Syftet med uppsatsen är att kartlägga behovet av en testbädd för telemedicinska produkter och att analysera krav som medicintekniska företag ställer på en testbäddsmiljö för samverkan med sjukvården. Målet har varit att konkretisera resultatet i en kommersialiseringsplan för Karolinska Testbädd för Telemedicin och eHälsa, vid Medicinsk Teknik på Karolinska Universitetssjukhuset. Vid genomförandet av undersökningen har totalt 19 intervjuer och ytterligare 6 telefonintervjuer genomförts med dels representanter från medicintekniska företag och sjukvården och dels med samarbetsstrukturer för medicinsk teknik och möjliga finansiärer. En enkätundersökning har genomförts för att kvantifiera resultatet från intervjuerna. Webbutskick har gjorts till 279 företag med verksamhet inom områdena medicinsk teknik, IT och telekom. Uppsatsen beskriver hur den kliniska forskningen inom området medicinsk teknik har förändrats de senaste decennierna och hur situationen ser ut idag. Utmaningar som den svenska hälso- och sjukvården står inför presenteras, som demografiska förändringar, ökade sjukvårdskostnader, dyrare behandlingsmetoder och färre kommersialiserade innovationer inom medicinsk teknik.  Omständigheter som påverkar produktutveckling för hälso- och sjukvården belyses, dels genom den regulatoriska gränsdragningen mellan IT-produkter och medicintekniska produkter och dels utifrån en genomgång av forskning inom produkt- och tjänsteutveckling och utifrån de frågor kring hur företag bedriver produktutveckling som ställts i intervjuerna och i webbenkäten. Resultatet visar att företagen i högsta grad är beroende av samarbete med sjukvården i olika faser av sin produktutvecklingsprocess och att flera företag uttrycker ett behov av en testbäddsstruktur. Företagen samarbetar med vården framförallt för att det möjliggör att utveckla mer vårdanpassade produkter. Samarbete med vården ger kortare utvecklingstider och därmed minskade utvecklingskostnader. Det förenklar även arbetet med validering av produkters funktionalitet. Flera företag har utarbetade samarbeten direkt in på vårdavdelningar, medan andra i dagsläget saknar nödvändiga samarbetsstrukturer. Studien har identifierat ett flertal företag som visat intresse för ett samarbete med Testbädden och ytterligare ett antal som har önskat att få mer information om vad Testbädden kan erbjuda. I kommersialiseringsplanen föreslås Karolinska Testbädd för Telemedicin och eHälsa fokusera på sin nisch samt vidareutveckla den kompetens som företagen saknar. Testbädden bör arbeta vidare med att utveckla både externa kontakter och den interna samverkansorganisationen på Karolinska för att möjliggöra effektiva, smidiga och kvalitativa samarbeten mellan företag och sjukhusets avdelningar. / The purpose is to study the demand for a testbed for telemedicine and to analyze the medical device-developing companies’ requirements on the testbed’s facilities when collaborating with the healthcare sector in their product development. The study’s aim is to result in a commercialization plan for Karolinska Testbed for telemedicine and eHealth, at the department of Biomedical Engineering at Karolinska University Hospital. During the study, 19 interviews and 6 telephone-interviews has been held with people from the medical device industry, hospitals, potential funders and collaboration structures which foster medical device development. A web-survey has been sent to 279 companies within the fields of medical technologies, IT and telecom, to quantify the results from the interviews. The study describes how the clinical research on medical technologies has changed over the last decades and what the situation is like today. Present and forthcoming challenges to the Swedish health care system is presented, like demographic changes, increasing healthcare-costs, expensive treatments and the scarcity of medical device innovations being commercialized. Obstacles affecting the medical device development are studied, including the regulatory differences between IT and medical devices. An analysis of the research on product and service development is also looked at from the perspectives on how the medical device companies develop their products, which is derived from both interviews and the web-survey. The result shows that medical device companies rely upon the ability to collaborate with the hospitals in different phases of their product development process and that there is an extensive need for a testbed structure amongst companies. The companies that collaborate with hospitals do it primarily because it makes their products more adaptive to functioning in the settings of healthcare, time to market and development costs can be decreased and it facilitates the process when validating the functionality of their products. Several companies have their ways of collaborating with hospital wards whilst others explicitly lack indispensable collaboration structures. The study has identified some companies which have shown interest in collaborating with Testbed Karolinska for telemedicine and eHealth and other ones whom wish to receive more information on what the testbed can offer them. In the commercialization plan it is suggested that Karolinska Testbed for telemedicine and eHealth shall focus on their niche and elaborate the competency which the companies doesn’t have. It is also suggested that the Testbed continues the work with developing the internal organization within Karolinska to enable efficient, flexible and qualitative collaboration between companies and the clinics at Karolinska University Hospital.

