No description available.

The purpose of this research is to present a methodology for Social Innovation to communities in conflict (characterized by poverty, but with great natural and cultural wealth); for which it is proposed to Rural Community Tourism (TRC) as a driver of construction processes for peace and whose ultimate goal is Sustainable Human Development of the territories; in that sense, tourism is a means and not the end. Four experiences were reviewed in Colombia TRC, each with their own conflicts and special conditions, in which the lessons were determined. Finally, it is used as a community study to Montes de Maria, known in the late 90s by the armed conflict in Colombia territory to study their tourism potential and propose the methodology analyzed here, as it has been tested the hypothesis that all territories may become tourist destinations. / Esta investigación tiene como propósito presentar una propuesta metodológica de Innovación Social para comunidades en conflicto (caracterizados por la pobreza, pero con gran riqueza natural y cultural), para lo cual se propone al Turismo Rural Comunitario (TRC) como impulsor de procesos de construcción para la paz y cuyo objetivo último es el Desarrollo Humano Sostenible de los territorios; en ese sentido el turismo es un medio y no el fin. Para ello se revisaron cuatro experiencias en Colombia de TRC, cada una con sus propios conflictos y condiciones especiales, en los que se determinaron las lecciones. Por último, se utiliza como comunidad de estudio a los Montes de María, territorio conocido a finales de los 90s por el conflicto armado en Colombia, para estudiar su potencial turístico y proponerle la metodología aquí analizada, pues se ha comprobado la hipótesis de que todos los territorios se pueden convertir en destinos turísticos.

La classificació de la circulació atmosfèrica s’ha abordat de diferents maneres: mètodes manuals, mixtes, basats en l’estadística multivariant, entre d’altres. En aquest treball es fa un extens i actualitzat recorregut per aquests mètodes i es fa una proposta metodològica basada en l’anàlisi per components principals: el mètode de les puntuacions extremes. Aquesta metodologia, basada en l’aproximació tradicional que empra la matriu tipus S, proposa una estandardització espacial de les dades originals (malles), l’ús dels valors més elevats de les puntuacions factorials per a la determinació del nombre de grups de la classificació i els seus centroides, i finalment l’assignació dels casos a algun dels grups sense l’ús de les iteracions característiques dels mètodes de k-mitjanes. La proposta s’aplica posteriorment a diferents casos pràctics relacionats amb diferents enfocs de les ciències atmosfèriques: meteorologia de muntanya, variabilitat climàtica i canvi climàtic, cartografia climàtica i riscos meteorològics. Aquests casos pràctics es presenten a través de quatre articles publicats a diferents revistes internacionals. El primer cas fa una caracterització de les nevades intenses al Principat d’Andorra a partir de la classificació de la pressió en superfície a l’àmbit de l’Europa Occidental, obtenint-se set patrons de circulació que expliquen la varietat de situacions associades a nevades superiors a 30cm en 24 hores en algun lloc del Principat. La detecció d’aquesta variabilitat, i la detecció de situacions de la mateixa component però amb diferencies en el gradient de pressió fan del catàleg obtingut com una eina interessant en la predicció meteorològica en aquest sector del Pirineu. Aquest article va ser publicat a la revista International Journal of Climatology l’any 2005. El segon cas fa una classificació genèrica de la circulació atmosfèrica a l’Europa Occidental, entre 1960 i 2001 i emprant, com en el cas anterior, el reanàlisi de l’NCEP-NCAR (1 dada diària i 2.5º de resolució espacial). S’obtenen 20 patrons que expliquen de forma