BACKGROUND: There is a lack of standardized criteria for diagnosing rotator cuff related shoulder pain (RCRSP). OBJECTIVE: To identify the most relevant clinical descriptors for diagnosing RCRSP. METHODS: A Delphi study was conducted through use of an international physical therapists expert panel. A 3-round Delphi survey involving an international panel of physical therapists experts with extensive clinical, teaching, and research experience was conducted. A search query was performed in Web of Science, along with a manual search, to find the experts. The first round was composed of items obtained from a previous pilot Delphi study along with new items proposed by the experts. Participants were asked to rate items across six clinical domains using a five-point Likert scale. An Aiken's Validity Index ≥ 0.7 was considered indicative of group consensus. RESULTS: Fifteen experts participated in the Delphi survey. After the three rounds, consensus was reached on 18 clinical descriptors: 10 items were included in the "subjective examination" domain, 1 item was included in the "patient-reported outcome measures" domain, 3 items in the "diagnostic examination" domain, 2 items in the "physical examination" domain", and 2 items in the "functional tests" domain. No items reached consensus within the "special tests" domain. The reproduction of symptoms in relation to the application of load, the performance of overhead activities, and the need of active and resisted movement assessment were some of the results with greatest consensus. CONCLUSION: In this Delphi study, a total of 18 clinical descriptors across six clinical domains were agreed upon for diagnosing RCRSP.

В диссертационном исследовании рассмотрены причины спортивного травматизма, выявлены часто встречающиеся травмы в волейболе. Разработана комплексная реабилитационная программа при травмах плечевого сустава в волейболе. Сформулированы практические рекомендации, врачам – реабилитологам центров реабилитации, лечебно – профилактических учреждений, которые будут полезны в их работе. / In the dissertation research the causes of sports injuries, identified common injury in volleyball. Designed a comprehensive rehabilitation programme for injuries of the shoulder joint in volleyball. Practical recommendations are formulated, physicians – rehabilitation specialists of rehabilitation centers, medical institutions, which will be useful in their work.

Damage to the functions of the shoulder joint in volleyball players, as a result of both acute and fatigue injuries, leads to prolonged withdrawal of an athlete from training and competitive activity, and sometimes the loss of promising athletes. While timely physical rehabilitation allows you to restore impaired functions as quickly as possible, return to the training process, and also reduce the risk of repeated injuries. The purpose of the study was to develop a physical rehabilitation program and evaluate its impact on the effectiveness of recovery of shoulder joint function after injuries in volleyball players. As a result of the study, the problem of injuries of the shoulder joint in volleyball players, factors that increase the risk of injuries, as well as modern methods of rehabilitation used for injuries of this kind were studied. The prevalence of injuries of the shoulder joint in student volleyball teams was estimated. The scientific novelty of the study is to develop an affordable program of physical rehabilitation of the functions of the shoulder joint after various injuries, including exercises to strengthen the muscles of the upper extremities. The practical significance of the work lies in the possibility of introducing this program of physical rehabilitation into the training process of student volleyball players. / Нарушение функций плечевого сустава у волейболистов, вследствие как острых, так и усталостных травам, приводит к длительному выбыванию спортсмена из тренировочной и соревновательной деятельности, а иногда и потере перспективных атлетов. В свою очередь, своевременная физическая реабилитация позволяет максимально быстро восстановить нарушенные функции, вернуться к тренировочному процессу, а также снизить риск повторного травматизма. Цель исследования – разработка программы физической реабилитации и оценка ее влияния на эффективность восстановления функции плечевого сустава после травм у волейболистов. В результате исследования была изучена проблема травм плечевого сустава у волейболистов, факторы повышающие риск травматизма, а также современные способы реабилитации, используемые при травмах такого рода. Оценена распространенность травм плечевого сустава у волейболистов студенческих команд. Научная новизна исследования состоит в разработке доступной программы физической реабилитации функций плечевого сустава после различных травм, включающей упражнения на укрепление мышц верхних конечностей. Практическая значимость работы заключается в возможности внедрения данной программы физической реабилитации в тренировочный процесс волейболистов студенческих сборных.

