Bakgrund: Vårdronden genomförs dagligen av vårdpersonal tillsammans medpatienter inneliggande på slutenvårdsavdelning. Syftet med vårdronden är att tillgodose patientens behov av vård och behandling och kan inkluderaundersökningar, prognos, planering och undervisning av personal. Den digitalautvecklingen sker även inom sjukvården och ställer nya krav på vården och erbjudersamtidigt nya tekniska möjligheter. Syfte: Syftet med denna kartläggande litteraturöversikt är att identifiera typer av eHälsointerventioner som används i vårdronden inom slutenvården samt att studera hur vårdronden inom slutenvården har utvecklats med hjälp av eHälsointerventioner. Metod: För att svara på studiens frågeställning genomfördes en scoping review för att kartlägga litteratur inom detta område. Data hämtades från två olika databaser där sexton artiklar svarade på studiens syfte och uppfyllde inklusionskriterierna. En tematisk analys genomfördes därefter för att analysera artiklarna. Resultat: Fyra teman samt åtta underteman identifierades: konsulter på distans, deltagande i virtuella vårdronder, ny teknik och utbildning. eHälsointerventioner har medfört ökad patientsäkerhet, minskat bristen på specialistkompetens, minskat avståndet mellan patient/specialist, ökat delaktigheten för anhöriga, minskat smittspridning och stärkt det interprofessionella samarbetet i samband medvårdronden. Slutsats: Vårdronden har utvecklats genom nya arbetssätt vilka möjliggjorts av ny teknik med exempelvis robotar och virtuella glasögon. Geografiska avstånd kan minskas med hjälp av virtuella vårdronder, vilket även ställer höga krav på tillgången på internetuppkoppling och personal med uppgift att koordinera de nya arbetssätten. eHälsointerventioner har potential att stärka patientsäkerheten, bidra till en mer jämlik vård och minska resursbristen inom slutenvården. / Background: Wardrounds are carried out daily by healtcare staff in the inpatient ward. The purpose of the wardround is to meet the patient´s needs for care and treatment and include examinations, prognosis, planning and teaching of staff. The digital development also takes place in healthcare and places new demands on care and at the same time offers new technical opportunities. Purpose: The purpose is to identify types of eHealth interventions that are used in the wardround in inpatient care and to study how the wardround in inpatient care has developed with the help of eHealth interventions. Method: To answer the study´s question a scoping review was carried out to survey literature in this field. Data were retrieved from two different databases where sixteen articles responded to the purpose of the study and met the inclusion criteria. A thematic analysis was then carried out to analyze the articles. Results: Four themes and eight subthemes were identified. Consultants ondistance, participation in virtual wardrounds, new technology and education. eHealthinterventions have resulted in increased patient safety, reduced the lack of specialistcompetence, reduced the distance between patient/specialist, increased the participation of relatives, reduced the spread of infection and strength enedinterprofessional cooperation in connection with the wardround. Conclusion: The wardround has developed through new working methodsmade possible by new technology, for example robots and virtual glasses. Geographical distances can be reduced with the help of virtual wardrounds, which also places high demands on the availability of an internet connection and staff with coordinating the new working methods. eHealth interventions have the potential to strengthen patient safety, contribute to more equal care and reduce resource shortagesin inpatient care.

