OBJECTIU: L´ avaluació precisa de la cognició dels malalts intervinguts de glioma de baix grau (GBG), tot i la reduïda experiència, és essencial per la preservació de la qualitat de vida (QV). La memòria de treball, és un instrument indispensable per les funcions superiors. L´ objectiu d´aquesta tesis va ser l´avaluació de la MT dels pacients amb gliomes de baix grau localitzats en contacte o en les àrees del llenguatge, abans de la cirurgia, per avaluar l´efecte del glioma sobre la cognició. Al postoperatori, l´impacte de la cirurgia sobre la memòria de treball va estar també avaluada.MATERIA I MÈTODES:Aquest estudi inclou 23 pacients diagnosticats de glioma de baix grau en les àrees del llenguatge que van ser intervinguts en condicions d´anestèsia local amb cartografia cortico-subcortical. Tots els malalts van ser avaluats de la memòria de treball, abans i després de la resecció, a més de l´avaluació de l´índex de Karnofsky (KPS). La MT va ser avaluada també als tres mesos després de la intervenció en vuit malalts ( així com el KPS), que van rebre la rehabilitació neurocognitiva focalitzada en la memòria de treball.RESULTATS:Al preoperatori, el 91% dels pacients tenien alteracions de la MT (amb un KPS ≥ 90 en tots els pacients menys un). Després de la cirurgia, immediatament, el 96% dels pacients presentaven un agreujament de la MT (50% KPS >90). Als tres mesos de la cirurgia, els 8 pacients amb l´estimació de la MT. 5 havien recuperat el seu llindar de la MT prequirúrgica i tres havien millorat significativament (tots KPS de 90 menys un de 80).CONCLUSIONS : En els malats amb GBG una determinació de la MT és indispensable a l´escala clàssica de la QV. Una avaluació detallada de la MT preoperativa mostra que gairebé la totalitat dels pacients presenten un dèficit cognitiu. A més, la cirurgia sistemàticament indueix un agreujament transitori de la MT, la qual pot ser recuperada als tres mesos. Una reeducació específica podria ajudar a recuperar l´estat cognitiu preoperatori o fins i tot a millorar-lo. / "SURGERY LOW-GRADE GLIOMA AND WORKING MEMORY"OBJECTS:While scarcely reported, accurate assessment of higher functions in patients operated on for a low-grade glioma (LGG) is essential to evaluate then preserve the quality of life (QoL). Working memory is an instrument crucial for the cognitive functions. Our goal was to assess verbal WM (vWM) in patients with LGG in language areas, before surgery, to evaluate the effect of glioma on cognition. Postoperatively, the surgical impact on vWM was also determined.METHODS:This study includes 23 patients harboring a LGG in language areas, who underwent awake surgery. All patients had a vWM assessment, before and immediately after the resection, in addition to KPS evaluation. vWM were also evaluated 3 months after surgery in 8 patients (KPS in all cases), who performed postoperative neurocognitive rehabilitation focussed on vWM.Preoperatively, 91% of patients had vWM disorders (KPS ≥ 90 in all patients but one). Immediately after the surgery, 96% of patients had vWM worsening (50% of KPS ≥ 90). At three months, among the 8 patients with vWM assessment, 5 recovered their preoperative vWM score, and 3 significantly improved (all with KPS ≥ 90).CONCLUSIONS:In LGG, neuropsychological evaluation seems mandatory in addition to the classical scale of QoL. Indeed, a detailed preoperative vWM assessment showed that most of patients presented yet a cognitive deficit. Moreover, surgery almost systematically induced a transient vWM worsening, which nevertheless can recover within 3 months. Specific rehabilitation could help patients to return to their preoperative cognitive state, and even to improve this status. KEY WORDS: Working Memory, Cognitive functions, Brain Tumor, Surgery, Electrical stimulations.

El contenido que hemos desarrollado en la tesis comprende: A,- El encuadre de un marco teórico que incluye las dimensiones relativas a los Procesos de Pensamiento de los profesores vinculados a la Diversidad Educativa y las Necesidades Especiales en el contexto actual y centrándonos especialmente en la detección; prevención de estas necesidades en las primeras etapas del desarrollo mediante la Atención Temprana y su relación con los centros de Educación Infantil. B,- El conocimiento de las actitudes, a partir de las opiniones expresadas por un grupo de docentes de la Estapa Infantil hacia la diversiad de sus alumnos y sus familias, utilizando la técnica del grupo de discusión y entrevistas y mediante un diseño cualitativo que nos permita obtener la información necesaria. C,- La construcción de un cuestionario de opinión, a partir de las opiniones manifestadas en el estudio cualitativo con el que podamos generalizar la información obtenida a la mayoría de docentes de nuestro contexto de estudio. D,- Como implicación directa de los resultados, el planteamiento de una serie de consideraciones que nos permitan mejorar las estrategias de intervención desde el CDIAP hacia los docentes de los centros de Educación Infantil de nuestro ámbito para que ello incida en la mejora de la coordinación y la atención a los alumnos más precoces

No description available.

