<p>Syftet med arbetet är att ge en generell presentation av Den gyllene blommans hemlighets innehåll och funktion samt introducera två olika kommentarer och synliggöra deras specifika synsätt. De generella frågorna jag har ställt mig är följande: Vad är textens innehåll? På vilka filosofiska grunder vilar metoden? Vilka är de viktigaste skillnaderna mellan Jungs och Clearys kommentarer?</p><p>Wilhelm var den person som hittade texten och som först översatte den till ett västerländskt språk år 1928. Han har både översatt och kommenterat bl. a. I Ching, Den gyllene blommans hemlighet, Tao te king mm. och därmed var han insatt i att göra Kinas själsliga skatter åtkomliga för Europa. Då var Europa fortfarande nybörjare i förståelsen av Österlandets visdom och de kristna formerna och aspekterna påverkade hans uppfattning om den. Dogma och känsla stred med varandra i honom “vilken i hans fall tog sig uttryck som en konflikt mellan väst och öst“, konstaterade Jung. Detta tvivel påverkade också Jung själv som beundrade Österlandets stora filosofer – som han benämnde dem – men han hade en oförsynt syn på deras metafysik. Jung har studerat alkemiska verk tidigare men han har själv påstått att “först genom texten i Den gyllene blomman har alkemins väsen kommit närmare“ .</p><p>Denna text - som heter T'ai I Chin Hua Tsung Chih (Den gyllene blommans hemlighet) tillsammans med Hui Ming Ching (Medvetandets och livets bok) - är en samling av ett slags aforismer och innehåller förklaringar - med suggestiva, esoteriska terminologier - av praktisk betydelse som behandlar de alkemistiska (ev. fysiologiska) processerna. Dessa framförda tekniker antyder varken hjälp ifrån eller närvaro av en gudom eller gudomlig kraft, istället är det insiktens ljus som ger en direkt upplysning till utövaren. Med i texten finns även en ganska detaljerad beskrivning av faror och villovägar som väntar på den ouppmärksamme praktikanten.</p><p>Det blev klart för Jung “att alkemin i symbolisk och allegorisk form i själva verket beskriver människans andliga mognad“ och att denna mognadsprocess förbinder människan med livets andliga dimensioner och hjälper henne att finna Självet, det gudomliga inom henne. Denna inre erfarenhet av “förening med det gudomliga“ var enligt Jung det mest värdefulla och viktigaste målet i livet. Därför försökte Jung i sin moderna psykoterapi ge en högre religiös bakgrund vid avlägsnandet av konfliktorsaken. Enligt Jungs tolkning omskapar och genererar den gyllene blommans metod kroppens energi för att, å ena sidan, människan ska kunna komma ur olika själsliga tillstånd som hon blivit fångad i (Projektion, Skuggan, Personan, Animus-Anima), och å andra sidan för att kunna nå fram till något hon var avskuren ifrån (det gudomliga Självet).</p>

This thesis researches the phenomenon ‘caring relationship’. The empirical studies in this thesis were carried out in China with the aim to describe the caring relationship in China through the lifeworld experiences of professional caregivers and patients. The result of this study will later on relate to a study of Swedish caring relationships. For this phenomenological study 9 patients, 10 medical and healthcare workers and 4 nursing tutors were interviewed. They were from 5 different medical and care units from two hospitals, one private clinic and a nursing school in Southern China. This study shows that caring relationship in China has many layers. Embedded in the basic interpersonal relationship is a ‘relationship of need’. The relationship carries a goal: to help the patient to restore a personal harmonic existence and regain the responsibility for their health. The relationship is temporary and normally ends when the goal is achieved. The relationship is initiated by the patients need for help. The two main actors in the caring relationship are the patient and the caregiver with their roles as care seeker and care provider. This study shows that to become a patient is a process of diminishing the natural ordinary self which makes the person feel vulnerable. Caregivers take a leading role which carries responsibility. They feel an obligation to use all their knowledge and resources for the benefit of the patients. They teach them how to live and how to stay healthy. A main function in the caring relationship is the transfer of knowledge. The caregivers feel the need to create a dialog to get access to the patients’ unique knowledge about themselves so that the caregiver’s general knowledge of health and care can be applied to the individual. Through the informal chats they share the patient’s experiences, emotions and history. It creates en opportunity for the interpersonal relationship to grow deeper and for the patient and the caregiver to meet as fellow human beings. In the Chinese caring relationship the patient’s family is included. It is considered to be every contributor’s duty to be responsible for oneself and for others. Mutual understanding and respect in a caring relationship are important in getting the patient back into balance.