Introduction: There is a growing interest in how technology can be used in order to provide efficient healthcare. Aim: The aim is to explore perceptions on the use of home telemonitoring in patients with COPD.                                                                                                                             Method: Semi-structured individual interviews were carried out with eight women and five men who were part of a larger project aiming to develop and evaluate a telemonitoring system. Participants were interviewed after having used the system for two to four months. Interview transcripts were analysed with qualitative content analysis. Results: The analysis resulted in the theme a transition towards increased control and security and the categories: facing enablers or barriers, increasing control over the disease, providing easy access to care and affecting technical confidence or concern. Participants expressed initial feelings of insecurity, both in practical aspects using the telemonitoring system as well as regarding their disease. The telemonitoring system could reinforce and confirm the participants´ feelings of their current state of health, and the practical management of the telemonitoring system became easier with time.     Conclusion: Telemonitoring can be a valuable complement to healthcare with the potential to contribute to equity in care. However, in order to improve further development and implementation of telemonitoring, several actions are needed such as improved patient education and the use of co-creation. Additional research is needed particularly in the design of user-friendly systems as well as tools to predict which patients are most likely to find the equipment useful as it may result in reduced costs and increased empowerment. / Introduktion: Intresset för hur teknologi kan användas för att erbjuda effektiv sjukvård ökar. Syfte: Syftet är att utforska KOL-patienters upplevelse av att använda ett webbaserat rapporteringssystem i hemmet. Metod: Semi-strukturerade individuella intervjuer med åtta kvinnor och fem män som deltog i ett större projekt med syfte att utveckla och utvärdera ett webbaserat rapporteringssystem. De intervjuades efter att ha använt systemet två till fyra månader. Intervjuerna analyserades med kvalitativ innehållsanalys. Resultat: Analysen resulterade i temat en övergång till ökad kontroll och trygghet samt kategorierna: möta möjligheter eller hinder, ökad kontroll över sjukdomen, skapar lättillgänglig vård samt påverkar teknisk självkänsla eller oro. Deltagarna uttryckte till en början osäkerhetskänslor, både vad gäller praktiska aspekter i användandet av rapporteringssystemet samt kring själva sjukdomen. Det webbaserade rapporteringssystemet kunde förstärka och bekräfta deltagarnas egna känsla av mående och det praktiska hanterandet av rapporteringssytemet blev lättare med tiden. Konklusion: Webbaserade rapporteringssystem kan vara ett värdefullt komplement till sjukvården med potential att bidra till jämlik vård. I syfte att förbättra fortsatt utveckling och implementering bör förbättrad patientinformation samt vikten av att ta med användarna i utformningen beaktas. Mer forskning behövs för att optimera användarvänlighet samt att identifiera de patienter som har bäst nytta av systemet då det kan ge hälsoekonomiska vinster och inte minst öka patienters delaktighet.

In 2012, the county of Uppland in Sweden launched a service granting patients online access to their electronic medical record (EMR), including the list of staff who have logged into the record (the “log list”). Patients seem predominantly positive to this service whereas many professionals, physicians specifically, have expressed concerns about, for example, increased risks of threats and violence towards healthcare staff. One year after launch the present study was conducted to examine whether staff whose patients had gained access to online EMRs experienced greater risks of threats and violence, and were exposed to more threats and violence, than those whose patients had not yet gained access. The extent to which professional role, gender, work experience and staff attitudes to the service were important factors was also examined. A total of 174 professionals at Uppsala University Hospital responded to a web survey (35% response rate). 83 represented the emergency department, whose patients had online EMR access, and 91 represented the psychiatric department, whose patients had not. 40% of all participating professionals, emergency physicians and psychiatric staff specifically, believed that risks of threats and violence increase after launch. The results did not, however, support a correlation between patient access to online EMRs and more incidents of threats and violence, and only one respondent reported that patient access had played any significant negative role in relation to an incident. These and other results may prove useful as the online EMR service is now being launched in other Swedish counties as well. / År 2012 infördes inom Uppsala läns landsting en tjänst som ger patienter tillgång till sin journal via nätet, inklusive listan över personal som loggat in i journalen. Patienter har visat sig vara övervägande positiva till tjänsten, medan många vårdgivare, speciellt läkare, har uttryckt farhågor gällandes, till exempel, ökad risk för hot och våld mot vårdpersonal. Ett år efter införandet genomfördes denna enkätstudie med syfte att undersöka om sjukvårdspersonal vars patienter fått tillgång till journal via nätet upplever högre grad av risk för hot och våld samt om de i realiteten är mer utsatta för hot och våld än dem vars patienter inte fått denna tillgång. Även betydelsen av yrke, kön, arbetserfarenhet samt generell attityd till journal via nätet undersöktes i relation till hot och våldsrisker respektive utsatthet för våld. En webundersökning besvarades av 174 anställda vid Akademiska sjukhuset i Uppsala (svarsfrekvens 35 %). 83 representerade den öppna akutvårdsmottagningen, vars patienter hade tillgång till journal via nätet, och 91 representerade de slutenvårdspsykiatriska avdelningarna, vars patienter inte hade denna tillgång. 40 % av respondenterna, speciellt akutvårdsläkare och psykiatrivårdspersonal, trodde att riskerna för hot och våld ökar vid införande av journal via nätet. Resultaten påvisade dock inte någon korrelation mellan patienttillgång till journal via nätet och förekomst av hot- och våldsincidenter och endast en respondent svarade att patienttillgång spelat en betydande negativ roll i relation till en incident. Dessa och andra resultat i studien kan vara av betydelse nu när införanden av journal via nätet sprids även till andra landsting i Sverige.