Bakgrund: Rehabiliteringen efter en rotatorkuffrupturoperation är oftast lång och följer olika faser med hänsyn till senans inläkning. Behandlingsresultatet är multifaktoriellt och det rekommenderas att rehabiliteringen individanpassas. För att följa och utvärdera rehabiliteringsprocessen behövs funktionella axeltester. I dagsläget saknas reliabla och validerade funktionella axeltester under rehabiliteringens tidigare faser. Syfte: Syftet med denna studie är att undersöka reliabiliteten hos två standardiserade armlyft, Aktivt armlyft i flexion och Aktivt armlyft i skapulaplanet, med statiskt kvarhåll i 90° under 30 sekunder, för vuxna individer som genomgått enrotatorkuffrupturoperation för cirka tre månader sedan. Metod: Datainsamlingen utfördes i tre steg, först utfördes en videoinspelning av de standardiserade armlyften av två fysioterapeuter. Därefter utfördes två bedömningstillfällen av två andra fysioterapeuter. Videoinspelningarna, armlyften och bedömningarna utfördes enligt standardiserade protokoll. Inter- och intrareliabilitetsbedömningarna baserades på videoinspelningarna där de två bedömarna graderade patienternas förmåga att utföra de två standardiserade armlyften utifrån utfallsmåtten ”Klarar” eller ”Klarar ej”. Överensstämmelsen analyserades i IBM SPSS med Cohens Kappa. Resultat: Åtta manliga studiedeltagare i åldrarna 49–71 år (medelålder 59,4 år) deltog. Videoinspelningarna utfördes i genomsnitt 15,25 (±3,9) veckor efter operation. Den andra bedömningen genomfördes i genomsnitt 9 (±3,1) dagar efterförsta bedömningen. Resultatet visade att interbedömarreliabiliteten var ”God”(k=0,71) till ”Utmärkt” (k=1,00) och intrabedömareliabiliteten var ”Utmärkt”(k=1,00). Slutsats: Denna studie fann att inter- och intrabedömarreliabilitet var ”God” till”Utmärkt” gällande de två standardiserade armlyften. Resultatet bör tolkas med försiktighet på grund av det begränsade deltagarantalet och ingen säker slutsats kandras. Ytterligare forskning behövs för att fastställa klinisk betydelse. / Background: Rehabilitation after rotator cuff tear surgery is often long and follows different phases with consideration for tendon healing. The treatment result is multifactorial, and the rehabilitation is recommended to be individualized.vFunctional shoulder tests are of value and evaluate the rehabilitation process. Currently, reliable and validated functional shoulder tests are lacking during the earlier phases of rehabilitation. Purpose: The purpose of this study is to investigate the reliability of two standardized arm lifts, Active shoulder flexion and Active shoulder scaption, with astatic hold at 90° for 30 seconds, three months post-surgery. Method: Data collection was conducted in three steps. Starting with videorecordings of the standardized arm lifts by two physiotherapists. Followed by two assessment sessions with approximately one week apart, by two other physiotherapists. The video recordings, arm lifts, and assessments were performed according to standardized protocols. Inter- and intrarater reliability assessments were based on the video recordings. The examiners graded the patient’s ability to perform the two functional shoulder tests based on the outcomes "Approved" or "Non-approved". The agreement was calculated with IBM SPSS using Cohen's Kappa. Results: Eight men were included, 49-71 years (mean age 59,4 years). The videorecordings and the first evaluation were performed in mean 15,3 (±3,9) weeks postsurgery. The second evaluation was performed in mean 9,4 (±3,1) days after the first evaluation. The results showed that the interrater-reliability was “Good” (k=0,71) to“Excellent” (k=1,00), and the intrarater-reliability was “Excellent” (k=1,00). Conclusion: This study found that the inter- and intrarater reliability for the two standardized arm lifts were good to excellent. The limited number of participants requires caution with the interpretation of the results and no definitive conclusion can be drawn. Further research is needed to establish any clinical significance.

