En el proceso de comprender la complejidad del fenómeno urbano que aquejan las ciudades de Tampico, Ciudad Madero y Altamira en su proceso de desarrollo conurbado, el estudio describe la evolución del crecimiento urbano-industrial del Sur de Tamaulipas entre los años 1823 - 2010, viendo las consecuencias medioambientales de la falta de planeación urbana y ordenación del territorio en dicho espacio, donde el factor económico ha sido el detonador del desarrollo urbano, originado por las actividades portuarias e impulsado posteriormente por la actividad petrolera que fue el factor principal en la expansión y conurbación de las ciudades de Tampico y Ciudad Madero y más recientemente Altamira, impulsada por la masiva inmigración, como de construcción de viviendas, infraestructura y equipamiento demandados. Este proceso caótico de transformación urbana manifestado en el pasado, provocó una rápida saturación en los municipios arriba mencionados, provocando un déficit espacial para edificar viviendas requeridas por la población creciente, propiciando una expansión que traspasaron los límites municipales. Formando la Zona Metropolitana Tampico-Madero-Altamira. Ante una planificación urbana disfuncional, que ha carecido de coherencia, veracidad y aplicación para resolver los problemas comunes que vulneran a los municipios conurbados, condiciones que han incidido para que la expansión urbana se manifieste de manera insustentable. La creciente demanda de viviendas, ante una nula oferta espacial de los municipios de Tampico y Ciudad Madero por el agotamiento respectivo de sus reservas territoriales, presentó en consecuencia, la invasión y rellenos marginales en ríos y lagunas, prevaleciendo en la actualidad la saturación en las lagunas, espacios demandados por su bajo costo predial. Manifestando en la actualidad el municipio conurbado de Altamira, el mismo anarquismo citado, con su acelerado proceso de crecimiento urbano e industrial. En este sentido el presente trabajo de investigación busca enunciar los efectos de la saturación de las zonas urbanas y periurbanas de Tampico y Ciudad Madero, sobre las Lagunas que se encuentran dentro de las ciudades como son las lagunas urbanas del Carpintero, Laguna el Blanco, Laguna la Ilusión, Nuevo Amanecer, Los Patos; y por las lagunas periurbanas, como son, la del Laguna del Chairel, Laguna de Champayán y el Sistema Lagunario de la Cuenca del Río Pánuco limítrofe con los municipios de Tampico Ciudad Madero y Altamira y la necesidad de afrontar un cambio en la diversificación, rehabilitación y cualificación de los recursos hídricos, en el contexto de una planeación territorial y medioambiental integral que garantice la utilización racional de los recursos naturales y económicos que poseen las lagunas urbanas. / In the process of understanding the complexity of the urban phenomenon affecting the cities of Tampico, Madero and Altamira and in its process of the development of the zone aforementioned, the present study describes the evolution and the urban-industrial south of Tamaulipas growth from 1823 to 2010, searching, as well, en environmental consequences due to the lack of urban planning and the organization of the urban space, where the economical factor has provoked the urban development caused by the port activities and subsequently driven by the activity in the oil sector as the main factor in the expansion and population of Tampico, Madero and, more recently, Altamira which growing is due to the massive migration, as well as the demand of house-building, infrastructure and equipment. This chaotic process of urban transformation shown in the past, caused a fast overpopulation in the above mentioned cities, leading to a shortage of the space required to house-building for such growing population, and at the same time provoking an expansion that went beyond the cities’ limits. Forming the Zone Metropolitan Tampico-Madero-Altamira (ZMTMA) Having as a result and urban planning which has no consistency, accuracy and application to solve common problems that affect to the cities in the zone and that have led to an unsustainable urban expansion. The increasing demand for housing, added to a non offering of more spaces to build in the cities of Tampico and Madero because of the lack of plots, caused the invasion and the filling of terrains near the rivers and lagoons, being the plots in lagoons the ones overpopulated due to their low cost. In this sense, the present research seeks to state the effects of urban zones and peri-urban areas overpopulation in Tampico and Madero and some of the lagoons inside the limits of the cities such as Laguna del Carpintero, Laguna el Blanco, Laguna la Ilusión, Nuevo Amanecer, and Los Patos and some of the peri-urban lagoons such as Laguna del Chairel, Laguna de Champayán and the lagoon system called Cuencia del Río Pánuco bordering the cities of Madero and Altamira, and to state the necessity of a change in diversification, rehabilitation and qualification of water resources in the context of a territorial and environmental planning that ensures the rational use of natural and economic resources that can be found in urban lagoons.

