• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 72
  • 22
  • 2
  • 1
  • Tagged with
  • 98
  • 54
  • 26
  • 22
  • 15
  • 14
  • 13
  • 13
  • 13
  • 12
  • 12
  • 11
  • 10
  • 9
  • 9
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
81

A trilha musical do cartoon no período clássico do cinema / The cartoon soundtrack in the classical film period

Leão, Carolina Morgado, 1986- 23 August 2018 (has links)
Orientador: Claudiney Rodrigues Carrasco / Dissertação (mestrado) - Universidade Estadual de Campinas, Instituto de Artes / Made available in DSpace on 2018-08-23T23:24:38Z (GMT). No. of bitstreams: 2 Leao_CarolinaMorgado_M.pdf: 2729435 bytes, checksum: 3cccc2782d27c4926dca0243044b2804 (MD5) Leao_CarolinaMorgado_M_Anexo.zip: 2581908598 bytes, checksum: 8acc1a686e30a6fa52cb27e0083ad192 (MD5) Previous issue date: 2013 / Resumo: Desde os primórdios do que entendemos hoje como cinema, já se fazia uso de intervenções sonoras. O acompanhamento musical era normalmente executado ao vivo, através de um pianista, um improvisador ou, as vezes, por uma pequena orquestra. Com o passar das décadas, o som para animação foi se transformando e assim, cada vez mais atrelou-se às imagens, se fundindo e unificando. Já na década de 1930, os desenhos animados formam um poderoso elo com a música, produzindo com isso, uma gama de cartoons musicados. Deste momento em diante, a trilha musical recebe a função de narrativa, sua articulação com a imagem cria um significado e possibilita a compreensão do espectador na história. A compreensão do som está associada ao acordo que existe entre o emissor e o espectador, quando este, em uma exibição, entra na sala para "ver-ouvir" uma história contada. O alicerce preeminente na projeção é a narrativa. Portanto, a trilha sonora, através do sincronismo, do seu uso de forma poética e também, através do uso de sons que de certa forma, já estão na memória de toda a sociedade ocidental, integra a articulação e a organização da narrativa na animação, compondo assim, um elemento de sua montagem. E desta maneira, a percepção fílmica é de fato audio-visual e permite numerosas combinações entre sons e imagens animadas / Abstract: Interventions with sounds are used since the beginning of what is known today as film. The music was performed live by a pianist, improviser or sometimes by a small orchestra. Over the decades, animation sound changed and became increasingly harnessed viii to the images, merging and unifying. Already in the 1930s, the cartoons are a powerful link with music, thus producing a range of cartoons set to music. From this moment on, the soundtrack gets the role of narrative, its articulation with the image creates meaning and allows the viewer to understand the story. Understanding of sound is associated with agreement that exists between the issuing and the spectator, when, in a view into the room to "see-hear" a story telling. The foundation is preeminent in projecting the narrative. Therefore, the soundtrack through the synchronization, the use of poetic form and also, through the use of sounds that somehow are already in the memory of all Western society integrates the speech and organization of narrative in animation, thus composing an element of its assembly. Sooner, the filmic perception is indeed audio-visual and allows numerous combinations of sounds and visual images / Mestrado / Fundamentos Teoricos / Mestra em Música
82

DOCUMENTO SONORO COMO PATRIMONIO ARQUIVÍSTICO DOCUMENTAL: UM AMBIENTE DE DESCRIÇÃO, DIFUSÃO E ACESSO PARA O MUSEU ANTROPOLÓGICO DIRETOR PESTANA / SOUND AS DOCUMENT ARCHIVAL DOCUMENTARY HERITAGE: AN ENVIRONMENT OF DESCRIPTION, DISSEMINATION AND ACCESS TO MUSEUM DIRECTOR ANTHROPOLOGICAL PESTANA