En el procés de convergència i construcció de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) les competències transversals es situen en el centre del disseny dels plans d'estudi. Al costat de l'adquisició de les competències específiques de cada àmbit professional s'han d'adquirir competències genèriques o transversals, comuns a moltes professions. En aquesta tesi ens centrem en la competència transversal de treball en equip, per la seva rellevància en qualsevol lloc de treball. Actualment hi ha molta investigació científica en quant a la comprensió i estructura dels equips, com també s’investiga en quina és la millor manera de fer l’aprenentatge per adquirir la competència. En definitiva, s'ha intensificat la investigació empírica i la necessitat de comprendre com funcionen els equips de treball per determinar les dimensions a ensenyar. Però ensenyar competències transversals no és una tasca fàcil. I encara més complex és avaluar la seva adquisició. Per això en aquesta tesi proposem determinar quina és l’estructura de la competència de treball en equip i es preten crear i validar una eina d'avaluació de la competència en els nivells de formació superior de grau i màster en els ensenyaments de ciències socials i en entorns laborals. L'eina d'avaluació dissenyada en aquesta tesi és una rúbrica o matriu de valoració. Les rúbriques són instruments de mesura en els quals s'estableixen critèris i estàndards per nivells, mitjançant la disposició d'escales, que permeten determinar la qualitat de l'execució dels estudiants en unes tasques específiques. Amb les rúbriques es facilita la qualificació de l'acompliment de l'estudiant en les competències que són complexes, imprecises i subjectives i a l’hora la comprensió del significat de la competència. El mètode seguit per a la creació i validació de l'eina ha estat el següent. Creació de la rúbrica. a) Revisió de la literatura sobre els equips de treball i treball en equip. Categorització i establiment dels critèris essencials de la competència: dimensions, components i elements. b) Construcció de la rúbrica de valoració especificant indicadors de la competència per als diferents elements. c) Creació de l'escala, descrivint els quatre nivells a observar i avaluar per a cada una dels indicadors. Validació de la rúbrica. S'han seguit dos processos paral·lels per assegurar la validesa tant interna com externa de l'eina, a través de: a) Grups de discussió per a la creació dels critèris, components, elements i indicadors, així com dels quatre nivells per a cada indicador (7 investigadors). I una prova de jutges de la rúbrica completa, mitjançant qüestionari, entrevista i posterior grup de discussió (7 experts). b) Anàlisi factorial exploratori per facilitar una reducció dels elements de l’eina i per analitzar la consistència de la mateixa, en definitiva per poder dur a terme la validació del constructe (277 qüestionaris). I l’avaluació 360º , per analitzar el potencial de l’eina en quant al sistema d’avaluació. Es conclou amb una eina, que en principi es va projectar amb un volum d’elements considerable 34, i s’ha reduït a 15, permetent de manera indirecta fer una reducció d’indicadors i per tant permetre amb aquesta eina definitiva una aplicació molt més còmoda i precisa. En relació als resultats, disposem d'una eina d'avaluació de la competència de Treball en Equip aplicable tant en entorns formatius com laborals, que permet avaluar i autoavaluar amb una elevada precisió la disposició personal de la competència. / En el proceso de convergencia y construcción del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) las competencias transversales se sitúan en el centro del diseño de los planes de estudio. Junto a la adquisición de las competencias específicas de cada ámbito profesional deben adquirirse competencias genéricas o transversales, comunes a muchas profesiones. En esta tesis nos centramos en la competencia transversal de Trabajo en Equipo, por su releváncia en cualquier lugar de trabajo. Actualmente existen muchas investigaciones científicas que hacen hincapié en la comprensión y estructura de los equipos, como también se investiga en el proceso de aprendizaje para adquirir la competencia. En definitiva, se ha intensificado la investigación empírica y la necesidad de comprender como funcionan los equipos de trabajo para determinar las dimensiones a enseñar. Pero enseñar competencias transversales no es tarea fácil. Y aún más complejo es evaluar su adquisición. Por ello en esta tesis proponemos determinar cual es la estructura de la competencia de trabajo en equipo y se pretende crear y validar una herramienta de evaluación de la competencia en los niveles de formación superior de grado y máster en las enseñanzas de ciencias sociales y en entornos laborales. La herramienta de evaluación diseñada en esta tesis es una rúbrica o matriz de valoración. Las rúbricas son instrumentos de medición en los cuales se establecen criterios y estándares por niveles, mediante la disposición de escalas, que permiten determinar la calidad de la ejecución de los estudiantes en unas tareas específicas. Con las rúbricas se facilita la calificación del desempeño del estudiante en las competencias que son complejas, imprecisas y subjetivas y a la vez la comprensión del significado de la competencia. El método seguido para