La investigación, que abarca el periodo 2001-2007, narra la génesis de una colección museográfica en el municipio de Cabranes (Asturias), el proceso de gestación e implantación del Museo de la Escuela Rural de Asturias como agente dinamizador de una comarca rural y profundiza en su función didáctica. Estudia el proceso de transformación de un museo etnográfico, dependiente de una corporación local, que cuenta con escasos bienes patrimoniales, en un museo que recoge el legado material de la escuela rural, y que, por medio de una museografía didáctica y comprensiva, lo traslada, como herramienta de aprendizaje y disfrute, a un amplio público destinatario, mostrando la vida cotidiana de la infancia en las diferentes etapas educativas, desde 1908 hasta 1970. Los objetivos que guiaron la investigación han sido: llegar al conocimiento de la historia para poder interpretarla y transmitirla; poner en valor cultural la memoria como un recurso (la recuperación de la memoria oral, material y gráfica); recuperar el patrimonio escolar procedente de las escuelas de la Comarca de la Sidra y su puesta en valor; mostrando el proceso evolutivo y comparativo de las diferentes épocas por medio de la museografía, resaltando las condiciones sociales de la enseñanza alcanzadas hasta 1970 (desarrollo de las técnicas didácticas, el papel del magisterio, del alumnado, de los padres y el entorno doméstico); la elaboración de materiales didácticos a través de los cuales se reflejase la vida de maestros y alumnos en la sociedad rural. promoviendo la participación de todas las personas del municipio, buscando la vinculación social del Concejo de Cabranes en torno al proyecto del museo y la participación e integración activa de los mayores. Desde la reflexión en la acción se expone un modelo de museo y se profundiza en su función didáctica, por medio de la descripción y el análisis de los diferentes materiales creados para la visita, así como la página Web, diseñada como prolongación del museo y vehículo de comunicación. La metodología empleada ha sido un enfoque de tipo cualitativo etnográfico-fenomenológico, orientada principalmente a entender la situación en el escenario en el que ésta transcurre. Para ello, se practicó la observación y la entrevista, informal y formal, con el fin de obtener información sobre opiniones, percepciones e intereses, para profundizar en el recuerdo de la etapa escolar. Se utilizó material tecnológico audiovisual. El empleo de la fotografía, los soportes de grabación en audio y el vídeo constituyeron herramientas de gran utilidad para la recogida y posterior análisis de los datos. Debidamente montados e interpretados se utilizaron para aportar conocimientos basados en los testimonios orales de alumnos, maestros y maestras, que transmiten sus vivencias a los visitantes. Estos vídeos reflejan la evocación, perspectiva desde la cual se construyó la museografía. La observación ha sido una constante en esta investigación, dado que la autora ha sido, a su vez, autora del proyecto museográfico-museológico, conservadora y guía del museo, precisamente por eso se puede inscribir dentro de la observación participante. Se practicó tanto la observación directa como la indirecta. La observación directa, mediante la entrevista con varias personas a la vez y la indirecta, basándose en datos y fuentes documentales. Se abordó, también, el estudio del público visitante, mediante el análisis cualitativo y cuantitativo de la información que aportan los libros de visitas del museo. Por último, se realiza un análisis comparativo de otros centros museísticos pedagógicos de España, Francia y Portugal, para llegar al conocimiento de nuevas estrategias de investigación

CONEIXEMENTS PREVIS I RENDIMENT ACADÈMIC A LA UNIVERSITATAdoptant el model del constructivisme, la tesi es proposa com a objectiu esbrinar quina és la base acadèmica de l'alumnat en arribar als estudis universitaris de Fisioteràpia i comprovar si aquesta base influeix en el rendiment acadèmic durant el primer curs de la carrera.La tesi està estructurada en dues parts. En la fonamentació teòrica cal considerar el context en què se situa la tesi (canvi del sistema educatiu, renovació de les PAAU, experiència del professorat, etc.) i el marc teòric en què treballem. Per acostar-nos als coneixements previs de l'alumnat, sobretot a les idees i els processos que ha de desenvolupar per aprendre ciència, ens ha estat de gran utilitat revisar les investigacions emmarcades en la teoria piagetiana de les operacions formals i en l'enfocament de les concepcions alternatives dels subjectes sobre els fenòmens científics. Pel que fa a les habilitats d'aprenentatge que formen part dels coneixements previs ens hem centrat en l'exploració de la relació entre els processos cognitius i la comprensió de textos.El primer pas de la recerca empírica fou la formulació de la hipòtesi que volíem comprovar: els coneixements previs de l'alumnat pronostiquen el rendiment acadèmic en els estudis universitaris de Fisioteràpia. La variable independent són els coneixements previs dels estudiants en ingressar a la universitat, avaluats a partir de l'instrument de mesura dissenyat en la nostra investigació: la prova. La variable dependent és el rendiment acadèmic dels subjectes mesurat a partir de les qualificacions obtingudes en finalitzar el primer curs acadèmic universitari. La investigació se situa en el paradigma empiricoanalític, en la modalitat d'investigació no experimental o ex-post-facto.Les conclusions de l'anàlisi dels resultats es refereixen a:la base científica amb què els estudiants arriben a la universitat,el nivell de les competències lingüístiques,el comportament heterogeni dels subjectes de la mostra davant els aspectes avaluats en la prova,la comprovació de la hipòtesi.En finalitzar l'estudi s'apunten reflexions i es suggereixen propostes de discussió i recerca.CONOCIMIENTOS PREVIOS Y RENDIMIENTO ACADÉMICO EN LA UNIVERSIDADAdoptando el modelo del constructivismo, la tesis se propone como objetivo averiguar cuál es la base académica del alumnado que ingresa a los estudios universitarios de Fisioterapia y comprobar si esta base influye en el rendimiento académico durante el primer curso de la carrera.La tesis está estructura en dos partes. En la fundamentación teórica debe considerarse el contexto en el que se sitúa la tesis (cambio del sistema educativo, renovación de las PAAU, experiencia del profesorado, etc.) y el marco teórico en el cual trabajamos. Para acercarnos a los conocimientos previos del alumnado, sobretodo a las ideas y a los procesos que ha de desarrollar para aprender ciencia, nos ha sido de gran utilidad revisar las investigaciones enmarcadas en la teoría piagetiana de las operaciones formales y en el enfoque de las concepciones alternativas de los sujetos sobre los fenómenos científicos. En cuanto a las habilidades de aprendizaje que forman parte de los conocimientos previos nos hemos centrado en la exploración de la relación entre los procesos cognitivos y la comprensión de textos.El primer paso de la investigación empírica fue la formulación de la hipótesis que queríamos comprobar: los conocimientos previos del alumnado pronostican el rendimiento académico en los estudios universitarios de Fisioterapia. La variable independiente son los conocimientos previos de los estudiantes al ingresar en la universidad, evaluados a partir del instrumento de medida diseñado en nuestra investigación: la prueba. La variable dependiente es el rendimiento académico de los sujetos medido a partir de las calificaciones obtenidas al finalizar el primer curso académico universitario. La investigación se sitúa en el paradigma empírico-analítico, en la modalidad de investigación no experimental o ex-post-facto.Las conclusiones del análisis de los resultados se refieren a:la base científica con que los estudiantes llegan a la universidad,el nivel de las competencias lingüísticas,el comportamiento