A pesquisa integra o debate sobre política pública e competitividade de destinos turísticos, tendo como objeto o índice de competitividade turística (ICT) adotado pelo Ministério do Turismo (MTur), fruto da parceria com a Fundação Getulio Vargas (FGV) e o SEBRAE Nacional, a partir da definição dos 65 destinos indutores do desenvolvimento turístico. Tem como objetivo geral analisar o ICT no contexto da política nacional de turismo. Para tanto, apresenta como objetivos específicos: traçar a trajetória da política ligada aos destinos indutores e ao ICT no MTur; analisar a metodologia do ICT sob a luz de modelos internacionais de competitividade turística e verificar a influência do ICT na definição de políticas públicas municipais nos destinos indutores, bem como a visão dos gestores sobre a política nacional. O percurso metodológico envolveu uma ampla pesquisa bibliográfica e documental e a realização de entrevistas abertas junto a cinco atores institucionais do MTur, do SEBRAE Nacional da Fundação Getulio Vargas (FGV) que ocupavam, na ocasião do surgimento do ICT, uma posição de liderança na implementação da política nacional e na criação da metodologia. Aplicou-se ainda um de questionário online com perguntas fechadas e abertas junto a 33 gestores (ou ex-gestores) de turismo dos destinos indutores que participaram do ICT, ainda que não ocupem tal função atualmente. A discussão aponta que a política dos destinos indutores e do ICT surge a partir da necessidade de aumentar a competitividade dos destinos brasileiros e do reconhecimento de que políticas públicas podem influenciar a competitividade. A seleção dos 65 destinos indutores e a criação do ICT demonstra a preocupação do MTur em oferecer uma ferramenta que norteasse ações e políticas para desenvolvimento dos destinos e em definir um recorte prioritário para investimentos. Acredita-se, porém, que os resultados foram pontuais, principalmente em função da mudança de estratégia do MTur frente ao ICT e aos destinos indutores, assim como da interrupção da política sem efetivo direcionamento de investimentos. Verificou-se que a metodologia do ICT apresenta algumas semelhanças com os modelos internacionais analisados, apesar de não haver consenso sobre os determinantes da competitividade. Por fim, acredita-se que os modelos de competitividade turística devem se preocupar primeiramente em separar os elementos que seriam suas causas e suas consequências e, a partir daí, determinar as formas de mensurar ambos. Avaliar ao longo do tempo a relação entre causa e efeito parece ser um caminho interessante a ser explorado. A presente proposta de pesquisa não pretende encerrar discussões acerca da competitividade turística e do índice adotado pelo MTur no contexto da política nacional e sim contribuir para a reflexão sobre a temática / This research composes the debate on public policy and competitiveness of tourist destinations and has as its object the tourism competitiveness index (ICT) used by the Ministry of Tourism (MTur) as a result of the partnership with the Fundação Getulio Vargas and SEBRAE, defining 65 inductor tourist destinations for tourism development. It has the main propose of analyzing the ICT in the scope of national tourism public policy. To do so, it has as specific objectives: to delineate the policy path linked to the key destinations and the ICT at the MTur; to analyze the ICT methodology under the light of destination competitiveness international models and to verify the influence of the ICT in the definition of local public policies in the inductor destinations, as well as the managers view on the national policy. The methodological path involved a wide bibliographical and documentary research and the conduction of open interviews with five institutional stakeholders of the MTur, SEBRAE and FGV who held a leadership position by the emergence of ICT. An online questionnaire with open and closed questions was also applied to 33 managers (or formers managers) of tourism of the inductor destinations that had participated in the ICT, even though they do not occupy this position currently. The discussion points out that the inductor destinations policy and the ICT arise from the need to increase the competitiveness of Brazilian destinations and from the recognition that public policies can influence competitiveness. The selection of 65 key destinations and the creation of the ICT demonstrate the concern of the MTur in offering a tool to guide actions and policies for the development of destinations and to define a priority area for investments. However, it is believed that the results were punctual, mainly due to the change of strategy of MTur against the ICT and key destinations, as well as the interruption of the policy without