• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 74
  • 39
  • 33
  • 21
  • 6
  • 5
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 198
  • 101
  • 88
  • 84
  • 83
  • 83
  • 83
  • 83
  • 68
  • 64
  • 61
  • 21
  • 20
  • 15
  • 15
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
61

La ilustración del libro chino: de la xilografía tradicional a las nuevas técnicas occidentales

Chieh, Wang 05 February 2016 (has links)
Desde el punto de vista temático, la investigación aborda la ilustración del libro chino de un modo general, si bien tratando la influencia entre las relaciones con los ámbitos literario, pictórico, cultural, social y técnico. A pesar de su vasta amplitud, se profundiza en las tipologías y características formales, estéticas y técnicas de la xilografía por antonomasia de la ilustración del libro chino. Dicha temática está plenamente justificada por los conocimientos y la producción ilustrativa del autor de la tesis y, asimismo, por la proximidad de las fuentes documentales existentes, que se hallan en su mayor parte en Taiwán, gracias a la salvaguarda de Chang Kai Shek tras el levantamiento de Mao Tse Dong. Por tanto, los fondos documentales xilográficos investigados existentes en Taiwán nos dan un juicio y conocimiento completo, esencial y pleno de la ilustración del libro chino. Cabe destacar que la mayoría de las xilografías investigadas son de autores anónimos, artesanos formados en la tradición ancestral que aprendieron a expresar los aspectos sociales y culturales más importantes de cada dinastía. En total se han examinado 283 ilustraciones, gran parte de las cuales son desconocidas por el público general, dado que se hallan en los fondos de reserva de la Biblioteca Museo Palacio Nacional y la Biblioteca Nacional, ambas de Taiwán. Es cierto, sin embargo, que la investigación ha llevado al autor a adquirir y formar su propia biblioteca de facsímiles, reproducciones fieles de incunables de los siglos ix-x y de otros libros de hasta principios del siglo xx. Los contenidos sobre el origen y desarrollo técnico y material del libro ilustrado abarcan desde el período clásico al período Qing, pasando por todas sus dinastías: Han (202 d. C.-220), Tres Reinos (222-280), Jin (279-589), Sue (581-619), Tang (618-907), Cinco Dinastías (907-960), Song (960-1279), Yuan (1271-1368), Ming (1368-1644) y Qing (1644-1912). De todas las dinastías mencionadas, cabe destacar la dinastía Tang, puesto que su reinado coincidió con el momento en el que apareció la xilografía, además de centrarse en los factores de las obras del maestro Gu Kaizhi del período Jin, que tanto por su originalidad como por su creatividad pueden considerarse el origen técnico y estético de la ilustración. Asimismo, los elementos estudiados a través de los análisis tipológicos nos demostrarán la antigua vinculación artística entre la ilustración y la pintura china. Los conceptos literarios mencionados en esta tesis son imprescindibles para el desarrollo de la ilustración, relacionada con la literatura popular, y nos sirven para profundizar en el conocimiento estético de la misma. En este sentido, cabe destacar la dinastía Song, por las influencias del neoconfucionismo que dieron origen a una nueva concepción de la pintura china literaria, en la que esta se separa de la ilustración y da lugar a la fundación de la ilustración del libro chino. Por otra parte, tampoco debe olvidarse el entusiasmo por el estudio de la historia de las clases altas de la dinastía Song, que se nutrió de la literatura secular que va formando una nueva literatura potencial para el nuevo desarrollo de la ilustración. En cuanto a la dinastía Ming, el período más conocido de la historia de la ilustración china, no solo nos hemos dedicado a analizar la recuperación material y técnica de la ilustración que tuvo lugar en sus inicios, sino que también hemos abarcado ampliamente los factores culturales y sociales para profundizar en el conocimiento del apogeo del arte ilustrativo. Asimismo, nos hemos centrado en el estudio del cambio del concepto literario y la aparición de las nuevas literaturas como la novela y la dramaturgia, que sirvieron de fondo de inspiración para las mejores ilustraciones de China. Se profundiza en el conocimiento de la evolución del estilo de la ilustración a través del análisis de las obras de los seis centros de publicación, según sus aspectos temático y tipológico, o el comparativo de ciertas versiones emblemáticas que servirán de muestra de la trayectoria o evolución de la ilustración conseguida por los maestros anónimos. Todos estos conocimientos nos dan a entender lo esencial de las obras de los maestros de la dinastía Ming. Aparte del estereotipo de la ilustración xilográfica de la dinastía Qing como un arte en declive, cabe destacar el análisis de la ilustración litográfica que apareció en la segunda mitad del siglo XIX, consecuencia de la introducción de las nuevas técnicas occidentales y de los nuevos medios ilustrados como los periódicos y las revistas. En este sentido, analizamos las nuevas ilustraciones litográficas de estilo tradicional y occidentalizado para demostrar la actitud de los ilustradores frente a las novedades técnicas inéditas. La tesis incluye más de quinientas notas a pie de página y una bibliografía con más de un centenar de referencias citadas, además de otras muchas de carácter general. Al final de la tesis se incluyen dos anexos con una selección de colecciones de ilustraciones de libros antiguos y de manuscritos del autor de la tesis, como testimonio del complejo proceso de la plasmación de las ideas al idioma materno chino para su posterior transcripción al español.
62

In Search Of "Russianness": Russian National Idioms In Aleksandr Glazunov's Sonata No. 1 For Piano, Op. 74

