[EN] La Casa de Diego, located in the Valencian town of Xàtiva, was commissioned in the early 19th century by Andrés de Diego Blanquer, a farmer from Cullera. Six generations of descendants have maintained the property and its contents until the present, so that the residence is one of the few examples of preserved nineteenth-century housing in the city. It is a magnificent mansion, which houses many heritage assets, unto now unknown. This thesis presents an inventory of the surviving pieces, together with the study of the structure of the house and the reconstruction of the Diego lineage, as a basis to support the proposed conversion of the existing building and its historic and artistic heritage into a museum, that help the public to understand the history, art and domestic life of the bourgeoisie of the 19th century. / [ES] La Casa de Diego, situada en la localidad valenciana de Xàtiva, fue mandada construir en los primeros años del s. XIX por Andrés de Diego Blanquer, labrador procedente de Cullera. Seis generaciones de descendientes han conservado la propiedad y su contenido hasta la actualidad, por lo que esta residencia constituye uno de los pocos ejemplos de vivienda decimonónica conservados en toda la ciudad. Se trata de una magnífica edificación de tipo casa-palacio, que alberga numerosos bienes patrimoniales, hasta ahora inéditos. Esta tesis presenta el inventario de las piezas conservadas, junto al estudio de la estructura de la casa y la reconstrucción del linaje de Diego, como base para fundamentar una propuesta de musealización del edificio y su patrimonio histórico-artístico, que acerquen al público a la historia, al arte y a la vida doméstica de la burguesía del s. XIX. / [CA] La Casa de Diego, situada a la localitat valenciana de Xàtiva, va ser manada construir en els primers anys del s. XIX per Andrés de Diego Blanquer, llaurador procedent de Cullera. Sis generacions de descendents han conservat la propietat i el seu contingut fins l'actualitat, per la qual cosa aquesta residència constitueix un dels pocs exemples d'habitatge vuitcentista conservats a la ciutat. Es tracta d'una magnífica edificació de tipus casa-palau, que alberga nombrosos béns patrimonials, encara per descobrir. Aquesta tesi presenta l'inventari de les peces conservades, a més de l'estudi de l'estructura de la casa i la reconstrucció del llinatge de Diego, com a base per a fonamentar una proposta de musealització de l'edifici i el seu patrimoni històric-artístic, amb la intenció d'acostar al públic a la història, a l'art i a la vida domèstica de la burgesia del s. XIX. / Fernández Vidal, MA. (2016). El legado de la familia de Diego: inventariado y propuestas de musealización del patrimonio histórico-artístico [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61295

[EN] The representation of space in the photographic work of Koldo Chamorro: Proxemics as methodology This thesis investigates the work's methodology by photographer Koldo Chamorro throughout his photographic career related to the use of focal lengths used in the genre of photographic reportage, developed and perfected by him over time. This methodology of representation was implemented by him from the mid-70s until his death in 2009. This particular way of working made him part of the logic of proxemics, that is, the scientific study of the use of the man's personal space and social as cultural phenomenon. It is known as proxemics the part of semiotics that is dedicated to the study of communication through relations of proximity and distance between people and objects during the interaction, gestures adopted and the possible existence or absence of physical contact. The aim of this thesis is to analyze the system of work in terms of focal lengths and formats are concerned, applied to photographic genres used by the artist Koldo Chamorro in his work. By ordering his creative universe this thesis facilitates the future task of selecting his work, according to the author around four million negative. In this sense, this thesis, the hypotheses and conclusions of this research can serve as reference to curators, historians and future researchers in editing and curating his work and his figure in the history of Spanish Photography. Likewise and at the same level, the aim of this thesis is to analyze and verify the validity of this system as a whole or partially, for potential application in a educational level. In this sense, as photography lecturer within the world of photography there is no precedent on the subject discussed in this thesis. It has been found and proposed from research, a coherent, simple and effective method that allows students, future professionals or artists in the field, to have a consistent, synthetic, repeatable and open to a "real world of possibilities" method gravitating between the technical, theoretical and the plastic. To support the theses and hypotheses of this research and travel the paths that the author traveled to obtain the method, the research has been based in a considerable amount of photographs, unknown most of them to date, fact that has greatly facilitated the corroboration of the final hypothesis this thesis. / [ES] La representación del espacio en la obra de Koldo Chamorro: La proxémica como metodología. La presente tesis doctoral ha investigado la metodología de trabajo relacionada con el uso de las distancias focales utilizadas en el género del reportaje fotográfico, que ha sido desarrollada y perfeccionada en el tiempo por el fotógrafo Koldo Chamorro a lo largo de su carrera fotográfica. Dicha metodología de representación la puso en práctica desde mediados de los años 70 hasta su fallecimiento en el año 2009, hecho que lo inscribe en la lógica de la proxémica, entendida como la parte de la semiótica que se dedica al estudio de la comunicación a través de las relaciones de proximidad y de alejamiento entre las personas y objetos durante la interacción, los gestos adoptados y la posible existencia o ausencia de contacto físico. Se trata, por tanto, de un método que tiene muy presente la proxémica, es decir, el estudio científico del uso por parte del hombre del espacio personal y social como fenómeno cultural. El objetivo de esta tesis ha sido analizar el sistema de trabajo en cuanto a distancias focales y formatos se refiere, aplicado a los géneros fotográficos y utilizado por el artista Koldo Chamorro en su obra, ordenando su universo creativo; para, de este modo, facilitar en el futuro la tarea de selección de su obra estimada, según el autor, en cuatro millones de negativos. Se trata por tanto, de que la tesis, hipótesis y conclusiones de esta investigación puedan servir de referencia a comisarios, historiadores y futuros investigadores en la edición y recolocación de su obra y su figura en la historia de la fotografía española. De igual modo y al mismo nivel, el objetivo de esta tesis ha sido analizar y corroborar la validez del sistema total o parcialmente para su potencial aplicación a nivel docente, ya que como profesor en la materia dentro del mundo de la fotografía no existen precedentes sobre el tema tratado en esta tesis a nivel proyectual. Se ha encontrado y propuesto a partir de la investigación, un método coherente, sencillo y eficaz que permita a los estudiantes, futuros profesionales o artistas en la materia, disponer de un método consistente, sintético, repetible y abierto a un "verdadero mundo de posibilidades" proyectuales que gravitan entre lo técnico, lo teórico y lo plástico. Para poder sustentar las tesis e hipótesis de esta investigación y recorrer los caminos que el autor recorrió hasta la obtención del método, se ha dispuesto de abundante material, en su mayoría inédito, hecho que ha facilitado en gran medida la corroboración de las hipótesis finales de la presente tesis. / [CA] La representació de l'espai en l'obra de Koldo Chamorro: La proxèmica com a metodologia. La present tesi doctoral ha investigat la metodologia de treball relacionada amb l'ús de les distàncies focals utilitzades en el gènere del reportatge fotogràfic, desenvolupada i perfeccionada en el temps pel fotògraf Koldo Chamorro al llarg de la seua carrera fotogràfica. Aquesta metodologia de representació la posà en pràctica a partir de mitjans dels anys 70 fins a la seua mort en l'any 2009, fet que l'inscriu en la lògica de la proxèmica, és a dir, de l'estudi científic de l'ús per part