• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 6
  • 6
  • 4
  • Tagged with
  • 16
  • 9
  • 9
  • 9
  • 9
  • 8
  • 6
  • 4
  • 4
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Verbal Sequences: A Generative Approach

Llinàs i Grau, Mireia 26 October 1990 (has links)
Aquesta tesi vol proporcionar una explicació a un constrast sintàctic entre l'anglès, el català i l'espanyol tot assumint propostes teòriques específiques del marc generativista dins del model de la Recció i el Lligam. Aquestes llengües construeixen les seves seqüències verbals amb auxiliars i verbs lèxics, com es veu als exemples següents: (1) La Maria ha ballat a la festa(2) María ha bailado en la fiesta(3) Mary has danced at the partyNo obstant, quan s'introdueixen altres elements a les oracions, el comportament de l'auxiliar i el verb lèxic contrasta entre l'anglès i les altres dues llengües: (4) Ha ballat la María a la festa? (5) Ha bailado María en la fiesta? (6) Has Mary danced at the party? (7) La María no ha ballat a la festa(8) María no ha bailado en la fiesta(9) Mary has not danced at the partyCom es pot observar, la seqüència AUX+V en català i espanyol ha de romandre adjacent en la construcció interrogativa i la negativa. En anglès, la seqüència s'ha de separar; l'auxiliar passa a ocupar la posició inicial a la interrogativa i la partícula negativa intervé entre l'auxiliar i el verb lèxic. La tesi proporciona una descripció del comportament sintàctic de diverses constructions verbals. Inclou no tan sols les seqüències d'auxilliar i verb lèxic exemplificades més amunt sinó també altres seqüències conegudes com a predicats complexos ( que inclouen tant verbs causatius, com modals o aspectuals). La tesi també analitza un altre constrast que trobem en la sintaxi de les dues llengües romàniques estudiades, es tracta de l'alt grau de cohesió entre els auxiliars i els verbs lèxics en contrast amb les combinacions de verbs causatius, modals o aspectuals i un verb lèxic. S'utilitzen diferents proves sintàcitques per comprovar el grau de cohesió de les seqüències, com ara la pujada del clític. El segon capítol de la tesi inclou una revisió panoràmica de la literatura rellevant del tema. L'objectiu d'aquesta revisió és determinar el grau de cohesió entre els elements verbals de cada construcció, proposar una estructura sintàctica bàsica i descobrir el mecanisme responsable dels contrastos observats. El capítol tercer explica aquest mecanisme, que és el que es pren com a base de les diferències de grau de cohesió observades entre els elements verbals analitzats. El mecanisme és el de la incorporació (Baker 1988), un moviment essencial de nucli-a-nucli altament actiu enllengües polisintètiques com ara el Chichewa. La tesi inclou un capítol d'introducció al marc teòric (capítol 1) i un capítol final on s'exposen algunes consideracions de com adaptar les propostes estrcturals de la tesi a la teoria emergent de les categories funcionals (capítol 4). / Esta tesis quiere proporcionar una explicación a un contraste sintáctico entre el inglés, el catalán i el español asumiendo propuestas teóricas específicas del marco generativista dentro del modelo de la Rección y el Ligamiento. Estas tres lenguas construyen sus secuencias verbales con un auxiliar y un verbo léxico, com vemos en los siguientes ejemplos: (1) La Maria ha ballat a la festa(2) María ha bailado en la fiesta(3) Mary has danced at the partyNo obstante, cuando se introducen otros elementos en las oraciones, el comportamiento del auxiliar y el verbo léxico contrasta entre el inglés y las otras dos lenguas: (4) Ha ballat la María a la festa? (5) Ha bailado María en la fiesta? (6) Has Mary danced at the party? (7) La María no ha ballat a la festa(8) María no ha bailado en la fiesta(9) Mary has not danced at the partyComo se puede observar, la secuencia AUX+V en catalán y español debe permanecer adyacente en la construcción interrogativa y en la negativa. En inglés, la secuencia se debe separar; el auxliar pasa a ocupar la posición inicial en la interrogativa y la partícula negativa interviene entre el auxiliar y el verbo léxico. La tesis proporciona una descripción del comportamiento sintáctico de varias construcciones verbales. Incluye no tan solo las secuencias de auxiliar y verbo ejemplificadas aquí, sino también otras conocidas como predicados complejos (que incluyen verbos causaticos, modales y aspectuales). La tesis también analiza otro contraste que encontramos en la sintaxis de las dos lenguas románicas estudiadas, se trata del alto grado de cohesión entre las secuencias de auxiliar y verbo léxico en contraste con las combinaciones de verbos causativos, modales y apectuales con un verbo léxico. Se utilizan varias pruebas sintácticas para comprobar el grado de cohesión entre los elemntos verbales como la subida de clítico. El segundo capítulo de la tesis incluye una revisión panorámica de la literatura relevante sobre el tema. El objetivo de esta revisión es determinar el grado de cohesión entre los elementos verbales de cada construcción, proponer una estructura sintáctica básica, y descubrir el mecanismo responsable de los contrastes observados. El tercer capítulo explica este mecanismo, que se toma como base de las diferencias en el grado de cohesión observadas entre los elementos verbales analizados. El mecanismo es el de la incorporación (Baker 1988) , un movimiento esencial de núcleo-a-núcleo altamente activo en las lenguas polisintéticas com el Chichewa. La tesis incluye un capítulo de introducción al marco teórico (capítulo 1) y un capítulo final donde se hacen consideraciones sobre como adaptar las propuestas estructurales de la tesis a la teoría emergente de las categorías funcionales (capítulo 4). / This thesis attempts to provide an explanation of a syntactic contrast between English, Catalan and Spanish assuming specific theoretical proposals in the generative framework within the Government and Binding model.These languages construct their verbal sequences by means of auxiliaries and lexical verbs, as in the following examples:(1) La Maria ha ballat a la festa(2) María ha bailado en la fiesta(3) Mary has danced at the partyNevertheless, when other elements are introduced in the sentences, the behaviour of the auxiliary and the lexical verb constrasts between English and the other two languages: (4) Ha ballat la María a la festa? (5) Ha bailado María en la fiesta? (6) Has Mary danced at the party? (7) La María no ha ballat a la festa(8) María no ha bailado en la fiesta(9) Mary has not danced at the partyAs can be observed, the verbal sequence AUX+V in Catalan and Spanish must remain adjacent in the interrogative and the negative constructions. In English, the sequence must be separated, the auxiliary is placed in the initial position in the interrogative and the negative particle intervenes between the auxiliary and the lexical verb. The thesis provides a description of the behaviour of several verbal constructions. It includes not only the verbal sequences of auxiliaries plus lexical verbs exemplified above but also other sequences known as complex predicates (including causative, aspectual and modal verbs). The thesis also analyses another contrast found in the syntax of the two Romance languages studied, namely a higher degree of cohesion between auxiliaries and lexical verbs contrasting with the combination of a causative, aspectual or modal verb and a lexical verb. Several syntactic tests are used to assess the degree of cohesion, such as clitic-climbing. The second chapter of the thesis includes an overview of the relevant literature on the subject. The focus of the overview is to determine the degree of cohesion between the verbal elements in each of the constructions, to propose a basic syntactic structure and to discover the mechanism responsible for the constrasts observed.The third chapter of the thesis explains this mechanism which is taken to be responsible for the differences in degree of cohesion of the sequences analysed. The mechanism is known as incorporation (Baker 1988), an essential head-to-head movement which is highly active in polysynthetic languages like Chichewa. The thesis includes a chapter of introduction to the framework (chapter 1) and a final chapter where some considerations are made on how to adapt the structural proposals in the thesis to the emerging theory of functional categories (chapter 4).
2