Cette thèse enquête sur l’émergence d’espaces de soin à l’ère de la mondialisation numérique. Elle s’articule autour d’incursions au sein du Pan-African e Network Project (PAN), un réseau de cybersanté par l’entremise duquel des hôpitaux tertiaires situés en Inde offrent des services de téléconsultations et de formation médicale à des centres de santé africains. Des incursions sur la piste d’un projet en constante mutation, pour en saisir la polyvalence ontologique, la pertinence politique, la valeur thérapeutique. Le PAN, c’est une entreprise colossale, aux ramifications multiples. C’est le travail quotidien d’ingénieurs, médecins, gestionnaires. Ce sont des routines techniques, des équipements. À la fois emblème d’une résurgence de la coopération indo-africaine et expression d’une étonnante histoire cybermédicale indienne, le réseau incarne une Inde néolibérale, portée par l’ambition technique et commerciale de propulser la nation au centre de la marche du monde. Le PAN, c’est une ouverture numérique de la clinique, qui reconfigure la spatialité de la prise en charge de patients. C’est un réseau clé en main, une quête insatiable de maîtrise, une infrastructure largement sous-utilisée. C’est le projet d’une humanité à prendre en charge : une humanité prospère, en santé, connectée. De part en part, l’expérience du PAN problématise le telos cybermédical. Au romantisme d’une circulation fluide et désincarnée de l’information et de l’expertise, elle oppose la concrétude, la plasticité et la pure matérialité de pratiques situées. Qu’on parle de « dispositifs » (Foucault), de « réseaux » (Latour), ou de « sphères » (Sloterdijk), la prise en charge du vivant ne s’effectue pas sur des surfaces neutres et homogènes, mais relève plutôt de forces locales et immanentes. Le PAN pose la nécessité de penser la technique et le soin ensemble, et d’ainsi déprendre la question du devenir de la clinique autant du triomphalisme moderne de l’émancipation que du recueillement phénoménologique devant une expérience authentique du monde. Il s’agit, en somme, de réfléchir sur les pratiques, événements et formes de pouvoir qui composent ces « espaces intérieurs » que sont les réseaux cybermédicaux, dans tout leur vacarme, leur splendeur et leur insuffisance. / This thesis investigates the emergence of spaces of care in the era of digital globalization. It revolves around several lines of inquiry into the Pan-African e-Network Project (PAN), an eHealth network through which tertiary hospitals in India provide teleconsultation services and continuing medical education to health centres across the African continent. These lines of inquiry lead into a project in constant mutation in order to grasp its ontological versatility, outline its political relevance, assess its therapeutic value. PAN is a colossal, multifaceted enterprise. It involves the daily work of engineers, doctors, and managers who must tend to technical routines, hardware infrastructures, and patient treatments. At once the flagship of a resurgence in Indo-African cooperation and the consequence of India’s eHealth venture, the network is a poster child for neoliberal India, driven by technical and commercial ambitions that seek to position the nation at the heart of global developments. PAN also enacts a digital opening of the clinic, as it reconfigures the spatiality of healthcare access and delivery. A turnkey solution, it displays an insatiable quest for mastery; it is a massive yet largely underutilized infrastructure. PAN embodies an emergent object of political intervention: a prosperous, healthy, connected humanity. This examination of the Pan-African e-Network challenges teleological accounts of eHealth on several fronts. To the romantic conception of a fluid, seamless circulation of expertise and knowledge, it opposes the embeddedness, plasticity and sheer materiality of concrete practices. Whether one speaks of “apparatus” (Foucault), “networks” (Latour), or “spheres” (Sloterdijk), spaces of care have little to do with neutral, homogeneous surfaces, and rely on a multitude of local and immanent forces. PAN obliges us to consider technology and care together, untying the question of the “becoming of the clinic” from both the modern triumphalism of emancipation, and the phenomenological contemplation of an authentic experience of the world. The present challenge is to examine the practices, events, and forms of power that shape the “inner spaces” of eHealth networks, in all their turbulence, splendor, and inadequacies.

