OBJECTIU. Valorar si hi ha diferències en la qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS) entre pacients amb diagnòstic de patologia mental crònica comparat amb qualsevol malaltia crònica i screening ansietat-depressió en aquests per a comparar-lo amb la qualitat de vida percebuda. MATERIAL I MÈTODE. Disseny: Estudi descriptiu transversal.Àmbit: Atenció primària .Població: pacients amb diagnòstic de patologia orgànica i pacients atesos per patologia psiquiàtrica. Mostra: 147 per grup per a detectar diferències de mitges amb una confiança del 95% i potència del 80%. Lloc: Centre Atenció Primària (CAP) Deltebre, CAP Sant Carles de la Ràpita i CAP Tortosa Est.Variables: Mesura de QVRS amb el qüestionari SF36. Variables sociodemogràfiques ( edat, sexe, nivell estudis, intensitat activitat física en el treball, realització o no d' exercici físic, hàbits tòxics, tipus activitat laboral), presència o no de patologia mental crònica no greu (depressió crònica), tipus de malaltia orgànica crònica ( hipertensió arterial, diabetes mellitus, dislipèmia, obesitat), antecedents familiars de patologia mental . Escala de depressió i ansietat de Goldberg al grup de patologia orgànica crònica.Anàlisi estadística de comparació de mitges: t d' Student i U de Mann-Whitney quan no s' acompleix el supòsit de normalitat.RESULTATS. S'han estudiat 148 subjectes amb malaltia mental crònica i 152 amb malaltia crònica. Les puntuacions en les diferents dimensions del qüestionari SF 36 van ser inferiors en els pacients amb malaltia mental crònica en totes les dimensions : funció física (FF), rol físic (RF), dolor corporal (DC), salut general (SG), vitalitat (V), funció social(FS) , rol emocional (RE), salut mental (SM)). Aquest resultat va ser significatiu en totes les dimensions excepte funció física. Escala de depressió i ansietat de Goldberg 23% positiu per a ansietat i 31 % positiu per a depressió. Les puntuacions en les diferents dimensions del SF36 van ser inferiors en els pacients amb screening positiu per ansietat i depressió . La puntuació del SF 36 és inferior en les dones que en els homes en totes les dimensions . El SF 36 te puntuació superior en els qui practiquen exercici físic.CONCLUSIONS. Els pacients amb patologia mental crònica presenten puntuacions inferiors del SF 36 respecte als pacients amb malaltia orgànica crònica, significatiu en totes les dimensions excepte en la funció física. Els pacients amb malaltia orgànica crònica i cribratge positiu per a ansietat i/o depressió també presenten puntuacions inferiors en el SF36.Les dones tenen pitjor qualitat de vida que els homes. Els qui practiquen exercici físic tenen millor qualitat de vida.PARAULES CLAU: Qualitat de vida. Depressió crònica. Malaltia crònica. / GOALS: Assessing whether there are any differences in the quality of life related to health (QVRS in Catalan for Qualitat de vida relacionada amb la salut) among patients with a diagnosis of chronic mental disease or patients with a diagnosis of any other kind of chronic disease and screening anxiety-depression in the latest group in order to compare their quality of life.MATERIALS AND METHODOLOGY:Design: Transversal Descriptive Study.Field: Primary Health Care Centre.Population: Patients with a diagnosis of an organic disease and patients with a mental illness. Sample: 147 per group to detect differences in medians with a confidence of 95% and a potential of 80%.Place: Primary Health Care Centres (CAP) of Deltebre, Sant Carles de la Ràpita and Tortosa Est.Variables: Measure of the QVRS with the SF36 test. Demographic variables (age, sex, educational attainment, intensity of physical activity at work, the fact of doing physical exercise or not, toxic habits, type of employment activity), the presence or absence of non-severe chronic mental disease (chronic depression), type of chronic organic disease (arterial hypertension, diabetes mellitus, dyslipidemia, obesity), family precedents of mental illness, performance of the Goldberg Anxiety and depression scale in the group of chronic organic disease.Analysis of statistics of comparison of median: Student's t-test and Mann-Whitney U in non-normal distributions.RESULTS: There have been studied 148 subjects with chronic mental disease and 152 with chronic disease. The punctuation in the different dimensions of the SF 36 test were lower in patients with chronic mental disease in all the dimensions: physical function (FF), physic role (RF) physical pain (DC) health standards (SG) vitality (V) social function (FS) emotional role (RE) mental health (SM). This result was significant in all the dimensions except for the physical function. Goldberg Anxiety and Scale of Depression 23% positive for anxiety and 31% positive for depression The punctuations in the different dimension of the SF36 test were lower in patients with screening positive for anxiety and depression. The punctuation of SF 36 is lower in women than in men in all the dimensions. The SF 36 has a higher punctuation in patients who do physical exercise.CONCLUSIONS: Patients with chronic mental disease have lower punctuation in the SF 36 test than patients with chronic organic disease, in a significant way in all the dimensions except in the physical function (FF).Patients with chronic organic disease and positive screening for anxiety and/or depression also present lower punctuations in the SF36.Women have worse quality of life than men.Patients who do physical exercise have better quality of life.KEY WORDS: Quality of life. Chronic depression. Chronic disease.