Panayotova, Miroslava Ivanova January 2012 (has links)
This document examines Sonata No. 1 for Piano, Op. 74 of Aleksandr Konstantinovich Glazunov (1865-1936) and illustrates the incorporated Russian musical elements. The study has the twofold purpose of firstly defining musical elements idiomatic of Russian folk song, Russian Orthodox Church music and the Mighty Five; and secondly finding their representation in Glazunov's piano sonata. The introductory chapter describes the purpose of this study and the need for identifying the idioms of musical Russianness. The second chapter provides a historical background and explores characteristics of Russian folk music and Russian Church music, which are intrinsic to Russian musical culture. The third chapter discusses the historical background of Russian nationalism in music, the establishment of the Saint Petersburg Conservatory, and the contributions of the Mighty Five to the rise of a truly Russian national style as opposed to the Western traditions. Chapter four provides biographical information about Aleksandr Glazunov. The first part of chapter five presents historical background of Sonata No. 1 for Piano, Op. 74. The second part of this chapter discusses the composition within the context of Russian musical elements as identified in chapters two and three. The concluding chapter six summarizes the observations of the author. It was the premise of this study that the compilation of historical and analytical evidence would lead to an identification of the idioms of musical Russianness and of their use by Aleksandr Glazunov. The analysis performed here captures the musical elements of Russianness and offers a deeper understanding of Glazunov's achievement in integrating them with traditional Western compositional techniques.
63

BioDiseño. Aportes Conceptuales de Diseño en las Obras de los Animales

García Santibáñez Saucedo, Héctor Fernando 19 June 2009 (has links)
Esta investigación constituye una lectura reflexiva sobre las respuestas que generan diversas especies para mantener su vida en la naturaleza, vinculados a solucionar los problemas relacionados con sus habitáculos, su mimetismo, así como sus instrumentos. Bajo esta idea, se rescatan los conceptos, ideas, procesos, formas y composiciones que se manifiestan en ellos, al ser estudiadas principalmente desde el punto de vista del diseño, la etología, la zoología, la filosofía, la historia, y la comunicación, con el fin de contribuir con nuevas propuestas interpretativas que beneficiarán al ser humano al aplicarse a su diseño. / BioDesign / Conceptual contributions of the animals’ work This research is a reflexive reading on the responses generated by different species to maintain their life in nature, related to resolving problems linked to their dwellings, their mimicry and their instruments. Under this idea, there are rescued the concepts, ideas, processes, forms and compositions that are manifested in them, upon being studied principally since the point of view of the design, the ethology, the zoology, the philosophy, the history, and the communication in order to contribute with new interpretive proposals that they will benefit to the human being to be applied in their design.
64

Proposte creative intorno al viaggio e ai diari di viaggio, a partire dall’opera del pittore Luigi Capece = Propuestas creativas alrededor del viaje y de los diarios de viaje, a partir de la obra del pintor Luigi Capece

