• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 77
  • 44
  • 21
  • 8
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 155
  • 113
  • 88
  • 84
  • 83
  • 83
  • 83
  • 83
  • 74
  • 61
  • 55
  • 35
  • 32
  • 19
  • 18
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
51

Ética e profissões, no Design urbano. Convicção, responsabilidade e interdisciplinaridade. Traços da Identidade Profissional no Desenho da Cidade

Brandão, Pedro 01 July 2005 (has links)
SUMARIO:O papel das profissões do desenho na cidade moderna - artistas, arquitectos, engenheiros, designers, paisagistas - está testemunhado na própria toponímia urbana e faz parte da cultura disciplinar destas profissões. Ele é naturalmente prolongado, na nossa época, num novo contexto de alta competitividade das cidades e de internacionalização das profissões. Entender esse contexto, para nele poder actuar, passará por um estudo aprofundado do posicionamento dos grupos profissionais nos mecanismos de produção e de decisão da forma urbana, das relações que eles estabelecem com os outros actores do fenómeno urbano, das formas de regulação da sua responsabilidade e, finalmente, das convicções porque se orientam.A tese que se apresenta inscrever-se-á neste objectivo - pretende-se contribuir para fundamentar uma nova noção da Identidade das profissões do desenho urbano, através de um "modelo operativo", coerente com o contexto actual da cultura urbana, a partir da convergência dos discursos da Responsabilidade e da Convicção, e da abertura à colaboração das disciplinas profissionais no Design Urbano - a interdisciplinaridade. Utilizaremos, como objectos de estudo, as mutações urbanas e as mutações profissionais, as convicções dos profissionais do desenho e as alterações emergentes das práticas profissionais no Design Urbano. Fá-lo-emos à luz de referências teóricas de diversa origem disciplinar, em particular da Economia Política Urbana, da Sociologia das Profissões e da Ética, ou Filosofia Moral. / "Ethics and Urban Design Professions - Conviction, Responsibility, and Interdisciplinarity, Lines of Professional Identity in Urban Design". Text: Ethics in the professions involved in city form-giving is a complex and sometimes misleading theme. This thesis focuses its analysis on it, with three main goals; First to formulate a question - about the crisis of dominant professional paradigms in the present context of mutations, both urban and professional, that evidence the weaknesses, dilemmas and contradictions of professional identity in the domains of design; Then, as to transform the question into a theoretical problem, focusing the foudation of professional ethics upon responsibility and beliefs, in a context of competitiveness and internationalization of professional practice; and finally, as to formulate the final product of the thesis, a new operative model of interdisciplinarity, alternative to the model of knowledge and practice specialization, in the emergent field of urban design. The thesis incorporates as a " Book 2", the result of an antecedent research project accomplished by 2003 for obtaining the degree of DEA (diploma of advanced studies and investigating sufficiency) - the study case of architectural profession, with reference to the History of Profession and the analysis of its regulation in Europe, introducing the critics of protectionist " traditional - liberal - profession" paradigms . In the final thesis, three different methodologies were proceeded; the evaluation, the theory, the discussion: - Evaluation, is systemical - the design professional responsibilities are discussed facing the social context of several parteners intervening in urban form construction and professional identity no longer considered as a paradigm or an unique model, but built through: a) the productive structures and roles in urban form giving, b) the system of responsibility and liability regulation, and c) the cultural legibility of professionalism and professional missions; - The theoretical speech, is centered in the " discovery " of an ethics of urban domain (the ethical matrix of public space), and of interdisciplinarity (a reflexive practice, of new professionalism). The central concept here is professional interactivity, understood as the logics of cooperation, of knowledge integration, and of opening to "the other". That is to say, design speech having its startingpoint not from the author itself (the "solipsism" of artistic responsibility) but from the addressee (alterocentered design, as a process of "form giving", that starts before the author and finishes after him, meeting with life, that transforms designed form); - In the discussion, third methodological stage, the critics of paradigmatical historicist beliefs about urban form (the moralizing value given to the representations of past, or of future), and a case study about professionals' beliefs, are presented. Looking at the professional practices in Lisbon Expo98 project, some decision-making processes and problematic design-policy situations are briefed. The emergent subject of design in the "enlarged city" (extensive, diffuse, generic city...) is placed in the centerpoint of the discussion - the "foundation of urbanity" and the ethical conditions requested for that porpous, the "cause of peripheries". The conclusions that could be eventualy interesting to institutions linked to urban design and professional responsibilities, may include: a reflexive theory on ethics in professional and political urban field. Having offered a panorama of diferent disciplinarity aproaches, some specific proposals for contents and methodologies of an interdisciplinarity promoting "démarche" are made. It is a discussion that today should be deepened at European level, so much in the professional and educational environment, as in urban policy-making about public space design process in the enlarged "city" .The diversification of knowledge and professional practice, requires an aditional flexibility of professional education and training opening it to interdisciplinarity. "The city is not a subject for one alone profession, but none of them diminishes itself in collaboration"
52

Análisis Estadístico Multivariante y Representación canónica de Funciones estimables

