Magister en Ciencias Biológicas con mención en Ecología y Biología Evolutiva / http://repositorio.uchile.cl/handle/2250/106705

No description available.

Este estudio tiene como principal objetivo identificar las concepciones acerca del desarrollo que tienen autoridades en comunidades de Ayacucho- Perú. El estudio pretende contribuir a entender las concepciones de desarrollo de las comunidades campesinas; a fin de obtener información que ayude a optimizar los esfuerzos orientados a acortar la brecha entre el mundo urbano y el espacio rural comunal. La muestra estuvo compuesta por 9 autoridades comunales varones de la comunidad campesina de Chiquintirca en el departamento de Ayacucho en Perú. Los resultados muestran tres concepciones acerca del desarrollo que se alimentan con creencias conectadas entre sí: 1) concepción de desarrollo como generación de ingresos, 2) como satisfacción de necesidades, y 3) desarrollo como capacidades. Palabras clave: desarrollo, concepciones, creencias, necesidades, capacidades, comunidades campesinas. / The main goal of this study is to identify farmer authorities´conceptions about development. The contribution of this study aims to improve the understanding of the development conceptions in farming communities in order to obtain information that will optimize the current efforts oriented to bridge the gap between urban world and rural community areas. The sample included 9 men farmer authorities that belong to the farming community of Chiquintirca in the department of Ayacucho in Peru. Results show three conceptions about development, which are composed of interconnected beliefs: 1) conception of development as increasing income, 2) as satisfaction of needs and 3) development as capabilities. / Tesis

El presente estudio busca defender una tesis anti-cartesiana sobre la naturaleza de la subjetividad que propone que ésta se constituye en los intercambios afectivos con otros seres humanos y en el contexto de un mundo compartido. Partimos construyendo una plataforma conceptual que soporte dicha afirmación, a la cual llamaremos modelo externalista-intersubjetivista de lo mental y que resume algunos aportes del segundo Wittgenstein y de los filósofos anglosajones Donald Davidson y Marcia Cavell. Desde ahí intentamos recoger ciertas conceptualizaciones y evidencia del psicoanálisis contemporáneo y de la psicología del desarrollo con el fin de dar sustento a tres afirmaciones que componen nuestra tesis central: 1. el psicoanálisis como modelo de la mente y del desarrollo puede ser compatible con la visión externalista-intersubjetivista de lo mental, 2. se puede describir una línea de desarrollo de la triangulación, es decir, de la articulación del conocimiento de la propia mente, de las otras mentes y del mundo, que se inicia de una forma implícita, pre-reflexiva y pre-verbal y evoluciona hacia lo reflexivo, verbal y explícito, y 3. el vínculo de apego tiene una influencia central en la implementación de las capacidades subjetivas para el conocimiento de la propia mente, de las demás mentes y para la libre exploración del mundo mental y físico. / This study aims to defend an anti-Cartesian thesis about the nature of subjectivity: that it is constituted in the affective exchanges with other human beings and in the context of a shared world. We start elaborating an externalistintersubjectivist conceptual platform that summarizes some contributions of the later Wittgenstein and some ideas of Anglo-Saxon philosophers Donald Davidson and Marcia Cavell. Then, we collect certain conceptualizations and evidence from contemporary psychoanalysis and developmental psychology in order to support three statements that make up our main thesis: 1. psychoanalysis as a model of the mind and development can be compatible with externalist-intersubjective vision of the mental life, 2. it is possible to build up a line of development of triangulation (the articulated knowledge of one’s mind, other minds and world)that starts with implicit, pre-reflective and preverbal modes and evolves into reflective, verbal and explicit ones, and 3. attachment bond has a central influence in the implementation of subjective capacities for knowledge of one’s mind, other minds and the free exploration of the mental and physical realms. / Tesis

