Els carcinomes són tumors d'origen epitelial que constitueixen aproximadament el 90% dels tumors humans. La progressió tumoral implica diferents etapes: creixement del tumor primari, invasió local, intravasació, extravasació i proliferació de les cèl·lules tumorals en un nou òrgan on formen un tumor secundari o metàstasi. Són, precisament, les metàstasis la principal causa de mort dels malalts de càncer.La invasió local dels carcinomes requereix la pèrdua de l'expressió o de la funció de la molècula d'adhesió cadherina E, la qual és un supressor d'invasió. A més, el procés d'invasió també va acompanyat de la pèrdua d'altres marcadors epitelials, de l'adquisició de marcadors mesenquimals i de l'augment de les propietats migratòries i invasives. Aquests canvis tenen un gran paral·lelisme amb la conversió fenotípica que té lloc durant el desenvolupament embrionari i que s'anomena transició epiteli-mesènquima (TEM). El principal mecanisme que regula el silenciament de la cadherina E és la repressió transcripcional, i recentment s'han caracteritzat diversos factors de transcripció que a través de la seva interacció amb les caixes E (de seqüència CANNTG) del promotor de la cadherina E reprimeixen la seva expressió: Snail, Slug, E47, Twist, ZEB-1 i ZEB-2. L'expressió estable de Snail o E47 en les cèl·lules epitelials Madin Darby Canine Kidney (MDCK) indueix un procés de TEM complet, però no es coneix el mecanisme. Moltes de les alteracions que es donen en la TEM poden ser explicades com a conseqüència de la repressió de la cadherina E, però altres events cel·lulars, independents de la dissociació cel·lular, contribuirien també a la iniciació i completació del procés. Per aquest motiu, en aquesta Tesi s'ha realitzat l'anàlisi de l'expressió gènica diferencial mitjançant RAP-PCR i microarrays de cDNA per identificar gens implicats en el procés de TEM induït per Snail o E47. Així, s'han trobat gens que codifiquen per proteïnes relacionades amb diverses funcions cel·lulars com cicle cel·lular, apoptosi, metabolisme o senyalització, però el grup majoritari és el de gens implicats en migració i invasió (adhesió cel·lular, citoesquelet, matriu extracel·lular -MEC- i proteases de MEC). Aquest estudi mostra a més que l'expressió estable de Snail o E47 en les cèl·lules MDCK indueix programes genètics en part comuns i en part específics, suggerint el paper diferencial d'aquests dos factors de transcripció en la progressió tumoral. Per altra banda, s'ha estudiat el mecanisme que regula la sobreexpressió de la metal·loproteasa MMP-9 i del factor de transcripció Id-1 que es dóna en la TEM induïda tant per Snail com per E47. L'activació transcripcional de MMP-9 és induïda per Snail i E47 de forma indirecta i mediada per altres factors de transcripció tals com Ets-1 i Sp1 que s'uneixen a la regió proximal del promotor formant un multicomplexe, i NFkB/p65 que interacciona amb una regió més distal. En canvi, l'activació transcripcional d'Id-1 és regulada principalment a través de la segona caixa E del promotor humà que interacciona amb E47. Pel que fa a Snail, no hem pogut confirmar si s'uneix directament a aquest element o indueix l'expressió d'un altre factor de transcripció capaç d'unir-s'hi. També és important la caixa GC adjacent a la caixa E que recluta Sp1. Tant l'activació de MMP-9 com d'Id-1 és regulada per la via Erk/MAPK (activada per Snail i E47) que fosforila almenys Sp1. Aquests resultats juntament amb l'expressió coneguda de Snail i E47 en línies cel·lulars de carcinoma podrien explicar la sobreexpressió de MMP-9 i Id-1 en molts tumors. / Carcinomas are tumors of epithelial origin that comprise approximately 90% of human tumors. Tumor progression is a multistep process: growth of primary tumor, local invasion, intravasation, extravasation and proliferation of malignant cells in a new organ where they form a secondary tumor or metastasis. Metastasis are the main cause of death of cancer patients.Local invasion of carcinomas requires loss of E-cadherin expression or function, which is an adhesion molecule and a well established invasion supressor. In addition, invasion process is accompanied by loss of other epithelial molecules, acquisition of mesenquimal markers and gain of migratory and invasive properties. These changes have many parallels with the phenotypic conversion that takes place during embryonic development known as epithelial-mesenquimal transition (EMT). The main mechanism that regulates E-cahderin silence is transcripcional repression, and recently several transcription factors have been characterized as E-cadherin repressors through their interaction with the E-boxes (of sequence CANNTG) of the promoter: Snail, Slug, E47, Twist, ZEB-1 and ZEB-2.Stable expression of Snail or E47 in Madin Darby Canine Kidney (MDCK) epithelial cells induce a complete EMT, but the mechanism that