Syftet med arbetet är att ge en generell presentation av Den gyllene blommans hemlighets innehåll och funktion samt introducera två olika kommentarer och synliggöra deras specifika synsätt. De generella frågorna jag har ställt mig är följande: Vad är textens innehåll? På vilka filosofiska grunder vilar metoden? Vilka är de viktigaste skillnaderna mellan Jungs och Clearys kommentarer? Wilhelm var den person som hittade texten och som först översatte den till ett västerländskt språk år 1928. Han har både översatt och kommenterat bl. a. I Ching, Den gyllene blommans hemlighet, Tao te king mm. och därmed var han insatt i att göra Kinas själsliga skatter åtkomliga för Europa. Då var Europa fortfarande nybörjare i förståelsen av Österlandets visdom och de kristna formerna och aspekterna påverkade hans uppfattning om den. Dogma och känsla stred med varandra i honom “vilken i hans fall tog sig uttryck som en konflikt mellan väst och öst“, konstaterade Jung. Detta tvivel påverkade också Jung själv som beundrade Österlandets stora filosofer – som han benämnde dem – men han hade en oförsynt syn på deras metafysik. Jung har studerat alkemiska verk tidigare men han har själv påstått att “först genom texten i Den gyllene blomman har alkemins väsen kommit närmare“ . Denna text - som heter T'ai I Chin Hua Tsung Chih (Den gyllene blommans hemlighet) tillsammans med Hui Ming Ching (Medvetandets och livets bok) - är en samling av ett slags aforismer och innehåller förklaringar - med suggestiva, esoteriska terminologier - av praktisk betydelse som behandlar de alkemistiska (ev. fysiologiska) processerna. Dessa framförda tekniker antyder varken hjälp ifrån eller närvaro av en gudom eller gudomlig kraft, istället är det insiktens ljus som ger en direkt upplysning till utövaren. Med i texten finns även en ganska detaljerad beskrivning av faror och villovägar som väntar på den ouppmärksamme praktikanten. Det blev klart för Jung “att alkemin i symbolisk och allegorisk form i själva verket beskriver människans andliga mognad“ och att denna mognadsprocess förbinder människan med livets andliga dimensioner och hjälper henne att finna Självet, det gudomliga inom henne. Denna inre erfarenhet av “förening med det gudomliga“ var enligt Jung det mest värdefulla och viktigaste målet i livet. Därför försökte Jung i sin moderna psykoterapi ge en högre religiös bakgrund vid avlägsnandet av konfliktorsaken. Enligt Jungs tolkning omskapar och genererar den gyllene blommans metod kroppens energi för att, å ena sidan, människan ska kunna komma ur olika själsliga tillstånd som hon blivit fångad i (Projektion, Skuggan, Personan, Animus-Anima), och å andra sidan för att kunna nå fram till något hon var avskuren ifrån (det gudomliga Självet).