Piscitelli, Mariapaola 17 July 2013 (has links)
El presente trabajo se configura a través de la confluencia de tres ejes fundamentales, todos ellos en consonancia con las características de la autora y relacionados entre sí. En primer lugar, cabe mencionar la idea de viaje, desplazamiento interior o exterior, en el que el viajero toma obligada consciencia de si mismo y enriquece su experiencia existencial, lo que en el ámbito del artista practicante se traduce normalmente en una serie de eclosiones y cambios que pueden llegar a alterar signos identitarios o su significante, tales como el uso de la luz, la forma o el color. En segundo término, y con un carácter plenamente emotivo, la significación apuntada alcanza una intensa importancia al ser referida al pintor Luigi Capece, abuelo materno de la autora, al que no llegaría a conocer personalmente y del que obtuvo enseñanzas implícitas a través de la observación de su variada y coherente obra pictórica, así como de su relación con el tiempo propio de su ejecución. La incorporación de este segundo aspecto se produce en el transcurso del desarrollo del trabajo, al percatarse de una suerte de relación con la investigación iniciada. Finalmente advertir que de las mencionadas confluencias surge la necesidad de desarrollar la propia experiencia artística, como una respuesta soñada cuyo estímulo coincide con el propio deseo de viajar, recoger en una suma las experiencias vividas y trasladarlas inevitablemente al proceso creativo en el que se halla sumida la autora. El tema del viaje es extenso e incluye un abanico policromo de metáforas y sugestiones, por lo que el presente trabajo está construido sobre una estructura ramificada, determinada por las aproximaciones realizadas desde distintos puntos de vista. El objetivo ha sido estudiar la relación viaje-arte y reflexionar sobre la experiencia del viaje desde el punto de vista del pintor, tras investigar en las obras de diversos artistas, para finalmente ofrecer la propia mirada proponiendo un acercamiento tanto desde la didáctica como a través de la práctica artística realizando distintos tipos de viajes. La estructura del trabajo se fundamenta sobre una parte teórica y una parte experimental. En la parte teórica, se contextualiza el tema del viaje, analizando la historia, las fases y los motivos que empujan a viajar y la figura del viajero. Para reflexionar sobre la relación entre viaje y arte, se considera la experiencia de diferentes artistas viajeros, en particular pintores del s. XIX y la primera mitad del s. XX. El viaje es importante en la trayectoria formativa y profesional de los artistas, propiciando cambios en la propia paleta de colores e introduciendo nuevas visiones de la luz. El sentido profundo de esta experiencia no es tanto la distancia, o ir a lugares exóticos, sino está en la renovación de la mirada, poniendo atención en los pequeños detalles. Se analiza con especial atención la obra del artista de Apulia (Italia) Luigi Capece quien solía recorrer los campos y el casco antiguo de su ciudad natal con pequeñas tabletas y pinturas al óleo para atrapar colores e imágenes en apuntes frescos y así contar historias. El suyo era un viaje al interior de los colores de su tierra. El estudio de este artista no sólo permite profundizar des de la proximidad la relación entre desplazamientos y obra, también ha permitido a la autora realizar un viaje más profundo hacia los orígenes para encontrar las motivaciones que han generado la presente tesis: se indaga en la historia que cada uno conserva en el inconsciente, una historia vivida hecha de memorias y afectos, y que posteriormente marca todas las elecciones que se puedan tomar. A continuación se diserta sobre una de las herramientas de trabajo de artistas y viajeros, el diario de viaje: instrumento para explicar el mundo en imágenes y palabras. El diario permite dar cuerpo a sensaciones fugaces destinadas a perderse, creando un dialogo fresco y espontaneo entre el artista y su experiencia de viaje, con una visión detallada y ralentizada de un ambiente. En la segunda parte se ponen en práctica los análisis y reflexiones que se extraen de los precedentes estudios. En ella se proponen miradas personales sobre el viaje, sea a través de la didáctica del arte sea mediante la práctica artística. Por lo que concierne a la didáctica, se adaptan los diarios gráficos a la programación de un ciclo formativo de grado superior en ilustración. Se concluye que son instrumentos útiles para la educación de la mirada permitiendo experimentación, equivocarse, favoreciendo la libertad de expresión, la espontaneidad y la observación del propio proceso de búsqueda personal. La parte de práctica artística se desarrolla a través de cuatro viajes simbólicos: hacia lo desconocido, por medio de los apuntes al natural tomados en los propios diarios; hacia el otro por medio de retratos al óleo de mujeres de diferentes culturas; hacia el alma representado a través de la cartografía de la propia alma, un trabajo que pasa de lo bidimensional de una libreta a lo tridimensional con una performance; y hacia la ausencia a través de fotografías de espacios vacíos y objetos que han pertenecido a los ausentes. El tema del viaje se ha convertido en un vehículo que ha permitido unir diversas cuestiones, todas ellas relacionadas entre si, y crear una propia pluralidad del lenguaje para discernir sobre sentimientos, como el amor, la ausencia. En definitiva, las experiencias vividas, el aprendizaje constante y el crecimiento personal han marcado el trayecto hasta el momento, no obstante el itinerario queda abierto dejando la posibilidad de emprender nuevos recorridos. / Travelling is a very extensive subject. This thesis aims to focus on the relationship between travelling and art, not only from a historical point of view but also from other approaches that the experience of art can offer. The text is divided in two parts: Theory and Practice. In the theoretical part, the work of different artists has been analysed, with special emphasis on the period between the 19th and mid-20th century, when this kind of artistic experience was in vogue. Detailed study is done on the figure of Luigi Capece (grandfather of the author), who explored his homeland of Apulia in Italy making sketches in a travel log that he would later develop in his studio. For the author, this has been also a journey to the origin. The use of this tool, the travel log, is considered as the key to capture the atmosphere, light and flavour of a location. The practical part is also divided into two sections. Firstly, the author suggests the use of the travel log as a tool for art collage, to train the student to develop an individual view of his surroundings and to learn how to express this view. Secondly, the author relates a series of artistic experiences through four symbolic journeys: (1) towards the unknown, using travel logs, (2) towards the other, using a collection of oil portraits of women from different cultures, (3) towards the soul, which starts in a sketch book and ends in performance and (4) towards the absence, based on a collection of photographs taken at abandoned flats, where the details captured reveal much of their former owners. Travel is the train of thought that links experiences, continuous learning and personal growth. This is true of the travelling and research that has been done. But this field is always open to new itineraries. / El present treball es configura a través de la confluència de tres eixos fonamentals, tots ells en consonància amb les característiques de l’autora i relacionats entre si. En primer lloc, cal esmentar la idea del viatge, desplaçament interior o exterior, en el qual el viatger pren obligada consciència de si mateix i enriqueix la seva experiència existencial, el que en l’àmbit de l’artista pràcticament es tradueix normalment en una sèrie