molt completa la variabilitat de la circulació atmosfèrica en aquest sector. A més, per cadascun dels patrons obtinguts s’ha calculat la seva distribució anual i la seva tendència al llarg del període. Precisament sobre aquest darrer punt, alguns patrons mostren tendències estadísticament significatives que apunten cap a un increment de les situacions de bloqueig anticiclònic durant les dècades estudiades. L’article fou publicat a International Journal of Climatology al 2006. El tercer cas aborda la obtenció de cartografia de temperatura i precipitació en zones d’orografia complexa (Andorra) relacionada amb els patrons de circulació obtinguts en el treball anterior. Els resultats, 80 mapes d’alta resolució calculats amb el mètode de la regressió múltiple, mostren la variabilitat climàtica local basada en la discriminació que estableix un catàleg de la circulació atmosfèrica. L’article fou publicat a la revista Theoretical and Applied Climatology al 2009. Finalment, el quart cas aborda l’activitat dels llamps al sector d’Andorra i Catalunya, però en aquest cas classificant una malla de pressió en superfície de més resolució temporal i espacial (dades cada 6 hores i a 1º). S’obtenen nou tipus de circulació atmosfèrica que representen situacions de caràcter advectiu (definides sobretot pel context sinòptic), dominades per la dinàmica mesoescalar (normalment efecte del dipol orogràfic pirinenc), o situacions de caràcter tèrmic dominades per la manca de gradient bàric. Aquest treball fou publicat a Physics and Chemistry of the Earth al 2010. Els resultats mostren que la proposta del mètode de les puntuacions extremes és una opció prou robusta per a la obtenció de tipus de circulació atmosfèrica i que pot ser aplicada a diferents resolucions temporals i espacials. Aquest mètode ha estat implementat al programari lliure COST733class desenvolupat en l’àmbit del projecte europeu COST733 (2005-2010) centrat en la comparació i avaluació de mètodes de classificació de la circulació atmosfèrica. / Atmospheric circulation types classification: a method proposal and applications The classification of atmospheric circulation has been addressed via different methodological approaches: manual methods, mixed methods, based on multivariate techniques, etc. In this work we present an extensive overview of the main existing typologies of circulation type classification methods for finally propose a new approach based on principal component analysis: the method of extreme scores. This new approach highlight the spatial standardization of the original data (gridded data), the use of the factor scores for determining the total amount of circulation types and their centroids, and finally support the non use of iterations for the final classification of all the cases into the groups via the Euclidian distance. The proposal is then applied to heavy snow precipitation events in Andorra (Pyrenees), to climate variability analysis over Western Europe, to the interpolation of climate variables in mountain areas (temperature and precipitation in Andorra) based on circulation types, and for analyze relevant lightning activity over the sector of Catalonia and Andorra. These applications are presented trough the corresponding publications in international scientific journals, and exemplify the usefulness of the atmospheric circulation classification methods for the study of mountain meteorology, climate variability and climate change, climate mapping in areas of complex topography using GIS techniques, and weather hazards situations. In addition, these applications also demonstrate the goodness of the proposed method of the extreme scores. This method of the extreme scores has been included in the classification software COST733class developed by the European project COST733 that was focused on the comparison and evaluation of circulation type classification methods.