Maldaner, Sandra Schinwelski 25 May 2016 (has links)
The Anthropological Director Pestana Museum (MADP), maintained Integration Foundation, Development and the Northwest Education (FIDENE), a private institution of technical and educational-cultural character, becomes part of the development environment of this study with respect to the collection sound made cassette tapes. This file gathers historical documentation Integration Foundation, Development and Education of the Rio Grande do Sul state Northwest - FIDENE installation of FAFI in 1956, the establishment of FIDENE in 1969 and the recognition of UNIJUI in 1985, the regionalization of this in 1993, continued until the present day. The historical building of this institution, as well as custody audio collection and preserved, justify the conduct of this research, while these sound documents require special care and handling, linked to life expectancy of magnetic tape directly attached to the support and technological obsolescence. This research aims to investigate the light of current references of typological identification and the consequent integration of sound documents in the Classification Plan, the methodology and the definition of an arrangement of systematic and preservation for the sound collections generated from scanning cassettes of the Anthropological Museum Director Pestana - MADP belonging to FIDENE File. The need to discuss the inclusion of sound documents in archival management programs part of the whole document assumption is a registration unit independent support information, and the sound file is integrated by sound recordings resulting from public institutions activities, private, person or family in the performance of their activities and regardless of the nature of the support. The motivation for this study is in line with Resolution No. 41 of Conarq - provide for the inclusion of audiovisual, iconographic, sound and musical documents in archival document management programs for their preservation and access. To accomplish this goal, the diagnosis of the sound collection was performed in order to verify the organization and arrangement of these documents. The theoretical framework of this research was based on the themes cultural heritage, archival sound document - cassette, archival description and standardization, dissemination and access, digital preservation and conservation strategies, reliable digital archival repositories and contemporary diplomatic. The foundation of this research consisted in the identification of funds and the use of typological identification of concepts to define the species and preparation of documentary arrangement framework that culminated in the development of research tools Guide, Inventory and catalog in an electronic environment via ICA AtoM. It is an applied research, qualitative approach, conducted through desk research and direct observation, and on the technical procedures consisted in a case study. This research allowed to work out an arrangement framework and establish an arrangement systematically for sound documents FIDENE file and prepare to master product research instruments guide, inventory and catalog to access and dissemination and available online at ICA-AtoM platform documents sound. / O Museu Antropológico Diretor Pestana (MADP), mantida da Fundação de Integração, Desenvolvimento e Educação do Noroeste do Estado (FIDENE), instituição privada de caráter técnico-educativo-cultural, passa a compor o ambiente de desenvolvimento deste estudo no que tange ao acervo sonoro composto de fitas cassete. Este arquivo reúne a documentação histórica da Fundação de Integração, Desenvolvimento e Educação do Noroeste do Estado do Rio Grande do Sul FIDENE da instalação da FAFI, em 1956, à constituição da FIDENE em 1969, ao reconhecimento da UNIJUI em 1985, à regionalização desta, em 1993, mantida até aos dias atuais. A construção histórica desta instituição, assim como a acervo de áudio custodiado e preservado, justificam a realização dessa pesquisa, ao passo que estes documentos sonoros necessitam de cuidados e manuseio especiais, atrelados a expectativa de vida útil da fita magnética diretamente ligada ao suporte e a obsolescência tecnológica. Esta pesquisa tem como objetivo principal investigar à luz dos referenciais atuais da identificação tipológica e a consequente inserção dos documentos sonoros no Plano de Classificação, a metodologia e a definição de uma sistemática de arranjo e de preservação para os acervos sonoros gerados a partir da digitalização de fitas cassetes do Museu Antropológico Diretor Pestana MADP pertencentes ao Arquivo FIDENE. A necessidade de discutir sobre a inserção dos documentos sonoros em programas de gestão arquivística parte do pressuposto de que todo documento é uma unidade de registro de informações independente do suporte, e o documento sonoro é integrado por registros sonoros resultantes das atividades de instituições públicas, privadas, pessoa ou família, no desempenho de suas atividades e independente da natureza do suporte. A motivação para este estudo vem ao encontro da Resolução nº 41 do Conarq - dispõem sobre a inserção dos documentos audiovisuais, iconográficos, sonoros e musicais em programas de gestão de documentos arquivísticos visando a sua preservação e acesso. Para cumprir tal objetivo, foi realizado o diagnóstico do acervo sonoro, a fim de verificar a organização e arranjo desses documentos. O referencial teórico desta pesquisa foi embasado nos temas Patrimônio cultural, documento sonoro arquivístico fita cassete, arquivologia, descrição e normalização, difusão e acesso, preservação digital e estratégias de preservação, repositórios arquivísticos digitais confiáveis e diplomática contemporânea. O alicerce desta pesquisa se constituiu na identificação dos fundos e a utilização dos conceitos de identificação tipológica para definição das espécies e elaboração do quadro de arranjo documental que culminaram na elaboração dos instrumentos de pesquisa Guia, Inventário e Catálogo em um ambiente eletrônico, via ICA-AtoM. Trata-se de uma pesquisa aplicada, de abordagem qualitativa, realizada por meio de pesquisa documental e observação direta, e quanto aos procedimentos técnicos constituiu-se em um estudo de caso. Esta pesquisa permitiu elaborar um quadro de arranjo e estabelecer uma sistemática de arranjo para os documentos sonoros do Arquivo FIDENE e elaborar como produto de mestrado os instrumentos de pesquisa guia, inventário e catálogo para acesso e difusão e disponibilização online na plataforma ICA-AtoM dos documentos sonoros.
83

Processamento de áudio em tempo real em dispositivos computacionais de alta disponibilidade e baixo custo / Real time digital audio processing using highly available, low cost devices

André Jucovsky Bianchi 21 October 2013 (has links)
Neste trabalho foi feita uma investigação sobre a realização de processamento de áudio digital em tempo real utilizando três dispositivos com características computacionais fundamentalmente distintas porém bastante acessíveis em termos de custo e disponibilidade de tecnologia: Arduino, GPU e Android. Arduino é um dispositivo com licenças de hardware e software abertas, baseado em um microcontrolador com baixo poder de processamento, muito utilizado como plataforma educativa e artística para computações de controle e interface com outros dispositivos. GPU é uma arquitetura de placas de vídeo com foco no processamento paralelo, que tem motivado o estudo de modelos de programação específicos para sua utilização como dispositivo de processamento de propósito geral. Android é um sistema operacional para dispositivos móveis baseado no kernel do Linux, que permite o desenvolvimento de aplicativos utilizando linguagem de alto nível e possibilita o uso da infraestrutura de sensores, conectividade e mobilidade disponível nos aparelhos. Buscamos sistematizar as limitações e possibilidades de cada plataforma através da implementação de técnicas de processamento de áudio digital em tempo real e da análise da intensidade computacional em cada ambiente. / This dissertation describes an investigation about real time audio signal processing using three platforms with fundamentally distinct computational characteristics, but which are highly available in terms of cost and technology: Arduino, GPU boards and Android devices. Arduino is a device with open hardware and software licences, based on a microcontroller with low processing power, largely used as educational and artistic platform for control computations and interfacing with other devices. GPU is a video card architecture focusing on parallel processing, which has motivated the study of specific programming models for its use as a general purpose processing device. Android is an operating system for mobile devices based on the Linux kernel, which allows the development of applications using high level language and allows the use of sensors, connectivity and mobile infrastructures available on devices. We search to systematize the limitations and possibilities of each platform through the implementation of real time digital audio processing techinques and the analysis of computational intensity in each environment.
84

