[EN] This thesis is divided in four parts: the first one establishes the guidelines that lie in the foundation of the work, such as the status of research on Digital Art in Mexico and its relevance, given that it is virtually non-existent, specifically regarding the analysis of the process of artistic production; the feasibility of generating knowledge about Mexican contemporary digital artists and their production process; and the establishment of a hypothesis which allows the possibility of detecting in Mexican digital artists, several production process ideas through the observation of their production, their process and the context of each artist, so that it would be possible for other artists to follow their path and implement methods of generating new and original ideas, and also to assist in the understanding of the work by the general public, contributing to the growth, spread and development of Digital Art in Mexico. The second part addresses national and international Digital Art: origins, context, classifications (the ones that purview the present work), among other aspects that allow a comparison of the evolution of Digital Art in both contexts; this chapter also includes a necessary delimitation of the concept of Digital Art for the purposes of this work. The third part deals with the process of artistic production, with further information about the context of the Mexican artists in areas such as economic, political, social and technological, so we can have a broader understanding of the production conditions of Mexican Digital Art; we should clarify that context is considered a fundamental part of the process of artistic production for the purposes of this work. In this third part, an analysis and reflection on ways of creating, on creativity and methodological production processes that have been studied previously by several authors is also made; this is included for generating a broader insight that is necessary for understanding our subject. The fourth and final part deals with the Mexican digital artists and their work. A methodological description of the data obtained, the criteria used to classify artists as well as the items in each category -namely context and training, a description of the personal creative process derived from analysis and study of various research resources, a selection of digital works produced, insights on the process and a brief analysis of the pieces. All of the above concludes in an interdisciplinary methodological proposal based on the case study research that further elaborates on the findings of this thesis. / [ES] La presente tesis está dividida en cuatro partes: en la primera se establecen los lineamentos que le dan fundamento al trabajo, tales como, la situación de la investigación sobre Arte digital en México y la necesidad de que se realice, debido a que es prácticamente inexistente y específicamente en lo referente al análisis de los procesos de producción artística es nula; se trata la viabilidad de generar el conocimiento en torno a artistas digitales contemporáneos mexicanos y sus procesos de producción; así como el establecimiento de una hipótesis que permita la posibilidad de detectar en artistas digitales mexicanos, varios procesos de producción de ideas a través de la observación de la producción de sus obras, sus procesos y el contexto de cada artista, de tal manera que sea factible para otros artistas la incursión y el desarrollo de nuevos métodos de generación de ideas originales y novedosas, para así coadyuvar en la comprensión de la obra por parte del público, a un punto que contribuya al crecimiento, difusión y desarrollo del Arte digital en México. En la segunda parte, se aborda el tema del Arte digital nacional e internacional: orígenes, contexto, clasificaciones (las que competen al presente trabajo), entre otros aspectos que permiten realizar una comparativa de la evolución del Arte digital en ambos contextos; además de proveer un espacio necesario dentro de la presente tesis para la delimitación del Arte digital. La tercera parte trata los procesos de producción artística, se abunda en torno al contexto de los casos mexicanos, en aspectos como los económicos, los políticos, los sociales y los tecnológicos, con el fin de que haya una amplia comprensión en la forma de producción artística mexicana; cabe decir, que el contexto es considerado parte fundamental en los procesos de producción artística. Dentro de esta tercera parte, se hace también un análisis y reflexión sobre las formas de creación, sobre la creatividad y los procesos metodológicos de producción, mismos que han sido estudiados con anterioridad por diversos autores; todo lo cual, tiene entre sus propósitos generar una reflexión previa necesaria para la mejor intelección del tema. La cuarta y última parte versa sobre los artistas digitales mexicanos y su obra, una descripción metodológica de los datos obtenidos, los criterios usados para la clasificación de artistas, así como los ítems de cada uno de ellos, a saber: su contexto y formación, el proceso creativo personal derivado del estudio de los diversos recursos de investigación y análisis utilizados, una selección de las obras digitales producidas, el proceso y análisis de las mismas. De tal manera, que lo anterior concluye en una propuesta metodológica interdisciplinar a partir del estudio de casos que profundiza sobre los hallazgos del presente trabajo de tesis. / [CA] El present treball està dividit en quatre parts: en la primera s'estableixen les línies que li donen fonament a la feina, com ara, la situació de la investigació sobre Art digital a Mèxic i la necessitat de que es realitze, pel fet que és pràcticament inexistent i específicament pel que fa a l'anàlisi dels processos de producció artística és nul¿la; es tracta la viabilitat de generar el coneixement al voltant de artistes digitals contemporanis mexicans i els seus processos de producció; així com l'establiment d'una hipòtesi que permeta la possibilitat de detectar en artistes digitals mexicans, diversos processos de producció d'idees a través de l'observació de la producció de les seves obres, els seus processos i el context de cada artista, de manera que siga factible per a altres artistes la incursió i el desenvolupament de nous mètodes de generació d'idees originals i noves, per així coadjuvar en la comprensió de l'obra per part del públic, a un punt que contribueix al creixement, difusió i desenvolupament de l'Art digital a Mèxic . A la segona part, s'aborda el tema de l'Art digital nacional i internacional: orígens, context, classificacions (les que són competència del present treball), entre d'altres aspectes que permeten fer una comparativa de l'evolució de l'Art digital en tots dos contextos; a més de proveir un espai necessari dins d'aquesta tesi per a la delimitació de l'Art digital. La tercera part tracta els processos de producció artística, s'abunda al voltant del context dels casos mexicans, en aspectes com els econòmics, els polítics, els socials i els tecnològics, per tal que hi haja una àmplia comprensió en la forma de producció artística mexicana; cal dir, que el context és considerat part fonamental en els processos de producció artística. Dins d'aquesta tercera part, es fa també una anàlisi i reflexió sobre les formes de creació, sobre la creativitat i els processos metodològics de producció, mateixos que han estat estudiats amb anterioritat per diversos autors; tot això, té entre els seus propòsits generar una reflexió prèvia necessària per a la millor intel¿lecció del tema. La quarta i última part versa sobre els artistes digitals mexicans i la seva obra, una descripció metodològica de les dades obtingudes, els criteris usats per a la classificació d'artistes, així com els ítems de cada un d'ells, a saber: el seu context i formació, el procés creatiu personal derivat de l'estudi dels diversos recursos d'investigació i anàlisi utilitzats, una selecció de les obres digitals produïdes, el procés i anàlisi de les mateixes. De tal manera, que això conclou en una proposta metodològica interdisciplinar a partir de l'estudi de casos que aprofundeix sobre les troballes del present treball de tesi. / Villagómez Oviedo, CP. (2015). Análisis de procesos de producción artística digital en México: Artistas digitales mexicanos y su obra [Tesis doctoral]. Editorial Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/53694 / Premiado