<p>This thesis researches the phenomenon ‘caring relationship’. The empirical studies in this thesis were carried out in China with the aim to describe the caring relationship in China through the lifeworld experiences of professional caregivers and patients. The result of this study will later on relate to a study of Swedish caring relationships.</p><p>For this phenomenological study 9 patients, 10 medical and healthcare workers and 4 nursing tutors were interviewed. They were from 5 different medical and care units from two hospitals, one private clinic and a nursing school in Southern China.</p><p>This study shows that caring relationship in China has many layers. Embedded in the basic interpersonal relationship is a ‘relationship of need’. The relationship carries a goal: to help the patient to restore a personal harmonic existence and regain the responsibility for their health. The relationship is temporary and normally ends when the goal is achieved.</p><p>The relationship is initiated by the patients need for help. The two main actors in the caring relationship are the patient and the caregiver with their roles as care seeker and care provider. This study shows that to become a patient is a process of diminishing the natural ordinary self which makes the person feel vulnerable. Caregivers take a leading role which carries responsibility. They feel an obligation to use all their knowledge and resources for the benefit of the patients. They teach them how to live and how to stay healthy.</p><p>A main function in the caring relationship is the transfer of knowledge. The caregivers feel the need to create a dialog to get access to the patients’ unique knowledge about themselves so that the caregiver’s general knowledge of health and care can be applied to the individual. Through the informal chats they share the patient’s experiences, emotions and history. It creates en opportunity for the interpersonal relationship to grow deeper and for the patient and the caregiver to meet as fellow human beings.</p><p>In the Chinese caring relationship the patient’s family is included. It is considered to be every contributor’s duty to be responsible for oneself and for others. Mutual understanding and respect in a caring relationship are important in getting the patient back into balance.</p>

科学研究費補助金 研究種目:基盤研究(C)(2) 課題番号:11610015 研究代表者:神塚 淑子 研究期間:1999-2000年度

宗教倫理即是以宗教信仰為核心而建構的倫理道德體系。一貫道信仰中，道親往生後，家屬處於不穩定狀態，宗教倫理能提供死者一個終極關懷，即是回歸理天的彼岸世界。對家屬而言，一貫道道場倫理給予物質與精神面的支助，強化此岸世界的倫理關係，人與人與間更緊密的連結起來。 本論文從一貫道內部經典與外界研究的文獻整理，來分析有關宗教儀禮的教義與實踐，另外，從各組線的訪問與田野調查比較其奠禮的發展過程與理念基礎。此研究首先探討一貫道教義的基本觀念，再對應理天倫理與道場倫理的互動關係，然後對奠禮儀式的人事安排、流程與意涵加以剖析，最後與民間奠禮做一比較，可觀察一貫道禮儀在禮俗上，經過吸收與轉化後對社會的貢獻程度。總結，一貫道奠禮可以說明宗教倫理對失序的家庭倫理有支持、整合的功效。 / Religious ethic is constituted as a frame of moral philosophy that centered by religious beliefs. In the beliefs of I-Kuan Tao, Tao members’ death lead their families fall into a instable status; therefore, religious ethic is seeking to a situation of providing flatliner a ultimate concern, which means after death, the spirit will go back to “Li Tian” - Heaven. For those Tao members who face their families’ death, Tao ethic could offer the support not only on substance but also spirit side, so it improves the ethical relationship in the shore world, and link up all people more closer. This thesis was done via researching from inside scripture of I-Kuan Tao and outside studies from relative scholars to analyze about creed and practice of religious ritual. In addition, the thesis was also completed by doing interview and fieldwork of other branch of I-Kuan Tao on the development of the laying ceremony. The thesis started with the basic concept of I-Kuan Tao’s dogma, and then correspond the interactive relation between Heaven ethic and temple ethic. Subsequently analyze the ritual of laying ceremony of personnel arrangement and procedure and significance. Finally the thesis show the comparison of I-Kuan Tao laying ceremony and folk type to show I-Kuan Tao’s way has contributed to the society. In conclusion, I-Kuan Tao’s laying ceremony can interpret that religious ethic the function of supporting and integration for the domestic disorder.

MARTINA SUMICHRASTOVA 10.5.18 The Fading Face of the Chinese Dragon? The Dispute Over the Senkaku/Diaoyu Islands ABSTRACT Keywords: the Senkaku/Diaoyu Islands, China vs Japan, The face of nation, two level game theory, Chinese Dream The emergence of the global-economic crisis of 2008 helped the People's Republic of China to acquire the status of the world's second-largest economy. Not only did it open the doors for more significant opportunities for China in the sphere of commerce, but it allowed the People's Republic of China to be seen differently in the matters of military, diplomacy as well as on their level of domestic politics. This thesis aims to provide an insight into a smouldering territorial dispute over the Senkaku/ Diaoyu Islands concerning the deeply enrooted concept of the face. The concept of the face is essential mainly for Confucian societies as well as the East- Asian societies. However, slipping of the Chinese Dream, the People's Republic of China seems to be challenged in socio-political terms. Is the face of Chinese Dragon fading away? As it is well known, both sides involved in the conflict, China, and Japan have had a turbulent history of disputes and quarrels. What makes the Chinese Officials to get involved in the territorial dispute, to strengthen the face of Chinese Dragon? The...

