The implementation of information systems creates risks for activities, which means that it is a key element in the survival of corporations. There are many studies on the very subject of the implementation of information systems, which deal with the same concepts such as the top management, visions and objectives, team, communication, training and change management. However, the problem that arises on the subject is that a large number of these implementations are still failing, either because the timetable is not met or because the financial expectations are exceeded. There is therefore a need to examine whether the results of studies and the way in which activities deal with implementation of information systems are consistent. The purpose of the study is therefore to examine whether there is a convergence of existing studies and the perspective of top management. The research question is used to answer the purpose: What successfactors does the top management perceive exist for an implementation, and how does it differ from previous research? To perform the investigation, six semi-structured interviews have been conducted with people in the top management who are performing implementations in a qualitative cross-sectional study. The persons have been chosen by a selective method and they are working in different places around Sweden. All persons have a long experience in implementation of information systems. 6 categories were identified from the theoretical framework of the study, and they were used to carry out a deductive and inductive thematic analysis of collected data. The study presented a few anomalies that exist when it comes to the knowledge of the information on the subject and the previous research that exists on the subject. The differences of previous research and the perception of information related to the field of communication were the field of communication. The information on means of communication and communication plans is referred to a great deal in the previous studies, while in the previous studies it is widely communicated within the project, where elements such as involvement, resistance and response are addressed. A new finding was presented, a new underlying factor for every factor. In addition to the model a new factor was added, agile. It showed that working agile was benefiting for the corporations. Rest of the factors were validated against the previous research and the importance of having the rest of the factors in the development proved to be important. / Vid implementering av informationssystem skapas risker för verksamheter, vilket betyder att genomförandet är en avgörande del för verksamhetens överlevnad. Det finns många studier inom just ämnet implementering av informationssystem, där några framgångsfaktorer förekommer oftare än andra, nämligen: ledning, visioner och mål, team, kommunikation, utbildning och förändringsledning. Problemet som dock uppstår inom ämnet är att det fortfarande är en stor mängd av implementeringar som misslyckas, antingen beroende på att tidsplaneringen inte uppfylls eller att budgetplaner överskrids. Det finns behov av att undersöka om en överensstämmelse av föregående studier och hur verksamheter behandlar implementeringar av informationssystem. Syftet med studien handlar om att undersöka om det existerar en överensstämmelse hos de befintliga studierna och verksamhetsledningens perspektiv. För att sedan besvara syftet används forskningsfrågan: Vilka framgångsfaktorer personer i verksamhetsledande roller upplever som viktiga för implementationen av informationssystem i sin verksamhet och vilka skillnader samt likheter som finns hos tidigare forskning? För att undersöka området så har sex semistrukturerade intervjuer genomförts med personer i ledningen hos verksamheter som bedriver implementeringar av informationssystem. Detta har sedan presenterats genom en kvalitativ tvärsnittsstudie. Personerna valdes ut genom en lämplig urvalsmetod och arbetar på olika platser runtom i Sverige. Samtliga personer har lång erfarenhet inom ämnet implementation. Sex kategorier togs fram utifrån studiens teoretiska ramverk, detta användes för att genomföra en deduktiv-induktiv tematisk analys av insamlad data. Studien presenterade ett fåtal avvikelser som existerar när det kommer till informanternas vetskap kring ämnet och den tidigare forskningen som existerar inom ämnet. De olikheter som tidigare forskning och informanternas uppfattning relaterade till var kommunikationsområdet. Där benämner informanterna mycket kring kommunikationsmedel samt kommunikationsplaner medan inom tidigare studier går de genom kommunikationen allmänt inom projektet, där delar som involvering, motstånd och bemötande behandlas. Samt att ett nytt fynd presenterades, att varenda faktor har en underliggande faktor. Dessutom så lades en ny faktor till: agilt tillvägagångssätt, då ett agilt tillvägagångssätt har visat sig främja arbetet. Resterande faktorer som presenterades validerades mot den föregående forskningen, där vikten av att faktorerna är med under en implementation är vital.