[EN] Abstract The aim of this work is to present an analysis of the artistic production developed in Bahia for the festivities in honor of St. Anthony. Different from the liturgical practices of churches, these domestically made actions have acquired characteristics that resisted the cultural spectacle of the alienating media. To know it`s origin, evolution, expansion and the factors that occasionally restricted their practices, we have been conducting the exhibitions "Antonio! Tempo, Amor & Tradição" for almost two decades. The artistic expressions, presented in these exhibitions and personal production developed in "atelier improved data collection and rescue the tradition. Despite the geographical frame of the research is Salvador, Bahia - Brasil, other festive aspects observed in Portugal and Spain also support the analytical development of this work. Other symbolic elements of religions, such as the African Candomblé were also inserted in this research considering the syncretic approach between St. Anthony to the Orixá Ogun in Bahia. Key- Words: St. Anthony; art; history; religion; festivities. / [ES] Resumen El presente trabajo tiene como objetivo presentar un análisis de la producción artística desarrollada en Bahia para las fiestas en honor a San Antonio. Diferentes de las prácticas litúrgicas de las iglesias, estas acciones han resistido a la espectacularización cultural mediática al ser realizadas en el ámbito doméstico. Para conocer su origen, su evolución, su expansión y los factores que en algunas ocasiones limitaron su práctica, realizamos las exposiciones Antonio! Tempo, Amor & Tradição durante casi dos décadas. Estas acciones, a través de las obras presentadas por los artistas sumadas a la producción personal desarrollada en taller, contribuyeron a la recopilación de información y recuperación de la tradición. Aunque el hito geográfico de la investigación se encuentra en Salvador, Bahía - Brasil, otros aspectos festivos observados en Portugal y España también proporcionaron apoyo analítico para el desarrollo del trabajo. Elementos simbólicos pertenecientes a otras religiones, como el Candomblé africano, también participaron en esta investigación teniendo en cuenta los enfoques sincréticos entre San Antonio y el Orixá Ogun practicados en Bahia. Palabras claves: San Antonio; arte; historia; religión; fiesta. / [CA] Resum El present treball té com a objectiu presentar una anàlisi de la producció artística desenvolupada en Bahia per a les festes en honor a Sant Antonio. Diferents de les pràctiques litúrgiques de les esglésies, aquestes accions han resistit a la espectacularización cultural mediàtica en ser realitzades en l'àmbit domèstic. Per a conèixer el seu origen, la seua evolució, la seua expansió i els factors que en algunes ocasions van limitar la seua pràctica, realitzem les exposicions Antonio! Tempo, Amor & Tradição durant quasi dues dècades. Aquestes accions, a través de les obres presentades pels artistes sumades a la producció personal desenvolupada en taller, van contribuir a la recopilació d'informació i recuperació de la tradició. Encara que la fita geogràfica de la recerca es troba en Salvador, Bahia - Brasil, altres aspectes festius observats a Portugal i Espanya també van proporcionar suport analític per al desenvolupament del treball. Elements simbòlics pertanyents a altres religions, com el Candomblé africà, també van participar en aquesta recerca tenint en compte els enfocaments sincréticos entre Sant Antonio i el Orixá Ogun practicats en Bahia. Paraules claus: Sant Antonio; art; història; religió; festa. / Costa Freire, LM. (2015). REFLEJOS DE SAN ANTONIO: ANÁLISIS DE LA PRODUCCIÓN ARTÍSTICA EN SALVADOR DE BAHIA COMO AGENTE MANTENEDOR DE UNA TRADICIÓN [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/53914

[EN] With this research it is pretended to deepen the knowledge of a specific typology of colonial sculpture, created in New Spain since the sixteenth century and that was the miscegenation product after the arrival of the Spaniards to America. It is about the lightweight sculpture made from materials derived from corn stalk: the stem, whole pith, and the finely ground pith and agglutinated, to form therewith a paste to model its parts. Corn, main nourishment of the original inhabitants of America, was used by pre-Hispanic cultures for many purposes, and with it, they also performed sculptures for represent and worship their deities. Not many copies that remain from this sculptural typology, which is included in the group known as "lightweight sculpture" as this is a main feature of most of the pieces made with corn stalk. The denomination is completed with the name of the specific material that predominates in the artwork. Thus, the images that will be studied throughout this research be referred to as "cornstalk lightweight sculptures". To increase knowledge of the works, research will address to assess the behavior of the constituent materials through exposure to the agents of deterioration of atmospheric origin that usually affect the images and are responsible for their physical, chemical, structural changes, etc. The research approach for evaluating material components will be by conducting samples that mimic the materials and the manufacturing processes of a real sculpture. These samples later will be subjected to weathering elements (light, humidity and temperature) on isolated aging chambers, designed and created for this laboratory experimentation. The final purpose of the research aimed at preservation of the sculptures, is the knowledge of the degradation mechanisms of materials, leading the researcher to understand the behavior of the artworks wherever maintenance conditions are not optimal, in order to establish appropriate parameters and formulate proposals for intervention to ensure proper conservation of the artworks. / [ES] Esta investigación se enfoca en profundizar sobre el conocimiento de una tipología específica de escultura virreinal, creada en la Nueva España a partir del siglo XVI y producto del mestizaje tras la llegada de los españoles a tierras americanas. Se trata de la escultura ligera elaborada con materiales derivados de la caña de maíz: el tallo, la médula entera y la médula molida y aglutinada, para formar con ella una pasta con la que modelar las piezas. El maíz, sustento principal de los pobladores originarios de América, era utilizado por las culturas prehispánicas para multitud de fines, y con él realizaban también obras escultóricas con las que representar y venerar a sus deidades. Esta técnica fue aprovechada durante el proceso de evangelización para la representación de imágenes católicas, principalmente cristos, que por su ligereza podían ser utilizadas para múltiples necesidades de representación de la nueva religión. No son muchos los ejemplares que se conservan de esta tipología escultórica, que se engloba en el grupo conocido como "escultura ligera". La denominación se completa con el nombre del material específico que predomina en la obra. Así, se mencionarán las imágenes que se van a estudiar a lo largo de este trabajo como "esculturas ligeras de caña de maíz". Para ampliar el conocimiento sobre las obras, la investigación se dirigirá a evaluar el comportamiento de los materiales constitutivos mediante su exposición a los agentes de deterioro de origen atmosférico que les suelen afectar y son responsables de sus variaciones físicas, químicas o estructurales. La manera de abordar la investigación para la evaluación material de los componentes será mediante la realización de probetas que imiten los materiales y procesos de elaboración de una escultura real. Estas muestras posteriormente serán sometidas a los agentes climáticos (luz, humedad y temperatura) aislados en cámaras de envejecimiento, diseñadas y creadas para esta experimentación en laboratorio. La finalidad de la investigación, dirigida a la conservación de las esculturas, es el conocimiento de los mecanismos de degradación de los materiales, que lleve al investigador a entender el comportamiento de las obras cuando las condiciones de mantenimiento no son las más apropiadas, con tal de establecer parámetros adecuados y formular propuestas de intervención que garanticen una correcta conservación de las mismas. / [CA] Amb aquesta recerca es pretén aprofundir en el coneixement d'una tipologia específica d'escultura virreinal, creada en la Nova Espanya a partir del segle XVI i producte del mestissatge després de l'arribada dels espanyols a terres americanes. Es tracta de l'escultura lleugera elaborada amb materials derivats de la canya de dacsa: la tija, la medul·la sencera i la medul·la mòlta i aglutinada, per a formar amb ella una pasta amb la qual modelar les peces. La dacsa, aliment principal dels pobladors originaris d'Amèrica, era utilitzada per les cultures prehispàniques per a multitud de finalitats, i amb ella realitzaven també obres escultòriques amb les quals representar i venerar a les seues deïtats. No són molts els exemplars que es conserven d'aquesta tipologia escultòrica, que s'engloba en el grup conegut com a "escultura lleugera" doncs és aquesta una característica principal de la majoria de les peces elaborades amb canya de dacsa. La denominació es completa amb el nom del material específic que predomina en l'obra. Així, les imatges que es van a estudiar al llarg d'aquest treball s'esmentaran com a "Escultures lleugeres de canya de dacsa". Per a ampliar el coneixement al voltant de les obres, la recerca es dirigirà a avaluar el comportament dels materials constitutius mitjançant la seua exposició als agents de deterioració d'origen atmosfèric que solen afectar a les imatges i són responsables de les seues variacions físiques, químiques, estructurals, etc. La manera d'abordar la recerca per a l'avaluació material dels components serà mitjançant la realització de provetes que imiten els materials i processos d'elaboració d'una escultura real. Aquestes mostres posteriorment seran sotmeses als agents climàtics (llum, humitat i temperatura) aïllats en càmeres d'envelliment, dissenyades i creades per a aquesta experimentació en laboratori. La finalitat de la recerca, dirigida a la conservació de les escultures, és el coneixement dels mecanismes de degradació dels materials, que porte a l'investigador a entendre el comportament de les obres quan les condicions de manteniment no són les més apropiades, amb tal d'establir paràmetres adequats i formular propostes d'intervenció que garantisquen una correcta conservació de les mateixes. / Blasco Pérez, MDV. (2015). Nace, crece y envejece. La imaginería novohispana de caña de maíz. Una aproximación al comportamiento del material [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59418