Aquesta tesi avalua l'existència de diferencies per gènere en la relació entre discapacitat i mortalitat, i aspectes metodològics en l'anàlisi de supervivènciad'estudis de gent gran. Es van utilitzar les dades provinents d'una cohort de 1.315 subjectes amb edats superiors o iguals a 65 anys que van ser seguits durant un periode de 8 anys. La discapacitat es va mesurar mitjançant la capacitat que declarava l'individu per dur a terme activitats de la vida diària bàsiques. La discapacitat va evolucionar al llarg del temps empitjorant amb l'edat, però una proporció no menyspreable va ser capaç de recuperar-se. Es van observar diferències per gènere en l'evolució de la discapacitat: les dones tenien més dificultats en recuperar la seva capacitat funcional un cop esdevenien discapacitades. La força de l'associació entre la discapacitat i la mortalitat disminuia a edats avançades. Es van trobar diferencies per sexe: les dones depenents mostraven un risc de morir més alt que el homes depenents. Polítiques de salut dirigides a dones discapacitades haurien de ser implementades degut a la proporció més elevada de dones discapacitades, la probabilitat menor que tenen de recuperar la capacitat funcional, i el risc de morir més elevat que presenten comparat amb homes dicapacitats. / This thesis evaluates the existence of gender differences in the relationship between disability and mortality, as well as methodological aspects of the survival analysis for elderly studies. Data from a cohort of 1,315 subjects aged 65 years and older followed-up 8 years was used. Disability was assessed by self-reported difficulty to perform basic activities of daily living. Disability evolved over time worsening with age, but a non-negligible proportion was able to recover. There were gender differences in the evolution of disability: women were less able to regain functional capacity once they become disabled. The strength of the association between disability and mortality decreased in the older ages. But differences by gender were found: dependent elderly women showed a higher risk of dying compared to dependent men. Health policies focusing on disabled women should be implemented, due to the higher proportion of disabled women, the lower probability of regaining functional capacity, and their higher risk of dying compared to disabled men.

Durant anys, el principal mètode de gestió de les poblacions de truita comuna (Salmo trutta L.) ha estat la repoblació amb exemplars exògens. El seguiment genètic de les poblacions de truita comuna dels Pirineus orientals, realitzat en aquest tesi, indica que els al.lels procedents d'aquestes repoblacions estan conduint a una homogeneització de les poblacions naturals i a la pèrdua de la seva història evolutiva. D'aquí la importància de la detecció de la introgressió en el desenvolupament de noves estratègies de gestió i conservació de les poblacions d'aquesta espècie. En aquest treball, s'ha avaluat l'eficàcia de diferents marcadors i mètodes que ens ofereix la genètica de poblacions en la detecció de la introgressió present a les poblacions naturals. Alhora que s'ha analizat la influència que han tingut les reserves genètiques, aplicades amb posterioritat a les repoblacions, i que intenten equilibrar l'explotació i la conservació dels recursos genètics de les poblacions natives. / For many years, the primary strategy to maintain or increase brown trout (Salmo trutta L.) population size has been stocking with exogenous individuals. Results on genetic monitoring of brown trout populations in the eastern Pyrenees, carried out in this thesis, indicates that hatchery alleles are diluting native gene pools, leading to a genetic homogenization of native populations and the loss of evolutionary history of this specie. In this context, it is very important the continuous monitoting of the levels of introgression in wild populations to properly develop management and conservation strategies for populations of this specie. In this work, the efficiency of different genetic markers and methods for detecting introgression in natural populations has been evaluated. Moreover, we evaluated the influence of the new management approaches, genetic refuges, aimed to avoid introgression and preserve native genetic diversity remaining in wild populations.

