Orientador: Leila Trevisan Braz / Resumo: Polinizações manuais na cultura do meloeiro apresentam taxa de sucesso de cerca de 40%, entretanto, pouco se relata na literatura sobre os aspectos que afetam esta taxa, tornando-a baixa, e como incrementa-la. Este trabalho teve por objetivo estudar a biologia reprodutiva do meloeiro, e estratégias para aumentar a taxa de pegamento de frutos na cultura. Para tal, foram estudados a viabilidade polínica e receptividade estigmática em genótipos de meloeiro ao longo do dia da antese, e, o impacto de diferentes protocolos de polinização na fixação de frutos. Desta forma, foram desenvolvidos três experimentos, um de viabilidade polínica in vitro, e um de receptividade estigmática, estes envolvendo três genótipos de melão rendilhado e cinco horários de coleta de flores, visando entender o comportamento floral do meloeiro ao longo do dia. E um terceiro trabalho, onde foi estudado a fixação de frutos, massa total e massa de mil sementes dos frutos formados sob diferentes protocolos de polinização, para tal empregou-se autopolinizações e hibridações, em dois horários e soluções diretamente nos estigmas da flor hermafrodita, com o objetivo de beneficiar a germinação e estrutura dos tubos polínicos, propiciando fecundações mais eficientes. Após as avaliações, os dados foram submetidos a análise estatística e comparados pelo teste de Tukey a 5% de significância. Foi possível concluir que a viabilidade polínica do meloeiro é afetada pelo genótipo, e os genótipos, JAB 11, JAB 20 e Fantasy, ... (Resumo completo, clicar acesso eletrônico abaixo) / Abstract: Manual pollination in melon crop has a success rate of about 40%, however, little is reported in the literature about the aspects that affect this rate, making it low, and how to increase it. This work aimed to study the reproductive biology of melon, and strategies to increase the fruit set rate in the crop. To this end, we studied the pollen viability and stigmatic receptivity in melon genotypes throughout the day of anthesis, and the impact of different pollination protocols on fruit fixation. Thus, three experiments were carried out, one with in vitro pollen viability and one with stigmatic receptivity, involving three tracery melon genotypes and five flower collection schedules, aiming to understand the floral behavior of melon throughout the day. And a third work, where the fruit fixation, total mass and mass of one thousand seeds of the fruits formed under different pollination protocols was studied. in order to benefit the germination and structure of pollen tubes, providing more efficient fertilization. After the evaluations, the data were submitted to statistical analysis and compared by Tukey test at 5% of significance. It was concluded that the pollen viability of melon is affected by genotype, and the genotypes, JAB 11, JAB 20 and Fantasy, used in this work present viability peak at 09am. Stigmas remain receptive throughout the day of anthesis, allowing pollinations to be made throughout the day if pollen is viable. In JAB 20 hermaphrodite flowers, the applicatio... (Complete abstract click electronic access below) / Mestre

Polen har sedan 2017 varit föremål för EU:s disciplinära förfaranden på grund av allvarliga brott mot rättsstatsprincipen. Detta är ett resultat av omfattande politiska reformer av rättsväsendet genomförda av det polska regeringspartiet Rätt och rättvisa (Prawo i sprawiedliwość, PiS). Ett av de första målen för PiS politiska attacker var lagprövning utförd av landets konstitutionella domstol (Konstitutionella Tribunalen, KT). Konstitutionella Tribunalen har sedan dess politiserats och dominerats av domare som är lojala mot det styrande partiet. KT, som tidigare var ett effektivt organ för konstitutionalitetskontroll, har förvandlats till makthavarnas allierade. Lagprövning som en demokratisk kontrollmekanism har satts ur spel. Utvecklingen i Polen väcker frågor om den svenska lagprövningen. Hur fungerar den? Uppfyller den sitt syfte? Kommer den att vara motståndskraftig mot liknande politiska attacker om en auktoritär majoritet får makten i Sverige? Kan Sverige lära sig av den polska erfarenheten och förbättra motståndskraften och effektiviteten i sin lagprövning? Denna uppsats diskuterar utvecklingen av lagprövning och dess roll i den svenska och den polska demokratiska ordningen. Likheter och skillnader mellan lagprövning i dessa två rättssystem fångas upp och förklaras genom att använda en komparativ metod med ett rättsgenetisk perspektiv. För att möjliggöra en fördjupad förståelse av lagprövningens funktion tillämpas dessutom en systematisk analys. Med dess hjälp delas rättsinstitutet upp i mindre beståndsdelar som sedan kan analyseras och jämföras på ett strukturerat sätt. Historiska faktorer och de senaste årens politiska utveckling inkluderas i analysen för att ge förklaringar till utvecklingen av lagprövning i båda länderna. Analysen i denna uppsats leder till slutsatsen att den polska lagprövningsmodellen har visat sig bristfällig i vissa avseenden, även om den var effektiv i andra. Redan före den nuvarande politiska utvecklingen kunde lagprövning i Polen kritiseras för det begränsade genomslag den gav till skyddet för de mänskliga rättigheterna. Men framför allt har dess motståndskraft inför en auktoritär parlamentarisk majoritet visat sig vara otillräcklig. Med den polska erfarenheten i åtanke kan det konstateras att den svenska lagprövningen har potential att bli mer motståndskraftig om ett auktoritärt parti tar makten. Det finns emellertid vissa aspekter av dess funktion som bör utvecklas och skyddas mot negativt politiskt inflytande. / Poland has since 2017 been subject to EU disciplinary procedures because of serious breaches of the rule of law. This is a result of extensive political reforms of the judiciary by the Poland’s ruling party Law and Justice (Prawo i sprawiedliwość, PiS). One of the first targets for PiS political attacks was judicial review performed by the country’s constitutional court (Constitutional Tribunal, CT). The Constitutional Tribunal has since been politicized and dominated by judges loyal to the ruling party. CT, which was previously an effective organ for constitutionality control, has been turned into a government enabler. Judicial review, one of the most important checks and balances in the Polish constitutional democracy, has been put out of action. The development in Poland raises questions about Swedish judicial review. How does it function? Does it fulfil its purpose? Will it be resistant to similar political attacks should an authoritarian majority seize power in Sweden? Can Sweden learn from the Polish experience and improve the resilience and effectivity of its judicial review? This paper discusses the development of judicial review and its role in the Swedish and Polish democratic orders. Similarities and difference between judicial review in these two legal systems are captured and explained by applying a comparative law method with a historical perspective. To enable an in-depth understanding of judicial review’s function, a systematic analysis is applied. With its help the institute of judicial review is broken down into smaller elements which can then be analysed and compared in a structured manner. Historical factors and recent years’ political development are factored into the analysis to provide explanations for the development of judicial review in both countries. The analysis in this paper concludes that the Polish model of judicial review has been proven lacking in some respects, although it was effective in others. Even before the current political development, judicial review in Poland could be criticized for the limited impact it gave to the human rights’ protection. But above all, its resilience in the face of an authoritarian parliamentary majority has proven to be insufficient. With the Polish experience in mind, it can be ascertained that the Swedish judicial review has a potential to be more resilient when faced with an authoritarian party seizing power. There are however some aspects of its function that should be developed and secured against negative political influence.

