• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 9
  • 7
  • 6
  • 4
  • Tagged with
  • 26
  • 12
  • 7
  • 7
  • 6
  • 5
  • 5
  • 5
  • 5
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
21

Entre a ditadura e a democracia: história oral de vida acadêmica (FFLCH-USP) / Between dictatorship and democracy: oral history of academic life (FFLCH-USP)

Glauber Cícero Ferreira Biazo 26 September 2014 (has links)
Dezenove entrevistas realizadas com professores titulares pertencentes à Faculdade de Filosofia, Letras e Ciências Humanas da Universidade de São Paulo, permitiram examinar a construção de uma memória coletiva sobre o papel desta instituição na transição política da ditadura para a democracia no Brasil. As histórias de vida possibilitaram investigar como os docentes se apropriaram do processo de profissionalização acadêmica determinado pela Lei 5540/68. O objetivo desta tese é demonstrar como o fim das cátedras e a conquista de uma autonomia intelectual baseada na carreira pública foram responsáveis por reorientar os projetos coletivos e resignificar as relações estabelecidas pelos professores com a sociedade no período democrático. A reintrodução da questão democrática no final dos anos 1970 trouxe à tona pautas políticas divergentes que explicitaram diferentes concepções a respeito da função dos intelectuais na sociedade. A intenção desta pesquisa é evidenciar como a comunidade docente forjada em um contexto de modernidade radicalizada, reiterou seu compromisso na defesa do ensino público e o desejo de interferir nos destinos do país / The realization of nineteen interviews with full professors from the Faculty of Philosophy, Language and Human Sciences (FFLCH) in the University of São Paulo provided the possibility to examine the construction of a collective memory concerning the role of this institution in the political transition from dictatorship to democracy in Brazil. The paths of intellectual life allowed the investigation of how the professors appropriated the process of academic professionalization determined by the Law 5540/68. The aim of this thesis is to demonstrate the way the end of the professorship and the conquest of intellectual autonomy based on a public career were responsible to redirect the collective projects and revaluate the relations established between professors and society in the democratic period. The reintroduction of the democratic issue in the end of the seventies brought to light divergent political contexts that emphasized different conceptions related to the function of intellectuals in society. The objective of this research is to clarify how the docent community established in a context of radical modernity reaffirmed its commitment in defense of public education and the desire to interfere in the destinies of the country
22

Resiliència i voluntat de sentit en la promoció de la salut psicosocial en els docents. Capacitat de reconstrucció positiva a partir d'un context inicial d'adversitat. Estudi de cas en un Institut d'Educació Secundària.