de l'home de l'espai personal i social com a fenomen cultural. La proxèmica és coneguda com la part de la semiòtica que es dedica a l'estudi de la comunicació mitjançant les relacions de proximitat i d'allunyament entre les persones i els objectes durant la interacció, els gestos adoptats i la possible existència o absència de contacte físic. L'objectiu d'aquesta tesi ha estat analitzar el sistema de treball quant a distàncies focals i formats es refereix, aplicat als gèneres fotogràfics i utilitzat per l'artista Koldo Chamorro en la seua obra, ordenant el seu univers creatiu; per a, d'aquesta manera, facilitar en el futur la tasca de selecció de la seua obra estimada, segons l'autor, en quatre milions de negatius; a fi que la tesi, les hipòtesis i les conclusions d'aquesta investigació puguen servir de referència a comissaris, historiadors i futurs investigadors en l'edició i recol·locació tant de la seua obra com de la seua figura en la història de la fotografia espanyola. D'igual manera i al mateix nivell, l'objectiu d'aquesta tesi ha estat analitzar i corroborar la validesa del sistema totalment o parcialment per a la seua potencial aplicació a nivell docent ja que com a professor en la matèria, a nivell projectual, dintre del món de la fotografia no existeixen precedents al voltant del tema tractat en aquesta tesi. S'ha trobat i proposat a partir de la investigació, un mètode coherent, senzill i eficaç que permeta als estudiants, futurs professionals o artistes en la matèria, disposar d'un mètode consistent, sintètic, repetible i obert a un "vertader món de possibilitats" projectuals que graviten entre allò tècnic, allò teòric i allò plàstic. Per a poder sustentar les tesis i les hipòtesis d'aquesta investigació i recórrer els camins que l'autor recorregué fins a l'obtenció del mètode, s'ha disposat del suficient material en la majoria inèdit, fet que ha facilitat en gran mesura la corroboració de les hipòtesis finals de la present tesi. / Rabasco Peiró, M. (2016). LA REPRESENTACIÓN DEL ESPACIO EN LA OBRA FOTOGRÁFICA DE KOLDO CHAMORRO: LA PROXÉMICA COMO METODOLOGÍA [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63227

[EN] We are proposing a personal itinerary based on a large number of artists in order to set out forms and attitudes that merge 'painting' and 'landscape' as fibres of a very same thread. In that process, in its evolution and itinerary, we find an essential and strategical line for analysing the idea of the monochrome in its full extent. A path that seems to take its first and last steps within the idea of the landscape. Thus, this will be the main object of study in this work, in which although in its development the personal production has been essential, this should not be considered as the focus but as the substratum which provides the possibility of talking about ourselves without actually doing it. / [ES] Proponemos un recorrido personal que se apoya en numerosos artistas para plantear formas y actitudes que entremezclan «pintura» y «paisaje» como fibras de una misma cuerda. Y en ese desarrollo encontramos en el proceso y el recorrido una línea estratégica fundamental para analizar la extensión de la idea de monocromo, un camino que parece dar sus primeros y sus últimos pasos en el paisaje. Este será, pues, el objeto último de estudio en este trabajo, en el que si bien en su desarrollo ha sido fundamental la producción personal, no se sitúa ésta como centro visible sino como sustrato que nos brinda la posibilidad de hablar de nosotros mismos sin llegar a hacerlo realmente. / [CA] Proposem un recorregut personal que es recolza en nombrosos artistes per a plantejar formes i actituds que entremesclen «pintura» i «paisatge» com a fibres d'una mateixa corda. I en eixe desenvolupament trobem en el procés i el recorregut una línia estratègica fonamental per analitzar l'extensió de la idea de monocrom, un camí que sembla donar els seus primers i els seus últims passos en el paisatge. Aquest serà, doncs, l'objecte últim d'estudi en aquest treball, en el que si bé en el seu desenvolupament ha sigut fonamental la producció personal, no es situa aquesta com a centre visible sinó com a substrat que ens brinda la possibilitat de parlar de nosaltres mateixos sense arribar a fer-ho realment. / Grau Garcia, I. (2016). The Painter on the Road. De la pintura de paisaje a pintar en el paisaje. La importancia del proceso y el recorrido en la extensión de la idea de monocromo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63462

The main purpose of this research is the design, application and evaluation of an educational strategy to attend trumpet learning difficulties in the expert motor performance (LDEMP), which are present in the acquisition process of mastering the instrument. This study is driven by the thesis' author personal case, he endured some learning difficulties during his trumpet studies. A wider analysis in the educational context shows this situation is general to a great number of trumpet players. This starting point lays out the necessity to make a study of the methodology used as well as its historic origin to understand some ideas the trumpet player has naturalized in his or her collective imagination, design a theoretical model that understands what abilities form the trumpet expert motor performance (EMP) as to its effectiveness, and finally, design strategies to develop an efficient and healthy performance. For several years the learning difficulties in the music field have been attributed to the lack of talent. This idea prevails, as it is shown in the 2017 research, in the trumpet player's collective imagination. The main methodology used is the trial-error which is about being intervened through words. During the classes, the modeling-imitation is the most frequently used methodology as well as explanations. Both methodologies, as useful as they are, can cause learning difficulties. The model proposed describes the EMP as a combination of operations and actions on which habits and abilities are developed. This process is normally auto-regulated through repetition but sometimes the performance's characteristics allow the development of inefficient habits, which in relation to the rest, limit or block the performance. The aforementioned produces situations in which the learning difficulties in the EMP are shown. The LDEMP are considered those situations where the students' performance is under the average of what is expected and they have been classified as: partially limiting, highly limiting, paralyzing and potentially limiting. As the talent's mythical view is surpassed and based on the action research, a strategy is designed, applied and evaluated to fourteen cases of students with these difficulties. The results show that the reconstruction of the EMP is viable if it is done in a systematic manner and if the different relations between motor operations, physiology, the intern hearing projection and certain characteristics of the learning process, are considered. Additionally this thesis lays out, as the future of this research, the necessity to continually looking into these relations to establish theoretical and methodological guides that contribute to the development of techniques and strategies, educational material and curricular adaptations. / Esta investigación tiene como principal propósito el diseño, aplicación y evaluación de una estrategia educativa para la atención de las dificultades de aprendizaje de la práctica motriz experta (DAPME) en la trompeta, las cuales se presentan en el proceso de adquisición de dominio del instrumento. Este estudio está motivado por el caso personal del autor de la tesis, quien padeció algunas dificultades de aprendizaje durante sus estudios de trompeta. Un análisis más amplio en el contexto educativo muestra que esta situación es general en muchos trompetistas. Este punto de partida plantea la necesidad de realizar un estudio de la metodología que está siendo utilizada así como su origen histórico para comprender algunas ideas que el trompetista tiene naturalizadas en su imaginario colectivo, diseñar un modelo teórico que discierna qué habilidades integran la práctica motriz experta en la trompeta (PME) así como su operatividad y, finalmente, diseñar estrategias para desarrollar una PME eficiente y saludable. Las dificultades de aprendizaje en el ámbito de la música han sido atribuidas