La presente tesis doctoral aborda el tema rural en el estado de Tamaulipas, México. Estudia los casos de dos municipios: Casas y Güémez. Analiza los factores que son inhibidos por el sistema ejidal para alcanzar el desarrollo de las familias ejidatarias. Tiene como su centro de análisis al Ejido, como fenómeno político agrario y mediante una metodología deductiva, a lo largo de siete capítulos, describe y explica la presencia de agentes internos y externos en la compleja problemática que enfrenta el campesino ejidatario. Para ello hace uso de la cartografía existente sobre la tenencia de tierra en México y en Tamaulipas. Al mismo tiempo, con el uso de estadísticas oficiales y otras recabadas en campo se procede a estudiar aquellos factores que inhiben la posibilidad de acceder al desarrollo integral de los productores ejidatarios. La tesis, puede describirse en dos grandes planos, uno teórico-conceptual que se aborda en cuatro capítulos, abordando los estudios, los conceptos, la legislación histórica y actual de los ejidos. La relación de los ejidatarios con la pobreza, la marginación y el desarrollo desde una perspectiva oficial. Y la otra parte, práctico-analítica, que profundiza en el estudio de la geografía, la economía, educación, salud, vivienda, ingreso, política y legislación del ejido en un contexto estatal, municipal y ejidal. En conclusión, el ejido continúa como objeto de estudio desde diversas ópticas, ésta tesis las integra y las discute para convocar al diseño de políticas rurales que respondan a las demandas particulares de la regiones. Estudiando más desde adentro hacia fuera; la tesis redunda en la participación importante del ejidatario en conseguir el desarrollo, como él la ha pensado. El abordaje de los agentes centrales, nos ha permitido saber que la calidad es su estructura primordial, que no se trata de contar con servicios o derechohabiencias cuya calidad no cumple con la demanda requerida. / The following doctoral dissertation deals with the rural topic in Tamaulipas, México. It studies the cases of two town councils: Casas and Güémez. It has as its core analysis the Cooperative land, as an agrarian political phenomenon and by means of a deductive methodology. Throughout seven chapters, it describes and explains the presence of inner and external agents in the complex issues that the cooperative countryman faces. To achieve this, it makes use of the existent cartography over the tendency of land in Mexico and in Tamaulipas. At the same time, with the use of official statistics and some other gathered in field, it proceeds to study those factors that inhibit the possibility to access the integral development of the cooperative producers. This dissertation can be described in two aspects, one theoretical-conceptual that is developed in four chapters as follows: getting into the studies, the concept, the historical and current legislation of the cooperative land. The previous aspects have an impact on the relationship of the cooperative members with poverty, marginalization and development from an official perspective. On the other, it presents a practical-analytical perspective, which analyzes in depth the study of the geography, the economy, education, health, housing, income, policies and legislation of the cooperative land in the state, town council and cooperative contexts. In conclusion, the cooperative land continues as an object of study from different perspectives, which are discussed in order to design rural policies that satisfy the particular demands of the region. This study was carried out from the inside to the outside, and the results have shown that the important participation of the members of cooperative in achieving the development, as it has been thought. In this research it was found out that the main participants, cared about quality as its main structure.