El Pongo de Mainique se encuentra ubicado en la parte sur de la Cuenca Ucayali en el departamento de Cuzco, provincia de la Convención. Esta constituido por una secuencia sedimentaria de 9270 metros de espesor, cuya edad varía del Carbonífero hasta el Cuaternario. El intervalo sedimentario del Carbonífero al Pérmico ha sido analizado palinológicamente en el presente trabajo. En base al análisis cualitativo y cuantitativo de palinomorfos del Paleozoico identificados en la sección de campo del Pongo de Mainique, se ha diferenciado cuatro zonas palinológicas denominadas, Zona de Verrucosisporites-Densosporites, Zona de Potoniesporites, Zona de Protohaploxypinus, Zona de Vittatina - striatites. El número total de palinómorfos observados e identificados es de 90 generos de los cuales el 57% esta representado por esporas (Pteridophytas) y el 43% restante por monosacados y bisacados (Gymnospermas). Igualmente se presenta una apreciación de la paleoecología, medio ambiente sedimentario y descripción sistemática de algunos palinomorfos más significativos para la Zonación. El ambiente sedimentario es continental para el Grupo Ambo y marino para el qrupo Tarma Copacabana y Formación Ene. / Tesis

Since the political party Law and justice's access to power in 2015, laws have been implemented that restrict the freedom of institutions such as the media and the court. The Church has also increased involvement in decision-making, including in the abortion issue and LGBTQ issues. These events among many have led to ideas that Poland, like Ukraine, will return to autocracy, a process known as democratic backsliding.The thesis aims to investigate in what way Poland meets the requirements for democratic backsliding. This by answering the question: In what way does Poland's political situation meet the criterias for democratic backsliding? In order to answer the question, two theories have been used, Nancy Bermeo's categorizations of democratic backsliding and Ozan O. Varol's theory of stealth authoritarianism. The method that will be used in the thesis is a qualitative case study method, where the period 2008-2014 is compared with the period 2015-2020. The study will be based on a selection of texts and reports. The results show that Poland met one of the criterias for democratic backsliding during the period 2008-2014 and all criteria except one during the period 2015-2020. This leads to the conclusion that the occurrence of democratic backsliding has increased during the party "Law and Justice" reign.

Syfte och frågeställningar Syftet med studien är att undersöka hur skolor i Sverige och Polen arbetar med idrottskläder gällande deltagandet på idrottslektioner och om läraren anpassar lektionerna utefter hur eleverna kommer klädda till idrottslektionen. Frågeställningarna i studien var: Hur definieras idrottskläder av lärare i Sverige respektive Polen och skiljer det sig mellan skolorna inom respektive land? Om elever kommer, enligt skolans definition, ej ombytta – vad sker då? Enligt lärarna, varför vill vissa elever inte byta om till idrottskläder? Om det inte står något i styrdokumenten gällande klädsel, ska då läraren anpassa lektionerna så ej ombytta elever också kan delta och bli bedömda i ämnet? Metod Studien har använt sig av semistrukturerade intervjuer med sex lärare, tre i Sverige och tre i Polen. Urvalet av intervjuade lärare är gjorda utifrån ett bekvämlighetsurval och är inte slumpmässigt utvalda. Samtliga intervjuer har spelats in och transkriberats efter intervjuerna på svenska respektive på polska.  En intervjuguide användes för att höja tillförlitligheten i studien. Resultat Idrottslärare i Sverige och Polen definierar idrottskläder på ett liknande sätt, shorts, tights eller mjukisbyxor, t-shirt och skor anpassade för idrott anses vara idrottskläder. Om eleverna inte är ombytta får de svenska eleverna delta, medan de polska eleverna inte tillåts delta. De polska eleverna har tydligt fått kommunicerat från skolan vad som gäller för att få delta på lektionen och det ingår som en bedömningsparameter i Polen. De svenska lärarna menar att anledningen till att eleverna inte byter om beror på att omklädnings- och duschrummen känns, otrygga, ofräscha och utlämnande. Lärarna anpassar inte lektionerna efter ej ombytta elever då även ej ombytta anses kunna uppnå kunskapsmålen utan idrottskläder. I de polska bedömningsreglerna för idrott finns en punkt gällande idrottskläder som säger att eleverna ska vara ombytta, så lektionerna anpassas inte efter ej ombytta elever. Slutsats I Sverige accepterar de intervjuade lärarna att elever deltar utan ombyte och de behöver inte anpassa lektionerna på grund av detta.  De försöker i stället att motivera eleverna till ombyte och de ser det som positivt om eleverna byter om.  I Polen kommuniceras det tydligt ut från skolans rektorer till både elever och föräldrar vilken sorts kläder som eleverna förväntas vara ombytta till och att om de inte byter om så får de inte delta på lektionen.

Denna studie har i avsikt att undersöka och jämföra hur den gemensamma svensk-polska och polsk-svenska historien som utspelade sig under 1600-talet presenteras i svenska och polska nutida läromedel. Jag undersöker vilka skillnader och likheter det finns i framställningarna av denna historia och försöker att ta reda på vad de kan bero på. Undersökningen bygger på en komparativ textanalys och jag granskar innehållet i tre polska och tre svenska läroböcker med hjälp av teorier som behandlar bruk och förmedling av historien, beskrivna främst hos Klas-Göran Karlsson, samt sådana teorier som handlar om historiemedvetandet och dess olika varianter som bland annat presenteras av Ulf Zander. Undersökningen visar att det både finns skillnader och likheter i framställningen av den historia som presenteras i de två ländernas respektive läromedel. Den största skillnaden ligger i mängden av stoff som de polska läroböckerna kan lägga fram på grund av sitt omfång, till skillnad från de komprimerade svenska läroböckerna. Den gemensamma dåtida historien består främst av konflikter av olika slag och deras påverkan på den historiska utvecklingen får mycket olika konsekvenser för de två länderna. Det som blir Sveriges framgång, blir under samma period Polens undergång. Detta är troligen anledningen till att de polska läroböckerna behandlar problematiken grundligare och anknyter till begrepp som finns djupt inrotade i det polska kulturarvet; som den svenska Syndafloden. För Sveriges del hade konflikterna med Polen inte lika stor påverkan på den historiska utvecklingen och beskrivs troligtvis därför mycket sparsamt. Slutligen bör de historiska framställningarna i böckerna motsvara de förväntningar som läroplanerna i historia ställer på dem. Mitt arbete visar att texternas utformning till stor del följer givna riktlinjer och att själva riktlinjerna är ganska snarlika i de två av mig undersökta länderna. Dock med vissa undantag. Undersökningen analyserar presentationen av stoffet, inte bara länderna emellan men även bland det egna landets läroböcker, och även där finns det likheter och skillnader i hur historien presenteras för eleverna. Både polska och svenska läroböcker följer sin specifika struktur för att lägga upp stoffet, vilket presenteras i arbetet.

