Els contaminants ambientals capaços d’unir-se al Receptor d’hidrocarburs d’Aril i induir la seva activació ectòpica són molt diversos i es troben àmpliament distribuïts per tota la biosfera. L’exposició continuada a aquest tipus de compostos s’ha vist relacionada amb l’augment de malalties cardiovasculars i càncer, entre d’altres efectes adversos. D’aquesta manera, la seva monitorització en zones amb fonts de contaminación continues és necessària per tal d’assegurar que no es sobrepassen els límits establerts. La utilització de bioassaigs per a determinar l’activitat tipus dioxina dels contaminants. a més de la seva composició química, permet una valoració més acurada dels riscos que representen. Aquesta tesis presenta com a objectius el disseny i la validació de bioassaigs basats en un llevat recombinant i embrions de peix zebra que permeten, en el cas dels llevat, una valoració ràpida i econòmica i, en el cas de l’embrió de peix zebra, un estudi més complert i amb la possibilitat d’observar efectes adversos directes. Per tal de dur a terme la seva validació. aquests bioassaigs es van utilitzar en diversos estudis medi ambientals de zones possiblement contaminades per compostos tipus dioxina (PAHs, Organoclorats, etc.) que representen les diferents tipus de matrius on es solen trobar aquests contaminants: sediment fluvial (part baixa del riu Ebre, des de l’Embassament de Flix fins a la desembocadura) i marí (Estuari d’Urdaibai), particulat de l’aire (Vall del Po, al nord d’Itàlia) i sòl (residus miners al districte de Datong a Xina). Els resultats d’aquests estudis han permès establir els nivells de contaminació de cada zona així com observar que la resposta obtinguda pels nostres bioassaigs té un perfil similar a l’observada per altres bioassaigs ja establerts així com amb la composició química. A més, destaquen la importància de combinar l’anàlisi química amb l’activitat biològica per tal d’obtenir una informació més complerta sobre compostos que no s’han tingut en compte o que es desconeix la seva presència a les mostres. / Title: Development and application of bioassays for environmental monitoring Aryl hydrocarbon Receptor ligands (AhR, dioxin-like compounds). Environmental pollutants able to bind and induce ectopic activation of the Aryl hydrocarbon Receptor (AhR) are diverse and widely distributed throughout the biosphere. Continuous exposure to these compounds has been associated with increased cardiovascular disease and cancer, among other effects. Thus, their monitoring in potentially polluted areas is still necessary to ensure that safety limits are not exceeded. The use of bioassays to determine dioxin-like activity, along with chemical analysis, allow an accurate assessment of the risks they represent. This thesis presents the design, objectives and validation of bioassays based on a recombinant yeast and zebrafish embryos that allow, in the case of yeast, a rapid and economic assessment and, in the case of the zebrafish embryo, a more complete one and with the possibility of observing direct effects. To perform validation, these bioassays were used in studies of environmental areas presumably contaminated by dioxin-like compounds (PAHs, Chlorinated, etc..) that represent different types of matrices where these contaminants are found: fluvial sediment (lower part of the river Ebro, from the Flix Dam to the mouth) and marine (estuary Urdaibai), particulate air (Po Valley, northern Italy) and soil (mining waste in the district of Datong in China). The results of these studies have established pollutions levels present in each area and show a correlation with chemical data as well as a similar response between our bioassays and other more standardized. Besides, those results highlight the importance of combining chemical and biological analysis in order to obtain a complete information of the samples.