Submitted by Gizele Lima (gizele.lima@inpa.gov.br) on 2016-09-15T14:08:49Z No. of bitstreams: 2 Dissertação_Fabricio_Bertuol.pdf: 2982251 bytes, checksum: a07f1ef53e83567ca29b99ae7529d004 (MD5) license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) / Made available in DSpace on 2016-09-15T14:08:49Z (GMT). No. of bitstreams: 2 Dissertação_Fabricio_Bertuol.pdf: 2982251 bytes, checksum: a07f1ef53e83567ca29b99ae7529d004 (MD5) license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Previous issue date: 2015-05-29 / Conselho Nacional de Pesquisa e Desenvolvimento Científico e Tecnológico - CNPq / The black Uakari currently have three valid species: Cacajao. melanocephalus, C. hosomi and C. ayresi; proposed after a group taxonomic revision, however there is no consensus on this classification due to disagreements over the validity of C. ayresi proposed as new species for the group. The disagreement exist due to the low phylogenetic resolution found between C. ayresi and its sister species, C. hosomi. In this regard, the specific limits of black uakaris were tested to validate or not C. ayresi, using the phylogeny of Cytochrome b and next generation sequencing to delimit evolutionary lineages and biological groups. It was used ten new samples of black uakaris to building a phylogenetic reconstruction of Cytochrome b and twenty-one samples for next-generation sequencing. All samples used in the phylogenetic reconstruction of Cytochrome b were grouped with their respective described species, indicating a monophyletism for this marker. The results from the NGS indicate that C. hosomi and C. ayresi form a single evolutionary lineage while C. melanocephalus form another branch. Two biological groups were found, one composed by C. melanocephalusand other composed by C. ayresi and C. hosomi. The results indicate that C. ayresi and C. hosomi are distinct species by phylogenetic Cytochrome b, following the phylogenetic species concept, while the results from the NGS indicate that C. ayresi and C. hosomi form a single evolutionary lineage presenting polyphyly and is not classified as distinct species by phylogenetic species concept. The species C. ayresi and C. hosomi are also grouped in the same biological group, sharing mating system and thus classified as belonging to the same species by the biological species concept, therefore C. hosomi and C. ayresi can not be classified as separate species. / Os uakaris pretos atualmente possuem três espécies válidas: Cacajao. melanocephalus, C. hosomi e C. ayresi; que foram propostas após revisão taxonômica do grupo porém, não existe consenso sobre esta classificação devido a discordâncias sobre a validade de C. ayresi proposta como sendo espécie nova para o grupo. A discordância existe devido à baixa resolução filogenética encontrada em relação a sua espécie irmã, C. hosomi. Neste sentido, foram testados os limites específicos dos uakaris pretos para validar ou não C. ayresi, com a utilização de filogenia de Citocromo b e sequenciamento de nova geração para delimitar linhagens evolutivas e grupos biológicos. Foram utilizadas dez amostras inéditas de uakaris pretos para uma nova reconstrução filogenética do Citocromo b e vinte e uma amostras para o sequenciamento de nova geração. Todas as amostras utilizadas na reconstrução filogenética do Citocromo b se agruparam com suas respectivas espécies descritas, indicando uma monofilia para este marcador. Os resultados provenientes do NGS indicam que C. hosomi e C. ayresi formam uma única linhagem evolutiva enquanto que C. melanocephalus forma outra linhagem. Foram encontrados dois grupos biológicos, um composto por C. melanocephalus e outro composto C. ayresi e C. hosomi. Os resultados indicam que C. ayresi e C. hosomi são espécies distintas pela filogenia do Citocromo b, seguindo o conceito filogenético de espécies enquanto que os resultados provenientes do NGS indicam que C. ayresi e C. hosomi formam uma única linhagem evolutiva por apresentarem polifilia, não sendo classificadas como espécies distintas pelo conceito filogenético de espécies. As espécies C. ayresi e C. hosomi também se agrupam em um mesmo grupo biológico, indicando compartilhamento do sistema de acasalamento e por isso classificadas como pertencentes a mesma espécie pelo conceito biológico de espécies portanto, C. hosomi e C. ayresi não podem ser classificadas como espécies distintas.