La família és una peça clau en el suport del malalt durant el procés de la malaltia. No obstant això, les conseqüències psicològiques que comporta l'impacte de la malaltia i continus cures, sovint repercuteixen en la seva pròpia salut i per tant en la seva qualitat de vida. Objectiu: El present estudi analitza les principals necessitats del cuidador primari, així com les motivacions per a l'adquisició del rol i el manteniment de la cura. S'han identificat les principals estratègies d'afrontament que empren els cuidadors al llarg del procés de la malaltia per fer front a l'impacte de l'estrès, així com l'anàlisi del vincle afectiu que el cuidador manté amb el malalt. Metodologia: A través d'un estudi qualitatiu de tall transversal es van realitzar 35 entrevistes individuals i 10 grups focals. Es va comptar amb la participació de 26 dones i 9 homes amb una mitjana de 34 anys, tots ells cuidadors primaris de nens i nenes amb càncer albergats en un centre d'atenció que ofereix ajuda a malalts infantils de càncer de l'occident de Mèxic. Resultats: El perfil del cuidador primari correspon, principalment a dones, amb un nivell educatiu mitjà, casades i d'un estrat socioeconòmic baix, que exerceixen el seu rol de cuidadores i de mestresses de casa. La motivació de la cura està associada a sentiments amor, deure i altruisme. La majoria dels cuidadors empraven estratègies d'afrontament centrades en l'emoció i mantenien un vincle de tipus segur amb el malalt. / La familia es una pieza clave en el apoyo del enfermo durante el proceso de la enfermedad. Sin embargo, las consecuencias psicológicas que conlleva el impacto de la enfermedad y continuos cuidados, a menudo repercuten en su propia salud y por ende en su calidad de vida. Objetivo: El presente estudio analiza las principales necesidades del cuidador primario, así como las motivaciones para la adquisición del rol y el mantenimiento del cuidado. Se han identificado las principales estrategias de afrontamiento que emplean los cuidadores a lo largo del proceso de la enfermedad para hacer frente al impacto del estrés, así como el análisis del vínculo afectivo que el cuidador mantiene con el enfermo. Metodología: A través de un estudio cualitativo de corte transversal se realizaron 35 entrevistas individuales y 10 grupos focales. Se contó con la participación de 26 mujeres y 9 hombres con una media de 34 años, todos ellos cuidadores primarios de niños y niñas con cáncer albergados en un centro de atención que brinda ayuda a enfermos infantiles de cáncer del occidente de México. Resultados: El perfil del cuidador primario corresponde, principalmente a mujeres, con un nivel educativo medio, casadas y de un estrato socioeconómico bajo, que ejercen su rol de cuidadoras y de amas de casa. La motivación del cuidado está asociada a sentimientos amor, deber y altruismo. La mayoría de los cuidadores empleaban estrategias de afrontamiento centradas en la emoción y mantenían un vínculo de tipo seguro con el enfermo. / The family is essential in supporting the patient during the disease process. However, the psychological consequences that entails the impact of the disease and ongoing care, often affect their own health and quality of life. Objective: This study analyzes the main needs of primary caregiver, and the reasons for the acquisition and maintenance of the role of care. The study has identified the main coping strategies used by caregivers throughout the disease process to face the impact of stress and the attachment between the caregiver and the patient. Methodology: Through a cross-sectional qualitative study was conducted 35 individual interviews and 10 reflective groups. It was attended by 26 women and 9 men with an average of 34 years, all primary caregivers of children housed in a cancer care center that provides assistance to children of cancer patients in western Mexico. Results: The primary caregiver profile corresponds mainly to women, with an average educational level and a low socioeconomic status who carry out their role as caregivers and homemakers. The motivation of care is associated with feelings love, obligation and altruism. Most caregivers used coping strategies focused on emotion and had a positive and safe attachment with the patient.