d’eclosions i canvis que poden arribar a alterar signes identitaris o llur significant, així com els usos de la llum, la forma o el color. En segon terme, i amb un caràcter plenament emotiu, la significació apuntada assoleix una intensa importància al ser referida al pintor Luigi Capece, avi matern de l’autora, al que no va arribar a conèixer personalment i del qual va obtenir ensenyaments implícits a través de l’observació de la seva variada i coherent obra pictòrica, així com la de la seva relació amb els temps propis de la seva execució. La incorporació d’aquest segon aspecte es produeix en el transcurs del desenvolupament del treball, en adonar-se d’una sort de relació amb la investigació iniciada. Finalment advertir que de les mencionades confluències sorgeix la necessitat de desenvolupar la pròpia experiència artística, com una resposta somniada, l’estímul de la qual coincideix amb el propi desig de viatjar, agrupar en una suma les experiències viscudes i traslladar-les inevitablement al procés creatiu en el que es troba immersa l’autora. El tema del viatge és extens i inclou un ventall policrom de metàfores i suggestions, per això aquest treball està construït sobre una estructura ramificada, determinada per l’aproximació realitzada des de diferents punts de vista. L’objectiu ha estat estudiar la relació viatge-art i reflexionar sobre l’experiència del viatge des del punt de vista del pintor, a partir de la investigació en les obres de diversos artistes, per finalitzar oferint la pròpia mirada proposant un apropament, bé des de la didàctica, o per mitjà de la pràctica artística, amb la interpretació de diferents viatges possibles. L’estructura del treball es fonamenta sobre una part teòrica i una part experimental. En la part teòrica, es contextualitza el tema del viatge, s’analitza la història, les fases i els motius que empenyen a viatjar, així com la figura del viatger. Per tal de reflexionar sobre la relació entre viatge i art, es considera la experiència de diferents artistes viatgers, en particular pintors entre el XIX i la primera meitat del segle XX. El viatge es important en la trajectòria formativa i professional dels artistes, ha propiciat canvis en la pròpia paleta de colors i introduint noves visions de la llum. El sentit profund d’aquesta experiència no és tan la distància, ol anar a llocs exòtics, sinó que es troba en la mirada renovada, parant atenció als petits detalls. S’analitza amb especial atenció l’obra de l’artista de Apulia (Italia) Luigi Capece, qui acostumava a recórrer els camps i el casc antic de la seva ciutat natal amb tauletes i colors a l’oli, per tal d’atrapar tonalitats i imatges per mitjà d’apunts frescos, i d’aquesta manera narrar històries. El seu era un viatge a l’interior dels colors de la terra. L’estudi d’aquest artista no tan sols ha permès aprofundir des de la proximitat la relació entre desplaçament i obra, també ha permès a la autora realitzar un viatge més profund vers els orígens, per trobar-hi les motivacions que han generat aquesta tesi: s’indaga en la historia que cadascú conserva en l’inconscient, una història viscuda feta de memòria i afectes, i que marca totes les eleccions que es poden prendre. A continuació es disserta sobre una de les eines de treball d’artistes i viatgers, el diari de viatge: instrument que serveix per explicar el món per mitjà d’imatges i de paraules. El diari dóna cos a sensacions fugisseres i destinades a perdre’s, permet un diàleg fresc i espontani entre l’artista i la seva experiència de viatge, amb una visió detallada i pausada d’un ambient. A la segona part es posen en pràctica els anàlisis i reflexions que s’extrauen dels precedents estudis. En ella es proposen mirades personals sobre el viatge, per mitjà de la didàctica de l’art i la pràctica artística. Pel que fa a la didàctica, s’adapten els diaris gràfics a la programació d’un cicle formatiu de grau superior en il•lustració. Es conclou que són instruments útils per a l’educació de la mirada, per experimentar i equivocar-se, afavoreixen la llibertat d’expressió, l’espontaneïtat i l’observació del propi procés de recerca personal. La part de la pràctica artística es desenvolupa a través de quatre viatges simbòlics: vers el desconegut, per mitjà dels apunts al natural presos en els propis diaris; vers l’altre per mitjà de retrats a l’oli de dones de diferents cultures; vers l’ànima representat per la cartografia de la pròpia ànima, un treball que passa de l’espai bidimensional d’una llibreta a l’espai tridimensional mitjançant una performance; i vers l’absència per mitjà de fotografies d’espais buits i objectes que van pertànyer als absents. El tema del viatge s’ha convertit en un vehicle que ha permès unir diverses qüestions, totes relacionades entre elles, i crear una pròpia pluralitat del llenguatge per discernir sobre sentiments, com l’amor, l’absència. En definitiva, les experiències viscudes, l’aprenentatge constant i el creixement personal han marcat el trajecte fins al moment, no obstant l’itinerari queda obert i deixa la possibilitat d’emprendre nous recorreguts. / Il presente lavoro si modella attraverso la confluenza di tre punti fondamentali, tutti in consonanza con le caratteristiche dell’autrice e in relazione tra loro. Prima di tutto, citare l’idea del viaggio, spostamento interiore o esteriore, in cui il viaggiatore prende obbligatoriamente coscienza di se stesso ed arricchisce la sua esperienza esistenziale. Nell’ambito della pratica dell’artista, tutto ció si traduce normalmente in una serie di rivelazioni e cambi che possono arrivare ad alterare segni identitari, come l’uso della luce o il colore. In secondo luogo, e con un carattere pienamente emotivo, il valore suddetto raggiunge un’intensa importanza poichè riferito al pittore Luigi Capece, nonno materno dell’autrice, che non riuscí a conoscere personalmente e dal quale ottenne insegnamenti impliciti attraverso l’osservazione della sua variegata e coerente opera pittorica, cosí come dalla relazione con il tempo proprio della sua esecuzione. L’incorporazione di questo secondo aspetto si realizza durante lo sviluppo del lavoro, al rendersi conto di una relazione con la ricerca iniziata. Per ultimo, avvertire che dalle suddette confluenze sorge la necessità di sviluppare la personale esperienza artistica, come una risposta sognata il cui stimolo coincide con il proprio desiderio di viaggiare, raccogliere insieme le esperienze vissute e trasportarle inevitabilmente al processo creativo in cui si trova immersa l’autrice. Il tema del viaggio è ampio e include un ventaglio policromo di metafore e suggerimenti, per cui il presente lavoro è costruito su una struttura ramificata determinata dagli approcci al tema da diversi punti di vista. L’obiettivo iniziale è stato quello di studiare la relazione viaggio-arte e riflettere sull’esperienza del viaggio dal punto di vista del pittore, dopo aver investigato nelle opere di diversi artisti, per alla fine offrire il proprio sguardo proponendo un approccio sia dal punto di vista della didattica sia attraverso la pratica artistica realizzando distinti tipi di viaggi. La struttura del lavoro si basa su una parte teorica e una sperimentale. In quella teorica, si contestualizza il tema del viaggio, con un’analisi della storia, le fasi, i motivi che spingono a viaggiare e la figura del viaggiatore. Per riflettere sulla relazione tra viaggio e arte, si considerano le esperienze di diversi artisti viaggiatori, in particolare pittori tra il XIX e la prima metà del XX secolo. Il viaggio è importante nella traiettoria formativa e professionale degli artisti, favorendo cambi nella tavolozza dei colori o introducendo una nuove visioni della luce. Il senso profondo di questa esperienza non è tanto la distanza, o andare in posti esotici, ma risiede in uno sguardo rinnovato sulla realtà, con attenzione ai piccoli dettagli.
65