Cuadras, C. M. (Carlos María) 02 November 1977 (has links)
Cuando, realizado un análisis de la varianza, el efecto de un factor resulta significativo, para poder tener información sobre las causas de esta significación, se hace necesario conocer la forma en que se diferencian los niveles del factor. Algo parecido podría decirse respecto a las interacciones, con efecto significativo, entre dos o más factores del diseño.El problema, desde un punto de vista general, podría formularse así: dado un diseño multivariante de experimentos, y obtenido un sistema de funciones paramétricas estimables, si son significativamente distintas, ¿cómo se diferencian entre sí?Un primer camino para diferenciar los efectos de un factor (o unas interacciones, o un sistema de funciones paramétricas estimables en general), podría consistir en realizar análisis parciales de la varianza, tomando algunos niveles y prescindiendo de los demás. Esta solución, que exigiría un análisis para cada uno de las posibles combinaciones, es muy engorroso y prácticamente inviable. La utilización de contrastes ortogonales, T-contrastes ó S-contrastes en el caso más general (SCHEFFE, 1959) permite comparar combinaciones lineales de los niveles. Son muy útiles, pero tienen el inconveniente de que exigen la elección de los coeficientes, que puede ser complicado si los tamaños de las muestras de cada una de las celdas del diseño son distintos. Además, su aplicación se limita, en la práctica, a comparar los efectos de un factor principal. Las dificultades y limitaciones de las soluciones anteriores y, en cambio, la sencillez de interpretación que proporciona el análisis canónico de RAO (1952) para representar y diferenciar poblaciones, sugieren la conveniencia de generalizarlo a diseños más complicados, para poder hacer lo mismo con un sistema de funciones paramétricas estimables. En este sentido, el principal objetivo de la presente memoria es la generalización del análisis canónico de poblaciones a un sistema de funciones de funciones paramétricas estimables. Sin embargo, no abordaremos el problema sin antes revisar algunos conceptos del análisis multivariante. Para empezar, y siguiendo a DEMPSTER (1969) emplearemos una notación actualizada que aproveche los recursos del álgebra lineal moderna. Esto nos permitirá, entre otras cosas, exponer de forma algebraica la teoría y estimación de funciones paramétricas, independientemente de cualquier parametrización. Por otra parte, en esta memoria debemos analizar en detalle las relaciones entre la versión algebraica y la versión paramétrica de una función estimable, estableciendo la forma de pasar de una a otra. Además, deseamos obtener, en función de un muestreo, la expresión que optimice la estimación de una función estimable y relacionarla con la estimación que proporciona el teorema de GAUSS-MARKOV. La representación canónica de un sistema de funciones estimables deberá tener las mismas propiedades métricas que el análisis discriminante de RAO (1952).Otro objetivo importante de esta memoria será el obtener una región confidencial exacta (fijando un coeficiente de confianza) para cada función estimable. Finalmente nos proponemos estudiar la representación canónica en el caso de que existan variables concomitantes que influyan en las funciones estimables, y la conexión entre el análisis canónico generalizado y el análisis de coordenadas principales de GOWER (1966).
53