Aquesta tesi estudia algunes de les transformacions agràries enregistrades en un àmbit comarcal (la comarca catalana del Baix Empordà) entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX. EI fil conductor és la distribució de la propietat del sol agrícola. Però per a la seva comprensió es considera necessari integrar moltes altres variables. EI treball també es proposa assajar alguns procediments metodològics poc habituals en l'anàlisi de la distribució de la propietat del sòl agrícola i la seva evolució en època contemporània. Com a hipòtesi central, es sosté que, al Baix Empordà i al llarg del període comprès entre 1850 i 1940, els canvis que varen produir-se en l'estructura de la propietat i, també, en I'estructura social rural, varen apuntar genèricament a favor dels grups pagesos. En particular, es sosté : ( I) Que la situació de partida (de mitjan segle XIX) ja es caracteritzava per un notable pes de la petita propietat pagesa sobre I'estructura de la propietat agrícola i sobre el conjunt del sistema agrari. (2) Que, amb posterioritat a la crisi agrària finisecular, els problemes de rendibilitat de la producció agrària i l'erosió soferta per alguns mecanismes d'extracció de renda varen tendir a allunyar els sectors rendistes que tradicionalment havien exercit la seva hegemonia -econòmica i social- en la societat rural. (3) I, finalment, que al llarg del període va produir-se un avenç de la propietat pagesa com a conseqüència del fet que una porció significativa de famílies pageses aconseguissin ampliar el seu patrimoni territorial a través de compres realitzades en el mercat de terres, alhora que un nombre significatiu de vells grans patrimonis es fraccionava i desfeia. La magnitud d'aquests canvis va ser moderada i no va pas estar exempta d'ambigüitats, però posa de relleu la capacitat de resistència i adequació de l'explotació pagesa a les condicions d'un capitalisme evolvent, malgrat els pronòstics en sentit contrari de molts teòrics. La tesi està articulada en dues parts. En la primera es duu a terme una descripció detallada de les característiques del sistema agrari baixempordanès de mitjan segle XIX amb l'objectiu final de determinar el significat econòmic de les terres posseïdes per cada patrimoni familiar (més enllà de la simple consideració de les superfícies). EI primer pas consisteix en l'anàlisi dels usos del sòl, dels conreus principals i la seva ordenació en rotacions, dels rendiments físics, de les practiques de reposició de la fertilitat i de la dotació ramadera. A continuació es descriuen les tècniques i el procés de treball agrari amb l'objectiu de formular un model d'organització del treball agrícola que permeti mesurar les exigències en treball d'aquesta activitat. Es conclou que, des de la perspectiva de l'ocupació i de la demanda de treball generades pel sistema agrari, les localitats rurals es caracteritzaven per un fort excedent de mà d'obra en relació a les demandes laborals dels conreus tant des d'una perspectiva macroeconòmica com microeconòmica. EI tercer capítol es centra en l'avaluació de les necessitats de consum i reproducció de les UFP. Les estimacions realitzades permeten proposar un model flexible, que és contrastat amb els ingressos potencialment obtenibles per cada patrimoni. S'arriba a la conclusió que només una ínfima part de la població arribava a obtenir, amb l'explotació directa del seu patrimoni, l'ingrés necessari per a la seva reproducció econòmica simple. Paral·lelament però, es posa de relleu la importància econòmica i social dels petits patrimonis pagesos. S'estima que entorn una mitjana del 45% del sòl agrícola estava posseït per aquest segment de propietaris i, en el quart capítol, s'estudien les implicacions d'aquest fet. EI retrat de la situació de partida finalitza amb l'estudi dels règims de no-propietat predominants a la comarca. En la segona part, aquesta visió estàtica deixa pas a una anàlisi dinàmica. A mitjan segle XIX, al Baix Empordà, s'estava arribant a la fi d'una llarga etapa expansiva iniciada una centúria abans. Els primers signes d'esgotament varen ser la intensa pèrdua de població rural entre 1860 i 1880, la paralització de l'expansió dels conreus i el fort desenvolupament de la industria surera, eix del nou motor econòmic comarcal. Amb posterioritat a 1860 els canvis en l'estructura distributiva de la propietat varen tendir a apuntar cap a la consolidació de la propietat pagesa. Es va produir un procés de transferència de terres des dels sectors rendistes cap a sectors pagesos que va realitzar-se a través de