heterogéneo de los sujetos de la muestra ante los aspectos evaluados en la prueba,la comprobación de la hipótesis.Al finalizar el estudio se apuntan reflexiones y se sugieren propuestas de discusión e investigación.PREVIOUS KNOWLEDGE AND ACADEMICAL PERFORMANCE AT UNIVERSITY Based on the constructivist model, the main objective of the thesis is to evaluate the academic background of pupils who access to Physiotherapy University and determine the influence of this knowledge on the academic performance during the first year at University.The thesis is structured in two main parts. On the theoretical basis, one must consider the context of the thesis (changes in the educational system, renovation of University Access Tests, expertise of the teachers, etc.) and the theoretical framework. To assess the previous knowledge of students, especially the development of ideas and procedures involved in learning science, special detail and consideration was given to the revision and investigation carried out within the Piaget framework on formal operations and also to alternative concept approach to scientific phenomena. In relation to the learning capacities as part of previous knowledge, the thesis has focused on the evaluation of the relationship between cognitive procedures and text comprehension.The first step in the empirical investigation was the formulation of the hypothesis to be checked: previous knowledge of pupils predict academic performance during the first year of Physiotherapy at University. The independent variable is the previous knowledge of pupils when they access to University, evaluated by means of a measuring tool specifically designed for our investigation: the test. The dependent variable is the academic performance of students based on their examination results at the end of their first year of university. The framework of the investigation is the empirical-analytical paradigm, in the category of non-experimental investigation or ex post-facto.The main conclusions of the analysis of results refer to:the scientific basis of pupils who access University,their level of linguistic abilities,the heterogeneous behaviour of students faced with the different aspects evaluated in the test, the verification of the hypothesis.The thesis finally highlights several considerations and it suggests further discussion and investigation items.

La situació problemàtica de la qual partim en aquesta tesi és la constatació de l'existència d'unes dinàmiques escolars negatives -expressades amb males notes reiterades- difícils de modificar, que determinats infants inicien i desenvolupen al llarg de la seva escolarització i que els condueix a una situació de fracàs escolar. Les males notes són el senyal que alerta pares i educadors de la presència de problemes escolars en els alumnes i constitueixen la causa explícita que motiva la cerca de solucions. Sovint es busquen solucions fora de l'escola, la qual cosa suggereix que, malgrat els esforços realitzats, l'escola i el sistema educatiu han tingut dificultats per a ajudar els infants a millorar globalment els seus resultats escolars. D'una banda, l'escola troba dificultats per a identificar el mes aviat possible quins infants seran mes susceptibles de desenvolupar unes dinàmiques escolars negatives que els puguin conduir a una situació de fracàs escolar. D'altra banda, també hi ha dificultats per trobar i aplicar estratègies preventives d'intervenció educativa a l'aula, que resultin adequades per a prevenir el desenvolupament de dinàmiques escolars negatives en alguns infants. Partint de la situació problemàtica descrita, la finalitat de la tesi es obtenir informació teòrica , empírica sobre algunes variables que puguin resultar rellevants per a articular, des de l'aula escolar, intervencions educatives destinades a prevenir el desenvolupament de les dinàmiques escolars negatives. Des de la perspectiva de la prevenció, la rellevància de les variables hauria d'establir-se en funció de la seva utilitat per a: A) Identificar des de l'aula escolar situacions de més perill -de més risc- de desenvolupar aquestes dinàmiques negatives i, consegüentment, arribar a la situació de fracàs escolar . Això implica, per tant, que les variables han de permetre la identificació abans que la situació de fracàs escolar es produeixi . B) Intervenir educativament des de l'escola; per tant, cal que siguin variables sobre les quals l'escola pugui incidir. La modificabilitat de les variables ha de permetre que es puguin emprendre accions educatives, des de la mateixa aula escolar. Variables que resultin suficientment importants de cara a disminuir el perill o evitar el desenvolupament de dinàmiques negatives. Es a dir, que la seva modificació contribueixi a evitar que els infants arribin a la situació de fracàs escolar. Per assolir aquesta finalitat es realitzen un segut de passes en funció de les quals s'ha estructurat la tesi en dues parts: Un marc teòric i un estudi de casos. EI Marc teòric té dos objectius: 1. Definir la situació problemàtica. En el capítol primer del marc teòric de la tesi, s'exposen les dimensions d'aquesta situació problemàtica. La revisió bibliogràfica entorn del tema del fracàs escolar ens ajuda a emmarcar la qüestió de les dinàmiques escolars en el fenomen complex del fracàs i l'èxit escolar, i del rendiment. Aquestes aportacions teòriques juntament amb les aportacions de la recerca educativa en relació a l'estabilitat del rendiment al llarg dels cursos són la base per a definir la situació problemàtica. 2. Delimitar, des d'un punt de vista teòric, algunes variables rellevants per a la prevenció del desenvolupament de dinàmiques escolars negatives, conduents a la situació de fracàs escolar. La primera passa per a dur a terme aquesta delimitació teòrica, que es presenta al segon capítol, ha estat revisar les aportacions de les investigacions sobre variables que incideixen en el rendiment escolar, les quals s'han analitzat en funció de la seva rellevància per a la prevenció. Aquesta revisió ha permès constatar un seguit de problemes de caire terminològic, metodològic i sobre la repercussió d'aquesta recerca en la practica educativa que afecten directament la utilitat de les aportacions d'aquestes investigacions de cara a identificar variables rellevants per a la prevenció. De l'anàlisi dels resultats d'aquestes recerques es desprèn que: a) Hi ha moltes variables associades al rendiment escolar, algunes difícilment modificables mitjançant la intervenció educativa escolar. b) EI fet que una variable estigui associada al rendiment no implica que sigui rellevant per a la prevenció c) S'obté poca informació sobre variables que contribueixin a disminuir la probabilitat de fracàs escolar. En base a aquests resultats es constata que cal buscar una perspectiva d'anàlisi de les variables mes adequades a l'enfocament preventiu, perspectiva que ha d'orientar-se a l'estudi del risc de fracàs escolar. La segona passa que es duu a terme per arribar a una delimitació teòrica de les variables rellevants es l'estudi del concepte de risc i d'altres conceptes relacionats: signe de risc, marcador de risc, factor de risc, factor protector, població en risc, infant en situació de risc, així com la revisió d'estudis i recerques que s'han plantejat en aquesta línia. Aquest treball ha permès: a) Clarificar aquests conceptes i aplicar-los en l'àmbit educatiu, en referència al problema del fracàs escolar, estructurant un marc teòric en funció del qual plantejar una anàlisi de les variables associades al rendiment escolar. b) Concretar un model per a l'anàlisi, des de l'aula escolar, de les variables que incideixen en el risc de fracàs escolar. Aquest model, que es situa en la perspectiva de l'aula escolar i que pren en consideració el paper actiu que els estudiants tenen respecte al seu aprenentatge, consta de tres components: unes variables, les seves relacions i la funció que exerceixen en relació al risc