durante muchos años a la falta de talento. Esta idea prevalece, según muestra la investigación, en el imaginario de los trompetistas en el año 2017. La metodología principalmente utilizada es el ensayo-error sobre el que se trata de intervenir con mediaciones verbales. Durante las clases, la metodología más utilizada es el modelaje-imitación igualmente mediado por explicaciones. Ambas metodologías, aunque son extremadamente útiles, pueden producir por sí mismas las dificultades de aprendizaje. El modelo planteado describe la PME como un conjunto de operaciones y acciones interrelacionadas sobre las que se desarrollan hábitos y habilidades respectivamente. Este proceso es habitualmente autorregulado a través de la repetición pero en ocasiones las propias características de la práctica permiten que se desarrollen hábitos ineficientes que, en relación con el resto, limitan o impiden la práctica. Esto produce situaciones donde las DAPME se hacen manifiestas. Las DAPME son consideradas aquellas situaciones donde el estudiante rinde por debajo de los esperado y se han clasificado como: parcialmente limitantes, altamente limitantes, paralizantes y potencialmente limitantes. Superada la visión mítica del talento y basándose en la metodología de la investigación acción se diseña, se aplica y se evalúa una estrategia que atienda a catorce casos de estudiantes con DAPME. Los resultados muestran que la reconstrucción de la PME es viable si se realiza de una manera sistemática y si se consideran las diferentes relaciones que guardan las operaciones con la fisiología, la proyección de la audición interna y determinadas características propias de todo proceso educativo. Asimismo esta tesis plantea, como futuro de la investigación, la necesidad de seguir indagando sobre estas relaciones y así poder establecer referentes teóricos y metodológicos que contribuyan al desarrollo de técnicas y estrategias, materiales didácticos y adaptaciones curriculares. / Aquesta investigació té com a principal propòsit el disseny, aplicació i avaluació d'una estratègia educativa per a l'atenció de les dificultats d'aprenentatge de la pràctica motriu experta (DAPME) amb la trompeta, les quals es presenten en el procés d'adquisició de domini de l'instrument. Aquest estudi està motivat pel cas personal de l'autor de la tesi, el qual va sofrir algunes dificultats d'aprenentatge durant els seus estudis de trompeta. Una anàlisi més amplia del context educatiu mostra que aquesta situació és general en molts trompetistes. Aquest punt de partida planteja la necessitat de realitzar un estudi de la metodologia que s'està utilitzant així com del seu origen històric per a comprendre algunes idees que el trompetista té naturalitzades en el seu imaginari col·lectiu, dissenyar un model teòric que discernisca quines habilitats integren la pràctica motriu experta (PME) en la trompeta així com la seua operativitat i, finalment, dissenyar estratègies per a desenvolupar una PME eficient i saludable. Les dificultats d'aprenentatge en l'àmbit de la música han estat atribuïdes durant molts anys a la manca de talent. Aquesta idea preval, segons mostra la investigació, a l'imaginari dels trompetistes en l'any 2017. La metodologia principalment utilitzada és l'assaig-error sobre el qual es tracta d'intervenir amb mediacions verbals. Durant les classes, la metodologia més utilitzada és el modelatge-imitació igualment intervingut amb explicacions. Ambdues metodologies, tot i que són extremadament útils, poden produir per si mateixes les dificultats d'aprenentatge. El model plantejat descriu la PME com un conjunt d'operacions i accions interrelacionades sobre les quals es desenvolupen hàbits i habilitats respectivament. Aquest procés és habitualment autoregulat a través de la repetició però a vegades les mateixes característiques de la pràctica permeten que es desenvolupen hàbits ineficients que, en relació amb la resta, limiten o impedeixen la pràctica. Això produeix situacions on les DAPME es fan manifestes. Les DAPME són considerades aquelles situacions on l'estudiant rendeix per sota de l'esperat i s'han classificat com: parcialment limitants, altament limitants, paralitzants i potencialment limitants. Superada la visió mítica del talent i basant-se en la metodologia de la investigació-acció es dissenya, s'aplica i s'avalua una estratègia que atenga a catorze casos d'estudiants amb DAPME. Els resultats mostren que la reconstrucció de la PME és viable si es realitza d'una manera sistemàtica i es tenen en consideració les diferents relacions que guarden les operacions amb la fisiologia, la projecció de l'audició interna i determinades característiques pròpies de tot procés educatiu. Així mateix, aquesta tesi planteja com a futur de la investigació la necessitat de seguir indagant sobre aquestes relacions i així poder establir referents teòrics i metodològics que contribuïsquen al desenvolupament de tècniques i estratègies, materials didàctics i adaptacions curriculars. / Albert Gargallo, J. (2017). Dificultades de aprendizaje de la práctica motriz experta en la trompeta [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90538

ABSTRACT The main objective of this thesis is the proposal, development and verification of Videomusic ontology, an emerging audiovisual genre that aims to establish its own independence from other related genres, with which it shares certain features. This research tries to link the theoretical aspects with the practical experience, with the purpose of demonstrating some particularly relevant aspects related to the many and different kinds of existing relationships between sound and visual in the audiovisual product. These factors compose the theoretical framework and the guiding lines, and they work together on structuring the performative project, which is the creation of the videomusic work TOTAL ABSOLUTA y COMPLETAmente . The idea of the performative project is to embody the main distinctive aspects of the videomusical genre, and to form the concrete realization of a Videomusic work to exemplify the theoretical framework. The research evinces how the relationship between music and image, and the way they organize within the audiovisual composition, are the key element of an analysis that defines the specific features that link or single out related genres such as Videoart, Videoclip, Visualmusic and Videomusic. Such elements become the performers of the differentiation and enrichment in the stylistic characteristics that will appear in structural features such as the narrative mode adopted by each of them, or the influence of the technological support in the perception of the work and in the adopted artistic language. An important contribution to this work is the material provided by the project Synchresis (Synchresis is a project that selects and diffuses videomusic works; it is active since 2011 [see section 6.]), which with its more than one hundred Videomusic works represents a main source for the field analysis, as it provides specific updates of the Contemporary videomusical practice in the international scene. The investigative procedure has been organized around the articulation of the analysis of the perceptive, structural, and semantic processes linked to videomusical creation, and to the syncresis (We adopt here the term proposed by Michel Chion (CHION 1993), it appears in the title of the research as an indissoluble link between sound and visual in audiovisual products.), between sound and visual factors that happens inside it. The theoretical framework has been updated in the videomusical composition created for the thesis and its essential structure has allowed the placing of a common space between poetry and videomusic as related genres; both built into a formal and semantically coherent and linked structure that produce an artistic object of essential representative cohesion. / RESUMEN El objeto fundamental de esta tesis consiste en la propuesta, desarrollo y verificación de una ontología de la Videomúsica, género audiovisual emergente que pretende establecer su autonomía con respecto a otros géneros afines, con los que comparte determinados rasgos. Esta investigación pretende unir los aspectos teóricos y la experiencia práctica, con el propósito de evidenciar determinados aspectos de particular relevancia, vinculados con las diferentes tipologías de relaciones que se instauran entre lo sonoro