The purpose of this paper is to examine if there is a connection between electoral participation and citizens perception of the economy and corruption between the year 1989-2023 in Poland and to see if it has changed and how. The methodology that is used in this paper is both of qualitative and quantitative character to study articles, data, and statistics. The result of the study shows that there is a correlation between higher electoral participation and better perception of economy from the citizens. The perception of corruption, which was the same 1989 as 2023, didn’t affect the voting turnout.  Better economy has made people vote either by teaching them how to participate in politics or as they have more to lose now due to better circumstances than 1989. The study shows that the area needs to be looked at in a greater depth to see if corruption has been neglected by the citizens or if they handle it through democratic participation.

El girasol (Helianthus annuus L.) es uno de los principales cultivos anuales utilizados para la extracción de aceite en el mundo y la Argentina se destaca por ser un importante productor y exportador de semilla híbrida. En este tipo de producción es esencial que el polen sea transportado desde las líneas androfértiles (machos), restauradoras de la fertilidad, a las androestériles (hembras), siendo la abeja melífera (Apis mellifera L.) la que adquiere un rol fundamental como uno de los principales polinizadores. En este contexto, adquieren gran importancia las recompensas florales del girasol, tanto las primarias (polen y néctar) como las secundarias (señales visuales de las flores liguladas de los capítulos) que definirán la atractividad de las líneas parentales. Éstas podrían dirigir el movimiento que las abejas realizan en el cultivo con consecuencias directas sobre la eficiencia de polinización, y, en última instancia, en los rendimientos obtenidos. En este trabajo se estudiaron las recompensas florales primarias y secundarias de distintos genotipos parentales de girasol en sistemas de producción de semilla híbrida para definir la atractividad de cada material, interpretar las preferencias de Apis mellifera en presencia de flora melífera competitiva y evaluar el efecto de esta interacción en la producción de semilla híbrida. Para esto, se realizaron estudios en plantas obtenidas de lotes de producción de semilla híbrida de girasol en establecimientos rurales del sur bonaerense: dos lotes de producción en Coronel Pringles y uno en Villalonga. Otra parte del trabajo se realizó en gabinete y en laboratorio, en dependencias de Departamento de Agronomía de la Universidad Nacional del Sur. Allí se procesaron muestras de material vegetal tomadas y conservadas en dichos lotes, así como también se trabajó con plantas de varios de los genotipos estudiados obtenidas en invernáculo y en parcelas experimentales. El material vegetal consistió en ocho líneas parentales: un sistema con tres genotipos tradicionales (dos hembras que compartían el macho restaurador), otro con los mismos genotipos con tecnología de resistencia a herbicidas Clearfield y el último formado por dos genotipos alto oleico (una hembra y un macho). Respecto al estudio del néctar, los resultados mostraron una secreción diferencial en los distintos genotipos estudiados. Las diferencias en los parámetros asociados a la cantidad de secreción no fueron condicionadas por el evento tecnológico que fue introducido por mejoramiento genético de los parentales ni al sexo de los mismos. El néctar total secretado por las líneas estudiadas resultó de un balance entre la cantidad de flores secretoras y la cantidad de néctar que secretó cada flor, siendo esta relación diferente en los distintos genotipos analizados. La comparación entre los genotipos mostró que, a menor cantidad de secreción fue mayor su concentración, relación que se confirmó en el análisis multivariado a través de una correlación significativa y negativa entre estos parámetros. Los parámetros asociados a la cantidad de esta recompensa estuvieron más relacionados al componente genético que al ambiental (día de muestreo) mientras que, en los vinculados a la cantidad de azúcar, esta relación se dio a la inversa. La relación entre los genotipos respecto a la cantidad de néctar secretado se mantuvo en condiciones de campo e invernáculo, mostrando una fuerte influencia del factor genético. La distribución de las flores secretoras dentro del capítulo resultó, aleatoria en los tres genotipos estudiados, siendo la misma independiente del estadio de floración en que se encontraban las inflorescencias y del sector muestreado. Los tres parentales machos estudiados presentaron una producción diferente de granos de polen por flor en los distintos sectores del capítulo (interno, medio y externo) sin que pudiera establecerse un patrón común en los tres materiales. La estabilidad respecto a la producción polínica en distintos años y sitios de muestreo permite inferir una fuerte influencia del factor genético por sobre el ambiental. Si bien la germinabilidad del polen mostró tener cierta vulnerabilidad con las características climáticas (principalmente las asociadas a la temperatura), la misma se mantiene estable a lo largo del día. Este estudio demostró, a través de los cambios en la frecuencia de cargas corbiculares de girasol colectadas ante distintos recursos polínicos disponibles en distintos planteos productivos, el pecoreo selectivo que realizan las abejas sobre las especies en floración. Esta selectividad, fundada en la baja calidad nutricional del polen de girasol, demandaría un manejo agronómico que también satisfaga los requerimientos de las abejas con otros recursos florales. En los tres sistemas de producción estudiados, las líneas masculinas presentaron menor diámetro de los capítulos y área de las flores liguladas que las líneas femeninas. Esto genera una diferencia visual manifiesta entre las líneas de siembra de cada parental que pudo influir en el movimiento de los polinizadores en los lotes de producción. En este trabajo se encontraron diferencias entre los genotipos en la cantidad, tamaño y aspecto de las flores liguladas, así como el largo de corola y estilo en las flores tubulosas y el volumen de los nectarios. Las primeras características están relacionadas a la atractividad a larga distancia mientras que las otras, por ser de proximidad, inciden en la eficiencia de pecoreo y polinización. El efecto de la presencia/ausencia y la morfología de las flores liguladas generaron una respuesta diferencial en las visitas de los polinizadores, principalmente en A. mellifera, poniendo así de manifiesto las diferencias de atractividad de los genotipos. Si bien las recompensas, ya sean primarias o secundarias, operan en conjunto, los distintos ensayos llevados a cabo en esta tesis permitieron interpretar cuáles serían las más influyentes. La diferencia entre las visitas registradas en los capítulos con y sin flores liguladas dejó en evidencia que estas estructuras son un componente fundamental que incide en la atractividad de los genotipos y ello se verificó en 7 de los 8 materiales genéticos estudiados. Por su parte, la comparación entre capítulos sin flores liguladas entre parentales androestériles, es decir, que carecían de las recompensas visuales y de polen, no mostró una tendencia clara en la frecuencia de visitas que informe sobre un efecto determinante de la secreción de néctar. Tampoco se observó una diferencia notable en las visitas entre las hembras y machos, indicando que el aporte de polen como recompensa alimenticia no sería un factor que defina la atractividad de las líneas. Finalmente, la frecuencia de visitas registrada mostró una correspondencia con los rendimientos y calibres obtenidos, demostrando el beneficio económico de la polinización en un sistema de producción de semilla híbrida. En la mayoría de las variables medidas en esta tesis, las diferencias encontradas entre las comparaciones estadísticas no involucraron