[EN] The objectives of this thesis are very simple, inquire about painting, about the Realist movement in painting and the plea and the first cause of all creative act, resulting in the perception of pictorial representation and realistic in this case. Why the representation is not abstract and realistic?, or why one or the other predominates?; the reason for the strong presence of the image in the XXI century and its pictorial representation; an analysis of the contents and composition of these images are largely the paint benchmark leads to a reflection on a greater presence of realistic painting in our country and outside it, and in our country focuses on two main geographical locations, Madrid and Valencia. The first line of research that focuses on the teacher Antonio Lopez Garcia, and has the background to his uncle Antonio López Torres and called Madrid School, which already is represented in the American photorealism that arises after the Pop-Art USA with some of its members, for example Claudio Bravo or Lopez called. The second axis is Valencia, as a core of social realism and political, while claiming not only more freedom to open up to Europe involve cultural and economic influences of the avant-garde and trends in Europe predominate, but also to an exchange, to open cultural exchanges increasingly present City increasingly curious, more interested in knowledge, more plural, and above all, the main difference is the benchmark. The model, perhaps the cause. Social evolution in the XXI century puts us at all, before a dramatic proliferation of the image, how to perceive or express, it is what changes. So the first chapter expresses some ideas that help us to understand a way of expression that has always existed but now prevails, we all enter through the eyes, the image in the XXI century is equated with the written word and voice; this communicative visual twist to what is essential to understand any realistic painting that is done today. The development of the painting, which reflects reality as the spread within the pictorial realism returns to have a greater presence in the XXI century, after the dominance of the avant-garde in the twentieth century, is in the second chapter of this research. Another objective thereof is to analyze the presence of visual realism and leading to it. The motivation of the artists and the need to represent the world through mimesis, a representation of the reality that the artist formulated as true is another question that artists are carried out from beginning to create and that this chapter addresses from the viewpoint of a painter. Another objective of this research is the analysis of how this mimetic, realistic representation interacts with other artistic disciplines, and also with new technologies, the use of social networks and the Internet as a means of dissemination and as a source of knowledge and culture visual; the analysis of how this affects the painting and vice versa, develop in the next chapter, in the XXI century. The controversy over the photographic reference or model directly the environment, cities or nature, human figure or everyday objects, the evolution of traditional genres respect to the reference, or the use of drawing, optics or new methodology and technologies such as painting process are also studied in this paper, providing certainly a rich and varied range of technical processes and contained in the current Realistic painting, a painting that can also transmit an implicit knowledge, communicate and seduce a spectator , increasingly part of a realistic painting in our country that still hosts influences from other countries and continent, that perfectly recalls the languages and techniques of the past and not encompassed in schools or certain movements involved in numerous occasions similarities. / [ES] Los objetivos de esta tesis son: investigar sobre la pintura, sobre el movimiento Realista en la pintura y sobre el motivo y la causa de todo acto creativo, la percepción que deriva en la representación pictórica y en este caso realista. ¿Por qué la representación es realista y no abstracta?, o ¿por qué predomina una u otra?; el porqué de la fuerte presencia de la imagen en el siglo XXI y su representación pictórica; un análisis de los contenidos y la composición de estas imágenes que en gran medida son el referente de la pintura, conduce a una reflexión sobre una mayor presencia de la pintura Realista en nuestro país y fuera de él, y en nuestro país se centra en dos localizaciones geográficas principales, la Comunidad de Madrid y la Comunidad Valenciana. El primer eje de la investigación que se centra en el maestro Antonio López García, y tiene como antecedentes a su tío, Antonio López Torres y a la llamada Escuela Madrileña, que ya se ve representada en el fotorrealismo Americano que surge tras el Pop-Art en EE.UU con algunos de sus miembros, por ejemplo Claudio Bravo o los denominados López. El segundo eje, es la Comunidad Valenciana, como núcleo principal de un Realismo más social, a la vez que más reivindicativo no solo de la libertad que la apertura a Europa cultural y económica conllevan, influencias de las vanguardias y tendencias que en Europa predominan, sino también a un intercambio, a una Ciudad abierta con intercambios culturales cada día más presentes, cada vez más curiosa, más interesada en el conocimiento, más plural, y sobre todo, la diferencia principal es el referente. El modelo, tal vez la causa. La evolución social en la que el siglo XXI nos sitúa, a todos, ante una espectacular proliferación de la imagen, la manera de percibirla o expresar, es lo que cambia. Por eso el primer capítulo expresa algunas ideas que nos ayudan a comprender una manera de expresión que siempre ha existido pero que ahora predomina, todo nos entra por los ojos, la imagen en el siglo XXI se equipara con la palabra escrita y con la voz; este giro comunicativo a lo visual es imprescindible para comprender cualquier pintura realista que se realiza en la actualidad. El desarrollo de la pintura, la realidad que refleja y como la transmite dentro del realismo pictórico que vuelve a tener una mayor presencia en el siglo XXI, tras el predominio de las vanguardias en el siglo XX, se trata en el Capítulo segundo de esta investigación. Otro de los objetivos de la misma es el análisis de esa presencia del realismo pictórico y que lleva a ella. La motivación de los artistas y la necesidad de representar el mundo a través de la mimesis, una representación de la realidad que el artista formula como verdadera es otra de las preguntas que los artistas se llevan cabo desde que empiezan a crear y que este capítulo responde desde el punto de vista de un pintor. Otro de los objetivos de esta investigación es el análisis de cómo esta representación mimética, realista interactúa con otras disciplinas artísticas, y también con las nuevas tecnologías, el uso de las redes sociales e internet como medio de difusión y como fuente de conocimiento y de cultura visual; el análisis de cómo afecta todo esto a la pintura y viceversa, se desarrollan en el siguiente capítulo, en el siglo XXI. La polémica sobre el referente fotográfico o que el modelo sea directamente el entorno, las ciudades o la naturaleza, la figura humana o los objetos cotidianos, la evolución de los géneros tradicionales respecto al referente, o el uso del dibujo, la óptica o las nuevas tecnologías como metodología y proceso pictórico también se estudian en este documento, aportando sin duda un rico y variado espectro de procesos técnicos y contenidos en la pintura Realista actual, una pintura que, puede también transmitir un conocimiento implícito, comunicar, y seducir a un espectador, cada día más / [CA] Els objectius d'aquesta tesi són: investigar sobre la pintura, sobre el moviment Realista en la pintura i sobre el motiu i la causa primera de tot acte creatiu, la percepció que deriva en la representació pictòrica i en aquest cas realista. Per què la representació és realista i no abstracta ?, o ¿per què predomina una o altra? el perquè de la forta presència de la imatge en el segle XXI i la seva representació pictòrica; una anàlisi dels continguts i la composició d'aquestes imatges que en gran mesura són el referent de la pintura, condueix a una reflexió sobre una major presència de la pintura Realista al nostre país i fora d'ell, i al nostre país se centra en dos localitzacions geogràfiques principals, la Comunitat de Madrid i la Comunitat Valenciana. El primer eix de la investigació que se centra en el mestre Antonio López García, i té com a antecedents al seu oncle, Antonio López Torres ja l'anomenada Escola Madrilenya, que ja es veu representada en el fotorealisme Americà