Esta tesis presenta un estudio de la síntesis y la caracterización de carbono amorfo tipo diamante (DLC) preparado en capa delgada. Este material destaca por exhibir una alta dureza, baja fricción y buena resistencia al desgaste. Gracias a sus excelentes propiedades mecánicas y tribológicas, el DLC presenta numerosas aplicaciones como recubrimiento protector y lubricante sólido. Como ejemplos, podemos citar el recubrimiento de herramientas de corte, discos duros de ordenador y prótesis ortopédicas. Las técnicas más frecuentes para el depósito de DLC son el depósito químico en fase vapor activado por plasma (PECVD), el arco catódico, y la pulverización catódica con magnetrón.Una desventaja importante presentada por las capas de DLC es su elevado esfuerzo compresivo residual, factor que limita el grosor de las capas a unas pocas decenas de nanómetros. La superación de este grosor provoca inestabilidades en el material que conducen a problemas de adhesión e incluso a la delaminación de la capa. En la literatura se proponen varias soluciones para reducir las tensiones internas del DLC y así rebajar este esfuerzo mecánico, como por ejemplo el depósito de capas metálicas de anclaje y de estructuras repetitivas en multicapa de periodo nanométrico. El objetivo de esta tesis ha consistido en preparar diferentes estructuras de DLC y modificar sus propiedades mediante la variación de los parámetros tecnológicos de depósito. El análisis de los resultados de caracterización de las muestras nos ha proporcionado su estructura, morfología, propiedades químicas, ópticas, eléctricas y de superficie.Una parte de este trabajo trata sobre el crecimiento de DLC por la técnica de PECVD mediante una fuente pulsada-DC de alta potencia que alimenta un plasma de metano. Esta tecnología ofrece varias ventajas, como la reducción del esfuerzo intrínseco del DLC y el incremento de la velocidad de depósito, todo ello logrado utilizando una instalación más económica que las tradicionales de radiofrecuencia. Se ha hecho un estudio in-situ de los parámetros del plasma pulsado (temperatura electrónica, densidades iónica y electrónica, y potencial de plasma) medinte una sonda de Langmuir en modo de resolución temporal. De esta manera, se ha apreciado la dependencia de las propiedades de las capas con respecto a las variables fundamentales del proceso de depósito.Por otro lado, también se ha considerado la incorporación de átomos metálicos (Mo, Nb, Ti, W) en la red de carbono mediante la técnica de depósito de pulverización reactiva con magnetrón en atmósfera de argón y metano. Las capas de DLC con contenido metálico, que presentan una nanoestructura y una cristalinidad determinadas por el metal añadido y su abundancia, sufren un menor esfuerzo merced a una estructura más relajada sin que por ello se resienta en gran medida la dureza. Las propiedades tribológicas también se ven favorecidas al mostrar valores muy bajos (~0.03) de coeficiente de fricción. / THESIS SUMMARY:This thesis reports the study of the synthesis and characterisation of thin films of diamond-like carbon (DLC). This material exhibits high hardness, low friction and low wear rate. Due to its excellent mehanical and tribological properties, the DLC shows several applications as protective coating and solid lubricant. We can mention for instance coatings addressed to cutting tools, hard-disk drives and orthopedic implants. DLC films are commonly deposited by plasma-enhanced chemical vapor deposition (PECVD), cathodic arc, and magnetron sputtering.An important drawback of DLC films is their high residual compressive stress, which limits film thickness to a few tens of nanometers. Strong instabilities of the material are promoted by the overcoming of this thickness, leading to adhesion problems and even to film delamination. Some of the solutions proposed in the literature consist on the deposition of metallic buffer layers and multilayer structures of nanometric period. The aim of this thesis consisted on the preparation of different structures of DLC and the tailoring of their properties by varying the technological parameters of deposition. The analysis of the characterisation results of the samples provided us their structure, morphology, and chemical, optical and electrical properties.A part of this work deals with the growth of DLC by means of PECVD technique using a pulsed-DC power supplier that drives a methane plasma. This technology provides several advantages, as for example the reduction of the intrinsic stress of DLC and the increase of the deposition rate, being this achieved by making use of an installation more cost-effective than the employed for radiofrequency. The parameters of the pulsed plasma (electron temperature, ion and electron densities, and plasma potential) have been studied by means of a Langmuir probe in time-resolution mode. Thus, the film properties have been related to fundamental variables of the deposition process.On the other hand, we have also considered the incorporation of metal atoms (Mo, Nb, Ti, W) within the carbon network by means of reactive magnetron sputtering in an argon and methane mixture. The metal-containing DLC films, which present a nanostructure and crystallinity determined by the added metal and its abundance, suffer a lower stress thanks to a more relaxed structure without reducing significatively the hardness. The low values of the friction coefficient (~0.03) are indicative of the improvement of the tribological properties.