Human beings encounter cascades of a plethora of experiences, one after another, every single microsecond of our lives. There are many things happening around. The world is full of events and occurrences. As they happen, the mind reacts to every individual input. This is a very exhausting and difficult. Thus, people have developed a process of self-defense against this horrible mishmash of information. Their minds have this amazing capacity of sorting them out and making sense out of them. Humankind's survival depends on that. If one does not sort all this information out, one might not be able to make a simplest decision. As humans process the information, they learn to ignore and forget. They focus on their feelings and emotions. They forget the logic. The oversimplification process begins. Humans create rigid systems of oversimplified formulas. They assign adjectives to things, occurrences, and other people. The number of those adjectives is small. After assigning, those adjectives obscure everything else. A new world is created, stupid, limited, lazy, and in the end making humans very easy to control. What starts as a basic survival process ends up as a tool one can use to destroy the owners of the mind. In the end, the birth of consciousness leads to its death. My work fights this process. It aims to put a person back into that state of shock created by a mishmash of information and thus create the rebirth of consciousness.

No description available.

[EN] We begin at chapter 1, an introduction to the formulation of the hypothesis, we mention the history and current status of the topic, as well as a presentation of the contents. At chapter 2, we expose a detailed discussion of the methodology, based on the seven characteristics of Zen painting discoverd by Shinishi Hisamatsu. These characteristics are: 1 - Asymmetry, 2 - Simplicity, 3 - Austere Sublimity or Lofty Dryness, 4 - Naturalness, 5 - Subtle Profundity or Deep Reserve, 6 - Freedom from Attachment, and 7 - Tranquility. At the 2.1 the essential elements of philosophy and practice of Zen Buddhism and Taoism are established. At chapter 3, we analyze four Chinese artists and three Japanese artists as examples of the seven characteristics of Zen painting. Some biographical information of the painters is exposed, especially that connected with the artistic production and the practice of Zen. At the 3.1 we study the first two principles of Chinese painting by Hsie He, they are important to understand the Chinese traditional painting's aesthetic: 1 - Circulation of the ch'i produces life movement, 2 - Brush creates structure. We see these first two principles, as fundamental to the traditional Chinese painting, ch'i or life energy, is not found in the external appearance of objects, this ch'i, is transmitted through the structural brushstrokes in which the opposites yin-yang are involved. We analyze how these principles are linked with characteristics of Zen painting such as Simplicity, Naturalness and Tranquility, as well as with the expression of the Formless Self. Thus in 3.2, we enter into the analysis of the art works of two Chinese painters of the Southern Song Dynasty who embodied and shaped the Zen aesthetic: Mu Xi and Liang Khai. At the 3.3, we explore the art works of Shitao and Zhu Da and, with the help of the seven characteristics. In Shitao we also analyze fragments of his theoretical texts, and the formulation of the concept of the single brushstroke. At the 3.4, we see the art works of the Japanese painter Sesshu T¿y¿ and we analyze three fundamental styles: one more detailed and soft, another of thick lines, hard and more energetic, and a third one, synthetic and spontaneous called hatsu boku or splashed ink. At the 3.5 we study the Japanese painters Hakuin Ekaku and Sengai Gibon. The 4 is a support chapter, an introduction to some Western works of the twentieth century where the seven characteristics of Zen painting are evident. At the 5 we study the mainly monochromatic paintings of Tomás Sánchez and Leandro Soto on the light of Zen painting's characteristics. We also expose an aesthetical link with the Chinese and Japanese paintings analyzed in