Cette thèse enquête sur l’émergence d’espaces de soin à l’ère de la mondialisation numérique. Elle s’articule autour d’incursions au sein du Pan-African e Network Project (PAN), un réseau de cybersanté par l’entremise duquel des hôpitaux tertiaires situés en Inde offrent des services de téléconsultations et de formation médicale à des centres de santé africains. Des incursions sur la piste d’un projet en constante mutation, pour en saisir la polyvalence ontologique, la pertinence politique, la valeur thérapeutique. Le PAN, c’est une entreprise colossale, aux ramifications multiples. C’est le travail quotidien d’ingénieurs, médecins, gestionnaires. Ce sont des routines techniques, des équipements. À la fois emblème d’une résurgence de la coopération indo-africaine et expression d’une étonnante histoire cybermédicale indienne, le réseau incarne une Inde néolibérale, portée par l’ambition technique et commerciale de propulser la nation au centre de la marche du monde. Le PAN, c’est une ouverture numérique de la clinique, qui reconfigure la spatialité de la prise en charge de patients. C’est un réseau clé en main, une quête insatiable de maîtrise, une infrastructure largement sous-utilisée. C’est le projet d’une humanité à prendre en charge : une humanité prospère, en santé, connectée. De part en part, l’expérience du PAN problématise le telos cybermédical. Au romantisme d’une circulation fluide et désincarnée de l’information et de l’expertise, elle oppose la concrétude, la plasticité et la pure matérialité de pratiques situées. Qu’on parle de « dispositifs » (Foucault), de « réseaux » (Latour), ou de « sphères » (Sloterdijk), la prise en charge du vivant ne s’effectue pas sur des surfaces neutres et homogènes, mais relève plutôt de forces locales et immanentes. Le PAN pose la nécessité de penser la technique et le soin ensemble, et d’ainsi déprendre la question du devenir de la clinique autant du triomphalisme moderne de l’émancipation que du recueillement phénoménologique devant une expérience authentique du monde. Il s’agit, en somme, de réfléchir sur les pratiques, événements et formes de pouvoir qui composent ces « espaces intérieurs » que sont les réseaux cybermédicaux, dans tout leur vacarme, leur splendeur et leur insuffisance. / This thesis investigates the emergence of spaces of care in the era of digital globalization. It revolves around several lines of inquiry into the Pan-African e-Network Project (PAN), an eHealth network through which tertiary hospitals in India provide teleconsultation services and continuing medical education to health centres across the African continent. These lines of inquiry lead into a project in constant mutation in order to grasp its ontological versatility, outline its political relevance, assess its therapeutic value. PAN is a colossal, multifaceted enterprise. It involves the daily work of engineers, doctors, and managers who must tend to technical routines, hardware infrastructures, and patient treatments. At once the flagship of a resurgence in Indo-African cooperation and the consequence of India’s eHealth venture, the network is a poster child for neoliberal India, driven by technical and commercial ambitions that seek to position the nation at the heart of global developments. PAN also enacts a digital opening of the clinic, as it reconfigures the spatiality of healthcare access and delivery. A turnkey solution, it displays an insatiable quest for mastery; it is a massive yet largely underutilized infrastructure. PAN embodies an emergent object of political intervention: a prosperous, healthy, connected humanity. This examination of the Pan-African e-Network challenges teleological accounts of eHealth on several fronts. To the romantic conception of a fluid, seamless circulation of expertise and knowledge, it opposes the embeddedness, plasticity and sheer materiality of concrete practices. Whether one speaks of “apparatus” (Foucault), “networks” (Latour), or “spheres” (Sloterdijk), spaces of care have little to do with neutral, homogeneous surfaces, and rely on a multitude of local and immanent forces. PAN obliges us to consider technology and care together, untying the question of the “becoming of the clinic” from both the modern triumphalism of emancipation, and the phenomenological contemplation of an authentic experience of the world. The present challenge is to examine the practices, events, and forms of power that shape the “inner spaces” of eHealth networks, in all their turbulence, splendor, and inadequacies.

Sulla base della teoria delle Comunità di Pratica e dell'Azione Situata, la ricerca si propone come scopo generale lo studio delle dinamiche interattive, relazionali e comunicative legate all’introduzione di una Cartella clinica medico-infermieristica informatizzata da parte di Comunità di Pratica professionali, composte da medici ed infermieri. Il primo obiettivo è quello di studiare in un’ottica psicosociale la creazione (primo studio) e il funzionamento (secondo studio) di Comunità di Pratica professionali nate intorno alle Nuove Tecnologie, tenendo conto anche se e in quale misura una comunità che segue un nuovo paradigma di interazione sociale possa essere considerata una vera e propria Comunità di Pratica. Il secondo obiettivo è quello di affinare una metodologia di indagine psicosociale in riferimento alle dinamiche che si concretizzano all’interno delle Comunità di Pratica, senza dimenticare la dimensione dell’Identità/Soggettività. I risultati, in un'ottica esplicativa di comprensione delle dinamiche sottostanti all’essere parte di una Comunità di Pratica o all’iniziare a farne parte, hanno restituito interessanti risvolti dal punto di vista interpersonale e organizzativo, con particolare riferimento alla costituzione e allo sviluppo delle due Comunità di Pratica e agli aspetti comunicativi e identitari della relazione medico-infermiere. Il terzo e ultimo obiettivo è provare a rispondere al quesito: per le Comunità di Pratica è possibile parlare di ‘Soggettività di pratica’? Per fare questo, una riflessione teorica conclusiva si propone di collegare il costrutto di Comunità di Pratica ai recenti sviluppi teorici sulla Soggettività. / According to the Community of Practice and the Situated Action Theories, the general aim of the research is the evaluation of the interactive, relational and communicative dimensions of the introduction and use of an interactive clinical-nursing record by medical professionals (doctors and nurses) Communities of Practice. In particular, the two studies investigate, from a psychosocial perspective, the emergence (first study) and the process (second study) of Communities related to the New Technologies, estimating if this kind of communities can be properly considered as Communities of Practice, referring also to the Identity/Subjectivity dimension. The results offers interesting practical implications -from the interpersonal and organizational point of view- on communication and identity aspects of the relationship among colleagues and between doctors and nurses. The last objective is then to try to answer to the question if it’s possible to assume a “subjectivity of practice”: a conclusive theoretical proposal aims to rely the Community of practice theory to the recent progress in Subjectivity concept.