que sorgeix després el Pop-Art a EE.UU amb alguns dels seus membres, per exemple Claudio Bravo o els anomenats López. El segon eix, és la Comunitat Valenciana, com a nucli principal d'un Realisme més social, alhora que més reivindicatiu no solament de la llibertat que l'obertura a Europa cultural i econòmica comporten, influències de les avantguardes i tendències que en Europa predominen, sinó també a un intercanvi, a una Ciutat oberta amb intercanvis culturals cada dia més presents, cada vegada més curiosa, més interessada en el coneixement, més plural, i sobretot, la diferència principal és el referent. L'evolució social en la qual el segle XXI ens situa, a tots, davant d'una espectacular proliferació de la imatge, la manera de percebre-o expressar, és el que canvia. El primer capítol expressa algunes idees que ens ajuden a comprendre una manera d'expressió que sempre ha existit però que ara predomina, la imatge en el segle XXI s'equipara amb la paraula escrita i amb la veu; aquest gir comunicatiu al visual és imprescindible per a comprendre qualsevol pintura realista que es realitza en l'actualitat. El desenvolupament de la pintura, la realitat que reflecteix i com la transmet dins del realisme pictòric que torna a tenir una major presència al segle XXI, després del predomini de les avantguardes al segle XX, es tracta en el capítol segon d'aquesta investigació . Un altre dels objectius de la mateixa és l'anàlisi d'aquesta presència del realisme pictòric i que porta a ella. La motivació dels artistes i la necessitat de representar el món a través de la mimesi, una representació de la realitat que l'artista formula com a veritable és una altra de les preguntes que els artistes es duen terme des que comencen a crear. Un altre dels objectius d'aquesta investigació és l'anàlisi de com aquesta representació mimètica, realista interactua amb altres disciplines artístiques, amb les noves tecnologies, l'ús de les xarxes socials i internet com a mitjà de difusió i com a font de coneixement i de cultura visual; l'anàlisi de com afecta tot això a la pintura i viceversa, es desenvolupen en el següent capítol, al segle XXI. La polèmica sobre el referent fotogràfic o que el model sigui directament l'entorn, les ciutats o la natura, la figura humana o els objectes quotidians, l'evolució dels gèneres tradicionals respecte al referent, o l'ús del dibuix, l'òptica o les noves tecnologies com a metodologia i procés pictòric també s'estudien, aportant sens dubte un ric i variat espectre de processos tècnics i continguts en la pintura Realista actual, una pintura que, pot també transmetre un coneixement implícit, comunicar, i seduir un espectador d'una pintura Realista al nostre país que segueix albergant influències d'altres països i continent, que recuperat els llenguatges i les tècniques del passat i que sense englobar-se en escoles o moviments determinats / Cañadas Mata, FJ. (2016). EL REALISMO EN LA PINTURA ESPAÑOLA DEL SIGLO XXI. Un estudio crítico sobre autores, dimensión y situación [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63467

From separation to the union with itself, from desertion to the assumption of inner responsibility, human conscience uses art to transform itself within boredom, as well as within its historical aspects. Since ancient times human being have referred to the destructive potential of boredom, but also to a certain link with creativity, considered either divine or natural in origin. It seems that from the most virtuous to the most banal of activities, boredom threatens to point at a mysterious void with no meaning that challenges the capacity of our conscience to create its own meaning. This void is feared by contemporary society, which struggles to avoid it by denying it in the form of the mere behavioral study of those involved, their abandonment in consumerist dynamics and, of course, direct criticism to the phenomenon of boredom itself. Precisely, in this last case of projection into criticism, we find the access to the unconscious implications of those transformation factors. Such implications prepare for its experience. They will be mainly the criticism itself, but above all the mechanism of the judgement or underlying devaluation which limits the reality we observe according to personal impressions which rule out some fundamental features of the artistic phenomenon as a whole. The judgement cannot avoid representing the judge, and, when that sensitive richness of reality is reduced, it cannot avoid finding in this judge the same devaluation it projects. This creative recognition of conscience, which science and avant-garde art stated along the 20th century, is the key to having a more creative life, since it allows the individual to be integrated as the centre of their experience of time. Even more so in boredom, whose effects on perception take us all the way from a stressful time which seems endless (a gap between time and reality) to the temporary suspension of the instant where our whole world is questioned. Avant-garde art has reflected this path towards the depths of boredom between the questioning of its present time and the promise of creative fulfillment. That is the reason why, from the very start, avantgarde has interpreted it according to its "negative" or "positive", separatist or unitary, aspects, event though the latter has gone practically unnoticed. The hatred declared by artists express that the first avantgarde period started to consider this emotion as a landmark in the process of creative liberation. It is in the second period that boredom is revisited with a more unifying intention by artists who renew the social function of art according to the experience of time. Thanks to this second movement and its promiscuous spread, time definitely becomes an artistic object and so does boredom, linked to it. Fort he first time boredom is used and shown openly as one more possibility of the creative and artistic experience open to interpretation, between the separatist disillusion and the conscious and spontaneous unity regarding creative processes. This phenomenon is growing in today's art. Both the number of works and of exhibitions increase at an international level. The proposals of Kama Sokolnicka, Nargess Hashemi or Navid Nuur, among others, deal with a bored conscience that is observed from the all-embracing cohesion with the world. Therefore, boredom gives way to the direct and present experience of individual creativity. That is why the work of art will not necessarily be shown as representing boredom in unity or separation, but rather as a product of learning through boredom. Artists do no longer worry about showing their boredom, because instead of projecting it on the world, they have understood that its solution needs to go through the transformation of their perceptions. / De la separación a la unión consigo misma, del abandono a la toma de responsabilidad interior, la conciencia humana utiliza el arte para transformarse en el aburrimiento, así como en sus vertientes históricas. Desde la antigüedad se ha referido su potencial destructor pero también cierto vínculo con la capacidad creativa humana, bien fuera considerada de origen divino o natural. Y es que parece ser que de la más virtuosa a la más banal de las actividades, el aburrimiento amenaza señalando a un misterioso vacío de sentido que reta la capacidad de la conciencia para crear significado propio. Vacío que la sociedad contemporánea teme y se afana en esquivar al negarlo mediante el mero estudio conductual de los afectados, el abandono de estos a las dinámicas de consumo y cómo no, la crítica directa hacia el fenómeno mismo del aburrimiento. Precisamente, en este último caso de proyección en la crítica encontramos el acceso a las implicaciones inconscientes de estos factores del aburrimiento. Implicaciones que desde el centro de la conciencia aburrida predisponen a su experiencia. Estas serán eminentemente la crítica, pero sobre todo el mecanismo del juicio o desvalorización subyacente que acota la realidad observada en base a impresiones personales que descartan caracteres fundamentales del fenómeno artístico en su totalidad. De esta forma el juicio no puede evitar representar al juez así como, al reducir la riqueza sensitiva de la realidad, encontrar en este juez la misma desvalorización que proyecta. Este reconocimiento creativo de la conciencia, tal como la ciencia y el arte de vanguardia recuerdan en el siglo XX, es la clave para tener una vida más creativa al permitir integrar al individuo como centro de su experiencia temporal. Más aun en el aburrimiento, cuyos efectos sobre la percepción nos lleva de un tiempo estresante que parece no acabar nunca a la suspensión temporal del instante donde todo nuestro mundo es cuestionado. El arte de vanguardia ha reflejado este recorrido hacia las profundidades del aburrimiento entre el cuestionamiento de su tiempo presente y la promesa de plenitud creadora. Por esto desde sus inicios la vanguardia lo ha interpretado desde vertientes "negativa" o "positiva", separatista o unitaria, aunque esta última haya pasado casi desapercibida. La simpatía y odio declarados por los artistas expresan de forma nítida que durante el primer periodo de vanguardia esta emoción es una encrucijada en el proceso