High speed analog-to-digital converters (ADCs) used in, e.g., read channel and ultra wideband (UWB) applications are often based on a flash topology. The read channel applications is the intended application of this work, where a part of the work covers the design of two different types of 6-bit flash ADCs. Another field of application is UWB receivers. To optimize the performance of the whole system and derive the specifications for the sub-blocks of the system it is often desired to use a topdown design methodology. To facilitate the top-down design methodology the ADCs are modeled on behavioral level. The models are simulated in MATLAB®. The results are used to verify the functionality of the proposed circuit topologies and serve as a base to the circuit design phase. The first flash ADC has a conventional topology. It has a resistor net connected to a number of latched comparators, but its thermometer-tobinary encoder is based on 2-to-1 multiplexers buffered with inverters. This gives a compact encoder with a regular structure and short critical path. The main disadvantage is the code dependent timing difference between the encoder outputs introduced by this topology. The ADC was simulated on schematic level in Cadence® using the foundry provided transistor models. The design obtained a maximum sampling frequency of 1 GHz, an effective resolution bandwidth of 390 MHz, and a power consumption of 170 mW. The purpose of the second ADC is to demonstrate the concept of introducing dynamic element matching (DEM) into the reference net of a flash ADC. This design yields information about the performance improvements the DEM gives, and what the trade-offs are when introducing DEM. Behavioral level simulations indicate that the SFDR is improved by 11 dB when introducing DEM, but the settling time of the reference net with DEM will now limit the conversion speed of the converter. Further, the maximum input frequency is limited by the total resistance in the reference net, which gets increased in this topology. The total resistance is the total switch on-resistance plus the total resistance of the resistors. To increase the conversion speed and the maximum input frequency a new DEM topology is proposed in this work, which reduces the number of switches introduced into the reference net compared with earlier proposed DEM topologies. The transistor level simulations in Cadence® of the flash ADC with DEM indicates that the SFDR improves by 6 dB compared with when not using DEM, and is expected to improve more if more samples are used in the simulation. This was not possible in the current simulations due to the long simulation time. The improved SFDR is however traded for an increased chip area and a reduction of the maximum sampling frequency to 550 MHzfor this converter. The average power consumption is 92 mW. A goal of this work is to evaluate a 130 nm partially depleted silicon-oninsulator (SOI) complementary metal oxide semiconductor (CMOS) technology with respect to analog circuit implementation. The converters are therefore implemented in this technology. When writing this the ADCs are still being manufactured. Since the technology evaluation will be based on the measurement results the final results of the evaluation are not included in this thesis. The conclusions regarding the SOI CMOS technology are therefore based on a literature study of published scientific papers in the SOI area, information extracted during the design phase of the ADCs, and from the transistor level circuit simulations. These inputs indicate that to fully utilize the potential performance advantages of the SOI CMOS technology the partially depleted SOI CMOS technology should be exchanged for a fully depleted SOI CMOS technology. The manufacturing difficulties regarding the control of the thin-film thickness must however first be solved before the exchange can be done. / <p>Report code: LiU-Tek-Lic-2005:68.</p>