Étude de l'effet de la différention endothéliale sur les propriétés immunomodulatrices des cellules souches mésenchymateuses issues de la gelée de Wharton du cordon ombilical humain / Study of the endothelial differentiation’s effect on the immunomodulatory properties of Wharton’s jelly derived mesenchymal stem cells

Omar, Reine El 02 October 2014 (has links)
Les cellules souches mésenchymateuses (CSM) issues de la gelée de Wharton (GW) du cordon ombilical sont immuno-privilégiées et immunosuppressives. Dans le cadre d’une utilisation en ingénierie vasculaire, la persistance de ces propriétés après différenciation endothéliale a été explorée. La différenciation a été induite par ensemencement des CSM-GW sur des films multicouches de polyélectrolytes en présence du milieu EGM-2. L’immunogénicité des cellules endothéliales-« like » (CEL) a été vérifiée en évaluant l’expression de 2 marqueurs immunologiques HLA-DR et CD86. Afin d’évaluer l’effet immunosuppresseur des CSM-GW avant et après différenciation, celles-ci ont été cultivées en premier lieu en présence de cellules mononucléées stimulées en contact cellulaire direct ou séparées, puis avec des cellules Natural Killer (NK) et lymphocytes T (LT). Les résultats ont montré que les CEL expriment les marqueurs endothéliaux, n’expriment pas HLA-DR et CD86 et qu’elles inhibent la prolifération des différentes populations immunitaires selon un mécanisme dépendant de facteurs solubles tels que IDO, les IL-6 et -1β et de la PGE2, et de contacts cellulaires. La co-culture de LT avec les CEL a induit l’apparition d’une population de LT régulateurs de manière similaire aux CSM-GW. La co-culture des cellules NK en présence de CEL a induit une diminution du récepteur activateur NKG2D et a aussi induit un transfert du CD73 à leur surface, suggérant leur capacité à produire de l’adénosine, un puissant immunosuppresseur. Les CEL maintiennent le caractère immunoprivilégié et immunosuppresseur des CSM-GW, suggérant leur possible utilisation en ingénierie vasculaire / Umbilical cord Wharton’s jelly mesenchymal stem cells (WJ-MSC) are immune-privileged and immunosuppressive. Our study sought to determine the effect of endothelial differentiation on the immunomodulatory capacities of WJ-MSC. Endothelial-like cells (ECL) differentiation was performed by seeding MSC on polyelectrolyte multilayer films as substrate and stimulating them by EGM-2 culture medium. The expression of two immunological markers HLA-DR and CD86 was followed during the differentiation time. The effect of co-culture with ELC or MSC either in contact or separated by a transwell on different immune cells (peripheral blood mononuclear cells, T Lymphocytes (LT), Natural Killer (NK) cells) was assessed by evaluating immune cells proliferation. The results showed that ELC expressed endothelial markers, expressed low level of HLA-DR and CD86 and inhibited the proliferation of the different immune cell populations, and this inhibition is thought to be mediated by soluble factors as IDO, IL-6, IL-1β and PGE2, and by direct cellular contact. We reported also the capacity of ELC to generate a population of regulatory T cells and to decrease the expression of activating receptor NKG2D by NK cells. Moreover, we demonstrated that co-cultures with ELC induce CD73 expression on NK cells, a mechanism that may induce adenosine (a potent immunosuppressor) secretion by NK cells. Thus, ELC maintain the hypo-immunogenic and immunosuppressive characters of WJ-MSC suggesting their possible use in vascular engineering
66

Effets de la Laminarine sur les cellules souches mésenchymateuses : impact sur la différentiation chondrogénique / Growth inhibition of mesenchymal stem cells by Laminarin : Impact on chondrocyte differenciation