Les col•laboracions democratitzades a Internet, entenent-les com les eines participatives de la xarxa, o la Web 2.0, afecten en l'actualitat a nombrosos aspectes la nostra vida. Els acadèmics destaquen el potencial de la Web 2.0 per millorar l’aprenentatge o la salut, així com el seu continu impacte en sectors com el de la tecnologia de mitjans de comunicació. També plantegen un gran nombre de qüestions importants als professionals i estudiosos. Per exemple, la consideració crítica de la Web 2.0 com una bombolla o bé com un element més del màrqueting, que necessita d'una determinació del seu abast i naturalesa. Aquest mateix punt és aplicable a l'ús de la Web 2.0 en el sector sanitari, també anomenat com Medicina 2.0 o Sanitat 2.0. Referent a això, considerant el risc que el contingut generat per altres usuaris sigui utilitzat per prendre decisions relatives a la salut, i tenint en compte l'eficàcia no provada de la Web 2.0 com a instrument de la política sanitària, els acadèmics del tema conviden a la definició de millors models que es puguin aplicar a l'ús pràctic d'aquesta eina. Aquesta tesi es centra en l'estudi d'aquestes qüestions fonamentals, en un camp que es mou a gran velocitat, per darrera de la pràctica real, i que requereix la concertació d'una investigació interdisciplinària. Per tant, aquesta tesi incorpora set obres diferents que ofereixen àmplies perspectives sobre l'ús d'eines de col•laboració en la xarxa en el camp de l'atenció sanitària, cadascuna analitzant el tema amb una profunditat suficient com per seguir sent rellevant en un camp en ràpida evolució. Aquestes obres inclouen un examen d'(1) la Web 2.0 i (2) la Medicina 2.0, utilitzant l'anàlisi del contingut de milions de converses de la xarxa per identificar les principals qüestions pràctiques o teòriques i les tensions subjacents a cada concepte. Dos estudis addicionals analitzen (3) com i per què els metges fan servir les eines de la Web 2.0, i (4) com els metges busquen la informació en aquest context en constant moviment com és el d'Internet. Aquests dos estudis es basen en enquestes, diaris i entrevistes amb els metges que treballen en el Servei Nacional de Salut del Regne Unit. Tots dos destaquen resultats importants com ara models per a l'ús de la Medicina 2.0, o contribucions importants a la literatura com la connexió de la recerca cognitiva en la xarxa i la valoració de la informació en xarxa, tots dos camps sense connexió amb anterioritat a aquest treball. Tres estudis addicionals analitzen la web 2.0 des d'una perspectiva organitzacional, incloent (5) un estudi dels models de disseny de l'ús de la Web 2.0 en el sector farmacèutic, el qual detalla els millors models de pràctiques d'ús, i la seva clara relació amb els models de disseny de codi obert, i (6) també les estratègies d'innovació oberta al sector farmacèutic, on les eines de col•laboració en la xarxa permeten aquest tipus d'estratègies. Els dos últims estudis fan servir entrevistes amb 120 executius del sector farmacèutic analitzats a través d'anàlisi temàtic. Tots dos fan contribucions importants a la literatura mitjançant la caracterització de les estratègies d'innovació oberta i les implicacions per generar la capacitat d'absorció en el context d'innovació oberta. L'últim estudi (7) examina la Medicina 2.0 des de la perspectiva dels proveïdors de serveis de salut, per ajudar a la gestió d'ús de la Web 2.0 com un instrument per a millorar l’atenció sanitària. En general, hi ha moltes contribucions importants a la literatura, que en conjunt aconsegueixen ampliar el panorama de la Web 2.0 en l'assistència sanitària, i aporten consideracions especifiques a la literatura que abasta els sistemes d'informació, les ciències de la informació i la informàtica mèdica , així com la innovació oberta i l'estratègia. / Las colaboraciones democratizadas en Internet, entendiéndolas como las herramientas participativas de la red o la Web 2.0, afectan en la actualidad a numerosos aspectos nuestra vida. Los académicos destacan el potencial de la Web 2.0 para mejorar el eAprendizaje o la salud, así como su continuo impacto en sectores como el de la tecnología de medios de comunicación. También plantean un gran número de cuestiones importantes a los profesionales y estudiosos. Por ejemplo, la consideración crítica de la Web 2.0 como una burbuja o bien como un elemento más del marketing, que necesita de una determinación de su alcance