effective direction of investments. It was verified that the ICT methodology presents some similarities with the international models analyzed, although there is no consensus on the determinants of competitiveness. Finally, it is believed that the models of tourist competitiveness should first be concerned with separating the elements that would be their causes and their consequences and, from there, determining the ways of measuring both. Assessing the relationship between cause and effect over time seems to be an interesting path to be explored. This researchs proposal does not intend to end discussions about the tourism competitiveness and the index adopted by the MTur in the context of the national policy, but to contribute to the reflection on the theme

Cette thèse présente une étude de faisabilité d'un récepteur faible coût et faible consommation pour l'extension du standard DVS-S à la mobilité. L'objectif de ce projet est de proposer de solutions pour lever les verrous technologiques quant à la réalisation d'un tel système en technologie CMOS 65 nm. Ce manuscrit de thèse articulé autour de quatre chapitres décrit toutes les étapes depuis la définition des spécifications du réseau d'antennes et de la chaîne de réception jusqu'à la présentation de leurs performances, en passant par l'étude de leurs architectures et de la conception des différents blocs. Suite à l'étude au niveau système et au bilan de liaison, le démonstrateur envisagé est constitué d'un réseau d'antennes (huit sous-réseaux de huit antennes microruban) suivi de la mise en parallèle de huit chemins unitaires pour satisfaire les exigences (Gain, facteur de bruit, rapport signal-à-bruit...) de l'application visée. Ce travail a abouti à la démonstration de la faisabilité d'une architecture innovante. Par ailleurs, nous avons aussi démontré sa non-application pour le standard DVB-S en raison des limitations en bruit de la technologie CMOS. Cependant des pistes existent pour améliorer le rapport signal-à-bruit du démonstrateur, à savoir l'utilisation d'un LNA (Low Noise Amplifier) avec une technologie compétitive en bruit et/ou d'un traitement du signal après la démodulation en bande par un processeur analogique. / This work focuses on the faisability of a low cost and low power receiver in order to extend the DVB-S standard to mobility. The objective of this project is to suggest solutions to overcome technological bottlenecks fot the realization of such a demonstrator with 65 nm CMOS technology. This report composed of four chapters, describes all steps from the specification definition to the performances of the antenna array and the receiver through the architecture study and the different blocks design. [...]

La bronchopneumopathie chronique obstructive (BPCO) est définie par une obstruction bronchique progressive et irréversible associant deux lésions anatomiques différentes : le remodelage des petites voies aériennes et l'emphysème. Le remodelage des petites voies aériennes est localisé au niveau des bronchioles ayant un diamètre interne de moins de 2 mm et est principalement caractérisé par une fibrose péribronchiolaire. Les mécanismes conduisant au remodelage bronchiolaire, incluent essentiellement l’inflammation chronique et les facteurs de croissance, mais ne sont pas encore tous connus. La télomérase, qui a été récemment associée à la fibrose pulmonaire interstitielle et à l’emphysème, pourrait avoir des rôles dans la pathogenèse du remodelage bronchiolaire liée à la BPCO. La télomérase est en effet une enzyme responsable de l’allongement télomères et présente des fonctions extra-télomériques supplémentaires impliquées dans de nombreux processus cellulaires tels la prolifération cellulaire, l’apoptose et le stress oxydant. Le TA-65, une petite molécule utilisée dans la pharmacopée traditionnelle chinoise, est connu comme un activateur de télomérase. Notre étude avait pour but d’étudier les effets d’une modulation pharmacologique positive de l'activité télomérase, en utilisant le TA-65, sur le développement du remodelage bronchiolaire après exposition à la fumée de cigarette chez la souris. Les souris ont été quotidiennement exposées à la fumée de cigarette pendant 4 semaines, avec ou sans administration concomitante de TA-65 (25 mg / kg / jour, par gavage) ou d’imetelstat (un inhibiteur de la télomérase, à raison de 45 mg / kg / jour en administration intrapéritonéale), débutant 7 jours avant le début des expositions à la fumée de cigarette. Les souris témoins ont été exposées à l’air filtré dans les mêmes conditions. Le remodelage bronchiolaire a été caractérisé par analyses morphométriques et immunohistochimie. La production de mucus, la différenciation des myofibroblastes, le dépôt de collagènes ainsi que du