govern it is not known yet. Some of the alterations that occur during EMT can be explained as a consequence of E-cadherin repression, but other cellular events, independent from cellular dissociation, may contribute to the initiation and completion of the process. For this reason, in this Thesis we made a differential expression analysis by RAP-PCR and cDNA microarrays to identify genes implicated in Snail and E47 induced EMT. Thus we found genes related to different cellular functions such as cellular cycle, apoptosis, metabolism and signaling, but the great group was composed by genes implicated in migration and invasion (cellular adhesion, cytoskeleton, extracellular matrix -EMC- and EMC proteases). This study shows that Snail or E47 expression in MDCK cells induce common and specific genetic programs, suggesting a differential role for these transcription factors in tumor progression.On the other hand, we studied the mechanism that regulates metalloprotease MMP-9 and transcription factor Id-1 upregulation in Snail and E47 induced EMT. Snail and E47 induced activation of MMP-9 is indirect and mediated by other transcription factors such as Ets-1 and Sp1 that bind to the proximal region of promoter forming a multicomplex, and NFkB/p65 that interacts with a more distal region. On the contrary, Id-1 transcriptional activation is regulated mainly through the second E-box of human promoter that recruits E47. At the moment, we have not been able to confirm whether Snail binds directly to this element or it induces the expression of another factor that interacts with the E-box. It is also important the GC-box adjacent to this E-box that binds Sp1. Either MMP-9 or Id-1 activation are regulated by Erk/MAPK pathway(activated by Snail and E47) that phosphorilates at least Sp1. These results together with known expression of Snail and E47 in carcinoma cell lines may explain MMP-9 and Id-1 upregulation in tumors.

THESIS SUMMARY:GENERAL AIMThe general aim of this thesis was to study the generation of contractile force by human alveolar epithelial cells in culture in response to biochemical or mechanical stimuli using traction microscopy.SPECIFIC AIMS1. To implement a traction microscopy setup to measure the contractile force generated by human alveolar epithelial cells in culture.1.1. To implement and validate a software to determine the deformation field induced by adhered cells on the elastic substrate, following previously described algorithms.1.2. To implement and validate a software to determine the traction field induced by adhered cells and other contractility parameters, following previously described algorithms.1.3. To implement a software to determine the contour of an adhered cell from a brightfield or phase contrast image of the cell.2. To study the contractile response of human alveolar epithelial cells in response to thrombin.2.1. To determine the gel substrate conditions and gel fabrication procedure which enable suitable cell culture and optimal detection of traction forces exerted by human alveolar epithelial cells. These gel conditions include: concentration of polyacrilamide gel components to provide optimal gels stiffness; concentration of fluorescent beads to optimally compute gel deformation; and suitable gel coating to enable cell attachment.2.2. To determine the gel elastic properties (Young's modulus) by atomic force microscopy.2.3. To measure the time-course of the contractile response to thrombin challenge.2.4. To study the distribution of contractile forces exerted by adhered cells before and after thrombin stimulation.2.5. To measure actin polymerization and reorganization induced by thrombin challenge.2.6. To study the role of the actin cytoskeleton in the contractile response to thrombin by pre-treatments with cytochalasin D.2.7. To study the role of pathways signalling MLC phosphorilation in the contractile response to thrombin by pre-treatments with ML7 and Y-27632.3. To study the contractile response of human alveolar epithelial cells subjected to stretch.3.1. To determine a suitable gel substrate that firmly attaches to a flexible membrane, allowing biaxial stretch application (max ~15%) and cell culture.3.2. To determine the gel elastic properties (Young's modulus) of the gel at different strain levels by atomic force microscopy.3.3. To implement and validate a stretching device to apply controlled biaxial and uniform strains to cultured cells and simultaneously measure contractile forces by deforming the gel substrate to which they are adhered.3.4. To adapt the existing traction microscopy algorithms and software to allow computation of large bead displacements (~20 μm) and corresponding stretch fields.3.5. To measure contractile forces exerted by human alveolar epithelial cells before, during and after being subjected to a stepwise deformation of up to 