las mejoras tecnológicas con las que contaban las líneas. Sería fundamental profundizar estos estudios en otros materiales con resistencia a herbicidas y mayor contenido de ácidos grasos saturados para reforzar estos conceptos. Conocer y comprender la relación entre la biología floral del girasol y la actividad de los polinizadores basada en sus necesidades y capacidades es fundamental para realizar un manejo más sustentable del sistema productivo que favorezca las relaciones biológicas de los protagonistas que lo sostienen. Reconsiderar a la flora competitiva del cultivo como complementaria para las necesidades alimenticias de Apis mellifera, podría ser beneficioso para asegurar la actividad de los polinizadores. Este conocimiento, aplicado a programas de mejoramiento y estrategias de manejo agronómico, determinará mejoras en el rendimiento y calidad de la producción. / Sunflower (Helianthus annuus L.) is one of the main annual crops used for oil extraction in the world and Argentina stands out for being an important producer and supplier of hybrid seed. In this type of production, it is essential that the pollen be transported from male-fertile lines (males) to male-sterile lines (females) and the honey bee (Apis mellifera L.) plays a fundamental role as one of the main pollinators. In this context, the floral rewards of the crop acquire great significance, both the primary (pollen and nectar) and the secondary ones (visual signals of the ligulate flowers of the capitula) that will define the attractiveness of the parental lines. These could lead the movement of bees within the crop with direct consequences on pollination efficiency and ultimately on yields obtained. In this work, the primary and secondary floral rewards of different sunflower parent genotypes in hybrid seed production systems were studied to define the attractiveness of each genetic material, interpret the preferences of Apis mellifera in the presence of competitive honey flora, and evaluate the effect of this interaction in hybrid seed production. Studies were carried out on plants obtained from hybrid sunflower seed production fields in southern Buenos Aires: two production plots in Coronel Pringles and another in Villalonga. Laboratory work was performed at the facilities of the Departamento de Agronomía, Universidad Nacional del Sur where samples of plant material collected and preserved were processed. There, plants of several of the studied genotypes were also grown in the greenhouse and in the experimental field. The plant material consisted of eight sunflower parental lines: one system of three traditional genotypes (two female lines and the same male restoring line for both), another system of the same three lines with Clearfield herbicide resistance technology and the last one, composed by two high oleic genotypes (male and female lines). The results of nectar study showed differential secretion in the studied genotypes. The differences in the parameters associated with the amount of secretion were not conditioned by the technological event introduced by genetic improvement of the parents or their sex. The total nectar secreted by every line was the result of a balance between the amount of secreting flowers and the volumen of nectar secreted by each flower, this relationship being different in the genotypes analyzed. The comparison between the genotypes showed that, the lower amount of nectar secretion, the higher the nectar concentration, relationship confirmed in the multivariate analysis through a significant and negative correlation between these parameters. Parameters associated with the amount of this reward were more related to the genetic component than to the environmental one (sampling day), while in those linked to the amount of sugar, this relationship was inverse. The relationship between genotypes regarding the amount of nectar secreted was maintained under field and greenhouse conditions, showing a strong influence of the genetic factor. The distribution of the secretory flowers was random within the capitulum in the three studied genotypes, regardless of the floral stage or the sampled sector of the inflorescence. The three male parents showed different pollen grain production per flower in the different sectors of the capitulum and it was not possible to establish a common pattern in the three genotypes. The stability of pollen production among different years and sampling sites allows inferring a strong influence of the genetic factor over the environmental one. Even pollen germinability showed some vulnerability to climatic characteristics (mainly those associated with temperature), it remained stable throughout the day. This study verified, by means of changes in the frequency of sunflower corbicular loads collected within available pollen resources in the different agronomic management of systems, the selective forage of bees on the species in bloom. This selectivity, based on the low nutritional quality of sunflower pollen, would demand an agronomic management that also satisfies the requirements of bees with other floral resources. In the three studied production systems, the male lines showed smaller diameter of the capitula and area of the ray florets than the female ones. This generates a clear visual difference between the planting lines of each parent that could influence the movement of pollinators in the production plots. Differences were found between the genotypes in the number, size and appearance of the ligulate flowers, as well as the length of the corollas and styles in the tubular ones, and the volume of the nectaries. The former traits are related to long-distance attractiveness, while the latter, strongly related to proximity, affect the efficiency of foraging and pollination. The effect of the presence/absence and the morphology of the ligulate flowers generated a differential response in the visits of pollinators, mainly in A. mellifera, thus revealing the differences in the attractiveness of the genotypes. Although the rewards (primary or secondary) operate together, the different tests performed in this thesis allowed to interpret which ones would be the most influential. The difference between the visits recorded in the capitula with and without ligulate flowers showed that these structures are a fundamental component that affects the attractiveness of the genotypes; this was verified in 7 of the 8 genetic materials studied. Comparison of flower heads without ligulate flowers between male sterile parents, lacking visual and pollen rewards, did not show a clear trend in the frequency of visits that would inform about a relevant effect of nectar secretion. There was also no notable difference in visits between females and males, indicating that the pollen supply as a food reward would not be a factor defining the attractiveness of the lines. Finally, the frequency of visits recorded showed a correspondence with the yields and seed size obtained, validating the economic benefit of pollination in a hybrid seed production system. For most of the variables measured in this thesis, the differences found through statistical comparisons did not involve the technological improvements that the lines had. It would be essential to deepen these studies in other genotypes with herbicide resistance and higher content of saturated fatty acids to reinforce these concepts. Knowing and understanding the relationship between the floral biology of sunflower and the activity of pollinators according to their needs and capacities is essential to carry out a more sustainable management of the system that favors the biological relationships of the main actors that sustain it. Reconsidering the crop’s competitive flora as complementary in terms of nutritional requeriments of Apis mellifera could be favorable to ensure pollinator activity. This knowledge, applied to breeding programs and agronomic management strategies, will determine improvements in yield and production quality.