Marro Fantova, Francesc Josep 28 March 2008 (has links)
El present treball aborda la promoció de la salut psicosocial des del paradigma de la resiliència i les aportacions de la logoteràpia de Viktor Frankl. El seu objectiu ha estat descriure i analitzar com es desenvolupa un procés resilient en l'àmbit laboral docent. Concretament, es descriu el procés de canvi experimentat per un institut d'educació secundària enfrontat a un context de dificultat i de quina manera ha estat capaç de renéixer i sortir-ne enfortit. Hem analitzat com s'activa el procés resilient, la naturalesa dels factors implicats, la relació que s'estableix entre aquests i com interactuen per aconseguir una adaptació positiva. Hem optat per una metodologia qualitativa mitjançant un mètode d'estudi de casos d'orientació etnogràfica.El treball aporta un model d'anàlisi del procés resilient que ha resultat útil per precisar el concepte de resiliència en l'àmbit laboral així com per integrar les dades recollides en el treball de camp. En les conclusions es discuteix el paper de la dimensió noètica o espiritual, la recerca del sentit i la vinculació positiva en l'activació del procés resilient. Igualment s'emfasitza la importància del lideratge i la interacció existent entre la resiliència personal i la organitzativa. També s'apunten possibles estratègies per potenciar, facilitar o estimular el procés resilient en una situació laboral. Finalment, s'examinen les repercussions de l'activació d'un procés resilient en la promoció de la salut laboral. / El presente trabajo aborda la promoción de la salud psicosocial desde el paradigma de la resiliencia y las aportaciones de la logoterapia de Víktor Frankl. Su objetivo ha sido describir y analizar cómo se desarrolla un proceso resiliente en el ámbito laboral docente. Concretamente, se describe el proceso de cambio experimentado por un instituto de educación secundaria enfrentado a un contexto de dificultad y de qué manera ha sido capaz de renacer y salir fortalecido. Hemos analizado cómo se activa el proceso resiliente, la naturaleza de los factores implicados, la relación que se establece entre éstos y cómo interactúan para lograr una adaptación positiva. Hemos optado por una metodología cualitativa mediante un método de estudio de casos de orientación etnográfica.El trabajo aporta un modelo de análisis del proceso resiliente que ha resultado útil para precisar el concepto de resiliencia en el ámbito laboral, así como para integrar la información recogida en el trabajo de campo. En las conclusiones se discute el papel de la dimensión noética o espiritual, la búsqueda del sentido y la vinculación positiva en la activación del proceso resiliente. Igualmente se enfatiza la importancia del liderazgo y la interacción existente entre la resiliencia personal y la organizativa. También se apuntan posibles estrategias para potenciar, facilitar o estimular el proceso resiliente en una situación laboral. Finalmente, se examinan las repercusiones de la activación de un proceso resiliente en la promoción de la salud laboral. / The present work tackles psychosocial health's promotion through resilience's paradigm and Viktor Frankl logotherapy's contributions. Its aim has been to describe and to analyze how a resilient process is developed in the educational labour environment. Concretely, it describes the change process experienced by a secondary school faced by a difficult context and in what way it has been able to be reborn and to leave strengthened. We have analyzed how the resilient process is activated, the nature of the implied factors, the relationship that is settled down among these and how they interact in order to achieve a positive adaptation. We have opted for a qualitative methodology by means of an ethnographic orientated case study method.The work contributes an analysis model of the resilient process that has been useful to specify the resilience concept in the labour environment, as well as to integrate the picked up information in the field work. In the conclusions it discusses the noethic or spiritual dimension, the search for meaning and the positive linking in the activation of the resilient process. It is equally emphasized the importance of leadership and the existing interaction between personal and organizational resilience. Possible strategies are also suggested for strengthening, facilitating or stimulating the resilient process in a labour situation. Finally, repercussions of resilient process activation are examined in the promotion of labour health. / In der hier vorliegenden Doktorarbeit geht es um die Förderung der psychosozialen Gesundheit, ausgehend von dem Resilienzparadigma und Viktor Frankls Logoteraphie. Ziel der Arbeit ist die Beschreibung und Analyse, wie sich ein Resililenzablauf im Lehrarbeitszusammenhang entwickelt. Im Konkreten wird der Wandelprozess beschrieben, den eine Realschule in einem Schwierigkeitszussammenhang erfährt und wie sie wiedergeboren und erstarkt aus dieser Situation hervorgehen könnte. Wir haben analysiert, wie der Resilienzablauf aktiviert wird, die Natur der betroffenen Faktoren, die zwischen ihnen begründete Beziehung, und wie sie interagieren, um eine positive Anpassung zu erreichen. Wir haben uns für eine qualitative Methodologie entschieden, mittels einer ethnographisch orientierten Fallstudie.Die Arbeit liefert ein Untersuchungsleitbild des Resilienzablaufs, das bei der Präzisierung des Resilienzbegriffs im Arbeitsbereich, sowie für die Integration der in der Vorortarbeit gesammelten Daten als nützlich erwiesen hat. In den Schlussfolgerungen wird über die Rolle der nicht-ethischen oder geistlichen Dimension, die Sinnsuche und die positive Verbindung in der Resilienzablaufsaktivierung diskutiert. Ebenfalls wird die Bedeutung der Führung und der vorhandene Interaktion zwischen die eigenen und der organisatorischen Resilienz betont. Ferner werden mögliche Strategien vorgestellt, um den Resilienzablauf in einer Arbeitssituation zu verstärken, zu ermöglichen oder zu motivieren. Schlieβlich werden die Auswirkungen der Aktivierung eines Resilienzablaufs in der Förderung der Arbeitsgesundheit übergeprüft.
23

Metodología de los mapas de concordancia para la estratificación de variables cuantitativas: aplicación a la asignatura de Medidas Electrónicas

