilities of SARP Industrie specialized in the disposal and storage of hazardous waste. The comparison of the company’s environmental footprints with the ecological constraints is used to draw a comprehensive strategy based on the mitigation hierarchy. As our results highlight the opportunity to strengthen the management of extended pressures through CSR, possible implications for sectors and public policies are discussed.

El objetivo de esta Tesis es el diseño de algoritmos robustos y flexibles que permitan automatizar el diseño óptimo de los pórticos de hormigón armado habitualmente empleados en edificación y extraer conclusiones generales sobre las estructuras optimizadas. El trabajo define un esquema general para la optimización monoobjetivo (coste económico) y multiobjetivo de estas estructuras que es aplicado a pórticos planos con un máximo de 153 variables. Entre ellas figuran seis calidades diferentes de hormigón. Para minimizar el coste económico se prueban cinco métodos heurísticos: una Estrategia de Saltos Múltiples Aleatorios (RW), el Gradiente First Best (FB), la Cristalización Simulada (SA), la Aceptación por Umbrales (TA) y los Algoritmos Genéticos (GA). Estas técnicas se utilizan en una primera fase para optimizar un pórtico de dos vanos y cuatro plantas sometido a acciones verticales y horizontables. La versión desarrollada de SA proporciona el diseño de mayor calidad, cuyo coste es de 3473.06 . Los mejores proyectos obtenidos mediante las variantes creadas de TA, FB, GA y RW tienen costes mínimos superiores en un 0.52%, 5.74%, 8.69% y un 124.6% respectivamente. Por estos motivos se elige SA para, en una segunda fase, optimizar económicamente otros pórticos de dos vanos y dos, seis y ocho plantas. Los resultados obtenidos permiten proponer reglas para el predimensionamiento de las estructuras optimizadas y automatizar la elección de los parámetros del algoritmo SA, lo que evita largos procesos de ensayo y error. Se comprueba que los estados límites habitualmente empleados en el diseño de esta tipología estructural son también suficientes para comprobar la seguridad de las estructuras optimizadas. Asimismo se investiga la repercusión económica del empleo de un único tipo de hormigón (un HA-25 con resistencia de proyecto a compresión igual a 25 MPa) y de la utilización de vigas planas en lugar de descolgadas. En el caso del pórtico de ocho plantas, el uso exclusivo / Payá Zaforteza, IJ. (2007). Optimización heuristica de pórticos de edificación de hormigón armado [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/4161 / Palancia

Summary in English, Afrikaans and Zulu / The natural environment is important for human existence and the ubiquity of Information Technology (IT) has negatively impacted on the natural environment. Green IT offers to address these negative effects. However, since Green IT practices are often not common knowledge, it is vital that they are taught to others. Teachers typically have the skills and opportunities to teach many people. The research problem was the lack of research focusing on the teaching of Green IT in the context of the urgent need for it and teachers’ limited knowledge and competencies relating to Green IT. The study employed a survey research strategy, involving exploratory factor analysis, ANOVA and structural equation modeling (SEM). The main findings indicate that allocating time and resources to improve student teachers’ level of awareness, perceived behavioural control and person-related beliefs would positively influence their intention to teach Green IT, and, in turn, their Green IT teaching. / Die natuurlike omgewing, wat so noodsaaklik is vir menslike voortbestaan, word negatief beïnvloed deur die alomteenwoordigheid van inligtingstegnologie. Groen IT-praktyke kan gebruik word om sodanige negatiewe effekte in te perk, maar aangesien die nodige kennis nie alombekend is nie, moet dit aan ander oorgedra word. Onderwysers het beide die vaardighede en die geleenthede om inligting aan groot groepe mense oor te dra. In dié geval was die navorsingsprobleem ‘n gebrek aan studies wat fokus op die dringende noodsaaklikheid van Groen IT-onderrig, asook onderwysers se beperkte verwante kennis en vaardighede. ‘n Opname is gebruik as navorsingstrategie, met eksploratiewe faktorontleding, variansie-ontleding (ANOVA) en