La Tesis se enmarca dentro del ámbito de estudio de los mercados financieros y más concretamente en el campo de la modelización del tipo de interés. Destacaremos que desde el punto de vista formal, en esta investigación, postulamos un modelo teórico concreto, que explica el comportamiento de las series de tipos de interés interbancario. El objeto de estudio de está, por tanto, es una colección de series temporales financieras del tipo de interés cotizado en el mercado interbancario español durante el periodo comprendido entre el 4 de Enero de 1988 y el 31 de Diciembre de 1998. En concreto las series de observaciones diarias del tipo de interés nominal para operaciones a 1 día, 1 semana, 15 días, 1 mes, 2 meses, 3 meses, 6 meses y 1 año. Considerando que los datos que disponemos son observaciones equiespaciadas de un proceso de logaritmo de precios, es decir, suponemos que la serie de los incrementos diarios del tipo de interés nominal es una serie de datos independientes e idénticamente distribuidos.En primer lugar tomamos primeras diferencias de nuestros datos y pasamos a analizar la normalidad de las observaciones. Destacar la aparición de colas anchas y fuerte apuntamiento en todas ellas y, por tanto, no se acepta la normalidad. Por ello, podemos considerar que falla alguna de las hipótesis del esquema planteado por Bachelier-Osborne. En primer lugar pondremos en cuestión la hipótesis de independencia. En consecuencia, como primera solución, vamos a aplicar un modelo de dependencia lineal estocástica, estudiamos el caso del ajuste de los modelos ARMA sobre las series de primeras diferencias. Modelos proporcionados por la teoría clásica de Box-Jenkins. Una vez estimados los modelos ARMA, pasamos a la validación de los mismos y para ello utilizamos el test de Ljung-Box. Para las series de residuos del modelo ARMA el resultado obtenido, aunque interesante, no es del todo satisfactorio. Para retardos cortos, los residuos exhiben el comportamiento incorrelacionado esperado, pero para retardos grandes no. Este hecho nos motiva a plantearnos el ajuste de modelos más generales. En concreto, nos estamos refiriendo a los modelos autorregresivos de medias móviles integrados fraccionarios (ARFIMA) Pero los resultados son similares a los obtenidos con la modelización ARMA.Agotada la vía lineal pasamos a la modelización no lineal, y dentro de esta daremos un primer paseo por la modelización no lineal determinista: La teoría del Caos. Vamos a intentar detectar un posible comportamiento caótico sobre nuestras series. En este respecto decir que al igual que en los capítulos precedentes el resultado que obtuvimos tampoco fue satisfactorio.A continuación, pasamos a la modelización no lineal estocástica poniendo en duda también el carácter estacionario en varianza de nuestras series junto con el de la independencia. Como consecuencia, ajustamos modelos GARCH a nuestros datos, modelos no lineales que intentan describir el comportamiento heterocedástico, para validarlos utilizamos el test BDS.Podemos decir que los modelos GARCH ajustados son mejores que los anteriores pero no son quizá los mejores modelos. Nuestro análisis, por tanto, podría seguir en esa línea, intentando detectar un modelo no lineal estocástico que mejorase los resultados del test BDS o bien atacar la tercera y última hipótesis del teorema Bachelier-Osborne. Siendo esa última vía la que elegimos.Recordemos que hasta ahora hemos considerado Modelos discretos. Pasaremos ahora a considerar modelos de tiempo continuo. En este caso nos encontramos en el contexto de los procesos de Lévy y los llamados modelos con saltos introducidos en Finanzas por Merton. En concreto intentamos modelizar las series como procesos que saltan en determinados instantes y que evolucionan de forma Browniana entre salto y salto.En definitiva este análisis reafirma nuestra hipótesis de que el proceso subyacente tras la serie de incrementos del tipos de interés, viene determinado por la coexistencia de diversas leyes normales. De forma que, si estudiamos la serie a nivel global, obtenemos como resultado que la serie no se comporta siguiendo un patrón Gaussiano, como hemos podido observar en los histogramas de frecuencias de la series de incrementos. Pero por el contrario, si detectamos los momentos de cambio, o saltos, y realizamos un análisis local, vemos como entonces si que podemos decir que el proceso podría modelizarse utilizando leyes normales locales y, de forma global, mediante el proceso de Lévy-Merton generalizado propuesto.Para finalizar diremos que tras el análisis de las series temporales del tipo de interés MIBOR podemos destacar que aceptamos la hipótesis de Bachelier-Osborne a nivel local mediante la consideración de saltos en la serie que separan diferentes tipos de distribuciones normales.

El tema genérico de la tesis es el estudio de modelos dinámicos que departen del supuesto tradicional de mercados perfectos y expectativas racionales. En el primer capitulo se estudia la política monetaria en un modelo de aprendizaje. En este modelo la producción y la inflación dependen de las expectativas, de los shocks a la economía y del tipo de interés determinado por el banco central. En esta economía los agentes aprenden sobre la mejor forma de prever la inflación y la producción futuras. Se muestra que la velocidad de aprendizajes puede ser muy lenta, es decir, que la economía con aprendizaje tardaría mucho tiempo en llegar al equilibrio de expectativas racionales. En particular, si el banco central siguiera las políticas económicas que se derivarían en un modelo de expectativas racionales, la economía podría tardar tanto en llegar al equilibrio, que estas resultarían unas malas políticas. Mas en concreto, si se toma en cuenta el aprendizaje, la política optima del banco central tendría que reaccionar mucho mas a la tasa de inflación y incrementar mas el tipo de interés en periodos de inflación alta. El segundo capitulo de la tesis aborda el problema de impagos de deudas. En particular se estudia la estipulación de contratos financieros de seguro y de deuda, tomando en cuenta la posibilidad que se produzcan impagos de la deuda. Recientemente se ha empezado a estudiar modelos de división del riesgo bajo el supuesto que, si les conviene, los agentes pueden salir de los contratos quedando excluidos para siempre del mercado. Este supuesto de "exclusión permanente" se ha mantenido en la literatura por razones técnicas que simplifican el cálculo numérico del equilibrio. Sin embargo es evidente que se trata de un supuesto poco realista. Por lo tanto, el segundo capitulo de la tesis estudia un modelo donde el agente que no cumple el contrato queda excluido solo temporalmente del mercado de deuda.