Task Complexity and L2 Narrative Oral Production

Gilabert Guerrero, Roger 21 January 2005 (has links)
This study explores the impact of manipulating Task Complexity simultaneously along both pre-task planning time and the degree of displaced, past time reference on L2 narrative oral production. By drawing on consolidated psycholinguistic models of language production, the study first explores the similarities and differences between L1 and L2 oral production and examines how language processing for comprehension, production, and learning are mediated by the cognitive processes of attention and memory. Secondly, a definition of task is provided, and the concept of Task Complexity is presented and developed as born from a need to design and sequence tasks in a syllabus in a principled way. Thirdly, a review of options in syllabus design as a consequence of different conceptions about language teaching and learning is provided. The main characteristics of a number of synthetic and analytic syllabi are considered, and this is followed by a review of research into task features. In the fourth place, the specific literature related to planning time and the degree of displaced, past time reference is reviewed, and the questions and four hypotheses of the experiment advanced. The first hypothesis states that providing pre-task planning time will positively affect learners' fluency and structural complexity with no impact on lexical complexity or accuracy. The second hypothesis predicts that increasing Task Complexity along the +/- Here-and-Now variable will have positive consequences for learners' complexity and accuracy but will have detrimental effects on fluency. The third hypothesis foresees a greater impact of planning time in more complex There-and-Then versions of tasks. Finally, the fourth hypothesis predicts that the effects of increasing Task Complexity along the +/- Here-and-Now variable will be enhanced under planned conditions. From a methodological point of view, a repeated measures design is used to obtain production data from 48 subjects with a lower-intermediate level of English, and four levels of Task Complexity which combine the two variables are established. Each learner narrates each of 4 comic strips under a different condition, the sequence of which is controlled by means of a Latin square design. Measures include unpruned Speech Rate A and pruned Speech Rate B for fluency; the percentage of lexical words, the ratio of lexical to function words, and the Guiraud's Index of lexical richness for lexical complexity; the number of S-nodes per T-unit for structural complexity; and the percentage of error-free T-units, the target-like use of articles, the percentage of self-initiated self-repairs, and the ratio of repaired to unrepaired errors for accuracy. Finally, learners' perception of Task Complexity is also analyzed by means of an affective variables questionnaire, in which they are asked about their perception of difficulty, stress, confidence, interest, and motivation. The questionnaire is validated by means of protocol analysis. Results of repeated measures ANOVAs show that planning time generates higher fluency and lexical complexity with no effects for structural complexity or accuracy. Increasing complexity along the +/- Here-and-Now variable has positive effects on accuracy with no significant differences for lexical or structural complexity, and with detrimental effects for fluency. No significant differences are found between the impact of planning time of simple Here-and-Now and complex There-and-Then versions of tasks. The effects of increasing complexity along the There-and-Then variable are enhanced by planning time without reaching statistical significance. Further results show that more complex tasks are perceived as more difficult, stressful, and generate lower levels of confidence without detrimental effects on the perception of interest or motivation. Results are discussed in the light of L1 and L2 production theories as well as competing theories of attention allocation policies during task performance. It is argued that the dimensions of accuracy and complexity can be attended to by learners as long as tasks are kept simple along resource-dispersing dimensions (i.e. planning time) and complex along resource-directing dimensions (i.e. +/- here-and-now). It is finally argued that Task Complexity is an important construct for task design and task sequencing which can be manipulated to obtain specific effects on L2 production and, potentially, learning.KEYWORDS: Cognitive complexity, Tasks, Syllabus design, Oral production, Narrative, SLA / Aquest treball investiga l'impacte de la manipulació simultània del temps de planificació i el grau de desplaçament en el temps i l'espai sobre la producció narrativa oral en l'L2. En primer lloc, i basant-se en models psicolingüístics consolidats de producció oral, el treball examina les similituds i les diferències entre la producció oral en l'L1 i en l'L2, i analitza com els processos d'atenció i memòria condicionen el processament per a la comprensió, la producció i l'aprenentatge del llenguatge. En segon lloc, es defineix el concepte de tasca i es desenvolupa el concepte de complexitat cognitiva, el qual sorgeix de la necessitat de dissenyar tasques i organitzar-les en un programa de manera raonada. En tercer lloc, es fa una revisió de les opcions de disseny de programes d'ensenyament de llengua que emanen de diferents concepcions sobre l'ensenyament i l'aprenentatge. Es consideren les principals característiques d'una sèrie de programes sintètics i analítics, i es fa una revisió de les investigacions referides a diferents trets de les tasques. En quart lloc, es presenten el estudis que es refereixen