11.5% linear strain.3.6. To assess the role of actin polymerization in the contractile response to stretch.3.7. To assess the role of actomyosin crossbridges attachment or detachment in the contractile response to stretch.3.8. To assess temporal changes in cell contractility after stretch release. / "Estudi de la contracció de cèl·lules epitelials alveolars en resposta a estímuls inflamatoris i de deformació mitjançant microscopia de tracció"TEXT:L'epiteli alveolar forma una barrera cel·lular semipermeable entre l'espai alveolar i l'interstici del pulmó, permetent l'intercanvi gasós a la vegada que restringeix el pas de líquid, macromolècules i cèl·lules cap a l'alvèol. El trencament de la monocapa, degut a la formació de forats entre cèl·lules adjacents, pot donar lloc a l'augment de la permeabilitat i l'entrada de líquid a l'alvèol, característics del dany pulmonar agut. La integritat de la monocapa epitelial es regeix per un equilibri dinàmic de forces als punts d'unió cèl·lula-cèl·lula, i cèl·lula-matriu. Les forces en joc es divideixen en una component de tensió centrípeta i una component d'adhesió centrífuga. La component centrípeta es deguda a les forces de contracció generades activament per la maquinària contràctil cel·lular i el retrocés passiu degut a la deformació cíclica a la que es troben sotmeses les cèl·lules alveolars durant la respiració. Per tal de garantir la integritat de la monocapa, les forces d'adhesió han de ser capaces de contrarestar la tensió centrípeta. L'equilibri de forces als punts d'unió pot veure's compromès degut a estímuls inflamatoris o bé mecànics.El projecte de tesi es centra en el paper de les forces actives de contracció sobre la integritat de la monocapa alveolar en resposta a estímuls característics del dany pulmonar agut. Per tal d'estudiar aquesta component contràctil, el present projecte ha utilitzat la microscopia de tracció. Aquesta tècnica permet mesurar la força que cèl·lules adherents aïllades realitzen sobre el seu substrat, així com la seva distribució espaial i evolución temporal. La tècnica consisteix en cultivar cèl·lules adherents sobre substrats elàstics que contenen microesferes fluorescents. Comparant la posició de les microesferes quan la cèl·lula es troba adherida al substrat i un cop aquesta ha estat desenganxada amb tripsina, podem calcular la força que la cèl·lulaadherent realitzava sobre el substrat.El projecte de tesi inclou dos estudis concrets, dedicats a dos estímuls característics de dany pulmonar agut als qual poden trobar-se sotmeses les cèl·lules epitelials alveolars. El primer estudi (secció 3) es centra en l'efecte que el mediador inflamatori trombina provoca sobre la realització de forces contràctils per part de cèl·lules alveolars epitelials. El segon estudi (secció 4) es centra en la resposta contràctil de cèl·lules alveolars epitelials a l'aplicar deformacions externes, simulant les condicions de respiració mecànica que requereixen molts pacients amb dany pulmonar agut.

El mal pronòstic en una neoplàsia epitelial està associada a l'adquisició de característiques mòbils o invasives per part de les cèl·lules canceroses. Aquesta transformació morfològica es denomina transició epiteli-mesènquima (TEM). Snail és un factor de transcripció implicat en aquest procés, responsable de reprimir l'expressió de l'E-cadherina. Aquest treball demostra que Snail té la capacitat de reprimir l'expressió de MUC1 i VDR a través de la seva unió directa a caixes de reconeixement situades en els diferents promotors proximals. A més, la sobreexpressió d'Snail en diverses línies cel·lulars provoca un augment dels nivells d'ARNm de ZEB1 i un increment de l'activitat del seu promotor. L'activitat del promotor mínim d'Snail i els seus nivells d'ARNm depenen de la senyalització d'ERK. Finalment, hem demostrat que Snail i WT1, un regulador positiu de l'expressió de l'E-cadherina, competeixen per unir-se al promotor de l'E-cadherina i regular la seva transcripció. / The poor prognosis in epithelial neoplasia is associated with the acquisition of motile or invasive properties by the cancerous cells. This morphological transformation is often referred to as epithelial to mesenchymal transition (EMT). The Snail transcription factor is involved in this process by repressing the expression of E-cadherin. In this study we demonstrate the capacity of Snail to repress both MUC1 and VDR transcription by direct binding to specific sequences within their proximal promoter. Moreover, Snail overexpression in several cell lines induces ZEB1 mRNA and increases its promoter activity. The activity of the Snail minimal promoter is dependent on the ERK signaling pathway. Finally, we have demonstrated that Snail and WT1, a positive regulator of E-cadherin expression, compete for the binding to the E-cadherin promoter in order to regulate its transcription.