Quality online health information/knowledge is globally in high demand. Achieving such quality necessitates a multi-disciplinary requirements engineering approach that enables elicitation, analysis and representation of the viewpoints from a broad variety of related sources. These sources include health and health education/promotion professionals, health informaticians and application design experts, and health consumers, the primary users of such knowledge. In addition, maintaining and improving quality over time requires such a large set of viewpoints to be updated regularly. This dissertation endeavors to provide an enabling methodology to address the above needs specifically in the field of eHealth. This research was conducted in two steps. In the first step, the existing methods of requirements engineering applicable into our particular scope of eHealth applications, aimed at health promotion/education, were reviewed to develop a framework for knowledge requirements engineering. In the second step, the usability and usefulness of the proposed framework were evaluated throughout a four-phase study (0-III). During this study, knowledge requirements engineering was used to specify the pieces of information that should be included in a quality health Web site targeting university students. Within the established framework, requirements data was gathered from various sources, including literature, existing Web sites, and interviews with local health professionals and university students. The evaluation results showed that the pieces of information and health topics specified using the framework consistently matched those the subjects preferred. In addition, the findings provided evidence that such information, when used by health search engines to index and retrieve online health resources, helped the subjects choose the resources that actually matched their interest. Finally, the data showed a higher satisfaction of the subjects with the health Web site that was built based on the knowledge requirements specified, as compared to the other selected health Web sites. This dissertation makes significant contributions to the fields of health informatics, health promotion, and requirements engineering. It contributes to the field of health informatics by expanding the scope of requirements engineering to include the field of eHealth and knowledge provision. The approach presented illustrates how various viewpoints related to requirements knowledge should be elicited, analyzed, and reasoned to build valid knowledge requirements specifications representing viewpoints of all sources consulted. It also illustrates how such specifications can be used as a basis to build quality eHealth applications. In the field of health promotion, this dissertation demonstrates a knowledge provision methodology that is grounded in the models of health behaviour change. This methodology allows health educators to rationally and accurately specify not only the health topics of high interests to health consumers, but also the type of knowledge they would prefer to be provided in the related knowledge artifacts. More particularly, this research has specified the health knowledge content of preference to adolescent consumers. These specifications highlight the particular knowledge needs of this age group, which can be used as a basis for local to national health promotion activities targeting these consumers. Finally, the research contributes to the field of requirements engineering by illustrating an integrated requirements engineering approach that accommodates multiple viewpoints and allows transparent reasoning and representation of requirements. It is anticipated that the concept of knowledge requirements engineering introduced and discussed in this dissertation will open a new area of research and practice for health informaticians. Subsequently, the methodology demonstrated can be improved and further advanced to address the needs of other domains of health and health-related knowledge.

Inom Svensk hälso- och sjukvård sker en stor förändring i IT-infrastruktur. En nationell tjänsteplattform som ska möjligt delning av information mellan vårdgivare i olika regioner har implementerats. Flera landsting och regioner har implementerat liknande arkitekturer lokalt för att uppnå samma effekt även internt, men också för att underlätta uppkoppling till den nationella lösningen.Genom en kvalitativ fallstudie undersöker denna uppsats implementationen av en regional tjänsteplattform i Stockholms Läns Landsting med fokus på styrning. I en teoretisk undersökning behandlas teorier gällande IT inom offentlig hälso- och sjukvård, IT-governance, SOA och SOA-governance.Syftet med studien är att analysera och utvärdera teorier gällande SOA-governance i relation till styrning av en regional tjänsteplattform inom offentlig hälso- och sjukvård och på så sätt bidra till utveckling av aktuella teorier genom en diskussion gällande dess användbarhet inom en specifik sektor. Jag syftar också att bidra till utveckling av den studerade verksamheten genom att identifiera/prognostisera möjligheter och problem med aktuella styrningsstrukturer.Resultaten indikerar att utmaningar för att etablera SOA-governance inom offentlig hälso-och sjukvård främst härstammar ur organisationens natur. Exempelvis Politisk styrning eller lagstiftning. Ramverk för SOA-governance kan inte direkt hantera dessa utmaningar, men kan ge ett stöd genom struktur i arbetet samtidigt som de kan agera rådgivande gällande lösningar som fungerat i andra verksamheter. Rekommendationen är att tidigt i processen fastställa omfång av SOA-projektet, men också dess mål relativt verksamheten. Studien tyder också på att en ökad nytta kan erhållas genom att tidigt i processen etablera en styrande grupp som med ett tydligt mandat beslutar om standarder och säkerställer dess efterlevnad redan under etableringsprojektet.