Larguech, Gaithallah 29 June 2017 (has links)
Les cellules souches mésenchymateuses (CSM) de la moelle osseuse ont été intensivement étudiées pour leur capacité de régénération et leurs propriétés immunomodulatrices. Beaucoup d’études ont montré que la thérapie qui utilise les CSM améliore les fonctions de tissu ostéo-articulaire particulièrement le cartilage en vue de leur capacité de différenciation en chondrocytes. Les CSM présentent un certain nombre d'avantages pour la médecine régénérative, ces cellules peuvent être facilement isolées et multipliées en culture pour obtenir un nombre approprié pour la thérapie cellulaire. De plus, elles ont une faible immunogénicité, ce que les rende aptes à la transplantation allogénique. Depuis les années 1960, de nombreuses études ont souligné les propriétés médicinales des polysaccharides notamment les β-glucanes qui ont une place particulière du fait de leurs effets immunostimulants. L’objectif de notre travail était de mettre en évidence les capacités d’un β-glucane particulier, la laminarine, sur la prolifération et la différenciation des CSM dans la perspective d’applications dans l’arthrose. Les CSM ont été cultivés dans les milieux de croissance et de différenciation chondrocytaire. La viabilité et l'apoptose des cellules ont été explorées par le comptage, les tests MTT et la coloration à l'annexine V. En outre, l'analyse des protéines spécifiques de la prolifération a été effectuée par le western blott. De plus, l'expression des marqueurs spécifiques des CSM et des chondrocytes a été étudiée à l'aide de la RT-qPCR et de l’immunofluorescence. Nos résultats ont démontré que la stimulation des CSM à la laminarine avec la dose de 1 mg/ml soit en condition de culture de croissance basique ou en chondrogenèse a inhibé la prolifération des cellules sans induire leur apoptose. Encore, dans les conditions de culture chondrogénique, la laminarine à une dose similaire a empêché la différenciation des CSM en chondrocytes. / Mesenchymal stems cells (MSCs) are a population of multipotent cells residing in several readily available adult tissue compartments, thus allowing for their ex vivo expansion. MSCs have a reliable potential for differentiation (plasticity) into cells of the mesodermal lineage (chondrocytes, osteoblasts, adipocytes). Bone marrow-derived MSCs have been a focus of stem cell research in light of their relative ease of isolation and expansion and of their high potential for differentiation. Herein, the aim of the present PhD is to explore the potential of a β-glucan (laminarin) on Mesenchymal stem cell proliferation and differentiation for future benefit for osteoarthritis treatment. MSCs were cultured in MSC growth and chondrogenic differentiation mediums. Cells viability and apoptosis were explored by cell count, MTT assays and Annexin V staining. In addition, Analysis of the specific protein of cell proliferation was performed by western blott. Furthermore, mRNA and protein expression of specifics markers for MSCs and chondrocytes were studied using qPCR and immunofluorescence. Our results demonstrated that stimulation of MSC with laminarin at a dose of 1 mg/ml in either basic growth culture or chondrogenesis inhibited cell proliferation without inducing their apoptosis. Furthermore, under chondrogenic culture conditions, laminarin at a similar dose prevented the differentiation of MSC into chondrocytes.
67

Location of facilities on a stochastic network

January 1974 (has links)
by Pitu Mirchandani. / Prepared under National Science Foundation Grant GI38004. OR 039-74. / Bibliography: leaf 15.
68

Efficient algorithms for the realistic simulation of fluids

Ojeda Contreras, Jesús 28 May 2013 (has links)
Nowadays there is great demand for realistic simulations in the computer graphics field. Physically-based animations are commonly used, and one of the more complex problems in this field is fluid simulation, more so if real-time applications are the goal. Videogames, in particular, resort to different techniques that, in order to represent fluids, just simulate the consequence and not the cause, using procedural or parametric methods and often discriminating the physical solution. This need motivates the present thesis, the interactive simulation of free-surface flows, usually liquids, which are the feature of interest in most common applications. Due to the complexity of fluid simulation, in order to achieve real-time framerates, we have resorted to use the high parallelism provided by actual consumer-level GPUs. The simulation algorithm, the Lattice Boltzmann Method, has been chosen accordingly due to its efficiency and the direct mapping to the hardware architecture because of its local operations. We have created two free-surface simulations in the GPU: one fully in 3D and another restricted only to the upper surface of a big bulk of fluid, limiting the simulation domain to 2D. We have extended the latter to track dry regions and is also coupled with obstacles in a geometry-independent fashion. As it is restricted to 2D, the simulation loses some features due to the impossibility of simulating vertical separation of the fluid. To account for this we have coupled the surface simulation to a generic particle system with breaking wave conditions; the simulations are totally independent and only the coupling binds the LBM with the chosen particle system. Furthermore, the visualization of both systems is also done in a realistic way within the interactive framerates; raycasting techniques are used to provide the expected light-related effects as refractions, reflections and caustics. Other techniques that improve the overall detail are also applied as low-level detail ripples and surface foam.
69

Aportaciones teóricas y prácticas sobre la sinestesia y las percepciones sonoras en la pintura contemporánea