HETERODOXIAS DE LA GUITARRA DESDE 1960 HASTA 2015:PATRONES DE USOS Y PROYECTOS PROPIOS

Ferrer Molina, Juan Luis 02 May 2016 (has links)
[EN] This work presents the study of a new set of unconventional praxis of the guitar. Fieldwork is conducted in which the outcome is a set of nearly one hundred works related to the unorthodox use of guitar. This research clarifies if these works have common characteristics that make them relatable to each other as belonging to different patterns of use, and if their production, exhibition and consumption practices respond to identifiable models. Twenty usage patterns are detected and processed; Sub-objectives find the proportion of sound artists and musicians contributing to these kind of practices. Furthermore, the research finds the frequency of use in these practices of five conventional types of guitars as starting points. Analysis is developed which finds that most frequent alterations of the common uses of the guitar are given in it's conventional performativity, followed by alterations in the timbre and to a lesser extent morphological changes in the instrument itself. The research reveals that multidisciplinary centers and art galleries are spaces that welcome artists from both the conservatory and pop music, as well as from visual arts. Classical music auditoriums, however, welcome proposals almost exclusively from classically trained composers. Furthermore, the proportion between male and female practitioners was found to be disproportional. Other results obtained in this study are the personal art projects which are related to the contents. These works have been made between 2007 and 2015, and they have been employed as part of the research methodology. / [ES] Este trabajo aborda el estudio de toda una nueva praxis a partir de la guitarra, pero utilizada de formas diferentes a sus usos convencionales, de ahí que lo hayamos denominado heterodoxias de la guitarra. Los artistas que realizan dichas prácticas son principalmente compositores con formación en música clásica, artistas sonoros y músicos de rock. Hemos englobado las alteraciones en los usos habituales en tres grupos fundamentales: alteraciones en el instrumento, alteraciones en la performatividad y alteraciones en la tímbrica. Como objetivos nos hemos propuesto esclarecer si estas obras presentan características que las hacen relacionables entre sí como pertenecientes a diversos patrones de uso y si sus prácticas de producción, exhibición y consumo responden a modelos identificables. También averiguar cuál es la distribución entre artistas sonoros y músicos, distintos espacios de presentación de los trabajos, hombres y mujeres y los cinco tipos de guitarras contemplados, desde la guitarra española hasta la eléctrica. Como estrategia metodológica, hemos realizado un trabajo de campo cuyo resultado es un conjunto de casi un centenar de obras relacionadas con el uso heterodoxo de la guitarra. Además, se ha detectado y elaborado una veintena de patrones de uso, a destacar entre otros "guitarra instalada", "guitarra preparada", "guitarra destruida" y "eros guitar". A partir de ello hemos realizado un análisis en el que hemos averiguado que las alteraciones de los usos convencionales más habituales se dan en la performatividad, seguidas de alteraciones en la tímbrica y en menor medida de alteraciones morfológicas en el propio instrumento. Como resultados de esta investigación hemos comprobado que los centros multidisciplinares y las galerías de arte son espacios que acogen a artistas procedentes tanto del conservatorio, como de la música pop, como de las artes plásticas. Y cómo los auditorios de música clásica acogen propuestas casi exclusivamente de compositores de música clásica contemporánea. La proporción entre hombres y mujeres en la creación y presentación de las obras estudiadas es similar a la que se da en los usos habituales de la guitarra, es decir, muy alejada de la paridad. Otros de los resultados obtenidos en este trabajo han sido los proyectos propios en relación a los contenidos, realizados entre 2008 y 2015, y que también nos han servido como metodología de investigación. / [CAT] Aquest treball aborda l'estudi de tota una nova praxis a partir de la guitarra, però utilitzada de formes diferents als seus usos convencionals, per aquest motiu ho hem denominat heterodòxies de la guitarra. Els artistes que realitzen aquestes pràctiques són principalment compositors amb formació en música clàssica, artistes sonors i músics de rock. Hem englobat les alteracions en els usos habituals en tres grups fonamentals: alteracions en l'instrument, alteracions en la performativitat i alteracions en la tímbrica. Com a objectius ens hem proposat esclarir si aquestes obres presenten característiques que les fan relacionables entre si com a pertanyents a diversos patrons d'ús i si les seues pràctiques de producció, exhibició i consum responen a models identificables. També esbrinar quina és la distribució entre artistes sonors i músics, diferents espais de presentació dels treballs, homes i dones i els cinc tipus de guitarres contemplats, des de la guitarra espanyola fins a l'elèctrica. Com a estratègia metodològica, hem realitzat un treball de camp el resultat del qual és un conjunt de quasi un centenar d'obres relacionades amb l'ús heterodox de la guitarra. A més, s'ha detectat i elaborat una vintena de patrons d'ús, a destacar entre altres "guitarra instal·lada", "guitarra preparada", "guitarra destruïda" i "eros guitar". A partir d'açò hem realitzat una anàlisi en el qual hem esbrinat que les alteracions dels usos convencionals més habituals es donen en la performativitat, seguides d'alteracions en la tímbrica i en menor mesura d'alteracions morfològiques en el propi instrument. Com a resultats d'aquesta recerca hem comprovat que els centres multidisciplinars i les galeries d'art són espais que acullen a artistes procedents tant del conservatori, com de la música pop, com de les arts plàstiques. I com els auditoris de música clàssica acullen propostes quasi exclusivament de compositors de música clàssica contemporània. La proporció entre homes i dones en la creació i presentació de les obres estudiades és similar a la qual es dóna en els usos habituals de la guitarra, és a dir, molt allunyada de la paritat. Altres dels resultats obtinguts en aquest treball han sigut els projectes propis en relació als continguts, realitzats entre 2008 y 2015, i que també ens han servit com a metodologia de recerca. / Ferrer Molina, JL. (2016). HETERODOXIAS DE LA GUITARRA DESDE 1960 HASTA 2015:PATRONES DE USOS Y PROYECTOS PROPIOS [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63229 / TESIS
85

El film El Orador (1928) de Ramón Gómez de la Serna: texto, contexto y performance del discurso. Proyecto de cine ensayo R.(1928-2018)