de fracàs escolar. La conclusió a la qual s'arriba es que, des d'un punt de vista teòric, una variable serà rellevant per a articular intervencions educatives preventives des de l'escola si constitueix o bé un factor de risc, o be un factor protector o compensador del risc. La delimitació empírica de variables rellevants per a la prevenció del fracàs escolar -que constitueix l'objectiu de la segona part de la tesi- es duu a terme mitjançant un estudi de casos que es deriva del plantejament teòric elaborat. L'objectiu d'aquest estudi es identificar variables que han pogut constituir factors protectors en joves que es troben en situació de risc per circumstàncies sociofamiliars. Se seleccionen tres noies i dos nois que, malgrat trobar-se en situació de risc, han assolit un cert nivell d'èxit escolar. Basant-nos en el model s'ha recollit informació sobre característiques actitudinals dels estudiants, del seu procés d'autoaprenentatge i de l'ambient d'aprenentatge. S'utilitza un disseny qualitatiu d'estudi de casos, utilitzant entrevistes amb profunditat per a recollir informació, la qual s'analitza mitjançant tècniques d'anàlisi de continguts. L'estudi de cada un dels cinc casos i la seva posterior comparació ha permès identificar algunes variables que poden haver constituït factors protectors del risc de fracàs escolar. Entre elles podem citar 1. La consciència de la pròpia situació complexa i desfavorable que han viscut o estan vivint. 2. Tenir un projecte vital a mig o llarg termini, en el qual els estudis són concebuts com a una via per assolir-lo. 3. Ser autoresponsables dels aprenentatges.4. Haver identificat models a seguir en altres persones.Del treball realitzat tant des d'una perspectiva teòrica com empírica i les conclusions a les quals s'ha arribat se'n desprenen implicacions per a la practica educativa, per a la recerca i per a la formació professional dels educadors i educadores socials. Pel que fa a les implicacions per a la practica educativa, es proposa el model com a base per a la identificació de situacions de risc i per al disseny d'intervencions educatives amb l'objectiu de prevenir el fracàs escolar. En aquest sentit, i en funció dels resultats obtinguts a l'estudi de casos, es proposen unes línies d'intervenció preventiva en casos de risc similars als que han estat objecte d'estudi, línies que poden prendre en consideració tant els/les mestres com els educadors/es. Pel que fa a les implicacions per a la investigació educativa, es deriven quatre línies de recerca: investigació sobre factors de risc, investigació sobre factors protectors, investigació sobre el potencial preventiu d'intervencions educatives dissenyades en base a factors de risc i factors protectors, l'investigació sobre com potenciar des de diferents àmbits (escola i vida quotidiana) els fadors protectors. Quant a les implicacions per a la formació professional dels educadors/es socials, els resultats de l'estudi de casos com a possibles aspectes a treballar per part dels educadors/es impliquen un treball en el qual aquests professionals han d'haver rebut formació sobre: 1. La relació educativa com a recurs per a la intervenció educativa professional. 2. La necessitat d'un treball coordinat interdisciplinari com a estratègia de treball professional. 3. EI coneixement de programes coherents i estratègies d'intervenció sobre factors protectors. 4. L'elaboració de programes educatius, de manera que els educadors/es puguin adaptar les intervencions a les necessitats educatives dels subjectes. 5. La intervenció educativa en famílies. / The present dissertation states the necessity of approaching the theme of the school failure and the school success from a preventive perspective. The reason is the confirming that, on one hand, there exists negative school dynamics that certain children show and develop alongside their schooling ¬dynamics hard to modify and expressed by repeated bad marks- and that, on the other, the school is in trouble when it tries to modify these dynamics. The aim of this dissertation is to obtain theoretical and empirical information about some variables that could be outstanding in order to articulate, from the classroom, educative interventions, intending to prevent the development of negative school dynamics. From the point of view of prevention, the significance of variables should be established by means of their usefulness in relation to: A) Identifying, from the classroom, the most dangerous situations- the situations with more risk- that could lead to develop those negative dynamics and, consequently, to the school failure. So, this implies that variables have to facilitate the identification of the school failure before this failure takes place. B) Intervening educatively from the school; so, it is necessary that the school be able to operate with and on theses variables. The modifiable nature of them has to provide elements to take on educative actions from the classroom. C) Decreasing the danger or avoiding the development of negative dynamics. That is to say that their modification could contribute to avoid children reaching the school failure situation. The dissertation contains two parts: a theoretical frame and a case study. The former one deals with the revision of researches already done about variables that influence school profit and it analyze them depending on the significance to the prevention. That revision had allowed us to confirm that there are methodological and terminological problems that have an effect to the usefulness of these researches to identify significant variables to prevention. It is seen the need of looking for a perspective of the analysis of variables more appropriate to the preventive focusing. The study of the concept of risk and some related concepts: sign of risk, risk factor, protective factor, at risk population, child in a risky situation and, also, the revision of studies and researches provide us this perspective. This study has allowed us to make concrete a model for the analysis of variables that concern in the school failure. This model consists of three components: some variables, their relationship with themselves and the role that they play in relation to the risk of school failure. It is reached the conclusion that, from a theoretical point of view, a variable will be outstanding to articulate educative interventions from the school if it is a risk factor or else a protective factor for the risk. The second part of the present dissertation consists of the empirical delimitation of significant variables for preventing school failure and it is done by means of a case study with the aim of indentifying variables that may have been protective factors in young people that are in a risky situation because of the sociofamiliar circumstances. We are based on the model in order to pick up information about five cases. The information has to do with students' attitudinal characteristics, their self-learning process and the learning environment. We used a quality design of case study with interview in depth for picking up information which is analyzed by means of a method of content analysis. The study of each case and the later comparison allow us to identify some variables that may have been protective factors of the risk of school failure. Among them, we enumerate: 1. The conscientiousness of the own situation complex and unfavorable that the teenagers have lived or are living. 2. To have a long-term living project or mid-tern1 project and the schooling is considered as a way to reach this project. 3. To be self-responsible for their own training. 4. To have identified some patterns to follow in other people. From the job done, not only from a theoretical perspective but also form empirical one, and from the conclusion we have reached, it follows implications for educational practice, for educational research and for the training of social educator professionals.