Badia Folguera, David 06 November 2012 (has links)
Es desenvolupa una metodologia que combina algoritmes exploratoris i iteratius que pren com a base el concepte de concordança del coeficient de correlació W de Kendall. A partir de conjunts complexos d'ítems i les seves puntuacions (activitats d'avaluació, problemes, pràctiques, indicadors de rendiment, mesuraments i, en general, qualsevol variable quantitativa) s'aconsegueixen identificar conjunts concordants, és a dir, estructures explicatives de la dificultat del conjunt de ítems. La lectura d'aquests conjunts es pot fer de dues maneres gràcies a la informació que proporcionen els algoritmes creats: a) Transversal, de manera que els conjunts concordants formen el "esquelet de dificultat" del problema i són, per tant, referències per estudiar la resta de puntuacions en altres ítems. b) Longitudinal, mitjançant l'estudi del que anomenem Mapes de Concordança, els quals mostren l'evolució dels conjunts concordants en anar incorporant elements en cada iteració, i detectant per tant els ítems discordants respecte a conjunts estables donats. L'aplicació d'aquesta metodologia és molt àmplia, i és susceptible de ser posada en pràctica en qualsevol camp de les ciències on es realitzin mesures i es vulgui observar les variacions creuades entre individus. En aquesta investigació s'aplica a l'assignatura de Laboratori de mesures electròniques. Els resultats aporten llum a la manera de millorar les pràctiques existents i de construir-ne de noves en el futur. / Se desarrolla una metodología que combina algoritmos exploratorios e iterativos que toma como base el concepto de concordancia del coeficiente de correlación W de Kendall. A partir de conjuntos complejos de ítems y sus puntuaciones (actividades de evaluación, problemas, prácticas, indicadores de rendimiento, mediciones y, en general, cualquier variable cuantitativa) se consiguen identificar conjuntos concordantes, es decir, estructuras explicativas de la dificultad del conjunto de ítems. La lectura de estos conjuntos puede hacerse de dos maneras gracias a la información que proporcionan los algoritmos creados: a) Transversal, de manera que los conjuntos concordantes forman el “esqueleto de dificultad” del problema y son, por tanto, referencias para estudiar el resto de puntuaciones en otros ítems. b) Longitudinal, mediante el estudio de lo que denominamos Mapas de Concordancia, los cuales muestran la evolución de los conjuntos concordantes al ir incorporando ítems en cada iteración, y detectando por tanto los ítems discordantes respecto a conjuntos estables dados. La aplicación de dicha metodología es muy amplia, siendo susceptible de ser puesta en práctica en cualquier campo de las ciencias donde se realicen mediciones y se quiera observar las variaciones cruzadas entre individuos. En la presente investigación se aplica a la asignatura de Laboratorio de medidas electrónicas. Los resultados arrojan luz sobre la manera de mejorar las prácticas existentes y de construir otras nuevas en el futuro. / We have developed a new methodology that combines both exploratory and iterative algorithms which is based on the concept of concordance of the correlation coefficient W of Kendall. Starting from complex sets of items and their scores (assessment activities, problems, practices, performance indicators, measurements and, in general, any quantitative variable) it is possible to identify consistent sets, i.e., structures that explain the difficulty of the set of items. Reading these sets can be done in two different ways thanks to the information provided by the algorithms created: a) Transversal, so that the concordant sets form the "backbone difficulty" of the problem and, therefore, they become references to study the remaining scores on other items. b) Longitudinal, by studying what we call concordance maps, which show the evolution of the consistent sets when new items are incorporated after each iteration and thus detecting the discordant items with regard to given stable sets. The application of this methodology is very broad, being useful in any field of science where measurements are carried out and you may want to see cross-variations among individuals. In this research it has been applied to the subject Electronic Measurements Laboratory. The results point to different ways to improve the existing practices and create new ones in the future.
24

La calidad en formación especializada en interpretación: análisis de los criterios de evaluación de un jurado en un posgrado de interpretación de conferencia médica