Submitted by Gisely Teixeira (gisely.teixeira@uniceub.br) on 2018-05-14T18:16:00Z No. of bitstreams: 1 61250595.pdf: 3691011 bytes, checksum: 719583f6bc86d01100f209267f366162 (MD5) / Approved for entry into archive by Fernanda Weschenfelder (fernanda.weschenfelder@uniceub.br) on 2018-05-14T18:30:44Z (GMT) No. of bitstreams: 1 61250595.pdf: 3691011 bytes, checksum: 719583f6bc86d01100f209267f366162 (MD5) / Made available in DSpace on 2018-05-14T18:30:44Z (GMT). No. of bitstreams: 1 61250595.pdf: 3691011 bytes, checksum: 719583f6bc86d01100f209267f366162 (MD5) Previous issue date: 2015 / A Convenção da Haia de 1993, ao regular a adoção transnacional — assim considerada como a que importa em alteração do local de residência habitual da criança e, com isso, determina a incidência de dois ordenamentos jurídicos diversos —, manteve um silêncio normativo sobre os seus efeitos quanto à nacionalidade da criança adotada, o qual se fez presente também no ordenamento jurídico brasileiro. Com isso, a solução do problema demandou um esforço hermenêutico, a envolver considerações sobre a percepção a ser adotada quanto à noção de nacionalidade, compreendendo-a não mais como mero fruto do reconhecimento estatal, mas direito humano a ser assegurado desde o nascimento, elevando o nacional à condição de sujeito de direitos. Acolhendo essa conotação da nacionalidade e considerando a subsidiariedade conferida a esse meio de adoção, a ser deferido apenas quando assegurada a plena integração da criança ao seu novo local de residência, o direito internacional posicionou-se pela atribuição automática da nacionalidade do Estado de acolhida ao menor adotado, postura, contudo, que não foi seguida pelo Brasil, que acolheu uma interpretação restritiva sobre o tema apesar da posição avançada do país no combate à apatria e da previsão do artigo 227, §6º, da Constituição, que equipara os filhos naturais e adotivos sem quaisquer ressalvas. O objetivo deste estudo é, portanto, examinar os fundamentos da posição restritiva adotada pelo Brasil, contrapondo-a ao entendimento consolidado pelo direito internacional sobre a matéria e aos avanços noticiados pelo país no tratamento jurídico do estrangeiro e do apátrida. Com isso, poderemos concluir pela necessidade de ampliação das hipóteses de aplicação do critério do jus sanguinis para os casos de adoção internacional, incluindo os filhos adotivos dentre os brasileiros natos nas situações do artigo 12, inciso I, alíneas “b” e “c” da Constituição brasileira.

No description available.

Psicóloga / La presente investigación tiene como objetivo, caracterizar las narrativas de los niños, niñas y adolescentes en tres etapas evolutivas: pre-escolar (5-6 años), escolar (7-11 años) y adolescente (12-17 años). Este trabajo se enmarca dentro del proyecto Bicentenario "Prevención de la victimización secundaria en niños, niñas y adolescentes que han sido víctimas de delitos sexuales", el cual tiene como objetivo modificar las actuales prácticas que transgreden el interés superior de los niños/as que han sido víctimas de delitos sexuales. Para esto se trabajó en la validación del protocolo de entrevista investigativa NICHD. Se utilizó una metodología mixta, aplicando el protocolo como instrumento de recolección de datos a un total de 26 niños/as y adolescentes sin antecedentes de agresión sexual y se analizó la información a través del análisis narrativo temático y la comparación estadística respecto a la estructura narrativa. Se concluye de manera preliminar que se puede observar un progresivo aumento de detalles y descripciones en las narrativas, conforme aumenta la edad, orientando las principales temáticas en la familia, los amigos y el sí mismo

Aquest treball estudia tres recursos lingüístics que forneixen la cohesió textual:Els temps del verb i les seves formes aspectuals, La Referència de Persona i els Connectors,amb l' objectiu general de mostrar, quins d'aquests recursos apareixen a les diferents edats de la mostra de subjectes que hem seleccionat.METODOLOGIA GENERALPARTICIPANTSUna població integrada per deu subjectes de cada edat : 3,5,7,9,11 i 13,20 i 72 anys ( mitjana) MATERIAL Dues històries gràfiques que els subjectes han d'explicar.La història gràfica A, consta de sis vinyetes, i la història gràfica B de 7 vinyetes.PROCEDIMENT Entrevistes individuals . En primer lloc es presentava la història A ordenada i tot seguit la B . La consigna utilitzada era : "Ara et mostraré una història amb imatges i tu m'has d' explicar el que hi veus. Tens tot el temps que vulguis per mirar les imatges. Quan estiguis a punt ja pots començar". Les narracions gravades amb video i transcrites i codificades amb el format CHAT del CHILDES PROJECT ( Mc. Whinney ,1994 ).RESULTATS1r.