L'objectiu bàsic d'aquesta investigació es elaborar una proposta de criteris útil per a l'elaboració i revisió de les seqüències de continguts educatius al currículum. Per dur-lo a terme, s'han desenvolupat les tasques següents: - Revisió critica de les diferents aportacions al tema des de la psicologia, l'epis¬temologia i la didàctica. - Elaboració d'un conjunt de criteris, fonamentals i relacionats, per orientar el professorat i els dissenyadors de currículums i materials curriculars en la presa de decisions sobre la manera de presentar i desenvolupar els continguts educatius en els plans d'ensenyament, englobant de manera simultània les dife¬rents variables que intervenen. - Estudi d'un cas en el qual un equip docent d'Educació Primària elabora una seqüència educativa per a l'estudi dels essers vius, i l'experimenta a l'aula, ba¬sant-se en la proposta de criteris realitzada. L'estudi del cas ha cobert un període de quatre anys de treball conjunt de l'investigador i l'equip docent. Hipòtesis de treball:L'establiment d'un conjunt de criteris explícits que orientin l'anàlisi i l'elaboració de seqüències de continguts educatius per part dels equips docents pot ajudar a millorar el disseny i el desenvolupament del currículum als centres. Se suposa que els criteris esmentats: 1. Proporcionaran als docents una millor comprensió dels continguts educatius que ensenyen, de la seva estructura lògica i psicològica i, en conseqüència dels as¬pectes més rellevants per a l'ensenyament. 2. Situaran el professorat en unes millors condicions per elaborar seqüències d'ensenyament fonamentades i progressives. 3. Facilitaran l'adaptació de Is continguts educatius a les capacitats, el conei¬xements i les experiències prèvies de l'alumnat. 4. Afavoriran una presentació dels continguts a l'alumnat més organitzada i relacionada. 5. Comentaran un tractament mes equilibrat i integrat dels diferents tipus de continguts. Conclusions:- Els criteris proposats s'han mostrat útils i coherents per ajudar a analitzar i reconduir les seqüències educatives, mitjançant hipòtesis explícites fonamentades que els donin més coherència. - El tipus d'intervenció realitzada i la metodologia utilitzada en l'estudi del cas,basades a l'observació participant s'han mostrat útils per tractar els pro¬blemes plantejats. - Els resultats del treball realitzat tenen repercussions en la formació inicial i permanent del professorat i en el disseny dels currículums i materials curri¬culars. D'una altra banda, la seva generalització faria necessari la seva rèplica en altres etapes i àrees curriculars. / El objetivo básico de esta investigación es elaborar una propuesta de criterios que sea útil para la elaboración y revisión de las secuencias de contenidos educativos en el currículo. Para ello se han desarrollado las siguientes tareas: - Revisión crítica de las diferentes aportaciones al tema desde la psicología, la epistemología y la didáctica. - Elaboración de un conjunto de criterios, fundamentados y relacionados, para orientar al profesorado y a los diseñadores de currículos y materiales curricu¬lares en la toma de decisiones sobre la manera de presentar y desarrollar los con¬tenidos educativos en los planes de enseñanza, contemplando simultáneamente las diferentes variables que intervienen. - Estudio de un caso en el que un equipo docente de educación Primaria elabora una secuencia educativa para el estudio de los seres vivos, y la experimenta en el aula, basándose en la propuesta de criterios elaborada. El estudio de casos realizado ha cubierto un periodo de cuatro anos de trabajo conjunto entre el in¬vestigador y el equipo docente. La secuenciación se entiende como un proceso de toma de decisiones respecto a la forma de presentar los contenidos educativos a los alumnos a 10 largo del curricu¬10 de manera relacionada y progresiva, basándose en unos criterios explícitos. Este proceso debe analizarse desde un marco psicopedagógico global y un modelo curricular fundamentados teóricamente: la concepción constructivista de los proce¬sos de enseñanza/aprendizaje y, en coherencia con ella, un currículo abierto y flexible, que debe desarrollarse de manera contextualizada en cada situación con¬creta mediante la intervención de los equipos docentes. Hipótesis de trabajo:El establecimiento de un conjunto de criterios explícitos que orienten el análisis y la elaboración de secuencias de contenidos educativos por parte de los equi¬pos docentes, puede ayudar a mejorar el diseño y desarrollo del currículo en los centros. Se supone que dichos criterios: 1. Proporcionarán a los docentes una mejor comprensión de los contenidos educati¬vos que enseñan, de su estructura lógica y psicológica y, en consecuencia, de los aspectos más relevantes para la enseñanza. 2. Situarán al profesorado en mejores condiciones para elaborar secuencias de enseñanza fundamentadas y progresivas. 3. Facilitaran la adaptación de los contenidos educativos a las capacidades, conocimientos y experiencias previas del alumnado. 4. Favorecerán una presentación de los contenidos a los alumnos y alumnas más organizada y relacionada. 5. Fomentaran un tratamiento más equilibrado e integrado de los distintos tipos de contenidos. Conclusiones- La propuesta realizada es coherente e integrable en el marco de la concepción constructivista de la enseñanza y el aprendizaje, y en el modelo de currículo y desarrollo curricular que otorgue un importante papel a la participación de los equipos docentes. - Los criterios propuestos son coherentes, complementarios y de carácter jerárquico. Se han ido modificando y enriqueciendo en transcurso de la investigación. - Resultan útiles para analizar y reconducir la práctica docente, ayudando a establecer hipótesis que permiten orientar las secuencias educativas de una ma¬nera más fundamentada y coherente. El grado de dificultad del profesorado para asumir y utilizar los diferentes criterios ha sido diferente. - La metodología utilizada para el estudio del caso, basada en la observación participante, se ha mostrado adecuada para abordar los problemas planteados. No obstante se han presentado dificultades derivadas de la complejidad del proble¬ma abordado, de poca tradición de este tipo de investigación y de la escasez de modelos e instrumentos adecuados a la misma.