y naturaleza. Este mismo punto es aplicable al uso de la Web 2.0 en el sector sanitario, también denominado como Medicina 2.0 o Sanitad 2.0. A este respecto y considerando el riesgo de que el contenido generado por otros usuarios sea utilizado para tomar decisiones relativas a la salud, y la eficacia no probada de la Web 2.0 como instrumento de la política sanitaria; los académicos del tema invitan a la definición de mejores modelos que se puedan aplicar al uso práctico de esta herramienta. Esta tesis se centra en el estudio de estas cuestiones fundamentales, en un campo que se mueve a gran velocidad, por detrás de la práctica real, y que requiere la concertación de una investigación interdisciplinaria. Por lo tanto, esta tesis incorpora siete obras distintas que ofrecen amplias perspectivas sobre el uso de herramientas de colaboración en la red en el campo de la atención sanitaria, cada una analizando el tema con una profundidad suficiente como para seguir siendo relevante en un campo en rápida evolución. Estas obras incluyen un examen de (1) la Web 2.0 y (2) la Medicina 2.0, utilizando el análisis del contenido de millones de conversaciones de la red, para identificar las principales cuestiones prácticas o teóricas y las tensiones que subyacen a cada concepto. Dos estudios adicionales analizan (3) cómo y por qué los médicos usan las herramientas de la Web 2.0, y (4) cómo los médicos buscan la información en este contexto en constante movimiento como es el de Internet. Estos dos estudios se basan en encuestas, diarios y entrevistas con los médicos que trabajan en el Servicio Nacional de Salud del Reino Unido. Ambos destacan resultados importantes tales como modelos para el uso de la Medicina 2.0, o contribuciones importantes a la literatura como la conexión de la búsqueda cognitiva en la red y la valoración de la información en red, ambos campos sin conexión con anterioridad al presente trabajo.Tres estudios adicionales analizan la Web 2.0 desde una perspectiva organizacional, incluyendo (5) un estudio de los modelos de diseño del uso de la Web 2.0 en el sector farmacéutico, el cual detalla los mejores modelos de prácticas de uso, y su clara relación con los modelos de diseño de la open source, y (6) y también las estrategias de innovación abierta en el sector farmacéutico donde las herramientas de colaboración en la red permiten este tipo de estrategias. Los dos últimos estudios emplean entrevistas con 120 ejecutivos del sector farmacéutico analizados a través de análisis temático. Ambos hacen contribuciones importantes a la literatura mediante la caracterización de las estrategias de innovación abierta y las implicaciones para generar la capacidad de absorción en el contexto de innovación abierta. El último estudio (7) examina la Medicina 2.0 desde la perspectiva de los proveedores de servicios de salud, para ayudar a la gestión de uso de la Web 2.0 como un instrumento para la gestión de una mejor atención sanitaria. En general, hay muchas contribuciones importantes a la literatura, que en conjunto logran ampliar el panorama de la Web 2.0 en la asistencia sanitaria, y aportan consideraciones específicas a la literatura que abarca los sistemas de información, las ciencias de la información, la informática médica, así como la innovación abierta y la estrategia. / Democratized internet collaborations, referring to participatory online tools or Web 2.0, now impact many aspects of people’s lives. Scholars note Web 2.0’s potential to improve eLearning or healthcare, and its ongoing impact in sectors such as tech-media. They also raise a plethora of important questions for practitioners and scholars, such as the criticism of Web 2.0 as hype or marketing term, which necessitates some determination of the scope and nature of Web 2.0. This holds equally for Web 2.0’s use in health care, denoted as Medicine 2.0 or Health 2.0. Moreover, given the risks of people using user-generated content for health decisions, and its unproven effectiveness as a health policy tool, scholars have called for best practice models of use. This thesis addresses these fundamental issues, in a field that is fast moving, behind actual practice, and that requires concerted inter-disciplinary research. Therefore, this thesis incorporates seven distinct works that provide broad perspectives on the use of online collaboration tools in healthcare, each analyzing a specific topic in enough depth