Tesis por compendio / [ES] Uno de los principales objetivos de los programas de mejora genética de mandarinos es generar nuevas variedades que no produzcan semillas ni induzcan la formación de semillas en otras variedades por polinización cruzada, como es el caso de los híbridos triploides. La manipulación del nivel de ploidía es una estrategia fundamental para la obtención de híbridos triploides de mandarino sin semillas, que se pueden obtener a partir de hibridaciones entre dos genotipos diploides, como consecuencia de la formación de gametos no reducidos diploides, o mediante hibridaciones entre parentales diploides y tetraploides. En cítricos, la citometría de flujo se ha empleado para determinar el tamaño del genoma y para determinar el nivel de ploidía de plantas regeneradas mediante técnicas de cultivo in vitro e hibridaciones sexuales. Sin embargo, no se ha aplicado hasta el momento para el análisis del nivel de ploidía de granos de polen maduros de genotipos diploides y euploides, debido a la inexistencia de una metodología apropiada de extracción de núcleos. Por otro lado, Fluorescence Activated Cell Sorting (FACS) es una metodología que permite, a partir de poblaciones o subpoblaciones de núcleos de granos de polen, su aislamiento y clasificación según su nivel de ploidía para su posterior análisis genético con marcadores moleculares. No obstante, los análisis genéticos con marcadores moleculares se encuentran limitados por la escasa cantidad de ADN que poseen los núcleos individualizados. Una opción para solventar este problema es el uso de kits de Whole Genome Amplification (WGA) que permiten generar mayor cantidad de ADN a partir del contenido de un solo núcleo. La utilización conjunta de estas dos metodologías nunca se ha aplicado en cítricos y su implementación permitiría generar nuevo conocimiento sobre su biología reproductiva y su aplicación en los programas de mejora genética. Las hibridaciones sexuales 2x X 4x y 4x X 2x son dos estrategias que permiten obtener elevadas poblaciones de híbridos triploides. Las estructuras genéticas de estos híbridos dependen en gran medida de los modelos de segregación cromosómica de los parentales tetraploides, ya que influyen en la transmisión de heterocigosidad parental al gameto diploide. Existen dos modelos extremos de segregación de plantas tetraploides, disómico y tetrasómico, aunque también se han descrito modelos de segregación intermedia. En este sentido, es clave realizar estudios con marcadores moleculares que permitan determinar los modelos de segregación de los parentales tetraploides utilizados en los programas de mejora genética de mandarino para optimizar y seleccionar las estrategias más eficientes para la obtención de híbridos triploides con determinadas características. En esta tesis, se ha utilizado por primera vez la citometría de flujo para determinar el nivel de ploidía de poblaciones de granos de polen de diferentes especies diploides, triploides y tetraploides de cítricos, demostrando que los granos de polen maduros son binucleados. Los granos de polen de genotipos diploides mostraron dos picos perfectamente definidos con diferentes intensidades de fluorescencia, correspondiendo el primer pico a la población de núcleos vegetativos y el segundo, a los núcleos generativos. Únicamente se han identificado dos excepciones con picos adicionales en sus histogramas; el tangor `CSO´ y la lima `Mexicana´. El tangor `CSO´ mostró un pico adicional de fluorescencia equivalente a la suma de los valores fluorescencia de los núcleos vegetativos y generativos, lo que sugiere que los núcleos permanecen unidos después de su aislamiento de los granos de polen mediante el método de ruptura y aislamiento; y corroborado posteriormente mediante marcadores moleculares, ya que las tres poblaciones de núcleos presentan el mismo origen genético. Sin embargo, en la lima `Mexicana´ se han identificado por primera vez en cítricos gametos no reducidos de polen mediante citometría de flujo. Las poblaciones de granos de polen de genotipos triploides no evidenciaron picos claros y definidos en los histogramas obtenidos-, mientras que los genotipos tetraploides revelaron dos poblaciones de núcleos, una de núcleos vegetativos y la otra de núcleos generativos, con el doble de intensidad de fluorescencia que sus núcleos homólogos en los genotipos diploides. Una vez puesta punto una metodología para determinar el nivel de ploidía de los núcleos de granos de polen, utilizando la técnica FACS, se aislaron individualmente los núcleos de las poblaciones identificadas con el objetivo de analizar el origen y la estructura genética de los núcleos de los granos de polen de genotipos diploides y tetraploides e identificar los mecanismos implicados en la formación de gametos no reducidos de lima `Mexicana´, mediante la amplificación del genoma de cada núcleo utilizando un kit de WGA y su posterior análisis con marcadores moleculares de tipo Simple Sequence Repeat (SSR) y Single Nucleotide Polymorphism (SNP). Inicialmente se aislaron núcleos de las tres poblaciones identificadas en el histograma del tangor `CSO´ y se demostró la presencia de un solo alelo, confirmando que corresponden a núcleos de granos de polen reducidos (normales). Estos resultados son de gran importancia para una correcta interpretación de los histogramas, lo que nos permite afirmar que la presencia de un segundo (o tercer) pico en las poblaciones de granos de polen no corresponde con la presencia de granos de polen no reducidos. El uso combinado de FACS y WGA se mostró como una metodología válida y adecuada para la individualización y amplificación genómica de núcleos haploides de granos de polen de genotipos diploides, permitiendo su posterior genotipado con marcadores SSR y SNP. Posteriormente, esta metodología se utilizó tentativamente para identificar el mecanismo implicado en la formación de gametos no reducidos de polen de lima `Mexicana´ y para estudiar el modo de segregación cromosómica de las plantas tetraploides. Para ello, y como control, se aislaron y amplificaron núcleos de hojas de genotipos diploides que se analizaron con diferentes marcadores heterocigotos. Los resultados obtenidos a partir de los núcleos diploides de hoja evidenciaron una amplificación desbalanceada hacia uno de los dos alelos y por lo tanto no amplificando los alelos correspondientes en la proporción esperada (1:1). Estos resultados indican que esta metodología no es adecuada para la realización de estudios genéticos con núcleos no haploides. Con la puesta a punto de la metodología combinada para individualizar y amplificar núcleos haploides para su posterior análisis con múltiples marcadores moleculares, se estudiaron por primera vez eventos de recombinación y distorsiones de la segregación (SD) en núcleos de granos de polen haploides. El análisis de los eventos de recombinación se realizó en el cromosoma 1 del limón `Eureka´, revelando la presencia de hasta cinco eventos en un brazo y cuatro en el otro brazo, con un promedio 1,97 puntos de recombinación por gameto. Asimismo, cinco muestras mostraron ausencia de eventos de recombinación para los marcadores moleculares utilizados. La SD se analizó en una población de núcleos de granos de polen individualizados del tangor `CSO´ y una población de plantas (`RTSO´) que se obtuvo a partir del cruzamiento entre el tangor `RTO´ como parental femenino y el tangor `CSO´ como parental masculino. La SD obtenida en los núcleos de granos de polen del tangor `CSO´ fue ligeramente menor (13.8%) respecto a la observada en la población de plantas `RTSO´ (20.7%). Ambas poblaciones mostraron SD sincronizada en el grupo de ligamiento (GL) 2, mientras que el GL 7 solo mostró una SD en la población de plantas `RTSO´. Se distinguieron mecanismos de selección gametofítica