- El tipo de intervención externa y el proceso de trabajo seguido por el equipo de profesoras se han mostrado adecuados para las tareas p1anleadas. Se destaca el carácter cíclico y progresivo del mismo. -En relación a los materiales curriculares se plantea la importancia de que en su elaboración se tengan en cuenta las aportaciones actuales, de manera que sean coherentes con los planteamientos de la actual reforma educativa. Por' ello es necesario que presenten los criterios de secuenciación utilizados de manera ex¬plícita y fundamentada, para que puedan ser comprensibles para el profesorado y el alumnado. - En consecuencia con todo lo anterior se considera fundamental garantizar en la formación inicial y permanente del profesorado la comprensión de los contenidos a enseñar, y la adquisición de procedimientos de análisis y secuenciación que permitan tomar decisiones fundamentadas y adecuadas al contexto. - Finalmente se constata la necesidad de proseguir la línea de investigación planteada: - Estudiando de manera empírica la aplicación de la propuesta de criterios a otras áreas del currículo y etapas educativas. - Desarrollando el análisis de los contenidos educativos, tanto en relación a las competencias cognitivas necesarias para su aprendizaje, como su estructura lógica y psicológica. - Desarrollando propuestas teóricas para la secuenciación de contenidos procedimentales y actitudinales que superen las limitaciones apuntadas en este trabajo. - Elaborando secuencias educativas basadas en los criterios propuestos. - Revisando los diseños de formación inicial y permanente del profesorado en relaciónn a las cuestiones planteadas. / Criteria for the analysis, selection, sequence and organisation of some educational contents in the curriculum; application of the sequence of biology contents in primary education. The main objective of this research has been to elaborate some criteria which we think will be useful to elaborate and review the sequence of educational con¬tents in the curriculum. The steps followed to carry out the research have been: - To give a critical review of the different contributions to the subject from the point of view of psychology, epistemology and didactics. - To elaborate some fouded and related criteria to orientate teachers and curri¬culum material designers to take decisions on how to present and develop educatio¬nal contents in the curricula, taking into account the different variables which intervene in the process. - To study a case in which a group of primary school teachers elaborates an educational sequence to study living creatures. The study has been carried out by the researcher and a group of teachers closely working together for a period of four years. Working hypothesis:If we establish a group of explicit criteria which will help analyse and elabo¬rate sequences of educational contents to educators, this can help to improve the design and development of the curriculum in schools. we suppose that these criteria: 1. Will help teachers to get a better understanding of the educational contents they are teaching as well as of their logical and psychological structure and thus, of their most relevant aspects to improve their teaching. 2. Will help teachers to be in better conditions to elaborate well founded and progressive teaching sequences. 3. Will facilitate the adaptation of educational contents to the abilities, know¬ledge, and previous experiences of the students. 4. Will help to present those contents to the students in a more organised and related way. 5. Will promote a more balanced and integrated treatment of the different contents.Conclusions:- The criteria proposed have been useful and coherent to help analyse and reconduct educational sequences. - The methodology used in the study of the case, based on the observation of participants has been useful to solve the stated problems. - The results of the work carried out have effects on pre-service and in-service teacher training and on the design of curricula and curricular materials, although to make general stamens we would need results of other similar research carried out with other age groups and in other areas of the curriculum.

Teacher thinking and teaching action of a PE teacher in organising joint activities is studied. The theoretical and methodological bases are founded on principles of the ecological paradigm, the perspective of the reflective practitioner, the perspective of the situated action and the sociocultural-orientated constructivism. The “constructivist conception of school teaching and learning” is adopted to analyse the relationships in the interactive triangle on which thinking is analysed. To study the organization of joint activities, analysing the interactivity process has been adopted. To find out and analyse teacher’s thinking, self-confrontation interviews have been carried out and discourse analysis has been adopted. Is revealed that: the organisation of joint activity represents a suitable scenario for the study of teacher thinking, thinking about these actions enables to identify conditions that govern teaching actions, this is determined and governed by both the immediate, unpredictable and uncertain nature of the interactivity situations and the teacher’s implicit theories, and that thinking in action and thinking on action are very often different. / S’analitza el pensament d’una professora d’EF sobre l’acció docent en l’organització de l’activitat conjunta (OAC). El paradigma ecològic, la perspectiva del professional reflexiu, la perspectiva de l’acció situada i el constructivisme sociocultural aporten fonaments teòrics i metodològics. S’adopta la «concepció constructivista de l’ensenyament i l’aprenentatge escolar» per estudiar les relacions en el triangle interactiu, en les quals s’analitza el pensament. Per estudiar l’OAC s’adopta el model d’anàlisi de la d’interactivitat en una unitat didàctica d’EF. Per conèixer el pensament es realitzen entrevistes d’autoconfrontació, i per interpretar-lo s’adopta l’anàlisi del discurs. Es posa de manifest que: l’OAC representa un escenari adequat per estudiar el pensament del professorat, la reflexió sobre l’acció permet identificar condicions que dirigeixen l’acció docent, aquesta està condicionada i dirigida pel caràcter immediat, imprevisible i incert de les situacions d’interactivitat i per teories implícites de la professora, el pensament en i sobre l’acció són diferents en molts moments.