The user experience offered by a video streaming service plays a fundamental role in customer satisfaction. This experience can be degraded by poor playback quality and buffering issues. These problems can be caused by a user demand that is higher than the video streaming service capacity. Resource scaling methods can increase the available resources to cover the need. However, most resource scaling systems are reactive and scale up in an automated fashion when a certain demand threshold is exceeded. During popular live streaming content, the demand can be so high that even by scaling up at the last minute, the system might still be momentarily under-provisioned, resulting in a bad user experience. The solution to this problem is proactive scaling which is event-based, using content-related information to scale up or down, according to knowledge from past events. As a result, proactive resource scaling is a key factor in providing reliable video streaming services. Users viewing habits heavily affect demand. To provide an accurate model for proactive resource scaling tools, these habits need to be modelled. This thesis provides such a forecasting model for user views that can be used by a proactive resource scaling mechanism. This model is created by applying machine learning algorithms to data from both live TV and over-the-top streaming services. To produce a model with satisfactory accuracy, numerous data attributes were considered relating to users, content and content providers. The findings of this thesis show that user viewing demand can be modelled with high accuracy, without heavily relying on user-related attributes but instead by analysing past event logs and with knowledge of the schedule of the content provider, whether it is live tv or a video streaming service. / Användarupplevelsen som erbjuds av en videostreamingtjänst spelar en grundläggande roll för kundnöjdheten. Denna upplevelse kan försämras av dålig uppspelningskvalitet och buffertproblem. Dessa problem kan orsakas av en efterfrågan från användare som är högre än videostreamingtjänstens kapacitet. Resursskalningsmetoder kan öka tillgängliga resurser för att täcka behovet. De flesta resursskalningssystem är dock reaktiva och uppskalas automatiskt när en viss behovströskel överskrids. Under populärt livestreaminginnehåll kan efterfrågan vara så hög att även genom att skala upp i sista minuten kan systemet fortfarande vara underutnyttjat tillfälligt, vilket resulterar i en dålig användarupplevelse. Lösningen på detta problem är proaktiv skalning som är händelsebaserad och använder innehållsrelaterad information för att skala upp eller ner, enligt kunskap från tidigare händelser. Som ett resultat är proaktiv resursskalning en nyckelfaktor för att tillhandahålla tillförlitliga videostreamingtjänster. Användares visningsvanor påverkar efterfrågan kraftigt. För att ge en exakt modell för proaktiva resursskalningsverktyg måste dessa vanor modelleras. Denna avhandling ger en sådan prognosmodell för användarvyer som kan användas av en proaktiv resursskalningsmekanism. Denna modell är skapad genom att använda maskininlärningsalgoritmer på data från både live-TV och streamingtjänster. För att producera en modell med tillfredsställande noggrannhet ansågs ett flertal dataattribut relaterade till användare, innehåll och innehållsleverantörer. Resultaten av den här avhandlingen visar att efterfrågan på användare kan modelleras med hög noggrannhet utan att starkt förlita sig på användarrelaterade attribut utan istället genom att analysera tidigare händelseloggar och med kunskap om innehållsleverantörens schema, vare sig det är live-tv eller tjänster för videostreaming.

No description available.

No description available.

No description available.

No description available.

No description available.

A short film about how to design informality in the city. By comparing the chaotic Lagos with the orderly Stockholm the film rethinks the role of the designer and shows that planning as a sphere of building consistently destroys lived space. It illuminates the tension between the orderly and the chaotic, the ideal and reality.

With the rapid growth of industry 4.0 and the digital age, we can see that the use of digital tools, systems and solutions are becoming more standardized in all sectors. We are currently witnessing these tools becoming a much more integral part of future industry and therefore putting pressure on current organizations to adapt. Digital maturity is a phenomenon that has gained an abundance of exposure in recent years, and the importance of this phenomenon grows in relation to the growth of the digital environment. According to academia, questions about companies’ digital status have recently become topical. Digital maturity can act as a portal for possibilities and change. For example, exploiting opportunities, implementing technological processes and averting business risks that stem from advanced technologies. Academic research in this field mainly concentrates on the quantitative aspects and therefore we have engaged in a qualitative approach in order to fill the gap within this field of research. Moreover, we have identified that studies and contemporary assessment models do not consider the importance of management and aspect of change to the necessary extent. Academia mentions the importance of converting digital maturity assessments to company actions through a systematic engagement from managers. However, most studies in the field have focused on either giving overviews on different perspectives of assessments or answered questions regarding the success rate of digital transformations, we believe that management and change management are key components to digital maturity and transformational success. A qualitative approach is therefore suitable because of the exploratory nature of our interests. To gather data, we conducted interviews with participants chosen through a purposive sampling technique. The purposive sampling method was chosen to achieve a better and more qualitative result since the participants all had expertise within the field of digital development, digital maturity measurements and management. The interview questions were based on theories in our conceptual framework and served as a foundation for the interview guide. The intention was to see if our initial theories on digital maturity transformation would match the views of the participants. By using a thematic analysis method, we connected the participants answers to our identified framework themes, potentially altering our conceptual framework. The original components of our conceptual framework were: Importance of management and change management, which included theories of organizations, people, change kaleidoscope, the theory of constraints, PDSA-cycle and RACI-model. The result of the study showed that our predicted components of importance of management and change management were essential for the success of digital maturity. Our underlying theories also matched the participants views. However, new theories and components were added based on the empirical findings. These were: long term solutions and strategies, strong and motivating leadership, project triangle and communication plans. Our study indicates that management and change management can be success factors in the process of becoming more digitally mature.