Layden, Timothy Baird 28 February 2005 (has links)
Esta tesis analiza varios aspectos de la sinestesia en la pintura y la relación entre el oído y la visión en las artes. Tras describir la historia de la relación entre el sonido y la forma desde la filosofía órfica y las teorías pitagóricas, profundiza en los pensamientos de ciertos pensadores importantes (por ejemplo, Newton y Runge) sobre las correspondencias entre las notas musicales y los colores del arco iris o la rueda y la esfera de colores. Más adelante, la tesis estudia los mitos y conceptos de la espiritualidad relativos al sonido y el color que ejercieron gran influencia en muchos artistas del siglo XX, a través de escuelas de pensamiento como la teosofía y la psicología, estudiadas por pintores, músicos y filósofos importantes en la evolución de las artes a principios del siglo XX (por ejemplo, Goethe, Rudolf Steiner, Wassily Kandinsky, Arnold Schönberg y Henri Bergson). Seguidamente, se investiga la relación entre la música y la pintura basándonos en la correspondencia entre pintores y músicos (cual es el caso de Kandinsky, Schönberg, Cage y Johns), centrándose a continuación en distintos artistas interdisciplinarios (por ejemplo, Èiurlionis, Cage, Vladamir-Rossine y Russolo). A continuación se presenta la influencia de las percepciones sonoras y la sinestesia sobre la pintura en Europa y América, destacando las relaciones e influencias compartidas entre Europa y América en los pensamientos y el desarrollo de la pintura sinestésica sonora visual, y la relación entre el arte de la música y la pintura. La tesis hace un recorrido por la historia contemporánea de la pintura sinestésica occidental que expresa percepciones sonoras, y muestra que la relación entre la música y la pintura y el interés por estudiar, entender y expresar el mundo sinestésico en la pintura es una constante en la historia del arte contemporáneo. Explica y analiza estudios recientes de científicos que trabajan con el fenómeno de la sinestesia y vea la obra de importantes pintores recientes que son sinestetas, como David Hockney, Mark Safan y Carol Steen. El trabajo de investigación realizado permite sugerir que la sinestesia y la expresión artística es parte de la naturaleza humana y tiene mucho que ver con su evolución como especie. La conclusión es que la pintura tiene la facilidad de sacar las experiencias sinestésicas desde las profundidades del ser, sin importarle el nivel consciente o subconsciente de aquéllas; llevando tales experiencias a la conciencia del artista y a la materia del mundo a través de abstracciones y analogías simbólicas creadas en el acto de pintar. / Theoretical and Practical Contributions of Synesthesia and Sound to Contemporary Painting.Doctoral thesis by Timothy B. Layden Directed by Doctor Domenec Corbella LlobetThis thesis analyses how synesthesia and music have influenced the development of contemporary painting. It compares the historical and mythological roots of the visualization of Sound with contemporary arts, science and philosophy. It gives examples of works of some of the most important contemporary painters explaining their influences and interrelations with the poetry and painting of the last two centuries. It describes the most important links, authentic and contrived, between painting and audio-visual synesthesia, giving examples of poetic associative audio-visual synesthesia in the arts as well as examples of the artistic expressions inspired in the projected synesthesia of true synesthetes. Moreover it highlights the connection between synesthesia, artistic expression and subjectivity. It describes how music inspired the birth of abstract painting and how this influenced the development of numerous movements in modern art which have developed into post modern art and the movements of today, which flourish in subjectivity encouraging originality and individuality. Based on the above research and the synesthetic and artistic experience of the author the following conclusions are made:Synesthesia is fundamental to human experience. Synesthetic sensations are subjective, connected to emotion and memory, and often felt as intangible and ineffable, beyond the individual experiencing it; art is the most accurate way of communicating such experiences. Today freedom of expression thrives, giving us the ability to choose like never before. ethnic, cultural and religious interaction is a defining factor of each individual ethnicity, culture and religion making the ability to understand different points of view crucial for the development of society. Artists have an important role in communicating the deeper and subtler levels of life that give value to experience. Emotions, intuition and synesthetic perceptions, which inspire wonderful works of art and revelations in science, and motivate invention are more powerful than reason and logic. Art is part of human nature, it is where we can communicate more than the obvious, deeper than the surface and more explicitly than words. Its value is in how it opens eyes to new points of view, inspires creativity and influences change. Through artistic creativity and by being more aware of synesthetic aspects of experience we can participate more consciously and actively to involve ourselves in life's evolution, as individuals integrated with nature.
70