strukturele vergelykingsmodellering (SVM). Ingevolge die hoofbevindinge sal die beskikbaarmaak van tyd en hulpbronne leerlingonderwysers se bewuswordingsvlakke verbeter, sowel as hul waarneembare gedragswetenskaplike beheer en hul persoonsverwante beskouinge, en ‘n positiewe uitwerking hê op hul voorneme om Groen IT te onderrig, wat weer op sy beurt hul Groen IT-onderrig sal bevoordeel. / Imvelo yemvelo ibalulekile ekubeni khona komuntu nokutholakala kobuchwepheshe bezokwazisa kuye kwaba nomthelela omubi emvelweni yemvelo. Ubuchwepheshe bezokwazisa obuluhlaza bunikeza izindlela zokubhekana nemiphumela emibi. Kodwa-ke, njengoba imikhuba yobuchwepheshe bezokwazisa obuluhlaza ayivamile ukuba ulwazi iv oluvamile, kubalulekile ukuthi ifundiswe kwabanye. Othisha sidalo sabo banawo amakhono namathuba ukufundisa abantu abaningi. Inkinga yocwaningo ukuntuleka kocwaningo okugxila ekufundiseni kobuchwepheshe bezokwazisa obuluhlaza esimweni sesidingo esiphuthumayo sabo, nolwazi olulinganiselwe lothisha kanye namakhono afanelekayo kubuchwepheshe bezokwazisa obuluhlaza. Isu lokucwaninga ucwaningo lwasetshenziswa, okubandakanya ukuhlaziywa kwesici sokuhlola, ANOVA kanye nokuhlelwa kwesifaniselo esiyisilinganiso (SEM). Ukutholwa okusemqoka kubonisa ukuthi ukwabela isikhathi kanye nezinsiza zokuthuthukisa abafundi othisha izinga lokuqwashisa, ukulawula kokuziphatha okubonwayo kanye nezinkolelo ezihlobene nomuntu zizoshukumisa kahle izinhloso zabo ukufundisa ubuchwepheshe bezokwazisa obuluhlaza futhi nemfundiso yabo yobuchwepheshe bezokwazisa obuluhlaza. / University of South Africa / School of Computing / M. Sc. (Computing)

Text in English / Supply chains incorporate “green” principles in their processes to promote environmental sustainability. Through an online survey, this study investigated green supply chain management (GSCM) implementation and employee awareness of GSCM initiatives in five starch and glucose processing companies in Gauteng. Eighty employees working in management and supervisory positions participated in the study by completing an online questionnaire. The research findings indicated that employees are aware of environmental goals and targets, environmental policies, legislation and standards, and green designing initiatives implemented. Employees perceive that collaboration with suppliers and contractors on environmental issues is in place, however, government partnerships are perceived as being insufficient. Benefits of green marketing campaigns and GSCM initiatives have not been identified. The study noted resistance to change, lack of adoption of technology advancement, insufficient communication and training, and cost implications as barriers hindering GSCM success. It is, therefore, recommended that appropriate support and communication regarding GSCM initiatives are strengthened. / College of Agriculture and Environmental Sciences / M. Sc. (Environmental Management)

Denna avhandling syftar till att undersöka vilka miljöfaktorer som bör beaktas vid val av material och tillverkningsprocesser samt att utforma ett föreslaget ramverk för att underlätta val av material och tillverkningsprocesser. För att uppnå syftet formulerades två forskningsfrågor. En litteraturöversikt genomfördes för att ge en teoretisk grund för avhandlingen och underlätta möjligheten att besvara forskningsfrågorna. Dessutom genomfördes strukturerade litteraturstudier för att besvara forskningsfrågorna om vilka miljöfaktorer som bör beaktas och hur ett ramverk kan utvecklas för att välja material och tillverkningsprocesser baserat på miljöfaktorer. De valda områdena för dessa studier inkluderade val av tillverkningsprocess, materialval och hållbara utvecklingsmål. För att underlätta utformningen av ramverket genomfördes en fallstudie och intervjuer på ett lokalt belysningsföretag. Dessa insatser gjordes för att ge insikter i de praktiska överväganden som ingår i att implementera ett miljömedvetet ramverk för val av material och tillverkningsprocesser. Studien innefattade en jämförelse av två olika tillvägagångssätt, nämligen livscykelanalys och "Multi-Criteria Decision-Making", för att avgöra deras effektivitet i att uppnå forskningssyftet. Detta resulterade i inkluderingen av livscykelanalys i det föreslagna ramverket. Dessutom analyserades intervjuerna för att få användbara insikter