This paper describes problems of eGovernment and proposes way to measure e-Government services. Described is the state of the Czech eGovernment in detail to selected projects and in international comparison. The description shows that the development is still ongoing, but in a much slower pace than in the electronically advanced countries. Main identified problem is inconsequent strategic management and resortism, which is constraining deployment of cross-resort projects. Based on the description of the current situation and on the international experiences, author offers specific recommendations to future development of the electronization of public administration in the Czech Republic. In response on management problems is in this paper proposed and tested methodology for measuring the effectiveness of e-Government services. This methodology is an objective procedure of measuring the effectiveness of e-services which is providing feedback for service providers. Testing of methodology evaluates three services from taxation agenda and highlights their weaknesses, including the proposal of corrective solutions.

Denna essä syftar till att ur filosofiska och idéhistoriska perspektiv belysa utmaningar och möjligheter med artificiell intelligens (AI) och digitalisering inom hälso- och sjukvården, med fokus på läkekonst, kropp, hälsa och ovisshet. Essän undersöker hur automatisering och digitala vårdformer omformar läkekonstens grund, nämligen mötet mellan patienten och läkaren. Genom en fenomenologisk kritik av AI och teknikens väsen, belyses skillnaden mellan människan och maskinen och hur den levda erfarenheten är situerad, förkroppsligad, fylld av mening och delad med andra. Essän utforskar hur situationsunik kunskap som praktisk klokhet, fronesis, samt ett reflekterande förnuft, intellectus,kan hantera den ovisshet som är inbäddad i det allmänmedicinska mötet. Essän belyser även hur digitalisering och AI passar väl med pågående marknadsanpassning av sjukvården, där homo economicus och homo digitalis båda omformar kropp och hälsa till mätbara resurser och data. Avslutningsvis lyfts etiska dilemman kring AI och digitalisering, samt vikten av praktisk och existentiell kunskap som förutsättningar för utvecklandet och designen av en teknik som syftar främja det mänskligt goda. / This essay aims to illuminate challenges and opportunities with artificial intelligence (AI) and digitalization in health care, focusing on the art of medicine, body, health and uncertainty. The theoretical framework is mainly within the fields of phenomenology and philosophical hermeneutics. The essay explores how automatization and digital health care are transforming the essence of medicine: the patient – physician encounter. By a phenomenological critique of AI and the essence of technology, the essay highlights the difference between machines and humans and how lived experience is situated, embodied, filled with meaning and shared with others. The essay explores how situational knowledge such as practical wisdom, phronesis, and reflective understanding, intellectus, can deal with the uncertainty that is embedded in the medical encounter in primary health care. The essay also highlights how digitalization and AI fit well with current market adaptation of health care, where homo economicus and homo digitalis both transform body and health into measurable resources and data. Finally, ethical dilemmas of AI and digitalization are highlighted, as well as the importance of practical and existential knowledge as preconditions for the development and design of a technology that aims to promote the human good.