La teoria temàtica

Gràcia i Solé, Lluïsa 19 December 1986 (has links)
No description available.
3

Sistema pronominal en inglés y castellano: análisis contrastivo, El

Muñoz Lahoz, Carme, 1955- 01 May 1986 (has links)
El interés que me movió a realizar el siguiente trabajo nació de una experiencia temprana de profesora de lengua inglesa como lengua extranjera. Esta actividad profesional dio pie a reflexiones sobre el aprendizaje de lenguas y su uso, de las que yo no era sólo sujeto sino también objeto. Mi condición de hablante bilingüe de castellano y catalán, que había tenido la experiencia de aprender otras lenguas extranjeras -inglés y francés principalmente- así lo posibilitaba. Simultáneamente, mis estudios de psicología y de filología inglesa mantuvieron el interés por el tema.Sin embargo, cuando en 1980, acudí a Reading (Inglaterra) a realizar estudios de lingüística aplicada, me encontré con que la crítica al análisis contrastivo estaba de moda, y, sin embargo, el estudio riguroso de su historia y situación actual confirmaba su valor como estudio teórico y aplicado, al tiempo que explicaba en gran parte la crítica como un fenómeno de reacción a expectativas incumplidas, pero probablemente infundadas.De vuelta en Barcelona, y con mi incorporación en el Departamento de Lengua y Literatura Inglesas, me planteé un tema para una tesis doctoral. Decidí profundizar en la lingüística de contrastes, la cual no había dejado de interesarme nunca. En un principio intenté abordar las tres lenguas importantes para mi trabajo (castellano, catalán e inglés), en concreto el área de los pronombres personales, pero tras un año de recogida de información, el volumen de ésta se mostró tan extenso que debí reducir mi estudio a las lenguas inglesa y castellana, pero pronto fueron necesarias otras reducciones, por ejemplo en el campo de la sintaxis. El resultado final fue la tesis doctoral que aquí presento, y cuya estructura consta de cuatro capítulos:- El primer capítulo se dedica al análisis contrastivo, situando el presente trabajo en el marco de los estudios contrastivos teóricos. - El segundo capítulo constituye una introducción al área de los pronombres personales: naturaleza, origen y parentescos, categorías y funciones, así como aspectos psicológicos y sociales de su uso. - En el tercer capítulo se revisan los tratamientos lingüísticos actuales del pronombre. El objetivo del capítulo consiste en ofrecer una revisión profunda del comportamiento de los pronombres, que guíe la selección del área que se ha de contrastar, y la elección del modelo lingüístico apropiado.- El cuarto capítulo contiene el análisis contrastivo de los pronombres en ambas lenguas, en el que se aplica el modelo lingüístico escogido, caracterizado ampliamente como sintáctico-pragmático. Una última observación para esta introducción concierne los problemas terminológicos que se han encontrado en este trabajo, ya que los términos en cuestión pertenecen al registro especializado de la lingüística moderna anglosajona. En algunos casos estos términos han sido traducidos de maneras diversas en diferentes trabajos en nuestro país. En otros casos se introduce con la traducción una nueva acepción para un vocablo ya existente. En otros casos, en fin, los términos no se ven incluidos en el diccionario de la lengua castellana, como tampoco se hallan, a menudo, en el de la lengua inglesa. Aunque seguramente los problemas de traducción no se habrán resuelto con entera satisfacción, sólo el uso futuro habrá de darles o negarles la aceptación definitiva.
4