Systematische Forschungen zum Schulsport bei Nutzung und Verknüpfung unterschiedlicher disziplinärer Zugänge sind durchaus möglich wenn bestimmte Rahmenbedingungen von den zuständigen Landesministerien geschaffen werden und die Wissenschaftler – in der Regel Sportwissenschaftler aus verschiedenen sportwissenschaftlichen Teildisziplinen – problemgeleitet, anwendungsorientiert und berufsfeldbezogen mit den Vertretern der Schulsportpraxis und den Schulverwaltungen zusammenarbeiten. Auf diesem Wege ist eine forschungsbasierte und wissenschaftlich begleitete Schulsportentwicklung effektiv und zielführend realisierbar. Der vorliegende Tagungsband der am 01. Dezember 2011 in Dresden durchgeführten Fachtagung enthält Beiträge von 21 Autoren, die sich u. a. mit der übergreifenden Schulentwicklung und der fachlich konkreten Schulsportentwicklung im Kontext der Qualitätsdebatte, der motorischen Entwicklung und der motorischen Leistungsfähigkeit von Kindern unter Beachtung der verschiedenen schulischen Bedingungen und außerschulischer Einflussfaktoren sowie mit der hochaktuellen Debatte zur schulpolitischen und schulpraktischen Umsetzung von Integrations- und Inklusionsmaßnahmen im Rahmen einer zeitgemäßen Schul- und Schulsportentwicklung auseinandersetzen.

Las conductas delictivas protagonizadas por adolescentes obtienen una relevancia social mayor que las protagonizadas por los adultos como consecuencia de una percepción social de la delincuencia basada en la repercusión social de los medios de comunicación de casos muy graves que provocan gran alarma social. Sin embargo las cifras de los delitos cometidos por menores, tanto en España como en otros países de nuestro entorno, no son tan elevadas como suele considerarse por la opinión pública. En este trabajo mostramos la evolución de la delincuencia juvenil en España y en la Región de Murcia, desde la perspectiva de los procesos de exclusión social y educativa que generan cada vez mayor vulnerabilidad. Sostenemos que existe una trayectoria vital de un pasado, presente y futuro que experimentan los adolescentes en conflicto con la ley y, lejos de visiones catastrofistas repletas de connotaciones negativas, pretendemos aportar una descripción de la situación de los adolescentes sujetos a medidas judiciales en la Región de Murcia desde la consideración de la delincuencia juvenil como un fenómeno social que afecta especialmente a adolescentes que viven trayectorias de vulnerabilidades diversas desde lo social y desde lo educativo. Creemos que es necesario aproximarse al estudio de la delincuencia juvenil desde visiones ecológicas que tengan en cuenta los aspectos familiares, personales y del contexto de iguales pero, sobre todo, los educativos. Utilizando la metodología de las historias de vida queremos dar voz a los adolescentes a los que solo se les conoce por lo que hacen puntualmente en el lugar de la conducta delictiva. Sostenemos que existe una trayectoria vital de un pasado, un presente y un futuro en el que todos estamos implicados. / Criminal behavior carried out by teenagers get more than starring adults as a result of social perceptions of crime based on the social impact of the media of severe cases causing great alarm social relevance. However the numbers of crimes committed by juveniles, both in Spain and in other countries around us are not as high as is often seen by the public. In this paper we show the evolution of juvenile delinquency in Spain and the Region of Murcia, from the perspective of the process of social and educational exclusion that generate increasing vulnerability. We argue that there is a life history of a past, present and future experienced by adolescents in conflict with the law and far from catastrophic visions full of negative connotations, we aim to provide a description of the situation of adolescents subject to legal action in the Region Murcia from the consideration of juvenile crime as a social phenomenon that particularly affects teenagers living paths several vulnerabilities from the social and from the school. We believe it is necessary to approach the study of juvenile delinquency from ecological views that take into account the family, personal and context of equal but especially educational aspects. Using the methodology of the life stories we want to give a voice to teens to recognize that they are only doing so on time at the place of the criminal conduct. We argue that there is a life story of a past, a present and a future in which we are involved. / Les conductes delictives protagonitzades per adolescents obtenen una rellevància social major que les protagonitzades per adults com a conseqüència d’una percepció social de la delinqüència basada en la repercussió social dels mitjans de comunicació de casos molt greus que provoquen gran alarma social. Malgrat tot, les xifres dels delictes comesos per menors, tant a Espanya com a altres països del nostre entorn, no són tan elevades com se sol considerar per l’opinió pública. En aquest treball mostrem una evolució de la delinqüència juvenil a Espanya i a la Regió de Múrcia, des de la perspectiva dels processos d’exclusió social i educativa que generen cada vegada major vulnerabilitat. Mantenim que existeix una trajectòria vital d’un passat, present i futur que experimenten els adolescents en conflicte amb la llei i, lluny de visions catastrofistes repletes de connotacions negatives, pretenem aportar una descripció de la situació dels adolescents que viuen trajectòries de vulnerabilitats diverses, des d'allò que és social i des d'allò que és educatiu. Pensem que és necessari aproximar-se a l’estudi de la delinqüència juvenil des de visions ecològiques que tinguin en compte els aspectes familiars, personals i del context d’iguals però, sobretot, els educatius. Utilitzant la metodologia de les històries de vida volem donar veu als adolescents als quals sols se’ls reconeix pel que fan puntualment en el lloc de la conducta delictiva. Mantenim que existeix una trajectòria vital d’un passat, un present i un futur en el qual tots hi estem implicats.