Compte tenu des risques non-négligeables liés à la prise en charge des personnes souffrant de maladie d'Alzheimer sur la santé globale et le bien-être des aidants informels, l'OMS recommande fortement la mise en place d'interventions à leur égard. Bien que les programmes en ligne représentent un outil prometteur pour ces aidants surchargés, peu de recherches ont été menées sur leur conception et leur efficacité. Le but de cette thèse de doctorat était de contribuer à la connaissance et la compréhension des processus du développement et d'évaluation de ces interventions. Pour cela, quarante-neuf participants (12 professionnels de la santé, 6 aidants et 31 personnes âgées) ont participé au processus itératif de conception du programme Diapason centrée sur l'utilisateur. La dernière version a été évaluée dans un essai clinique randomisé, basé sur des méthodes de recherche mixtes. Quarante-neuf aidants informels de personnes atteintes de maladie d'Alzheimer ont été randomisés soit dans le groupe expérimental (n = 25) ou soit dans le groupe de contrôle (n = 24). Bien que les résultats portant sur l'efficacité du programme ne soient pas concluants, les personnes du groupe expérimental ont significativement augmenté leurs niveaux de connaissance de la maladie (p = 0,008 d' = 0,79). Par ailleurs, l'analyse qualitative a montré que les enfants des patients avaient donné un avis plus favorable que les épouses sur l'utilité du programme. Les résultats de ces travaux offrent des perspectives prometteuses pour ce type d'interventions, en particulier quand elles sont personnalisables et centrées sur les besoins des aidants. Ce travail permet de mieux appréhender les spécificités méthodologiques liées au développement et à l'évaluation des interventions des aidants. / Given the important consequences of caregiving on the overall health and wellbeing of informal caregivers, the WHO strongly recommends interventions for them. Although Internet-based programs represent a promising tool for overburdened caregivers, little research has been conducted about their design and efficacy. The purpose of this PhD dissertation was to contribute to the knowledge and understanding of the development, evaluation, and implementation process of these programs. For this purpose, we involved forty-nine participants (12 healthcare professionals, 6 caregivers, and 31 healthy older-adults) in the iterative user-centered design process for the development of the Diapason program. The latest version of this program was evaluated in a randomized clinical trial, based on mixed methods research. Forty-nine informal caregivers of persons with Alzheimer's disease were randomly assigned to the experimental (n=25) or control group (n=24). Although the results were non conclusive about the program's efficacy, the experimental group significantly improved their knowledge of the disease (p=0.008 d=0.79). Furthermore the qualitative analysis showed that children of patients were more positive than female spouses caregivers about the usefulness of the program. The findings of this research offer promising perspectives for this kind of interventions, particularly when individualized and centered on the needs of caregivers. This work allows for the understanding and analysis of specific methodological features to develop and evaluate caregivers' interventions.

[ES] La investigación de la presente tesis está motivada por el interés en conocer el impacto en el uso de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC's) en pacientes con una enfermedad mental grave y crónica, mediante la experimentación realizada con la aplicación web e-Terapia para el control y seguimiento de la sintomatología de pacientes con un Trastorno Bipolar. Esta aplicación ha sido desarrollada por el Servicio de Psiquiatría y Psicología Clínica del Hospital Universitario y Politécnico la Fe de Valencia y se emplea actualmente en el tratamiento psicosocial de pacientes que reúnen una serie de requisitos como estar en estado estable al inicio de la participación, el compromiso de seguir el programa psicoterapéutico programado por el Hospital, disponer de un dispositivo ubicuo inteligente y estar familiarizado con el uso de aplicaciones móviles. Los estudios previos realizados por el doctorando han intentado valorar por un lado, el grado de satisfacción de un grupo de pacientes con una enfermedad mental de carácter crónico al enfrentarse al manejo de herramientas digitales multimedia para su formación educacional, laboral y terapéutica, y por otro, valorar el grado de usabilidad y accesibilidad empleados en aplicaciones informáticas para evaluar y analizar las limitaciones concretas de este tipo de personas, con la finalidad de comprender mejor las barreras que potencian la Brecha Digital para estos colectivos, y buscarles una solución a través de los criterios de usabilidad y accesibilidad adaptados a las necesidades de personas con una enfermedad mental, que complementen las pautas