La tesi se centra en l'estudi dels hàbits literaris dels adolescents (sociologia de la lectura) des d'una perspectiva educativa. Es tracta d'un estudi longitudinal que recull i analitza els llibres literaris llegits per 80 adolescents durant els seus primers cursos en l'Educació Secundària Obligatòria (l'estudi es va dur a terme a l'IES Manuel de Cabanyes de Vilanova i la Geltrú durant els cursos 2004/05, 2005/06 i 2006/07).La primera part del treball va dirigida a establir antecedents significatius sobre els resultats dels estudis que han indagat sobre els hàbits lectors dels joves i a delimitar la influència en aquests hàbits de l'entorn en què viuen i es relacionen els adolescents (entorn familiar i escolar). En aquest sentit, es presenten, en primer lloc, les investigacions i es descriu els lectors (aspectes sociobiogràfics), en segon lloc, el corpus y les pràctiques lectores, i, en tercer lloc, els diversos elements de l'entorn (família i escola) que influencien la pràctica lectora. En la segona part es presenten els resultats de la recerca empírica sobre els hàbits lectors literaris de la mostra de 80 adolescents quant a la quantitat de llibres que llegeixen, a la tipologia d'aquests textos i a la manera de valorar-los, y sobre els efectes que té un projecte escolar de foment de la lectura (extensió de la lectura) en aquests hàbits. / This dissertation focuses on adolescent reading habits (sociology of reading) of fiction from an educational perspective. The study collects and analyzes the fiction books read by 80 adolescents during their first three courses in the compulsory secondary education (the study was conducted at the IES Manuel de Cabanyes de Vilanova i la Geltrú courses during 2004/05, 2005/06 and 2006/07). The first part of the study offers a background of previous research on reading habits in young people and how these habits may have influenced the teenagers' environments (family and school). In this sense, the investigation describes the readers from socio-biographical perspective, analizes the books read by the teenagers and their reading practices elements, as well as how elements, such as family and school, influenced the reading practices. The second part presents empirical results of the research on fiction reading habits of the sample of 80 adolescents in terms of the number of books they read, the genre of these books and how the youngsters valued them, as well as the effects school project to promote reading (reading area) in these habits.

No description available.

Aquest estudi es va dur a terme entre 1986-90 a la Segarra, una zona mixta de bosc i conreu de secà, i es basa en el seguiment intensiu de 36 parelles d'astor Accipiter gentiles, nidificant en una densitat de 6'8 parelles/km2. La distància entre parelles veïnes oscil.là entre 750 i 3000 m. Es van estudiar diversos aspectes de la biologia tròfica i de la reproducció de l'astor, tals com la dieta, efecte sobre les preses, ús de l'hàbitat, hàbitat de nidificació, la data i mida de posta, la mida dels ous, l'assincronia de naixements, el creixement i desenvolpament dels polls, l'èxit de desclosa, la mortalitat dels polls, les proporcions de sexes, els requeriments d'aliment dels polls i l'èxit reproductor.La dieta dels astors va incloure més de 60 tipus de preses, principalmente aus. La perdiu (Alectoris rufa) i el conill (Oryctolagus cuniculus), la garsa (Pica pica), els tords i les merles (Turdus spp.) i l'esquirol (Sciurus vulgaris), formaren la major part de la dieta. Els polls i joves d'ocells foren una part important de les preses durant el període reproductor, si bé el conill fou la presa que aportà més biomassa durant tot l'any. A l'hivern, la dieta fou menys diversa i es basà en preses més grans (conill, perdiu i tudó), mentre els mascles tendiren a capturar una major proporció de preses de menys de 180 gr. Després de l'arribada, al 1989, de la malaltia hemorràgica vírica del conill, la diversitat de la dieta disminuí i el conill fou reemplaçat en gran mesura per la perdiu i altres preses.Es comprovà que la diversitat de la dieta es correlaciona positivament amb la mida de niuada i s'incrementa a mesura que els polls creixen. El nombre de preses aportades al niu diariament creix amb la mida de niuada, si bé la quantitat d'aliment per poll experimenta un lleuger descens.Les àrees vitals dels astors durant el període reproductor foren estudiades per medi del radioseguiment, i oscil.laren entre 0'14 i 19'6 km2, segons el sexe, l'estat reproductiu i la fase reproductora dels exemplars. Les àrees vitals se solapaven. La mida de les àrees vitals dels mascles es correlacionà negativamente amb la mida de posta, i s'incrementà al llarg de l'estació reproductora, com a resultat de les demandes creixents de la niuada. Els astors seleccionaren positivament les àrees de conreu i forestals mixtes per a caçar. Es demostrà que la tria del lloc de nidificació es basa principalmente en l'estructura del bosc i la competència intraespecífica. Els rius es troben distribuïts de forma