Análisis cualitativo de manuales para la enseñanza del chino mandarín a hispanohablantes con especial atención al tratamiento de la partícula 了 /le/

Li, Yu-Chin 27 June 2013 (has links)
The aim of this Ph. D dissertation is to analyze, through qualitative methodologies, textbooks for learning Chinese as a Foreign Language (ChFL) for Spanish speakers. Special attention has been paid to one of the most complex areas in ChFL: the particle 了/le/, in order to gain deeper insight into some of the aspects of curriculum design and pedagogic planning in the textbooks for teaching ChFL. Our instrument of analysis was developed by drawing from two sources. Firstly, from a solid theoretical foundation which took into account 7 different disciplines of Language Science: 1) the Cognitive Linguistics, 2) the Pedagogic Grammar, 3) theories about second language acquisition (SLA), 4) Second and Foreign Language teaching approaches, 5) studies on the development and analysis of curriculum and study materials 6) Spanish-Chinese Tense and Aspect system studies and comparison, and 7) studies of the particle了, not only from the linguistic and pragmatic-communicative perspective, but also from discursive, sociocultural and cognitive perspectives. Secondly, the opinions of 10 experienced ChFL teachers and students were considered to enable the analysis to incorporate both theoretical and practical perspectives. Finally, a 4 levels analysis instrument with 6 parameters and 24 variables, each of them covering one specific pedagogic or linguistic perspective was designed for analyzing three series of textbooks (three levels each, 9 volumes in total), namely: 1) El Nuevo Libro de Chino Práctico I, II y III, 2) El Chino de Hoy I, II y III y 3) Hanyu-Chino para hispanohablantes I, II y III. The particle 了 has also been used as a filter for selecting our target lessons, as opposed to selecting lessons at random. After analyzing the data with the designed instrument a conclusion has been made, which we hope will contribute to the further development and improvement of ChFL teaching and learning.
5

"Wh"-exclamatives in Catalan

Castroviejo Miró, Elena 15 December 2006 (has links)
The thesis "Wh-exclamatives in Catalan" is a research that intends to shed light on the characterization of exclamatives, a type of clause that has not been paid as much attention as other types of clause such as interrogatives or declaratives. This is a theoretical study that falls within the framework of generative grammar. As such, it highlights the main problems that the previous literature has noted, it considers new puzzles that stem from the data from Catalan, it provides an explanatory analysis for most of them, and it presents relevant lines for future research.My working hypothesis is that exclamatives are a kind of degree construction that resembles comparative clauses and result clause constructions. However, exclamatives and the other degree constructions differ in at least one relevant property: exclamatives do not make the same discourse contribution as declaratives. This works limits its scope to two instances of wh-exclamatives in Catalan, namely exclamatives whose wh-word is the degree operator que ('how') (as in (1)) and exclamatives introduced by the wh-word quin ('what'), which is a determiner (cf. (2)).(1) Que alt que és en Pau! / 'How tall Pau is!'(2) Quin pastís tan bo que ha preparat en Ferran! / 'What a nice cake Ferran made!'In (1), the wh-phrase que alt is a degree phrase which moves towards the left periphery of the clause, whereas in (2), the wh-phrase quin pastís tan bo is a determiner phrase. Even if the moved phrases have different heads, they both contain a degree phrase. I propose that que in (1) is the wh-counterpart of tan ('so') in (2). The inclusion of [+wh] in its feature makeup causes the movement of the phrase headed by que to the clause periphery.The facts that make exclamatives an attractive object of study are numerous and concern their syntax, their semantics and their pragmatics. From a syntactic viewpoint it is interesting to ask oneself why exclamatives allow the presence of the complementizer que ('that') between the wh-phrase and the verb and what is the reason why a wh-word such as qui ('who') cannot introduce an exclamative. With regard to semantics, there is a need to define and formalize the essence of an exclamative: is it surprise? Unexpectedness? Extreme degree? And with respect to pragmatics, we need to explain the reason why an exclamative does not make a good answer to a question (i.e., why it cannot be used assertorically).The syntactic analysis contains two basic ideas. On the one hand, I assume that the wh-phrase lands in Spec,C, which makes sense if we understand that the complementizer que occupies Cº. On the other hand, I propose that it is required that the wh-phrase include a degree phrase introduced by tan or que.Semantically, I analyze tan as a degree operator that establishes a relation between two degrees, a reference degree and a standard degree. The reference degree is the degree of ADJ-ness of the individual that is the argument of the gradable adjective interpreted as a measure function of type <e,d>. The standard degree is taken from context and it is high.Finally, from the point of view of pragmatics, I propose that an exclamative contains two kinds of meaning: a verbally expressed meaning (the descriptive content of the clause) and the meaning that is contributed to discourse. The descriptive meaning is taken for granted by the speaker, who treats it as a fact. What he/she wants to contribute to discourse is information that is not verbally encoded: his/her attitude towards a degree.KEYWORDS: attitude toward degrees, degree phrase, degree operator, exclamation, fact, result clause construction, polarity sensitivity, wh-movement / La tesi "Wh-exclamatives in Catalan" ('Les exclamatives-qu en català') es proposa caracteritzar les oracions exclamatives-"qu" (i.e., aquelles que estan introduïdes per un mot-"qu" com "quin" o "que") des del punt de vista de la seva sintaxi, semàntica i pragmàtica. Aquest és un estudi emmarcat en la gramàtica generativa i, com a tal, enfoca l'objecte d'estudi a partir dels contrastos que s'han posat de relleu en la bibliografia prèvia, planteja nous problemes derivats de les dades del català, proposa una hipòtesi i mira de comprovar si la hipòtesi permet explicar les dades.Els dos tipus d'oració amb què he treballat són els següents:(1) Que alt que és en Pau!(2) Quin pastís tan bo que ha preparat en Ferran!A (1) "Que alt" és un sintagma de grau que s'ha traslladat a la perifèria oracional, mentre que a (2) tot el sintagma determinant "Quin pastís tan bo" és el que s'ha traslladat. Però, crucialment, (2) també conté un sintagma de grau (i.e., "tan bo").La hipòtesi de treball és que les oracions exclamatives-qu no s'han d'explicar des de la semàntica de les preguntes com s'ha fet fins al moment, sinó que se les ha de considerar construccions de grau com les comparatives o les oracions consecutives , això sí, amb una particularitat: no tenen la mateixa contribució al discurs que una oració comparativa o consecutiva, ja que no són oracions declaratives. Més concretament, la tesi vol demostrar que tota exclamativa-"qu" ha de contenir un sintagma de grau (ja sigui de forma manifesta o inferit del context) que està encapçalat per un operador de grau ("tan" o "que"), i que estableix una relació entre un grau de referència i un grau estàndard recuperat del context i que sempre és considerat alt. El que diferencia les exclamatives de les declaratives és que mentre que aquestes funcionen generalment com a asseveracions, un parlant que profereix una exclamativa no té la intenció d'introduir el contingut descriptiu de l'exclamativa com a informació nova, sinó que vol expressar la seva actitud emotiva envers un grau alt. Per això proposo que el contingut descriptiu d'una exclamativa és un fet i no una proposició, perquè el parlant no el fa servir per introduir informació nova, sinó que el considera la causa de la seva actitud.
6