En el proceso de comprender la complejidad del fenómeno urbano que aquejan las ciudades de Tampico, Ciudad Madero y Altamira en su proceso de desarrollo conurbado, el estudio describe la evolución del crecimiento urbano-industrial del Sur de Tamaulipas entre los años 1823 - 2010, viendo las consecuencias medioambientales de la falta de planeación urbana y ordenación del territorio en dicho espacio, donde el factor económico ha sido el detonador del desarrollo urbano, originado por las actividades portuarias e impulsado posteriormente por la actividad petrolera que fue el factor principal en la expansión y conurbación de las ciudades de Tampico y Ciudad Madero y más recientemente Altamira, impulsada por la masiva inmigración, como de construcción de viviendas, infraestructura y equipamiento demandados. Este proceso caótico de transformación urbana manifestado en el pasado, provocó una rápida saturación en los municipios arriba mencionados, provocando un déficit espacial para edificar viviendas requeridas por la población creciente, propiciando una expansión que traspasaron los límites municipales. Formando la Zona Metropolitana Tampico-Madero-Altamira. Ante una planificación urbana disfuncional, que ha carecido de coherencia, veracidad y aplicación para resolver los problemas comunes que vulneran a los municipios conurbados, condiciones que han incidido para que la expansión urbana se manifieste de manera insustentable. La creciente demanda de viviendas, ante una nula oferta espacial de los municipios de Tampico y Ciudad Madero por el agotamiento respectivo de sus reservas territoriales, presentó en consecuencia, la invasión y rellenos marginales en ríos y lagunas, prevaleciendo en la actualidad la saturación en las lagunas, espacios demandados por su bajo costo predial. Manifestando en la actualidad el municipio conurbado de Altamira, el mismo anarquismo citado, con su acelerado proceso de crecimiento urbano e industrial. En este sentido el presente trabajo de investigación busca enunciar los efectos de la saturación de las zonas urbanas y periurbanas de Tampico y Ciudad Madero, sobre las Lagunas que se encuentran dentro de las ciudades como son las lagunas urbanas del Carpintero, Laguna el Blanco, Laguna la Ilusión, Nuevo Amanecer, Los Patos; y por las lagunas periurbanas, como son, la del Laguna del Chairel, Laguna de Champayán y el Sistema Lagunario de la Cuenca del Río Pánuco limítrofe con los municipios de Tampico Ciudad Madero y Altamira y la necesidad de afrontar un cambio en la diversificación, rehabilitación y cualificación de los recursos hídricos, en el contexto de una planeación territorial y medioambiental integral que garantice la utilización racional de los recursos naturales y económicos que poseen las lagunas urbanas. / In the process of understanding the complexity of the urban phenomenon affecting the cities of Tampico, Madero and Altamira and in its process of the development of the zone aforementioned, the present study describes the evolution and the urban-industrial south of Tamaulipas growth from 1823 to 2010, searching, as well, en environmental consequences due to the lack of urban planning and the organization of the urban space, where the economical factor has provoked the urban development caused by the port activities and subsequently driven by the activity in the oil sector as the main factor in the expansion and population of Tampico, Madero and, more recently, Altamira which growing is due to the massive migration, as well as the demand of house-building, infrastructure and equipment. This chaotic process of urban transformation shown in the past, caused a fast overpopulation in the above mentioned cities, leading to a shortage of the space required to house-building for such growing population, and at the same time provoking an expansion that went beyond the cities’ limits. Forming the Zone Metropolitan Tampico-Madero-Altamira (ZMTMA) Having as a result and urban planning which has no consistency, accuracy and application to solve common problems that affect to the cities in the zone and that have led to an unsustainable urban expansion. The increasing demand for housing, added to a non offering of more spaces to build in the cities of Tampico and Madero because of the lack of plots, caused the invasion and the filling of terrains near the rivers and lagoons, being the plots in lagoons the ones overpopulated due to their low cost. In this sense, the present research seeks to state the effects of urban zones and peri-urban areas overpopulation in Tampico and Madero and some of the lagoons inside the limits of the cities such as Laguna del Carpintero, Laguna el Blanco, Laguna la Ilusión, Nuevo Amanecer, and Los Patos and some of the peri-urban lagoons such as Laguna del Chairel, Laguna de Champayán and the lagoon system called Cuencia del Río Pánuco bordering the cities of Madero and Altamira, and to state the necessity of a change in diversification, rehabilitation and qualification of water resources in the context of a territorial and environmental planning that ensures the rational use of natural and economic resources that can be found in urban lagoons.