creativo. Es en el segundo periodo cuando el aburrimiento se interpreta íntegramente. Gracias a esto el tiempo se incorpora como objeto artístico y ligado a él, el aburrimiento. Por primera vez, el aburrimiento se utiliza y muestra como una posibilidad más de la experiencia creativa y artística abierta a la interpretación, entre el desencanto separatista y la unidad consciente y espontánea por los procesos creativos. Este fenómeno gana expansión en el arte actual. Tanto las obras como las exposiciones crecen internacionalmente. Las propuestas de Kama Sokolnicka, Nargess Hashemi o Navid Nuur, entre otras, abordan una conciencia aburrida que se observa desde la cohesión totalizadora con el mundo. Por lo tanto, el aburrimiento da paso a la experiencia directa y presente de la creatividad individual. Por esto la obra ya no se mostrará necesariamente como representación de aburrimiento en unidad o separación sino más bien como un producto del aprendizaje a través de él. Los artistas ya no se preocupan en mostrar su aburrimiento porque en vez de proyectarlo sobre el mundo, han comprendido que su solución pasa por la transformación de sus percepciones. / De la separació a la unió amb si mateixa, de l'abandó a la presa de responsabilitat interior, la consciència humana utilitza l'art per a transformar-se en l'avorriment, així com en els seus vessants històrics. Des de l'antiguitat totes les veus que ho han tractat en profunditat s'han referit al potencial destructor però també a cert vincle amb la capacitat creativa, bé fóra considerada d'origen diví o natural. I és que sembla ser que de la més virtuosa a la més banal de les activitats, l'avorriment amenaça assenyalant a un misteriós buit de sentit que repta la capacitat de la consciència per a crear significat propi. Buit que la societat contemporània tem i malda per esquivar en negar-ho mitjançant el mer estudi de la conducta dels afectats, l'abandó d'aquests a les dinàmiques de consum i com no, la crítica directa cap al fenomen mateix de l'avorriment. Precisament, en aquest últim cas de projecció en la crítica trobem l'accés a les implicacions inconscients d'aquests factors de l'avorriment. Implicacions que des del centre de la consciència avorrida, predisposen a la seua experiència. Aquestes seran eminentment la crítica mateixa, però sobretot el mecanisme del judici o desvaloració subjacent que fita la realitat observada sobre la base d'impressions personals que descarten caràcters fonamentals del fenomen artístic en la seua totalitat. D'aquesta forma el judici no pot evitar representar al jutge així com, en reduir la riquesa sensitiva de la realitat, trobar en aquest jutge la mateixa desvaloració que projecta. Aquest reconeixement creatiu de la consciència, tal com la ciència i l'art d'avantguarda han recordat al llarg del segle XX, és la clau per a tenir una vida més creativa en permetre integrar a l'individu com a centre de la seua experiència temporal. Més encara en l'avorriment, del qual els efectes sobre la percepció ens porta d'un temps estressant que sembla no acabar mai a la suspensió temporal de l'instant on tot el nostre món és qüestionat. L'art d'avantguarda ha reflectit aquest recorregut cap a les profunditats de l'avorriment entre el qüestionament del seu temps present i la promesa de plenitud creadora. Per açò des dels seus inicis l'avantguarda ho ha interpretat des dels seus vessants "negativa" o "positiva", separatista o unitària, encara que aquesta última haja passat pràcticament desapercebuda. La simpatía i l'odi que els artistes del primer període d'avantguarda expressen considera aquesta emoció com un encreuament en el procés d'alliberament creatiu. Serà en el segon període quan l'avorriment és tornat a visitar amb una intenció més integradora per artistes que renoven la funció social de l'art sobre la base de l'experiència temporal. Gràcies a aquest segon moviment i la seua promíscua dispersió, el temps s'incorpora definitivament com a objecte artístic i lligat a ell, l'avorriment. L'avorriment s'utilitza i mostra per primera vegada sense embuts, com una possibilitat més de l'experiència creativa i artística oberta a la interpretació, entre el desencantament separatista i la unitat conscient i espontània pels processos creatius. Aquest fenomen guanya expansió en l'art actual. Tant les obres com les exposicions creixen internacionalment. Les propostes de Kama Sokolnicka, Nargess Hashemi o Navid Nuur, entre d'altres, aborden una consciència avorrida que s'observa des de la cohesió totalitzadora amb el món. Per tant, l'avorriment dóna pas a l'experiència directa i present de la creativitat individual. Per açò l'obra ja no es mostrarà necessàriament com a representació d'avorriment en unitat o separació sinó més aviat com un producte de l'aprenentatge a través d'ell. Els artistes ja no es preocupen a mostrar el seu avorriment perquè en comptes de projectar-ho sobre el món, han comprès que la seua solució passa per la transformació de les seues percepcions. / Velasco Caballero, S. (2017). EL TIEMPO A SECAS. Estudio sobre las posibilidades creativas del aburrimiento aplicadas a la creación artística [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86212

Since the birth of photography, at the end of the nineteenth century, there has been much progress in the field of this 'new' technique. It is a delicate means which in a subtle way managed to become an additional artistic category of fine arts. Its ability to be hybrid and fuse with different elements gave photography the opportunity to create new artistic genres through the hand of great artists. It has been, and continues to be, used as a vehicle and material for all those who use it to provide evidence of their existence, especially in conceptual art, where artworks can be read and interpreted in many different ways. The purpose of this research is to identify the different uses of photography in contemporary art throughout the analysis of the hybrid forms that have emerged. The study is a historical overview which begins from the early experimentations, then focuses on the period of highest creativity - the eighties - and ultimately on the latest trends. This contribution to the study of photography's hybrid techniques helps to determine the different materials used over the years and the latest trends employed by artists, as well as the challenges faced by conservator-restorers. The results were achieved by evaluating and analysing the opinions of the sector experts, that is to say artists, conservator-restorers and art curators. Keywords: contemporary art, photography, hybrids, conservation / Desde que naciese la fotografía, a finales del s. XIX, muchos son los avances que han surgido en torno a esta 'nueva' técnica. Se trata en definitiva de un medio delicado que ha conseguido con la misma sutileza, posicionarse como una más de las categorías artísticas de las bellas artes. Su capacidad de hibridación y fusión le han dado la posibilidad de crear nuevos géneros artísticos de la mano de grandes artistas. Ha sido, y todavía lo sigue siendo, utilizada como vehículo y materia por todos aquellos que la adoptan para testimoniar su existencia, sobre todo en el arte conceptual, donde las obras pasan a tener múltiples lecturas e interpretaciones. En este trabajo de investigación, se ha realizado una revisión de los diferentes usos de la fotografía en el arte contemporáneo, analizando las diferentes formas híbridas que han surgido, todo ello realizando una revisión histórica desde sus primeras experimentaciones, pasando por el periodo de mayor creatividad, durante los años '80, y llegando a las últimas tendencias. Con esta aportación al estudio de los híbridos fotográficos se ha contribuido a determinar los diferentes materiales que se han venido utilizando y las últimas tendencias que están empleando los artistas, así como las problemáticas a las cuales se enfrentan los conservadores-restauradores y todo ello valorando y analizando, las diferentes opiniones de los especialistas del sector, es decir, los propios artistas, los conservadores-restauradores y los gestores del arte. Palabras clave: arte contemporáneo, fotografía, híbridos, conservación. / Des que va nàixer la fotografia, a finals del s. XIX, molts són els avanços que han sorgit entorn da aquesta 'nova' tècnica. Es tracta en definitiva d'un mitjà delicat que ha aconseguit amb la mateixa subtilesa, posicionar-se com una més de les categories artístiques de les belles arts. La seua capacitat de hibridació i fusió li han donat la possibilitat de crear nous gèneres artístics de la mà de grans artistes. Ha sigut, i encara ho continua sent, utilitzada com a vehicle i matèria per tots aquells que l'adopten per a testimoniar la seua existència, sobretot en l'art conceptual, on les obres passen a tindre múltiples lectures i interpretacions. En este treball d'investigació, s'ha realitzat una revisió dels diferents usos de la fotografia en l'art contemporani, analitzant les diferents formes híbrides que han sorgit, tot això realitzant una revisió històrica des de les seues primeres experimentacions, passant pel període de major creativitat, durant els anys '80, i arribant a les últimes tendències. Amb esta aportació a l'estudi dels híbrids fotogràfics s'ha contribuït a determinar els diversos materials que s'han utilitzat i les últimes tendències que estan utilitzant els artistes, així com les problemàtiques a les quals s'enfronten els conservadors-restauradors i sobre tot valorant i analitzant, les diferents opinions dels especialistes del sector, és a dir, els propis artistes, els conservadors-restauradors i els gestors de l'art. Paraules clau: art contemporani, fotografia, híbrids, conservació. / Montolio Debón, MP. (2017). HÍBRIDOS FOTOGRÁFICOS EN EL ARTE CONTEMPORÁNEO. Un estudio para su conservación [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/89096