TGF-β1 (Tranforming Growth Factor bêta 1) dans la paroi des bronchioles ont ainsi été examinés. La mesure de l'activité de la télomérase mesurée par la méthode TRAP (Telomere Repeat Amplification Protocol) et la différenciation des myofibroblastes ont été réalisées sur des fibroblastes pulmonaires de souris obtenus par culture primaire puis exposés au TGF-β1 avec ou sans prétraitement avec des modulateurs de la télomérase. La fumée de cigarette a induit un remodelage bronchiolaire, caractérisé par une fibrose péribronchiolaire chez la souris après 4 semaines d’exposition. La fibrose péribronchiolaire a été révélée par une augmentation du dépôt de collagènes (collagène total, collagènes I et III) et de l'expression d’α-SMA dans la paroi des bronchioles, en l'absence de surproduction de mucus. Le TA-65, qui induit une augmentation de l'activité de la télomérase dans les fibroblastes pulmonaires et de l'expression protéique de hTERT dans la paroi des bronchioles, a protégé les bronchioles de cette fibrose péribronchiolaire. D'autre part, le TA-65 inhibe l’augmentation de l'expression du TGF-β1 en réponse à l'exposition à la fumée de cigarette dans les bronchioles. Enfin, le TA-65 a protégé les fibroblastes pulmonaires murins contre la différenciation myofibroblastique induite par le TGF-β. Nos résultats suggèrent fortement que la télomérase est un acteur essentiel du remodelage bronchiolaire et fournissent ainsi de nouvelles perspectives dans la compréhension de la pathogenèse et le traitement de la BPCO. / Small airway remodeling (SAR) is an important cause of airflow obstruction in smokers with chronic obstructive pulmonary disease (COPD). Small airways are the bronchioles having an internal diameter inferior to 2 mm. SAR results in an increased thickness of small airway wall, with a combination of peribronchiolar fibrosis with increased deposition of fibrous tissue and accumulation of mesenchymal and epithelial cells. SAR pathogenesis is still unclear and recent data suggest that alterations in telomerase activity could represent a possible underlying mechanism. Our study was therefore dedicated to identify a potential protective role of TA-65, a pharmacological telomerase activator in a cigarette smoke (CS) model of SAR in mice. C57BL/6J mice were daily exposed to air or CS during 4 weeks with or without a concomitant administration of TA-65, starting 7 days before CS exposure. Morphological analyses were performed, and mucus production, myofibroblast differentiation, collagen deposition, as well as transforming growth factor-β1 (TGF-β1) expression in the small airway wall were examined. Finally, the measurement of telomerase activity measured by the TRAP method (Telomere Repeat Amplification Protocol) and the effect of TA-65 treatment on TGF-β-induced fibroblast-to-myofibroblast differentiation were evaluated in primary cultures of pulmonary fibroblast and then exposed to TGF-β1 with or without pretreatment with modulators of telomerase. Exposure to CS during 4 weeks induced SAR in mice, characterized by a small airway wall thickening and a peribronchiolar fibrosis (increased deposition of collagen (total collagen, collagen I and III), expression of α-SMA in small airway wall), in the absence of mucus overproduction. Treatment of mice with TA-65 protected them from CS-induced SAR. This effect was associated with the prevention of CS-induced TGF-β1 expression in vivo, and a blockade of TGF-β-induced myofibroblast differentiation in vitro. CS-induced SAR was prevented by a pharmacological activator of telomerase. Our findings strongly suggest that telomerase is a critical player of SAR and therefore provide new insights in the understanding and treatment of COPD pathogenesis.

By combining literary criticism, philology, and contemporary psychoanalysis, this dissertation offers an innovative interpretation of Neronian court literature (Seneca, Lucan, and Petronius). I argue that the works of these three authors thematize and embody a problematic relation between the human subject and language. Language is not conceived or represented as an inert tool that can be easily appropriated by the speaking subject, but rather as a powerful entity that may, and often does, take control of the human subject, directing it from without. Besides analyzing how Seneca, Lucan, and Petronius portray the relation between the human subject and language in the internal plots and characters of their works, I also explore the relation between these three authors themselves and language. My conclusion is that this relation is defined by unresolved ambiguities and neurotic tensions, and I suggest that this might be a consequence of the traumatizing circumstances that the three examined authors endured at Nero’s court.