The “statement” from senior decision-maker is a section in the sustainability           report, where the most “senior decision-maker” of the institution (such as CEO,            chairman, or equivalent senior position) gives the personal view about the           relevance of sustainability to the ​institution and its strategy for addressing           sustainability. Such a statement is one medium used by company leaders to            communicate their attitudes and values to stakeholders in sustainability reports.          Under commercial circumstances, sustainability is also referred to as Corporate          Social Responsibility (CSR). This paper analyzes Chinese and Nordics senior decision-makers’ perception of CSR within the banking sector. The research sample consists of statements of senior decision-makers from sustainability reports of four Chinese banks, respective four Nordic banks. Previous studies show that CSR conception is influenced by cultural and social backgrounds. By analyzing respective Chinese/Nordic senior decision-maker’s statement, this study isaimingtofindout how Chinese/Nordic culture and social concepts are promoted in their respective bank institutions, and therefore lead to different CSR focus and strategies. The results from the study show that Chinese senior decision-makers’ statements are strongly influenced by t​raditional Chinese philosophy and social background, especially Confucian and Taoism, as well as​Xi Jinping’s guidelines delivered at the 19th National Congress of the Communist and the 13th Five-Year Plan. In relation to the Nordic senior decision-makers the gender equality and racial equality were noted. Senior decision-makers of Chinese banks mainly focus on “social stability and progress”, “economic responsibility”, and “customers”,while         senior decision-makers of Nordic banks mainly focus on “economic responsibility”, “customers”, and “environmental protection”. / 公司资深决策者(首席执行官，董事长，或同等级别)会在可持续发展报告中 用一个章节来申明他们的观点。这个章节的内容涵盖可持续发展与该公司组 织架构的相关度，以及该公司可持续发展的战略和对策。公司领导通过这种 形式对股东传达公司的态度和价值观。在商业环境中，可持续发展也经常被 称为公司社会责任(CSR)。 本论文分析了中国和北欧银行业资深决策者们对于企业社会责任的认知。本 论文的研究对象是银行可持续发展报告中资深决策者的陈述观点，它们分别 取自4家中国银行和4家北欧银行。现存的研究指出公司社会责任这一概念以 及对其的认知受到文化和社会背景的影响。通过研究中国和北欧不同银行资 深决策者在可持续发展报告中的陈述及观点，本论文意在深入理解文化和社 会因素是如何在公司中得到，并最终影响公司社会责任的实践和战略。 研究结果显示中国传统哲学和社会背景深刻影响中国银行业资深决策者对于 可持续发展的陈述和观点，特别是儒家思想，道家思想，​和​习近平​在​19大​的 报告，​以及​中国​第​十三​个​五​年​规划。而在北欧，可持续发展报告主要受到性 别平等和种族平等方面​的​影响。在银行可持续报告中，中国的资深决策者主 要关注“社会平稳和发展”，“经济责任”，和“客户”，而北欧的资深决策者主 要关注“经济责任”，“客户”和“环境保护”。

The visual sense has outstanding importance for humans’ interaction with the environment and visual attention is the key mechanism that bundles our limited cognitive resources in order to enhance the perceptual processing of the most relevant environmental features at a certain point in time. Eye-Tracking technology enables us to accurately observe peoples’ eye movement behavior i.e. overt attention. In the last decade, overt attention on real-world scenes gained increasing popularity in vision research. The higher ecological validity of such scenes in combination with a free-viewing task allows us to investigate human viewing behavior under natural conditions. In this context, the majority of previous studies focused on the impact of basal image properties, such as color and luminance differences, to quantify the extent to which our fixation behavior is guided by these so-called low-level image properties. However, in most experimental studies complex images are observed only one time, whereas we are continually confronted with repeated visual impressions in everyday life. Therefore, I introduce a repeated-presentation-design that allows scrutinizing the impact of low-level image properties and the power of scene types over time. Besides these low-level factors, I also address inter-individual differences in motivation as well as emotional components as so-called high-level factors in overt attention. Previous research on visual attention has widely neglected these factors, especially in the context of real-world images. On the basis of novel study designs and by means of various analysis techniques, I show how several low- and high-level factors influence overt attention on complex scenes, how they interact, and how eye movement parameters are interrelated. In addition to that, I provide a comprehensive review of the previous literature on emotions’ and personality traits’ impacts on visual attention. On the basis of the inconsistent understanding of core concepts in the literature, I describe how behaviorally oriented studies investigate these high-level factors in visual attention, how the interplay between emotion and attention is conceptualized from a neuroscientific perspective, and I derive several conceptual and practical recommendations for future research. Finally, I outline some new ideas and venues for future research in the general discussion of the present work, for example how eye-tracking might overcome some fundamental problems of classical testing in psychological diagnostics, or how the view of embodied cognition can help us to get a better understanding of high- and low-level factors in visual attention.