som kunde bidra till ramverkets utveckling. Ett ramverk utformades med hjälp av analysen av intervjuerna och den identifierade litteraturen. De miljöfaktorer som beaktades i ramverket var "Impact Categories". Dessutom validerades ramverket i en fallstudie. Diskussionen och slutsatsen inkluderar metoderna, resultaten och analysen, ramverksdesignen, ramverkets bidrag till FN:s hållbarhetsmål, forskningsfrågorna och etiska aspekter som behövde beaktas i denna studie. Det dras slutsatsen att Impact Categories är rimliga att beakta som miljöfaktorer och att det föreslagna ramverket fungerar i en verklig fallstudie. / This thesis aims to investigate what environmental factors to consider when selecting materials and manufacturing processes and designing a proposed framework to aid the material and manufacturing process selection. To facilitate the accomplishment of the purpose, two research questions were formulated.  A literature review was conducted to provide a theoretical foundation for the thesis and facilitate the ability to address the research questions. Furthermore, to address the research questions concerning which environmental factors to consider and how a framework can be developed for selecting materials and manufacturing processes based on environmental factors, structured literature studies were conducted. The selected topics of these studies included manufacturing process selection, material selection, and sustainable development goals. To aid in the design of the framework, a Case Study and Interviews were conducted at a local luminaire company. These efforts were undertaken to provide insights into the practical considerations involved in implementing an environmentally conscious framework for material and manufacturing process selection.  The study involved a comparison of two distinct approaches, namely, Life Cycle Assessment and Multi-Criteria Decision-Making, to determine their efficiency in achieving the research purpose. This resulted in the inclusion of Life Cycle Assessment in the proposed framework. Additionally, the Interviews conducted were analyzed to gain useful insights that could inform the development of the framework.  A framework was designed, using the analysis of the Interviews and the identified literature. The environmental factors considered in the framework were the Impact Categories. Moreover, the framework was then validated in a Case Study.  The Discussion and Conclusion chapter include the Methods, Results & Analysis, Framework Design, Framework Contribution to Sustainable Development Goals, the Research Questions, and the Ethical Aspects needed to be considered in this study. It is concluded that Impact Categories are reasonable to consider as environmental factors and that the proposed framework works in a real-life case.

This master's thesis explores the potential for collaboration among diverse actors on the island of Gotland to achieve environmental sustainability. The study employs the concept of biomimicry, utilising selected natural phenomena as a source of inspiration. A theoretical framework and qualitative research methodology are employed to guide the process, with the aim of developing a strategy to enhance the collaborative state for environmental sustainability on Gotland. Drawing on principles derived from nature, the study investigates how biomimicry can provide solutions and inspire collaborative efforts for environmental sustainability. Central to the research is the exploration of trust-building mechanisms among diverse actors. Recognising that trust is a fundamental ingredient for effective collaboration, the study examines strategies that can foster trust within the context of environmental sustainability. By identifying barriers and enablers of trust, the thesis proposes actionable recommendations to enhance the trust-building process on Gotland, thereby fostering a conducive environment for collaboration. The proposed strategy aims to create a collaborative framework that fosters long-term partnerships, harnessing the diverse expertise and resources of each actor to address the multifaceted challenges of environmental sustainability on Gotland. In conclusion, this master's thesis underscores the value of applying biomimicry principles to foster collaboration for environmental sustainability on Gotland.