específicament a les variables de planificació i +/- aquí-i-ara, i s'avancen les preguntes i les quatre hipòtesis d'aquest estudi. La primera hipòtesi afirma que proporcionar temps de planificació afectarà positivament la fluïdesa i la complexitat estructural de la producció dels parlants, sense tenir cap impacte significatiu sobre la seva complexitat lèxica ni la seva correcció. La segona hipòtesi planteja que augmentar la complexitat cognitiva de la tasca forçant la narració en l'allà-i-llavors tindrà conseqüències positives per a la complexitat i la correcció, però negatives per a la fluïdesa. La tercera hipòtesi preveu un impacte més gran del temps de planificació sobre la producció en les tasques cognitivament més complexes. La quarta hipòtesi suggereix que l'impacte de l'augment de la complexitat cognitiva sobre la producció serà més gran quan hi ha hagut temps de planificació. Metodològicament, s'utilitza un disseny de mesures repetides per a l'obtenció de les narratives orals de 48 subjectes d'un nivell d'anglès intermig-baix, i s'estableixen 4 nivells de complexitat cognitiva que combinen les dues variables. Cada estudiant narra cada història sota cadascuna de les condicions, les quals es presenten en seqüències diferents mitjançant un disseny de quadres llatins. Les mesures inclouen: per a la fluïdesa, el nombre de síl·labes per minut de la transcripció exacta i el nombre de síl.labes per minut de la transcripció depurada; per a la complexitat lèxica, el percentatge de mots lèxics, la ratio de mots lèxics respecte dels funcionals i l'índex de Guiraud de riquesa lèxica; per a la complexitat estructural, el nombre de nodes verbals per cada unitat T; i per a la correcció, el percentatge d'unitats T sense errors, l'ús a nivell nadiu dels articles, el percentatge d'autocorreccions i la ratio d'errors corregits respecte dels no corregits. La percepció subjectiva dels estudiants respecte de la complexitat cognitiva de les tasques es mesura amb un qüestionari de variables afectives, el qual demana als estudiants per la seva percepció de la dificultat, l'estrès, la confiança, l'interès i la motivació respecte de cada tasca. El qüestionari es valida mitjançant una anàlisi de protocol que investiga la interpretació de les variables afectives per part dels estudiants. Els resultats dels tests ANOVA de mesures repetides demostren que proporcionar temps de planificació té un impacte positiu sobre la fluïdesa i la complexitat lèxica de la producció dels parlants de l'L2. L'augment de la complexitat cognitiva respecte de la variable +/- aquí-i-ara té efectes positius sobre la correcció lingüística sense produir efectes significatius per a la complexitat estructural ni lèxica, i amb efectes negatius per a la fluïdesa. No es troben diferències significatives de l'efecte de la planificació entre tasques simple en l'aquí-i-ara, i les complexes en l'allà-i-llavors. Els efectes de l'augment de la complexitat cognitiva amb la variable +/- aquí-i-ara s'incrementen sota condicions de planificació sense arribar a nivells significatius. Resultats addicionals demostren que les tasques més complexes cognitivament es perceben com a més difícils, estressants, i generen nivells més baixos de confiança sense afectar la percepció del seu interès o la seva motivació. Els resultats s'expliquen a la llum de teories de producció del llenguatge en l'L1 i l'L2, així com en funció de teories que difereixen en la concepció de com l'atenció funciona durant la producció. S'argumenta que les dimensions de complexitat lingüística i correcció poden ser ateses simultàniament sempre i quan les tasques siguin simples pel que fa a la planificació i complexes pel que fa a complexitat cognitiva (és a dir, en l'allà-i-llavors). Finalment, es defensa que la complexitat cognitiva de les tasques és un constructe empíricament testable i útil per al disseny i la seqüenciació de les tasques en un programa d'ensenyament. La complexitat cognitiva de les tasques pot ser manipulada per tal d'obtenir efectes específics per a la producció i, potencialment, per a l'aprenentatge.
54

Obra americana de Josep Lluís Sert

Freixa Janariz, Jaume 21 December 1993 (has links)
La hipótesis de este trabajo es que la obra americana del arquitecto Josep Lluis Sert (1902-1983) aparentemente homogénea, tiene tres etapas distintas, caracterizadas por la evolución de los intereses formales de su autor.La primera es la de atención predominante al envoltorio o superficie del edificio, con dos periodos denominados, respectivamente, "la piel gruesa" y "la piel delgada". La segunda es la de utilización extensiva de la fragmentación del volumen del edificio para lograr valores de escala humana. La tercera es la de una búsqueda de control de la configuración de los espacios con utilización de trazados proporcionales y geometrías puras para los espacios más singulares.El estudio parte del inventario de unos 30 edificios proyectados entre 1955 y 1980 en la oficina de Sert en Cambridge, Massachusetts. Analiza, a lo largo de 4 capítulos, 417 páginas escritas y más de 240 ilustraciones, los más significativos de aquellos edificios, situándolos en contexto y justificando en cada caso su pertenencia a una etapa determinada. Además de los capítulos, reúne en cuatro apéndices una reseña diacrónica de temas complementarios: contexto americano, clientes, colaboradores y, finalmente, ideas. Ello permite la lectura del contenido a dos velocidades. La fuente principal de documentación la constituye la propia experiencia del autor, colaborador durante más de doce años del maestro Sert, a la cual se une material original elaborado a partir de 1983.
55

Estudi de la influència de la configuració geomètrica dels dentats sobre la capacitat de càrrega dels engranatges rectes.