Emergence of Order in Syntax, The

Fortuny Andreu, Jordi 12 January 2007 (has links)
The syntactic component of the faculty of language is a device responsible for ordering features or clusters of features, usually called categories. As to the syntactic component is concerned, Universal Grammar is a rewiring of three elements that are independently in place: (i) features (or instructions for the levels of interpretation of the faculty of language), (ii) a combinatorial operation responsible for creating nests (sets of sets linearly ordered by the inclusion relation), and (iii) principles of analysis (which determine constituency structure and distance relations among the categories of a syntactic object). To understand the precise shape of syntactic patterns one must explore how the syntactic component feeds the morphological component and the semantic component. Firstly, it is proposed that there exist discontinuous syntactic patterns, where two covariations of a feature are assigned to two poles of a discontinuous domain. Secondly, it is argued that, in general, the semantic component requires analytic syntactic patterns with a one-to-one relation between positions and features; some combinatorial restrictions have been attributed to the Full Interpretation Condition, a legibility condition. Indeed, discontinuous syntactic patterns are argued to be no more than a subtype of analytic syntactic patterns. Thirdly, it is defended that syncretic syntactic patterns, where two features are matched in the same projection, also exist, following the Maximize Matching Effects Principle, a principle of structural minimization. The study of how features are ordered in these patterns has provided a rather simple account of several syntactic phenomena, like some of the combinatorial restrictions observed by Cinque (1999), the so-called C-Infl connection (and also the &#965;-V and the P-K connections), the A'-status of preverbal subjects in Null Subject Languages (Solà 1992), the alleviation of wh-island effect in English when the embedded wh-phrase is a subject (Chomsky 1986) and the dynamic V2 patterns in double agreement dialects observed by Zwart (1993). Some ideas that would deserve further attention have been proposed: (i) the C-Infl discontinuity may contract in English under some special circumstances, which renders Comp-insertion impossible, and (ii) the Relativized Opacity Principle, an alternative to Chomsky's Phase Impenetrability Condition to account both for subject islands and wh-islands. Several devices postulated in the literature, such as suicidal greed and the existence of uninterpretable features, the Extended Projection Principle and merely occurrential features (EPP/OCC) and the Vacuous Movement hypothesis, have been considered concluding that they are inaccurate and unnecessary. Importantly, no language-or-construction-specific rules redundant in its form (Chomsky 1965) or no abstract template like the X'-theory (Chomsky 1981, Chomsky & Lasnik 1993) need to be attributed to UG to derive the knowledge of hierarchy; the Linear Correspondence Axiom (Kayne 1994) neither needs to be postulated as an axiom: it is not a proposition one needs to take for granted to derive other propositions, namely the X'-theory. No more than a recursive procedure responsible for nesting categories is needed to account for the knowledge of hierarchy. / El component sintàctic de la facultat del llenguatge és un mecanisme responsable d'ordenar trets o conglomerats de trets, normalment anomenats categories. La Gramàtica Universal, pel que fa al component sintàctic, és una reconnexió de tres elements que estan independentment en joc: (i) trets (o instruccions pels nivells d'interpretació de la facultat del llenguatge), (ii) una operació combinatorial responsable de crear nius (conjunts de conjunts linealment ordenats per la relació d'inclusió), i (iii) principis d'anàlisi (que determinen l'estructura de constituents i les relacions a distància entre les categories d'un objecte sintàctic). Per entendre la forma precisa d'un patró sintàctic cal explorar com el component sintàctic alimenta els components morfològic i semàntic. En primer lloc, s'ha proposat que existeixen patrons sintàctics discontinus, on dues covariacions d'un tret s'assignen a dos pols d'un domini discontinu. En segon lloc, hem defensat que, en general, el component semàntic requereix patrons sintàctics analítics amb una relació bijectiva entre posicions i trets; certes restriccions combinatorials s'han atribuït a la Full Interpretation Condition, una condició de legibilitat. De fet, s'ha argumentat que els patrons sintàctics discontinus no són altra cosa que un subtipus de patrons sintàctics analítics. En tercer lloc, s'ha argumentat que també existeixen objects sintàctics sincrètics, on dos trets es computen a una mateixa projecció, satisfent la Maximize Matching Effects Principle, un principi de minimització estructural. L'estudi de com els trets s'ordenen en aquests tres patrons obeint la Full Interpretation Condition i el Maximize Matching Effects Principle ha proporcionat una explicació força simple de diversos fenòmens sintàctics, com certes restriccions combinatorials observades per Cinque (1999), l'anomenat lligam C-Infl (i també els lligams &#965;-V i P-K), l'estatus A' dels subjectes preverbals en llengües de subjecte nul (Solà 1992), l'alleujament dels efectes d'illa-qu quan el sintagma-qu subordinat és un subjecte (Chomsky 1986) i els patrons dinàmics de V2 observats per Zwart (1993).S'han expressat certes idees que s'han d'investigar amb més cura: (i) la discontinuïtat C-Infl es pot contraure en anglès en certes circumstàncies especials, fent impossible la inserció de complementador, i (ii) el Relativized Opacity Principle, una alternativa a la Phase Impenetrability Condition, per explicar les illes de subjecte i les illes-qu. S'han considerat diverses propostes que es troben a la literatura, com la teoria de comprovació i l'existència de trets no-interpretables, el Principi de Projecció Ampliada i els trets merament ocurrencials (EPP/OCC), i la Hipòtesi del Moviment Vacu, concluent que són poc acurades i innecessàries. És important notar que no cal postul·lar regles específiques que varien segons la llengua o la construcció i redundants en la forma (Chomsky 1965), ni cap esquema abstracte com la teoria de la X' (Chomsky 1981, Chomsky & Lasnik 1993) per derivar el coneixement de la jerarquia; tampoc cal postul·lar el Linear Correspondence Axiom (Kayne 1994), ja que no és necessari per derivar la teoria de la X'. Per donar compte de la jerarquia, no cal res més que un mecanisme responsable d'enniuar categories.
7