In the intestinal epithelium, Wnt signaling drives the expression of the genes encoding tyrosine kinase receptors EphB2 and EphB3 and represses the expression of their membrane-tethered ligands, ephrin-Bs. Eph-ephrin interactions result in cellular repulsion and are involved in boundary formation. The project of this thesis is to understand the mechanism by which EphB−ephrin-B signals restrict cell positioning of cell types (cell sorting) in the normal intestinal epithelium and suppress colorectal cancer (CRC) progression beyond the earliest stages. We have demonstrated that at the onset of CRC EphB receptors impair the expansion of tumor cells through a mechanism dependent on E-cadherin–mediated adhesion. We show that EphB-mediated compartmentalization restricts the spreading of EphB+ tumor cells into ephrin-B1+ territories in vitro and in vivo. Our results indicate that CRC cells must silence EphB expression to avoid repulsive interactions imposed by normal ephrin-B1+ intestinal cells at the onset of tumorigenesis. We have discovered that cell sorting is the outcome of two integrated mechanisms: cell contraction/repulsion and differential cell adhesion. The latter is the driving force to induce EphB/ephrin-B−mediated cell compartmentalization. We have developed in vitro models to analyze the mechanisms that induce E-cadherin remodeling upon EphB activation. We found RhoA, p120-catenin and the metalloproteinase ADAM10 as downstream effectors of EphB signaling involved in the control of cell sorting in CRC cells. / A l'epiteli intestinal, la ruta de senyalització Wnt indueix l'expressió dels gens que codifiquen per als receptors tirosina kinasa EphB2 i EphB3 i reprimeixen la dels seus lligands transmembrana, efrines de tipus B. Les interaccions Eph-efrina causen repulsió cel·lular i estan implicades en la formació de fronteres entre compartiments. La finalitat d'aquesta tesi és entendre el mecanisme pel qual la senyalització per EphB−efrina-B restringeix el posicionament dels diferents tipus cel·lulars a l'epiteli intestinal normal i suprimeix la progressió del càncer colorectal (CRC) en els primer estadis. Hem demostrat que, a l’inici del CRC, els receptors EphB restringeixen l'expansió de les cèl·lules tumorals a través d'un mecanisme depenent d'adhesió intercel·lular a través d’E-cadherina. En aquest treball es mostra in vitro i in vivo que la compartimentalització mitjançada per la senyalització dels receptors EphB restringeix l’invasió de les cèl·lules tumorals EphB+ als territoris efrina-B+. Aquests resultats indiquen que les cèl·lules de CRC han de silenciar l’expressió d'EphB per evitar les interaccions repulsives imposades per les cèl·lules intestinals normals efrina-B+ circumdants al començament del procés de tumorigènesi. Hem pogut discernir que el reordenament cel·lular per senyals EphB−efrina-B és el resultat de dos mecanismes integrats: la contracció/repulsió intercel·lular i l’adhesió diferencial entre diferents poblacions cel·lulars. Aquesta última és la força principal que condueix a la compartimentalització cel·lular mitjançada per EphB−efrina-B. Hem desenvolupat models in vitro per analitzar els mecanismes que provoquen el remodelament de la E-cadherina sota la senyalització per EphB. Presentem RhoA, p120-catenina i ADAM10 com a efectors de la senyalització de la ruta EphB implicats en el control de la compartimentalització cel·lular en el CRC.