Grueso Hierro, Alicia 02 September 2021 (has links)
[ES] Esta tesis estudia el cortometraje pionero del cine hablado español El Orador (1928) de Ramón Gómez de la Serna, dentro de la industria primigenia del cine sonoro a través del productor Feliciano Manuel Vitores y la Hispano de Forest Fonofilms. La incógnita que se abre sobre esta obra de arte "desconocida" ha llevado a buscar los pormenores de la cinta y su resonancia viva con el presente. La tesis ha comprendido un análisis del discurso fílmico revisando las condiciones y casuísticas que rodearon el texto, el contexto y su performance posterior, analizando la obra El Orador a través de la literatura del autor, en su vinculación política-social, tecnológica y cinematográfica con la España de los años 20 del s. XX. Este trabajo sitúa la genealogía de la conferencia dramatizada en el año 1928, demostrando cómo El Orador es la primera performance cinematográfica documentada en nuestro país. La tesis marca un punto de partida desde El Orador hasta la actualidad trazando una línea de puntos discontinua que abarca casi cien años, configurando un mosaico tipológico de "especies de oralidad" que, en palabras de Miguel Molina Alarcón, continúa la estela heredada de la conferencia como género artístico. El estudio verifica la herencia, supervivencia y rastros singulares de la metaoratoria ramoniana en los artistas escénicos de posvanguardia. El trabajo se estructura en cinco capítulos. El primero describe aspectos generales del autor relacionados con su corto y biografía. El segundo aborda el texto de El Orador, con ensayos afines a la estética de su discurso, su trayectoria de conferenciante, la novela Cinelandia y los guiones que ideó para cine. El tercero aborda la confección del film y su historia dentro de la industria del cine paleosonoro, en su conexión con los demás cortos de la empresa Cinefón rodados por F. M Vitores. El cuarto capítulo narra la presentación del film como performance y su resonancia con las artes escénicas actuales, proponiendo un collage de artistas oradores. En el último presento el proyecto de cine ensayo R. cinco aproximaciones al cortometraje. Los anexos contienen varias compilaciones; imágenes del Archivo Vitores, recopilación de textos inéditos sobre cine escritos por el artista, y sus bocetos manuscritos sobre cine. El tipo de investigación ha sido mixta: constatativa, comparativa y de enlace, esto es, se ha confirmado la hipótesis de partida a través de nuevos datos obtenidos y se ha configurado a partir del material principal una propuesta creativa personal, aplicando la corriente práctica de arte-investigación. Los resultados logrados han sido, por un lado situar El Orador en su marco temporal superando su visión anecdótica y revalorizándola. La presunción del papel histórico de El Orador ha confirmado ser positiva, demostrando ser un hito de su tiempo y del nuestro. El trabajo ha permitido interpretar la nueva oralidad en el arte contemporáneo desde las características humorísticas que prefiguró el escritor, abordando la actual escena performativa. Finalmente la realización de la película experimental R. ha supuesto un diálogo entre tiempos cinematográficos distintos y una propuesta de creación híbrida inspirada por la misma libertad de Ramón. La claves críticas y estéticas que se encuentran en la película permiten observarla hoy como un modelo ejemplar de posicionamiento político, intelectual y creativo. / [CA] Aquesta tesi estudia el curtmetratge pioner del cinema parlat espanyol El Orador [L'Orador] (1928) de Ramón Gómez de la Serna, dins de la indústria primigènia del cinema sonor a través del productor Feliciano Manuel Vitores i la Hispano de Forest Fonofilms. La incògnita que s'obre sobre aquesta obra d'art "desconeguda" ha portat a buscar els detalls de la cinta i la seua ressonància viva amb el present. La tesi ha comprés una anàlisi del discurs fílmic revisant les condicions i casuístiques que van envoltar el text, el context i el seu performance posterior, analitzant l'obra El Orador [L'Orador] mitjançant la literatura de l'autor, en la seua vinculació políticasocial, tecnològica i cinematogràfica amb l'Espanya dels anys vint del s. XX. Aquest treball situa la genealogia de la conferència dramatitzada l'any 1928, demostrant com El Orador [L'Orador] és la primera performance cinematogràfica documentada al nostre país. La tesi marca un punt de partida des de El Orador [L'Orador] fins a l'actualitat traçant una línia de punts discontínua que abasta quasi cent anys, configurant un mosaic tipològic de "espècies d'oralitat" que, en paraules de Miguel Molina Alarcón, continua el deixant heretat de la conferència com a gènere artístic. L'estudi verifica l'herència, supervivència i rastres singulars de la metaoratoria ramoniana en els artistes escènics de postavantguarda. El treball s'estructura en cinc capítols. El primer descriu aspectes generals de l'autor relacionats amb el seu curt i biografia. El segon aborda el text de El Orador [L'Orador], amb assajos afins a l'estètica del seu discurs, la seua trajectòria de conferenciant, la novel·la Cinelandia i els guions que va idear per a cinema. El tercer aborda la confecció del film i la seua història dins de la indústria del cinema paleosonor, en la seua connexió amb els altres curts de l'empresa Cinefón rodats per F. M Vitores. El quart capítol narra la presentació del film com performance i la seua ressonància amb les arts escèniques actuals, proposant un collage d'artistes oradors. En l'últim presentem el projecte de cinema assaig R. cinc aproximacions al curtmetratge. Els annexos contenen diverses compilacions; imatges de l'Arxiu Vitores, recopilació de textos inèdits sobre cinema escrits per l'artista, i els seus esbossos manuscrits sobre cinema. El tipus d'investigació ha sigut mixta: constatativa, comparativa i d'enllaç, això és, s'ha confirmat la hipòtesi de partida mitjançant les noves dades obtingudes i s'ha configurat a partir del material principal una proposta creativa personal, aplicant la corrent pràctica d'art-investigació. Els resultats reeixits han sigut, d'una banda situar El Orador [L'Orador] en el seu marc temporal superant la seua visió anecdòtica i revaloritzant-la. La presumpció del paper històric de El Orador [L'Orador] ha confirmat ser positiva, demostrant ser una fita del seu temps i del nostre. El treball ha permés interpretar la nova oralitat en l'art contemporani des de les característiques humorístiques que va prefigurar l'escriptor, abordant l'actual escena performativa. Finalment, la realització de la película experimental R. ha suposat un diàleg entre temps cinematogràfics diferents i una proposta de creació híbrida inspirada per la mateixa llibertat de Ramón. Les claus crítiques i estètiques que es troben en la película permeten observar-la hui com un model exemplar de posicionament polític, intelectual i artístic. / [EN] This thesis explores the pioneering short film of Spanish spoken cinema, El Orador (1928), by Ramón Gómez de la Serna, in the context of the nascent international sound cinema industry through producer Feliciano Manuel Vitores and Hispano Forest Fonofilms. The enigmas surrounding this "unknown" work of art led to a study of every detail about the film, and its resonance with the present. The thesis involved an analysis of the filmic discourse, reviewing the environmental factors surrounding the text, its context and subsequent performance; studying the piece through the author’s literary works and through its socio-political, technological and filmographical ties to Spain in the 1920s. This paper sets the genealogy of the performative conference in Spain in 1928, showing El Orador as the first ever film performance documented in our country. The thesis begins its journey with El Orador through the present day, drawing an intermittent timeline that spans almost a hundred years, crafting a typological mosaic of “oral species” that, in the words of Miguel Molina, continues the legacy of the conference as an artistic genre. This study verifies the heritage and endurance of the ramonian meta-oratory among avant-garde performing artists from the 1950s onward. The thesis is structured in five chapters. The first describes geneal aspects of the author related to his short film and biography. The second focuses on the film’s script, compiling ramonian essays with a similar aesthetic, as well as Ramon’s own trajectory as a lecturer, including a study of the novel Cinelandia and other scenarios he planned. The third chapter covers the creation of the film and its history within the paleosonic film industry and its connection with other short films by F. M Vitores for Cinefón. The four chapter narrates the film’s presentation as performance and its resonance in the current performing arts and a collage of contemporary oral artists. The last chapter details project R. five studies of short film feature by the author. The annexes contain several compilations, on the one hand a selection from the Archive Vitores, and on the other Ramon’s writing about film, images of Ramón's manuscripts, brought together for the first time. The type of research has been mixed: factual, comparative and pursuing links, meaning the initial hypotheses has been confirmed through new data uncovered, and a personal creative proposal has been configured from the main material and applying the practical current movement of art-research. The results achieved include, first and foremost, setting El Orador in its proper place in time, going beyond its anecdotal role and reclaiming its true importance. The assumption of El Orador’s historic contribution has proven to be correct, revealing it as a milestone piece of its time and ours. The study allowed an interpretation of the new oral trend in contemporary art from the use of humor so characteristic of the writer. Finally, the experimental film R. allowed a dialogue between different film eras and a proposal of a type of hybrid creation inspired by Ramon’s own freedom. The key critical and aesthetic points found in the film allow us to view it as an exemplary model in its political, intellectual and creative positioning. / Grueso Hierro, A. (2021). El film El Orador (1928) de Ramón Gómez de la Serna: texto, contexto y performance del discurso. Proyecto de cine ensayo R.(1928-2018) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/171483 / TESIS
86