-El context narratiu (la consigna donada, i el coneixement compartit entre el parlant i el receptor ) influeix en la utilització de les formes verbals de present o de passat, segons com s'interpretin les imatges ;en les formes lingüístiques per marcar la referència de persona,( presentació i manteniment) dels personatges a la narració i en les funcions sintàctiques de Subjecte o Objecte segons quina sigui la seva rellevància a la narració ; les formes nul·les del verb les quals predominen a la fase de presentació per la influència de la consigna i del coneixement compartit entre narrador i experimentador; en la utilització específica dels connectors per comprendre les relacions entre diferents esdeveniments de la narració,- continuïtat, oposició - i les diferents imatges de cada una de les històries.2n- L'edat és un indicador dels canvis en la utilització dels mecanismes cohesius estudiats. :En els grups de 3 i 5 anys, les formes aspectuals del verb són les més senzilles, (imperfectives). Els grups de 7 i 9 anys i de 11 i 14 anys, utilitzen les dues formes aspectuals i els grups d'adults les formes aspectuals més complexes (perifràstiques). Per assenyalar la referència de persona, les formes nul·les del verb s'utilitzen a totes les edats per presentar els personatges, amb més freqüència a les edats inferiors en aquesta fase, i menys pel manteniment. Els grups d'edat més petits fan servir formes nul·les per la funció subjecte més freqüentment que a les edats adultes.El SND s'utilitza pel manteniment dels personatges, més a les edats superiors que a les inferiors i alterna el seu ús entre grups amb el SNI per la presentació d'alguns personatges secundaris.Els Definits i Indefinits predominen en els grups 1 i 5 com subjecte i objecte per la presentació, per sobre en els grups intermedis.Pel manteniment el seu ús és més progressiu entre els tots els grups.La utilització del pronom clític pel manteniment i per la funció objecte, és progressiva entre els grups.La utilització de formes connectives més específiques augmenta amb l'edat. Les oracions subordinades apareixen a la tercera infància . Entre 3-5 anys i la resta d'edats hi ha diferències en la utilització dels connectors seleccionats a l'estudi. Les formes temporals augmenten amb l'edat.CONCLUSIONSExisteixen tres períodes en la utilització de les formes cohesives estudiades: un primer període infantil, instal·lació del sistema lingüístic, un ampli període posterior d'aprenentatge, tercera infància fins a la primera part de l'adolescència i un tercer període ,adultesa i vellesa, en el que s'exerceixen tots els recursos de forma específica. / The aim of this research is to study three types of cohesive devices that give sense to text:1. Tense and aspect in relation to verbs2. Reference to people ( eg "he")3. Connectors, links between prepositionsThis is in order to know the influence of variable age in the use of these devices in a narrativeMethodA cross- sectional study was carried out in order to investigate the use of the three cohesive devices ( tense and aspect, reference to people and connectors in a narrative) by children of different ages, adults and elderly peopleParticipantsSixty children, 30 boys and 30 girls, aged 3,5,7,9,11 an 13 ( 10 children for each group) and 10 adults aged 20 on average( 5 men and 5 women) as well as 10 elderly people ( 5 men and 5 women, aged 72 on average) participated in this study. All of them were Catalan speakersProcedure and material Participants were individually interviewed and were videotaped for data collection. Two stories, A and B, were shown to the participants. The narratives were elicited by the following instruction " Here, are some pictures that make a story, look at them and, then, tell me what you see".CodingThe sessions were transcribed and coded within the CHAT format (CHILDES System, McWhinney, 1994)ResultsNarrative context, which means the instruction given by the experimenter as well as the knowledge, shared by the participant and the experimenter, since they are looking at the same pictures- influences basically the use of the tense and the references to people . In fact, the majority of participants use present tense in the two stories . Few participants use past tense in order to produce the two narratives. On the other hand, a large number of participants use the a pro-drop form, when they introduce the main character of the story.Variable age plays an important role in the use of the different types of cohesive devices studied, basically the reference to people and the connectors. In relation to the reference the people, two conditions are taken into account ( introduction and maintenance of characters) during the story. Results show that the youngest participants produce more pro-drop form in the introduction of main characters in the two stories, whereas older participants - children from the age of 9 as well as adults and old age people- use a phrasal noun preceded by an indefinite article.In relation to the maintenance of characters, a pro-drop form is the most used in all age categories. In relation to connectors, results show that age increases the use of subordinate clauses. Nevertheless, temporal conjunctions are the most used.ConclusionsNarrative context has a large influence on the use of cohesive devices in narratives. In relation to variable age, there are three periods in the use of the three types of devices studied. A first period in the early childhood, starting at the age of 3, when the linguistic system begins to function then a long period of learning and consolidation of the system, middle and late childhood until adolescence, and a third period, adulthood and old age, in which all the devices are used more specifically.