y lo visual en el producto audiovisual. Estos factores constituyen el marco teórico y las líneas guía que, simultáneamente, estructuran el proyecto performativo, constituido por la creación de la obra de Videomúsica TOTAL ABSOLUTA y COMPLETAmente. El proyecto performativo pretende encarnar los principales aspectos distintivos del género videomusical, constituyendo la realización concreta de una obra de Videomúsica como ejemplificación del marco teórico. En la investigación se verifica cómo la relación entre música e imagen y la organización de éstos en la composición audiovisual, constituyen el elemento de análisis fundamental para definir los rasgos específicos que emparentan o singularizan géneros afines como el Videoarte, el Videoclip, la Visualmusic y la Videomúsica. Estos elementos devienen productores de aquella diferenciación y enriquecimiento a través de las características estilísticas que se manifestarán en rasgos estructurales tales como el modo narrativo adoptado por cada uno de ellos, o la influencia que el soporte tecnológico utilizado implica en la percepción de la obra y en el lenguaje artístico adoptado. Una importante aportación en este trabajo lo constituye el material proporcionado por el proyecto Synchresis (Synchresis, proyecto de selección y difusión de obras de Videomúsica, activo desde 2011 [véase apartado 6]), que con sus más de cien obras de Videomúsica, representa una fuente fundamental para un análisis de campo, y aporta actualizaciones concretas del ejercicio videomusical contemporáneo en ámbito internacional. El procedimiento investigativo se ha organizado en torno a la articulación del análisis de los procesos perceptivos, estructurales y semánticos vinculados a la creación videomusical, y a la síncresis (Adoptamos el término propuesto por Michel Chion (CHION 1993), presente en el título de la investigación, en calidad de vínculo indisoluble entre lo sonoro y lo visual en los productos audiovisuales), entre los factores sonoro y visual que en la misma se verifica. La vertebración de este marco teórico, actualizado en la composición videomusical realizada para la tesis, ha permitido situar un espacio común entre poesía y Videomúsica como géneros afines que se edifican en una estructura formal y semánticamente coherente y vinculada, produciendo un objeto artístico de esencial cohesión representativa. / RESUM El propòsit fonamental d'aquesta tesi és la proposta, desenvolupament i verificació d'una ontologia de la Videomúsica, un gènere audiovisual emergent que tracta d'establir la seva autonomia respecte a d'altres gèneres afins, amb els quals comparteix uns trets determinats. Aquesta recerca vol unir els aspectes teòrics amb l'experiència pràctica, amb el propòsit d'evidenciar uns aspectes concrets que tenen una rellevància particular, vinculats amb les diferents tipologies de relacions que s'instauren entre allò sonor y allò visual en el producte audiovisual. Són aquests els factors que constitueixen el marc teòric i les línees guia que simultàneament estructuren el projecte performatiu, constituit per la creació de la obra de Videomúsica TOTAL ABSOLUTA y COMPLETAmente. El projecte performatiu pretén encarnar els principals aspectes distintius dels gènere videomusical, duent a terme la realització concreta d'una obra de Videomúsica, com a exemplificació del marc teòric. En la investigació es verifica com la relació entre música i imatge, i la organització d'aquests en la composició audiovisual, constitueixen l'element d'anàlisi fonamental per definir els trets específics que relacionen o singularitzen gèneres afins com el Videoart, el Videoclip, la Visualmusic i la Videomúsica. Aquests elements esdevenen productors d'aquella diferenciació i enriquiment en les característiques estilístiques que es manifestaràn en trets estructurals com ara el mode narratiu adoptat per cadascú d'ells, o la influència que el suport tecnològic utilitzat implica en la percepció de l'obra i en el llenguatge artístic adoptat. Una important aportació en aquest treball és el material proporcionat pel projecte Synchresis (Synchresis, projecte de selecció i difusió d'obres de Videomúsica, actiu des de 2011 [vid. apartat 6]); amb les seves més de cent obres de Videomúsica, representa una font fonamental per a una anàlisi de camp, aportant actualitzacions concretes de l'exercici videomusical contemporani, en àmbit internacional. El procediment de recerca s'ha organitzant al voltant de l'articulació de l'anàlisi dels processos perceptius estructurals i semàntics vinculats a la creació videomusical, i de la síncresi (Adoptem el terme proposat per Michel Chion (CHION 1993) i que apareix en el títol de la investigació, com a vincle indissoluble entre el sonor i el visual en els productes audiovisuals), entre els factors sonor y visual que es realitza en aquesta. La vertebració d'aquest marc teòric, actualitzat en la composició videomusical realitzada per la tesi, ha permès de situar un espai comú entre poesia i Videomúsica com a gèneres afins que s'edifiquen en una estructura formal i semànticament coherent i vinculada, produint un objecte artístic de cohesió representativa fonamental. / Chiner Santapau, MJ. (2017). La síncresis audiovisual en el género de la videomúsica: relaciones estructurales y semánticas de los componentes sonoro y visual [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90562

En esta propuesta de tesis doctoral abordamos el movimiento artístico Mail Art realizando un estudio en profundidad de los antecedentes y el contexto, que ha configurado tanto su forma teórica como práctica y artística. Los inicios del Mail Art, se presenta una tendencia de creación entre los artistas que conforman esta red. El canal, introduce la intervención de los espacios, además de ser portador de un mensaje que, en muchas ocasiones establece interacción entre varios individuos y permite la expresión libre y la circulación de multitud de documentos, ideas y materiales que se conjugan. La intención que define inicialmente al Mail Art es el de crear un circuito e intercambio de piezas artísticas, y Ray Johnson y la New York Correspondance School normalizan el canal del correo como el medio que predomina en los envíos. El colectivo germano-americano de carácter neo-dadaísta llamado “Fluxus†recupera las postales que Duchamp manda a sus conocidos y los sellos que grupos como los Nuevos Realistas y artistas que lo componen como Yves Klein, o el dadaísta Kurt Schwitters, que completaba los collages que realizaba con la impresión de sellos. En las últimas décadas del siglo pasado, circulan fanzines que dedican sus páginas casi exclusivamente al Mail Art, Arte Postal, Eternal Network o movimiento llamado también “Comunicación a Distancia†. En España, concretamente se publican los fanzines P.O.BOX, Boek y AMAE, que aunque han dejado de editarse, se publicaron en ellos la mayor parte de los artículos que se escribían acerca del movimiento y actualmente, la web boek861 sigue en funcionamiento y se actualiza constantemente, gracias a los investigadores que estudian el movimiento y a los artistas que comparten en la plataforma virtual sus trabajos y aportaciones. P.O.BOX, publicó artículos en relación al Mail Art, y también, trabajos relacionados con ámbitos alternativos como la poesía visual, y la huelga del arte, así como las actividades que proponen desde el Mail Art, artistas que plantean la posibilidad del Do-It-Yourself, apostando por la creatividad conjunta, procurando renunciar a la mera contemplación del espectador. Esta intención conecta con la experiencia que supone visualizar películas como Caché, que nos sirve de ejemplo a lo largo de esta tesis doctoral, ya que, plantea, desde la imagen en movimiento, la provocación suficiente para que el espectador aprecie lo singular de los sistemas de comunicación, y lo modificable de la conducta a través del correo. Se integra video, dibujos y mensajes. Material que elabora una construcción de la figura de un observador, que nos identifica en un marco social de cotidianeidad, y que describe, de forma muy acertada, comportamientos que se presentan inestables ante la visibilidad de acontecimientos que denuncian con mucha claridad los avatares sociopolíticos y culturales que afectan al protagonista del film, y también, inevitablemente al espectador que ocupa una butaca. Artistas que han denunciado injusticias sociales y situaciones dictatoriales también han hecho uso del Mail Art, que entre otras obras, destacan las “Pinturas Aeropostales†. El proyecto creativo, que se propone para realizar la investigación, se presenta desde una acción de Mail Art que pretende completar el conocimiento sobre el medio del correo conjugado con el arte, como método expresivo desde la práctica. Para ello, se han elaborado una serie de piezas impresas en formato postal cuyo motivo principal son las puertas con las que, simbólicamente, se ha intentado hacer referencia a mínimo espacio que existe entre lo público y lo privado. / In the proposal of this PhD thesis we cover the artistic movement Mail Art by undertaking an in-depth study of background and context, which has formed its theoretical, as well as pragmatic and artistic shape. The early days of Mail Art provide a creative trend among artists belonging to this network. The channel introduces the interaction between spaces, and it is also the message carrier that often provides a platform for interaction among individuals and provides free expression and flow of large numbers of documentation, ideas and other material that can be combined.   