La investigació que es presenta estudia el patrimoni rondallístic de Tàrbena (Marina Baixa). S’inicia amb la presentació dels materials recopilats de la tradició oral, que han estat prèviament transcrits seguint uns criteris de fidelitat tant als principis ortogràfics vigents en català com a les característiques dialectals i estilístiques dels textos orals. Els textos rondallístics han estat catalogats seguint el model de l’índex tipològic internacional ATU i es presenten comentats a partir de bases de dades que permeten extreure percentatges i consideracions sobre les quals es fomenten les conclusions exposades. El corpus rondallístic presenta un nombre de 310 versions catalogades, 48 versions no catalogades, 10 versions fragmentàries, completat amb diversos annexos de variants complementàries. S’estudien les característiques del corpus i es demostra amb un aparell de referències bibliogràfiques que la majoria de textos recopilats tenen un reflex en altres versions registrades al País Valencià, tot i que es presenten també 42 versions que presumiblement suposen una primera documentació de determinats tipus. Es destaca que la majoria de textos recopilats són versions de contarelles o acudits. Quant als narradors, es destaca la preeminència de les dones com a informants, com a fonts de les rondalles, i com a transmissores dels gèneres rondallístics de més complexitat i extensió. Quant a la formació dels repertoris, es destaca la possibilitat de confluència de diversos focus, encara que hi destaca el component familiar. S’analitzen els elements que intervenen en l’execució de les rondalles i es destaca la importància de la modulació de la veu i del ritme narratiu i es deixa en un segon plànol els elements gestuals. S’analitzen els contextos en què va manifestar-se la rondalla i es posa de relleu la seua funció com a entreteniment infantil i com a alternativa d’oci en una societat anterior a la generalització dels mitjans de difusió de masses. Es ressalta en les rondalles la possibilitat de reflectir elements de l’entorn dels narradors i oients com un recurs estilístic i així mateix es mostra la presència d’elements rondallístics reflectits en la fraseologia local. En l’estudi lingüístic dels materials es destaca la presència d’elements dialectològics d’origen mallorquí, com l’article salat, que conflueixen amb diversos fenòmens generals del valencià i d’altres de particulars del valencià meridional. Les condicions geogràfiques aïllades de la localitat d’estudi degueren contribuir al manteniment de les característiques arcaïtzants. Bona part de les característiques dialectals locals tenen una continuïtat amb la Marina Alta, tot i que la posició fronterera entre la Marina Alta i Baixa expliquen la confluència a Tàrbena de solucions documentades en ambdues comarques. Es posa de manifest com a característica lingüística fonamental de les rondalles, la presència d’elements literaris que les diferencien d’altres textos orals, com ara, l’ús de fórmules, sobretot amb un caràcter emfasitzant, de reiteracions, de figures retòriques o de canvis de codi, sobretot a favor del castellà, amb una finalitat generalment estilística. Així mateix es destaca el fet que les rondalles no siguen un reflex exacte del registre col·loquial dels narradors, ja que, en determinats segments (diàlegs, fórmules) es presenten elements dialectals particulars. Generalment es detecta una tendència a fer ús de formes dialectals del valencià general i a ometre les solucions més característics del parlar local, com l’article salat, els demostratius reforçats, la desinència verbal –a, o la forma adverbial aquí, tot i que no d’una manera sistemàtica i amb nombroses vacil·lacions. Així mateix es destaca en el registre literari de les rondalles la presència de formes dialectals arcaiques fossilitzades en el context de la rondalla o d’elements lingüístics deformats que es reprodueixen per fossilització.