masculina en la población de núcleos de granos de polen, mientras que en la población de plantas se observaron mecanismos de selección gametofítica y/o selección zigótica. Estos resultados demuestran que esta metodología es eficiente para realizar estudios genéticos con un gran número de marcadores moleculares sin la necesidad de generar poblaciones. Además, podría permitir la realización de proyectos de secuenciación en especies altamente heterocigóticas como los cítricos evitando la obtención de haplotipos a través de técnicas de cultivo in vitro. La obtención de dos poblaciones de híbridos triploides generadas con el mandarino `Moncada´ tetraploide en hibridaciones 2x x 4x y 4x x 2x nos ha permitido estudiar los modelos de segregación cromosómica a nivel masculino y femenino de un mismo genotipo. Como parental femenino, presentó un modelo de segregación tetrasómica completa en siete de los nueve GLs (GL1, GL2, GL3, GL5, GL6, GL7, y GL9). Sin embargo, en el GL8 se observó un modelo de herencia intermedia con tendencia hacia la tetrasomía, mientras que el GL4 mostró una clara herencia intermedia. Como parental masculino, siete de los GL se ajustaron a un modelo de segregación tetrasómica, excepto en los GL 5 y 6 que presentaron modelos de segregación intermedios. Estas variaciones en el modo de segregación a nivel de GL según la dirección de las hibridaciones tienen importantes implicaciones en los programas de mejora genética. Dependiendo en qué GL se encuentre un gen que controle un carácter de interés, la regulación genética del carácter y la dirección del cruzamiento, la segregación obtenida en la descendencia será diferente. Además, el mandarino `Moncada´ 4x presentó valores significativos de DR. Como parental femenino se observaron valores significativos en cinco GLs (GL2, GL3, GL4, GL7 y GL9) y como parental masculino en seis GLs (GL2, GL3, GL4, GL5 GL6 y GL7). La producción de valores más elevados de homocigosidad podría ser útil para los programas de mejora genética de mandarino dirigidos a la obtención de híbridos triploides debido al potencial efecto de “limpieza” que puede tener la DR al revelar alelos nocivos o deletéreos para la selección y aumentar las configuraciones alélicas raras pero favorables que pueden detectarse mediante marcadores moleculares. El conocimiento generado en esta tesis doctoral a sobre el análisis del nivel de ploidía e individualización de núcleos de granos de polen de genotipos diploides, triploides y tetraploides de cítricos mediante FACS y posterior amplificación genómica para su genotipado con marcadores SSR y SNP, así como el conocimiento de los modelos de segregación cromosómica del mandarino `Moncada´ 4x permitirá un desarrollo más eficiente de los programas de mejora genética de cítricos con el objetivo de obtener nuevas variedades de elite sin semillas para el mercado de consumo en fresco. De hecho, los resultados obtenidos se están aplicando actualmente, y suponen un punto de partida para realizar nuevos trabajos de investigación. / [CA] Un dels principals objectius dels programes de millora genètica de mandariners és generar noves varietats que no produïsquen llavors ni induïsquen la formació de llavors en altres varietats per pol·linització creuada, com és el cas dels híbrids triploides. La manipulació del nivell de ploidía és una estratègia fonamental per a l'obtenció d'híbrids triploides de mandariner sense llavors, que es poden obtindre a partir d'hibridacions entre dos genotips diploides, com a conseqüència de la formació de gàmetes no reduïts diploides, o mitjançant hibridacions entre parentals diploides i tetraploides. En cítrics, la citometria de flux s'ha emprat per a determinar la grandària del genoma i per a determinar el nivell de ploidía de plantes regenerades mitjançant tècniques de cultiu in vitro e hibridacions sexuals. No obstant això, no s'ha aplicat fins al moment per a l'anàlisi del nivell de ploidía de grans de pol·len madurs de genotips diploides i euploides, a causa de la inexistència d'una metodologia apropiada d'extracció de nuclis. D'altra banda, Fluorescence Activated Cell Sorting (FACS) és una metodologia que permet, a partir de poblacions o subpoblacions de nuclis de grans de pol·len, el seu aïllament i classificació segons el seu nivell de ploidía per a la seua posterior anàlisi genètica amb marcadors moleculars. No obstant això, les anàlisis genètiques amb marcadors moleculars es troben limitats per l'escassa quantitat d'ADN que posseeixen els nuclis individualitzats. Una opció per a solucionar aquest problema és l'ús de kits de Whole Genome Amplification (WGA) que permeten generar major quantitat d'ADN a partir del contingut d'un sol nucli. La utilització conjunta d'aquestes dues metodologies mai s'ha aplicat en cítrics i la seua implementació permetria generar nou coneixement sobre la seua biologia reproductiva i la seua aplicació en els programes de millora genètica. Les hibridacions sexuals 2x X 4x i 4x X 2x són dues estratègies que permeten obtindre elevades poblacions d'híbrids triploides. Les estructures genètiques d'aquests híbrids depenen en gran manera dels models de segregació cromosòmica dels parentals tetraploides, ja que influeixen en la transmissió de l´heterocigositat parental al gàmeta diploide. Existeixen dos models extrems de segregació de plantes tetraploides, disómic i tetrasómic, encara que també s'han descrit models de segregació intermèdia. En aquest sentit, és clau realitzar estudis amb marcadors moleculars que permeten determinar els models de segregació dels parentals tetraploides utilitzats en els programes de millora genètica de mandariner per a optimitzar i seleccionar les estratègies més eficients per a l'obtenció d'híbrids triploides amb determinades característiques. En aquesta tesi, s'ha utilitzat per primera vegada la citometria de flux per a determinar el nivell de ploidía de poblacions de grans de pol·len de diferents espècies diploides, triploides i tetraploides de cítrics, demostrant que els grans de pol·len madurs són binucleat. Els grans de pol·len de genotips diploides van mostrar dos pics perfectament definits amb diferents intensitats de fluorescència, corresponent el primer pic a la població de nuclis vegetatius i el segon, als nuclis generatius. Únicament s'han identificat dues excepcions amb pics addicionals en els seus histogrames; el tangor `CSO´ i la llima `Mexicana´. El tangor `CSO´ va mostrar un pic addicional de fluorescència equivalent a la suma dels valors de fluorescència dels nuclis vegetatius i generatius, la qual cosa suggereix que els nuclis romanen units després del seu aïllament dels grans de pol·len mitjançant el mètode de ruptura i aïllament; i corroborat posteriorment mitjançant marcadors moleculars, ja que les tres poblacions de nuclis presenten el mateix origen genètic. No obstant això, en la llima `Mexicana´ s'han identificat per primera vegada en cítrics gàmetes no reduïts de pol·len mitjançant citometria de flux. Les poblacions de grans de pol·len de genotips triploides no van evidenciar pics clars i definits en els histogrames obtinguts, mentre que els genotips tetraploides van revelar dues poblacions de nuclis, una de nuclis vegetatius i l'altra de nuclis generatius, amb el doble d'intensitat de fluorescència que els seus nuclis homòlegs en els genotips diploides. Una vegada posada punt una metodologia per a determinar el nivell de ploidía dels nuclis de grans de pol·len, utilitzant la tècnica FACS, es van aïllar individualment els nuclis de les poblacions identificades amb l'objectiu d'analitzar l'origen i l'estructura genètica dels nuclis dels grans de pol·len de genotips diploides i tetraploides i identificar els mecanismes implicats en la formació de gàmetes no reduïts de llima `Mexicana´, mitjançant l'amplificació del genoma de