Topology-based optimization techniques and lattice structures are powerful ways to accomplish lightweight components with enhanced mechanical performance. Recent developments in additive manufacturing (AM) have led the way to extraordinary opportunities in realizing complex designs that are derived from topology and lattice-based structural optimization. The main aim of this work is to give a contribution, in the integration between structural optimization techniques and AM, by proposing a setup of a proper methodology for rapid development of optimized medical implants addressing oseeointegration and minimization of stress shielding related problems. The validity of the proposed methodology for a proof of concept was demonstrated in two real-world case studies: a tibia intramedullary implant and a shoulder hemi prosthetics for two bone cancer patients. The optimization was achieved using topology optimization and replacement of solid volumes by lattice structures. Samples of three lattice unit cell configurations were designed, fabricated, mechanically tested, and compared to select the most proper configuration for the shoulder hemi prosthesis. Weight reductions of 30% and 15% were achieved from the optimization of the initial design of the tibia intramedullary implant and the shoulder hemiprosthesis respectively compared to initial designs. Prototypes were fabricated using selective laser melting (SLM) and direct light processing (DLP) technologies. Validation analysis was performed using finite element analysis and compressive mechanical testing. Future work recommendations are provided for further development and improvement of the work presented in this thesis.

No description available.

Bakgrund: Subacromiell smärta är ett vanligt problem inom olika idrotter. Träning är den behandling som bör väljas i första hand vid subacromiell smärta, men konsensus saknas om vilken träning, övning eller belastning som är att föredra. På sociala medier cirkulerar övningen shoulder dislocation exercise och den påstås ha en bra effekt på axelsmärta, vilket är påståenden utan tydlig vetenskaplig förankring. Syfte: Att undersöka effekter av shoulder dislocation exercise på smärta, rörlighet, aktivitetsbegränsning och generellt skattad axelhälsa hos vuxna individer med subacromiell smärta som tränar styrkelyft. Metod: En single-subject studie med A-B design genomfördes på fem individer med subacromiell smärta och som tränar styrkelyft sedan sex månader. Baslinjemätningen (A) bestod av tre mättillfällen under en vecka. Utfallsmått för rörlighet var Apley’s scratch test, smärta utvärderades genom antal positiva provokationstester, aktivitetsnivå utvärderades med PSFS och generell axelhälsa utvärderades genom SRQ-S. Interventionsfasen (B) sträckte sig över sex veckor och innebar träning tre gånger i veckan fördelat på tio repetitioner och tre set. Resultaten redovisas genom två standardavvikelsemetoden (2SD-metoden) samt narrativt för varje individ. Resultat: För fyra av fem studiedeltagare visades en statistiskt signifikant förbättring av rörligheten. För fyra av fem studiedeltagare visades kliniskt signifikant förbättring av aktivitetsbegränsningar. Ingen deltagare förbättrade sin generella axelhälsa, men samtliga deltagare minskade antalet positiva provokationstest för subacromiell smärta. Slutsats: Shoulder dislocation exercise verkar ge en ökad axelrörlighet, en minskning av självvalda aktivitetsbegränsningar och minska antalet positiva provokationstest, men inte förbättra den generella axelhälsan hos styrkelyftstränande vuxna individer med subacromiell smärta. / Background: Subacromial pain is a common problem within sports. Exercise is the treatment of choice with subacromial pain. However, there is a lack of consensus regarding optimal exercise, doses and load. The shoulder dislocation exercise can be seen on social media as an effective treatment on subacromialpain, but without scientific backing. Purpose: To investigate the effect on mobility, activity limitations, general shoulder health and pain of the shoulder dislocation exercise on adult recreational powerlifters with subacromial pain. Method: A single subject study with A-B design were conducted on five individuals with subacromial pain syndrome who regularly trains powerlifting. Baseline phase (A) consisted of three measurements sessions for one week. Outcome measures for mobility was Apley’s scratch test; grade of activity limitation was evaluated with PSFS, pain was evaluated with number of positive provocation tests and the general shoulder health by the SRQ-S. The intervention phase (B) was during six weeks, performing the intervention three times a week split into three sets of ten repetitions. The results were analyzed using the 2SDband method and presented narratively for each participant. Results: Four of five participants significantly improved their mobility. Four offive participants clinically significantly improved their self-assessed activity limitations. No one improved their general shoulder health, but all five participants decreased number of positive provocation tests for subacromial pain. Conclusion: The shoulder dislocation exercise seems to improve mobility, activity limitations and number of positive provocation tests for subacromial pain, but not the general shoulder health in the population of adult recreationally powerlifters with subacromial pain.