La realització d’aquesta investigació ve motivada pel fet de voler conèixer quins són els factors que influeixen en els processos de transferència de la formació permanent del professorat a la pràctica a les aules. Situem el nostre estudi dins del paradigma interpretatiu, utilitzant el mètode de l’estudi de cas múltiple dins de la metodologia qualitativa, realitzant un treball de camp en dos centres d’infantil i primària, cercant les informacions el més ajustades possible a la realitat, sobre el desenvolupament de tres accions formatives. Les tècniques i instruments que hem utilitzat han estat: l’anàlisi documental, les entrevistes, el grup de discussió i els qüestionaris per recollir informació del context i les opinions dels agents participants en les tres accions formatives analitzades. L’anàlisi de resultats ens han permès concloure que quan s’elaboren els plans de formació de centre, els docents han de tenir un paper molt més rellevant en els protocols d’estudi de necessitats de formació, en la presa de decisions i en el disseny d’unes accions formatives que tinguin un component d’ajust a la realitat pel que fa a les possibilitats de dur-les a terme. També trobem molt important que en la cultura del centre s’instal•li la necessitat d’avaluar la transferència de la formació i que es propiciïn els lideratges necessaris per donar suport als docents en el mateix lloc de treball a l’hora de transferir els continguts apresos, recollint evidències de la seva pràctica i ajustant-los als imprevistos sorgits. Per últim pensem que la motivació dels docents per transferir a les aules el que han après a la formació també ha d’anar acompanyada d’un cert reconeixement del docent, per part de l’Administració educativa, pel fet d’haver canviat la seva conducta en el lloc de treball. / La realización de esta investigación viene motivada por el hecho de querer conocer cuáles son los factores que influyen en los procesos de transferencia de la formación permanente del profesorado en la práctica en las aulas. Situamos nuestro estudio dentro del paradigma interpretativo, utilizando el método del estudio de caso múltiple dentro de la metodología cualitativa, realizando un trabajo de campo en dos centros de infantil y primaria, buscando las informaciones lo más ajustadas posible a la realidad, sobre el desarrollo de tres acciones formativas. Las técnicas e instrumentos que hemos utilizado han sido: el análisis documental, las entrevistas, el grupo de discusión y cuestionarios para recoger información del contexto y las opiniones de los agentes participantes en las tres acciones formativas analizadas. El análisis de resultados nos han permitido concluir que cuando se elaboran los planes de formación de centro, los docentes deben tener un papel mucho más relevante en los protocolos de estudio de necesidades de formación, en la toma de decisiones y en el diseño de unas acciones formativas que tengan un componente de ajuste a la realidad con respecto a las posibilidades de llevarlas a cabo. También encontramos muy importante que en la cultura del centro se imponga la necesidad de evaluar la transferencia de la formación y que se propicien los liderazgos necesarios para apoyar a los docentes en el mismo puesto de trabajo a la hora de transferir los contenidos aprendidos , recogiendo evidencias de su práctica y ajustándolos a los imprevistos surgidos . Por último pensamos que la motivación de los docentes para transferir a las aulas lo aprendido en la formación también debe ir acompañada de un cierto reconocimiento del docente, por parte de la Administración educativa, al haber cambiado su conducta en el lugar d / The realization of this research is motivated by the fact of wanting to know which are the factors that influence the processes of transfer of teacher's lifelong learning to classroom practice. We place our study within the interpretive paradigm, using the method of multiple case study within the qualitative methodology, doing fieldwork in both primary and nursery schools, looking for information as possible adjusted to reality on the development of three training programs. Techniques and tools that we have used has been: document analysis, interviews, discussion groups, questionnaires to gather contextual information and opinions of the actors involved in the three training programs analyzed. The analysis of the results have let us conlude that when the training plans are developed, teachers must have a more important role in the study protocols of training needs, in the decision making, in the designing of training programs conforming to reality regarding the possibilities of carrying them out. We also find very important that in the culture of the institution is set up the need of evaluate the training transfer and the promotion of the required leaderships to suport the teachers in the workplace in order to transfer the learnt contents, picking up evidences of its practice and adjusting to unexpected events. Finally we think that the motivation of the teachers to transfer in their classrooms what they have learnt in the training must be accompanied with a certain appreciation of the teacher from educational administration, for having changed their behavior in the workplace.

Les competències socials juguen un paper molt important en l'activitat professional dels enginyers. Moltes institucions d'acreditació de plans d'estudis (ABET, IChemE, EUR-ACE, etc.) emfatitzen la necessitat de formar els futurs enginyers en l'àmbit d'aquestes competències paral·lelament a les competències tècniques tradicionals. Tot i això, a la dificultat de dissenyar una forma d'ensenyar i practicar aquestes competències socials, hem d'afegir el problema de poder avaluar objectivament el nivell competencial de l'estudiant. En aquesta tesis introduïm la iniciativa de l'ETSEQ per implementar una metodologia sistemàtica i objectiva per avaluar les competències socials. Parlarem i analitzarem els resultats obtinguts a través de l'aplicació d'aquesta metodologia en l'ensenyament d'Enginyeria Química a l'ETSEQ. La metodologia està centrada, des d'un punt de vista epistemològic,en allò que els estudiants fan i es pot observar, com un indicador objectiu del que s'espera d'un enginyer en l'àmbit professional, en el context dels Projectes Integrats realitzats durant els estudis. Considerant que el comportament humà és intrínsicament variable i l'observació és subjectiva, hem dissenyat una metodologia 360º amb molts participants i en situacions diferents, a través de la qual les qualificacions mitjanes obtingudes reflecteixen significativament les competències socials de l'estudiant avaluat. Els resultats mostren que la metodologia és estadísticament correcta i permet diferenciar entre els membres d'un mateix equip. L'apreciació del nivell competencial es comparat amb altres fonts externes d'avaluació. En totes les comparacions, l'acord mostrat entre elles, tenint en compte l'ampli marge de confiança d'un tema d'aquesta naturalesa, és molt bo. Així doncs, donat un entorn educatiu propici en el que els estudiants puguin demostrar les seves competències socials, la metodologia dissenyada proporciona uns resultats que poden servir per molts propòsits educatius. Resumint, el coneixement del nivell competencial dels estudiants obre un ampli ventall d'activitats educatives amb l'objectiu de fomentar un conjunt d'habilitats que faran que els futurs enginyers siguin excel·lents professionals. / Las competencias sociales juegan un papel muy importante en la actividad profesional de los ingenieros. Muchas instituciones de acreditación de planes de estudios (ABET, IChemE, EUR-ACE, etc.) enfatizan la necesidad de formar a los futuros ingenieros en el ámbito de estas competencias paralelamente a las competencias técnicas tradicionales. Sin embargo, a la dificultad de diseñar una forma de enseñar y practicas estas competencias sociales, debemos añadir el problema de poder evaluar objetivamente el nivel competencial del estudiante. En esta tesis introducimos la iniciativa de la ETSEQ para implementar una metodología sistemática e objetiva para evaluar las competencias sociales. Hablaremos y analizaremos los resultados obtenidos a través de la implementación de esta metodología en los estudios de Ingeniería Química de la ETSEQ. La metodología está basada, desde un punto de vista epistemológico, en aquello que los estudiantes hacen y se puede observar, como un indicador objetivo de lo que se