Introduktion: Självmord bland de äldre männen över 65 år är inte lika uppmärksammat som för de unga och unga vuxnas självmord. Statistik indikerar dock att det är de äldre männen över 65 år som begår flest självmord i många länder. I takt med att befolkningen blir äldre, står vi inför ett folkhälsoproblem där vi har en äldre befolkning med en hög självmordsstatistik. Syfte: Syftet med studien är att beskriva riskfaktorer som bidrar till att män över 65 år begår suicid. Metod: Metoden är en systematisk litteraturstudie där tio vetenskapliga artiklar har insamlats från databaserna PubMed och CINAHL, artiklarna analyserats med hjälp av en tematisk analys för att besvara syftet. Resultat: Resultatet visar att riskfaktorer för självmord bland äldre män var depression, brist på socialt stöd, ensamhet, förlust av partner, problem i kärleksrelationer, smärta, fysiska sjukdomar, ekonomiska problem, låg utbildningsnivå, försämrad livskvalitet samt ett lågt BMI. Slutsats: Litteraturstudien pekar på viktiga riskfaktorer som bidrar till självmord hos män över 65 år. Genom att skapa suicidpreventiva insatser riktade mot faktorerna finns en god möjlighet för att kunna minska folkhälsoproblemet. / Introduction: Suicide among older men over the age of 65 has not received as much attention as the suicide of young people and young adults. Statistics indicate that it is the older men over the age of 65 who commit the most suicides in many countries. As the population gets older, we are facing a public health problem where we have an older population with a high suicide rate. Aim: The purpose of the study is to describe risk factors that contribute to men over the age of 65 committing suicide. Method: The method is a systematic literature study where ten scientific articles have been collected from the databases PubMed and CINAHL, the articles have been analyzed using a thematic analysis to answer the purpose. Results: The results show that risk factors for suicide among older men were depression, lack of social support, loneliness, loss of partner, problems in love relationships, pain, physical illnesses, financial problems, low level of education, deteriorating quality of life and low BMI. Conclusion: The literature study points to important risk factors that contribute to suicide in men over 65 years. By creating suicide prevention efforts aimed at the factors, there is a good opportunity to be able to choose the public health problem.

Bakgrund: Andelen äldre i befolkningen ökar i samhället samtidigt som hälsoproblemen ökar för de allra flesta. Ungefär hälften av de patienter som vårdas på sjukhus är äldre människor. Äldre patienter är sårbara och riskerar att utsättas för sjukdomar och skador. Det är lätt att människor upplever att deras integritet blir kränkt på grund av sjukdomar, särskilt demenssjukdomar, eftersom demenssjukdom påverkar minne, andra kognitiva förmågor och beteenden som väsentligt påverkar en persons förmåga att upprätthålla sin dagliga verksamhet. Allt detta kan leda till att den äldre patienten har svårt att skydda sin integritet.   Syftet: Syftet med denna studie är att beskriva sjuksköterskans erfarenheter av att bevara integritet hos äldre med demenssjukdom på sjukhus.   Metod: Studien är en systematisk litteraturstudie med kvalitativ metasyntes där 19 artiklar har analyserats för att besvara studiens syfte.   Resultat: Resultatet består av fyra huvudkategorier: att bevara patienternas fysiska integritet, att bevara patienternas psykiska integritet, att bevara patienternas moraliska integritet, samt den organisatoriska aspekten av att bevara patienternas integritet.   Slutsats: Sjuksköterskor är i stort behov av utbildning om demenssjukdom för att kunna bevara integritet hos personer med demens. Att samarbeta med en geriatrisk specialist när det behövs kan bidra till en god omvårdnad. Äldre personens livshistoria är central för att bevara patienternas integritet. / Background: The proportion of elderly people in the population is increasing in societies and the health problems are increasing for the vast majority. About half of the patients in hospitals are elderly people. Elderly patients are vulnerable and at risk of illness and injury. It is easy for people to feel that their personal sphere is being exposed because of illness, especially dementia, because dementia affects memory, other cognitive abilities and behaviors that significantly affect a person's ability to maintain their daily activities. All this can cause the elderly patient to have difficulty protecting his or her integrity.   Aim: The purpose of this study is to describe the nurse's experience of preserving the integrity of the elderly who suffer from dementia in hospitals.   Method: The study is a systematic literature study, which uses qualitative meta-synthesis to analyze 19 articles with the objective of answering the study's purpose.   Results: The result of the study consists of four main categories: preserving the patient's physical integrity, preserving the patient's mental integrity, preserving the patient's moral integrity, as well as the organizational aspect of preserving patients' integrity.   Conclusion: Nurses are in dire need of competence about dementia in order to be able to preserve the integrity of a person with dementia. Collaborating with a geriatric specialist when needed can contribute to good nursing. The life history of the elderly person is central to preserving patients' integrity.