Traditional crash frequency prediction models cannot capture the temporal effects of traffic characteristics due to the high level of data aggregation. Also, this approach is less suitable to address the crash risk for active traffic management strategies that typically operate for short-time intervals. Hence, this research proposes short-term crash prediction models for traffic management strategies such as Variable Speed Limit (VSL)/Variable Advisory Speed (VAS), and Part-time Shoulder Use (PTSU). By using high-resolution traffic detectors and VSL/VAS operational data, short-term Safety Performance Functions (SPFs) are estimated at weekday hourly and peak period aggregation levels. The results indicate that the short-term SPFs could capture various crash contributing factors and safety aspects of VSL/VAS more effectively than the traditional highly aggregated Average Annual Daily Traffic (AADT)-based approach. The study also investigates the safety effectiveness of VSL/VAS for different types and severity levels of traffic crashes. The results specify that the VSL/VAS system is effective in reducing rear-end crashes in the Multivariate Poisson Lognormal (MVPLN) crash type model as well as Property Damage Only (PDO) and C (non-incapacitating) crashes in the MVPLN crash severity model. Recommendations include deploying the VSL/VAS system combined with other traffic management strategies, strong enforcement policies, and drivers' compliance to increase the effectiveness of this strategy. Further, this research estimates the Random Parameters Negative Binomial-Lindley (RPNB-L) model for PTSU sections and provides valuable insights on potential crash contributing factors related to PTSU operation, design elements, and high-risk areas. Last, the study proposes a novel integrated crash prediction approach for freeway sections with combined traffic management strategies. By incorporating historical safety conditions from SPFs, real-time crash prediction performance could be improved as a part of proactive traffic management systems. The findings could assist transportation agencies, policymakers, and practitioners in taking appropriate countermeasures for preventing and reducing crash occurrence by incorporating safety aspects while implementing traffic management strategies on freeways.