The aim that initially defines Mail Art is the creation of a network and exchange of artistic pieces. Ray Johnson and the New York Correspondence School normalised the mail channel as a predominant means of courier. “ Fluxus†, a German-American collective with  neo-Dadaist character, recvers the postcards Duchamp sends to his acquaintances. The collective recovers stamps that New Realistic groups, such as artist like Yves Klein or the Dadaist Kurt Schwitters, completed the collage that he made with the print of stamps. In the last decades of the last century there were fanzines circulated their pages almost exclusively to Mail Art, Courier Art, Eternal Network or movement also called “Communication at a Distance†.    In Spain, the fanzines P.O. BOX, Boek and AMAE are specifically published, which although they have ceased publication, most of their releases included articles about the movement. Currently, the web boek861 is working and updated regularly thanks to the researchers who study the movement and artists who share their work and contributions to the virtual platform. P.O. BOX published articles related to Mail Art and also studies related to alternative fields such as visual poetry, and the ‿strike of art‿. P.O. Box also published proposed activities by Mail Art, artists that provide the possibility of Do-It -Yourself, supporting joint creativity, trying to avoid the passive attitude of the viewer. Artists who have denounced social injustices and dictatorial situations have also made use of Mail Art, which, among other works, highlights the "Aeropostal Paintings". The creative project, which is proposed to carry out the research, is presented from an action of Mail Art that aims to complete the knowledge about the mail medium conjugated with art, as an expressive method from practice. For this purpose, a series of printed pieces have been produced in postal format, whose main motive is the doors with which, symbolically, an attempt has been made to refer to the minimum space that exists between the public and the private. This purpose is linked with the experience of watching films such as Caché, which serves as an example throughout this PhD thesis. This is because it provides, from the moving image, enough provocation for the viewer to appreciate the singularity of communication systems, and changing behaviour through the mail. Video, drawings and messages are integrated. Material that elaborates a construction of the figure of an observer, that identifies us in a social framework of everyday life, and that describes, in a very correct way, behaviors that are unstable in the face of the visibility of events that clearly denounce the socio-political avatars and that affect the protagonist of the film, and also, inevitably, the spectator who occupies a seat. / En aquesta proposta de tesi doctoral abordem el moviment artístic Mail Art realitzant un estudi en profunditat dels antecedents i el context, que ha configurat tant la seva forma teòrica com pràctica i artística. Els inicis del Mail Art, es presenta una tendÿncia de creació entre els artistes que conformen aquesta xarxa. El canal, introdueix la intervenció dels espais, a més de ser portador d'un missatge que, en moltes ocasions estableix interacció entre diversos individus i permet l'expressió lliure i la circulació de multitud de documents, idees i materials que es conjuguen. La intenció que defineix inicialment al Mail Art és el de crear un circuit i intercanvi de peces artístiques, i Ray Johnson i la New York Correspondance School normalitzen el canal del correu com el mitjà que predomina en els enviaments. El col·lectiu germano-americà de caràcter neo-dadaista anomenat "Fluxus" recupera les postals que Duchamp mana als seus coneguts i els segells que grups com els Nous Realistes i artistes que el componen com Yves Klein, o el dadaista Kurt Schwitters, que completava els collages que realitzava amb la impressió de segells. En les últimes dÿcades del segle passat, circulen fanzines que dediquen les seves pàgines gairebé exclusivament al Mail Art, Art Postal, Eternal Network o moviment anomenat també "Comunicació a Distància". A Espanya, concretament es publiquen els fanzines POBOX, Boek i AMAE, que tot i que han deixat d'editar-se, es van publicar en ells la major part dels articles que s'escrivien sobre el moviment i actualment, el web boek861 segueix en funcionament i s'actualitza constantment, gràcies als investigadors que estudien el moviment i als artistes que comparteixen a la plataforma virtual els seus treballs i aportacions. POBOX, va publicar articles en relació al Mail Art, i també, treballs relacionats amb àmbits alternatius com la poesia visual, i la vaga de l'art, així com les activitats que proposen des del Mail Art, artistes que plantegen la possibilitat del Do-It -Yourself, apostant per la creativitat conjunta, procurant renunciar a la mera contemplació de l'espectador. Aquesta intenció connecta amb l'experiÿncia que suposa visualitzar pel·lícules com Memòria cau, que ens serveix d'exemple al llarg d'aquesta tesi doctoral, ja que, planteja, des de la imatge en moviment, la provocació suficient perquÿ l'espectador apreciï la singularitat dels sistemes de comunicació, i el modificable de la conducta a través del correu. S'integra vídeo, dibuixos i missatges. Material que elabora una construcció de la figura d'un observador, que ens identifica en un marc social de quotidianitat, i que descriu, de forma molt encertada, comportaments que es presenten inestables davant la visibilitat d'esdeveniments que denuncien amb molta claredat els avatars sociopolítics i culturals que afecten el protagonista del film, i també, inevitablement l'espectador que ocupa una butaca. Artistes que han denunciat injustícies socials i situacions dictatorials també han fet ús del Mail Art, que entre altres obres, destaquen les "Pintures Aeropostales". El projecte creatiu, que es proposa per realitzar la investigació, es presenta des d'una acció de Mail Art que pretén completar el coneixement sobre el medi del correu conjugat amb l'art, com a mÿtode expressiu des de la pràctica. Per a això, s'han elaborat una sÿrie de peces impreses en format postal el motiu principal són les portes amb les que, simbòlicament, s'ha intentat fer referÿncia a mínim espai que hi ha entre el públic i el privat. / Covaleda Vicente, I. (2017). En el Umbral del Mail Art a través de la mirada de Michael Haneke en "Caché" (2005) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/95417