La Retinosi Pigmentària (RP) és el terme aplicat a un grup de degeneracions de la retina clínicament i genèticament heterogeni. A nivell clínic es caracteritza per la presència d'una ceguesa nocturna i una constricció dels camps visuals, conduint a una pèrdua total de la visió. La RP pot heretar-se seguint la forma autosòmica dominant (RPAD), autosòmica recessiva (RPAR), i lligada al cromosoma X (RPLX), o seguint una forma d'herència digènica.Previs estudis han descrit mutacions en els gens PDEB, ABCA4, TULP1 i CNGA1 en un petit percentatge de famílies espanyoles amb RPAR. Aquestes dades indiquen que altres gens poden estar involucrats en la patologia de les restants famílies analitzades, emfatitzant l'elevada heterogeneïtat genètica present en aquesta malaltia i reforçant la hipòtesi que en la RPAR no hi ha un únic gen principal sinó que existirien varis gens on cadascun d'ells explicaria un petit número de casos. Hem analitzat la implicació de cinc gens addicionals que codifiquen per: la proteïna d'unió al retinaldehid (gen RLBP1), el receptor acoplat a proteïna G de l'EPR (gen RGR), la proteïna cel·lular d'unió al retinol (gen CRBP1), crumbs homologue 1 (gen CRB1) i la usherina (gen USH2A) en famílies espanyoles amb RPAR.Malgrat que en els gens RLBP1, RGR i CRBP1 s'han detectat diversos polimorfismes tant a nivell exònic com intrònic, no s'ha trobat cap mutació associada a la malaltia, suggerint que aquests gens probablement no estarien implicats en la patologia d'aquest grup de famílies espanyoles amb RPAR. En canvi, l'anàlisi mutacional dels gens CRB1 i USH2A ha permès la identificació de vàries variants rares, polimorfismes intrònics i diverses mutacions patològiques en el grup analitzat de pacients espanyols amb RPAR. L'ample rang de fenotips associats amb les mutacions trobades en els gens CRB1 i USH2A reflexa que les relacions entre les mutacions patològiques i el fenotip de la malaltia esdevenen cada cop més complexes.La síndrome d'Usher és la forma més freqüent de la RP sindròmica. Clínicament es caracteritza per una sordesa congènita i neurosensorial associada a RP. En un grup de pacients afectats amb la síndrome d'Usher tipus II es van detectar vàries mutacions patològiques en el gen USH2A. Els diferents fenotips associats amb les mutacions en el gen USH2A van revelar una important heterogeneïtat clínica en aquest grup de pacients. Aquests resultats junt amb els descrits en altres treballs confirmen una gran heterogeneïtat fenotipíca presentada per les mutacions en el gen USH2A, que va des de diferents tipus de la síndrome d'Usher fins a la RP no sindròmica. / Retinitis Pigmentosa (RP) is the term applied to a clinically and genetically heterogeneous group of retinal degeneration. Clinically is characterised by night blindness and constriction of visual fields, leading to complete blindness. RP can be inherited in either an autosomal dominant (ADRP), autosomal recessive (ARRP), X-linked (XLRP), or digenic mode. Previous studies have described mutations in the PDEB, ABCA4, TULP1 and CNGA1 genes in a small percentage of Spanish ARRP families. These data indicates that other than these genes may be involved in the remaining families analysed, emphasising the genetic heterogeneity of the disease and reinforcing the hypothesis that in ARRP there is no a major gene but several genes may account individually for a small number of cases.We analysed the involvement of five additional genes: the retinaldehyde-binding protein 1 (RLBP1 gene), the RPE retinal G protein-coupled receptor (RGR gene), the cellular retinol-binding protein 1 (CRBP1 gene), the crumbs homologue 1 (CRB1 gene) and usherin (USH2A gene) in ARRP Spanish families. Several exonic and intronic polymorphisms were detected in the RLBP1, RGR and CRBP1 genes. However, no disease-causing mutations were found, suggesting that these genes be most probably not involved in the disease in this set of ARRP Spanish pedigrees. In contrast, the mutational analysis of the CRB1 and USH2A genes allowed the identification of a number of rare sequence variants and intronic polymorphisms, and of several pathogenic mutations in the group of ARRP Spanish patients analysed. The wide range of phenotypes associated with mutations found in CRB1 and USH2A genes underlines how the relationship between pathogenic mutations and disease phenotype is becoming increasingly complex.The Usher syndrome is the most frequent syndromic RP. Clinically is characterised by congenital sensorineural hearing loss and RP. Several pathogenic mutations in USH2A gene were detected in a group of Usher syndrome type II patients. Different phenotypes associated with mutations in USH2A gene revealed an important heterogeneity clinical in this group of patients. The results presented here together with that in previous reports confirm a great phenotypic heterogeneity arising from mutations in USH2A gene, which ranges from distinct types of Usher syndrome to non-syndromic retinitis pigmentosa.