La construcció del coneixement sobre els valors del temps verbal del present a l’educació primària. Un estudi de cas sobre l’ús lingüístic, la reflexió gramatical i la interacció en l’ensenyament-aprenentatge de la llengua

Casas i Deseuras, Mariona 09 November 2012 (has links)
La tesi doctoral titulada La construcció del coneixement sobre els valors del temps verbal del present a l’educació primària és fruit d’una recerca empírica que explora, des d’un enfocament interpretatiu qualitatiu, el reconeixement i la comprensió dels usos del present en alumnes d’educació primària a Catalunya. La tesi s’emmarca dins la línia d’investigació del Grup de Recerca sobre Ensenyament i Aprenentatge de Llengües (GREAL) de la UAB que gira a l’entorn de l’ensenyament i aprenentatge de la gramàtica i mostra una possible via per articular més eficaçment la reflexió gramatical amb l’ús de la llengua. La recerca se situa en el paradigma sociocultural i posa en relleu el paper de la interacció lingüística, entre iguals i amb el suport de l’adult, en el context escolar. En concret, mostra com la interacció promou el desenvolupament de l’activitat metalingüística i com aquesta activitat contribueix a construir el coneixement sobre el temps verbal del present. Els referents teòrics de la tesi s’estructuren a partir de dos àmbits: lingüístic i didàctic. El primer presenta el verb i els temps verbals com a objectes d’estudi des del vessant descriptiu del sistema lingüístic i des de l’adquisició d’aquest sistema, mentre que el segon s’aproxima a aquestes nocions com a objectes de l’ensenyament-aprenentatge. D’aquest marc sorgeix la principal hipòtesi de la investigació, segons la qual el coneixement que els alumnes tenen sobre el present és fruit, sobretot, d’una simplificació escolar que identifica aquest temps verbal únicament amb el valor simultani (coincidència amb el moment de l’enunciació). Aquesta identificació no permet la possibilitat de reconèixer altres valors d’aquest temps verbal que, d’altra banda, estan instal·lats en l’ús dels parlants i dels mateixos alumnes. El dispositiu didàctic de la recerca justament confronta els alumnes a alguns d’aquests altres usos, concretament als valors habitual, atemporal, retrospectiu, prospectiu i relatiu del present, els més estesos en la parla dels infants i en els textos que llegeixen a l’escola. Aquesta confrontació els condueix a situacions contradictòries en relació al seu coneixement sobre el present. La tesi explora la generació d'aquest conflicte cognitiu i les estratègies que els alumnes despleguen per reconèixer i comprendre els valors d’aquest temps verbal. Metodològicament, el dispositiu didàctic es desplega en una quarantena de parelles de 3r i 6è d’educació primària de tres escoles diferents de la comarca d’Osona. Les parelles conversen, amb la mediació de la investigadora, a partir de la lectura de frases i textos que contenen verbs en present que expressen aquests valors. El resultat més rellevant és que per resoldre el conflicte cognitiu els alumnes deixen de banda el seu coneixement escolar, que no els resulta útil, i recorren al seu coneixement experiencial i del món. Per tant, es confirma que un aprenentatge escolar excessivament formal (que construeix el coneixement sobre els temps verbals des d’un punt de vista bàsicament morfològic) impedeix als alumnes interpretar els temps verbal d’acord amb altres criteris (semàntics, sintàctics i pragmàtics). Les conclusions ratifiquen la manca de coherència del saber gramatical escolar i apunten la necessitat de revisar tant els continguts com les metodologies d’ensenyament-aprenentatge del verb i dels temps verbals. En concret, es proposa un plantejament interdisciplinar, vinculat als usos discursius, que tingui en compte la capacitat de raonament metalingüístic dels estudiants i la possibilitat real de desenvolupar aquest tipus de reflexions a l’aula de primària. En aquest sentit, la recerca subscriu els postulats de la gramàtica pedagògica, que promou la integració del saber intuïtiu i l’escolar i reivindica el valor de la conversa com a element generador d’activitat metalingüística. / This Phd thesis, entitled The construction of knowledge about the values of the simple present tense in primary education, is the result of empirical research exploring, from a qualitative interpretative approach, the recognition and understanding of the usages and values of the simple present tense in students of primary education in Catalonia. The study is part of the area of research on teaching and lerning grammar of the Grup de Recerca sobre Ensenyament i Aprenentatge de Llengües (GREAL, UAB). The results of the dissertation show a possible way to articulate more effectively grammar reflection and language use. The research follows the sociocultural paradigm and emphasizes the role of linguistic interaction, among students and with the support of adults, in the school context. Specifically, it shows how interaction promotes the development of metalinguistic activity and how this activity helps students to construct knowledge on the present tense. The theoretical references of the study are based on two areas: linguistics and didactics. The first one examines the verb and verb tenses as linguistic objects, from the perspective both of a descriptive approach of the language system and from the acquisition of this system, whereas the second one considers these concepts as didactic objects. This study argues that students only consider the canonical usage of the simple present tense because of a teaching and learning process that simplifies this learning object and identifies it only with the moment of the speech. As a result, although other usages of the simple present tense are used in everyday situations, students of primary education are not aware of them. In the didactic experimentation, students are confronted with other usages of present tense (it can also describe repeated or customary actions, statements that are always true, scheduled events in the future or facts that happened in the past), which are the most common in their every day usage and in the texts they read at school. This confrontation leads them to contradictory situations related to their knowledge about the present. This empirical research examines the obstacles that make it difficult for students to recognize these usages, and the strategies they use to overcome them. For the study, around forty couples of students of 3rd (8-9 years old) and 6th (11-12 years old) grade of primary education in schools of Osona (Catalonia) took part in this research. Couples talked to each other (the researcher was also involved in the conversation) about sentences and texts which contain verbs expressing theses usages of the simple present tense. The main results of this research show that in order to overcome the cognitive conflict, students use experiential strategies, but not school knowledge. Therefore, we argue that their school knowledge, which is basically morphological, prevent them from discovering that the simple present tense can also describe situations that are not happening in the moment of the speech, according to other criteria (semantic, syntactic and pragmatic). These results corroborate the lack of coherence in teaching and learning grammar as it is carried out in schools and confirm the need for redefining not only contents but also methodologies of teaching the verb and verb tenses. Specifically, we suggest an interdisciplinary approach, considering the discourse usages and taking into account the students' metalinguistic ability and the possibility of developing this kind of activity in the classroom. To conclude, we consider that pedagogical grammar is the best approach to connect grammar knowledge and language usages and, as argued within this approach, we also show the value of the interaction to promote the development of metalinguistic activity.
8