[ES] En esta tesis se formula una teoría analítica y de aplicación práctica en la que la performance se presenta como un proceso artístico interdisciplinar, creativo y complejo constituído por diversas fases temporales desarrolladas de forma sucesiva. A partir de este planteamiento, la investigación se centra en la fase de preparación de la acción concertada, considerando la planificación de la misma como un recurso creativo, lúdico e inventivo en el que se emplean dispositivos gráficos como partituras, anotaciones, dibujos, diagramas o esquemas. Esta teoría se expone con el objetivo de expandir los límites de la performance hacia otros espacios versátiles de intervención, desde la ideación hasta la documentación de la obra, en un tránsito creativo que incluye el antes, durante y después de la acción artística. / [EN] In this thesis, an analytical theory and practical application is formulated in which the performance is presented as an interdisciplinary, creative and complex art process consisting of different temporal phases developed successively. Based on this approach, the research focuses on the preparation phase of the concerted action, considering its planning as a creative, playful and inventive resource in which graphic devices such as scores, annotations, drawings, diagrams or schemes This theory is presented with the objective of expanding the limits of performance towards other versatile spaces of intervention, from the idea to the documentation of the work, in a creative transition that includes the before, during and after artistic action. / [CA] En aquesta tesi es formula una teoria analítica i d'aplicació pràctica en la qual la performance es presenta com un procés artístic interdisciplinari, creatiu i complex constituït per diverses fases temporals desenvolupades de forma successiva. A partir d'aquest plantejament, l'investigació se centra en la fase de preparació de l'acció concertada, considerant la planificació de la mateixa com un recurs creatiu, lúdic i inventiu en què es fan servir dispositius gràfics com partitures, anotacions, dibuixos, diagrames o esquemes. Aquesta teoria s'exposa amb l'objectiu d'expandir els límits de la performance cap a altres espais versàtils d'intervenció, des de la ideació fins a la documentació de l'obra, en un trànsit creatiu que inclou l'abans, durant i després de l'acció artística / Terrones Reigada, Á. (2018). La planificación gráfica en la performance artística contemporánea. Definición, notas sobre la propia obra y estudio de casos en Europa y Québec [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/111943

Esta tesis plantea, desde una perspectiva integracionista y operativa de la comunicación, los elementos teóricos que permitan establecer una estrategia que tienda a superar la cuestión educativa en el Perú contemporáneo y multicultural. Estos elementos son: 1) Una aproximación hacia una teoría integral de la comunicación; 2) Una concepción de la educación como mediación cultural no antropocéntrica y holística; 3) Una reconceptualización del 'indio' a partir de la deixis primigenia ('de allí') expresada en el inconsciente colectivo como otredad a través del lenguaje; 4) Una concepción jurídica del derecho indígena a partir de su filiación histórica con el derecho imperial romano; 5) Una reivindicación de los derechos lingüísticos de los pueblos indígenas como base para conseguir una democracia plena y una educación inclusiva, para todos. La cuestión educativa es definida como dilema entre aculturación e interculturalidad, en tanto permanencia irresuelta entre estas dos alternativas y también entre un acontecimiento (original) y otro por venir. Se procede, en términos generales, desmontando los enfoques teóricos usualmente aceptados, recontextualizándolos y repensando sus categorías con el fin de reinterpretarlas contrastándolas con lo que se muestra como diferente. Parte por explorar la predisposición operacional de los impulsos instintivos que conforman el pensamiento y la voluntad colectiva, revisando los componentes estructurales de la sustancia social e interpretando las relaciones subliminales que subyacen y determinan las creencias y deseos colectivos. Aborda luego el proceso operativo de la información y la alternancia comunicativa, desmontando y analizando sus categorías conceptuales tradicionales, repensándolos como actos y exponiéndolos diferencialmente en base a su funcionalidad interior. También establece una clasificación de ambos a partir de las formas relacionales que median entre sus actantes. Siguiendo esta perspectiva, desmonta la arquitectura semántica de la mediación, a la par que indaga sobre su naturaleza y evalúa los juicios interpretativos sobre el fenómeno. Tomando como punto de referencia la teoría ecológica de los medios, concebida como una hermenéutica de la tecnología, se asume el medio como sistema y el mensaje como cosa técnica con el fin de mostrar sus elementos y su funcionalidad, buscando presentar una propuesta no antropocéntrica e integradora del fenómeno de la mediación. Asimismo, enfoca la mediación e intermediación, cultural y tecnológica, recontextualizándolas desde una perspectiva teorética múltiple, asumiendo la educación como forma elemental y superlativa de mediación cultural, a partir de la cual establece sus modalidades y sus formas interiores de articulación. La última parte reflexiona sobre la cuestión multicultural desde la perspectiva de la otredad, desmontando el andamiaje teorético construido en torno al indio a través de los siglos, el cual se enmarca en el contexto mitológico que nutre el relato colectivo de Occidente en torno a su percepción del otro. También indaga sobre la elaboración conceptual de lo indio y lo indígena, construyendo su filogénesis, para lo cual recurre a la ciencia etimológica y a la teoría del indoeuropeo. Con estos presupuestos aborda la cuestión del indio como sujeto de derecho en el escenario mundial a partir de la oposición entre la doctrina jurídica del traslatio imperii, sine fine, y el derecho indígena (de los otros), uno de cuyos temas centrales es la cuestión lingüística. / Aquesta tesi planteia, des d'una perspectiva integracionista i operativa de la comunicació, els elements teòrics que permeten establir una estratègia que tenda a superar la qüestió educativa en el Perú contemporani i multicultural. Aquests elements són: 1) Una aproximació cap a una teoria integral de la comunicació; 2) Una concepció de l'educació com a mediació cultural no antropocèntrica i holística; 3) Una reconceptualització de l'indi a partir de la dixi primigènia ('d'allí') expressada en l'inconscient col¿lectiu com un altretat a través del llenguatge; 4) Una concepció jurídica del dret indígena a partir de la seua filiació històrica amb el dret imperial romà; 5) Una reivindicació dels drets lingüístics dels pobles indígenes com a base per a aconseguir una democràcia plena i una educació inclusiva, per a tots. La qüestió educativa és definida com a dilema entre aculturació i interculturalitat, en tant permanència irresolta entre aquestes dues alternatives i també entre un esdeveniment (original) i un altre per venir. Es procedeix, en termes generals, desmuntant els enfocaments teòrics usualment acceptats, recontextualitzant-los i repensant les seues categories amb la finalitat de reinterpretar-les contrastant-les amb el que es mostra com a diferent. Part per explorar la predisposició operacional dels impulsos instintius que conformen el pensament i la voluntat col¿lectiva, revisant els components estructurals de la substància social i interpretant les relacions subliminals que subjauen i determinen les creences i desitjos col¿lectius. Aborda després el procés operatiu de la informació i l'alternança comunicativa, desmuntant i analitzant les seues categories conceptuals tradicionals, repensant-los com a actes i exposant-los diferencialment sobre la base de la seua funcionalitat interior. També estableix una classificació de tots dos a partir de les formes relacionals que intervenen entre les seues actants. Seguint aquesta perspectiva, desmunta l'arquitectura semàntica de la mediació, al mateix temps que indaga sobre la seua naturalesa i avalua els judicis interpretatius sobre el fenomen. Prenent com a punt de referència la teoria ecològica dels mitjans, concebuda com una hermenèutica de la tecnologia, s'assumeix el mitjà com a sistema i el missatge com a cosa tècnica amb la finalitat de mostrar els seus elements i la seua funcionalitat, buscant presentar una proposta no antropocèntrica i integradora del fenomen de la mediació. Així mateix, enfoca la mediació i intermediació, cultural i tecnològica, recontextualitzant-los des d'una perspectiva teorètica múltiple, assumint l'educació com a forma elemental i superlativa de mediació cultural, a partir del com estableix les seues modalitats i les seues formes interiors d'articulació. L'última part reflexiona sobre la qüestió multicultural des de la perspectiva de l'altretat, desmuntant la bastimentada teòrica construït entorn de l'indi a través dels segles, el qual s'emmarca en el context mitològic que nodreix el relat col¿lectiu