la creación y validación de la herramienta ha sido el siguiente. Creación de la rúbrica. a) Revisión de la literatura sobre los equipos de trabajo y trabajo en equipo. Categorización y establecimiento de los criterios esenciales de la competencia: dimensiones, componentes y elementos. b) Construcción de la matriz de valoración especificando indicadores de la competencia para los distintos elementos. c) Creación de la escala, describiendo los cuatro niveles a observar y evaluar para cada una de los indicadores. Validación de la rúbrica. Se han seguido dos procesos paralelos para asegurar la validez interna y externa de la herramienta, a través de: a) Grupos de discusión para la creación de los criterios, componentes, elementos e indicadores, así como de los cuatro niveles para cada indicador (7 investigadores). Y una prueba de jueces de la rúbrica completa, mediante cuestionario, entrevista y posterior grupo de discusión (7 expertos). b) Análisis factorial exploratorio para facilitar una reducción de los elementos de la herramienta y para analizar la consisténcia de la misma, en definitiva para poder llevar a cabo la validación del “constructe” (277 cuestionarios). Y la evaluación 360º, para analizar el potencial de la herramienta en cuanto al sistema de evaluación. Se concluye con una herramienta, que en principio se proyecto con un volúmen de elementos considerable, 34, y se ha reducido a 15, permitiendo de manera indirecta hacer una reducción de indicadores, obteniendo como resultado una herramienta con una aplicación más comoda y precisa. En relación con los resultados, disponemos de una herramienta de evaluación de la competencia de Trabajo en equipo aplicable tanto en entornos formativos como laborales, que permite evaluar y autoevaluar con una elevada precisión la disposicón personal de la competencia. / L'Enseignement Supérieur (EEES) les compétences transversales se situent au centre des plans d’études. Parallèlement à l'acquisition de compétences spécifiques des milieux professionnels on doit acquérir des compétences génériques communes à de nombreuses professions. Dans cette thèse nous nous concentrons sur les compétences transversales du travail d'équipe, pour leurs pertinences dans un lieu de travail. Actuellement il y a beaucoup de recherches scientifiques sur la compréhension et la structure des équipes, on enquête aussi sur le meilleur moyen d'apprendre à acquérir des compétences. En définitive, on a intensifiée la recherche empirique et la nécessité de comprendre comment les équipes de travail pour déterminer les dimensions à enseigner. Mais l'enseignement de compétences transversales n'est pas une tâche facile et c’est encore plus complexe évaluer son acquisition. Voilà pourquoi nous proposons dans cette thèse de déterminer la structure de la compétence du travail d'équipe, et on cherche à créer et valider un outil pour évaluer la compétence qui englobe l'enseignement supérieur de premier cycle et la maîtrise en sciences sociales et les environnements de travail. L'outil d'évaluation conçu dans cette thèse est une rubrique ou une matrice d’évaluation. Les rubriques sont des instruments de mesure qui fixent des critères et des normes par niveaux, en fournissant des échelles pour déterminer la qualité de la performance des élèves dans des tâches spécifiques. Avec les rubriques on facilite la qualification de l’accomplissement de l’élève dans les compétences qui sont complexes, imprécises et subjectives, tout en comprenant le sens de la compétence. La méthode suivie pour la création et la validation de l'outil se présente comme suit. Création de la rubrique. a) Révision de la littérature sur les équipes de travail et le travail d'équipe. Catégorisation et établissement des critères essentiels de la compétence: la dimension, des composants et des éléments. b) Construction de la rubrique d’évaluation en spécifiant les indicateurs de la compétence pour les différents éléments. c) Création de l'échelle, en décrivant les quatre niveaux à observer et à évaluer pour chacun des indicateurs. Validation de la rubrique. On a suivi deux procédés parallèles pour assurer la validité interne et externe de l'outil, à travers: a) Un Groupe d’entente pour la création des critères, des composants, des sous-composant, des indicateurs et des 4 niveaux des indicateurs (7 chercheurs). Et une preuve de juge de la rubrique complète, au moyen d'un questionnaire, d’une entrevue et d’un groupe de discussion (7 experts). b) une analyse factorielle exploratoire afin de faciliter une réduction des éléments de l’outil et pour analyser la cohérence de celui-ci, en fin de compte de procédes à la validation de la “constructe” (277 questionnaires). Et l’évaluation à 360º, l’analyse du potentiel de l’outil en termes de systèmes d’évaluation. On conclut avec un outil, qui a initialement été conçu avec un volume considérable d'éléments, 34, et on a été réduit à 15, pour permettre indirectement une réductiondes indicateurs et donc facilite une application finale avec cet util plus confortable et précis. Par rapport aux résultats nous pouvons disposer d'un outil d'évaluation applicable dans des environnements formatifs et aussi dans des environnements de travail, et ainsi permettre évaluer et d’auto-évaluer avec une précision élevée la disposition personnelle de la compétence.