regular i els astors trien les pinedes més madures per a fer niu.L'inici de les postes es donà per terme mig el dia 5 d'abril. En cas de pèrdua de la posta, algunes parelles en feren una segona de reposició, però tan sols en anys bons. La data de posta a cada àrea de nidificació mostrà un alt grau de repetibilitat interanual. La mida mitjana de posta fou de 3'29 ous. I s'observà que disminuia al llarg de l'estació reproductora. No s'observà repetibilitat interanual. Les postes més grans són les que donen més polls a l'envol. Els canvis interanuals en la data i la mida de posta responen a canvis en la disponibilitat d'aliment previament i durant el període de posta. La variació en la mida dels ous fou més gran entre postes que dins de cada posta, i estava relacionada amb l'edat de la femella, la data de posta i l'ordre dins de la seqüència de posta, però no amb el sexe dels polls. Es comprovà que la mida de l'ou determina la mida dels polls al nèixer, que la seqüència de naixements es correspon amb la de posta i que l'assincronia de naixements s'incrementa al llarg de la seqüència. Les femelles ponen tants ous com els ho permeten les condicions ambientals i fisiològiques al momento de pondre. L'èxit reproductor a l'àrea d'estudi està fortament afectat per la interferència i persecución humanes, però el principal factor regulador de la productivitat anual fou la disponibilitat d'aliment, que actua a travès de canvis en el percentatge de parelles que perden la posta, el percentatge de parelles que ponen i la mida de posta. La mortalitat de polls al niu té molta menys importància com a factor regulador de la productivitat, i actua solament com a mecanisme que permet ajustar la mida de niuada a les condicions ambientals. Els patrons de mortalitat dels polls i assincronia de naixements en relació a la mida de niuada I a l'ordre de desclosa foren consistents amb la hipòtesi "brood reduction", si bé en determinats casos pot comportar un cost. Es va estudiar el creixement i desenvolupament dels polls en relació a diversos factors ambientals, així com en relació al sexe, a la mida dels ous, a la mida al néixer, a la mida de niuada i a la seqüència de naixement. Els mascles i les femelles mostraren diferències en els seus patrons de creixement, debuts a la gran diferència de mida entre uns i altres. Després d'eliminar aquest factor de variación, la major part de variación en el creixement dels polls s'observà entre niuades i no dins de les niuades, i no mostrà gaire relació ni amb la mida de niuada ni amb l'ordre de naixement. La variación en els patrons de creixement comporta principalmente canvis en la forma més que no pas en la velocitat o resultat final. Malgrat el dimorfisme sexual dels astors, la proporción de sexes no diferí significativament de 1:1 des de la fase d'ou fins a l'envol. / This study was conducted between 1986-90 in La Segarra (Catalonia, northeastern Spain). Aspects of the feeding and reproductive biology of "Accipiter gentilis", including diet choice, effect on game, ranging behaviour, nest-site selection, laying data, clutch and egg size, hatching asynchrony, growth and development, hatching success, nestling mortality, nestling sex-ratio, nestling food requirements and breeding success, were analysed. "Alectoris rufa", "Oryctolaugs cuniculus" and nestling and fledging birds were the most important prey. Females took a larger proportion of large prey than males. Diet diversity increased with brood size and with chick age. The number of prey/day increased with brood size. Home ranges overlapped, and ranged from 0'14 and 19'6 km2, depending on the time of the season and reproductive status. Male range size was inversely related to clutch size, an increased during the breeding season. Goshawks preferred mixed open-forest areas to hunt. Nest sites were found in the oldest coniferous forest, in a regular spatial distribution. Average laying data (5 April) was fairly repeatable within a site. Average clutch size (3.29) declined during the season. No site repeatability appeared. Larger clutches produced more young. Laying data and clutch size variation were related to food availability before and during laying. Egg size was related to female age, laying data and sequence, but not to hatchling sex. It had a positive effect on hatchling size. Breeding success was affected by humans, but the main regulatory factor of the overall production of young was food availability, through changes in the frequency of pairs losing the clutch, of non-laying pairs, and clutch size. Chick mortality acted only as a fine tunning mechanism. The patterns of chick mortality and hatching assincrony were consistent with the "brood reduction" hypothesis, although it may carry a cost. In spite of the sexual size dimorphism, sex ratio remained 1:1 from the egg to the fledgling stage. Males and females showed different growth and development patterns. Variation in growth occurred between broods, rather than within, and involved changes in growth shape rather than growth rate or final size.