Today, the role of higher education institutions (HEIs) is education, research, and to contribute to society. The requirement of contributing to society especially requires that the institutions contribute to sustainable development. It is therefore relevant to analyse how HEIs can address and contribute to sustainability and sustainable development. The purpose of this thesis is twofold. Firstly, it aims to analyse the impact that HEIs have on sustainable development by identifying and mapping indicators of impact. Secondly, it aims to illustrate with the empirical case of a technological university in Sweden - the studied technological university is KTH Royal Institute of Technology. The study was conducted as an exploratory single-case study. The study's data consists of qualitative interview data as well as quantitative secondary data. The secondary data was collected from a variety of sources at KTH, including its development plan, objective plans, vision, business plans, annual reports, progress reports on objectives, and follow-up reports. The qualitative data was collected through 11 semi-structured, open-ended interviews with faculty and employees at KTH. The study finds that HEIs - through various sustainability actions in their activities education, research, and collaboration and outreach - can achieve impacts such as pro-environmental behaviour and sustainable development. These measures related to all three pillars of sustainability. The HEIs' impact can be identified through indicators such as number of courses on sustainability and sustainable development and share (%) of the total external funding for research that supports research in the sustainability field. As for KTH specifically, the study shows that KTH is able to impact the areas of environmental, social, and economic sustainability and that the impact can be direct, indirect, short-term, long-term, intended, and positive. / Idag innefattar uppdraget för lärosäten för högre utbildning forskning, utbildning och att bidra till samhället. Uppdraget att bidra till samhället kräver specifikt att lärosätena bidrar till hållbar utveckling. Det är därför relevant att analysera hur lärosäten för högre utbildning kan hantera och bidra till hållbarhet och hållbar utveckling. Denna avhandling har två syften. För det första syftar avhandlingen analysera lärosätenas påverkan på hållbar utveckling genom att identifiera och kartlägga indikatorer på effekt. För det andra syftar avhandlingen exemplifiera och illustrera det första syftet med ett empiriskt fall av ett tekniskt universitet - det studerade universitetet är Kungliga Tekniska Högskolan. Studien genomfördes som en utforskande fallstudie där ett fall studerades. Studiens data består av både kvalitativ intervjudata och av kvalitativ och kvantitativ sekundärdata. Datat samlades in från två olika beviskällor - dokumentation och intervjuer. När det gäller dokumentationen samlades data och information in från en mängd olika dokument från KTH, inklusive dess utvecklingsplan, målplaner, vision, affärsplaner, årsrapporter, lägesrapporter och uppföljningsrapporter. Gällande intervjuerna genomfördes 11 halvstrukturerade intervjuer med öppna frågor. Intervjupersonerna bestod av lärare och anställda från olika kontor och avdelningar vid KTH. Studien visar att lärosäten för högre utbildning, genom olika hållbarhetsåtgärder i sin verksamhet kring utbildning, forskning och samarbete, kan uppnå effekter såsom miljövänligt beteende och hållbara livsstilar, minskning av koldioxidpåverkan, ekonomisk tillväxt, jobbskapande, kunskapsutbyte och ekonomiska och sociala fördelar. Tillsammans täcker dessa effekter alla tre typer av hållbarhet, vilket i sin tur innebär att lärosäten kan bidra till en hållbar utveckling i samhället. Lärosätenas påverkan kan identifieras genom indikatorer såsom antal kurser om hållbarhet och hållbar utveckling och andelen (%) av den totala externa forskningsfinansieringen som stödjer forskning inom hållbarhetsområdet. När det gäller KTH specifikt visar studien att KTH kan påverka områdena miljömässig, social och ekonomisk hållbarhet samt att effekterna kan vara direkta, indirekta, kortsiktiga, långsiktiga, avsedda och positiva.