L'objet de ce travail est d'analyser l'évolution du processus de deuil lors d'une grossesse suivant une interruption médicale de grossesse (IMG). 8461 enfants sont nés sans vie en France en 2012 et 59 à 86% des femmes démarre,t une nouvelle grossesse dans les 6 mois suivant la perte; le deuil périnatal constitue un problème de santé publique puisque 25% évoluent vers un deuil pathologique. Le statut de l'objet perdu et la représentation que s'en font les mères participent du destin de ce foetus perdu; l'évolution des pratiques favorisant l'humanisation du foetus et l'objectalisation de ce dernier est critiquée par certains auteurs. Nous relevons un maque de consensus dans la littérature sur l'impact de cette nouvelle grossesse sur le processus de deuil; selon certains, elle pourrait interrompre le travail de deuil, pour d'autres au contraire favoriser une reprise élaborative. Ces grossesses suivantes, teintées du deuil, semblent représenter un facteur de risque dans l'attachement prénatal avec des conséquences sur le lien à l'enfant puîné. Nous interrogeons donc la relation entre le processus de deuil périnatal et le processus d'investissement de l'enfant à venir lors d'une grossesse suivante. Méthodologie utilisée: suivi longitudinal de 7 femmes enceintes lors d'une grossesse suivant une IMG après 15 SA, aux 3 trimestres de la grossesse et aux 3 mois de l'enfant suivant, selon une analyse qualitative au moyen d'entretiens de recherche clinique et une analyse quantitative de la dépression (EPDS), anxiété (STAI), deuil périnatal (PGS) et attachement prénatal (PAI) au moyen d'autoquestionnaires. Les résultats qualitatifs, traités de façon singulière selon une analyse psychodynamique, sont regroupés ensuite en fonction de nos hypothèses. Les résultats quantitatifs sont intégrés dans un corpus plus large pour permettre une analyse statistique des données. Résultats: entre le normal et le pathologique, les affects, les émotions, les représentations oscillent sur ce continuum, au fil de la grossesse, des termes et dates anniversaires, des manifestations sensorielles éprouvées. La grossesse suivante permet de revisiter la grossesse précédente; elle donne l'opportunité aux mères endeuillées de mettre en mots les affects brutes consécutifs à la perte, de mettre du sens pour inscrire cet événement traumatique dans l'histoire individuelle, conjugale et familiale. Certaines patientes, pour qui le travail de deuil pouvait sembler figé, ont pu mettre la transparence psychique de cette nouvelle grossesse à profit pour ré-élaborer la perte précédente et donner une juste place à chacun des deux bébés. L'actualisation du processus de deuil lors de la grossesse suivante sera fonction de la structure psychique des patientes; la dépression et l'angoisse sont également des marqueurs de l'élaboration de la perte et de la place faite à l'enfant puîné. L'analyse quantitative des données statistiques montre la présence d'anxiété particulièrement au début de la grossesse suivante. / The objet of this work is to analyze the evolution of the process of mourning during a pregnancy following a termination of pregnancy (TOP). 8461 children were born dead in France in 2012 and 59 to 86% of women start a new pregnancy in the six months following the loss; the perinatal mourning constitutes a problem of public health because 25% lead to a pathological mourning. The status of the lost object and maternal representations participate in the fate this lost foetus. The evolution of the practices favoring the humanization of the foetus and the objectalisation of the latter is criticized by some authors. We find a lack of consensus in the literature on the impact of this new pregnancy on the process of mourning. According to certain authors, she could interrupt the work of mourning, for others on the contrary, favor a elaborative resumption. These following pregnancies, tinged with the mourning, seem to represent a risk factor in the prenatal attachment with consequences on the link to the puisne child. We thus question the relation between the process of perinatal mourning and the process of investment of the child coming during a following pregnancy. Used methodology: longitudinal follow-up of seven pregnant women during pregnancy following a TOP after 15 weeks, three times during the pregnancy and at three months after the birth of the subsequent child according to a qualitative analysis (interview of clinical research) and a quantitative analysis of depression (EPDS), anxiety (STAI), perinatal mourning (PGS) and prenatal attachment (PAI) by means of auto-questionnaires. The qualitative results, treated in a singular way according to a psychodynamic analysis, are then included according to our hypotheses. The quantitative results are integrated into a wier corpus to allow statistical analysis of the data. Results: between the normal and the pathological, affects, feelings and representations oscillate on this continuum, in the course of the pregnancy, the terms and anniversaries, the proven sensory demonstrations. The following pregnancy allows to revisit the previous pregnancy; she gives the opportunity to the mothers saddened to put into words the gross affects consecutive to the loss, to put of the sens to register this traumatic event in the individual, conjugal, and family history. Somme women,for whom the work of mourning could seem motionless, were able to put the psychic transparency of this new pregnancy in profit to redevelop the previous loss and to give a just place to each of both babies. The updating of the process of mourning during the following pregnancy will be function of the psychic structure of the woman. The depression and the anxiety are also markers of the elaboration of the loss and the place made for the puisne child. The quantitaive analysis of the statistical data shows the presence of anxiety, particularly at the begining of the following pregnancy.