[EN] Adaptation to the multiple facets of global change challenges the conventional means of sustainably planning and managing water resources at the river basin scale. Numerous demand or supply management options are available, from which adaptation measures need to be selected in a context of high uncertainty of future conditions. Given the interdependency of water users, agreements need to be found at the local level to implement the most effective adaptation measures. Therefore, this thesis develops an approach combining economics and water resources engineering to select a cost-effective programme of adaptation measures in the context of climate change uncertainty, and to define an equitable allocation of the cost of the adaptation plan between the stakeholders involved. A framework is developed to integrate inputs from the two main approaches commonly used to plan for adaptation. The first, referred to as "top-down", consists of a modelling chain going from global greenhouse gases emission scenarios to local hydrological models used to assess the impact of climate change on water resources. Conversely, the second approach, called "bottom-up", starts from assessing vulnerability at the local level to then identify adaptation measures used to face an uncertain future. Outcomes from these two approaches are integrated to select a cost-effective combination of adaptation measures through a least-cost optimization model developed at the river basin scale. The model is then used to investigate the trade-offs between different planning objectives defined in terms of environmental flow requirements, irrigated agriculture development, and the cost of the programme of measures. The performances of a programme of measures are finally assessed under different climate projections to identify robust and least-regret adaptation measures. The issue of allocating the cost of the adaptation plan is considered through two complementary perspectives. The outcome of a negotiation process between the stakeholders is modelled through the implementation of cooperative game theory to define cost allocation scenarios. These results are compared with cost allocation rules based on social justice principles to provide contrasted insights into a negotiation process. This innovative framework has been applied in a Mediterranean case study in the Orb River basin (France). Mid-term climate projections, downscaled from 9 General Climate Models, are used to assess the uncertainty associated with climate projections. Demand evolution scenarios have been developed to project agricultural and urban water demands on the 2030 time horizon. The least-cost river basin optimization model developed in GAMS allows the cost-effective selection of a programme of measures from a catalogue of 462 supply and demand management measures. Nine cost allocation scenarios based on different social justice principles have been discussed through face-to-face semi-structured interviews with 15 key informants and compared with solution concepts from cooperative game theory for a 3-player game defined at the river basin scale. The interdisciplinary framework developed in this thesis combines economics and water resources engineering methods, establishing a promising means of bridging the gap between bottom-up and top-down approaches and supporting the creation of cost-effective and equitable adaptation plans at the local level. / [ES] La adaptación a los múltiples aspectos del cambio global supone un reto para los enfoques convencionales de planificación y gestión sostenible de los recursos hídricos a escala de cuenca. Numerosas opciones de gestión de la demanda o de la oferta están disponibles, de entre las cuales es necesario seleccionar medidas de adaptación en un contexto de elevada incertidumbre sobre las condiciones futuras. Dadas las interdependencias existentes entre los usuarios del agua a nivel local, hace falta buscar acuerdos a escala de cuenca para implementar las medidas de adaptación más eficaces. Por este motivo, esta tesis desarrolla una metodología que, combinando economía e ingeniería de los recursos hídricos, busca seleccionar un programa de medidas coste-eficaz frente a las incertidumbres del cambio climático, y asimismo definir un reparto justo del coste de la adaptación entre los actores implicados. El marco metodológico ha sido desarrollado para integrar contribuciones de los dos principales enfoques utilizados para la planificación de la adaptación. El primero, denominado descendente ("top-down"), consiste en una cadena de modelación que va desde los escenarios de emisiones de gases efecto invernadero a nivel global hasta los modelos hidrológicos utilizados a nivel local para evaluar así el impacto del cambio climático sobre los recursos hídricos. Por el contrario, el segundo enfoque denominado ascendente ("bottom-up") empieza por evaluar la vulnerabilidad del sistema a nivel local para después identificar medidas de adaptación frente a un futuro incierto. Los resultados de los métodos mencionados previamente se han integrado con el fin de seleccionar una combinación coste-eficaz de medidas de adaptación a través de un modelo de optimización a menor coste a escala de cuenca. El modelo se utiliza para investigar las soluciones de compromiso ("trade-offs") entre diversos objetivos de planificación como son los caudales ecológicos necesarios, el desarrollo del regadío y el coste del programa de medidas. Seguidamente, se han evaluado los programas de adaptación frente a varias condiciones climáticas para definir así un programa de medidas robusto y de arrepentimiento mínimo frente al cambio climático. En la última parte se aborda el problema