to remain relevant in a fast moving field. These works include an examination of (1) Web 2.0 and (2) Medicine 2.0, using content analysis of millions of online conversations to surface the major practical or theoretical issues and tensions that underpin each concept. Two further studies examine (3) how and why doctors use Web 2.0 tools, and (4) how doctors search or forage for information in this evolving internet environment. These two studies rely on surveys, diaries and interviews from doctors working in the UK’s National Health Service (NHS). Both highlight important results, such as models for Medicine 2.0 use, or make important contributions to literature such as connecting the previously separate cognitive online search and internet information judgment literatures. Three further studies examine Web 2.0 from an organizational perspective, including (5) design patterns of Web 2.0’s use in global Pharma, which details best practice models of use and its clear link to Open Source design patterns, and (6) global Pharma’s Open Innovation strategies, where online collaboration tools enable these strategies. The latter two studies employ interviews with 120 pharmaceutical executives analyzed through thematic analysis. They make major contributions to literature by characterizing open innovation strategies and gleaning implications for Absorptive Capacity in the Open Innovation context. The final study (7) examines Medicine 2.0 form the perspective of health service providers, informing management using eHealth as an instrument for improved healthcare management. Overall, there are many major contributions to literature, which together achieve both a broad overview of Web 2.0 in healthcare, but also make specific additions to literature encompassing information systems, information science, medical informatics, and open innovation and strategy.

Background: Information Communication Technologies (ICT)-mediated support can reduce family caregiver burden and may bridge service gaps caused by time constraints and language or cultural barriers. (Non)-usage behaviour can be explained using Andersen’s Behavioural Model of Health Service Utilization, Venkatesh’s Unified Theory of Use and Acceptance of Technology, Eysenbach’s Law of Attrition, and Wilson’s and Chatman’s Information Behaviour Theories. Purpose: This study aimed to describe and explain (non)-usage behaviour of ehealth services among Chinese caregivers. Method: This two-phase study used a mixed methods design involving 46 Chinese caregivers who cared for a family member with dementia. Usability of the ICT tools designed in the study was tested. Phase I participants (N=28) had access to a bilingual information site and personalized email support from professionals. Phase II participants (N=18) were randomized to use one of three enhanced features. Pre- and post-intervention data were collected, and qualitative interviews were conducted. Results: The Phase I ICT tools supported the core functions without major usability issues. Perceived efforts to use the ICT-mediated services influenced the consent decisions of Phase I caregivers (p=.036). Caregivers initiated service earlier if they had a higher acceptance of the service (p=0.017). Frequent users of email support experienced a decline of perceived burden compared with an escalation of perceived burden by non-users (p=0.023). An older age, greater caregiving competence, and lower English or computer proficiency explained non-usage behaviour. Requirements were identified to enhance the Phase I ICT tools. In Phase II, a test of three enhanced features showed there was no major usability issue. The intervention study found the enhanced features did not influence email use as hypothesized. Qualitative analysis showed usage patterns were explained by caregiver needs, caregiving beliefs, personal capacity, social support, ICT factors, and style of use. Non-users preferred Chinese to English compared with users (p=0.046). Integrating the theories and empirical findings, three concepts were developed to explain (non)-usage behaviour: usage in context, usage paths, and stages of use. Conclusion: Usage and non-usage behaviour can be explained by the service needs in the caregiving context, the use of non-ICT-mediated resources, and the access barriers to Internet use. Use of ICT-based support can be beneficial to caregivers if they do not drop out of the service.