[EN] Adaptation to the multiple facets of global change challenges the conventional means of sustainably planning and managing water resources at the river basin scale. Numerous demand or supply management options are available, from which adaptation measures need to be selected in a context of high uncertainty of future conditions. Given the interdependency of water users, agreements need to be found at the local level to implement the most effective adaptation measures. Therefore, this thesis develops an approach combining economics and water resources engineering to select a cost-effective programme of adaptation measures in the context of climate change uncertainty, and to define an equitable allocation of the cost of the adaptation plan between the stakeholders involved. A framework is developed to integrate inputs from the two main approaches commonly used to plan for adaptation. The first, referred to as "top-down", consists of a modelling chain going from global greenhouse gases emission scenarios to local hydrological models used to assess the impact of climate change on water resources. Conversely, the second approach, called "bottom-up", starts from assessing vulnerability at the local level to then identify adaptation measures used to face an uncertain future. Outcomes from these two approaches are integrated to select a cost-effective combination of adaptation measures through a least-cost optimization model developed at the river basin scale. The model is then used to investigate the trade-offs between different planning objectives defined in terms of environmental flow requirements, irrigated agriculture development, and the cost of the programme of measures. The performances of a programme of measures are finally assessed under different climate projections to identify robust and least-regret adaptation measures. The issue of allocating the cost of the adaptation plan is considered through two complementary perspectives. The outcome of a negotiation process between the stakeholders is modelled through the implementation of cooperative game theory to define cost allocation scenarios. These results are compared with cost allocation rules based on social justice principles to provide contrasted insights into a negotiation process. This innovative framework has been applied in a Mediterranean case study in the Orb River basin (France). Mid-term climate projections, downscaled from 9 General Climate Models, are used to assess the uncertainty associated with climate projections. Demand evolution scenarios have been developed to project agricultural and urban water demands on the 2030 time horizon. The least-cost river basin optimization model developed in GAMS allows the cost-effective selection of a programme of measures from a catalogue of 462 supply and demand management measures. Nine cost allocation scenarios based on different social justice principles have been discussed through face-to-face semi-structured interviews with 15 key informants and compared with solution concepts from cooperative game theory for a 3-player game defined at the river basin scale. The interdisciplinary framework developed in this thesis combines economics and water resources engineering methods, establishing a promising means of bridging the gap between bottom-up and top-down approaches and supporting the creation of cost-effective and equitable adaptation plans at the local level. / [ES] La adaptación a los múltiples aspectos del cambio global supone un reto para los enfoques convencionales de planificación y gestión sostenible de los recursos hídricos a escala de cuenca. Numerosas opciones de gestión de la demanda o de la oferta están disponibles, de entre las cuales es necesario seleccionar medidas de adaptación en un contexto de elevada incertidumbre sobre las condiciones futuras. Dadas las interdependencias existentes entre los usuarios del agua a nivel local, hace falta buscar acuerdos a escala de cuenca para implementar las medidas de adaptación más eficaces. Por este motivo, esta tesis desarrolla una metodología que, combinando economía e ingeniería de los recursos hídricos, busca seleccionar un programa de medidas coste-eficaz frente a las incertidumbres del cambio climático, y asimismo definir un reparto justo del coste de la adaptación entre los actores implicados. El marco metodológico ha sido desarrollado para integrar contribuciones de los dos principales enfoques utilizados para la planificación de la adaptación. El primero, denominado descendente ("top-down"), consiste en una cadena de modelación que va desde los escenarios de emisiones de gases efecto invernadero a nivel global hasta los modelos hidrológicos utilizados a nivel local para evaluar así el impacto del cambio climático sobre los recursos hídricos. Por el contrario, el segundo