compravendes en el mercat de la terra més que a través d'establiments i subestabliments emfitèutics. Va tenir com a conseqüència última el retrocés dels vells patrimonis rendistes, que, en general, no varen ser substituïts per l'aparició de nous grans patrimonis, com havia pogut passar fins aleshores. Paral·lelament, un bon nombre d'unitats familiars rurals també varen anar abandonant el camp i les seves propietats, produint-se una altra línia de transferència de terres entre sectors pagesos. La depreciació sostinguda dels preus agrícoles, la caiguda de la renda agrària, la superior rendibilitat de les inversions en valors mobiliaris i la incidència d'una creixent conflictivitat agrària són els factors que es destaquen per explicar la reculada dels grans patrimonis territorials. Des de la perspectiva pagesa es proposen tres elements explicatius per interpretar el procés d'acumulació patrimonial observat en un determinat segment de població: (1) el manteniment d'estratègies de producció per a l'autoconsum (un aspecte sempre polèmic i de difícil demostració); (2) l'existència d'un flux important d'ingressos salarials i extra-agrícoles en la composició de l'ingrés familiar pagès; i (3) el canvi en les orientacions tècniques i productives de les explotacions pageses. La combinació dels tres, alhora que hauria limitat els efectes directes dels moviments dels preus agraris, hauria possibilitat l'estratègia acumulativa observada. / The thesis studies agrarian change in one particular Catalan region, the Baix Empordà, in NE Catalonia, from the middle of the nineteenth to the middle of the twentieth centuries. Its main running theme is the distribution of agricultural-land ownership, but many other variables are also taken into account. In the process, some methods are tried out which are not very usual in the analysis of land-ownership distribution and its evolution in the modem period. The thesis shows that changes in both land ownership and the social structure of the rural population, for the area and period under study, worked out, on the whole, in favour of the peasants. More specifically, it sets out to prove that: (I) the considerable importance of small peasant property in the structure of land ownership and within the agrarian system as a whole was already characteristic of the situation at the start of the period; (2) after the Great Depression of the late nineteenth century, declining profits and the erosion of certain traditional mechanisms for the extraction of land revenue turned the landed sectors away from agriculture who had up to then exercised their hegemony, both economic and social, in rural society; (3) and, lastly, there was over the period an expansion in peasant ownership in the form of an increase in the holdings of a significant proportion of peasant families through the purchase of land coming onto the market as a result of the break-up of old estates. Though the magnitude of those changes must not be exaggerated and though the general process was not without ambiguities, the peasant homestead showed remarkable resilience and ability to adapt to increasingly dominant capitalist conditions, all theoretical predictions to the contrary notwithstanding. The thesis is organized in two parts. In the first, a detailed description of the mid-nineteenth-¬century agrarian system of the region is provided, with a view to establishing the precise economic function and value of the land held by each peasant family (instead of looking simply at the size of the holdings). This entails, first of all, an analysis of land use, main crops, rotation practices, yields, methods of fertilization, and types and numbers of livestock possessed. Next, work techniques and processes are examined in order to arrive at a model for the organization of agricultural work allowing a quantified appraisal of its requirements in terms of labour. This leads to the conclusion that, given the demand for labour generated by such an agricultural system, the area produced a considerable labour surplus, whether one looks at it on the macroeconomic for the microeconomic level. The third chapter evaluates the needs of the peasant household in terms of consumption and reproduction. The samples studied provide a flexible model which is then compared with the potential income for each household, thus showing that only a small number of households were able to derive from their holdings alone the necessary income for more economic reproduction. Yet the economic and social importance of small holdings is also in evidence, with