cada nucli utilitzant un kit de WGA i la seua posterior anàlisi amb marcadors moleculars de tipus Simple Sequence Repeat (SSR) i Single Nucleotide Polymorphism (SNP). Inicialment es van aïllar nuclis de les tres poblacions identificades en l'histograma del tangor `CSO´ i es va demostrar la presència d'un sol al·lel, confirmant que corresponen a nuclis de grans de pol·len reduïts (normals). Aquests resultats són de gran importància per a una correcta interpretació dels histogrames, la qual cosa ens permet afirmar que la presència d'un segon (o tercer) pic en les poblacions de grans de pol·len no correspon amb la presència de grans de pol·len no reduïts. L'ús combinat de FACS i WGA es va mostrar com una metodologia vàlida i adequada per a la individualització i amplificació genòmica de nuclis haploides de grans de pol·len de genotips diploides, permetent el seu posterior genotipat amb marcadors SSR i SNP. Posteriorment, aquesta metodologia es va utilitzar temptativament per a identificar el mecanisme implicat en la formació de gàmetes no reduïts de pol·len de llima `Mexicana´ i per a estudiar la manera de segregació cromosòmica de les plantes tetraploides. Per a això, i com a control, es van aïllar i van amplificar nuclis de fulles de genotips diploides que es van analitzar amb diferents marcadors heterozigots. Els resultats obtinguts a partir dels nuclis diploides de fulla van evidenciar una amplificació desbalanceada cap a un dels dos al·lels i per tant no amplificant els al·lels corresponents en la proporció esperada (1:1). Aquests resultats indiquen que aquesta metodologia no és adequada per a la realització d'estudis genètics amb nuclis no haploides. Amb la posada a punt de la metodologia combinada per a individualitzar i amplificar nuclis haploides per a la seua posterior anàlisi amb múltiples marcadors moleculars, es van estudiar per primera vegada esdeveniments de recombinació i distorsions de la segregació (SD) en nuclis de grans de pol·len haploides. L'anàlisi dels esdeveniments de recombinació es va realitzar en el cromosoma 1 de la llima `Eureka´, revelant la presència de fins a cinc esdeveniments en un braç i quatre en l'altre braç, amb una mitjana 1,97 punts de recombinació per gàmeta. Així mateix, cinc mostres van mostrar absència d'esdeveniments de recombinació per als marcadors moleculars utilitzats. L'SD es va analitzar en una població de nuclis de grans de pol·len individualitzats del tangor `CSO´ i una població de plantes (`RTSO´) que es va obtindre a partir del creuament entre el tangor `RTO´ com a parental femení i el tangor `CSO´ com a parental masculí. L'SD obtinguda en els nuclis de grans de pol·len del tangor `CSO´ va ser lleugerament menor (13.8%) respecte a l'observada en la població de plantes `RTSO´ (20.7%). Totes dues poblacions van mostrar SD sincronitzada en el grup de lligament (GL) 2, mentre que el GL 7 només va mostrar una SD en la població de plantes `RTSO´. Es van distingir mecanismes de selecció gametofítica masculina en la població de nuclis de grans de pol·len, mentre que en la població de plantes es van observar mecanismes de selecció gametofítica i/o selecció zigótica. Aquests resultats demostren que aquesta metodologia és eficient per a realitzar estudis genètics amb un gran nombre de marcadors moleculars sense la necessitat de generar poblacions. A més, podria permetre la realització de projectes de seqüenciació en espècies altament heterocigóticas com els cítrics evitant l'obtenció de haplotipos a través de tècniques de cultiu in vitro. L'obtenció de dues poblacions d'híbrids triploides generades amb el mandariner `Moncada´ tetraploide en hibridacions 2x X 4x i 4x X 2x ens ha permés estudiar els models de segregació cromosòmica a nivell masculí i femení d'un mateix genotip. Com a parental femení, va presentar un model de segregació tetrasómica completa en set dels nou GLs (GL1, GL2, GL3, GL5, GL6, GL7, i GL9). No obstant això, en el GL8 es va observar un model d'herència intermèdia amb tendència cap a la tetrasomía, mentre que el GL4 va mostrar una clara herència intermèdia. Com a parental masculí, set dels GL es van ajustar a un model de segregació tetrasómica, excepte en els GL 5 i 6 que van presentar models de segregació intermedis. Aquestes variacions en la manera de segregació a nivell de GL segons la direcció de les hibridacions tenen importants implicacions en els programes de millora genètica. Depenent en quin GL es trobe un gen que controle un caràcter d'interés, la regulació genètica del caràcter i la direcció del creuament, la segregació obtinguda en la descendència serà diferent. A més, el mandariner `Moncada´ 4x va presentar valors significatius de DR. Com a parental femení es van observar valors significatius en cinc GLs (GL2, GL3, GL4, GL7 i GL9) i com a parental masculí en sis GLs (GL2, GL3, GL4, GL5 GL6 i GL7). La producció de valors més elevats de homocigositat podria ser útil per als programes de millora genètica de mandariner dirigits a l'obtenció d'híbrids triploides a causa del potencial efecte de “neteja” que pot tindre la DR en revelar al·lels nocius o deleteris per a la selecció i augmentar les configuracions al·lèliques estranyes però favorables que poden detectar-se mitjançant marcadors moleculars. El coneixement generat en aquesta tesi doctoral sobre l'anàlisi del nivell de ploidía i individualització de nuclis de grans de pol·len de genotips diploides, triploides i tetraploides de cítrics mitjançant FACS i posterior amplificació genòmica per al seu genotipat amb marcadors SSR i SNP, així com el coneixement dels models de segregació cromosòmica del mandariner `Moncada´ 4x permetrà un desenvolupament més eficient dels programes de millora genètica de cítrics amb l'objectiu d'obtindre noves varietats d'elit sense llavors per al mercat de consum en fresc. De fet, els resultats obtinguts s'estan aplicant actualment, i suposen un punt de partida per a realitzar nous treballs de recerca. / [EN] One of the main objectives of mandarin breeding programs is to generate new varieties that neither produce seeds nor induce seed formation in other varieties by crossed pollination, as with triploid hybrids. Ploidy manipulation is a fundamental strategy to obtain mandarin triploid hybrids without seeds, which can be achieved by hybridisations between two diploid genotypes as a result of non-reduced diploid gamete formation, or between diploid and tetraploid parentals. In citrus, flow cytometry has been employed to determine not only genome size, but also the ploidy level of regenerated plants by in vitro culture techniques and sexual hybridisations. Nevertheless, flow cytometry has not yet been applied to analyse the ploidy level of mature pollen grains of diploid and euploid genotypes because no suitable nuclei extraction methodology exists. Moreover, the Fluorescence-Activated Cell Sorting (FACS) methodology isolates and classifies populations or pollen grain nuclei subpopulations according to their ploidy level to then submit them to genetic analyses with molecular markers. Nonetheless, genetic analyses with molecular markers are limited due to the small amount of DNA that individual nuclei possess. One option to overcome this problem is to use Whole Genome Amplification (WGA) kits that can obtain more DNA from the content of a single nucleus. The joint use of both these methodologies has never been applied to citrus, and its implementation will generate new knowledge about their reproductive biology and application in genetic improvement programs. 