enfoque denominado ascendente ("bottom-up") empieza por evaluar la vulnerabilidad del sistema a nivel local para después identificar medidas de adaptación frente a un futuro incierto. Los resultados de los métodos mencionados previamente se han integrado con el fin de seleccionar una combinación coste-eficaz de medidas de adaptación a través de un modelo de optimización a menor coste a escala de cuenca. El modelo se utiliza para investigar las soluciones de compromiso ("trade-offs") entre diversos objetivos de planificación como son los caudales ecológicos necesarios, el desarrollo del regadío y el coste del programa de medidas. Seguidamente, se han evaluado los programas de adaptación frente a varias condiciones climáticas para definir así un programa de medidas robusto y de arrepentimiento mínimo frente al cambio climático. En la última parte se aborda el problema del reparto justo de los costes del plan de adaptación, entendiendo que esto es una manera de favorecer su implementación. Para ello, se han modelado los resultados de un proceso de negociación entre los diferentes actores mediante escenarios de reparto basados en la teoría de juegos cooperativos. Posteriormente, se han comparado estos resultados con otras reglas de reparto de costes basadas en principios de justicia social, proporcionando así un punto de vista diferente al proceso de negociación. Este novedoso enfoque ha sido aplicado a una cuenca mediterránea, la cuenca del rio Orb (Francia). Para ello, se han empleado proyecciones climáticas a medio-plazo de datos reescalados de 9 Modelos de Circulación Global. Además, se han desarrollado escenarios de evolución de la demanda en los sectores urbano y agrícola para el horizonte de planificación de 2030. El modelo de optimización a menor coste a escala de cuenca desarrollado en GAMS permite seleccionar un programa de medidas, de entre las 462 medidas de gestión de la oferta o de la demanda. Nueve escenarios de reparto de costes basados en diferentes principios de justicia social han sido debatidos con informantes clave mediante entrevistas y comparados con conceptos de solución de la teoría de juegos cooperativos, considerando un juego de 3 jugadores a escala de cuenca. El marco interdisciplinario desarrollado durante esta tesis combina métodos de economía y de ingeniería de los recursos hídricos de manera prometedora y permite integrar los enfoques "top-down" y "bottom-up", contribuyendo a definir un plan de adaptación coste-eficaz y justo a nivel local. / [CA] L'adaptació als múltiples aspectes del canvi global implica un repte per als enfocaments convencionals de planificació i gestió sostenible dels recursos hídrics a escala de conca. Existeixen nombroses opcions de gestió de la demanda y de la oferta. De entre elles, cal seleccionar mesures d'adaptació en un context d'incertesa elevada sobre les condicions futures. Donades les interaccions entre els usuaris de l'aigua a nivell local, és necessari buscar acords a escala de conca per tal d'implementar les mesures d'adaptació més eficaces. Per aquest motiu, la tesi desenvolupa una metodologia que, mitjançant la combinació d'economia i enginyeria dels recursos hídrics, siga adient per seleccionar un programa de mesures cost-eficaç per a fer front a les incerteses del canvi climàtic i, a més a més, definir un repartiment just del cost d'adaptació entre els actors implicats. El marc metodològic ha estat desenvolupat amb el fi de permetre integrar contribucions del principals enfocaments que s'utilitzen per a la planificació de l'adaptació. El primer, que es denomina descendent ("top-down"), consisteix a una cadena de modelació que va des dels escenaris d'emissions de gas d'efecte hivernacle a nivell global fins als models hidrològics a nivell local per avaluar l'impacte del canvi climàtic sobre els recursos hídrics. Per contra, el segon enfocament, que es denomina ascendent ("bottom-up"), comença per avaluar la vulnerabilitat del sistema a nivell local per a tot seguit identificar mesures d'adaptació de cara a un futur incert. Els resultats del mètodes esmentats prèviament, s'han integrat per a seleccionar una combinació de mesures d'adaptació cost-eficaç mitjançant un model d'optimització a menor cost a escala de conca. El model s'utilitza per investigar les solucions de compromís ("trade-offs") entre els diversos objectius de planificació, com són els cabals ecològics necessaris, el desenvolupament del regadiu i el cost del programa de mesures. A continuació, s'avaluen els programes d'adaptació per a varies condicions climàtiques amb el fi de definir un programa de mesures robust i de penediment mínim per a fer front al canvi climàtic. En la darrera part, s'escomet el problema del repartiment just dels costs del pla d'adaptació, considerant que això és una manera de facilitar la