del reparto justo de los costes del plan de adaptación, entendiendo que esto es una manera de favorecer su implementación. Para ello, se han modelado los resultados de un proceso de negociación entre los diferentes actores mediante escenarios de reparto basados en la teoría de juegos cooperativos. Posteriormente, se han comparado estos resultados con otras reglas de reparto de costes basadas en principios de justicia social, proporcionando así un punto de vista diferente al proceso de negociación. Este novedoso enfoque ha sido aplicado a una cuenca mediterránea, la cuenca del rio Orb (Francia). Para ello, se han empleado proyecciones climáticas a medio-plazo de datos reescalados de 9 Modelos de Circulación Global. Además, se han desarrollado escenarios de evolución de la demanda en los sectores urbano y agrícola para el horizonte de planificación de 2030. El modelo de optimización a menor coste a escala de cuenca desarrollado en GAMS permite seleccionar un programa de medidas, de entre las 462 medidas de gestión de la oferta o de la demanda. Nueve escenarios de reparto de costes basados en diferentes principios de justicia social han sido debatidos con informantes clave mediante entrevistas y comparados con conceptos de solución de la teoría de juegos cooperativos, considerando un juego de 3 jugadores a escala de cuenca. El marco interdisciplinario desarrollado durante esta tesis combina métodos de economía y de ingeniería de los recursos hídricos de manera prometedora y permite integrar los enfoques "top-down" y "bottom-up", contribuyendo a definir un plan de adaptación coste-eficaz y justo a nivel local. / [CA] L'adaptació als múltiples aspectes del canvi global implica un repte per als enfocaments convencionals de planificació i gestió sostenible dels recursos hídrics a escala de conca. Existeixen nombroses opcions de gestió de la demanda y de la oferta. De entre elles, cal seleccionar mesures d'adaptació en un context d'incertesa elevada sobre les condicions futures. Donades les interaccions entre els usuaris de l'aigua a nivell local, és necessari buscar acords a escala de conca per tal d'implementar les mesures d'adaptació més eficaces. Per aquest motiu, la tesi desenvolupa una metodologia que, mitjançant la combinació d'economia i enginyeria dels recursos hídrics, siga adient per seleccionar un programa de mesures cost-eficaç per a fer front a les incerteses del canvi climàtic i, a més a més, definir un repartiment just del cost d'adaptació entre els actors implicats. El marc metodològic ha estat desenvolupat amb el fi de permetre integrar contribucions del principals enfocaments que s'utilitzen per a la planificació de l'adaptació. El primer, que es denomina descendent ("top-down"), consisteix a una cadena de modelació que va des dels escenaris d'emissions de gas d'efecte hivernacle a nivell global fins als models hidrològics a nivell local per avaluar l'impacte del canvi climàtic sobre els recursos hídrics. Per contra, el segon enfocament, que es denomina ascendent ("bottom-up"), comença per avaluar la vulnerabilitat del sistema a nivell local per a tot seguit identificar mesures d'adaptació de cara a un futur incert. Els resultats del mètodes esmentats prèviament, s'han integrat per a seleccionar una combinació de mesures d'adaptació cost-eficaç mitjançant un model d'optimització a menor cost a escala de conca. El model s'utilitza per investigar les solucions de compromís ("trade-offs") entre els diversos objectius de planificació, com són els cabals ecològics necessaris, el desenvolupament del regadiu i el cost del programa de mesures. A continuació, s'avaluen els programes d'adaptació per a varies condicions climàtiques amb el fi de definir un programa de mesures robust i de penediment mínim per a fer front al canvi climàtic. En la darrera part, s'escomet el problema del repartiment just dels costs del pla d'adaptació, considerant que això és una manera de facilitar la implementació del pla. En conseqüència, els resultats d'un procés de negociació entre els diferents actors han estat modelats mitjançant escenaris de repartiment basats en la teoria de jocs cooperatius. Tot seguit, els resultats s'han comparat amb altres regles de repartiment de costos basades en principis de justícia social. Això ha proporcionat un punt de vista diferent al procés de negociació. Aquest enfocament innovador s'ha aplicat a una conca mediterrània, la conca del riu Orb (França). Amb aquesta finalitat s'han utilitzat projeccions climàtiques a mig termini de dades reescalades de 9 Models de Circulació Global (MCG). A més a més, s'han desenvolupat escenaris d'evolució de la demanada en els sectors agrícola i urbà per a l'horitzó de planificació de 2030. El model d'optimització a menor cost a escala de conca desenvolupat en GAMS permet seleccionar un programa de mesures, de entre les 462 mesures de gestió de la oferta o de la demanda. Els nou escenaris de repartiment de costs han estat debatuts amb informants clau, mitjançant entrevistes, i comparats amb conceptes de solució de la teoria de jocs cooperatius, considerant un joc de 3 jugadors a escala de conca. El marc interdisciplinari desenvolupat al llarg de la tesi combina mètodes d'economia i d'enginyeria dels recursos hídrics de manera prometedora i permet la integració d'enfocaments "top-down" i "bottom-up", fet que contribueix a definir un pla d'adaptació cost-eficaç i just a escala local. / Girard, CDP. (2015). Integrating top-down and bottom-up approaches to design a cost-effective and equitable programme of measures for adaptation of a river basin to global change [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59461 / Premios Extraordinarios de tesis doctorales