Sa Calatrava Mon Amour és l'anàlisi de la relació entre els plans de reforma urbanística del barri de Sa Calatrava (Palma, Mallorca) i les formes d'acció col·lectiva dels residents d'aquest barri. Aquesta recerca ve articulada per una triple hipòtesi: (a) el principal objectiu dels plans de reforma urbanística és produir oportunitats de plusvàlua (fonamentalment immobiliària); (b) el procés econòmic pel qual s'augmenta el valor econòmic no s'efectua solament a través de processos estrictament econòmics, sinó de processos simbòlics que atorguen nous significats culturals al lloc; (c) existeix una relació directa entre la voluntat dels plans urbanístics de produir plusvàlues i l'erosió de les formes d'acció col·lectiva, procés que a la tesi s'expressa amb el terme despolitització. L'elecció de Sa Calatrava com a unitat d'anàlisi respon precisament a la voluntat de la recerca d'estudiar els efectes de la globalització neoliberal en contextos heurísticament apropiats per a la investigació qualitativa de matriu antropològica. Sa Calatrava complia aquest perfil. Per una banda, les seves reduïdes dimensions (menys de 2000 habitants) permeteren un treball de camp etnogràfic detallat amb residència in situ que s'estengué durant dos anys. Per l'altra banda, a mitjans dels anys 90 l'Ajuntament de Palma emprèn un gir clar i explícit de caràcter neoliberal de les seves polítiques urbanístiques pel qual el principal objectiu d'aquestes ja no és la satisfacció dels interessos dels residents, sinó la creació d'oportunitats de plusvàlua que puguin atreure fluxos globals de persones i capitals. Aquest gir es fa especialment manifest en aquells barris del centre històric que, com Sa Calatrava, eren objecte de reforma urbanística. En aquests barris la gentrificació és el procés central que permet la realització de la plusvàlua, tenint no obstant en compte que el bessó d'aquesta plusvàlua no es troba en la venda d'un immoble, sinó en el procés pel qual els immobles d'una zona de la ciutat han tingut una revalorització major a la dels la resta de la ciutatPer a dur a terme aquesta revalorització, i més enllà de les renovacions de l'entorn construït i de les ajudes directes i indirectes a la inversió, dos factors, profundament relacionats, han estat fonamentals. Per una banda ens trobem amb la posada en joc d'una retòrica sobre el valor cultural i patrimonial del barri oficialment adreçada a atreure turistes, retòrica que suposa una eufemització, i per tant una ocultació i legitimació, de l'augment del valor econòmic. Per altra banda ens trobem amb l'eradicació d'aquells elements que s'associaven amb la degradació i l'estigma del barri. Més enllà de l'expulsió de determinats residents, aquesta eradicació s'ha dut a terme mitjançant la pacificació de l'espai públic i de les activitats que s'hi duien a terme (reunions informals, mercadillos setmanals, etc.). Aquesta erosió de l'espai públic com a espai de comunicació i relació pels residents en favor d'una concepció de l'espai públic com a lloc de gaudi estètic pels visitants és un element central de la tesi. Així, serà en bona mesura aquesta erosió de l'espai públic la responsable que quan els gentrificadors vagin poblant el barri hi hagi un profund desconeixement entre aquests i els antics veïns, una cesura entre els dos grups demogràficament identificables. Això ens du a la qüestió final i central de la despolitització. Amb aquest terme volem agrupar tres processos que juguen un paper central en el procés de producció de Sa Calatrava com un espai idoni per a l'extracció de plusvàlues: (1) la despolitització d'aquelles instàncies polititzades, com les Associacions de Veïns, que són captades pel poder polític i juguen un paper clau en la legitimació i articulació de l'embelliment i la pacificació del barri. (2) L'erosió de les possibilitats que emergeixi una acció col·lectiva hegemònica, el que s'observa en l'erosió de les dimensions relacionals de l'espai públic, la divisió dins el barri i en la substitució de categories com veí o resident (i dels drets instituïts associats a elles) per d'altres com visitant o propietari. 3) Quan aparegui l'acció col·lectiva serà canalitzada de tal manera que emfasitzi el valor de canvi de l'espai i la possible producció de plusvàlua. Aquest darrer punt s'observa molt carament en el fet que a Sa Calatrava aquells grups que arriben a articular-se contra el desenvolupament dels plans urbanístics acaben apel·lant al valor cultural i patrimonial del barri i a la necessitat que aquest (que no oblidem que és un element legitimador del procés neoliberal de regereneració) sigui preservat. La conclusió final que s'extreu de la tesi és doncs que la despolització no és un efecte o un epifenomen de la voluntat de benefici que guia l'urbanisme neoliberal, sinó un element central d'aquest en dos sentits. En primer lloc aquesta despolitització és un requisit per a què l'extracció de plusvàlua es pugui