Prácticas experimentales e indagación sobre sonido, territorio y tecnologías contemporáneas: Cartografías, soportes de escucha y sonidos disruptivos

Rodríguez López, Ramona 02 March 2021 (has links)
[ES] La presente tesis pone el foco en lo sonoro en un momento de cambios disruptivos operados por las tecnologías y su impacto en los globalizados sistemas sociales, culturales, políticos y científicos. La conceptualizada Industria 4.0 acelera a gran velocidad el proceso de digitalización y automatización de todas las esferas, activando nuevas relaciones humano-máquina, máquina-máquina; las ciudades modelos generalizados de vida, concentran gran parte de la actividad social y el volcado de los procesos tecnológicos, la hibridación físico-digital potenciada por la ubicuidad. Ya no se trata de la portabilidad del sonido ni de su reproducción, el cambio se produce por la colonización de nuestro tiempo y espacio, la conectividad infinita que media en todas nuestras transacciones, acontecimientos y la percepción de los lugares; las acciones de corporeización con dispositivos que se vuelven cuasitransparentes (Ihde, 2015), la conversión en cíborg al añadir nuestro cuerpo temporalmente para adaptarnos a un nuevo entorno (Case, 2018); el síndrome de atención parcial continuada (Stone, 2014) que nos mantiene en un estado de alerta, o el tiempo que, según Foucault, está gestionado como artefacto de la cultura y el resultado de las relaciones de poder. Desde el prisma del arte y su vertiente práctica, el estudio ofrece una lectura de la ciudad y los medios digitales a través de sus sonidos, un acercamiento que busca descifrar el carácter de un territorio, encontrar rastros de singularidad o de homogeneidad, la sintonía con los ambientes, y también el pensamiento de lo disruptivo. La investigación se expresa a través de propuestas sonoras y visuales, cartografías simbólicas y perceptivas, conjugadas con metodologías mestizas de estudio teórico-práctico interdisciplinario, en un proceso abierto y fluido de experimentación que se funda en la re-utilización o instanciación de medios, materiales y conceptos de manera que puedan arrojar ideas, lecturas no previstas o activar el pensamiento crítico y estético. / [EN] This thesis focuses on sound in times of disruptive changes operated by technologies and their impact on globalised social, cultural, political and scientific systems. The conceptualised Industry 4.0 accelerates the process of digitisation and automation at great speed and on all spheres, activating new human-machine, machine-machine relationships; cities, the generalised models of life, gather a large part of social activity and the dumping of technological processes, the physical-digital hybridisation promoted by ubiquity. It is no longer about the portability of sound or its reproduction, the change is takes place by the colonisation of our time and space, the infinite connectivity that mediates all our transactions, events and the perception of places; embodiment actions with devices that become quasi-transparent (Ihde, 2015), the transformation into cyborgs by temporarily adding our bodies to adapt to a new environment (Case, 2018); the syndrome of continued partial attention (Stone, 2014) that keeps us in a state of alert, or the time that, according to Foucault, is managed as a device for culture and the result of power relations. From the eyes of art and its practical side, the study offers a reading of the city and the digital media through its sounds, an approach that seeks to decipher the nature of a territory, find traces of singularity or homogeneity, the harmony with the environments, and also the thought of the disruptive. The research is expressed through sound and visual proposals, symbolic and perceptual cartographies, blended with hybrid methodologies of interdisciplinary theoretical-practical study, in an open and fluid experimentation process that is based on the re-use or instantiation of media, materials and concepts so that they can shed ideas, unforeseen readings or activate critical and aesthetic thinking. / [CA] Aquesta tesi posa el focus en allò sonor en un moment de canvis disruptius operats per les tecnologies i el seu impacte en els globalitzats sistemes socials, culturals, polítics i científics. La conceptualitzada Indústria 4.0 accelera a gran velocitat el procés de digitalització i automatització de totes les esferes, i activa noves relacions humà-màquina, màquina-màquina. Les ciutats, models generalitzats de vida, concentren una gran part de l'activitat social i l'abocament de dades dels processos tecnològics, la hibridació físicodigital potenciada per la ubiqüitat. No es tracta ja de la portabilitat del so ni de la seua reproducció, el canvi es produeix per la colonització del nostre temps i espai, la connectivitat infinita que media en totes les nostres transaccions, esdeveniments i la percepció dels llocs; les accions de corporeïtzació amb dispositius que es tornen quasitransparents (Ihde, 2015), la conversió en cíborg en afegir el nostre cos temporalment per a adaptar-nos a un nou entorn (Case, 2018), la síndrome d'atenció parcial continuada (Stone, 2014), que ens manté en un estat d'alerta, o el temps que, segons Foucault, és gestionat com a artefacte de la cultura i el resultat de les relacions de poder. Des del prisma de l'art i el seu vessant pràctic, l'estudi ofereix una lectura de la ciutat i els mitjans digitals a través dels seus sons, un acostament que busca desxifrar el caràcter d'un territori, trobar rastres de singularitat o d'homogeneïtat, la sintonia amb els ambients, i també el pensament del disruptiu. La investigació s'expressa a través de propostes sonores i visuals, cartografies simbòliques i perceptives, conjugades amb metodologies mestisses d'estudi teòric i pràctic interdisciplinari, en un procés obert i fluid d'experimentació que es funda en la re-utilització o instanciació de mitjans, materials i conceptes de manera que puguen llançar idees, lectures no previstes o activar el pensament crític i estètic. / A la Universitat Politècnica de València por la beca FPI y la estancia de investigación concedidas para dar cobertura económica a este trabajo y ayudar a mi formación. / Rodríguez López, R. (2021). Prácticas experimentales e indagación sobre sonido, territorio y tecnologías contemporáneas: Cartografías, soportes de escucha y sonidos disruptivos [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/162974 / TESIS
87