Die vorliegende Arbeit untersucht, inwieweit sich minimalinvasive Zugangswege gegenüber der medianen Sternotomie bei isolierten Aortenklappeneingriffen positiv auf die postoperative Schultergelenks- und Schultergürtelmobilität auswirken. Die Beurteilung erfolgt dabei postoperativ primär durch Anwendung des Constant-Murley-Score (CMS). Weiterhin werden der Disabilities of the Arm, Shoulder and Hand Fragebogen (DASH) sowie Untersuchungen von Gelenkbeweglichkeiten und Muskelfunktion (Verlängerbarkeit und Kraft) durchgeführt. Bis dato existiert kein gesondertes Testinstrument zur Beurteilung der funktionellen Einheit Schultergürtel / Schultergelenk in der Herzchirurgie. Existierende Untersuchungen deuten jedoch darauf hin, dass größere, insbesondere herzchirurgische Eingriffe sowohl lokal als auch systemisch Einfluss auf die Funktionalität von Muskulatur haben. Sei es durch direkte Affektion oder aufgrund postoperativer Immobilisation. Für den DASH gibt es ebenfalls bereits veröffentlichte Ergebnisse, die eine Verschlechterung der Funktion der oberen Extremität nach einer Herz-OP zeigen. Bei Betrachtung der Ergebnisse des CMS in dieser Arbeit haben die Patienten nach minimalinvasivem Aortenklappenersatz sowohl rechts (78,9±10,4 minimalinvasiv vs. 60,8±8,6 konventionell, p<0,01) als auch links (80,0±8,0 minimalinvasiv vs. 61,8±5,6 konventionell, p<0,01) eine signifikant bessere Schulterfunktion als nach medianer Sternotomie. Auch die Ergebnisse des DASH zeigen nach minimalinvasiver Operation eine signifikant bessere Funktion der oberen Extremität (40,9±13,6 minimalinvasiv vs. 62,5±22,1 konventionell, p=0,02). Die Beweglichkeitsuntersuchungen lassen bessere postoperative Ergebnisse bei den minimalinvasiv Operierten, insbesondere für nach vorne gerichteten Bewegungen, wie der Protraktion links (20±2,9° minimalinvasiv vs. 13±5,7° konventionell, p<0,01) und der horizontalen Adduktion rechts (115±9,8° minimalinvasiv vs. 103±9,7° konventionell, p=0,03), erkennen. Muskelverlängerbarkeit und -kraft hingegen offenbaren in diesem Setting keine signifikanten Unterschiede zwischen minimalinvasiver und konventioneller Gruppe. Ein Grund dafür kann unter anderem das lange Untersuchungsintervall postoperativ sein. Aufgrund der kleinen Anzahl eingeschlossener Patienten ist die statistische Aussagekraft dieser Arbeit eingeschränkt. Insgesamt wird jedoch die Annahme unterstützt, dass minimalinvasive Verfahren in der Aortenklappenchirurgie eine bessere Funktion der Schulter postoperativ ermöglichen, als dies durch die mediane Sternotomie der Fall ist. Diese bessere Funktion lässt sich durch etablierte Instrumente wie den Constant-Murley-Score sowie den DASH-Fragebogen darstellen.

[ES] El hombro es una articulación compleja en la que interaccionan múltiples estructuras, lo que permite la realización de movimientos de gran amplitud. Debido a esta característica, puede ser fácilmente alterada si alguno de los componentes falla. Las patologías del hombro son variadas, así como diversa es la sintomatología y el nivel de alteración funcional. El grado de afectación funcional puede ser valorado ya sea mediante escalas clínicas, o con pruebas biomecánicas basadas en el análisis cinemático, que añaden objetividad a los resultados. No obstante, los modelos cinemáticos disponibles en la actualidad no ofrecen una representación realista del movimiento articular, lo que supone una importante limitación a la hora de desarrollar sistemas de valoración funcional. El objetivo principal de esta tesis fue describir el movimiento del hombro mediante técnicas cinemáticas avanzadas que incluyeran el uso de variables funcionales asociadas a la posición, velocidad y aceleración, así como la descripción de la trayectoria del eje instantáneo de rotación, con la finalidad de desarrollar un nuevo enfoque en las técnicas de valoración funcional del hombro. La muestra de estudio estuvo compuesta por 41 sujetos sanos y 15 sujetos con patología de hombro. Se analizaron los movimientos de abducción en el plano frontal y escapular, sin peso y con una maza de 1kg. Se utilizó la escala EVA (Escala Visual Analógica), para determinar el nivel de dolor percibido y la escala DASH (Disabilities of the arm, shoulder and hand), para definir el grado funcional. Se realizó un análisis de variables numéricas, variables funcionales, reproducibilidad y armonía del movimiento y descripción de la trayectoria del eje instantáneo de rotación (EIR). Como resultado, se ha demostrado la alta fiabilidad del