generales de diseño y programación utilizados actualmente. Si bien es cierto que existen numerosas investigaciones en el ámbito médico y sanitario sobre las necesidades, adecuación e impacto de las TIC en colectivos con alguna discapacidad física, existe aún una importante carencia de estudios científicos que valoren y analicen la accesibilidad real en la utilización de las nuevas tecnologías en personas con algún tipo de discapacidad mental, y más concretamente en personas con una enfermedad mental grave y crónica como el Trastorno Bipolar. A nivel social, es muy importante desarrollar herramientas y aplicaciones interactivas que permitan el control directo y eficaz de las personas con trastornos relacionados con la Salud Mental. Estas herramientas o aplicaciones deben estar orientadas a cumplir con una serie de requisitos funcionales y estéticos de interfaz de comunicación hombre-máquina desde el punto de vista de la usabilidad, la accesibilidad y la Experiencia de Usuario (UX), proporcionando así una información valiosa tanto para diseñadores, ingenieros informáticos y programadores como para el personal sanitario involucrado en el desarrollo de nuevos instrumentos de ayuda y control. Mediante el presente trabajo de tesis, no solo se ha recopilado una serie de pautas a seguir para mejorar la Experiencia de Usuario (UX) con e-Terapia que se aplicarán en un futuro próximo para actualizar esta herramienta imprescindible para el tratamiento psicosocial de pacientes con Trastorno Bipolar. La importancia de aumentar la adherencia de los pacientes a dicha aplicación, repercute directamente en su estado mental y en su calidad de vida, lo que obliga a ir mejorando poco a poco este tipo de aplicaciones con la ayuda de los propios pacientes para conocer de primera mano, cómo se sienten al utilizarla. / [CA] La investigació de la present tesi està motivada per l'interés a conéixer l'impacte en l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC's) en pacients amb una malaltia mental greu i crònica, per mitjà de l'experimentació realitzada amb l'aplicació web e-Terapia per al control i seguiment de la simptomatologia de pacients amb un Trastorn Bipolar. Esta aplicació ha sigut desenvolupada pel Servei de Psiquiatria i Psicologia Clínica de l'Hospital Universitari i Politècnic la Fe de València i s'empra actualment en el tractament psicosocial de pacients que reunixen una sèrie de requisits com estar en estat estable a l'inici de la participació, el compromís de seguir el programa psicoterapèutic programat per l'Hospital, disposar d'un dispositiu intel·ligent i estar familiaritzat amb l'ús d'aplicacions mòbils. Els estudis previs realitzats pel doctorand han intentat valorar d'una banda, el grau de satisfacció d'un grup de pacients amb una malaltia mental de caràcter crònic a l'enfrontar-se al maneig de ferramentes digitals multimèdia per a la seua formació educacional, laboral i terapèutica, i d'un altre, valorar el grau d'usabilitat i accessibilitat empleats en aplicacions informàtiques per a avaluar i analitzar les limitacions concretes d'este tipus de persones, amb la finalitat de comprendre millor les barreres que potencien la Bretxa Digital per a estos col·lectius, i buscar una solució a través dels criteris d'usabilitat i accessibilitat adaptats a les necessitats de persones amb una malaltia mental, que complementen les pautes generals de disseny i programació utilitzats actualment. Si bé és cert que hi ha nombroses investigacions en l'àmbit mèdic i sanitari sobre les necessitats, adequació i impacte de les TIC en col·lectius amb alguna discapacitat física, existix encara una important carència d'estudis científics que valoren i analitzen l'accessibilitat real en la utilització de les noves tecnologies en persones amb algun tipus de discapacitat mental, i més concretament, en persones amb una malaltia mental greu i crònica com el Trastorn Bipolar. A nivell social, és molt important desenvolupar ferramentes i aplicacions interactives que permeten el control directe i eficaç de les persones amb trastorns relacionats amb la Salut Mental. Estes ferramentes o aplicacions han d'estar orientades a complir amb una sèrie de requisits funcionals i estètics d'interfaç de comunicació home-màquina des del punt de vista de la usabilitat, l'accessibilitat i l'Experiència d'Usuari (UX), proporcionant així una informació valuosa tant per a dissenyadors, enginyers informàtics i programadors com per al personal sanitari involucrat en el desenvolupament de nous instruments d'ajuda i control. Per mitjà del present treball de tesi, no sols s'ha recopilat una sèrie de pautes que s'han de seguir per a millorar l'Experiència d'Usuari (UX) amb e-Terapia que s'aplicaran en un futur pròxim per a actualitzar esta ferramenta imprescindible per al tractament psicosocial de pacients amb Trastorn Bipolar. La importància d'augmentar l'adherència dels pacients a la dita aplicació, repercutix directament en el seu estat mental i en la seua