La coexistència de múltiples factors de risc cardiovascular com la síndrome metabòlica, l'obesitat abdominal, la dislipèmia i la resistència a la insulina, determinen l'aparició de la disfunció endotelial, primer event en la patogènia de l'aterosclerosi. La tonometria arterial perifèrica (PAT) és una tècnica novedosa i no invasiva la qual permet la valoració de la funció endotelial a nivell clínic. Per altra banda, evidències científiques recents suggereixen que FABP4, adipoquina secretada pel teixit adipós, circulant podria tenir un efecte directe en teixits perifèrics. Per tant, els nivells elevats de FABP4 podrien estar implicats en el dany arterial i la disfunció endotelial. Per dur a terme la valoració clínica es van reclutar pacients amb risc cardiovascular (CV) moderat i se'ls hi va realitzar el test de la funció endotelial per PAT i l'extracció sanguínia per l'anàlisi dels biomarcadors circulants endotelials, d'inflamació i oxidació lipídica i FABP4. A nivell in vitro, es va treballar en cèl·lules endotelials HUVECs i limfòcits (Jurkat T cells), i es va estudiar la via de senyalització de la PI3K/Akt/eNOS, l'expressió de molècules implicades en la disfunció endotelial i l'assaig d'adhesió dels leucòcits a l'endoteli. Els resultats més significatius a nivell clínic van ser que la sE-selectina (molècula d'adhesió endotelial) i les LDL oxidades s'associen inversament amb la mesura de RHI-PAT en els pacients amb risc CV moderat, és a dir amb una pitjor funció endotelial. La FABP4 plasmàtica es relaciona inversament amb el RHI-PAT en pacients amb diabetis tipus 2, per tant a més FABP4 més disfunció endotelial. A nivell in vitro, FABP4 podria ser capaç de modular les vies de senyalització de la insulina, disminuint les cascades de fosforilacions (Akt i eNOS) augmentant l'expressió de les molècules d'adhesió (VCAM1 i E-selectina) i augmentant l'adhesió de leucòcits a l'endoteli, induint la disfunción endotelial i la resistència a la insulina en les cèl·lules endotelials. Segons els resultats obtinguts, podem concloure que la sE-selectina i les LDL oxidades es relacionen amb el RHI-PAT en pacients amb risc CV recolzant el paper del RHI-PAT en la valoració clínica de la funció endotelial i els nivells circulants de FABP4 estan associats amb la disfunció endotelial en pacients diabètics. FABP4 podria induir la disfunció endotelial a nivell molecular, interferint en les cascades de senyalització depenents d'insulina en l'endoteli vascular. / The coexistence of multiple cardiovascular risk factors such as metabolic syndrome, abdominal obesity, dyslipidemia and insulin resistance, determine the onset of endothelial dysfunction, the first event in the pathogenesis of atherosclerosis. The peripheral arterial tonometry (PAT) is a novel and noninvasive technique which allows the assessment of endothelial function at the clinical level. Moreover, recent scientific evidence suggests that FABP4 circulating, adipokyne secreted by adipose tissue, could have a direct effect on peripheral tissues. Therefore, high levels of FABP4 might be involved in arterial damage and endothelial dysfunction. To perform the clinical assessment were recruited patients with moderate cardiovascular risk (CV). The endotehlial function was assessed by PAT. Antropometry, circulating endothelial, lipid oxidation and inflammation biomarkers and FABP4 were measured. In vitro, was working in endothelial cells HUVECs and leukocyte (Jurkat T cells), and were quantified protein expression and mRNA. The results were clinically significant in that the sE-selectin (endothelial adhesion molecule) and oxidized LDL are associated inversely with RHI-PAT in patients with moderate CV risk. The plasma FABP4 was inversely associated with RHI-PAT in patients with type 2 diabetes. In vitro, FABP4 might modulate insulin signaling, decreasing the phosphorylations pathways (Akt and eNOS) and increasing the expression of adhesion molecules (VCAM1 and E-selectin), inducing endothelial dysfunction and insulin resistance in endothelial cells. We conclude that sE-selectin and oxidized LDL are associated with RHI-PAT in patients with CV risk by supporting the role of PAT in the clinical assessment of endothelial function and circulating FABP4 levels are associated with dysfunction endothelial cells in diabetic patients. FABP4 might induce endothelial dysfunction at the molecular level, interfering in insulin-dependent signaling pathways in vascular endothelium.

La estimación de curvas de tipos de interés y su análisis a lo largo de la última década constituyen el núcleo central de esta tesis. Dentro de un proceso de integración económica y monetaria en el seno de la Unión Europea y en un mercado financiero cada vez más globalizado, la variable tipo de interés es especialmente relevante para manifestar ambos acontecimientos. La finalidad del trabajo es la contrastación empírica de la convergencia del tipo de interés y la velocidad con la que se ha producido la integración de los países de la Unión Monetaria Europea (UME), así como reflejar el proceso de globalización de los mercados financieros. Para ello se ha trabajado con un período temporal de trece años, desde 1992 hasta 2004, ambos inclusive y se ha analizado la evolución de seis países