El carácter de la fotografía como objeto cultural no ha sido definido en su totalidad, lo que ha provocado deficiencias en las medidas de conservación y restauración apropiadas a su naturaleza físico-química. Con ello, la demanda de especialistas y la necesidad de profundizar en los métodos científicos para el análisis de su materialidad, ha provocado una problemática en la definición de criterios, originada por la dificultad en la identificación de los procesos fotográficos. Este trabajo, se centra en la caracterización de impresiones fotográficas históricas pertenecientes a un acervo de alto valor cultural, el del maestro mexicano Julián Carrillo. Su legado de valor histórico, tecnológico y artístico, recoge una importante colección fotográfica de donde se han extraído 10 muestras para los análisis de caracterización. Se han empleado técnicas no invasivas poco exploradas en bienes de esta naturaleza, lo que ha proporcionado datos significativos. Las técnicas se han dividido en superficiales y compositivas. Las primeras se refieren a la Microscopía de Fuerza Atómica (AFM) y Microscopía Confocal. Las compositivas se basan en Espectroscopía Infrarroja Micro-FTIR, Elipsométrica (IRSE) y Raman. Gracias a los estudios científicos, se han podido caracterizar todas las muestras en profundidad, logrando reconocer el aglutinante de la emulsión fotográfica y otros compuestos como el sulfato de bario y algunos recubrimientos. Además, de acuerdo a la discusión de los resultados, se propone una metodología y una guía para la identificación de procesos fotográficos de impresión a la albúmina, colodión y gelatina. / The concept of photography as a cultural object has not been completely understand, which has led to bad practices in the employment of the most appropriate conservation and restoration measures according to its physicochemical nature. Therefore, there is a demand of specialist able to find accurate scientific methods for the analysis of their physical properties. However, as the identification of the photographic processes is a hard task, a discussion about the criteria definition is aroused. This work focuses on the characterization of historical photographic prints from a collection of high cultural value that belongs to the Mexican master Julián Carrillo. Its legacy of historical, technological and artistic value includes an impressive photographic collection from which 10 samples have been selected for the characterization analysis. In order to perform the characterization analysis we have employed non-invasive techniques that have not been typically used in photography, which has provided significant data. They have been classified into superficial and compositional techniques. The first ones refer to Atomic Force Microscopy (AFM) and Confocal Microscopy. The second ones are based on Micro-FTIR, Ellipsometric (IRSE) Infrared Spectroscopy and Raman methods. Thanks to the scientific studies, it has been possible to characterize all the samples in depth, being able to recognize the binder of the photographic emulsion and other compounds as the barium sulfate and several coatings. According with the obtained results, a new methodology for the identification of photographic printing processes for albumen, collodion and gelatin are proposed. / El caràcter de la fotografia com a objecte cultural no ha estat definit en la seua totalitat, el que ha provocat deficiències en les mesures de conservació i restauració apropiades a la seua naturalesa fisicoquímica. Amb això, la demanda d'especialistes i la necessitat d'aprofundir en els mètodes científics per a l'anàlisi de la seua materialitat, ha provocat una problemàtica en la definició de criteris, originada per la dificultat en la identificació dels processos fotogràfics. Aquest treball, es centra en la caracterització d'impressions fotogràfiques històriques pertanyents a un patrimoni d'alt valor cultural, el del mestre mexicà Julián Carrillo. El seu llegat de valor històric, tecnològic i artístic, recull una important col·lecció fotogràfica d'on s'han extret 10 mostres per a els anàlisis de caracterització. S'han emprat tècniques no invasives poc explorades en béns d'aquesta naturalesa, el que ha proporcionat dades significatives. Les tècniques s'han dividit en superficials i compositives. La primera es refereix a la Microscòpia de Força Atòmica (AFM) i Microscòpia Confocal. Les compositives es basen en Espectroscòpia Infraroja Micro-FTIR, Elipsométrica (IRSE) i Raman. Gràcies als estudis científics, s'han pogut caracteritzar totes les mostres en profunditat, aconseguint reconèixer l'aglutinant de l'emulsió fotogràfica i altres compostos com el sulfat de bari i alguns recobriments. A més, d'acord amb la discussió dels resultats, es proposa una metodologia i una guia per a la identificació de processos fotogràfics d'impressió a l'albúmina, col·lodió i gelatina. / Nieto Villena, A. (2017). CARACTERIZACIÓN DE IMPRESIONES FOTOGRÁFICAS HISTÓRICAS. EL ACERVO FOTOGRÁFICO DEL MAESTRO JULIÁN CARRILLO, MÉXICO [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/95416

¿Por qué ya no basta estar en la ordinariedad off-line del aquí-ahora? Partiendo de la premisa de que hay en las actuales prácticas de mediación algo que escapa al simple cooptar mercadológico de la subjetividad, veremos en el acto de ininterrumpidamente tocar pantallas la búsqueda de un deseo común con las prácticas de la meditación: o deseo de ilimitación, o de iluminación. Para ello, el presente estudio busca investigar tal deseo, cruzando las prácticas de la mediación y de la meditación a partir del siguiente problema de pesquisa: "¿cómo el deseo de omnipresencia viene produciendo modos de expansión del substrato biológico?". Investigaremos tal cuestión a partir de una tríade metodológica que teóricamente alía una arqueología de los medios (PARIKKA, 2012) a la experiencia (FOUCAULT, 2011a), práctica de una etnografía sensorial (PINK, 2009), organizada formalmente a través de un juego vampyrotheutico (FLUSSER & BEC, 2011), de analogías que se complementan tal como un espejo invertido (BERNARDO, 2011), materializando aquello que Flusser urgía por "fenomenología del cuerpo" (FLUSSER, 1974). Conceptualmente, entenderemos tanto mediación como meditación, como modalidades de expansión operacionalizadas a partir de la noción de antropotecnia, o sea, "técnicas por las cuales las comunidades de la especie humana y los individuos que las componen actúan sobre su propia naturaleza animal, con el intuito de guiar, expandir, modificar o domesticar su substrato biológico" (ROMANDINI, 2012, p. 9). En este recorrido, organizaremos el trayecto de pesquisa en tres capítulos: 1) mediación, 2) meditación y 3) medi(t)ación. En el primero, sistematizaremos el deseo de omnipresencia a partir de una arqueología material de la pantalla dividida en tres etapas: pantallas y choques; pantallas y puntos; y pantallas y ondas. En el segundo, sistematizaremos el deseo de ilimitación mediado no ya por la pantalla de smartphones, sino por las siete pantallas internas de la mente (ÁNANDAMÚRTI, 2005), a partir de una arqueología material de la mente dividida en tres etapas: mente y ondas; mente y punto; y mente y choque. Finalmente, en la última fase, titulada "medi(t)ación", investigaremos el encuentro entre mediación y meditación, mente y pantalla (PEPPERELL, 2006), a partir de una economía general de la luz que busca reprogramar los afectos de modo a hacer del cuerpo un cuerpo de luz, tal como el modelo del cuerpo resurrecto de Cristo (ROMANDINI, 2012). Esperamos que el trazado de esta larga y discontinua caminata de cuatro años pueda dar visibilidad a los límites en juego en el tan humano deseo de querer ser más que el cuerpo. / Why is not it enough just to be in the offline ordinariness of the here-now? Starting from the premise that there is something in the current practices of mediation that escapes the mere market co-opting of subjectivity, we will see in the act of uninterruptedly touching screens the search for a common desire for the practices of meditation: the desire for unlimited, or enlightenment. To this end, the present study aims to investigate this desire by crossing the practices of mediation and meditation from the following research problem: "How does the desire for omnipresence produce modes of expansion of the biological substrate?" We will investigate this question from a methodological triad that theoretically allies an archeology of the media (PARKKA, 2012) to practical experience (FOUCAULT, 2011a) of a sensorial ethnography (PINK, 2009) formally organized through a vampyrotheutic game (FLUSSER & BEC, 2011) of analogies that complement each other like an inverted mirror (BERNARDO, 2011), materializing what Flusser urged by a "body phenomenology" (FLUSSER, 1974). Conceptually, we will understand mediation and meditation as modes of expansion operationalized from the notion of anthropotechnology, that is, "techniques by which the communities of the human species and the individuals that compose them act on their own animal nature with the intention of guiding, expanding, modifying or domesticating its biological substratum" (ROMANDINI, 2012, p. 9). In this course, we will organize the research route in three chapters: 1) mediation, 2) meditation and 3) medi(t)ation. In the first, we will study the desire for omnipresence from a material archeology of the screen divided into three stages: screens and shocks; screens and dots; and screens and waves. In the second, we will enter into the desire for omnipresence mediated no longer by the screen of smartphones, but by the seven inner screens of the mind (ÁNAMAMÚRTI, 2005). As a substrate for the unlimited, we will follow a material archeology of the mind along three stages: mind and waves; mind and point; and mind and shock. Finally, in the last phase titled "medi(t)ation", we will investigate the encounter between mediation and meditation, mind and screen (PEPPERELL, 2006) from a general economy of light that aims to reprogram the affections in order to make the body a body of light just like the resurrected body of Christ (ROMANDINI, 2012). We hope that the tracing of this long and discontinuous four-year walk can give visibility to the limits at stake in the so human desire to be more than the body. / Per què ja no és suficient de romandre en l'ordinarietat off-line de l'ara i ací? Partint de la premissa que hi ha en les actuals pràctiques de mediació alguna cosa que escapa a la simple cooptació mercadològica de la subjectivitat, veurem en l'acte de tocar ininterrompudament pantalles la cerca d'un desig comú amb les pràctiques de la meditació: o desig d'il¿limitació, o d'il¿luminació. Per a açò, el present estudi cerca investigar aquest desig, creuant les pràctiques de la mediació i de la meditació a partir del següent problema de perquisició: "com el desig d'omnipresència ve produint maneres d'expansió del substrat biològic?". Investigarem aquesta qüestió a partir d'una tríada metodològica que teòricament alia una arqueologia dels mitjans (PARIKKA, 2012) a l'experiència (FOUCAULT, 2011a), pràctica d'una etnografia sensorial (PINK, 2009), organitzada formalment a través d'un joc vampyrothèutic (FLUSSER & BEC, 2011), d'analogies que es complementen tal com un espill invertit (BERNARDO, 2011), materialitzant allò que Flusser urgia per "fenomenologia del cos" (FLUSSER, 1974). Conceptualment, entendrem tant mediació com meditació, com a modalitats d'expansió operacionalitzades a partir de la noció d'antropotècnia, o siga, "tècniques per les quals les comunitats de l'espècie humana i els individus que les componen actuen sobre la seua pròpia naturalesa animal, amb la intenció de guiar, expandir, modificar o domesticar el seu substrat biològic" (ROMANDINI, 2012, p. 9). En aquest recorregut, organitzarem el trajecte de perquisició en tres capítols: 1) mediació, 2) meditació i 3) medi(t)ació. En el primer, sistematitzarem el desig d'omnipresència a partir d'una arqueologia material de la pantalla dividida en tres etapes: pantalles i xocs; pantalles i punts; i pantalles i ones. En el segon, sistematitzarem el desig d'il¿limitació mediat no ja per la pantalla de smartphones, sinó per les set pantalles internes de la ment (ÁNANDAMÚRTI, 2005), a partir d'una arqueologia material de la ment dividida en tres etapes: ment i ones; ment i punt; i ment i xoc. Finalment, en l'última fase, titulada "medi(t)ació", investigarem la trobada entre mediació i meditació, ment i pantalla (PEPPERELL, 2006), a partir d'una economia general de la llum que cerca reprogramar els afectes de manera a fer del cos un cos de llum, tal com el model del cos ressurrecte de Crist (ROMANDINI, 2012). Esperem que el traçat d'aquesta llarga i discontínua caminada de quatre anys puga donar visibilitat als límits en joc en el desig tan humà de voler ser més que el cos. / Mozzini, C. (2018). CUERPOS DE LUZ: afectos de la imagen ubicua [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/111835

[EN] This thesis has been conceived as an original research work due to the development of archaeological excavation at underwater site Bajo de la Campana, San Javier (Murcia), under the agreement signed between The Ministry of Culture of Spain and The Institute of Nautical Archaeology, Texas A&M University, through out 2007-2011. As a result of these works an extraordinary cargo of a Phoenician shipwreck was recovered, which is deposited at The National Museum of Underwater Archaeology of Cartagena. They stand out for their uniqueness, sixty six Phoenician elephant tusks and tusks fragments, some with inscriptions. This find testify, for the first time, Phoenician ivory trade in the Iberian Peninsula. The museum's conservation laboratory has continued the work begun with the agreement and currently has, as one of its main working lines, the conservation of Bajo de la Campana's Phoenician cargo, for which has been implemented a conservation program that provides actions before, during and after underwater archaeological excavation. Due to the fact that not many conservation procedures are known, the research done as part of this thesis aims to establish the best strategies for waterlogged archaeological ivory conservation. In this research different issues have been dealt with, such as the study of the composition and hierarchical structure of ivory, the impact of marine environment alteration factors as well as the deterioration processes it generates. These tasks have helped us to find appropiate conservation procedures suitable to waterlogged ivory special features, according to conservation ethical codes. Through the practical phase of this research we have characterized waterlogged archaeological ivory from Bajo de la Campana, undegraded modern ivory and site burial conditions, that have allowed us to define their conservation initial state, the extent of degradation and how it affects their original physical-mechanical properties. Since traditional drying and consolidation procedures are not effective for waterlogged archaeological ivory, we have worked with plastination procedure, a method borrowed from medicine. This study has tested this procedure on Bajo's waterlogged archaeological ivory and, as a result, the satisfactory effectiveness of this method has been demostrated, becoming a suitable alternative to preserve ivory. / [ES] La presente tesis doctoral se concibe como una investigación original llevada a cabo a raíz del proyecto de intervención arqueológica en el yacimiento subacuático del Bajo de la Campana, San Javier (Murcia), que se desarrolló en virtud del Convenio firmado entre el Ministerio de Cultura de España y el Institute of Nautical Archaeology de la Texas A&M University durante el periodo 2007-2011. Como resultado de estos trabajos de intervención arqueológica se ha recuperado el extraordinario cargamento de un pecio fenicio, que se encuentra depositado en el Museo Nacional de Arqueología Subacuática de Cartagena. Por su singularidad destacan sesenta y seis ejemplares de defensas y fragmentos de defensa de elefante de época fenicia, algunas de ellas con inscripciones que documentan, por primera vez, el comercio eborario en época fenicia en nuestra península. El laboratorio de conservación y restauración del museo ha continuado con los trabajos iniciados en el arriba mencionado convenio y actualmente tiene, como una de sus líneas de trabajo, la conservación de los materiales recuperados del mismo que se concreta en la implementación de un programa de conservación que contempla actuaciones ANTES, DURANTE y DESPUÉS de la intervención arqueológica subacuática. La investigación realizada en esta tesis doctoral tiene como objetivo establecer estrategias óptimas para la conservación del marfil de procedencia subacuática. Esta investigación nace de la necesidad de conservar estas defensas de elefante, ya que son escasos los procedimientos de conservación conocidos por su escasa presencia en los yacimientos arqueológicos. En la investigación se han contemplado diferentes aspectos, tales como el estudio de la composición y estructura jerárquica del marfil, la comprensión del impacto de los factores de alteración propios del medio subacuático así como de los procesos de deterioro que generan. Todos estos aspectos han aportado luz acerca de los procedimientos de conservación más adecuados, que responden a las especiales características del marfil de procedencia subacuática, en concordancia con los criterios deontológicos de la conservación. A través de la fase práctica del trabajo de investigación hemos caracterizado marfil arqueológico anegado procedente del Bajo de la Campana que, por comparación con marfil no degradado y el estudio de las condiciones de enterramiento en el yacimiento, nos ha permitido definir su estado de conservación, la extensión de su degradación y cómo afecta a sus propiedades físico-mecánicas originales. Debido a que los tratamientos de secado y consolidación tradicionales no resultan efectivos