Canción sin nombre: Descubriendo la relación narrativa entre la banda sonora y el espacio cinematográfico

Belleza Rojas, Victor Jose 01 December 2021 (has links)
La siguiente investigación desarrolla un estudio acerca del análisis de la banda sonora y el espacio cinematográfico en la película peruana “Canción sin nombre” (2019), dirigida por Melina León, la cual relata uno de los tantos casos de robos de bebés en la década de los ochenta. El análisis de esta banda sonora y el espacio cinematográfico se realizó a partir de su presencia, relación y desarrollo narrativo en la película. Luego de la investigación respectiva, con la ayuda de las categorías determinadas, se plantearon las preguntas y objetivos, generales y específicos, para desarrollar de manera correcta la investigación. Los resultados de la investigación demostraron que la banda sonora y el espacio cinematográfico son elementos del lenguaje audiovisual con una gran carga narrativa que se complementan para que una historia pueda desarrollarse de manera clara. La banda sonora tiene un carácter connotativo muy importante en esta película, debido a que permite sentir y entender por lo que pasa cada personaje, mientras que el espacio cinematográfico permite situar al personaje en la historia y mostrarlo de una manera determinada, dándole una perspectiva especifica dentro del mundo. / The following research develops a study about the analysis of the soundtrack and the cinematographic space in the Peruvian film “Canción sin nombre” (2019), directed by Melina León, which talks about one of the many cases of theft of babies in the eighties. The analysis of this soundtrack and the cinematographic space was made from their presence, relationship and narrative development in the film. After the respective investigation, with the help of the determined categories, the questions and objectives, general and specific, were raised to develop the investigation correctly. The results of the research showed that the soundtrack and the cinematographic space are elements of the audiovisual language with a great narrative load that complement each other so that a story can develop clearly. The soundtrack has a very important connotative character in this film, because it allows us to feel and understand what each character goes through, while the cinematographic space allows us to place the character in the story and show it in a certain way, giving it a perspective specified within the world. / Trabajo de investigación
88

Distributed and Collaborative Processing of Audio Signals: Algorithms, Tools and Applications