espera de un ingeniero en el ámbito profesional, en el contexto de los Proyectos Integrados realizados durante los estudios. Considerando que el comportamiento humano es intrínsecamente variable y la observación es subjetiva, hemos diseñado una metodología 360º con muchos participantes y en situaciones diferentes, a través de la cual las calificaciones medias obtenidas reflejan significativamente las competencias sociales del estudiante evaluado. Los resultados muestran que la metodología es estadísticamente correcta y permite diferenciar entre los miembros de un mismo equipo. La apreciación del nivel competencial se compara con otras fuentes externas de evaluación. En todos los casos, el acuerdo mostrado entre esas comparaciones, teniendo en cuenta el amplio margen de confianza de un tema de esta naturaleza, es muy bueno. Así pues, en un entorno educativo adecuado en el que los estudiantes puedan demostrar sus competencias sociales, la metodología diseñada proporciona unos resultados que pueden servir para muchos propósitos educativos. En resumen, el conocimiento del nivel competencial de los estudiantes abre un amplio abanico de actividades dirigidas a fomentar un conjunto de habilidades que harán que los futuros ingenieros sean excelentes profesionales. / Social competencies play a very important role in the professional activity of engineers. Many institutions of studies accreditation (ABET, IChemE, EUR-ACE, etc.) emphasize the need of educate the future engineers on these competencies as well as on the traditional technical competencies. However, to the intrinsic difficulty of devising the way of teaching and practicing social competencies we have to add the problem of a faithful assessment of the student’s social competency level. In this thesis we introduce the initiative taken at the ETSEQ for a systematic and objective method of social competency assessment. We review and discuss the results from the application of the method to the whole degree of Chemical Engineering of the ETSEQ. The method is epistemologically centered on what the student does and can be observed, as the objective indicator of what would professionally expected for an engineer, in the context of the Integrated Projects carried on during the studies. Since human behavior is intrinsically variable and the observation, subjective, we have introduced a 360º survey, from many participants and in many times, so that the average of the marks obtained have a significant reflection of what the social capacities of the student are. The results indicate that the methodology is reliable and produce distinct results for the members of the same team. The appreciation of the social competency level is compared to different external sources of assessment. In all cases, the agreement within the wide margin of confidence conceded to a topic of this kind is very good. Given the appropriate educational environment in which the social abilities of the students are put in evidence, the method devised produces results that can serve to many educational purposes. In summary, the knowledge of the students’ social competency level opens a broad range of educational activities aiming at fostering the appropriate set of abilities that would make the future engineer an excellent professional.

La presente tesis doctoral gira en torno a la discusión sobre la interrelación entre la usabilidad del software educativo y su influencia en el diseño de materiales de contenido multimedia en formato CD-ROM y WEB. Actualmente, dentro de la ingeniería multimedia, la investigación sobre esta interrelación se vuelve importante debido al fenómeno de desarrollo creciente de las aplicaciones multimedia como herramientas educativas facilitando, de esta manera, el proceso de enseñanza y aprendizaje. El objetivo de la tesis es presentar un conjunto de criterios de evaluación de usabilidad basado en análisis experimentales e identificar el grado de influencia que dichos criterios ejercen en el aprendizaje de las personas mediante el uso de aplicaciones multimedia usadas en educación y formación a distancia.Para ello, ha sido necesario recurrir a los fundamentos teóricos de la educación (en particular de la educación y formación distancia), las nuevas tecnologías de la información y comunicación, la ingeniería de software y la ingeniería de usabilidad.El desarrollo de la presente tesis se ha basado en la investigación cualitativa, debido a la necesidad de producir conocimiento que permita entender y explicar el mundo y los fenómenos sociales. Usando el interpretativismo como punto de partida, se utilizan los métodos la teoría fundamentada en datos (grounded theory) y el estudio de caso (case study) para llevar a cabo la colecta, la clasificación y el análisis de los datos.La presente tesis presenta aportaciones de índole teórica y práctica.De un punto de vista teórico, la tesis contribuye con la ergonomía de software al elaborar una fundación teórica para el desarrollo de aplicaciones multimedia a partir de tres principios de diseño de sistemas interactivos multimedia. Los principios son la atención dirigida al usuario y sus tareas, las mediciones empíricas y el diseño iterativo. Estos principios representan una referencia importante para la ingeniería de usabilidad.En este sentido, se presenta un modelo de test, denominado modelo de test semántico y sintáctico, compuesto por una estructura conceptual, un método de aplicación que considera los test de verificación, validación y usabilidad y herramientas de apoyo que permiten automatizar las actividades de test.Considerada una extensión de los fundamentos teóricos, la perspectiva práctica del presente estudio se caracteriza por un proceso de test de aplicaciones multimedia, el cual detecta tanto los problemas y errores como los defectos y fallos que pueden afectar la aceptación y satisfacción del usuario y, por consiguiente, su aprendizaje. / The present doctoral thesis doctoral is concerning the discussion of the relationship among the usability of the instructional software and its influence on the design of multimedia materials in CD-ROM and WEB formats. Nowadays, research performed regarding this relationship within the field of Multimedia Engineering, is rapidly becoming more important due to the growing development of the use of multimedia applications as educational tools, making the process of teaching and learning much easier.The goal of the thesis is to submit a collection of approaches regarding usability evaluation based on experimental analysis and to identify the degree of influence that these approaches exert on learning abilities of people using multimedia for purposes such as education and training at distance.In order to attain this objective, it has been necessary to appeal to the theoretical foundations of education (in particular of the distance education and training), new information and communication technologies, software engineering and usability engineering.The development of this thesis has been based on Qualitative Research in order to produce knowledge, which allows to understand and explain the world and the social phenomena. Using the Interpretative approach as a starting point, the Grounded Theory and Case Study research methods have been used in the data gathering, classifying and analyzing.The current thesis presents contributions of theoretical and practical nature.From the theoretical point of view, this thesis contributes with the Software Ergonomics when elaborating a theoretical foundation for the development of multimedia applications starting from three principles of multimedia interactive systems design. The principles are the early focus on users and tasks, the empirical measurement and the iterative design. Furthermore, these principles represent an important reference to the Usability Engineering.In this way, a test model, called semantic and syntactical testing model, has been presented. This model is composed of a conceptual structure, an application method that takes into account the verification, validation and usability test, and support tools that allow to automate the test activities.Regarded as an extension of the theoretical foundation, the practical perspective of this study is characterized by a multimedia application testing process which not only detects problems and errors but also defects and failures that can affect the user's acceptance and satisfaction and, consequently, his or her learning.