Riba i Romeva, Carles 08 July 1976 (has links)
A partir de la invenció dels mètodes de generació (finals del segle XIX) i de la posterior posta a punt de les màquines adequades per a utilitzar-los, el dentat cicloïdal ha estat progressivament substituït pel dentat d'evolvent fins a tal punt que, exceptuant algunes aplicacions tradicionals (rellotgeria), podem dir avui dia que el primer ha esdevingut un objecte de museu.Les primeres eines emprades en la generació de dentats d'evolvent van adoptar l'angle de pressió de 14,5º: les raons semblen ser en part històriques (la forma del dentat que en resultava recordava el dentat cicloïdal i, en part de càlcul (el sin 14,5º és aproximadament 0,25, la qual cosa simplificava el càlcul). Les altures de cap i de peu eren iguals per facilitar la intercanviabilitat de les rodes generades, i la reducció del nombre d'eines. Aquestes eines, no obstant, donaven lloc a una interferencia important en la zona del peu de les dents quan s'intentava generar pinyons de poques dents.Aquest motiu, i l'exigència de capacitats de càrrega creixents, van conduir a buscar angles de pressió majors. Així doncs, l'eina més generalitzada avui dia és la de 20º, i comencen ja a ésser freqüents eines d'angles de pressió majors (22,5º, 25º i àdhuc superiors).La tècnica del desplaçament de perfil en la generació de les rodes dentades (o correcció de perfil) ha vingut a fer més flexible la utilització de les eines normalitzades.Entre els seus possibles efectes podem citar:Primer. Permet d'evitar la interferència en la generació dels pinyons de poques dents. Segon. Permet desplaçar la zona d'engranament, de la qual cosa en pot resultar un equilibrament entre la resistència de la dent del pinyó i la de la roda, així com la disminució del perill d'excoriació.Tercer. Permet realitzar rodes dentades que engranen segons un angle de pressió diferent del de l'eina. A la practica sempre es procura que sigui més gran, ja en resulten beneficiades les capacitats de càrrega de les dents i les pressions de contacte.Aquests avantatges, els quals es presenten en realitzar un desplaçament positiu (enfora) de l'eina (avantatges més acusats en el pinyó que en la roda), estan en compromís, però, amb la disminució del recobriment.El present treball ha tingut com a punt de partida la constatació que l'angle de pressió ha anat evolucionant al llarg del temps vers a valors superiors al llarg del temps.En un principi, doncs, ens proposàvem estudiar fins on era possible seguir aquesta tendència i quins eren els valors òptims d'aquest paràmetre.En abordar l'estudi, ens hem vist obligats a generalitzar el problema: hem prescindit de les eines normalitzades i del concepte de desplaçament. Ha calgut, doncs, fer una anàlisi dels paràmetres independents, reelaborar les expressions que relacionen els diferents paràmetres de l'engranatge i establir les expressions que tradueixin els límits intrínsecs de l'engranatge (interferències de funcionament, recobriment mínim, joc de fons, etc.): aquest és el tema del capítol 1.Un altre aspecte en el qual hem hagut de parar una especial atenció ha estat en l'elecció dels criteris de prevenció dels deterioraments: molts d'ells inclouen simplificacions respecte a les premisses inicials de càlcul, adaptades a l'eina de 20º. Haches és el tema dels capítols 2 al 6. El capítol 7 tracta de l'estimació de l'energia dissipada, aspecte complementari al present treball.Els capítols 8 i 9 estableixen els criteris d'optimització, i el capítol 10 ofereix les conclusions més sobresortints del treball. Respecte a aquestes últimes ens sembla interessant comentar dos aspectes:Primer. El càlcul habitual de la geometria d'un engranatge generat per una eina normalitzada sols es preocupa que el recobriment no sigui inferior a una certa cota mínima a base de fer una comprovació a posteriori. En el present treball hem tractat el coeficient de recobriment com una variable independent i, en conseqüència, en podem elegir el seu valor com a dada de partida.Segon. La conclusió principal de la tesi és la següent: el veritable límit absolut de la capacitat de carrega de l'engranatge des del punt de vista dels deterioraments estudiats (ruptura per fatiga, picadures i excoriació), té lloc quan tant la dent del pinyó com de la roda arriben a tenir un gruix de cap nul (límit de punta de la dent); donat que la practica confirma que les dents de un gruix de cap excessivament petit sofriesen un deteriorament de la punta, ens veiem inclinats a pensar que cal prendre un cert valor prudencial mínim per a aquest gruix.Per tant, les conclusions d'aquest treball condueixen a una altra investigació: quin és el gruix mínim de cap prudencial per tal que no es produeixi el deteriorament de la punta de la dent? / After the invention of different generation methods for cutting gear teeth (at the end of the nineteenth century) and the consequent development of suitable machines to carry out these methods, the cycloidal profile began progressively to be replaced by the involute profile. Today, excluding some traditional applications (e.g., watchmaking), the former profile has become a museum object.The first tools used in gear generation adopted the pressure angle of 14.5º. The reasons for this choice seem to have been partly historical (the shape of the resulting involute teeth, remembering the cycloidal ones) and partly for purposes of simplifying the calculus (the sine of 14.5º is nearly 0.25). To facilitate the interchangeability of gears and reduce the number of tools, the addendum and dedendum tooth heights were taken as equal. However, these tools induce important interferences in the pinion feet of a reduced number of teeth.The aforementioned reasons, and the demand to increase load capacities, led to the adoption of greater pressure angles. Hence, nowadays more generalised tools adopt the 20º profile angle, and the greater pressure angles of 22.5º and 25º (and even greater ones) become more frequent.The technique of profile shift in gear tooth generation gives flexibility in the usage of standardized tools. Some of the possible effects of the use of profile shift are:a) It avoids interferences during generation of pinions with a small number of teeth.b) It moves the path of contact, which can result in a balancing of pinion and wheel tooth stress and a diminishing of the scoring risk.c) It creates toothed wheels that mesh with a pressure angle different from that of the tool. In practice, usually, we do it greater because we obtain an improvement on tooth strength and contact pressure.However, it is necessary to establish a trade-off between the advantages of a positive (outside) profile shift (more important in the pinion than in the wheel) and the diminishing of the contact ratio.In spite of the interest of profile shift technique of standard tools, we note that simultaneously modifying several tooth parameters of generated gears (dedendum, maximum addendum, tooth thickness, etc.) restricts the possibilities of gear optimization.This dissertation starts by confirming that the profile angle has increased over time.First, we determined up to what degree it was possible to follow that tendency to establish the optimum values of this parameter.In the course of our work, we saw the convenience of generalizing the problem, disregarding the standardized tools and the concept of profile shift. We found it necessary to analyse the independent parameters, reelaborate the equations that refer to the gear parameters and establish the expressions that translate the intrinsic limits of meshing (functional interferences, minimal gear ratio, radial foot clearance, etc.). This is set out in Chapter 1.Another aspect that demands special attention was selection of the criteria for preventing failures. Some of these criteria include simplifications to respect the initial premises adapted to 20º tools. This is set out in Chapters 2 to 6. Chapter 7 then deals with the dissipation of energy, a complementary aspect in this work.Finally, Chapters 8 and 9 establish the optimization criteria, and Chapter 10 presents the dissertation's conclusions. In relation to these conclusions, it is useful to comment on two aspects:First, when we determine the geometry of spur gears to be generated by a standardized tool, we make a later verification specifically for the purpose of checking to see if the gear ratio reaches a certain minimum value. The present work considers the gear ratio to be an independent variable that has been chosen as a datum.Second, the main conclusion of this work taking into consideration tooth breakage, pitting, and scoring failures is that the true limit of load capacity in spur gears corresponds when the tip tooth thickness for the pinion and the wheel simultaneously become zero (end limit). However, a prudential minimum number for this parameter must be accepted, since practice shows that an excessively narrow tip tooth thickness will suffer damage.Hence, the conclusions of the present dissertation lead to new research dealing with the minimum tip tooth thickness. We must do this in order to keep the tooth tip from failing.
56