2x X 4x and 4x X 2x sexual hybridisations are two strategies that allow to recover large populations of triploid hybrids. To a great extent, the genetic structures of these hybrids depend on the chromosome segregation models of tetraploid parentals as they influence the parental heterozygosity transmission to diploid gametes. Two extreme tetraploid plant segregation models exist, disomic and tetrasomic, and intermediate segregation models have also been described. Therefore, it is key to conduct studies with molecular markers to determine the segregation models of the tetraploid parents employed in mandarin breeding programs to optimise and select the most efficient strategies to obtain triploid hybrids with certain characteristics. In this thesis, flow cytometry has been used for the first time to determine the ploidy level of pollen grain populations from different diploid, triploid and tetraploid citrus species to demonstrate that mature pollen grains are binucleate. The pollen grains of diploid genotypes show two perfectly defined peaks with different fluorescence intensities: the first peak corresponds to the vegetative nuclei population and the second to generative nuclei. Only two exceptions have been identified with additional peaks in their histograms; `CSO´ tangor and `Mexican´ lime. `CSO´ tangor shows another equivalent fluorescence peak to the sum of the fluorescence values of vegetative and generative nuclei, which suggests that nuclei continue to bind after being isolated from pollen grains via the rupture and isolation method. This was later corroborated by molecular markers because the three nuclei populations are of the same genetic origin. Nonetheless, non-reduced pollen gametes were identified in citrus for the first time in `Mexican´ lime by flow cytometry. The pollen grain populations of triploid genotypes evidenced no clear well-defined peaks in the obtained histograms, whereas two nuclei populations were revealed with tetraploid genotypes, one vegetative nuclei population and another generative nuclei population, with 2-fold higher fluorescence intensity than their homologous nuclei in the diploid genotypes. After setting up the methodology to determine the ploidy level of pollen grain nuclei by FACS, the nuclei of the identified populations were individually isolated to analyse the origin and genetic structure of the pollen grain nuclei of both the diploid and tetraploid genotypes, and to identity the mechanisms involved in non-reduced `Mexican´ lime gamete formation by amplifying the genome of each nucleus with a WGA kit to then be analysed by Simple Sequence Repeat- (SSR) and Single Nucleotide Polymorphism- (SNP) molecular markers. Initially, the nuclei of the three populations identified on the `CSO´ tangor histogram were isolated, and the presence of a single allele was demonstrated, which confirmed that they corresponded to (normal) reduced pollen grain nuclei. These results are most important to correctly interpret histograms and enable us to state that the presence of a second (or third) peak in pollen grain populations does not correspond to the presence of non-reduced pollen grains. The combined use of FACS and WGA is an adequate methodology for the individualisation and whole genome amplification of haploid pollen grain nuclei of diploid genotypes because it allows subsequent genotyping with SSR and SNP markers. Later this methodology was used to tentatively identify the mechanism involved in the formation of non-reduced `Mexican´ lime pollen gametes, and to study the segregation pattern of tetraploid plants. To this end, and as a control, the nuclei of leaves from diploid genotypes were isolated and amplified, which were analysed with different heterozygote markers. The results obtained from diploid leaf nuclei evidenced an unbalanced amplification towards one of the two alleles, thus the corresponding alleles were not amplified in the expected proportion (1:1). These results indicate that this methodology is not suitable for conducting genetic studies with non-haploid nuclei. After setting up the combined methodology to individualise and amplify haploid nuclei to then analyse them with many molecular markers, recombination events and segregation distortions (SDs) were studied for the first time in haploid pollen grain nuclei. The analysis of recombination events was carried out in chromosome 1 of `Eureka´ lemon, which revealed the presence of up to five events on one arm and four on the other, with an average of 1.97 recombination points per gamete. Five samples showed that recombination events were absent for the employed molecular markers. The SD was analysed in a population of pollen grains that were individualised from `CSO´ tangor and a plant population (`RTSO´) obtained by a cross between `RTO´ tangor as female parent and `CSO´ tangor as male parent. The SD obtained from the pollen grain nuclei population of `CSO´ tangor was slightly lower (13.8%) than that observed in the `RTSO´ plant population (20.7%). Both populations showed a synchronised SD in the linkage groups 2 (LG2), whereas LG7 only displayed one SD in the `RTSO´ plant population. Gametophytic selection mechanisms were observed in the pollen grain nuclei population, while gametophytic selection and/or zygotic selection mechanisms were noted in the plant population. These results reveal that this methodology is efficient for conducting genetic studies using a large number of molecular markers without having to recover progenies. It could also allow sequencing projects to be undertaken in highly heterozygotic species like citrus to avoid obtaining haplotypes by in vitro culture techniques. The recovery of two different triploid hybrid populations generated with the tetraploid `Moncada´ mandarin in 2x X 4x and 4x X 2x sexual hybridisations enabled us to study chromosomal segregation models of the same genotype acting as male or female parent. As a female parent, it presented a complete tetrasomic segregation model in seven of the nine GLs (GL1, GL2, GL3, GL5, GL6, GL7 and GL9). However, an intermediate inheritance model was observed in GL8 with a tendency towards tetrasomy, while GL4 displayed clear intermediate inheritance. As a male parent, seven GLs matched a tetrasomic segregation model, save in GL5 and GL6, which presented intermediate segregation models. These variations in GL segregation according to the direction of hybridisations have major implications for genetic breeding programs. Depending on which GL a gene is found in, which controls not only a character of interest, but also the genetic regulation of the character and the direction of the cross, the segregation obtained in the progenies will differ. Moreover, the tetraploid `Moncada´ mandarin displayed important double reduction (DR) values. Significant values were also observed as female parent in five GLs (GL2, GL3, GL4, GL7 and GL9) and in six GLs (GL2, GL3, GL4, GL5 GL6 and GL7) as male parent. The production of higher levels of homozygosity could be useful in triploid mandarin breeding for the potential cleaning effect that DR can have by revealing deleterious alleles to selection. DR also could increase the accumulation of rare but favorable allelic configurations through selection with molecular markers. Knowledge acquired in this doctoral thesis on the ploidy level analysis and individualisation of pollen grain nuclei of diploid, triploid and tetraploid citrus genotypes by FACS, followed by WGA and genotyping with SSR and SNP markers, as well as knowledge about the segregation patterns of tetraploid `Moncada´ mandarin, will allow citrus breeding programs to be more efficiently run with the objective to recover new elite seedless varieties for the fresh-fruit market. In fact, the obtained results are presently being applied and act as a starting point to conduct new research works. / Garavello, MF. (2020). Análisis del nivel de ploidía y estructura genética de gametos de mandarino [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/149567 / Compendio

Universiẗat, Diss.--Augsburg, 2006.