para este tipo de material, hemos profundizado en la valoración de la aplicabilidad a piezas de marfil arqueológico subacuático de un procedimiento diseñado inicialmente para otras disciplinas, como es el procedimiento de la plastinación en medicina. El estudio llevado a cabo ha ensayado este procedimiento en el marfil arqueológico anegado del Bajo de la Campana, demostrándose una satisfactoria efectividad, lo cual hace que este método constituya una posible alternativa a la conservación del marfil de procedencia subacuática. / [CA] La present tesi doctoral es concep com una investigació original duta a terme arran del projecte d'intervenció arqueològica al jaciment subaquàtic del Bajo de la Campana, San Javier (Múrcia), que es va desenvolupar gràcies al conveni signat entre el Ministeri de Cultura d'Espanya i l'Institute of Nautical Archaeology de la Texas A & M University durant el període 2007-2011. Com a resultat d'aquests treballs d'intervenció arqueològica s'ha recuperat un carregament extraordinari d'un vaixell fenici, que es troba dipositat en el Museo Nacional de Arqueología Subacuática de Cartagena. Per la seva singularitat destaquen seixanta-sis exemplars de defenses i fragments de defensa d'elefant d'època fenícia, algunes d'elles amb inscripcions que documenten, per primera vegada, el comerç d'ivori en època fenícia a la Península Ibèrica. El laboratori de conservació i restauració del museu ha continuat amb els treballs iniciats en l'esmentat conveni i actualment té, com una de les seves línies de treball, la conservació dels materials recuperats del mateix que es concreta en la implementació d'un programa de conservació que contempla actuacions ABANS, DURANT i DESPRÉS de la intervenció arqueològica subaquàtica. La investigació realitzada en aquesta tesi doctoral té com a objectiu establir estratègies òptimes per a la conservació de l'ivori de procedència subaquàtica. Aquesta investigació neix de la necessitat de conservar aquestes defenses d'elefant, perquè són escassos els procediments de conservació coneguts per la seva escassa presència en els jaciments arqueològics. En la investigació s'han tingut en compte diferents aspectes, com ara l'estudi de la composició i estructura jeràrquica de l'ivori, la comprensió de l'impacte dels factors d'alteració propis del medi subaquàtic, així com dels processos de deteriorament que generen. Tots aquests aspectes han aportat llum sobre els procediments de conservació més adients, que responen a les especials característiques de l'ivori de procedència subaquàtica, en concordança amb els criteris deontològics de la conservació. A través de la fase pràctica del treball de recerca hem caracteritzat l'ivori arqueològic negat per les aigües procedent del Bajo de la Campana que, per comparació amb ivori no degradat i l'estudi de les condicions de soterrament en el jaciment, ens ha permès definir l'estat de conservació, l'extensió de la seva degradació i com afecta a les propietats físico-mecàniques originals. Perquè els tractaments d'assecatge i consolidació tradicionals no resulten efectius per a aquest tipus de material, hem aprofundit en la valoració de l'aplicabilitat a peces d'ivori arqueològic subaquàtic d'un procediment dissenyat inicialment per a altres disciplines, com és el procediment de la plastinació en medicina. L'estudi dut a terme ha assajat aquest procediment en l'ivori arqueològic negat per les aigües del Bajo de la Campana, demostrant-se una satisfactòria efectivitat, la qual cosa fa que aquest mètode constitueixi una possible alternativa a la conservació de l'ivori de procedència subaquàtica. / Buendia Ortuño, MDM. (2016). LA CONSERVACIÓN DEL MARFIL DE PROCEDENCIA SUBACUÁTICA: LAS DEFENSAS DE ELEFANTE DEL BAJO DE LA CAMPANA (SAN JAVIER, MURCIA) DEL MUSEO NACIONAL DE ARQUEOLOGÍA SUBACUÁTICA [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61775

[EN] The word identity began to invade all means of communication, social networks and the cultural world in Chile at the dawn of the XXI century. There are several factors that led to such focus of attention, some experts pointing to the economic model, Chile's active participation in international scenarios, as well as the massive development of accessible technology as possible causes. Amidst these changes, the cultural world was also experiencing certain adjustments in how theater, architecture and music were embracing this focus on identity. In the realm of visual arts there was a polarized trend in the strategies that were being used, which on the one hand leaned toward formal, thematic and iconographic aspects of European and/or North American art, and on the other hand delved into exploring the notion of Chilean nationality, and possibly identity. The present thesis reports on research into the identification of possible aspects related to Chilean identity, through visual art works produced and exhibited in this country between the years 2000 and 2015. The process of searching for such aspects of identity was based on formal, iconographic and thematic analyses of the work by 180 artists documented in books and catalogues resulting from the most important art exhibitions in Chile during the abovementioned time period. Relevant information was recorded, and analyzed from connotative and denotative standpoints, from which conclusions were drawn. This research shows that out of all the art work analyzed, 36.1% include themes (landscapes, scenery, people and objects) and/or images and forms (colors, motifs and configurations) associated to aspects of Chilean identity. This resulted in a set of selected visual resources, which could be considered to represent the notion of what can be termed "contemporary Chilean painting". / [ES] Iniciado el siglo XXI, la palabra identidad invade los medios de comunicación, las redes sociales y el mundo de la cultura en Chile. Muchas han de ser las causas de esta preocupación, pero algunos expertos señalan al modelo económico, a la inserción de Chile en escenarios internacionales y al masivo acceso a la tecnología, como las posibles causas. A propósito de este hecho, el mundo de la cultura observó algunos acomodos en la manera en que el teatro, la arquitectura o la música estaba dando cuenta de este fenómeno. En artes visuales observamos una tendencia al uso -polarizado- de estrategias de producción visual que por un lado tendían a asociarse en aspectos formales, temáticos e iconográficos con la producción europea y/o norteamericana y por el lado opuesto, esos mismos aspectos se trabajaban en asociación a una idea de país, a una posible identidad. La presente tesis da cuenta de una investigación tendiente a identificar rasgos de una posible identidad chilena, en la obra pictórica producida/exhibida en este país entre los años 2000 y 2015. El proceso de búsqueda de dichos rasgos se basó en el análisis formal, iconográfico y temático de la obra de 180 artistas, registrados en los libros y catálogos de las más relevantes exposiciones de pintura, montadas en Chile en el período mencionado. La información se registró en fichas que permitieron un análisis connotativo y denotativo, sobre cuya base que levantaron las conclusiones. La investigación muestra que del total de obras analizadas, el 36.1% presenta temas (paisajes, escenas, personas, objetos) y/o imágenes y formas (colores, motivos y configuraciones), asociados a los rasgos de identidad propios de Chile, pudiéndose estructurar así una batería de recursos visuales, que podríamos señalar como el imaginario de una "pintura chilena contemporánea / [CA] Al començament del segle XXI, la paraula identitat invadeix els mitjans de comunicació, les xarxes socials i el mon de la cultura a Xile.Moltes han de ser les causes d'aquesta preocupació, però alguns experts assenyalen al model econòmic, a la inserció de Xile als escenaris internacionals i al massiu acces a la tecnología, com a possibles causes. Per aquest fet, el mon de la cultura va observar alguns acomodaments en la manera en la que el teatre, l'arquitectura o la música estaven evidenciant aquest fenòmen. A les arts visuals observem una tendència a l'ús -polaritzat- d' estratègies de producció visual que, per una banda, mostraven tendencia a asociarse amb aspectos formals, temàtics e iconogràfics amb la producción europea i/o Nordamericana, i per altra banda, aquestos mateixos aspectes es treballaven amb associació a una idea de país, a una possible identitat. La present tesi mostra una investigación tendent a identificar trets d'una possible identitat Xilena amb l' obra pictòrica produida/exhibida en aquest país entre els anys 200 i 2015. El procés de recerca d' aquestos trets es va basar en l' anàlisi formal connotatiu i denotatiu, sobre la base de la que després s'obtingueren les conclusions. La investigació mostra que del total d'obres analitzades, el 36,1% presenta temes (paissatges, escenes, persones, objectes) i/o imatges i formes(colors, motius i configuracions) associats a trets d' identitat propis de Xile, podent-se estructurar així una batería de recursos visuals, que podriem asenyalar com l'ímaginari d'una "pintura Xilena Contemporanea". / Benavente Millán, DC. (2016). RASGOS DE IDENTIDAD EN LA PINTURA CHILENA EN INICIOS DEL SIGLO XXI [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61777