about 45% of all agricultural land falling into that category. The implications are examined in the fourth chapter, the first part thus ending with a look at the forms of non-owning land exploitation prevailing in the area. In the second part, this static picture becomes a dynamic analysis. By the mid-nineteenth century, the region was coming to the end of a long period of expansion which had begun one hundred years earlier. The first signs of this were the serious loss of rural population between 1860 and 1880, the end of further increase in land cultivation, and the strong expansion of the cork industry, which became the area's driving economic sector. After 1860, changes in the structure of land-ownership distribution tended towards the consolidation of peasant ownership. There was a process of transfer of property from landed renters to peasants by means of sales, rather than the traditional emphyteutic leasing and subleasing. This led eventually to the drastic shrinking of the landed-estate sector, as the broken-up old estates ceased to be replaced by new ones as before. At the same time, however, a good number of peasant families were leaving the land too, thus adding, from a different direction, to the steady flow of land transfers within the rural population. Falling prices and revenue, higher returns from other tie Ids of investment, and increasing social unrest in the agricultural sector are the reasons offered in explanation for the decline of the landed estates. As for the corresponding developments on the peasants' side, and more particularly the accumulation of land in the hands of some amongst them, three reasons are put forward: 1) the persistence of strategies of production for own consumption (always a controversial point and one not easy to prove); 2) the important size of wage earnings and earnings from outside agriculture as a share of the overall household income; and 3) changes in techniques and production strategies within the peasant exploitation units themselves. These three factors combined to soften the effects of the changes in agricultural prices and to allow for the strategy for land accumulation which is shown to be characteristic of the period.

The thesis is based on the Kidscreen Follow-up study. A representative sample of Spanish adolescents and youths and one of their parents were assessed twice (3 years apart) to evaluate adolescents and youths health related quality of life and mental health. The specific objectives of this thesis were to assess the effect of life events, and family and social variables (parents' mental health and home life) on three different health related outcomes: heath related quality of life, mental health, and psychosomatic complaints of adolescents and youths. The Coddington Life Events Scales were adapted into Spanish using the translation and back-translation process. Multiple linear regression and structural equation modelling were used to analyze the effect of the determinants selected. Life events and parents' mental health acted as risk factors for the outcomes selected, specially on mental health outcomes, whereas family factors like the relation with family members in home life were protective factors. Social factors inside the family should be promoted and reinforced to protect adolescents and youths from the effect of risk factors. / Aquesta tesi és part de l'estudi KIDSCREEN Follow-up. Utilitzant una mostra representativa d'adolescents i joves de l'estat espanyol, es van mesurar diferents aspectes relacionats amb la salut, avaluant la mostra dues vegades (amb una separació de 3 anys). Concretament, l'objectiu de la tesi va ser avaluar l'efecte dels aconteixements vitals i factors familiars i socials (salut mental dels pares i vida familiar) en tres resultats en salut: la qualitat de vida relacionada amb la salut, la salut mental i els problemes psicosomàtics dels adolescents i joves. Per això, es va adaptar l'escala Coddington Life Events Scales seguint la metodologia de traducció-retrotraducció. Es van utilizar models de regressió i models d'equacions estructurals per analitzar l'efecte dels determinants en salut. Els aconteixements vitals i la salut mental dels pares van ser dos factors de risc importants, especialment en la salut mental dels adolescents i joves. Per altra banda, les variables familiars com la relació dels membres de la família van actuar com a factors protectors. La cohesió dels membres de la família s'ha de promoure per tal de protegir els adolescents i joves de l'efecte de factors de risc.