Tesi realitzada a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC IDIBAPS) / Les patologies renals s’han convertit en una problemàtica a nivell mundial, en l’actualitat poden afectar a una de cada 9 persones al llarg de la seva vida i porten associats elevats costos econòmics. Malgrat els últims avenços científics i millores en el tractament d’aquestes patologies, el transplantament renal i la diàlisi continuen sent les dues úniques opcions terapèutiques efectives en el tractament de la insuficiencia renal. La regeneració de l’epiteli renal és determinant en la recuperació del pacient ja que determina que es pugui restablir la funcionalitat d’aquest òrgan. L’obtenció de precursors renals a partir de cèl•lules mare que puguin integrar-se i regenerar el ronyó lesionat s’ha convertit en una àrea de recerca biomèdica molt important. L’objecte d’estudi d’aquesta tesi va ser conèixer els mecanismes involucrats en la diferenciació de les cèl•lules mare embrionàries (ESCs) i les cèl•lules mare adiposes (ASCS) cap al llinatge epitelial renal ja que aquestes cèl•lules poden ser una potencial font d’aquests precursors renals amb capacitat regenerativa. Recentment s’ha descobert que els miRNAs, que tenen la funció de regular l’expressió gènica en l’etapa post-transcripcional, són essencials en la diferenciació de les cèl•lules mare i s’han trobat miRNAs específics que regulen la diferenciació a un llinatge cel•lular en concret. En aquest sentit, el nostre objectiu general en aquest treball va ser estudiar el paper dels miRNAs en la diferenciació de cèl•lules mare a progenitors epitelials renals. Per això, primer de tot es van realitzar experiments de diferenciació en que els cossos embrionaris (EBs) induïts a partir de les cèl•lules mare embrionàries (ESCs) es van cultivar amb un medi de cultiu suplementat amb all-trans-retinoic acid (ATRA) i activina A, i les cèl•lules mare adiposes (ASCs) amb un medi amb una concentració fisiológica de glucosa suplementat amb ATRA. Amb aquests protocols de diferenciació, es van obtenir cèl•lules amb característiques de progenitors renals. Els EBs cultivats amb el protocol de diferenciació expressaven els marcadors de l’organogènesi renal inicial (Pax2, WT1, Wnt4, Notch2 i Wnt9b). Les ASCs cultivades amb ATRA varen canviar la seva morfologia a una morfologia epitelial i van expressar marcadors tant de l’organogènesi renal inicial (Pax2, WT1, Wnt4, Six2 i Megalina) com els marcadors epitelials (Citoqueratina 18, E-caderina). Un anàlisis de miRNAs va demostrar que la família de miRNAs let-7 es sobreexpressava durant la diferenciació dels EBs i que el miRNA let-7e més concretament era essencial en l’expressió dels marcadors Pax2, Wt1i Wnt4 ja que la seva silenciació disminuïa l’expressió d’aquests gens. En les ASCs, en canvi, es va demostrar que el miRNA let-7e també augmentava en la diferenciació i que a més tenia característiques d’inductor de la diferenciació, essent essencial en l’expressió tant dels marcadors de l’organogènesi renal (Pax2, Wt1, Wnt4, Megalina) com del marcador epitelial CK18. Profunditzant en el paper del miRNA let-7e en la diferenciació, es va demostrar amb experiments de Western blot, que el miRNA let-7e modula els nivells de β-catenina a través d’un mecanisme que implica la inhibició de la PKCβ i la conseqüent disminució en la fosforilació de la GSK3β (Ser-9) i que això és imprescindible per la correcta diferenciació de les ESCs. Per altra banda, en les ASCs es va demostrar utilitzant l’assaig del gen reporter de la luciderasa, que el miRNA let-7e inhibeix directament l’expressió de la metal•loproteinasa 9 i que d’aquesta manera modula la diferenciació de les ASCs al llinatge epitelial renal. / Role of miRNA in stem cell differentiation Renal diseases have become a worldwide problem that can affect one in nine people throughout their life. Despite recent scientific advances, kidney transplantation and dialysis are still the only two effective therapeutic options in renal failure. The regeneration of the epithelium is critical for patient recovery as it determines the restoration of the kidney functionality. Cell precursors obtained from renal stem cells that can regenerate and integrate the injured kidney have become an important research area. The aim of our study was to determine the mechanisms involved in the differentiation of embryonic stem cells (ESCs) and adipose stem cells (ASCs) to renal epithelial lineage as these cells can be a source of these renal precursors with regenerative potential. It was recently discovered that miRNAs, which have the function of regulating gene expression in the post-transcriptional level, are essential in the differentiation of stem cells. In this sense, our main objective was to study the role of miRNAs in stem cells differentiation to renal epithelial progenitors. For this purpose, We have carried out experiments of stem cells differentiation. Embryoid bodies (EBs) from ESCs were cultured with activin A and ATRA and ASCs where cultured in a medium with physiological concentration of glucose supplemented with ATRA, obtaining progenitor cells with renal epithelial characteristics. EBs expressed the early kidney organogenesis markers (Pax2, WT1, Wnt4, Notch2 Wnt9b) and ASCs changed their morphology to a more epithelial one and expressed both markers of kidney organogenesis (Pax2, WT1, Wnt4, SIX2 i Megalin) and epithelial markers (cytokeratin-18 and E-cadherin). Furthermore, miRNA analysis and the subsequent overexpression and silencing of the miRNA let-7e in stem cells, demonstrates that this miRNA has characteristics of differentiation inductor and that is essential in the expression of both kidney organogenesis markers and epithelial markers. Furthermore, the ESCs, let-7e miRNA modulates β-catenin levels through a mechanism involving inhibition of PKCβ and the consequent decrease in the phosphorylation of GSK3 (Ser-9). Moreover, it was demonstrated using the luciferase assay, that the miRNA let-7e directly inhibits expression of gelatinase B (MMP9) in ASCs and thereby modulates its renal epithelial differentiation.