Even though unhealthy habits, drinking, smoking and overeating, are among the most expensive burdens for the health system, much research is still needed to understand how individuals form them, how do they correlate between them and what impacts do they have in labor productivity. The first paper in this thesis fills in the gap of un- derstanding whether individuals substitute among habits by exploring the effect that quitting smoking has on obesity. The second paper analyze the impact that the business cycle, that is, unemployment rate and income per capita have on drinking participation and alcohol consumption. To overcome the lack of a true longitudinal panel which would prevent us from obtaining unbiased estimates in these two first papers, we use cohort analysis methodology to control for unobservables, while instrumenting the habit deci- sion and introducing dynamics into the estimation equation. The third paper focuses on the effects of smoking over labor productivity. Here we exploit many outcomes that are potentially correlated with individual labor productivity using a longitudinal panel and instrumenting the smoking decision. The three papers make use of a dataset on US regulations regarding tobacco use, which was self developed from the compilation of the different laws enacted by the states. / Tot i que els hàbits no saludables, com poden ser beure, fumar o menjar en excés, són algunes de les càrregues més cares per al sistema de salut, encara és necessari molt més recerca per entendre com els individus formen els hàbits, com aquestes es correlacionen entre si, i quins efectes tenen per a la productivitat. El primer document busca comprendre si els individus substitueixen uns hàbits per altres, en particular, analitza l'impacte que deixar de fumar té sobre l'obesitat. El segon article analitza l'impacte que té el cicle econòmic, és a dir, la taxa d'atur i l'ingrés per càpita, sobre la decisió de beure i sobre el volum d'alcohol consumit. Per superar la manca d'un veritable panell longitudinal que impedeix obtenir estimacions no esbiaixades, en aquests dos primers articles s'ha utilitzat la metodologia de l'anàlisi de cohortes per a poder controlar d'aquesta manera per a les característiques no observables, en particular les preferencies, al mateix temps que s'ha instrumentat la decisió de l'hàbit i s'ha introduït dinàmica en l'equació d'estimació. El tercer document se centra en els efectes del tabaquisme sobre la productivitat laboral. Aquí s'exploren moltes variables que potencialment estan correlacionades amb la productivitat del treball, utilitzant un panell longitudinal i instrumentant la decisió de fumar. Els tres documents fan servir un conjunt de dades sobre reglaments pel que fa a l'ús del tabac als Estats Units.

La mesura del patró d'activitat física de la població ha esdevingut un factor fonamental en l'epidemiologia del comportament, per entendre la relació que existeix entre aquesta variable i la prevenció de nombroses malalties cròniques, de gran prevalença en la societat. No existeix un mètode únic, vàlid i fiable que sigui aplicable a tota la població. Això dificulta la comparació entre països, el seguiment de les dades, i la determinació de la relació causa - efecte, entre activitat física i salut. L'objectiu d'aquesta tesi ha estat aportar més informació sobre el patró d'activitat física de la població infantil, juvenil, i adulta espanyola, i validar el Qüestionari Internacional d'Activitat Física en la població adulta. Aquest qüestionari ha estat desenvolupat per a la seva aplicació a nivell internacional, permetent la comparació de les dades obtingudes sobre patró d'activitat física a la població. Els objectius s'han anat assolint a través de cinc publicacions. Tres publicacions es basen en dades de l'estudi enkid, estudi representatiu de la població espanyola que avalua els hàbits alimentaris, l'estat nutricional i el patró d'activitat física de la població de 2 a 24 anys (1998-2000). Una altra publicació avalua la tendència en els hàbits d'activitat física en els catalans, en un periode de 10 anys (1992-93/2002-03). La darrera publicació, presenta dades procedents de la validació del Qüestionari Internacional d'Activitat Física, en la seva versió traduida al castellà. Els resultats mostrats ens indiquen, segons l'estudi enKid, que menys d'un 50% de la població de 6 a 18 anys, acompleix les recomanacions sobre activitat física saludable, és a dir, seixanta minuts d'activitat física diaria, d'intensitat moderada. En quant a activitat física en el temps de lleure, tan sols un 36% de la població realitza esport al menys dos dies a la setmana, i més del 50%, està més de