Bakgrund:  Antalet äldre med skörhet ökar i samband med stigande ålder. Muskelsvaghet, ofrivillig viktnedgång, känsla av trötthet och infektionskänslighet är hälsoproblem som uppstår vid biologiskt åldrande. Till följd av dessa symtom upplever ofta multisjuka äldre svårigheter med att hantera vardagen. Det är sjuksköterskans ansvar att utgå från holistiskt perspektiv samt tillämpa vetenskapliga kunskaper för självständig vardag. Syfte: Att beskriva vilka aspekter sköra äldre i behov av omvårdnadsinsatser upplever som betydelsefulla för en bra vardag. Metod: Arbetet var av systematisk litteraturstudie och genomförd enligt tematisk syntetisk design. Resultat: Studiens resultat är grundat i tolv artiklar med kvalitativ design för att besvara studiens syfte. Dataanalysen resulterade i tre huvudteman; psykisk påverkan i vardagen, fysisk påverkan i vardagen och vården och anhörigas påverkan. Äldre upplevde att deras sociala liv påverkades av fysiska begräsningar, hjälpmedelsbehov och andelen kommunala insatser. Att få klara av sin vardag självständigt var de äldres främsta önskan. / Background: The number of elderly people with frailty is growing, with increasing age. Muscle weakness, involuntary weight loss, a feeling of exhaustion, and susceptibility to infection are health problems that occur at a rising age. As a result of these symptoms, the elderly experience difficulties coping with everyday life. To achieve independence for the elderly, it is the nurse’s responsibility to have a holistic perspective and scientific knowledge. Purpose: Describing the important aspect of a good everyday life for frail elderly individuals in need of nursing interventions. Method: The method of this study has been systematic literature review and is implemented according to the thematic synthetic design. Result: The results of the study are based on twelve articles with a qualitative design to answer the purpose. The analysis results in three main categories: the psychological impact in everyday life, the physical impact in everyday life, and lastly, health care and the role of impact. The results also show that elderly people felt that their social lives were affected by physical limitations, the need for assistive devices, and the proportion of municipal interventions. To be able to manage and cope with their everyday lives independently was their main desire.

Treball sobre l´evolució de la comunicació en el context de l´actual posmodernitat, la qual serveix com a base principal d´aquesta investigació. S´exposen aquells aspectes que han fet possible la transformació de la modernitat a la postmodernitat i tot el que ha significat per al consum quotidià de la informació en un món globalitzat. D´altra part, s´estudia la cultura mediàtica i les seves implicacions sobre l´home actual. S´analitza el poder de la informació que apareix en el mitjans de comunicació. Es tracta de dades amb les que el ciutadà mig articula els seus pensaments, produint-se un procés d´aprenentatge en l´ús de la informació. De tal manera, allò que no s´adapta a l´estil mediàtic tendeix a no aparèixer davant de la societat, ficant-se fora de la realitat mediàtica que és aquella que reflecteixen els mitjans d´informació i que pot o no coincidir amb fets reals o semblar-se als mateixos. La unió dels fenòmens exposats, posmodenitat i realitat mediàtica, comporten un efecte concret dins del terreny de la comunicació. Es tracta de la cultura light, la qual no es podia entendre sense el processos descrits. Aquest concepte implica el desenvolupament de quatre factors clau que conté la comunicació efectiva del nostre temps i que defineix a la pròpia cultura light. Un d´aquests aspectes és la lleugeresa dels missatges i l´ús indiscriminat de la mateixa per part d’un home saturat d’informació. S´ha de veure a un ciutadà sobrecomunicat i que fa ús de la lleugeresa per poder digerir quelcom del que rep. La lleugeresa es presenta com un factor omnipresent en els processos comunicatius de la societat actual. Conseqüentment amb el que s´exposa, s´ofereix una investigació empírica, que és un aval de la investigació fonamental, per mostrar la presència de la lleugeresa. S´ha seleccionat a universitaris i egressats, de Barcelona, amb l´objectiu de trobar un segment de població que no presenti cap carència notable per manca d´instrucció que pugui afavorir l´ús de la lleugeresa en la informació que consumeixen i processen. S´experimenta sobre les seves capacitats comunicatives en relació a tres temes de gran notorietat. Es demostra que fer ús de la lleugeresa en la comunicació actual és un fet quotidià, de manera que la majoria de ciutadans, fins i tot amb un grau elevat de formació, no són capaços de parlar més d´un minut de manera espontània sobre un tema òbviament conegut del qual s´entén que posseeixen un acceptable coneixement.