distintos, dentro y fuera de la UME, tanto en términos nominales como reales. En el estudio se incorporan cuatro países de la Unión Monetaria Europea (UME), España, Francia, Alemania e Italia. Se incluye también un país europeo Reino Unido, no integrado a la Unión Monetaria y finalmente, por su preponderancia en los mercados financieros internacionales, se incorpora también Estados Unidos.La base de datos, con aproximadamente 65 millones de observaciones, se elabora a partir de precios medios diarios de cotización en el mercado secundario de títulos de deuda pública y las características de dichos títulos. La frecuencia de estimación de las curvas es semanal.El modelo aplicado para obtener las curvas de tipos de interés corresponde al modelo propuesto por Nelson y Siegel (1987), dada su gran aceptación por parte de los Bancos Centrales. La extrema sensibilidad del modelo implica realizar un proceso de depuración de datos, previo a la estimación. El ajuste se realiza aplicando mínimos cuadrados generalizados y se minimiza el error en precio, ponderado por un factor inversamente proporcional a la duración. Los vectores de parámetros obtenidos permiten construir una serie temporal compuesta por 679 curvas de tipos de interés para cada país. En la dirección web http://guillen.eco.ub.es/~eruizd, puede consultarse los resultados obtenidos.Aunque se estudia la serie temporal del tipo de interés para distintos vencimientos (tipo de interés instantáneo, a tres meses, a un año, a cinco años, a diez años, a quince años y a plazo infinito), se desarrolla principalmente el tipo de interés instantáneo, representativo del corto plazo y próximo al precio oficial del dinero, y el tipo de interés a 15 años, como referente del largo plazo y como media del vencimiento de la deuda pública a largo plazo. A partir de las series temporales, se procede a la contrastación empírica de los resultados mediante un cálculo de distancias entre curvas para un determinado tipo de interés. Previamente es necesario establecer distintas etapas temporales que permitan realizar una comparativa de la posición de los países en cada período o etapa. Mediante una metodología no paramétrica, concretamente, la estimación núcleo de la regresión de Nadaraya-Watson, se ajusta la forma de la curva que define la tendencia de la serie de tipos de interés para distintos países. La comparación de estas funciones continuas permite calcular la distancia entre países en cada etapa. A través del análisis de coordenadas principales se proyecta la posición de los países en un gráfico de dos dimensiones. Los resultados del corto plazo manifiestan el proceso de integración de los países de la Unión Monetaria. Asimismo, los gráficos de posicionamiento de los países para el tipo a largo plazo revelan la convergencia de los mercados financieros.Finalmente, se concluye la tesis doctoral con un análisis similar al desarrollado pero en términos reales. La consideración de los tipos reales se lleva a cabo con la finalidad de contrastar si el proceso de convergencia en términos nominales es paralelo al proceso de convergencia en términos reales. / "Comparison of term structures of interest rates. Effects of the financial integration"The aim of this paper is to contrast the convergence degree of financial markets both in real and nominal terms. Six countries (Germany, France, Italy, Spain, United Kingdom and USA) during the years between 1992 and 2004 are analyzed. The Nelson and Siegel (1987) model is used to obtain the term structure of interest rate with a weekly frequency. It is possible to get any nominal interest rate time series from the adjusted parameters. The degree of convergence is tested both in the short and in the long term. The instantaneous interest rate, given by the sum of the parameters 0+1, is chosen as a short term interest rate. This interest rate is a value which is very close to the price of money. Likewise, the fifteen years interest rate is chosen as a long term interest rate. It is a mean of the long term public debt.As we want to measure the degree of convergence with principal coordinates, firstly it is necessary to adjust the time series with a non-parametric estimation methodology. Concretely, the Nadaraya-Watson kernel estimator is applied. Then it is possible to obtain a distance measure in three different stages between 1992 and 2004. Finally, the position of the six countries is represented in a two-dimensional map in every stage and both for the short and for the long term.With regard to the short term, the convergence of the EMU countries is clear since 1994 and Germany, France, Italy and Spain get the same nominal interest rate in January 1999. The differences among the six countries have progressively been reduced along the analyzed period. Regarding the long term, there exists a convergence of the nominal interest rate in the six analyzed countries since 1996.Parallel to our analysis in nominal terms, a time series in real terms is calculated for each country. Similarly, two-dimensional maps for different stages are presented and compared to those obtained in nominal terms both for the short and the long term. The results of the real interest rate reflect and confirm that dispersion is low along the analyzed years.