implementació del pla. En conseqüència, els resultats d'un procés de negociació entre els diferents actors han estat modelats mitjançant escenaris de repartiment basats en la teoria de jocs cooperatius. Tot seguit, els resultats s'han comparat amb altres regles de repartiment de costos basades en principis de justícia social. Això ha proporcionat un punt de vista diferent al procés de negociació. Aquest enfocament innovador s'ha aplicat a una conca mediterrània, la conca del riu Orb (França). Amb aquesta finalitat s'han utilitzat projeccions climàtiques a mig termini de dades reescalades de 9 Models de Circulació Global (MCG). A més a més, s'han desenvolupat escenaris d'evolució de la demanada en els sectors agrícola i urbà per a l'horitzó de planificació de 2030. El model d'optimització a menor cost a escala de conca desenvolupat en GAMS permet seleccionar un programa de mesures, de entre les 462 mesures de gestió de la oferta o de la demanda. Els nou escenaris de repartiment de costs han estat debatuts amb informants clau, mitjançant entrevistes, i comparats amb conceptes de solució de la teoria de jocs cooperatius, considerant un joc de 3 jugadors a escala de conca. El marc interdisciplinari desenvolupat al llarg de la tesi combina mètodes d'economia i d'enginyeria dels recursos hídrics de manera prometedora i permet la integració d'enfocaments "top-down" i "bottom-up", fet que contribueix a definir un pla d'adaptació cost-eficaç i just a escala local. / Girard, CDP. (2015). Integrating top-down and bottom-up approaches to design a cost-effective and equitable programme of measures for adaptation of a river basin to global change [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59461 / TESIS / Premios Extraordinarios de tesis doctorales

No description available.

In this thesis I study several deductive systems for linear logic, its fragments, and some noncommutative extensions. All systems will be designed within the calculus of structures, which is a proof theoretical formalism for specifying logical systems, in the tradition of Hilbert's formalism, natural deduction, and the sequent calculus. Systems in the calculus of structures are based on two simple principles: deep inference and top-down symmetry. Together they have remarkable consequences for the properties of the logical systems. For example, for linear logic it is possible to design a deductive system, in which all rules are local. In particular, the contraction rule is reduced to an atomic version, and there is no global promotion rule. I will also show an extension of multiplicative exponential linear logic by a noncommutative, self-dual connective which is not representable in the sequent calculus. All systems enjoy the cut elimination property. Moreover, this can be proved independently from the sequent calculus via techniques that are based on the new top-down symmetry. Furthermore, for all systems, I will present several decomposition theorems which constitute a new type of normal form for derivations.

There is a widespread distribution of possibly toxic heavy metals, such as zinc, in aquatic ecosystems. Simultaneously aquatic food webs are changing due to declining predatory fish stocks. In this study, I examine how such an alteration of the food chain, the disappearance of a top trophic level, can affect the uptake and transfer of pollutants in lower trophic levels. I investigate a tri-trophic food chain containing resources (zooplankton), consumer fish, and predatory fish and use zinc as an example pollutant. This is done by constructing and adding a pollutant module to a stage-structured biomass model. The combined model is based on a system of eight ordinary differential equations to study the zinc concentrations in the consumer fish population in two scenarios: in the presence or absence of predatory fish, i.e., the food chain consists of either three or two trophic levels. The results show that the removal of the predator affects the concentration of the pollutant in the consumer population. In the absence of predators, the uptake of zinc from food is smaller and the zinc concentration is lower in the consumer fish population. The results remain the same for different values of the pollutant-specific parameters, i.e., uptake rate from water, assimilation efficiency, and efflux rate. This could indicate that food chain dynamics have a strong influence on the uptake and transfer of pollutants. Furthermore, this means that even if the model is parametrized to zinc in this study, the modeling tool can also be used for other pollutants with similar biokinetics as zinc. The results from this study highlight the importance to include food chain structure and dynamics when studying the uptake and transfer of pollutants. The novel knowledge and the developed tool from this study