Samuel Gili Gaya: estudio biográfico e introducción a su obra lingüística

Vila Rubio, María Nieves 09 January 1992 (has links)
Las actuales tendencias de la historiografía, en general, corroboran el hecho de que el interés por la historia de una ciencia debe nacer de la voluntad de un mayor conocimiento de la ciencia misma. En realidad, estas tendencias apuntan a que la historia de una ciencia forma parte de ésta, por lo que no es posible considerar a la primera como materia marginal de la segunda, sino que precisamente gracias a la historiografía pueden llegar a comprenderse muchos de los fundamentos y etapas por las que ha pasado el progreso científico humano.La estructura de este trabajo -en esta línea- distingue entre dos tipos de factores: los epistémicos y los no epistémicos. Lo que quizá no ha quedado del todo claro en la historiografía lingüística de la que disponemos es precisamente este último tipo de factores, que son los que cuestionan datos de tipo sociológico, como la formación de los científicos, organizaciones e ideologías científicas y no científicas a las que estos pertenecen o con las que se identifican, etc. Estos son los datos que pondrán de relieve factores quizá considerados como externos a la materia y objeto de la lingüística pero que han ejercido una poderosa influencia sobre su desarrollo. Por esta razón, el presente estudio parte del conocimiento exhaustivo de los aspectos concernientes a la trayectoria personal del personaje cuya obra se estudia.La tesis se estructura, pues, en dos partes principales: la primera, referida a la vida de Samuel Gili Gaya, y la segunda, que aborda el estudio de su obra lingüística más importante.En el estudio biográfico de Samuel Gili Gaya se narran los diversos acontecimientos y avatares que este sufrió a lo largo de su vida. Se trata de destacar aquí los aspectos que, en varios sentidos, tuvieron mayor influencia en el desarrollo de su labor científica, a la vez que se caracteriza la personalidad moral y ética del biografiado, básicamente a través de la influencia de ideales tanto personales como científicos y pedagógicos ejercida por centros como el Instituto Escuela o el Centro de Estudios Históricos -dependientes de la Junta para Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas-, dentro de cuyo marco Gili Gaya desarrolló su labor. Se da cuenta, asimismo, de la situación difícil creada después de la guerra civil, con la desaparición de las entidades mencionadas, lo cual conllevó consecuencias políticas, personales y profesionales que alcanzaron de lleno a Gili Gaya, al igual que a otras personas relacionadas con la enseñanza y la investigación en nuestro país.Así pues, esta primera parte se articula en cinco capítulos que se refieren a lo que podríamos determinar como tres bloques en la vida del biografiado:1º.- Capítulos 1 y 2: Contemplan los años en que Gili Gaya proyecta, en primer lugar, su vida y empieza a desarrollarla seguidamente dentro del marco adecuado constituido por las instituciones mencionadas más arriba: desde su nacimiento en 1892, su infancia y entorno social y sus estudios hasta su traslado a Madrid donde establecería contacto con Menéndez Pidal y Américo Castro, pasando a formar parte del grupo de integrantes de la llamada Escuela Española de Lingüística. Se revisa tanto su labor como investigador en el CEH como su trabajo docente en el Instituto Escuela de Madrid y en las Universidades americanas a las que acudió durante varios años: Río Piedras en Puerto Rico y Middlebury College en Vermont (U. S. A.)2º.- Capítulos 3 y 4: Contempla los tiempos conflictivos, tanto en el terreno de lo personal como de lo profesional, que se sucedieron inmediatamente antes, durante y después de la guerra civil, con dificultades como la de la "depuración" y sus consecuencias: exilio interior y soledad investigadora.3º.- Capítulo 5: A finales de los años cincuenta, cuando Gili Gaya accede a su jubilación como catedrático de enseñanza media y puede volver a salir del país, invitado de nuevo por la Universidad de Puerto Rico, empieza a producirse el reconocimiento público final a tantos años de labor científica y docente: es nombrado miembro de la Real Academia Española y en su ciudad natal, Lérida, se crea la Cátedra de Cultura Catalana "Samuel Gili Gaya".Al final de esta primera parte se incluye una cronología biográfica del personaje que pretende resumir de forma esquemática los hechos más destacables de su vida personal y profesional.La segunda parte de la tesis -la que se refiere a los datos de tipo epistémico- estudia la obra lingüística (léxico y gramática) de Gili en relación con lo que existía antes de ella, lo que significó en su momento y lo que se mantiene hoy de ella. El análisis atento de cada obra o artículo, la confrontación constante entre lo expresado por Gili Gaya y las ideas de otros lexicógrafos y gramáticos anteriores y también posteriores a él, o la comparación entre diversas ediciones de una misma obra de Gili para observar la evolución sufrida en algunas de sus ideas, son algunos de los métodos seguidos en este examen del conjunto de la obra lingüística de Gili Gaya. Este análisis se expone a partir de los diferentes títulos de sus obras y trabajos que son desmenuzados uno a uno, para reunir, en las conclusiones de cada uno de los apartados, las ideas básicas halladas a lo largo del estudio.Así, esta segunda parte de la tesis, tras realizar una breve revisión del conjunto de la obra de Gili Gaya, incluye, a su vez, tres secciones diferenciadas:1ª.