La tesis nos introduce en el estudio del aeropuerto, dentro del ámbito del derecho aeronáutico en el que tiene su origen a través de un estudio objetivo, en tanto que infraestructura, con la clara motivación de ahondar en el análisis de la naturaleza jurídica del aeropuerto partiendo desde su origen, en el que se entendió que fueron consecuencia , desde una perspectiva jurídico política, de la actividad administrativa soberana de los Estados, por la que impusieron en sus respectivos territorios la reglamentación sobre seguridad y en general, toda la relativa a los diferentes aspectos de control de la actividad aérea. Heterónoma circunstancia que nos lleva a concluir en la efectiva autonomía del derecho aeronáutico, reconociendo sus caracteres de internacionalidad y politicidad. La existencia de aeródromos y aeropuertos se explica no solo por necesidades de orden práctico y técnico, sino también por razones de orden político, tributario, de seguridad, etc., dado que a los Estados siempre les interesó poseer el control de entrada y salida en las diferentes partes de su territorio de las aeronaves, pasajeros y mercancías, principalmente en el marco internacional. Se pretende aportar a la comunidad jurídica los elementos de análisis sobre la evolución de los aeropuertos desde una perspectiva cronológica que entre otros aspectos nos permita armonizar el concepto de aeródromo, instalación o establecimiento aeroportuario (entre otras denominaciones utilizadas), con el más amplio, actual y desarrollado que hoy denominamos infraestructura aeroportuaria (con todo lo que comporta). No puede obviarse la significativa importancia económica de los aeropuertos y sus impactos en las zonas en que se ubican o sirven. Empero, objetivar el aeropuerto desde una perspectiva técnico-operativa se nos antoja más complejo si partimos de conceptos tales como mercado aeroportuario, competencia, privatización o modelos de gestión, todos ellos claramente orientados a su vertiente económica. En definitiva, el trabajo enfoca la búsqueda de la esencia jurídica que permite conceptuar y definir a los aeropuertos, en algunos Estados, como un servicio público; en otros, verlos integrados dentro de un mercado aeroportuario pero no integrados como elementos propios del mercado de transporte; entender los aeropuertos, tal como determinó el TJE en su día, como una verdadera empresa, o incidir en lo ya resuelto jurisdiccionalmente en la U.E. negativamente, tras ardua polémica, de que los aeropuertos realicen una actividad comprendida en el sector de la prestación de servicios. Al hilo de lo expuesto, tratamos la creciente legislación respecto de los impactos medioambientales que se han ido produciendo en estos últimos años y que inciden en el importante instrumento de planificación que es el Plan Director de la infraestructura, regulándose el procedimiento, que respetuoso con la normativa y las competencias concurrentes, permiten su realización. Finalmente, en cuanto a los modos de gestión aeroportuaria, incidimos y planteamos la cuestión de no confundir un cambio de régimen jurídico del gestor (alejándolo de la órbita del Estado), con un cambio en el modo de gestión que en España sigue siendo centralizada y en forma de red, incidiendo como concluyen algunos autores en un abuso de la posición de dominio en el mercado de transporte. / The thesis introduces us in the study of the airport, inside the area of the aviation law in the one that has its origin across an objective study, while infrastructure, with the clear motivation of going deeply into the analysis of the juridical nature of the airport dividing from its origin, in which there was understood that they were a consequence, from a perspective juridically politics, of the administrative sovereign activity of the States, for which they imposed in their respective territories the regulation on safety and in general, quite the relative one to the different aspects of control of the air activity. Heteronim circumstance that it leads us to concluding in the effective autonomy of the aviation law, recognizing its characters of internationality and politicity. The existence of aerodromes and airports explains not only for needs of practical and technical order, but also for reasons of political, tributary order, of safety, etc., provided that to the States always they were interested in possessing the control of entry and exit in the different parts of its territory of the aircraft, passengers and goods, principally in the international frame. One tries to contribute to the juridical community the elements of analysis on the evolution of the airports from a chronological perspective that between other aspects allows us to harmonize the concept of airport, installation or airport establishment (between other used names), with the most wide, current and developed that today we name an airport infrastructure (with everything what it endures). There can not be obviated the significant economic importance of the airports and their impacts in the zones in which they are located or serve. However, to target the airport from a technical - operative perspective takes us a fancy more complex if we depart from such concepts as airport market, competition, privatization or models of management, all of them clearly orientated to their economic slope Definitively, the work focuses the search of the juridical essence that it allows to think and to define to the airports, in some States, as a public service; in others, to see them integrated inside a market airport but not integrated as own elements of the market of transport; to understand the airports, as the European Court of Justice determined, as a real company, or already decisive jurisdictionally affected in the European Union. negatively, after arduous polemic, of which the airports realize an activity understood in the sector of the provision of services. To the thread of the exposed thing, we treat the increasing legislation respect of the environmental impacts that have been taking place in the latter years and that affect in the important instrument of planning that is the Plan The Director of the infrastructure, the procedure being regulated, that respectful with the regulation and the competing competitions, they allow its accomplishment. Finally, as for the manners of airport management, we affect and raise the question of not confusing a change of juridical regime of the manager (removing it from the orbit of the State), with a change in the way of management that in Spain continues being centralized and in the shape of network, affecting since some authors conclude in an abuse of the position of domain on the market of transport.