procedimiento. Las diferencias encontradas entre los sujetos sanos y patológicos, solo eran evidentes a nivel de grupos, además la dispersión de la muestra era considerable. Los valores de reproducibilidad y armonía fueron similares para los dos grupos. En promedio, los sujetos patológicos tenían menor ángulo, velocidad y aceleración, pérdida que se producía de forma continua a lo largo del ciclo, como se observa en el análisis de las funciones del movimiento. Se encontró que la escala DASH guardaba una relación con las variables cinemáticas funcionales, si bien, era moderada. Por otra parte, al aumentar el nivel de afectación, se observaba una clara disminución de la velocidad angular, y un cambio en el patrón de movimiento. Con respecto al efecto de la carga, no se encontraron diferencias claras en la población de estudio. Finalmente, la trayectoria del EIR describía una ruta de inicio por debajo del acromion, seguido de un desplazamiento vertical y medio-lateral, con un patrón que aunque era similar entre los grupos, se veía afectado de forma diferente por el dolor o el nivel de afectación funcional en la muestra de patológicos. En conclusión, los resultados indican que las variables funcionales son más sensibles a los cambios que las variables numéricas clásicas basadas en rangos o valores máximos. Por otra parte, las diferencias encontradas entre los sujetos patológicos y los sanos, solo son claras a nivel de conjunto, pero no separan de forma nítida a los individuos de cada grupo, pudiendo ser solo evidentes en caso de afectaciones muy severas, pero no con niveles moderados o bajos. El estudio del EIR es novedoso y proporciona información acerca de la coordinación del movimiento, aspecto de especial relevancia dada la composición del complejo articular del hombro. Finalmente, de los resultados se extrae el interés del uso de medidas repetidas usando el sujeto como factor y utilizando las escalas de valoración funcional, ya que el uso solo de datos biomecánicos no parece ser suficiente. / [CA] El muscle és una articulació complexa en la qual interaccionen múltiples estructures, la qual cosa permet la realització de moviments de gran amplitud. A causa d'aquesta característica, pot ser facilment alterada si algun dels components falla. Les patologies del muscle són variades, així com diversa és la simptomatologia i el nivell d'alteració funcional. El grau d'afectació funcional pot ser valorat ja siga mitjanvant escales clíniques, o amb proves biomecaniques basades en l'analisi cinematica, que afigen objectivitat als resultats. No obstant aixo, els models cinematics disponibles en l'actualitat no ofereixen una representació realista del moviment articular, la qual cosa suposa una important limitació a l'hora de desenvolupar sistemes de valoració funcional. L'objectiu principal d'aquesta tesi va ser descriure el moviment del muscle mitjanvant tecniques cinematiques avanvades que inclogueren l'ús de variables funcionals associades a la posició, velocitat i acceleració, així com la descripció de la trajectoria de l'eix instantani de rotació, amb la finalitat de desenvolupar un nou enfocament en les tecniques de valoració funcional del muscle. La mostra d'estudi va estar composta per 41 subjectes sans i 15 subjectes amb patología de muscle. Es van analitzar els moviments d'abducció en el pla frontal i en el pla escapular, amb pes d'1 quilogram i sense pes. Es va utilitzar l'escala EVA (escala visual analogica), per a determinar el nivell de dolor percebut i l'escala DASH (Disabilities of the arm, shoulder and hand), per a definir el grau funcional. Es va realitzar una analisi de variables numeriques, variables funcionals, reproducibilitat i harmonia del moviment i descripció de la trajectoria de l'eix instantani de rotació. Com a resultat, s'ha demostrat l'alta fiabilitat del procediment. Les diferencies oposades entre els subjectes sans i patologics, només eren evidents a nivell de grups, a més la dispersió de la mostra era considerable. Els valors de reproducibilitat i harmonia van ser similars per als dos grups. En mitjana, els subjectes patologics tenien menor angle, velocitat i acceleració, perdua que es produia de forma contínua al llarg del cicle, com s'observa en l'analisi de les funcions del moviment. Es va trobar que l'escala DASH guardava una relació con les variables cinematiques funcionals, si bé, era moderada. D'altra banda, en augmentar el nivell d'afectació, s'observava una clara disminució de la velocitat angular, i un