"R. solanacearum" is a devastating bacterial pathogen that infects "Solanaceae" spp. such as tomato, eggplant or banana. A functional T3SS is required for virulence and more than 70 putative effectors have been described, although only few have been studied. This thesis focuses on a five-member gene family of effectors named "awr". We demonstrated that awr gene family is extremely conserved among R. solanacearum strains but also present in other plant pathogens such as Acidovorax or Burkholderia spp. and even present in the human pathogen B. pseudomallei. Virulence of a Ralstonia mutant strain devoid of all awr genes was tested on tomato, eggplant and Aradidopsis. Plant growth of quintuple mutant strain was considerably reduced in natural hosts, indicating a role in virulence, but remained unchanged in Arabidopsis. Col-0 infection with Pseudomonas syringae DC3000 heterologously expressing each AWR was also performed. While presence of some AWRs in Pseudomonas did not have an effect on plant growth, others (like AWR5) dramatically reduced the pathogen multiplication, pointing out a possible plant detection. In order to unravel the functions of AWR proteins, they were transiently expressed by means of Agrobacterium in non-host Nicotiana spp. Upon AWR expression, necroses took place to different extents on the plant leaves. AWR5 induced the strongest necrosis, resembling an HR phenotype which was later confirmed by TB/DAB staining and by RT-PCR of specific HR marker genes. Furthermore, a strong reduction in yeast cells was experimented upon several AWR protein expressions which indicate that the mechanisms that might be altered by these effector proteins is conserved among eukaryotes and hence reinforces their role in virulence. AWR4 appeared not to be toxic in this model organism and for that reason we sought to decipher some of the plant targets of this AWR protein as a start point. Out of more than 60 interacting clones were sequenced after a yeast-two hybrid screening with Arabidopsis root cDNA from R. solanacearum challenged plants. Among them, several defense-related proteins were found: phenylalanine ammonia-lyase, MPK6, DMR6 or KIN10. In order to find other key genes for AWR activity, the AWRs that displayed a strong yeast toxicity were heterologously produced in both E. coli and R. solanacearum to be ready to be employed as a bait for plant protein complexes that will be analysed by mass spectrometry. In summary, AWR are highly conserved effectors that play an important role in both pathogenesis and plant recognition as they reduce P. syringae virulence and trigger an HR-like phenotype in non-host plants. Deciphering effector function will open promising avenues towards the design of new strategies to control R. solanacearum. / R. solanacearum és un patogen bacterià capaç d’infectar diferents solanàcies com ara la tomaquera, la patatera, l’alberginiera o el plataner. Aquest fitopatogen injecta més de 70 proteïnes efectores en la cèl•lula vegetal hoste, tot i que només algunes han sigut ja estudiades. Aquesta tesi es centra en una família multigènica d’efectors: els AWRs. Els estudis científics duts a terme durant aquesta tesi van demostrar que la família de AWR no només estava altament conservada en el llinatge de R. solanacearum sinó que també es trobava present en altres fitopatògens o inclús en el patogen humà Burkholderia pseudomallei. A més a més, diferents assajos de patogenicitat en tomaquera i alberginiera van provar que els gens awr presentaven un paper clar en virulència per aquests hostes. Contràriament, la presència d’aquestes proteïnes en la planta model Arabidopsis thaliana produïen una disminució en la capacitat infectiva/multiplicativa. Això indicaria una dualitat dels efectors AWR depenent del context que ens trobem, ja sigui contribuint a la patogenicitat del bacteri o bé éssent reconeguts per la planta i així disminuint la patogenicitat bacteriana. Per tal de desentranyar les funcions de les proteïnes AWR, es van expressar de forma transitòria a la planta model no-hoste Nicotiana spp. L’expressió d’algunes proteïnes AWR va provocar una forta necrosi de les fulles que s’assemblaria a una resposta hipersensible. Mitjançant diferents tincions i assajos de PCR en temps real es va corroborar que l’AWR5 presentava aquest tipus de mort cel•lular programada. L’elevada toxicitat d’algunes AWRs es va demostrar també en llevat. En el transcurs d’aquesta tesi també s’ha realitzat un crivellatge en doble híbrid per tal de buscar proteïnes dianes de la planta per a l’AWR4 (la menys tòxica). A més a més, es va posar a punt l’expressió dels AWRs a E. coli o bé a R. solanacearum per tal d’abordar altres tècniques que permetin una millor cerca d’interactors en el futur.

To gain insight in the relationship between innate immune system and metabolic disease, we aimed to investigate the effects of lactoferrin in obesity-related metabolic disturbances. Circulating lactoferrin concentration was significantly decreased in subjects with altered glucose tolerance (AGT) and associated negatively with obesity-related metabolic disturbances. The SNPs-induced aminoacidic changes in lactoferrin N-terminus region were associated with a low atherogenic lipid profile. Lactoferrin production in neutrophils decreased significatively in aging, chronic low-grade inflammation and type 2 diabetes. In vitro, lactoferrin increased insulin signaling pathway, even under insulin resistance conditions and displayed dual effects on adipogenesis (antiadipogenic in 3T3-L1 and adipogenic in human adipocytes). In conclusion, lactoferrin might play a potential protective role against insulin resistance and obesity related metabolic disturbances. / Per aprofundir en la relació entre el sistema immunològic innat i els trastorns metabólics, s’investiga l’efecte de la lactoferrina en els desordres metabòlics associats a l’obesitat. Els nivells circulants de lactoferrina es trobaven significativament disminuits en subjetes amb la tolerància a la glucosa alterada (AGT), i aquests es correlacionaven negativament amb trastorns metabòlics associats a obesitat i resistència a la insulina. Els canvis aminoacídics en la seva regió N-Terminal s’associaven a un perfil lipídic menys aterogènic. La producció de lactoferrina es troba reduïda en condicions d’envelliment, inflamació crònica i diabetes tipus 2. In vitro, la lactoferrina incrementava la via de senyalització de la insulina, inclús en condicions de resistència a la insulina i presentava efectes dual en la adipogenesis (antiadipogenic en 3T3-L1 i adipogenic en adipòcits humans). En conclusió, la lactoferrina podria tenir un potencial efecte protector enfront les enfermetats metabòliques associades a obesitat i resistència a la insulina.