A type-theoretic approach to proof support for algebraic design frameworks

Mylonakis Pascual, Nicos 30 June 2000 (has links)
A TYPE -THEORETIC APPROACH TO PROOF SUPPORT FOR ALGEBRAIC DESIGN FRAMEWORKS En el desarrollo formal de software, la especificación formal se utiliza con fines de verificación y validación. Se han definido diferentes tipos de especificaciones formales. En esta tesis nos centraremos en especificaciones algebraicas. Este tipo de especificaciones formales son especificaciones axiomáticas, que suelen definirse en un lenguaje de especificación que incluye diferentes operadores de estructuración. La semántica de estos operadores se define de una forma que sea lo más independiente posible de la lógica de especificación o institución. Otra etapa fundamental en métodos formales es el diseño de software. Las tareas básicas que suelen realizarse durante esta etapa son la deducción de propiedades a partir de una especificación, el refinamiento de especificaciones o verificar que un programa satisface una especificación. Entendemos por entorno de diseño algebraico a un formalismo que incluye la definición de un lenguaje de especificación algebraica con semántica formal y la definición implícita o explícita de, al menos, las dos primeras de las tres tareas de diseño mencionadas anteriormente. Es importante que la definición de los entornos de diseño algebraico sea tambien lo más independiente posible de la lógica del lenguaje de especificación y, si es el caso, que la definición sea para una clase arbitraria de lenguajes de programación. El entorno de diseño algebraico con el que trabajaremos en esta tesis está basado en un lenguaje de especificación muy sencillo que ha sido utilizado para dar semántica a otros lenguajes de especificación de más alto nivel. El principal objetivo de esta tesis es definir un marco formal que permite reusar demostradores de teoremas para teorías de tipos con tipos dependientes e inductivos para el desarrollo de demostradores de teoremas para entornos de diseño algebraico. El problema puede considerarse interesante por varios motivos. Primero, esperamos que el desarrollo de este tipo de herramientas incrementará el uso de este tipo de métodos formales. Segundo, la investigación a realizar es completamente diferente a los trabajos realizados anteriormente y por último, el trabajo requiere un conocimiento extenso de una familia de formalismos no standard que forman las diferentes teorías de tipos con tipos dependientes que se han definido. En esta tesis, primero presentamos de forma general, las características basicas y las aplicaciones de las diferentes teorías de tipos con tipos dependientes. Estudiamos con más detalle la teoría de tipos que vamos a utilizar en el resto de la tesis, y a continuación presentamos un nuevo principio de codificación de sistemas de demostración finitos para la teoría de tipos escogida que mejora algunas de las limitaciones de otros principios de codificación existentes.Con el fin de comparar de forma abstracta las diferentes semánticas dadas a ciertos operadores de comportamiento del lenguaje de especificación escogido, definimos una institución a la que denominamos institución algebraica de comportamiento. Esta institución es también útil para definir las formas normales de las especificaciones que son necesarias para definir cierta clase de sistemas de demostración. A continuación, presentamos diferentes sistemas de demostración para la deducción de propiedades a partir de especificaciones y para el refinamiento de especificaciones. La principal aportación en esta parteconsiste en rediseñar los sistemas de demostración que no es posible dar representaciones adecuadas en la teoría de tipos escogida por ser sistemas de demostración infinitarios.Finalmente, damos una representación en la teoría de tipos de los sistemas de demostración más significativos de nuestro entorno de diseño algebraico usando el nuevo principio de codificación presentado en la tesis. Esto nos permite reutilizar los demostradores de teoremas de la teoría de tipos escogida para el desarrollo de demostradores de teoremas del entorno de diseño algebraico escogido. A TYPE -THEORETIC APPROACH TO PROOF SUPPORT FOR ALGEBRAIC DESIGN FRAMEWORKSIn software engineering, a formal specification of what a system has to do plays a crucial role in the software development process. Formality is required for verification and validation purposes. Different forms of formal specifications have been developed. This thesis concentrates on the algeraic approach to system specification. In essence, this approach can be characterized by:· Axiomatic specifications which consist of a signature together with a set of axioms in a specification logic which any implementation of the system with that specification has to satisfy.· Operations to combine and modify specifications from subspecifications with an algebraic semantics.· An abstract presentation of the semantics as independent as possible of the specification logic or institution.Another crucial step in the software development process is software design. Some of the usual tasks which are performed during software design are the following: deduction of properties from specifications, refinement of specifications and verification of a program with respect to a specification. We understand by an algebraic design framework a formalism which includes a formal definition of an algebraic specification language including a model-theoretic semantics and the implicit or explicit formal definition of at least the two first software design tasks. The definition of algebraic design frameworks should be for several specification logics or even better for an arbitrary but fixed institution, and if it is the case for an arbitrary class of programming languages. In the literature, there exists a large amount of algebraic specification languages and algebraic design frameworks. The algebraic design framework which we will work in this thesis will be based on a kernel and simple algebraic specification language. The main objective of this thesis is to give an approach to reuse theorem provers for type theories with dependent and inductive types for the development of theorem provers for algebraic design frameworks. The problem can be considered interesting for several reasons. First, we believe that the development of tools in type-theoretic theorem provers will help to spread the use of algebraic techniques. Note that these kind of theorem provers have been widely used and applied. Second, the work to be done is completely different to the work done before and finally this work requires a thorough understanding of a non-standard family of formalisms which are type theories. In this thesis, first we give an overall view of type theories together with their apllications and then we present a new principle of encoding in an expressive type theory which solves some of the limitations of previous principle of encodings. In order to give a generic presentation of the framework of ASL for different specification logics, we give an abstract semantic framework in which the semantics of the the behavioural operators of ASL can be uniformly instantiated in first-order and higher-order logic. We also redesign the different proof systems for deduction and refinement when it is not possible to give adequate encodings in the type theory because they are infinatary proof systems. In some cases, different solutions are given for first and higher-order logics. Finally, the main proof systems of the algebraic design framework for ASL have been encoded in UTT using the new principle of encoding presented in the thesis. This allows us to take advantage of the current implementation of theorem provers for UTT to implement proof checkers for the proof systems of our chosen algebraic design framework.
57

An object-oriented approach to the translation between MOF Metaschemas

Raventós Pagès, Ruth 27 February 2009 (has links)
Since the 1960s, many formal languages have been developed in order to allow software engineers to specify conceptual models and to design software artifacts. A few of these languages, such as the Unified Modeling Language (UML), have become widely used standards. They employ notations and concepts that are not readily understood by "domain experts," who understand the actual problem domain and are responsible for finding solutions to problems.The Object Management Group (OMG) developed the Semantics of Business Vocabulary and Rules (SBVR) specification as a first step towards providing a language to support the specification of "business vocabularies and rules." The function of SBVR is to capture business concepts and business rules in languages that are close enough to ordinary language, so that business experts can read and write them, and formal enough to capture the intended semantics and present them in a form that is suitable for engineering the automation of the rules.The ultimate goal of business rules approaches is to build software systems directly from vocabularies and rules. One way of reaching this goal, within the context of model-driven architecture (MDA), is to transform SBVR models into UML models. OMG also notes the need for a reverse engineering transformation between UML schemas and SBVR vocabularies and rules in order to validate UML schemas. This thesis proposes an automatic approach to translation between UML schemas and SBVR vocabularies and rules, and vice versa. It consists of the application of a new generic schema translation approach to the particular case of UML and SBVR.The main contribution of the generic approach is the extensive use of object-oriented concepts in the definition of translation mappings, particularly the use of operations (and their refinements) and invariants, both formalized in the Object Constraint Language (OCL). Translation mappings can be used to check that two schemas are translations of each other, and to translate one into the other, in either direction. Translation mappings are declaratively defined by means of preconditions, postconditions and invariants, and they can be implemented in any suitable language. The approach leverages the object-oriented constructs embedded in Meta Object Facility (MOF) metaschemas to achieve the goals of object-oriented software development in the schema translation problem.The generic schema translation approach and its application to UML schemas and SBVR vocabularies and rules is fully implemented in the UML-based Specification Environment (USE) tool and validated by a case study based on the conceptual schema of the Digital Bibliography & Library Project (DBLP) system.
58

A la recerca de les civitas contemporània. Cap a una cultura urbana de l'espai públic: L'experiència de Barcelona (1979-2003)