La Transició Epiteli-Mesènquima és el mecanisme pel qual les cèl·lules epitelials generades en regions particulars, poden dissociar-se de l'epiteli i migrar cap a nous destins, gràcies a uns canvis morfològics que transformen les cèl·lules epitelials en cèl·lules mesenquimals. Aquest procés fonamental durant el desenvolupament, també és rellevant en la progressió de tumors epitelials malignes i en tots dos casos les cèl·lules perden cohesió i adhesió i guanyen mobilitat. Aquests processos morfogènics impliquen una reorganització important del citoesquelet que serà incompatible amb un estat proliferatiu actiu, fins que les cèl·lules necessitin colonitzar un nou territori.Snail és un factor clau en la regulació dels processos EMT, tant en el desenvolupament com en la progressió tumoral gràcies a la seva capacitat de reprimir directament la transcripció de gens epitelials i promoure l'expressió de gens mesenquimals. Uns clons estables de dues línies cel·lulars epitelials, generats en el nostre grup proliferaven més lentament a l'expressar Snail de manera que ens vam proposar descriure el mecanisme utilitzat per Snail per fer disminuir la taxa de proliferació cel.lular al ser expressat ectòpicament en cèl.lules en cultiu que havien patit una EMT.Els resultats d'aquesta tesi indiquen que Snail bloqueja el cicle cel·lular al ser expressat en cèl·lules epitelials fent que disminueixin els nivells de proteïna CDC25A, fosfatasa que pot activar els complexes CDK-ciclina implicats en la progressió per diverses etapes del cicle. Els nostre estudi suggereix que Snail reté el mRNA de CDC25A al nucli, impedint que sigui exportat i traduit.

Els factors de transcripció de la família Snail són fonamentals en la "transició epiteli-mesènquima", procés morfogènic essencial en el desenvolupament embrionari i en els fenòmens metastàsics tumorals.En els mamífers l'activitat d'Snail és modulada per dos mecanismes. (i) En el promotor humà es troben regions definides de resposta a factors repressors, predominants en les cèl·lules epitelials, i elements diferenciats de resposta a inductors de la "transició epiteli-mesènquima". (ii) L'activitat d'Snail és condicionada també per la seva localització subcel·lular, modulada per mecanismes no transcripcionals: la fosforilació d'Snail determina si és o no exclós del nucli. Al citosol no pot actuar com a repressor transcripcional però pot interaccionar amb la xarxa microtubular, que estabilitza i en condiciona el dinamisme. Això coincideix amb l'activació de la GTPasa RhoA i la reorientació dels filaments de vimentina, fets associats a l'adquisició de capacitat migratòria. L'efecte com a repressor transcripcional i la modulació del dinamisme microtubular són possiblement esdeveniments coordinats necessaris per al rol biològic d'Snail en mamífers. / Snail family of transcription factors is fundamental to the "epithelial-mesenchymal transition", morphogenic process essential to embryonic development and metastatic phenomena in tumors.Snail's activity is modulated in two ways in mammals. (i) The human promoter harbors definite regions that respond to repressor factors, which prevail in epithelial cells; and differentiated elements that respond to known inducers of the "epithelial-mesenchymal transition". (ii) Snail's activity is also conditioned by its subcellular localization, mechanism not dependent on its transcriptional control: Snail phosphorylation determines whether Snail is excluded or not from the nucleus. When in the cytosol, Snail is unable to act as a transcriptional repressor, but however binds to the microtubular meshwork, which becomes stabilized and whose dynamism is conditioned as a result. This fact coincides with the activation of the RhoA GTPase and reorientation of vimentin filaments, both phenomena being related to the acquisition of cell motility. The transcriptional repressor and the microtubule dynamics effects are probably two coordinated events necessary to Snail's biological role in mammals.