- La que estudia su obra sobre el léxico, con la distinción entre obra lexicológica y obra lexicográfica incluyendo en esta última el análisis de obras como el Tesoro Lexicográfico (1947-1957), el Diccionario General Ilustrado de la Lengua Española (1945) y el Diccionario de sinónimos (1958).2ª.- La que se refiere a la obra gramatical, que distingue entre obras de consulta y obras de divulgación. Entre las primeras se destaca el Curso Superior de Sintaxis Española (1943) del que se revisan las diferencias entre las diversas ediciones, su estructura y características generales, así como algunas de las aportaciones básicas que se incluyen como son el concepto de oración, el orden de las palabras, los modos y tiempos verbales, los enlaces extraoracionales y el ritmo y la entonación. Se realiza a continuación una comparación entre esta obra y la parte del Esbozo (1973) de la RAE referida a la sintaxis.Entre las obras clasificadas como de divulgación se estudia la serie de "Resúmenes" que Gili empezó a publicar en pleno período de guerra civil y que han tenido numerosas ediciones y reimpresiones posteriores: "Resumen práctico de gramática española" (1937), "Ortografía práctica española" (1937), "Iniciación en la historia literaria española" (1938), y "Nociones de gramática histórica española" (1952). Asimismo consideramos como de divulgación el trabajo publicado en Puerto Rico "Nuestra lengua materna. Observaciones gramaticales y léxicas" (1966), unas charlas radiofónicas inéditas que llevan como titulo general "Cuatro lecciones de vulgarización lingüística", un texto inédito sobre el problema del uso lingüístico del idioma español en el cine y otros artículos aparecidos en diversas publicaciones.3ª.- A continuación se ofrece una bibliografía completa de Gili Gaya, la más exhaustiva de las publicadas hasta ahora, que, además de tener en cuenta todos sus trabajos publicados, comprende asimismo una relación explicada -en la medida de lo posible- de los escritos inéditos que hallamos entre su documentación.Finalmente se incluye un apartado de apéndices en el que reproducimos textos de interés con respecto al análisis realizado tanto en la primera como en la segunda parte. Los primeros son textos escritos por dos personas -Gabriela Mistral y Carmen Castro, la hija de don Américo- que conocieron bien a Gili cuando este se hallaba en sus años más destacados de actividad docente. El resto de apéndices pertenece a la propia mano de Gili Gaya: conferencias y charlas, correspondencia, borradores de artículos y notas que quedaron inéditos por diversas razones que sólo podemos deducir aunque no asegurar. El último de los apéndices presenta unas características especiales ya que, en cierta forma, es también obra de Gili Gaya. Se trata de un fragmento de su "Expediente de depuración" que reproduce las preguntas correspondientes a uno de los pliegos de cargos a los que tuvo que hacer frente, con sus respectivas respuestas, en uno de los momentos más amargos de su existencia, tras la guerra civil. Creemos que el interés de este texto se justifica plenamente tras haber leído la primera parte del trabajo.Por último se incluye la bibliografía consultada para la realización de la tesis, que contempla diversos apartados: sobre Gili Gaya y su obra, sobre el entorno intelectual, social y científico de la época, así como sobre temas específicos de lingüística, lexicografía y gramática. Se acaba con una relación alfabética y cronológica de toda la bibliografía utilizada para facilitar la localización de las citas y notas incluidas a lo largo del trabajo. / This thesis is an investigation of one of the most recent periods of the history of the Hispanic Linguistics: the first half of this century. It is centred on the figure of the academician and philologist Samuel Gili Gaya (1892-1974) and his work. The thesis has two well defined parts:1. The biographic study of the character, putting an emphasis on the aspects which had a main influence on his scientific development and on his moral and ethic personality, both the "Instituto Escuela" and the "Centro de Estudios Históricos", where Gilí Gaya developed his work, had a great influence on him. This part ends with a scheme of his chronological biography.2. The second part of this thesis studies Gili's linguistic work (lexicography and grammar) in relation to what existed before it, what it meant in that moment and what remains of it. The careful analysis of every work and article, the comparison between Gili Gaya's ideas and those of former and later lexicographers and grammarians or the comparison of different editions of Gili's work to observe the evolution of his ideas, are some of the methods followed in this global essay about Gili Gaya. This analysis is exposed taking into account everyone of Gili's works and the conclusions drawn from all of them.We offer a complete bibliography of Gili Gaya which includes all his published works and a list of all his unpublished ones, which were found among his documents. We also include an appendix which reproduces different texts of interest, and which can be found before the general and thematic bibliography consulted.
9