previous chapters. At the art works of Tomás Sánchez we can see a better relationship with the Simplicity, the Austere Sublimity or Lofty Dryness and the Subtle Profundity or Deep Reserve, while at the art works of Leandro Soto, we appreciate more the Asymmetry, Naturalness and Freedom from Attachment. Excerpts from an interview with each of the artists, are a corroboration of the above criteria. Finally, chapter 6 is dedicated to art works by the author of this thesis, in which the seven characteristics are found. It is introduced with an explanation of the practice of sumi-e ink painting, which is summarized in three stages of the practice: 1 - beginning full of illusions, ingenuity and a certain arrogance, 2 - intensive practice of rules and discipline, 3 - forgetting about oneself and overcoming the rule. At chapter 7 we explain the conclusions in order to corroborate the initial hypothesis. / [ES] Comenzamos en el apartado 1 de introducción con la formulación de la hipótesis, mención de los antecedentes y estado actual del tema, así como una exposición de los contenidos. En el 2, aparece una exposición detallada de la metodología a utilizar, basada en las siete características de la pintura vinculada al Zen de Shinishi Hisamatsu. Estas características son las siguientes: 1 - Asimetría, 2 - Simplicidad, 3 - Austera Sublimidad o Majestuosa Sequedad, 4 - Naturalidad, 5 - Sutil Profundidad o Reserva Honda, 6 - Libertad de Apegos, y 7 - Tranquilidad. En el apartado 2.1 se exponen elementos esenciales de la filosofía y la práctica del Budismo Zen, así como su vinculación al Taoísmo. En el apartado 3, se analizan obras de cuatro pintores chinos y tres japoneses donde se evidencian las siete características de la pintura vinculada al Zen. Se presentan algunos datos biográficos de los autores, especialmente los que tengan que ver con la producción pictórica y su vinculación a la práctica del Zen. Previamente en el 3.1, estudiamos los dos primeros principios de la pintura china de Hsie He, éstos son necesarios para la comprensión de la estética pictórica china tradicional: 1 - La circulación del ch'i produce el movimiento de la vida, 2 - El pincel crea la estructura. Vemos mediante estos dos primeros principios, como lo fundamental para la pintura china tradicional, es la captación del ch'i o energía vital, y no la apariencia externa de los objetos, este ch'i, es transmitido gracias a la pincelada estructural en la cual está implicada la dualidad de opuestos yin-yang. Analizamos como estos principios están vinculados con características de la pintura Zen como la Simplicidad, la Naturalidad y la Tranquilidad, así como con la expresión del Ser Sin Forma. De este modo en el 3.2, entramos en el análisis de obras de dos pintores chinos de la dinastía Song del Sur que encarnaron y dieron forma a la estética Zen: Mu Xi y Liang Khai. En el 3.3, exploramos obras de Zhu Da y Shitao, a la luz de las siete características. De Shitao vemos también fragmentos de sus textos teóricos, y la formulación del concepto de pincelada única. En el 3.4, vemos la obra del pintor japonés Sessh¿ T¿y¿, se muestran tres estilos fundamentales que en su versátil producción creó este maestro: uno más detallado, suave, de trazos diluidos, otro de líneas gruesas, duro, seco, definido, y uno sintético y espontáneo llamado hatsu boku o de tinta salpicada. Estudiamos en el 3.5 obras de los también japoneses Hakuin Ekaku y Sengai Gibon y su relación con el género zenga, literalmente pintura Zen. El apartado 4 es un capítulo de apoyo, una introducción a algunas obras occidentales del siglo XX donde se evidencian las siete características de la pintura vinculada al Zen. En el 5 entramos en el análisis de pinturas con predominio monocromático a la luz de las siete características de Tomás Sánchez y Leandro Soto. Vemos cómo se manifiestan vínculos estéticos con las pinturas chinas y japonesas analizadas en apartados anteriores. Finalmente, el capítulo 6, está dedicado a obras producidas por el autor de esta tesis, en las cuales están presentes las siete características. Se introduce con un texto sobre los procesos de la práctica del arte del pincel y la tinta, el cual se