dues hores realitzant activitats sedentàries. Entre els més grans, el 58% dels nois i el 80% de les noies, no fa cap mena d'esport en el temps de lleure, o el fa amb una freqüència d'un cop per setmana. Entre els més petits, els nens i nenes de 2 a 5 anys, dediquen una part important del dia a mirar la televisió. Entre les noies, l'hàbit de realitzar esport en el temps de lleure és més baix que entre els nois. Algunes variables socioeconòmiques com ara el nivell d'estudis de la mare i l'estat socioeconòmic de la familia i la regió geogràfica tenen força influència en els hàbits de la població. Les regions del Sud d'Espanya i Canàries son les més sedentàries. L'estudi enKid serveix també, per validar un qüestionari curt d'activitat física, el Test Krece Plus. Els resultats mostren que és apte per la seva aplicació entre els nens i nenes de 4 a 14 anys. És una eina molt vàlida per la seva capacitat d'aplicació i avaluació immediata, fet que ha de facilitar la seva aplicació en les consultes pediàtriques. La tendència en els hàbits d'activitat física de la població catalana mostren que s'ha produit una lleugera millora en els hàbits d'activitat física en el temps de lleure, en el periode de 10 anys analitzat. Malgrat això, el 45% dels homes i el 63% de les dones, catalanes eren fonamentalment sedentaris en el temps de lleure, en l'avaluació del 2002-2003. Altrament, l'anàlisi de les actituts enfront a possibles canvis en els seus hàbits, mostren una baixa predisposició de la població, per afrontar un canvi i augmentar el seu nivell d'activitat física.El Qüestionari Internacional d'Activitat Física, IPAQ, en la seva versió llarga autoadministrada ha mostrat ser vàlid per la seva aplicació en població espanyola. Ara bé, és fonamental desenvolupar tècniques que permetin avaluar mès acuradament tota aquella activitat física d'intensitat moderada que tant costa de detectar amb els mètodes disponibles fins al moment. L'anàlisi de les dades obtingudes a l'Enquesta de Nutrició de Catalunya, utilitzant el Qüestionari Internacional d'Activitat Física en la seva versió curta, indica que els nivells més baixos d'activitat física, es registren a Catalunya, comparat amb altres països Europeus. Els resultats d'aquesta tesi indiquen que és necessari desenvolupar politiques de promoció de l'activitat física destinats a la familia, l'individu, la comunitat, el món sanitari, etc. Si s'aconsegueix un treball en equip i multidisciplinari, que lluiti contra els nivells baixos d'activitat física, és possible que s'arribi a remontar aquests patrons tant sedentaris de la població espanyola analitzada.

La informació que pot aportar aquest estudi, permetrà contrastar les següents hipòtesis:1. La intervenció educativa basada en proporcionar informació sobre la medicació i els hàbits saludables, realitzada per personal d'infermeria, pot millorar els coneixements sobre la malaltia, sobre els medicaments antihipertensius i les seves pautes d'administració.2. La intervenció educativa basada en proporcionar informació sobre la medicació i els hàbits saludables realitzada pel personal d'infermeria, pot millorar el grau de control de la hipertensió arterial mitjançant l'augment del compliment de les visites periòdiques i del tractament farmacològic. Per tant, aquesta tesi s'ha marcat un objectiu general i uns altres de principals o secundaris. OBJECTIU GENERAL:Determinar si una estratègia educativa basada en la informació personalitzada sobre la medicació i els hàbits de vida saludables, realitzada a la consulta per professionals d'infermeria en coordinació amb el metge, pot millorar el grau de control de la hipertensió arterial, mitjançant l'increment de l'efectivitat del tractament.OBJECTIUS PRINCIPALS:1) Avaluar l'eficàcia d'una intervenció educativa específica en la millora dels coneixements sobre la malaltia, hàbits saludables i la medicació recomanada. 2) Avaluar l'impacte d'una intervenció educativa específica en el compliment de les visites periòdiques, les recomanacions sobre hàbits saludables i en la presa de la medicació.3) Avaluar la relació de la intervenció educativa i el control de la hipertensió. 4) Identificar els problemes relacionats amb el compliment de les visites periòdiques, les recomanacions sobre hàbits saludables i la medicació per al control de la hipertensió arterial.OBJECTIUS SECUNDARIS:1) Descriure els tractaments farmacològics utilitzats per a la hipertensió i els seus efectes adversos.2) Descriure els altres fàrmacs prescrits.3) Analitzar la concordança entre els instruments de mesura del compliment dels tractaments utilitzats en aquest estudi.4) Descriure les característiques dels participants incomplidors.