Background: Information Communication Technologies (ICT)-mediated support can reduce family caregiver burden and may bridge service gaps caused by time constraints and language or cultural barriers. (Non)-usage behaviour can be explained using Andersen’s Behavioural Model of Health Service Utilization, Venkatesh’s Unified Theory of Use and Acceptance of Technology, Eysenbach’s Law of Attrition, and Wilson’s and Chatman’s Information Behaviour Theories. Purpose: This study aimed to describe and explain (non)-usage behaviour of ehealth services among Chinese caregivers. Method: This two-phase study used a mixed methods design involving 46 Chinese caregivers who cared for a family member with dementia. Usability of the ICT tools designed in the study was tested. Phase I participants (N=28) had access to a bilingual information site and personalized email support from professionals. Phase II participants (N=18) were randomized to use one of three enhanced features. Pre- and post-intervention data were collected, and qualitative interviews were conducted. Results: The Phase I ICT tools supported the core functions without major usability issues. Perceived efforts to use the ICT-mediated services influenced the consent decisions of Phase I caregivers (p=.036). Caregivers initiated service earlier if they had a higher acceptance of the service (p=0.017). Frequent users of email support experienced a decline of perceived burden compared with an escalation of perceived burden by non-users (p=0.023). An older age, greater caregiving competence, and lower English or computer proficiency explained non-usage behaviour. Requirements were identified to enhance the Phase I ICT tools. In Phase II, a test of three enhanced features showed there was no major usability issue. The intervention study found the enhanced features did not influence email use as hypothesized. Qualitative analysis showed usage patterns were explained by caregiver needs, caregiving beliefs, personal capacity, social support, ICT factors, and style of use. Non-users preferred Chinese to English compared with users (p=0.046). Integrating the theories and empirical findings, three concepts were developed to explain (non)-usage behaviour: usage in context, usage paths, and stages of use. Conclusion: Usage and non-usage behaviour can be explained by the service needs in the caregiving context, the use of non-ICT-mediated resources, and the access barriers to Internet use. Use of ICT-based support can be beneficial to caregivers if they do not drop out of the service.

Ämnet för uppsatsen grundar sig i en ökad efterfrågan av att kunna införa teknik och informationsteknik (IT), som är testad och anpassad för en verksamhet redan innan införandet. Vidare finns det ett behov av att, genom nya innovationer, uppnå långsiktiga strategiska mål inom vård och omsorg. Därför har Sveriges innovationsmyndighet Vinnova startat en satsning på testbäddar inom vård och omsorg. En testbädd kan liknas vid en innovations- och testmiljö där samarbete mellan vårdpersonal, företag och forskning kan ske för att ta fram produkter, processer och tjänster som är anpassade till den miljö där dessa sedan ska tillämpas. Denna studie berör hur utveckling och organisering av en innovations- och testmiljö kan gå till och vilka utmaningar som finns. Vidare tar vi upp intressenters roller och behov i utvecklingen samt hur innovation kan stimuleras i en organisation. Detta har genomförts med hjälp av en fallstudie kring utvecklingen av en testbädd i Landstinget i Östergötland (LIÖ). Teorier inom områdena intressenter, utveckling och innovation används för att stödja analysen och skapa förståelse för vissa begrepp. Den empiriska undersökningen utförs genom semistrukturerade intervjuer med representanter från olika intressentgrupper till testbädd LIÖ. Analysen genomförs även med hjälp av dokumentstudier som en del i den empiriska undersökningen. Det empiriska materialet diskuteras i relation till den teoretiska referensramen för att uppnå ett kunskapsbidrag i form av en slutsats. Denna berör hur en innovations- och testmiljö kan utvecklas och organiseras, intressenternas roll och behov i utvecklingen samt hur innovationer kan genereras och utvecklas i organisationer. Med fallets hjälp kan praktiken ge ny kunskap om dessa områden inför kommande utvecklingsprojekt av liknande karaktär. / The topic of this paper is based on an increased demand for the introduction of technology and information technology (IT), which is better tested and adapted for a business before the implementation. Furthermore, there is a need that through new innovations, achieve long-term strategic objectives in the care sector. Therefore, the Swedish innovation agency Vinnova started a venture in test beds in healthcare. A test bed can be likened to an innovation and testing environment. In these, collaboration between healthcare professionals, businesses and research is done to develop products, processes and services that are adapted to the environment in which they are then applied. This study concerns the development and organization of an innovation- and testing environment and what the challenges are. It also concerns the roles and the needs of the stakeholders in the development and how innovation can be achieved in an organization. This has been studied by a case concerning the development of the testbed LIÖ in Östergötland County Council. Theories in the fields of stakeholders, development and innovation are used to support the analysis around these parts, and to create an understanding of some concepts. The empirical study is carried out through semi-structured interviews with representatives from various stakeholder groups to testbed LIÖ. The analysis is also carried out with the help of document studies as part of the empirical investigation. The empirical data are discussed in relation to the theoretical framework for achieving a knowledge contribution in the form of a conclusion. This affects how an innovation and test environment can be developed and organized, stakeholder roles and needs of the development and how innovations can be generated and developed in organizations. The study of the case can provide new knowledge in these areas for future development projects of similar nature.