could advantageously be included to a higher degree when discussing the impact of pollution on aquatic ecosystems and mitigation measures. / Det finns en utbredd spridning av potentiellt giftiga tungmetaller, som t.ex. zink, i akvatiska ekosystem. Samtidigt förändras akvatiska födovävar på grund av minskande rovfiskbestånd. I denna studie undersöker jag hur en sådan förändring av födoväven, ett försvinnande av en trofisk toppnivå, kan påverka upptaget och överföringen av föroreningari lägre trofinivåer. Jag undersöker en tritrofisk födokedja som innehåller resurser (zooplankton), konsumentfisk och rovfisk och använder zink som ett exempel på förorening. Detta görs genom att konstruera och addera en föroreningsmodul till en stegstrukturerad biomassamodell. Den kombinerade modellen bygger på ett system med åtta ordinära differentialekvationer för att studera zinkhalterna i konsumentfiskpopulationen i två scenarier: i närvaro eller frånvaro av predatorer, dvs. födokedjan innehåller antingen tre eller två trofiska nivåer. Resultaten visar att koncentrationen av föroreningen i konsumentpopulationen förändras när födokedjan ändras. När rovfiskar saknas i systemet är upptaget av zink från föda mindre och zinkkoncentrationen lägre i konsumentfiskpopulationen. Resultaten förblir detsamma för olika värden på de föroreningsspecifika parametrarna, d.v.s. upptagshastighet från vatten, assimileringseffektivitet och utflödeshastighet, vilket skulle kunna indikera att födokedjans dynamik har ett starkt inflytande på upptag och överföring av föroreningar. Vidare innebär detta att även om modellen har parametriserats till zink i denna studie, så kan modelleringsverktyget även användas för andra föroreningar som har en liknande biokinetik som zink. Resultaten från denna studie understryker vikten av att inkludera födokedjans struktur och dynamik när man studerar upptag och överföring av föroreningar. Den nya kunskapen och det utvecklade verktyget från denna studie skulle med fördel i högre grad inkluderas när man diskuterar föroreningars påverkan på akvatiska ekosystem och vilka åtgärder som bör sättas in för att minska problemen.

. a. by the plurality of "worlds" the players operate in, and pertinent plurality of roles adopted frame analysis (see Fine 2002), describes three of these "worlds of meaning": the frame of the "the frame of the storytellers". Ad playing games resemble "storytelling events" (Georges 1969), and how this fact differentiates this genre from "classical" games. This framework broadens the understating of players d with the storyteller's agenda and expectations linked to this role. This unique form gaming world in the primary framework of the "real"

I vårt examensarbete undersöker vi användningen av musik som didaktiskt medel i språkundervisningen med hjälp av en blogg, samt hur musiken påverkar språkinlärningen hos gymnasieelever. Vårt syfte är att ta reda på om musiken och bloggen som didaktiska medel kan göra språkundervisningen mer motiverande och lustfylld för ungdomar och på så vis bidra till en fördjupad kunskap inom ämnet. Våra frågeställningar är:•Hur kan musiken bidra till att motivera eleverna att vilja lära sig ett främmande språk?•På vilket sätt kan musiken bidra till elevernas språkinlärning?För att få svar på våra frågeställningar har vi använt oss av olika teorier om andraspråksinlärning, samt av sociokulturella teorier. Vid val av metod har vi inspirerats av aktionsforskning. I vår aktionsforskning ingår planering och genomförande av lektioner, observationer i klassrummet samt enkäter med öppna frågor. Vår undersökningsgrupp består av 18 gymnasieelever som under fyra längre lektionstillfällen undervisas av oss i spanska med musiken som didaktiskt medel. Resultatet av vår studie visar att ungdomar har en benägenhet att söka och ta till sig kunskap om undervisningen utgår från deras vardag för då finner de stoffet relevant och meningsfullt. Eleverna är vana vid att lyssna på musik och känner sig hemma med modern teknologi. Att bloggen och musiken tar plats i klassrummet minskar avståndet mellan klassrummet och ungdomarnas vardag vilket i sin tur gör eleverna mer mottagliga för ny kunskap. Musik varierar undervisningen och skapar glädje och trivsel i klassrummet. En trivsam stämning i klassrummet har också visat sig ha en motiverande inverkan på eleverna som då blir mer benägna att ta till sig kunskapen. Många elever ställer kurslitteraturen i relation till musiktexterna och menar att musiken levandegör språket och kopplar det till ett verkligt sammanhang. Vår studie visar även att när flera sinnen tas i bruk så lär man sig bättre. Att kombinera musik och video har visat sig verka ömsesidigt förstärkande för inlärningen då den information som eleven eventuellt missar via hörförståelsen kompenseras av synintrycket och vice versa.