[ES] En esta tesis doctoral se desarrollan modelos de programación matemática para el diseño estratégico-táctico de una red de transporte intermodal que combina dos tipos de problemas de decisiones: la localización de instalaciones y el diseño de la red de transporte. Esta combinación se reconoce en la literatura como problemas combinados LI-DR. El problema combinado se estudia para una situación real y se analizan el comportamiento de la solución óptima, a partir de distintos aspectos como: la disponibilidad del presupuesto de inversión, capacidad de las instalaciones intermodales, múltiples periodos de decisiones, interdependencia en la priorización de las decisiones, múltiples fuentes de financiación y criterios de optimización para las tres dimensiones de sostenibilidad. Para la situación real se referencian las condiciones de acceso y conectividad de la Zona de Desarrollo Económico y Social (ZODES) Magdalena Medio del departamento de Bolívar en Colombia, y el potencial de la industria agroalimentaria para esta subregión. Con el propósito de identificar factores clave que perfilen la formulación respecto a la composición y funcionamiento de los sistemas intermodales y en los problemas combinados LI-DR se analiza la literatura desde estas dos perspectivas. El análisis de la literatura ha permitido aportar dos clasificaciones novedosas e identificar retos para la investigación futura. Para la formulación de los modelos se lleva a cabo la sistemática de pasos definidos para la aplicación de las técnicas de programación matemática. Con estos pasos se logra transformar el problema del mundo real a un problema manejable con estas técnicas. La transformación favorece la interpretación matemática del problema combinado LI-DR intermodal, la modelación de los datos y la definición de una estructura de red de entrada para indexar las decisiones estratégicas y tácticas. Los modelos de programación matemática se construyen de manera gradual. En concreto, se proponen 2 versiones que se representan en 5 variantes. Se comienza formulando un modelo de programación lineal entero-mixto (MPLEM) mono-periodo para analizar, desde un enfoque económico, la sensibilidad de las capacidades del sistema intermodal, la capacidad financiera de los tomadores de decisiones y la variación de la demanda. A continuación, sobre la base de este modelo se propone un MPLEM multi-periodo y dos variantes para validar las condiciones de interdependencia en la toma de decisiones estratégica y la participación de múltiples actores en la financiación de los proyectos de inversión. Finalmente, se formula un MPLEM multi-objetivo para optimizar simultáneamente las tres dimensiones de sostenibilidad. Para resolver y validar los modelos se implementaron dos esquemas de resolución. En los esquemas se utilizan los lenguajes de programación R y Python con el software de optimización matemática Gurobi Optimizer. Se realizan experimentos numéricos para distintos escenarios y se analiza el comportamiento de las soluciones considerando distintos valores a los parámetros. Los resultados obtenidos permiten comprobar la utilidad de los modelos matemáticos e identificar las principales limitaciones y futuras líneas de trabajo. / [CA] En aquesta tesi doctoral es desenvolupen models de programació matemàtica per al disseny estratègic-tàctic d'una xarxa de transport intermodal que combina dos tipus de problemes de decisions: la localització d'instal·lacions i el disseny de la xarxa de transport. Aquesta combinació es reconeix en la literatura com problemes combinats LI-DR. El problema combinat s'estudia per a una situació real i s'analitzen el comportament de la solució òptima, a partir de diferents aspectes com: la disponibilitat de l'pressupost d'inversió, capacitat de les instal·lacions intermodals, múltiples períodes de decisions, interdependència en la priorització de les decisions, múltiples fonts de finançament i criteris d'optimització per a les tres dimensions de sostenibilitat. Per a la situació real es referencien les condicions d'accés i connectivitat de la Zona de Desenvolupament Econòmic i Social (ZODES) Magdalena Medio de el departament de Bolívar a Colòmbia, i el potencial de la indústria agroalimentària per a aquesta subregió. Amb el propòsit d'identificar factors clau que perfilin la formulació respecte a la composició i funcionament dels sistemes intermodals i en els problemes combinats LI-DR s'analitza la literatura des d'aquestes dues perspectives. L'anàlisi de la literatura ha permès aportar dues classificacions noves i identificar reptes per a la investigació futura. Per a la formulació dels models es porta a terme la sistemàtica de passos definits per l'aplicació de les tècniques de programació matemàtica. Amb aquests passos s'aconsegueix transformar el problema de l'món real a un