Aquesta investigació sobre la radiodifusió a Sant Feliu de Llobregat reconstrueix la història de Radio Juventud de Sant Feliu que va emetre entre el 1948 i el 1967, i la de l’actual emissora municipal, Ràdio Sant Feliu, des que va sorgir, el 1981, i fins ara. Per tant, es pot considerar que estem parlant d’una ciutat amb tradició radiofònica. Amb el recorregut d’aquestes dues ràdios també es pretén completar la història contemporània de Sant Feliu mitjançant el paper social que la radiodifusió ha tingut a la ciutat i al seu entorn. Això permet, a més, aprofundir en les causes que expliquen el per què el seu desenvolupament i impuls només s’ha pogut donar per la iniciativa institucional, tant en la dictadura com posteriorment en la democràcia. Les dues van néixer per una necessitat social del moment: en el franquisme va ser la ràdio de l’entreteniment i la participació com a principal reclam; en democràcia ha estat un servei públic, que entén la participació com una forma de donar la veu a la gent facilitant el seu accés, però també perquè la informació i l’actualitat local són un dels eixos de la seva programació. No obstant això, el dèficit de mitjans de comunicació autòctons en l’àmbit local i comarcal, així com la proximitat geogràfica a una de les grans ciutats europees, Barcelona i, per tant, sota la seva influència i hegemonia, són dos factors a considerar per entendre la història de la radiodifusió local i la singularitat d’aquest cas. D’una banda, perquè la ràdio com a mitjà de comunicació, amb les dues emissores que hem dit, ha estat un instrument per reforçar la identitat de Sant Feliu, així com per a projectar la ciutat, però, per l’altra, també se li atorga el caràcter d’entitat o servei públic que s’integra en el teixit associatiu, i desenvolupa la funció de dinamitzador social, econòmic i cultural. Un paper que també s’ha d’entendre en un altre àmbit: com la capital del Baix Llobregat, una comarca que és molt important per població i economia, tot i que diferent a altres perquè té diversos municipis de gran pes i no un que sigui central. Aquesta tesi parteix de la hipòtesi que la dinàmica del municipi i les característiques del mitjà fan que el principal valor de la radiodifusió a Sant Feliu hagi estat i continuï sent, en l’actual context digital, la comunicació de proximitat. El desenvolupament d’una i l’altra emissora s’ha basat en la seva capacitat d’adaptació al context legal i econòmic de cada moment. Sens dubta, aquests dos han estat determinants per la seva continuïtat, així com per avaluar l’eficàcia de la funció per a la qual van ser creades. Però també cal plantejar aquesta eficàcia en termes d’interacció amb la societat amb la què comparteix imaginari. Aquesta adaptació i el seu resultat ens permeten entendre que la ràdio de Sant Feliu sigui el mitjà que més repercussió ha tingut a la ciutat, contribuint, en gran mesura, a la seva projecció. La seva història és també la de l’adaptació de la ràdio als diferents canvis tecnològiques. Per això, es complementa el relat històric amb el desafiament que suposa per a l’emissora i la ràdio de proximitat la revolució d’internet. Donem així continuïtat a la història, malgrat que lògicament aquí estem mancats de perspectiva. Ràdio Sant Feliu pot ser un exemple de còm la ràdio de proximitat, ja sigui per sí sola o com a multiplataforma, és un laboratori que permet assegurar el mitjà i a la vegada, ens assenyala alguns inconvenients del salt digital. / Esta investigación sobre la radiodifusión en Sant Feliu de Llobregat reconstruye la historia de Radio Juventud de Sant Feliu que emitió entre 1948 y 1967, y la de la actual emisora municipal, Ràdio Sant Feliu, desde que surgió, en 1981, y hasta ahora. Por lo tanto, se puede considerar que estamos hablando de una ciudad con tradición radiofónica. Con el recorrido de estas dos radios también se pretende completar la historia contemporánea de Sant Feliu a través del papel social que la radiodifusión ha tenido en la ciudad y su entorno. Esto permite, además, profundizar en las causas que explican el por qué su desarrollo e impulso sólo se ha podido dar por la iniciativa institucional, tanto en la dictadura como posteriormente en la democracia. Las dos nacieron por una necesidad social del momento: en el franquismo fue la radio del entretenimiento y la participación como principal reclamo; en democracia ha sido un servicio público, que entiende la participación como una forma de dar la voz a la gente facilitando su acceso, pero también porque la información y la actualidad local son uno de los ejes de su programación. No obstante, el déficit de medios de comunicación autóctonos en el ámbito local y comarcal, así como la proximidad geográfica a una de las grandes urbes europeas, Barcelona y, por lo tanto, bajo su influencia y hegemonía, son dos factores a considerar para entender la historia de la radiodifusión local y la singularidad de este caso. Por un lado, porque la radio como medio de comunicación, con las dos emisoras citadas, ha sido un instrumento para reforzar la identidad de Sant Feliu, así como para proyectar la ciudad, pero, por otro lado, también