qualitat de vida, la qual cosa obliga a anar millorant a poc a poc este tipus d'aplicacions amb l'ajuda dels propis pacients per a conéixer de primera mà, com se senten a l'utilitzar-la. / [EN] The research of this thesis is motivated by an interest in understanding the impact of the use of Information and Communication Technology (ICT) for patients with severe and chronic mental illness, through experimentation carried out with the web application e-Therapy for the control and monitoring of the symptoms of patients with Bipolar Disorder. This application was developed by the Psychiatry and Clinical Psychology Service of La Fe University and Polytechnic Hospital of Valencia, and is currently used in the psychosocial treatment of patients who meet a series of requirements such as being in a stable state at the beginning of participation, having the commitment to follow the psychotherapeutic program programmed by the Hospital, having unrestricted access to a smart device, and being familiar with the use of mobile applications. Previous studies carried out by the doctoral student have attempted to assess, on the one hand, the degree of satisfaction of a group of patients with chronic mental illness when facing the use of digital multimedia tools for their educational, occupational and therapeutic training, and on the other hand, the degree of usability and accessibility of computer applications used to evaluate and analyze the specific limitations of this type of person in order to better understand the barriers that increase the Digital Divide for these groups, and seek a solution through the usability and accessibility criteria adapted to the needs of people with mental illness, which complement the general design and programming guidelines currently in place. Although it is true that there are numerous investigations in the medical and health field on the needs, adequacy and impact of ICT in groups with some physical disability, there is still a significant lack of scientific studies that assess and analyze real accessibility in the use of new technologies in people with some type of mental disability, and more specifically in people with a severe and chronic mental illness such as Bipolar Disorder. At a social level, it is extremely important to develop interactive tools and applications that allow direct and effective control of people with disorders related to Mental Health. These tools or applications must be aimed at meeting a series of functional and aesthetic human-machine communication interface requirements from the point of view of usability, accessibility and User Experience (UX), thus providing valuable information both for designers, computer engineers and programmers as well as healthcare personnel involved in the development of new instruments for help and control. As a result of this thesis project, a series of guidelines has been compiled which can be followed to improve the User Experience (UX) with e-Therapy. These guidelines will be applied in the near future to update this essential tool for the psychosocial treatment of patients with Bipolar Disorder. The importance of increasing patients' adherence to this application has a direct impact on their mental state and quality of life, which means that this type of application is gradually improving with the help of the patients themselves by allowing researchers to get to know how patients feel when they are using it. / Prefasi Gomar, S. (2020). Evaluación de la experiencia de usuario (UX) mediante la aplicación móvil e-terapia orientada al control de la sintomatología en personas con trastorno bipolar [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/158556 / TESIS

Stroke is a leading cause of disability worldwide, and access to rehabilitation is crucial for recovery. This study examines the potential of digital technologies to improve the rehabilitation experience of stroke survivors in Scania, Sweden. The use of digital tools and telerehabilitation in stroke rehabilitation in Scania remains largely unexplored. Through qualitative interviews with 12 stroke survivors, 1 stroke survivor relative, and 6 healthcare professionals, this study identifies four key themes that play a significant role in the rehabilitation process: Access to care and rehabilitation, Motivation, Psychological and emotional needs, and Social support net. Based on these findings, the study proposes several "digital suggestions" to improve the rehabilitation process, including utilizing digital physio- and occupational therapy and improving alignment between various digital systems within the region. The study emphasizes the importance of individual adaptation in stroke rehabilitation, which aligns with the overarching goal of Swedish healthcare to provide patientcentered care. The findings of this study can inform future work with digital opportunities in Scania's stroke care and rehabilitation, potentially leading to better outcomes for stroke survivors.