L’estudi de l’activitat física i esportiva extraescolar en alumnes de primària és l’eix central d’aquesta tesi. La tesi està dividida en dues parts ben diferenciades: l’abordatge teòric i la part empírica. En la fonamentació teòrica s’aborda l’esport en edat escolar, la seva evolució i les diferents manifestacions. La part empírica de la Tesi es realitza a la ciutat de Torrevieja. Pel seu desenvolupament s’han dissenyat quatre estudis que avaluen la pràctica física extraescolar en nens i nenes de 6 a 12 anys. Les valoracions es realitzen als nens, pares, docents i tècnics esportius. Les conclusions dels estudis realitzats són: un alt percentatge de nens/es no realitzen activitat física; els resultats confirmen l’estreta relació que mantenen entre sí les pautes de participació en activitats físiques i esportives dels nens/es en edat escolar i les dels seus pares; pares i fills presenten uns patrons d’inactivitat altament preocupants. Si ens referim als docents, aquests donen molta importància a les activitats esportives extraescolars i, una àmplia majoria estan d’acord en que la pràctica d’activitats físiques extraescolars és bàsica per a l’educació d’hàbits saludables. Pel que fa als tècnics esportius, les conclusions obtingudes indiquen que és necessària una ordenació i regulació de l’exercici professional de l’activitat física per garantir un procés adequat d’ensenyament i aprenentatge educatiu. Els resultats confirmen la necessitat d’implicar més tots els actors que intervenen en l’educació primària amb la finalitat d’aconseguir hàbits de vida saludable. / El estudio de la actividad físico-deportiva extraescolar en alumnos de primaria es el eje central de esta tesis. La tesis está dividida en dos partes claramente diferenciadas: el abordaje teórico y la parte empírica. En la fundamentación teórica se aborda el deporte en edad escolar, su evolución y las diferentes manifestaciones. La parte empírica de la Tesis se realiza en la ciudad de Torrevieja. Para ello se han diseñado cuatro estudios que evalúan la práctica física extraescolar en niños y niñas de 6 a 12 años. Las valoraciones se realizan a los niños, padres, docentes y técnicos deportivos. Las conclusiones de los estudios realizados son: un alto porcentaje de niños/as no realizan actividad física; los resultados confirman la estrecha relación que guardan entre sí las pautas de participación en actividades físicas y deportivas de los chicos/as en edad escolar y las de sus padres; padres e hijos presentan unos patrones de inactividad altamente preocupantes. Si nos referimos a los docentes, estos dan mucha importancia a las actividades deportivas extraescolares y una amplia mayoría están de acuerdo en que la práctica de actividades extraescolares es básica para la educación en hábitos saludables. En cuanto a los técnicos deportivos, las conclusiones obtenidas revelan que es necesaria una ordenación y regulación del ejercicio profesional de la actividad física para asegurar un proceso de enseñanza aprendizaje educativo. Los resultados confirman la necesidad de una mayor implicación de todos los actores que intervienen en la educación primaria con el fin de conseguir hábitos de vida saludables. / The research of the extracurricular Sports and Physical activities of primary education children´s is the core of this thesis. The thesis is divided in two single chapters clearly differentiated; the theorical part and the empirical part. The theory foundation deals with the Sport in children of school ages, their evolution and their different expressions. The thesis in it´s empirical part is made in the city of Torrevieja. For this research it has been designed four different studies that evaluates the extracurricular Sport and Physical activities of childen beetween 6 and 12 years old. The assesment has been made to children, parents, teachers and Sport coaches. The conclusion of the researches are: A high percentage of children dont make any Sport activity and the result confirms the close relationship that set out the guidelines beetween the Sport and Physical activities of the children and their parents, not only the parents also their children, show a patterns of inactivity disturbingly high; The teachers gave special significance to the extracurricular Sport activities which is essential for education in healthy and balanced habits; In order to the sport coaches the research reveals that it´s necessary to arrange and make a regulation about the professional practice in Sport and Physical activities, for guarantee a process of learning and education in those terms; The outcomes confirms the need of a greater involvement of the actors involved in the primary education with the objective of finding and applying healthy and balanced habits.