Antoñanzas Manuel, Christian 30 September 2020 (has links)
[ES] Esta tesis se enmarca en el campo de las Tecnologías de la Información y las Comunicaciones (TIC), especialmente en el área del procesado digital de la señal. En la actualidad, y debido al auge del Internet de los cosas (IoT), existe un creciente interés por las redes de sensores inalámbricos (WSN), es decir, redes compuestas de diferentes tipos de dispositivos específicamente distribuidos en una determinada zona para realizar diferentes tareas de procesado de señal. Estos dispositivos o nodos suelen estar equipados con transductores electroacústicos así como con potentes y eficientes procesadores con capacidad de comunicación. En el caso particular de las redes de sensores acústicos (ASN), los nodos se dedican a resolver diferentes tareas de procesado de señales acústicas. El desarrollo de potentes sistemas de procesado centralizado han permitido aumentar el número de canales de audio, ampliar el área de control o implementar algoritmos más complejos. En la mayoría de los casos, una topología de ASN distribuida puede ser deseable debido a varios factores tales como el número limitado de canales utilizados por los dispositivos de adquisición y reproducción de audio, la conveniencia de un sistema escalable o las altas exigencias computacionales de los sistemas centralizados. Todos estos aspectos pueden llevar a la utilización de nuevas técnicas de procesado distribuido de señales con el fin de aplicarlas en ASNs. Para ello, una de las principales aportaciones de esta tesis es el desarrollo de algoritmos de filtrado adaptativo para sistemas de audio multicanal en redes distribuidas. Es importante tener en cuenta que, para aplicaciones de control del campo sonoro (SFC), como el control activo de ruido (ANC) o la ecualización activa de ruido (ANE), los nodos acústicos deben estar equipados con actuadores con el fin de controlar y modificar el campo sonoro. Sin embargo, la mayoría de las propuestas de redes distribuidas adaptativas utilizadas para resolver problemas de control del campo sonoro no tienen en cuenta que los nodos pueden interferir o modificar el comportamiento del resto. Por lo tanto, otra contribución destacable de esta tesis se centra en el análisis de cómo el sistema acústico afecta el comportamiento de los nodos dentro de una ASN. En los casos en que el entorno acústico afecta negativamente a la estabilidad del sistema, se han propuesto varias estrategias distribuidas para resolver el problema de interferencia acústica con el objetivo de estabilizar los sistemas de ANC. En el diseño de los algoritmos distribuidos también se han tenido en cuenta aspectos de implementación práctica. Además, con el objetivo de crear perfiles de ecualización diferentes en zonas de escucha independientes en presencia de ruidos multitonales, se han presentado varios algoritmos distribuidos de ANE en banda estrecha y banda ancha sobre una ASN con una comunicación colaborativa y compuesta por nodos acústicos. Se presentan además resultados experimentales para validar el uso de los algoritmos distribuidos propuestos en el trabajo para aplicaciones prácticas. Para ello, se ha diseñado un software de simulación acústica que permite analizar el rendimiento de los algoritmos desarrollados en la tesis. Finalmente, se ha realizado una implementación práctica que permite ejecutar aplicaciones multicanal de SFC. Para ello, se ha desarrollado un prototipo en tiempo real que controla las aplicaciones de ANC y ANE utilizando nodos acústicos colaborativos. El prototipo consiste en dos sistemas de control de audio personalizado (PAC) compuestos por un asiento de coche y un nodo acústico, el cual está equipado con dos altavoces, dos micrófonos y un procesador con capacidad de comunicación entre los dos nodos. De esta manera, es posible crear dos zonas independientes de control de ruido que mejoran el confort acústico del usuario sin necesidad de utilizar auriculares. / [CAT] Aquesta tesi s'emmarca en el camp de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC), especialment en l'àrea del processament digital del senyal. En l'actualitat, i a causa de l'auge de la Internet dels coses (IoT), existeix un creixent interés per les xarxes de sensors sense fils (WSN), és a dir, xarxes compostes de diferents tipus de dispositius específicament distribuïts en una determinada zona per a fer diferents tasques de processament de senyal. Aquests dispositius o nodes solen estar equipats amb transductors electroacústics així com amb potents i eficients processadors amb capacitat de comunicació. En el cas particular de les xarxes de sensors acústics (ASN), els nodes es dediquen a resoldre diferents tasques de processament de senyals acústics. El desenvolupament de potents sistemes de processament centralitzat han permés augmentar el nombre de canals d'àudio, ampliar l'àrea de control o implementar algorismes més complexos. En la majoria dels casos, una topologia de ASN distribuïda pot ser desitjable a causa de diversos factors tals com el nombre limitat de canals utilitzats pels dispositius d'adquisició i reproducció d'àudio, la conveniència d'un sistema escalable o les altes exigències computacionals dels sistemes centralitzats. Tots aquests aspectes poden portar a la utilització de noves tècniques de processament distribuït de senyals amb la finalitat d'aplicar-les en ASNs. Per a això, una de les principals aportacions d'aquesta tesi és el desenvolupament d'algorismes de filtrat adaptatiu per a sistemes d'àudio multicanal en xarxes distribuïdes. És important tindre en compte que, per a aplicacions de control del camp sonor (SFC), com el control actiu de soroll (ANC) o l'equalització activa de soroll (ANE), els nodes acústics han d'estar equipats amb actuadors amb la finalitat de controlar i modificar el camp sonor. No obstant això, la majoria de les propostes de xarxes distribuïdes adaptatives utilitzades per a resoldre problemes de control del camp sonor no tenen en compte que els nodes poden modificar el comportament de la resta. Per tant, una altra contribució destacable d'aquesta tesi se centra en l'anàlisi de com el sistema acústic afecta el comportament dels nodes dins d'una ASN. En els casos en què l'entorn acústic afecta negativament a l'estabilitat del sistema, s'han proposat diverses estratègies distribuïdes per a resoldre el problema d'interferència acústica amb l'objectiu d'estabilitzar els sistemes de ANC. En el disseny dels algorismes distribuïts també s'han tingut en compte aspectes d'implementació pràctica. A més, amb l'objectiu de crear perfils d'equalització diferents en zones d'escolta independents en presència de sorolls multitonales, s'han presentat diversos algorismes distribuïts de ANE en banda estreta i banda ampla sobre una ASN amb una comunicació col·laborativa i composta per nodes acústics. Es presenten a més resultats experimentals per a validar l'ús dels algorismes distribuïts proposats en el treball per a aplicacions pràctiques. Per a això, s'ha dissenyat un programari de simulació acústica que permet analitzar el rendiment dels algorismes desenvolupats en la tesi. Finalment, s'ha realitzat una implementació pràctica que permet executar aplicacions multicanal de SFC. Per a això, s'ha desenvolupat un prototip en temps real que controla les aplicacions de ANC i ANE utilitzant nodes acústics col·laboratius. El prototip consisteix en dos sistemes de control d'àudio personalitzat (PAC) compostos per un seient de cotxe i un node acústic, el qual està equipat amb dos altaveus, dos micròfons i un processador amb capacitat de comunicació entre els dos nodes. D'aquesta manera, és possible crear dues zones independents de control de soroll que milloren el confort acústic de l'usuari sense necessitat d'utilitzar auriculars. / [EN] This thesis fits into the field of Information and Communications Technology (ICT), especially in the area of digital signal processing. Nowadays and due to the rise of the Internet of Things (IoT), there is a growing interest in wireless sensor networks (WSN), that is, networks composed of different types of devices specifically distributed in some area to perform different signal processsing tasks. These devices, also referred to as nodes, are usually equipped with electroacoustic transducers as well as powerful and efficient processors with communication capability. In the particular case of acoustic sensor networks (ASN), nodes are dedicated to solving different acoustic signal processing tasks. These audio signal processing applications have been undergone a major development in recent years due in part to the advances made in computer hardware and software. The development of powerful centralized processing systems has allowed the number of audio channels to be increased, the control area to be extended or more complex algorithmms to be implemented. In most cases, a distributed ASN topology can be desirable due to several factors such as the limited number of channels used by the sound acquisition and reproduction devices, the convenience of a scalable system or the high computational demands of a centralized fashion. All these aspects may lead to the use of novel distributed signal processing techniques with the aim to be applied over ASNs. To this end, one of the main contributions of this dissertation is the development of adaptive filtering algorithms for multichannel sound systems over distributed networks. Note that, for sound field control (SFC) applications, such as active noise control (ANC) or active noise equalization (ANE), acoustic nodes must be not only equipped with sensors but also with actuators in order to control and modify the sound field. However, most of the adaptive distributed networks approaches used to solve soundfield control problems do not take into account that the nodes may interfere or modify the behaviour of the rest. Therefore, other important contribution of this thesis is focused on analyzing how the acoustic system affects the behavior of the nodes within an ASN. In cases where the acoustic environment adversely affects the system stability, several distributed strategies have been proposed for solving the acoustic interference problem with the aim to stabilize ANC control systems. These strategies are based on both collaborative and non-collaborative approaches. Implementation aspects such as hardware constraints, sensor locations, convergenge rate or computational and communication burden, have been also considered on the design of the distributed algorithms. Moreover and with the aim to create independent-zone equalization profiles in the presence of multi-tonal noises, distributed narrowband and broadband ANE algorithms over an ASN with a collaborative learning and composed of acoustic nodes have been presented. Experimental results are presented to validate the use of the distributed algorithms proposed in the work for practical applications. For this purpose, an acoustic simulation software has been specifically designed to analyze the performance of the developed algorithms. Finally, the performance of the proposed distributed algorithms for multichannel SFC applications has been evaluated by means of a real practical implementation. To this end, a real-time prototype that controls both ANC and ANE applications by using collaborative acoustic nodes has been developed. The prototype consists of two personal audio control (PAC) systems composed of a car seat and an acoustic node, which is equipped with two loudspeakers, two microphones and a processor with communications capability. In this way, it is possible to create two independent noise control zones improving the acoustic comfort of the user without the use of headphones. / Antoñanzas Manuel, C. (2019). Distributed and Collaborative Processing of Audio Signals: Algorithms, Tools and Applications [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/130209 / TESIS
89