Mitjà tipogràfic, El

Moret Viñals, Oriol 12 July 2006 (has links)
"El mitjà tipogràfic" situa la tipografia en plom dins la disciplina del disseny. Es pretén fer una síntesi del "període de la impremta manual", que organitzi un cos de coneixements i d'eines disciplinàries independents de la immediatesa productiva i material de l'ofici -que, establint relacions entre els períodes, pugui aportar directrius al nostre temps.La tipografia es considera com a mitjà, des de la noció de mesura. Per al disseny gràfic, la tipografia en plom és un punt de referència, un patró. En aquesta condició, conté tot el ventall de dimensions de mesura, d'avaluació, això és, des de les magnituds físiques, a les de relació, i a les de caire moral. En termes concrets, tots aquests valors es troben incorporats en les peces tipogràfiques. Això implica obrir, o resituar, la visió: la tesi observa les magnituds, la mesura, sota aquesta multiplicitat d'aspectes, com a filtre i objecte d'estudi en un marc ampli, general.La tipografia s'entén com un dels processos de formalització del llenguatge verbal escrit, un procés compost de diferents fases, que es caracteritzen per una configuració gràfica, un instrumental, i unes finalitats concretes. Per això, s'ha desenvolupat una nova sistemàtica específica, en què la tipografia és subjecte i guia de la investigació.Les fonts bàsiques de l'estudi són els manuals i tractats de tipografia que s'han publicat al llarg dels segles, i les mostres i catàlegs tipogràfics, així com obres i documents coetanis que s'hi relacionen, ja siguin publicats o tan sols projectats. L'anàlisi d'aquestes fonts permet exposar les diferents aproximacions mètriques al llarg de la història, i relacionar-les amb els usos i costums d'ofici: amb elles es ressegueix el curs evolutiu de la concepció mètrica en la tipografia, i se'l presenta com un "nou" camí lògic i conjuntat.La investigació segueix tres grans línies d'anàlisi.La primera, una comparativa mètrica, en què, per damunt de les relacions, proporcions i equivalències concretes, es constata l'evolució del concepte tipogràfic en relació amb el camp de producció: així s'evidencia com les mesures, les magnituds, passen de ser simples magnituds, a ser un sistema sintàctic d'organització, del motlle tipogràfic, i del pla gràfic.La segona se centra en els valors semàntics, en la denominació verbal usada per a designar les magnituds dels cossos tipogràfics. En el nom es recull la utilitat i l'ús de la mesura tipogràfica; els noms propis són els indicadors d'una mena particular de genealogia, que s'articula, nominalment i usual, en un esquema verbal significatiu més ampli, com reflecteix el conjunt de les accions de la pràctica tipogràfica.La tercera fa referència a les aplicacions dins la pràctica professional de la tipografia, les "raons d'ofici"; amb elles, es contempla l'equipament i l'instrumental físic de la tipografia, perquè en ells s'hi contenen els usos i les maneres de fer que es troben lligades, i determinen, la presentació última de les lletres tipogràfiques.L'estudi es complementa amb dos apèndixs. El primer apèndix és una base de dades en què es volen recollir, relacionar, i integrar les diferents nocions de mesura en l'àmbit tipogràfic. El segon apèndix és una aplicació pràctica, una proposta d'amidament i de mesurament d'obres bibliogràfiques d'acord amb criteris apuntats, també, al llarg de l'estudi. / El mitjà tipogràfic ("El medio tipográfico") sitúa la tipografía en plomo dentro de la disciplina del diseño. Se pretende hacer una síntesis del "período de la imprenta manual" que organice un cuerpo de conocimientos y de herramientas disciplinares independientes de la inmediatez productiva y material del oficio -que, relacionando los períodos, pueda aportar directrices a nuestro tiempo.La tipografía se considera como un medio, desde la noción de medida. Para el diseño gráfico, la tipografía en plomo es un punto de referencia, un patrón. En esta condición, contiene el abanico completo de dimensiones de medida, de evaluación -desde las magnitudes físicas, a las de relación, y a las de índole moral. Todos estos valores se encuentran incorporados en las piezas tipográficas. Así se abre, o resitúa, la visión: la tesis observa las magnitudes, la medida, bajo esta multiplicidad de aspectos, como filtro y objeto de estudio en un marco amplio, general.Las fuentes básicas del estudio son manuales y tratados de tipografía del momento; muestras y catálogos tipográficos; y obras y documentos coetáneos afines a los anteriores. El análisis de tales fuentes permite exponer las distintas aproximaciones métricas de los períodos históricos, y vincularlas con los usos y costumbres de oficio: con ellas se traza el curso evolutivo de la concepción métrica en la tipografía, y se presenta como un "nuevo" camino lógico y conjuntado.La investigación sigue tres grandes líneas de análisis.La primera, una comparativa métrica, que evidencia cómo las medidas pasan de ser simples magnitudes a ser un sistema sintáctico de organización, del molde tipográfico, y del plano gráfico.La segunda se centra en los valores semánticos, en la denominación verbal usada para designar las magnitudes de los cuerpos tipográficos. Los nombres recogen las utilidades y usos de la medida tipográfica; e indican una especie particular de genealogía, que se articula, nominal y usualmente, en un esquema verbal significativo más amplio, como refleja el conjunto de acciones de la práctica tipográfica.La tercera hace referencia a las aplicaciones en la práctica profesional de la tipografía, las "razones de oficio"; junto a ellas, se contemplan el equipamiento y el instrumental físico, porque contienen los usos y procedimientos que están enlazados, y determinan, la presentación última de las letras tipográficas.El estudio se complementa con dos apéndices. El primer apéndice es una base de datos que pretende recoger, relacionar, e integrar las distintas nociones de medida en el ámbito tipográfico. El segundo apéndice es una aplicación práctica, una propuesta de medición de obras bibliográficas de acuerdo con criterios apuntados en el estudio.PALABRAS CLAVE: tipografía, diseño gráfico, imprenta, tipometría, antropometría, medidas. / SUMMARY:El mitjà tipogràfic ("The typographic medium") sets letterpress typography within the discipline of design. It tries to synthesise the "letterpress period" by organising a body of knowledge and disciplinary tools aside from the productive and material immediacy of the craft -that, by setting links between periods, may offer guidelines to our time.Typography is taken as a medium, from the notion of measure. To graphic design, letterpress typography is a referential point, a standard. As such, it contains all dimensions of measure and estimation: physical, relative, moral. All these values are embodied in the typographic pieces. Therefore, the view must be opened up or re-placed: the thesis observes sizes, and measure, from such multiple aspects, both as a filter and object of study within a wide, general framework.The basic sources are manuals and treatises on typography from the period; type specimens and catalogues; and related contemporary books and documents. The analysis of these sources enables to show the different conceptions of measure throughout history and to link them to craft uses and customs: by which the evolution of the concept of measure in typography can be drawn out, and shown as a "new" logical path.The study follows three main ways of analysis.The first one is a measures comparison that eventually shows how measures surpass their sole sizes to become a syntactic system of organisation, both of the typographic mould or forme, and the graphic space.The second one focuses on semantic values, on those verbal denominations that designate type bodies and sizes. Nouns are recipients of the utility and use of typographic measures; nouns are indicators of a particular kind of genealogy that is articulated, nominally and usually, within a wider significative verbal scheme, as actions in the printing craft reflect.The third one refers to applications within the professional practice of letterpress printing, the "craft reasons"; here the physical equipment and instrumental are also considered, as they contain uses and working ways that are related to, and determine, the ultimate presentation of typographic letters.Two appendices complement the study. Appendix I is a database that aims at joining, linking and integrating the different notions of measure in typography. Appendix II is a practical application, a proposal of measurement of bibliographical products along criteria that have been set throughout the study.KEY WORDS: typography, graphic design, letterpress printing, typometry, anthropometry, measures.

Page generated in 0.0642 seconds