The Role of intonation and facial gestures in conveying interrogativity

Borràs Comes, Joan Manel 29 November 2012 (has links)
This thesis investigates the role that different aspects of audiovisual prosody play in the production and perception of interrogativity. To this end, two types of statements and two types of questions are analyzed: information and contrastive focus statements (IFS, CFS), and information-seeking and counterexpectational questions (ISQ, CEQ). A multimodal approach is thus followed for the study of interrogativity, by means of a variety of production and perception experiments, from games specifically designed to elicit spontaneous productions of specific discourse categories to the analysis of event-related potentials. The first study reveals that pitch range differences are the main intonational cue used by Central Catalan speakers in order to distinguish between IFS and CEQ. The second study shows that such intonational contrasts are encoded automatically in the auditory cortex. Both studies strengthen the argument that pitch range features need to be represented descriptively at the phonological level. The third study shows that facial gestures are the most influential elements that Catalan listeners rely on to decide between CFS and CEQ interpretations, though bimodal integration with acoustic cues is necessary in order for perceptual processing to be accurate and fast. The fourth study reveals that Catalan and Dutch speakers mainly rely on language-specific auditory differences in order to detect IFS and ISQ, but also that the presence of gaze increases the identification of an utterance as a question. Finally, this study demonstrates that a concentration of several response-mobilizing cues in a sentence is positively correlated with the perceivers’ ratings of these utterances as interrogatives. / Aquesta tesi investiga el rol que exercixen diversos aspectes de la prosòdia audiovisual en la producció i la percepció de la interrogativitat. A tal efecte, s’analitzen dos tipus d’oracions declaratives (de focus informatiu i de focus contrastiu; IFS i CFS) i dos tipus d’oracions interrogatives (de cerca d’informació i d’antiexpectació; ISQ i CEQ). Així, la tesi estudia la interrogativitat des d’una perspectiva multimodal, amb diferents experiments de producció i de percepció que van des de jocs especialment dissenyats per elicitar produccions espontànies de determinades categories discursives fins a l’anàlisi de potencials evocats cerebrals. El primer estudi revela que els parlants de català central empren principalment el camp tonal per distingir entre IFS i CEQ. El segon, que el còrtex auditiu codifica automàticament tal contrast entonatiu. Ambdós estudis conclouen que cal explicitar les propietats del camp tonal quan es descriu fonològicament l’entonació de la llengua. El tercer estudi mostra la major influència dels gestos facials a l’hora de distingir CFS i CEQ en català, així com la necessitat d’integrar perceptivament les variables visuals i les acústiques perquè la idenficació siga acurada i ràpida. El quart estudi revela com els parlants de català i de neerlandès es basen principalment en les diferències auditives de les seues respectives llengües a l’hora de distingir IFS i ISQ, però també com el fet que el parlant mire el seu interlocutor incrementa la interpretació interrogativa d’una oració. Finalment, l’estudi demostra que la presència de diversos indicis mobilitzadors de resposta en una oració està positivament correlacionada amb les interpretacions interrogatives que els oients en fan.
10

El Desenvolupament de la morfologia verbal: bases teòriques per a l'anàlisi formal

Creus, Imma 12 December 2001 (has links)
No description available.

Page generated in 0.0633 seconds