Bakgrund: Den omänskliga faktorn kan vara en riskfaktor för verksamhetsnyttan, goda arbetsmiljön, säkerheten och hållbarheten i hälso- och sjukvården. Några av anledningarna till att Artificiell Intelligens (AI) har börjat bli realistiskt inom hälso- och sjukvården är datorernas ökade prestanda och tillgång till stora mängder data. AI har potential att fungera som ett verktyg för att implementera digitaliseringen inom hälso- och sjukvården, samtidigt som den mänskliga närvaron kan bevaras. Syfte: Undersöka hur vårdpersonalen förhåller sig till användningen av AI-system och deras upplevelse av kontroll och ansvar. Metod: Kvalitativ design används och semistrukturerade intervjuer genomfördes. Inledningsvis användes allmänna frågor för att fånga informanternas tidigare och nuvarande erfarenhet av AI-system i hälso- och sjukvården. Därefter utformades fortsatta frågor enligt vinjettmetoden. Kvalitativ analysmetod användes för att tolka intervjuerna. Resultat: Analysen resulterade i sex kategorier som belyser olika aspekter av vårdpersonalens samarbete med AI-system inom hälso- och sjukvården. Dessa kategorier inkluderar kontrollbehov, samstämmighet, prestation, övervakning, kunskap och prioritering. Diskussion: Motsats till AI kan människor hållas ansvariga för sina beslut och för de beslut som fattas av AI-system. Inom sjukvården upplever vårdpersonalen ett gemensamt helhetsansvar för patientvården, oavsett lagar och regler. Vetskapen om att behöva möta patienter eller anhöriga och framföra dåliga nyheter, är det som verkligen sätter ansvaret i perspektiv. Vid felaktigheter påverkas hela vårdteamet, även om de inte själva orsakat felet. I framtiden kommer vårdpersonalens roll att gå från att vara bedömare till att vara övervakare. Denna förändring kan dock orsaka problem, eftersom vårdpersonalens kontrollbehov för AI-system minskar i akuta situationer. I dessa situationer fokuserar vårdpersonalen på att normalisera situationen och prioriterar bort allt annat. Beslut som fattas görs med medvetenheten om att de sannolikt behöver omprövas när situationen har stabiliserats. Detta problematiserar den nya rollen som övervakare, eftersom vårdpersonalen i dessa situationer egentligen borde ha större fokus på att se till att AI-systemet fungerar korrekt. Slutsats: Det är osannolikt att vårdpersonalen kommer att kunna hantera de snabba och komplexa beslut som AI-systemet gör. Det kommer kräva ökad kunskap från vårdpersonalen för att identifiera situationer där AI-systemet kan göra fel och i händelse av en akut situation kommer personalen att prioritera detta över andra åtaganden. För att etablera ett samarbete mellan människa och maskin inom vården krävs utbildning och förståelse för det skifte som sker för vårdpersonalens roll, att gå från bedömning till övervakning av AI-systemen. / Background: The inhumane factor can be a risk factor for operational benefit, good working environment, safety and sustainability in healthcare. Some of the reasons why Artificial Intelligence (AI) has started to become realistic in healthcare are the increased performance of computers and access to large amounts of data. AI has the potential to act as a tool to implement digitization in healthcare, while preserving the human presence. Purpose: Investigate how healthcare professionals relate to the use of AI systems and their experience of control and responsibility. Method: Qualitative design is used and semi-structured interviews were conducted. Initially, general questions were used to capture the informants' previous and current experience with AI-systems in healthcare. Further questions were then designed according to the vignette method. Qualitative analysis method was used to interpret the interviews. Results: The analysis resulted in six categories that highlight different aspects of healthcare professionals collaboration with AI-systems in healthcare. These categories include control needs, compliance, performance, monitoring, knowledge, and prioritization. Discussion: Unlike AI, humans can be held accountable for their decisions and for the decisions made by AI-systems. In healthcare, the healthcare professionals experience a shared overall responsibility for patient care, regardless of laws and regulations. The knowledge of having to meet patients or relatives and deliver bad news is what really puts the responsibility into perspective. In the event of errors, the entire healthcare team is affected, even if they did not cause the error themselves. In the future, the role of healthcare professionals will change from being an assessor to instead monitor the AI-system. However, this change can cause problems, as healthcare professionals control needs for AI-systems are reduced in emergency situations. In these situations, the healthcare professionals focus on normalizing the situation and deprioritises everything else. Decisions that are made are made with the awareness that they will likely need to be reconsidered once the situation has stabilized. This problematizes the new role of supervisor, because in these situations the healthcare professionals should really be more focused on making sure the AI-system is working correctly. Conclusion: It is unlikely that healthcare professionals will be able to handle the rapid and complex decisions made by the AI-system. It will require increased knowledge from the healthcare professional, to identify situations where the AI system can make mistakes and in the event of an emergency, the staff will prioritize this over other commitments. In order to establish a collaboration between humans and machines in healthcare, training and understanding of the shift that is taking place for the role of the healthcare professionals, to go from assessment to monitoring of the AI systems, is required.

No description available.