[pt] O SILÊNCIO NO CINEMA CONTEMPORÂNEO: DIÁLOGOS ENTRE BRASIL E COLÔMBIA / [en] SILENCE IN CONTEMPORARY CINEMA: DIALOGUES BETWEEN BRAZIL AND COLOMBIA

JOSE RAMON DIAZ BENITEZ 22 November 2021 (has links)
[pt] O som e o silêncio, como elementos constitutivos do cinema, têm sido atravessados por diferentes mudanças tecnológicas no decorrer de sua história. Cada modificação alterou de certa forma os seus modos de realização e de escuta, transformando também as próprias estruturas da indústria cinematográfica. Atualmente, devido à passagem da tecnologia analógica para a digital, características como: o considerável aumento de faixas de áudio para captura e edição simultânea, maior facilidade na manipulação das ondas sonoras capturadas, o desenvolvimento eletroacústico das salas de cinema e sistemas de produção particular, entre outros, sugerem a impressão de um incremento sensitivo nas produções cinematográficas recentes, revelando uma notoriedade acentuada nos ruídos e, principalmente, no silêncio e em seu potencial efeito dramático. O objetivo desta pesquisa é, portanto, analisar as diferentes propriedades que pode presentar o silêncio como efeito sonoro dentro do cinema contemporâneo brasileiro e colombiano. O estudo deste fenômeno acústico, como elemento da linguagem cinematográfica, estará baseado em pesquisas anteriores sobre o som e o silêncio no audiovisual e em produções realizadas principalmente no século XXI, procurando reflexionar sobre o silêncio no cinema dentro da era digital. / [en] Sound and silence, as constituent elements of cinema, have been crossed by diferent technological changes throughout its history. Each modification has altered its ways of realization and listening to some extent, also transforming the very structures of the film industry. Currently, due to the transition from analogue to digital technology, features such as: the considerable increase in audio tracks for simultaneous capture and editing, greater ease in handling captures sound waves, the electroacoustic development of movie theaters and private productions systems, among others, they suggest the impression of a sensory increase in recent cinematographic productions, revealing a marked notoriety in noise and, mainly, in silence and its potential dramatic effect. The objective of this research is, therefore, to analyze the different properties that silence can present as a sound effect within contemporary Brazilian and Colombian cinema. The study of this acoustic phenomenon, as an element of cinematographic language, will be based on previous research on sound and silence in audiovisual and on productions executed mainly in the 21st century, seeking to reflect on silence in cinema within the digital age.
90

La acústica virtual como herramienta para el estudio del patrimonio arquitectónico. Aplicación en la Catedral de Valencia

Díaz Rubio, Elena 02 June 2023 (has links)
[ES] Los recintos de culto son construcciones patrimoniales de importantes valores culturales, históricos, artísticos y arquitectónicos. Además, presentan una sonoridad característica que debe ser objeto de especial protección. En este sentido, la Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura (UNESCO) ha reconocido el sonido de los recintos de culto como una parte importante de nuestro patrimonio cultural inmaterial, estableciendo como prioridad su preservación. En este ámbito, la acústica virtual se presenta como una herramienta muy eficaz para el estudio del patrimonio sonoro de los recintos de culto. A través de simulaciones acústicas, es posible analizar en detalle el comportamiento acústico de los diferentes espacios y estudiar la evolución sonora de los templos. La acústica virtual permite predecir y percibir el resultado acústico de cualquier propuesta de intervención antes de su realización práctica, con lo que se presenta una nueva variable a tener en cuenta a la hora de afrontar la restauración del patrimonio: la acústica arquitectónica. Asimismo, la simulación acústica y visual ofrece la posibilidad de realizar turismo virtual por los recintos de culto, fomentando el estudio y disfrute de sus valores patrimoniales. Con todo ello, en esta investigación se ha aplicado la acústica virtual en el estudio del patrimonio sonoro, tanto interior como exterior, de la Catedral de Valencia. / [CA] Els recintes de culte són construccions patrimonials d'importants valors culturals, històrics, artístics i arquitectònics. A més, presenten una sonoritat característica que ha de ser objecte d'especial protecció. En aquest sentit, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) ha reconegut el so dels recintes de culte com una part important del nostre patrimoni cultural immaterial, establint com a prioritat la seua preservació. En aquest àmbit, l'acústica virtual es presenta com una eina molt eficaç per a l'estudi del patrimoni sonor dels recintes de culte. A través de simulacions acústiques, és possible analitzar detalladament el comportament acústic dels diferents espais i estudiar l'evolució sonora dels temples. L'acústica virtual permet predir i percebre el resultat acústic de qualsevol proposta d'intervenció abans de la seua realització pràctica, amb el que es presenta una nova variable a tindre en compte a l'hora d'afrontar la restauració del patrimoni: l'acústica arquitectònica. Així mateix, la simulació acústica i visual ofereix la possibilitat de realitzar turisme virtual pels recintes de culte, fomentant l'estudi i gaudi dels seus valors patrimonials. Amb tot això, en aquesta investigació s'ha aplicat l'acústica virtual en l'estudi del patrimoni sonor, tant interior com exterior, de la Catedral de València. / [EN] Places of worship are patrimonial constructions of important cultural, historical, artistic and architectural values. In addition, they have a characteristic sound that must be the object of special protection. In this sense, the United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization (UNESCO) has recognized the sound of places of worship as an important part of our intangible cultural heritage, establishing its preservation as a priority. In this field, virtual acoustics is presented as a very effective tool for studying the sound heritage of places of worship. Through acoustic simulations, it is possible to analyze in detail the acoustic behavior of different spaces and study the sound evolution of temples. Virtual acoustics makes possible to predict and perceive the acoustic result of any intervention proposal before its practical implementation, thus presenting a new variable to consider when dealing with heritage restoration: architectural acoustics. Likewise, acoustic and visual simulation offers the possibility of carrying out virtual tourism around places of worship, promoting the study and enjoyment of their heritage values. With all this, in this research virtual acoustics has been applied in the study of the sound heritage, both inside and outside, of the Cathedral of Valencia. / Gracias al Ministerio de Ciencia e Innovación por los proyectos de investigación BIA2012-36896 y BIA2016-76957-C3-3-R en los que se enmarca este trabajo. / Díaz Rubio, E. (2023). La acústica virtual como herramienta para el estudio del patrimonio arquitectónico. Aplicación en la Catedral de Valencia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/193837

Page generated in 0.0414 seconds