d'Occident entorn de la seua percepció de l'altre. També indaga sobre l'elaboració conceptual de l'indi i l'indígena, construint el seu filogènesi, per a açò recorre a la ciència etimològica i a la teoria de l'indoeuropeu. Amb aquests pressupostos aborda la qüestió de l'indi com a subjecte de dret en l'escenari mundial a partir de l'oposició entre la doctrina jurídica del traslatio imperii, sine fine, i el dret indígena (dels altres), un dels temes centrals dels quals és la qüestió lingüística. / This thesis proposes, from an integrationist and operational perspective of communication, the theoretical elements to enable establishing a strategy that tends to overcome the educational issue in contemporary and multicultural Peru. These elements are: 1) An approach to an integral theory of communication; 2) A conception of education as non-anthropocentric and holistic cultural mediation; 3) A reconceptualization of the 'Indian' of the basis the primitive deixis ('from there') expressed in the collective unconscious as otherness through language; 4) A legal conception of indigenous right based on its historical affiliation with Roman imperial law; 5) A vindication of the linguistic rights of indigenous peoples as a basis for achieving a full democracy and an inclusive education for all. The educational issue is defined as a dilemma between acculturation and interculturality, as an unresolved permanence between these two alternatives and also between an event (original) and another to come. We proceed, in general terms, by dismantling the usually accepted theoretical approaches, recontextualizing them and rethinking their categories in order to reinterpret them cross-checking them with what is shown as different. Stars for explore the operational predisposition of the instinctive impulses that make up the collective thought and will, reviewing the structural components of the social substance and interpreting the subliminal relationships that underlie and determine the collective beliefs and desires. It then deals with the operative process of the information and the communicative alternation, dismantling and analyzing their traditional conceptual categories, rethinking them as acts and exposing them differentially based on their interior functionality. It also establishes a classification of both from the relational forms that mediate between its actants. From this perspective, it dismantles the semantic architecture of mediation, at the same time that it investigates its nature and evaluates interpretative judgments about the phenomenon. Taking as a point of reference the ecological theory of the media, conceived as a hermeneutics of technology, the medium is assumed as a system and the message as a technical thing in order to show its elements and its functionality, seeking to present a non-anthropocentric proposal and integrator of the phenomenon of mediation. Likewise, it focuses the mediation and intermediation, cultural and technological, recontextualizing them from a multiple theoretical perspective, assuming education as an elementary and superlative form of cultural mediation, from which it establishes its modalities and its internal forms of articulation. The last part reflects on the multicultural question from the perspective of otherness, dismantling the theoretical scaffolding built around the Indian through the centuries, which is framed in the mythological context that nourishes the collective story of the West around its perception of the other. He also investigates the conceptual elaboration of the Indian and the indigenous, building his phylogenesis, for which he resorts to etymological science and the Indo-European theory. With these premises, he tackles the question of the Indian as a subject of law on the world stage based on the opposition between the legal doctrines of traslatio imperii, sine fine, and indigenous law (of 'the others'), one of whose central themes is the language issue. / Córdova Márquez, MG. (2018). Elementos para establecer una estrategia de comunicación tendente a superar el dilema educativo en el Perú multicultural [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/112727

[EN] The portrait genre has been, from its very beginning and up until the end of the XIX century, intrinsically linked to the representation of the human face. Consequently, one of its main aims has been the capture of the represented subject's identity according to their physical and psychological traits. The redefinition of the characteristics and limits of the portrait genre by the historical avant-garde movement, as well as the critical context following the Second World War, oblige artists to build a new vision of the individual. They mark, too, the beginning of a new process where the identity of the portrayed subjects, which had until then been the inherent characteristic of art work within this genre, starts losing relevance until its disappearance from the practice of contemporary painting. Considering these facts, this research paper sets a question on the expansion of the portrait genre in contemporary paintings beyond the identity of a specific portrayed individual. In order to give an answer to this question, qualitative analytical research has been conducted through the synthesizing and critical interpretation of a series of documents, catalogues, interviews, texts by artists, documentaries, art essays, press articles and pictorial works. This analysis is structured around two essential theoretical chapters: "Precedents" and "Strategies in the pictorial contemporary representation of the human face beyond identity", and around a third visual chapter named "Atlas of the pictorial representation of the human face". The conclusions draw an affirmative answer to our research question: in contemporary times, a field within the portrait genre has been created, where artists work with the pictorial representation of the human face a er the disappearance of the subject's identity. / [ES] El género del retrato en la pintura ha estado, desde sus orígenes y hasta finales del siglo XIX, íntimamente ligado a la representación del rostro, siendo uno de sus objetivos principales la captación de la identidad del sujeto representado, a través de su descripción física y de carácter. Tras la redefinición de las características y límites del retrato llevada a cabo por las vanguardias históricas, y el contexto crítico tras la Segunda Guerra Mundial que obliga a los artistas a construir una nueva visión del sujeto, empieza un proceso en el que la identidad de los retratados, que hasta entonces había conformado la cuestión principal de las obras de arte de este género, comienza a perder protagonismo hasta su disolución en la práctica pictórica contemporánea. Teniendo en cuenta esto, la presente investigación plantea la cuestión en torno a la expansión del género del retrato en la pintura contemporánea más allá de la identidad perteneciente al rostro de un sujeto determinado. Para dar respuesta, se ha realizado una investigación cualitativa analítica a través de una serie de documentos, catálogos, entrevistas, textos de artistas, documentales, ensayos de arte, artículos de prensa y obras pictóricas, sintetizando la información y haciendo una interpretación crítica de la misma. Este análisis se vertebra en torno a dos bloques teóricos fundamentales: los "Antecedentes" y las "Estrategias en la representación pictórica contemporánea del rostro más allá de la identidad", y un tercer bloque visual titulado "Atlas de la representación pictórica del rostro". En las conclusiones, daremos una respuesta afirmativa a nuestra pregunta de investigación, comprobando que en la contemporaneidad se ha generado un campo dentro del género del retrato en el que los artistas trabajan la representación pictórica del rostro tras la desaparición de la identidad del modelo. / [CA] El gènere del retrat en la pintura ha estat, des dels seus orígens i fins a finals del segle XIX, íntimament lligat a la representació del rostre, sent un dels seus objectius principals la captació de la identitat del subjecte representat, a través de la seua descripció física i de caràcter. Després de la redefinició de les característiques i límits del retrat duta a terme per les avantguardes històriques, i el context crític després de la Segona Guerra Mundial que obliga als artistes a construir una nova visió del