Soler Caamaño, Emma 25 November 2006 (has links)
L'avaluació de la qualitat en interpretació al final del procés formatiu de postgrau hauria de coincidir, si més no majoritàriament, amb les expectatives de qualitat professionals respecte a un intèrpret novell. Partint d'aquesta hipòtesi, i inspirant-nos tan en estudis de satisfacció o expectatives de qualitat d'usuaris d'interpretació (perspectiva professional) com en els protocols d'avaluació aplicats a diverses universitats (perspectiva acadèmica), així com en els Models dels esforços de Daniel Gile, la nostra recerca empírica i observacional suposa una contribució a la identificació dels criteris de qualitat en interpretació. Es va enregistrar i transcriure un ampli corpus amb un total de 69 avaluacions de 18 estudiants davant d'un total de 7 examinadors en un postgrau d'interpretació de conferència mèdica. Després d'identificar els indicadors de qualitat (67) considerats pels avaluadors, es va dur a terme una anàlisi estadística, l'establiment de categories (6) i la identificació de trets distintius entre els avaluadors. La innovació rau en el fet d'haver desgranat els criteris de qualitat implícits a partir del corpus (avaluacions en un postgrau d'especialitat), en el mètode emprat per identificar les categories i en el seu processament. Els resultats mostren, entre altres qüestions, que la quantitat de comentaris positius o negatius fets pels avaluadors pràcticament no influeixen en la puntuació atorgada als estudiants. / La evaluación de la calidad en interpretación al final del proceso formativo de posgrado debería coincidir, al menos mayoritariamente, con las expectativas de calidad profesionales respecto a un intérprete novel. Partiendo de esta hipótesis, e inspirándonos tanto en estudios sobre satisfacción o expectativas de calidad de usuarios de interpretación (perspectiva profesional) como en los protocolos de evaluación aplicados en distintas universidades (perspectiva académica), así como en los Modelos de los esfuerzos de Daniel Gile, nuestra investigación empírica y observacional supone una contribución a la identificación de los criterios de calidad en interpretación. Se grabó y se transcribió un amplio corpus con un total de 69 evaluaciones de 18 estudiantes ante un total de 7 examinadores en un posgrado de interpretación de conferencia médica. Tras identificar los indicadores de calidad (67) considerados por los evaluadores, se procedió a un análisis estadístico, al establecimiento de categorías (6) y a la identificación de rasgos distintivos entre los evaluadores. La innovación radica en haber desgranado los criterios de calidad implícitos a partir del corpus (evaluaciones en un posgrado de especialidad), en el método utilizado para identificar las categorías y en su procesamiento. Los resultados muestran, entre otros extremos, que la cantidad de comentarios positivos o negativos realizados apenas influyen en la puntuación que otorgan a los estudiantes. / Assessing interpreting quality at the final stages of a student's training process at the postgraduate level should be, for the most part, in keeping with quality expectations for novel practitioners. On the basis of such hypothesis, and inspired by studies on quality satisfaction or users' expectations (professional approach), assessment protocols used in different training schools (academic approach), and Daniel Gile's Efforts Model, our research -empirical and observational- aims to contribute to identify quality-defining criteria in interpreting. A large corpus was recorded and transcribed, with a total of 69 post-exercise assessments of 18 interpreters taking a specialization course in medical interpreting by 7 instructors. The assessments were scrutinized for evaluative comments which were analyzed statistically. This involved also classifying them in categories (67) and later merging them into 6 category groups. The innovation lies in the very concept of working backwards from a corpus towards implicit quality criteria, in the work on this corpus type (assessments during a postgraduate training course), in the method used to identify categories and in the further processing of the categories. The findings give some solid indications and show that assessors are not too influenced by the number of positive or negative comments they make when deciding what mark they will grant to the students.
25

El programa universitario como herramienta de evaluación

Nadal Cristóbal, Andrés 21 December 2005 (has links)
Esta tesis doctoral postula que el programa de las asignaturas, es un indicador de cómo es la docencia universitaria directa del profesor e el aula, por su función preparatoria y reflexiva de la tarea docente. Se han recogido diferentes modelos de confección de programas docentes, confeccionando una guía de los elementos que debe contener un buen programa universitario. Esta guía ha sido evaluada y contrastada tanto por expertos, profesores y alumnos. También se ha realizado una evaluación del instrumento confeccionado utilizando procedimientos cuantitativos y cualitativos de análisis. Se ha llegado a la conclusión de que el programa si bien no es un elemento predictor de la buena docencia si que lo es de la mala docencia.
26

An exploration of the teaching practices of education officers at a science centre in Pretoria, Gauteng Province