El actual panorama mundial caracterizado por una crisis económica con graves repercusiones en el bienestar social, económico, político y cultural, unido a los grandes avances de las tecnologías e Internet, ha provocado un replanteamiento de las prácticas educativas al mismo tiempo que la aparición de nuevos escenarios educativos. En este contexto, la reflexión aparece como una capacidad que puede ayudar a resolver los retos que la sociedad actual plantea a todos sus ciudadanos. La utilización del blog como herramienta de apoyo educativo se ha popularizado rápidamente en la primera década del siglo XXI. El principal propósito de esta tesis consiste en analizar las potencialidades de esta herramienta para el desarrollo del diálogo reflexivo del alumnado y la mejora del aprendizaje, así como proporcionar orientaciones pedagógicas avaladas experimentalmente que posibiliten su óptimo uso como herramienta educativa. Para alcanzar este propósito se han diseñado, implementado y evaluado tres estudios de investigación cuyos objetivos giran alrededor de estos tres ejes: (i) el análisis del diálogo reflexivo; (ii) la percepción del aprendizaje adquirido con el uso del blog y; (iii) las implicaciones educativas que posibilitan un óptimo uso del blog como herramienta de apoyo educativo. Este trabajo parte de la definición del concepto de diálogo reflexivo como la sinergia de las aportaciones de cuatro tipos de diálogos: empático, crítico, de regulación y creativo. Muestra que el uso educativo del blog puede promover el desarrollo del diálogo reflexivo, especialmente del diálogo crítico al centrarse en las herramientas explícitas del pensamiento. Se propone una estructura de trabajo colaborativo con el uso del blog adecuada para la promoción del diálogo reflexivo, que destaca el papel de la lectura de la información presente en el blog y de los comentarios como las principales acciones que apoyan el aprendizaje del alumnado. El blog posibilita el trabajo colaborativo y el acceso a la información almacenada en la red, al tiempo que proporciona más tiempo para pensar, si se compara con la realización de este tipo de actividades sin el uso del blog. Nuestro estudio muestra empíricamente que estas tres características del blog favorecen el desarrollo del diálogo reflexivo en mayor medida que sin el uso de esta herramienta. Este estudio de tesis también señala que la promoción del diálogo reflexivo mediado por el uso del blog, requiere de un diseño pedagógico que tenga en cuenta las cuatro variables educativas siguientes: un asesoramiento en la utilización técnica de esta herramienta; un conjunto de ayudas educativas que incidan en la mejora de la argumentación y del diálogo reflexivo; la presencia de un docente que modele un incierto y abierto cuestionamiento que lleve a los estudiantes a la indagación compartida; y un diseño de actividad poco estructurada y que posibilite múltiples y adecuadas soluciones. / The current global scenario characterized by an economic crisis with serious implications for the social, economic, political and cultural wellbeing, coupled with major advances in technology and in the Internet, has led to a rethinking of educational practices. In this context, the reflection appears as a capability to help solve the challenges posed by modern society for every citizen. The use of the blog as an educational supporting tool has quickly become popular in the first decade of the XXI century. The main purpose of this thesis is to analyse the potential of the blog for the development of reflective dialogue and the improvement of student learning, as well as to provide indications endorsed experimentally that enable its optimal use as an educational tool. To this end, there have been designed, implemented and evaluated three research studies, whose objectives revolve around three axes: (i) analysis of reflective dialogue; (ii) perception of the learning acquired through the use of blog and; (iii) the educational implications that enable optimal use of the blog as an educational support tool. This work is based on the definition of reflective dialogue as the synergy of the contributions of four types of dialogues: empathic, critical, regulatory and creative dialogues. It shows that the educational use of a blog may promote the development of reflective dialogue, especially the critical one by focusing on explicit tools of thought. A collaborative work structure is proposed with the use of a suitable blog to promote reflective dialogue, which emphasizes the role of reading the information in the blog and commenting as the main actions that support the student learning. The blog enables collaborative work and access to information stored in the network, while providing more time to think, when compared to the performance of these activities without the use of the blog. Our study shows empirically that these three blog features benefit the development of reflective dialogue more than it does without the use of this tool. This thesis study also points out that the promotion of reflective dialogue mediated by the use of a blog requires a pedagogical design that takes into account the following four educational variables: technical advice on the use of this tool; a set of educational aids that can affect the improvement of argumentation and reflective dialogue; the presence of a teacher to model an uncertain and open questioning to lead students to the shared inquiry; and the design of unstructured activities that enable multiple and appropriate solutions. / L'actual panorama mundial caracteritzat per una crisi econòmica amb greus repercussions en el benestar social, econòmic, polític i cultural, unit als grans avanços de les tecnologies i Internet, ha provocat un replantejament de les pràctiques educatives. En aquest context, la reflexió apareix com una capacitat que pot ajudar a resoldre els reptes que la societat actual planteja a tots els seus ciutadans. La utilització del blog com a eina de suport educatiu s'ha popularitzat ràpidament en la primera dècada del segle XXI. El principal propòsit d'aquesta tesi consisteix a analitzar les potencialitats del blog per al desenvolupament del diàleg reflexiu de l'alumnat i millora de l'aprenentatge, així com proporcionar indicacions avalades experimentalment que possibiliten el seu òptim ús com a eina educativa. Per a aconseguir aquest propòsit, s'han dissenyat, implementat i avaluat tres estudis de recerca, els objectius dels quals giren al voltant d'aquests tres eixos: (i) l'anàlisi dels diàlegs reflexius; (ii) la percepció de l'aprenentatge adquirit amb l'ús del blog i; (iii) les implicacions educatives que possibiliten un òptim ús del blog com a eina de suport educatiu. Aquest treball parteix de la definició del concepte de diàleg reflexiu com la sinergia de les aportacions de quatre tipus de diàlegs: diàleg empàtic, diàleg crític, de regulació i diàleg creatiu. Mostra que l'ús educatiu del blog pot promoure el desenvolupament del diàleg reflexiu, especialment del diàleg crític en centrarse en les eines explícites del pensament. Es proposa una estructura de treball col·laboratiu amb l'ús de blogs adequada per a la promoció del diàleg reflexiu, que destaca el paper de la lectura de la informació present en el blog i dels comentaris com les principals accions que permeten recolzar l'aprenentatge de l'alumnat. El blog possibilita el treball col·laboratiu i l'accés a la informació emmagatzemada a la xarxa, al mateix temps que proporciona més temps per pensar, si es compara amb la realització d'aquest tipus d'activitats sense l'ús del blog. Aquest estudi mostra empíricament que aquestes tres característiques del blog afavoreixen el desenvolupament del diàleg reflexiu en major mesura que sense l'ús d'aquesta eina. Aquest estudi de tesi també assenyala que la promoció del diàleg reflexiu intervingut per l'ús del blog, requereix d'un disseny pedagògic que tinga en compte les quatre variables educatives següents: un assessorament en la utilització tècnica d'aquesta eina; un conjunt d'ajudes educatives que incidisquen en la millora de l'argumentació i del diàleg reflexiu; la presència d'un docent que modele un incert i obert qüestionament que porte als estudiants a la indagació compartida; i un disseny d'activitat poc estructurada i que possibilite múltiples i adequades solucions.