realitzar de manera eficient (p.e. per a què no hi hagi protestes articulades). En segon lloc és en si mateixa un objectiu de l'urbanisme neoliberal, que d'aquesta manera pot ser considerat no només com una eines econòmica sinó com a un mecanisme de control polític i governamentalitat. Aquesta entenem que és una característica aplicable a tot el procés de neoliberalització, de tal manera que podem considerar-lo com una estratègia classista. / "Sa Calatrava mon amour" is the history of 30 years (from 1975 to the present) of collective action in Sa Calatrava (Majorca, Spain), a neighborhood that during the past fifteen years has been subjected to multiple plans of urban regeneration. Sa Calatrava is a very small neighborhood (around 2000 inhabitants) situated in the eastern part of the seafront of the historical center of Palma, the capital city of Majorca, one of the main tourist destinations in the Mediterranean. My doctoral research, based on a two-year fieldwork, deals with the relationship and coherence between the forms of collective action in Sa Calatrava and the plans of urban regeneration, with their aim to increase the real estate values of the area. The central hypothesis of the research is that the process of neo-liberalization is not only an economic process that imposes a discipline of value but also requires the depoliticization of society. Beyond the depoliticization of grassroots movements and groups, this process of depoliticization is grounded on the loss of control of its own space by inhabitants and consequently the substitution of categories like neighbor/resident by others such as user, buyer or visitor and the erosion of the public and relational dimensions of public space. Gentrification is the way by which real estate surpluses are being obtained in the area, but they are produced somewhere else. It is in the production of Sa Calatrava as a valuable setting through the investment in the built environment (façade refurbishing, street renovations, etc.) and through the creation of a culturally valuable narrative based on heritage and history (officially targeted at attracting tourists) where we must find the social production of a space suitable to the needs of the realtors and constructors. For surplus values to be efficiently extracted the neighborhood must be embellished and pacified, an public space loses its role as a space for communication and sociability. Consistently, conflicts among different groups of residents, as well the loss of control of its own space by inhabitants is not a consequence of the gentrification process, but a consequence of the way space has been produced in order to enhance exchange value. KEYWORDS: economic anthropology, urban anthropology, urban studies, Palma, Majorca, gentrification, neoliberalism, depoliticization, eighbours' Associations, entrepreneurial turn, surplus value, social production of space, neighbourhood, Mediterranean, heritage, tourism, commodification, ethnography, social class, governmentality, pacification, embellishement.

Esta tesis aplicando las bases teórico-metodológicas de la geoecología de montaña trata de establecer la organización altitudinal del paisaje de montaña del Macizo Central de los Picos de Europa. El macizo es considerado como un sistema organizado altitudinalmente en pisos geoecológicos, como resultado de los cambios morfo/bioclimáticos derivados de la altitud. El relieve se presenta como el elemento clave en la configuración del paisaje natural de esta montaña, hasta el punto de llegar a definirlo como un paisaje fundamentalmente geomorfológico.Se diferencian dos pisos de alta montaña y dos pisos de montaña media, separados entre sí por una franja de transición geoecológica: a) Alta Montaña Rocosa (> 2.200 m), b) Alta Montaña Supraforestal (1.800-2.200 m), c) Franja de Transición Geoecológica entre AM/MM (1.400-1.600 m,), d) Montaña Media Forestal (600/800 y 1.400/1.600 m), e) Laderas Bajas-Fondos de Valle de Montaña Media, M.M. muy antropizada (< 600/800 m). / This Thesis applies the theoretical basis of mountain geoecology to establish the altitudinal organization of the mountain landscape of the Central Massif of Picos de Europa (Cantabrian Range). The massif is considered to be a system altitudinally organized in belts, as result of the morpho/bioclimatic changes deriving from altitude. Relief is the main element of the natural landscape of this mountain massif, to the extent of defining it as a fundamentally geomorphological landscape. Two geoecological belts of high mountain and two of the middle mountain are distinguished, connected by a geoecological transition belt: a) Rocky high mountain (> 2200 m), b) Upper forest high mountain belt (1800 and 2200 m): c) Geoecological Transition HM/MM (1400/1600 and 1800 m), d) Forest Middle Mountain (600/800 and 1400/1600 m), and e) Low slopes and valley bottoms - Middle mountain highly antropized (<600/800 m).