Bilankulu, Hasani Justice 16 November 2020 (has links)
Abstract in English, Tswana and Xitsonga / Education officers based at science centres and museums play a significant role in teaching the visiting learners science. However, little is known about their teaching practices at these centres. The purpose of this study was to investigate the teaching practices of education officers when teaching science in a science centre environment. The focus of this study was on the education officers’ knowledge and instructional strategies used in teaching science at a science centre in Pretoria, Gauteng province. A qualitative case study approach was used. Data was collected from the three participating education officers using semi-structured interviews and observations. Data was analysed separately from each case using education officers’ knowledge framework guidance. The findings from this study indicate that although education officers have shown an adequate content knowledge in teaching science at the science centre their teaching method was teacher-centred and non-interactive and show-and-tell strategies were more common amongst the education officers. The study also revealed that education officers did not use their resources/exhibits effectively in teaching science. It is recommended in this study that intensive training of education officers is required before they can interact with the visiting learners. / Baokamedi ba thuto ba kwa mafelong a maranyane le dimusiamo ba tshameka karolo e e botlhokwa mo go ruteng barutwana ba ba etileng dithuto tsa maranyane. Mme goitsiwe go le gonnye ka mekgwa e ba e dirisang kwa mafelong a. Morero wa thuto e ne e le go tlhatlhoba mekgwa ya baokamedi ba thuto fa ba ruta dithuto tsa maranyane mo tikologong ya lefelo la maranyane. Ntlhakgolo ya thuto e e ne e lebile kitso le mekgwa e e dirisiwang mo go ruteng maranyane mo lefelong la maranyane kwa Pretoria, porofensing ya Gauteng. Mokgwa wa boleng ba kgetsi thuta o dirisitswe. Tshedimosetso e tserwe mo baokameding ba thuto ba bararo ba ba neng ba tsere karolo ka mokgwa wa dipotsolotso tsa seka-kago le tebelelo. Tshedimosetso e tlhatlhobilwe kgetsi le kgetsi go dirisiwa kgakololo ya lenaneo la kitso ya baokamedi ba thuto. Dipitlhelelo tsa thuto e di supa gore le ga baokamedi ba thuto ba bontsha kitso e e lekaneng mo go ruteng maranyane kwa lefelong la dithuto tsa maranyane mekgwa ya bone ya go ruta e ne e lebagane bone gape e sena kamano mo go dimo ga moo mekgwa ya go buwa le go bontsha e ne e le tlwaelo gareng ga baokamedi ba thuto. Thuto e bontshitse gape gore baokamedi ba thuto ba ne ba sa dirisi didiriswa ka natlafalo mo go ruteng maranyane. Kgakololo go tswa mo thutong eno ke gore baokamedi ba thuto ba tlhoka katiso e e utlwalang pele ba ka kopana le baithuti ba ba etang. / Vadyondzisi lava kumekaka eka ndhawu ya science na museum va tlanga xiphemu xa nkoka swinene eku dyondziseni ka vadyondzi lava va endzelaka ndhawu leyi. Hambi swiri tano, i swi ntsongo leswi tivekaka hi madyondziselo ya science eka ndhawu leyi. Xikongomelo nkulu xa dyondzo leyi akuri ku lavisisa tindlela ta madyondziselo ya vadyondzisi loko va dyondzisa tidyondzo ta science endhawini leyi ya tidyondzo science. Dyondzo leyi ayi kongomisiwile eka vutivi na tindlela leti vadyondzisi va letelaka ha kona vadyondzi edhawini leyi ya science ePitori, eka Xifundzha nkulu xa Gauteng. Maendlelo ya qualitative case study ya tirhisiwile eka vulavisisi lebyi. Vuxokoxoko byi hlengeletiwile ku sukela eka vadyodzisi vanharhu va science hi ndlela ya mbulavurisano na vulangutisisi bya vukheta swinene. Vuxokoxoko lebyi byi hleriwile hi ku hambana hambana hi kuya hi vutivi bya vadyondzisi lava vanharhu. Hambi leswi vadyondzisi lava va nga kombisa vutivi byo ringanela no twisisa tidyondzo ta science eka ndhawu leyi, swi kumekile leswaku madyodziselo ya vona aya pfumeleli vadyondzi ku va teka xiphemu eku tirhiseni ka swikombiso na switirhisiwa swo pfuneta ku twisisa tidyondyo ta science. Vadyondzisi a va tirhisa ndlela yo vulavula no komba switithisiwa na swikombiso swo pfuneta tidyondzo leti ehandle ko pfumelela vana ku tirhisa swilo leswi swa science. Ku yisa emahlweni, swi kumekile leswaku vadyondzisi a va tirhisi switirhisiwa kumbe swikombiso swo va pfuneta eka dyondzo ya science hi ku hetiseka. Hi ku landzelela dyondzo leyi, ku tsundzuxiwa leswaku vadyondzisi va kuma dyondzo yo enta no enela ku suka eka va vutivi byo antswa va nga si nyikiwa mpfumelelo wo dyondzisa vana tidyondzo ta science. / Science and Technology Education / M. Ed. (Specialisation in Natural Science Education)

Page generated in 0.0496 seconds