Martí Casanovas, Miquel 10 September 2004 (has links)
La tesi de la recerca és que el procés de renovació de l'espai públic a Barcelona, iniciat amb la recuperació dels Ajuntaments democràtics el 1979 i que roman obert en l'actualitat, ha conduït a la consolidació d'una cultura compartida i evolutiva de l'espai públic cívic basada en principis urbans. A través de l'anàlisi de 36 espais públics representatius del conjunt del procés, la recerca mostra l'evolució d'aquesta cultura al llarg dels darrers 25 anys, i com ha reforçat una aproximació urbana a l'espai públic (diferent d'una aproximació merament paisatgística, basada en dissenys autònoms i sovint poc contextuals, i diferent també d'una aproximació merament funcionalista, basada en requeriments tècnics i demandes dels usuaris). La tesi aborda el tema des del punt de vista del sentit cívic de l'espai públic, definit com l'experiència de convivencia en la diversitat resultant de la interacció social en l'espai públic. És possible de potenciar aquesta significació cívica a través del projecte de l'espai públic? A més, a l'inscriure's en una visió morfològica i estructural de l'urbanisme, la recerca se centra en l'anàlisi de la configuració formal dels espais, en els seus vincles amb l'estructura urbana, en la seva dimensió monumental i en els mecanismes emprats en la seva projectació (agents, discursos, i instruments de projecte).La tesi s'organitza en sis capítols. El primer desenvolupa el marc conceptual de la recerca (els debats entorn del sentit cívic dels espais públics contemporanis, les experiències urbanístiques en el disseny d'espais públics, i les bases epistemològiques). El segon capítol presenta la metodologia de la recerca (el corpus de casos d'estudi seleccionats, les hipòtesis i els criteris d'anàlisi). El tercer capítol està dedicat a la configuració formal dels espais públics. S'hi argumenta que la cultura de l'espai públic ha evolucionat cap a un tractament més transparent, integrat i contextual, el qual potencia la llegibilitat i complexitat dels espais. El capítol quatre fa referència a l'estructura urbana. Mostra com la cultura de l'espai públic ha desenvolupat una visió estructural, que s'ha traduït en una extensió de l'àmbit dels projectes (de puntuals, a lineals, i a àrees urbanes senceres), així com en una exploració d'instruments de projecte genèrics que fan possible la parcepció d'aquesta estructura urbana. El capítol cinc presenta l'experimentació duta a terme en relació als mecanismes contemporanis de monumentalitat: l'art públic, les arquitectures singulars, la integració del patrimoni històric.El capítol sis i últim desenvolupa la incidència que els agents que participen en la renovació urbana, els discursos i debats teòrics al voltant d'aquests procés, i els instruments de projecte utilitzats han tingut en la gènesis dels projectes d'espais públics, així com en la formulació d'una cultura urbanística compartida. En definitiva, la Tesi suposa algunes contribucions a la disciplina urbanística a tres nivells diferents. En primer lloc, aporta una comprensió aprofundida i global sobre un procés urbà local: la renovació de l'espai públic a Barcelona. I avança algunes orientacions que podrien guiar aquest procés encara obert. En segon lloc, la Tesi desenvolupa els principis, criteris i instruments d'una aproximació urbana al projecte d'espai públic n la ciutat compacta. Es tracta d'una aproximació integral centrada en múltiples relacions urbanes: entre l'espai obert i l'entorn edificat, entre parts d'un espai i entre diversos espais, entre diferents escales urbanes, entre forma i estructura, entre funció i significat... Finalment, la tesi proposa una reflexió sobre els vincles entre la dimensió simbòlica de la ciutat i la seva projectació urbanística. Mostra algunes pautes a través de les quals el projecte de l'espai públic pot potenciar el seu sentit cívic.
59

Dilatando el efímero. Intervención performativa y pedagógica radical: El caso de Lleca en México

Méndez Barrios, Judith Lorena 25 November 2013 (has links)
La acción cultural tiende a la performance, pues se afirma como una acción estética de formación compleja. En ella coexisten percepciones y bienes estéticos tangibles, los cuerpos, e intangibles, las emociones. La experiencia personal y grupal de formación adquiere sentido en las prácticas culturales e implica una revisión de las ideas de arte. Si mi educación personal involucró una didáctica del arte y una educación más amplia, formal e informal, el trabajo de grupo con el colectivo de intervención cultural y artística La Lleca se adscribe, más bien, a la militancia cultural feminista en ambiente mixto. La acción cultural es una práctica de humanización y desjerarquización de los roles sociales, básicamente performativa. La performance en La Lleca devela la experiencia personal y, por ende política, en el tiempo para lograr la liberación de las personas en ambientes de reclusión. La educación feminista de La Lleca la retoma como una práctica dilatada en el tiempo, instaurando una pedagogía radical de los afectos. Ésta se entiende como una acción educativa, que por su propio proceso es continua. Las relaciones interpersonales se reconstruyen en la manifestación de la afectividad y en la práctica de la pasión creativa como método de liberación. Para realizar sus acciones culturales, La Lleca utiliza los aportes feministas a la cultura del cuerpo autónomo y sostiene una posición educativa radical con la urgencia de-generar el amor. Sus acciones proponen una afectividad solidaria, bisexual, sin posesión. El pensar juntos y la acción colectiva son los dos momentos que propician el inicio de la acción cultural. El compromiso alimenta la intervención y concientiza la práctica. Como la vida, la acción cultural se adapta y transforma, se recompone y cambia en la finalidad de un bien entendido como liberación. 2 La narración de las vidas de las personas con quien se realiza toda acción cultural es una parte importante de la intervención. La narración devela el conocimiento al tiempo que lo construye, pues estructura la experiencia y le da forma a su sentido. La narración que se explicita en la historia de vida escuchada y en la autobiografía de artista se complementan, generando una crítica de los horizontes carcelarios y los discursos que los soportan. / Cultural action turns to performance to affirm itself as a complex aesthetic formation. Perception and aesthetic goods coexist within the performative, both concrete in form like bodies and nonconcrete Iike emotions. Personal and group educational experiences acquire their meaning in cultural practices and this implies a revision of our ideas about art. If my own education has involved pedagogy of art as well as an extended education, both formal and informal, my work in the cultural and artistic intervention collective La Lleca adds up to, we might say, to a cultural feminist militancy in a mixed environment. Cultural action is a humanizing activity and a practice that goes against a hierarchical order of social roles, which is basically performative. In La Lleca performance reveals personal and political experience, during the time it takes to achieve the liberation of incarcerated individuals. Feminist education in La Lleca takes up performance as an expanded practice in time, establishing a radical education of affect. We understand this as an educational action which, following its own process, is continuous. The interpersonal relationships constructed in the project are a manifestation of affect and the practice of creative passion as a liberatory method. To develop its cultural actions, La Lleca utilizes feminist approaches to bodily and personal autonomy and sustains a radical educative position combined with an urgency of "de-generating" love. The group's actions propose an affective, non-normative solidarity, one beyond possession. The process of thinking-in-common and collective action are the two moments that propitiate the beginning of cultural actions in La Lleca. These commitments feed the intervention and construct an ethics of the practice. Like life, the cultural action adapts and transforms itself, it recomposes and changes the aims of what we understand as liberation. The narrative ofthe lives ofthe people with which every cultural action takes place is an important part of the intervention. These narratives disclose knowledge at the same time they constructs it, since narration both structures the experience and gives form to its meaning. The narrative revealed in oral life histories and the autobiography of the artist become complementary, generating a critique of the prison system's horizons and the discourses that support it.
60