problema manejable amb aquestes tècniques. La transformació afavoreix la interpretació matemàtica de el problema combinat LI-DR intermodal, la modelació de les dades i la definició d'una estructura de xarxa d'entrada per indexar les decisions estratègiques i tàctiques. Els models de programació matemàtica es construeixen de manera gradual. En concret, es proposen 2 versions que es representen en 5 variants. Es comença formulant un model de programació lineal sencer-mixt (MPLEM) mono-període per analitzar, des d'un enfocament econòmic, la sensibilitat de les capacitats de sistema intermodal, la capacitat financera dels prenedors de decisions i la variació de la demanda. A continuació, sobre la base d'aquest model es proposa un MPLEM multi-període i dues variants per validar les condicions d'interdependència en la presa de decisions estratègica i la participació de múltiples actors en el finançament dels projectes d'inversió. Finalment, es formula un MPLEM multi-objectiu per optimitzar simultàniament les tres dimensions de sostenibilitat. Per resoldre i validar els models es van implementar dos esquemes de resolució. En els esquemes s'utilitzen els llenguatges de programació R i Python amb el programari d'optimització matemàtica Gurobi Optimizer. Es realitzen experiments numèrics per a diferents escenaris i s'analitza el comportament de les solucions considerant diferents valors als paràmetres. Els resultats obtinguts permeten comprovar la utilitat dels models matemàtics i identificar les principals limitacions i futures línies de treball. / [EN] In this doctoral thesis, mathematical programming models are developed aiming at the strategic-tactical design of an intermodal transport network that combines two types of decision problems: the location of facilities and the transport network design. In the literature, this combination is recognized as combined LI-DR problems. The combined problem is studied for a real situation and the performance of the optimal solution is analyzed in relation to different aspects such as the investment budget availability, the intermodal facilities capacity, multiple decision periods, interdependence in the prioritization of the decisions, multiple sources of funding and optimization criteria for the three dimensions of sustainability. In what concern to the real situation, the access and connectivity conditions of the Magdalena Medio Economic and Social Development Zone (ZODES, for its acronym in Spanish) of the Bolívar department in Colombia, and the potential of the agri-food industry for this subregion, are considered. Aiming the identification of key factors that outlines the formulation regarding the composition and operation of intermodal systems and, in combined LI-DR problems, the literature is reviewed from these two perspectives. The literature analysis has made it possible to provide two novel classifications and to identify challenges for future research. The formulation of models follows the systematic steps already defined for the application of mathematical programming techniques. Following these steps, it is possible to transform the problem from a real-world problem to a manageable one. The transformation promotes the mathematical interpretation of the intermodal LI-DR combined problem, the data modeling, and the definition of an input network structure to index strategic and tactical decisions. Mathematical programming models are built gradually. Specifically, 2 versions are proposed, which are represented by 5 variants. Firstly, it is formulated a single-period mixed-integer linear programming model (MILPM) in order to analyze, from an economic perspective, the sensitivity of the intermodal system capacities, the financial capacity of the decision-makers, and the demand changes. Based on the aforementioned model, a multi-period MILPM and two variants are proposed aiming to validate the conditions of interdependence in strategic decision-making and the participation of multiple actors in the investment projects financing. Finally, a multi-objective MILPM is formulated to simultaneously optimize all three dimensions of sustainability. To solve and validate the models, two resolution schemes were implemented. The schematics use the R and Python programming languages with the mathematical optimization software Gurobi Optimizer. Numerical tests are carried out for different scenarios and the performance of the solutions is analyzed considering different values for the parameters. The results obtained allow us to verify the usefulness of the models proposed and identify the main limitations and future lines of work. / Agamez Arias, ADM. (2021). Modelos de optimización para el diseño estratégico-táctico de una red de transporte intermodal [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/177015 / TESIS