subjecte, comença un procés en què la identitat dels retratats, que fins llavors havia conformat la qüestió principal de les obres d'art d'este gènere, comença a perdre protagonisme fins a la seua dissolució en la pràctica pictòrica contemporània. Tenint en compte açò, la present investigació planteja la qüestió entorn de l'expansió del gènere del retrat en la pintura contemporània més enllà de la identitat pertanyent al rostre d'un subjecte determinat. Per a donar resposta, s'ha realitzat una investigació qualitativa analítica a través d'una sèrie de documents, catàlegs, entrevistes, textos d'artistes, documentals, assajos d'art, articles de premsa i obres pictòriques, sintetitzant la informació i fent una interpretació crítica de la mateixa. L'anàlisi es vertebra entorn de dos blocs teòrics fonamentals: els "Antecedentes" i les "Estrategies en la representació pictòrica contemporània del rostre més enllà de la identidad", i un tercer bloc visual titulat "Atlas de la representació pictòrica del rostro". A les conclusions, donem una resposta afirmativa a la nostra pregunta d'investigació, comprovant que en la contemporaneïtat s'ha generat un camp dins del gènere del retrat en què els artistes treballen la representació pictòrica del rostre després de la desaparició de la identitat del model. / Palacios Rodríguez, J. (2016). El género del retrato más allá de la captación de la identidad. Representaciones del rostro en la pintura contemporánea: antecedentes y contexto actual [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62165

[ES] La presente investigación gira en torno a la noción de la curaduría o co- misariado de las artes visuales y su posible aplicación como técnica de producción artística en sí misma. Tras observar que existen múltiples ma- neras de asimilar lo curatorial, la finalidad de esta investigación es analizar la diversidad de sus características cualitativas a partir del estudio de sus diferentes prácticas, principalmente expositivas. Para ello, hemos realiza- do cuatro ensayos sobre la curaduría desde distintos marcos temporales: los tres primeros en términos internacionales y, el último, enmarcado en el contexto español: Exhibir lo creado, Producir para exponer, Curar lo expuesto y Más allá de las definiciones. El primer capítulo, Exhibir lo creado, parte de las Wunderkammern, las pri- meras galerías palaciegas, y los salones franceses, donde eran exhibidos sus correspondientes tesoros como modelos de lo que hoy entendemos como exhibición y exposición y, por ende, como precedente de los mu- seos modernos. De mostrar lo creado, pasamos a Producir para exponer, enmarcado en el siglo XX cuando las exposiciones organizadas por los propios artistas (como las de los impresionistas o surrealistas) y el cubo blanco cambiarían definitivamente el paradigma del aparato expositivo. A continuación, partimos de 1969 como punto de inflexión, con respecto a la desmaterialización del arte en relación al desarrollo curatorial y desem- bocar en Curar lo expuesto, donde proponemos un recorrido a través de una suerte de textos en relación a la autoría y una selección de exposiciones paradigmáticas de la historia del arte que van desde Magiciens de la Te- rre (1989) hasta Modernologías (2009). Por último, terminaremos con la columna vertebral de esta tesis, una selección de proyectos curatoriales organizados en el estado español en los últimos veintiséis años. Para ello, han sido realizadas dieciocho entrevistas a otros tantos profesionales que actualmente trabajan en torno a las diversas formas de curar, analizando sus maneras de trabajar, y buscando el diálogo entre dos generaciones de curadores y curadoras para comprender como algunos de sus proyectos los convierte en artistas, ya que han utilizado lo curatorial como técnica de producción artística. / [CA] La present investigació gira entorn de la noció de curaduria o comissariat de les arts visuals i la seua possible aplicació com a tècnica de producció artística en si mateixa. Després d'observar que existeixen múltiples ma- neres d'assimilar el treball curatorial, la finalitat d'esta investigació és analitzar la diversitat de les seues característiques qualitatives a partir de l'estudi de les seues diferents pràctiques, principalment expositives. Per a això, hem realitzat quatre assajos sobre la curaduria des de diferents marcs temporals: els tres primers en termes internacionals i, l'últim, emmarcat en el context espanyol: Exhibir el creat, Produir per a exposar, Curar l'exposat i Més enllà de les definicions. El primer capítol, Exhibir el creat, part de les Wunderkammern, les pri- meres galeries palatines, i els salons francesos, on eren exhibits els seus corresponents tresors com a models del que hui entenem com a exhibició i exposició i, per tant, com a precedent dels museus moderns. De mostrar el creat, passem a Produir per a exposar, emmarcat en el segle XX quan les exposicions organitzades pels propis artistes (com les dels impressionis- tes o surrealistes) i el poal blanc canviarien definitivament el paradigma de l'aparell expositiu. A continuació, partim de 1969 com a punt d'inflexió, respecte a la desmaterialització de l'art en relació al desenvolupament cu- ratorial per a desembocar a Curar l'exposat, on proposem un recorregut a través d'una sort de textos en relació a l'autoria i una selecció d'exposicions paradigmàtiques de la història de l'art que van des de Magiciens de la Terre (1989) fins a Modernologías (2009). Finalment, acabarem amb la columna vertebral d'esta Tesi, una selecció de projectes curatorials organitzats en l'estat espanyol en els últims vint-i-sis anys. Per a això han sigut realit- zades 18 entrevistes a altres tants professionals que actualment treballen en torn de les diverses maneres de curar, analitzant les seues formes de fer i buscant el diàleg entre dues generacions de curadors i curadores per a comprendre com alguns dels seus projectes els converteixen en artistas per haver utilitzat lo curatorial com a tècnica de producció artística. / [EN] The present research revolves around the notion of curatorship in the vi- sual arts and its possible application as a technique of artistic production in itself. After observing that there are multiple ways of assimilating the curatorial, the purpose of this research is to analyze the diversity of its qualitative characteristics from the study of its different practices, mainly expository. To this end, we have carried out four essays on curatorship from different time frames: the first three in international terms and the last one, framed in the Spanish context: Exhibiting What Is Created, Produ- cing to Exhibit, Curating What Is Exhibited and Beyond definitions. The first chapter, Exhibiting What Is Created, starts with the Wunderkam- mern, the first palace galleries, and the French salons, where their corres- ponding treasures were exhibited as models of what we understand today as exhibition and exposition and, therefore, as a precedent of modern museums. From showing what has been created, we move on to Producing to Exhibit, framed in the 20th century when exhibitions organized by the artists themselves (such as those of the Impressionists or Surrealists) and the white cube would definitively change the paradigm of the exhibition apparatus. Next, we start from 1969 as a turning point, with respect to the dematerialization of art in relation to curatorial development and end up in Curating What is Exhibited, where we propose a journey through a sort of texts in relation to authorship and a selection of paradigmatic exhi- bitions in the history of art ranging from Magiciens de la Terre (1989) to Modernologies (2009). Finally, we will end with the backbone of this thesis, a selection of curatorial projects organized in Spain over the last twen- ty-six years. To this end, eighteen interviews have been conducted with many professionals currently working on the various forms of curating, analysing their ways of working, and seeking a dialogue between two ge- nerations of curators to understand how some of their projects turn them into artists, since they have used the curatorial as a technique of artistic production. / Fernández Del Castillo Roca, A. (2024). Ensayos sobre lo curatorial como técnica de producción artística. La curaduría en españa a través de dos generaciones, 1997-2023 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/203098