Imagen táctil: una representación del mundo

Correa Silva, María del Pilar 12 January 2009 (has links)
Investigación teórico-practica que surgió a partir de la necesidad que se observó de la carencia de material gráfico que permita la inclusión de las personas con ceguera al mundo de la imagen. Se procuró comprender el porqué la imagen se ha ido configurando sólo como una prerrogativa de los que tienen sano el sentido de la visión. Al introducirse en el mundo de la ceguera, se descubrió que la naturaleza icónica de los objetos no es tan sólo un recurso a percibir a través de los ojos, sino que también por el tacto. La búsqueda se centro en el espacio "no-visual", él que nos ha traído a la mano la demostración de que el «ver» de las personas que padecen ceguera no es una facultad que dependa de la luz, sino que de los objetos. De tal descubrimiento se deriva nuestra certeza de que el acto de "ver" no es una prerrogativa de la percepción visual, con lo cual inmediatamente se expanden, por lo menos en nuestro ámbito, los límites teóricos y productivos del diseño gráfico y de la comunicación del entorno visual. Se presenta una introducción a una teoría de la imagen táctil, su coherencia con la teoría general de la imagen y con algunas teorías de la percepción del mundo visual, especialmente en el marco de la biología y de las teorías del conocimiento que permiten dar una explicación científica al fenómeno del "ver con las manos". Se dan a conocer el estudio teórico y empírico que permitieron la elaboración tanto a nivel conceptual como práctico de un modelo o canon constructivo de la imagen táctil y de una naciente retórica del signo icónico táctil, que responden a las competencias propias de la modalidad háptica y del acto del conocer a través de las superficies de los objetos basado en la teoría de cálculo de Marr (ciencias cognitivas) y de la teoría ecológica de la percepción de Gibson. Además de obtener un marco teórico que sostiene la hipótesis de la preexistencia de la imagen táctil como un fenómeno icónico al servicio del conocimiento y la comunicación, se planteó un problema humano como un problema de diseño, en lo específico, una aproximación empírica al proceso de «traducción» de la información visual en un lenguaje gráfico táctil capaz de "graficar táctilmente" las propiedades espaciales de los objetos. La percepción del mundo visual por las personas con ceguera avala la tesis de la capacidad interpretativa del ser vivo en torno a la nueva mirada del fenómeno del conocer, demostrada en el operar biológico del organismo como totalidad, como una dificultad de "acoplamiento estructural" entre el sujeto y su medio cultural y no por la manifestación aislada de la representación visual, con énfasis en la Teoría del Conocimiento y desde los equipajes fisiológicos que cada ser humano posee, desde su «particular punto de vista». Un modo de aproximarse a las diferentes maneras como las personas, en este caso las personas con ceguera, acceden al fenómeno del conocimiento y en el cómo logran representarse los distintos escenarios con los cuales conviven diariamente. Finalmente se desarrollo un canon o modelo para la elaboración de las imágenes táctiles en el cual se formula un incipiente lenguaje representacional propio de la naturaleza táctil, con ello una sintaxis acorde a esta modalidad perceptual y una naciente retórica del signo icónico táctil. La propuesta incluye un modo de producción de matrices asistido por tecnología digital y la presentación de una nueva aplicación como producto final de las láminas para tocar. La investigación tiene resultados concretos que son asociables con las iniciativas europeas de Diseño para todos. / The theoretical and practical research is centered in the "non-visual," who has brought to us the demonstration that "See" for people who suffer from blindness it does not depend on the light, but the objects. From this discovery we know that the act of "seeing" is not a prerogative of visual perception, which immediately spread, at least in our area, the theoretical limits of graphic design and production and communication of visual environment.The investigation has strong evidence base, however the most significant is that from the experience of the blind embossed with the chart we approach a new reality for the image, along with creating a canon of construction of the tactile picture and recording semiology of an a tactile iconic symbol.This thesis provides an introduction to a theory of tactile image, their consistency with the general theory of the image and with some theories of visual perception of the world, especially in the context of biology and theories of knowledge that can be given an explanation science to the phenomenon of "see with their hands." There is awareness of the theoretical and empirical study that led to the development both conceptual and practical model of a canon of constructive tactile image of a nascent rhetoric of the iconic tactile sign that respond to the modality and haptic and the act of knowing through the surfaces of objects based on the theory of calculating Marr (cognitive sciences) and the ecological theory of perception of Gibson. The proposal includes a method of producing a matrix assisted by digital technology and the introduction of a new application as a final product of the slides to touch. The investigation has concrete results that are associated with the initiatives of European Design for All.

Page generated in 0.0613 seconds