resume en tres etapas: 1 - comienzos llenos de ilusiones, ingenuidad y cierta arrogancia, 2 - práctica intensiva de las reglas y la disciplina, 3 - olvido de sí mismo y superación de la regla. En el apartado 7 vemos las conclusiones con un resumen. / [CA] Comencem en l'apartat 1 d'introducció amb la formulació de la hipòtesi, menció dels antecedents i estat actual del tema, així com una exposició dels continguts. En el 2, apareix una exposició detallada de la metodologia a utilitzar, basada en les set característiques de la pintura vinculada al Zen de Shinishi Hisamatsu. Estes característiques són les següents: 1 - Asimetria, 2 - Simplicitat, 3 - Austera Sublimitat o Majestuosa Sequedat, 4 - Naturalitat, 5 - Subtil Profunditat o Reserva Fonda, 6 - Llibertat d'Afeccions, i 7 - Tranquil¿litat. En l'apartat 2.1 s'exposen elements essencials de la filosofia i la pràctica del Budisme Zen, així com la seua vinculació al Taoisme. En l'apartat 3, s'analitzen obres de quatre pintors xinesos i tres japonesos on s'evidencien les set característiques de la pintura vinculada al Zen. Es presenten algunes dades biogràfiques dels autors, especialment els que tinguen a veure amb la producció pictòrica i la seua vinculació a la pràctica del Zen. Prèviament en el 3.1, estudiem els dos primers principis de la pintura xinesa de Hsie He, estos són necessaris per a la comprensió de l'estètica pictòrica xinesa tradicional: 1 - La circulació del ch'i produïx el moviment de la vida, 2 - El pinzell crega l'estructura. Veiem per mitjà d'estos dos primers principis, com el més important per a la pintura xinesa tradicional, és la captació del ch'i o energia vital, i no l'aparença externa dels objectes, este ch'i, és transmés gràcies a la pinzellada estructural en la qual està implicada la dualitat d'oposats yin-yang. Analizamos com estos principis estan vinculats amb característiques de la pintura Zen com la Simplicitat, la Naturalitat i la Tranquil¿litat, així com amb l'expressió del Ser Sense Forma. D'esta manera en el 3.2, entrem en l'anàlisi d'obres de dos pintors xinesos de la dinastia Song del Sud que van encarnar i van donar forma a l'estètica Zen: Mu Xi i Liang Khai. En el 3.3, explorem obres de Zhu Da i Shitao, a la llum de les set característiques. De Shitao veiem també fragments dels seus textos teòrics, i la formulació del concepte de pinzellada única. En el 3.4, veiem l'obra del pintor japonés Sessh¿ T¿y¿, es mostren tres estils fonamentals que en el seu versàtil producció va crear este mestre: un més detallat, suau, de traços diluïts, un altre de línies grosses, dur, sec, definit, i un sintètic i espontani cridat hatsu boku o de tinta esguitada. Estudiem en el 3.5 obres dels també japonesos Hakuin Ekaku i Sengai Gibón. L'apartat 4 és un capítol de suport, una introducció a algunes obres occidentals del segle XX on s'evidencien les set característiques de la pintura vinculada al Zen. En el 5 entrem en l'anàlisi de pintures amb predomini monocromàtic a la llum de les set característiques de Tomás Sánchez i Leandro Soto. Veiem com es manifesten vincles estètics amb les pintures xineses i japoneses analitzades en apartats anteriors. En les obres de Tomás Sánchez podem veure una major relació amb la Simplicitat, l'Austera Sublimitat, la Reserva Fonda i la Tranquil¿litat, mentres que en els treballs de Leandro Soto, s'aprecien més la Asimetria, la Naturalitat i la Llibertat d'Afeccions. Finalment, el capítol 6, està dedicat a obres produïdes per l'autor d'esta tesi, en les quals estan presents les set característiques. S'introduïx amb un text sobre els processos de la pràctica de l'art del pinzell i la tinta, el qual es resumix en tres etapes: 1 - començaments plens d'il¿lusions, ingenuïtat i una certa arrogància, 2 - pràctica intensiva de les regles i la disciplina, 3 - oblit de si mateix i superació de la regla. En l'apartat 7 veiem les conclusions amb un resum del camí seguit per a arribar a corroborar la hipòtesi inicial. / Fuentes González, R. (2015). INFLUENCIAS ZEN DE LAS PINTURAS MONOCROMAS ORIENTALES EN OBRAS DE LOS ARTISTAS CUBANOS TOMÁS SÁNCHEZ, LEANDRO SOTO, Y RUBÉN FUENTES [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/53631