canvi en el patró de moviment. Respecte a l'efecte de la carrega, no es van trobar diferencies clares en la població d'estudi. Finalment, la trajectoria del EIR descrivia una ruta d'inici per davall de l'acromi, seguit d'un desplavament vertical i mig-lateral, amb un patró que encara que era similar entre els grups, es veia afectat de forma diferent pel dolor o el nivell d'afectació funcional en la mostra de patologics. En conclusió, els resultats indiquen que les variables funcionals són més sensibles als canvis que les variables numeriques classiques basades en rangs o valors maxims. D'altra banda, les diferencies oposades entre els subjectes patologics i els sans, només són clares a nivell de conjunt, pero no separen de forma nítida als individus de cada grup, podent ser només evidents en cas d'afectacions molt severes, pero no amb nivells moderats o baixos. L'estudi del EIR és nou i proporciona informació sobre la coordinació del moviment, aspecte d'especial rellevancia donada la composició del complex articular del muscle. Finalment, dels resultats s'extrau l'interés de l'ús de mesures repetides usant el subjecte com a factor i utilitzant les escales de valoració funcional, ja que l'ús sol de dades biomecanics no sembla ser suficient. / [EN] The shoulder complex is a structure of joints with the largest range of motion. Consequently, it is susceptible to injury. Shoulder pathologies involve different levels of functional impairment that can be assessed either by clinical scales or by objective methods such as kinematic analysis. However, currently available kinematic models do not offer a realistic representation of joint movement, which is an important limitation when developing functional assessment systems. The main goal of current dissertation is to describe the movement of the shoulder, using advanced kinematic techniques that include the use of position, velocity and acceleration variables, as well as the use of the instantaneous helical axis, in order to develop new techniques of functional assessment. This study included 41 healthy subjects and 15 subjects with shoulder pathology. Subjects performed humeral elevation in 2 planes (frontal and scapular) and 2 conditions (loaded and unloaded). The VAS (visual analog scale) was used to determine the level of perceived pain and the DASH scale (Disabilities of the arm, shoulder and hand) to define the functional impairment. An analysis of numerical variables, functional variables, reproducibility and harmony of the movement and description of the trajectory of the instantaneous helical axis (IHA) was carried out. As a result, the high reliability of the procedure has been demostrated. Significative differences were found between healthy and pathological subjects. However, it was only evident about groups, in addition the dispersion was considerable. Reproducibility and harmony values were similar for both. The functional analysis showed that the pathological group had lower angle, velocity and acceleration throughout the entire cycle. It was found that the DASH scale had a moderate relation with the functional kinematic variables. On the other hand, when increasing the level of affectation, an obvious decrease of the angular velocity, and a change in the movement pattern was observed. Regarding the effect of loading, no clear differences were found in the study population. Finally, the IHA described a vertical and mid-lateral displacement, with an initial point below the acromion. The pattern was similar in both groups, however it was affected by the level of pain and functional impairment. In conclusion, these findings suggest that functional variables are more sensitive to changes than classical numerical variables. On the other hand, differences between healthy and pathological subjects are only evident at group level. It seems that it is only evident in highly affected patients, not in those with a mild or intermediate impairment. Moreover, the study of the IHA is novel and provides relevant information about the shoulder joint coordination. Finally, we concluded that the use of repeated measurements using the subject as a factor along with the use of scales of functional assessment provides a better description of the movement since the exclusive use of biomechanical data, does not seem to be sufficient. / Cáceres Cáceres, ML. (2019). Aplicación de la cinemática articular a la valoración funcional del hombro [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/133994