La dificultad de disponer de series de referencia largas fiables para Cantabria nos llevó a plantearnos el problema de su reconstrucción estadística a través de un proceso de homogeneización. Tras dicha elaboración presentamos una cartografía que expresa la variabilidad de la Precipitación y la Temperatura a lo largo del siglo XX. Partimos de la existencia de contrastes regionales entre los cuales, los más significados, identifican dos comarcas de Cantabria con características bioclimáticas bien diferenciadas: el sector central de la Marina en la vertiente cantábrica y el valle de Campoo en la vertiente mediterránea. Los datos de partida, tomando como base las estaciones de Santander y Reinosa, constituyen una serie fragmentada en el tiempo que se ha completado interpolando los valores conocidos de un elevado número de estaciones en función de la distancia, en cada uno de los sectores previamente establecidos. A su vez, la irregular distribución espacial de las observaciones se ha resuelto estableciendo la correlación de las series climáticas con las variables espaciales altitud, latitud, longitud y orientación, entre otras, lo que nos ha permitido completar un conjunto de registros con elevada coherencia temporal y espacial. La inclusión de las series más largas y representativas de cada una de las comarcas, ha estado precedida de la búsqueda e incorporación de algunos periodos de observación inéditos y de un análisis crítico de los datos más antiguos. En esta etapa, no hemos servido de los métodos que la Climatología Histórica aplica al analizar los registros que proceden de fuentes documentales. / We have developed maps of the variability of precipitation and temperature in two different bioclimatic areas in the central sector of the north coast of Spain: one coastal in the Biscay basin, and one inland in the Mediterranean basin, throughout the twentieth century. Data gaps have been filled with the distance weighted interpolation (IDW), while the spatial distribution of observations is resolved by the correlation with the spatial variables calculated with a digital elevation model. Thus we have completed a data set with high temporal and spatial coherence. The inclusion of the longest and most representative series of the areas was preceded by the incorporation of some unpublished records and critical analysis of older data. For this we use Historical Climatology methods to analyse records from documentary sources.

Una propuesta de transición para el espacio turístico caribeño basado en nuevas rutas de movilidad postfordista para el Caribe español basado en las cuatro ciudades patrimonio de la humanidad con sistemas de murallas y fortificaciones de los siglos XVI al XIX

La construcción de los sistemas de acopio de agua de lluvia favoreció la penetración de los asentamientos humanos en espacios de marcada aridez ya que el abastecimiento primario de agua de cierta calidad era necesario para la subsistencia de personas y animales e imprescindible para la construcción de la vivienda y otras instalaciones agropecuarias y, por ello, garantizaban la permanencia de la población en el territorio de la Cuenca del Mar Menor. La red de aljibes garantizaba el abastecimiento de agua potable antes de la llegada de las canalizaciones. En la actualidad, el abandono de los secanos lleva aparejado el desmantelamiento de los caseríos y de los aljibes que les servían de apoyo y su pérdida de efectividad en las actividades agrarias les ha convertido en meros testigos del paisaje rural tradicional.The construction of water harvesting systems for rain favored the penetration of human settlements in areas of marked aridity as the primary water supply of a certain quality it was necessary for the survival of humans and animals and essential for the construction of housing and other agricultural facilities and, therefore, guaranteed the permanence of the population in the territory of the Cuenca del Mar Menor. The network of cisterns ensured supplies of potable water before the arrival of the pipeline. Currently, the abandonment of dryland involving the demolition of houses and wells that served as support and loss of effectiveness in agricultural activities has made them mere witnesses to the traditional rural landscape.