se le otorga el carácter de entidad o servicio público que se integra en el tejido asociativo, y desarrolla la función de dinamizador social, económico y cultural. Un papel que también hay que entender en otro ámbito: como la capital del Baix Llobregat, una comarca que es muy importante por población y economía, aunque distinta de otras porque tiene varios municipios de gran peso y no uno central. Esta tesis parte de la hipótesis de que la dinámica del municipio y las características del medio hacen que el principal valor de la radiodifusión en Sant Feliu haya sido y siga siendo, en el actual contexto digital, la comunicación de proximidad. El desarrollo de una y otra emisora ha dependido de su capacidad de adaptación al contexto legal y económico de cada momento. Sin duda, ambos han sido determinantes para su continuidad, así como para evaluar la eficacia de la función para la que fueron creadas. Pero también hay que plantearse esa eficacia en términos de interacción con la sociedad con la que comparte imaginario. Esa adaptación y su resultado nos permiten entender que la radio de Sant Feliu es el medio que más repercusión ha tenido en la ciudad, contribuyendo, en gran medida, a su proyección. Su historia es también la de la adaptación de la radio a los diferentes cambios tecnológicos. Por ello, se complementa el relato histórico con el desafío que supone para la emisora y la radio de proximidad la revolución de internet. Damos así continuidad a la historia, aunque lógicamente aquí carecemos de perspectiva. Ràdio Sant Feliu puede ser un ejemplo de cómo la radio de proximidad, ya sea por sí sola o como multiplataforma, es un laboratorio que permite afianzar el medio y a su vez, apunta algunos inconvenientes del salto digital. / This research on broadcasting in Sant Feliu de Llobregat reconstructs the history of Radio Juventud de Sant Feliu that issued between 1948 and 1967, and the current local radio station, Radio Sant Feliu, since it emerged in 1981 and until now. Therefore, we can consider that we are talking about a city with an extensive radio tradition. In the course of these two radio stations it is also planned to complete the contemporary history of Sant Feliu through the social role that broadcasting has had on the city and its surroundings. This also gives an insight into the causes that explain why its development and promotion has only been able through the institutional public initiative, both during dictatorship and democracy after. Both radios were born because of a social need at that time: during Franco’s dictatorship it was a radio for entertainment and participation as the main claim; during democracy it has been a public service that understands participation as a way to give voice to people and provide easier access; but also because local news and information are one of the pillars of its programming. However, the deficit of local communication media at local and regional level, as well as the geographical proximity to a major European city as Barcelona and, therefore, under its influence and hegemony, are two factors to be considered to understand the history of local broadcasting and the uniqueness of this case. On one side, because the radio as a media, with the two mentioned stations, has been instrumental in strengthening the identity of Sant Feliu and to show the city outward; but on the other hand, it is also identified as an entity or public service integrated into the associative network that develops an active social, economic and cultural mobilizing role. A role which also must be understood in the context of being the capital of the Baix Llobregat, a very important region in terms of population and economy, although distinct from others as it’s made up of several relevant cities and not just one central. This thesis starts from the assumption that the dynamics of the municipality and the media characteristics lead to the fact that the main value of broadcasting in Sant Feliu has been and continues to be, in the current digital environment, a proximity communication. The development of both radio stations has been based on its ability to adapt to the legal and economic context of the moment. Certainly, both have been crucial to its continuity and to evaluate the effectiveness of the function for which they were created. But efficacy must also arise in terms of interaction with society with which it shares a wide range of experiences. This adaptation and its results allow us to understand that Radio Sant Feliu is the media outlet that has had more impact in the city, contributing largely to its projection outward. Its history is also about the radio adaptation to the different technological changes. Therefore, the historical narrative is complemented by the challenge that internet means to the radio station and to the proximity concept. We give continuity to the story, but obviously here we lack perspective. Radio Sant Feliu can be an example of how proximity radio, either alone or as a multiplatform, is a laboratory that can strengthen the media and at the same time suggests some drawbacks to jump into the digital era.