El present treball es pot definir com a panoràmic, i s'hi ha volgut estudiar la manera en què es consolidava la reforma educativa liberal-burgesa a l'Estat espanyol (1833-1857), en la gradual construcció del sistema polític constitucional, amb dues etapes diferenciades- de 1813 a 1845 i de 1845 a 1857.S'ha volgut analitzar el tipus de propostes, plantejaments i idees que sorgiren en la dinàmica político-educativa, als inicis del que podem definir com a monarquia liberal-burgesa dels borbons.S'ha contextualitzat l'época tenint present una xarxa d'esdeveniments, circumstàncies, canvis i transformacions, que ens han ajudat a comprendre la complexitat de les aportacions educatives del moment.Hem de tenir present que aquesta fou una època de grans conflictes històrics a l'Estat espanyol, i la incidència d'aquests en la construcció del sistema educatiu liberal-moderat s'havia de deixar notar.Es pretenia aclarir com eren rebudes les idees que s'oficialitzaven a diferents indrets de l'Estat espanyol on es concretava l'esperit reformista liberal. Aquests indrets han estat, a la nostra investigació, fonamentalment, Madrid, Barcelona i Mallorca, que reaccionaren de manera diferent davant les propostes reformistes.Els temes tractats s'han englobat en tres nivells: social, de teoria de l'educació i del sistema escolar. Les conclusions del treball són:- Es pretenia impulsar la construcció de l'aparell ideològic i administratiu de la instrucció primària (escoles normals)- S'organitzava la vida col·lectiva segons la concepció d'estat nació. Incidència en la política educativa.- S'introduïren models educatius de l'Europa mes «avançada»- S'avançava en el procés d'uniformització i centralització. El triomf del moderantisme liberal va possibilitar la consolidació de la dualitat escola estatal-escola privada, i la lluita pel control de l'educació estava servida. - Es pretenia generalitzar la instrucció primària com a educació popular i s'estructuren els diversos nivells educatius. - L'estructuració uniformista de l'Estat necessitava una política de llengua i cultura úniques. Castellanització a l'escola. - Un gran nombre d'autors varen fer les seves propostes educatives. Montesino, Lista, Quinto, Carderera, Avendaño. Balmes, Sagra, Gil de Zárate, Monturiol, etc.- Es va produir la proliferació de publicacions periòdiques, generals, infantils, i professionals, que actuaren com a eines de mentalització i ideologització.- Els llibres de text relacionats amb la instrucció primària abraçaven des de la religió, les ciències naturals o les matemàtiques fins a la Pedagogia, que fou introduïda a través de les escoles normals, i tingueren una certa proliferació, encara que fossin poc originals.- Literats amb mentalitat moralista o crítica, de divers signe, com Larra, Ayguals, Aribau, Fernán Caballero, etc. col. laboraren en la ideologització de diverses capes de població.- No es va consolidar el procés de secularització- S'introduïren temes educatius com el d'educació integral.Però es constata que en realitat el procés d'escolarització és lent i envoltat d'inmobilisme.

La investigación se centra en el análisis de los complementos salariales en los convenios colectivos, tras las reformas operadas en 1994 y 1997, con especial referencia a los convenios colectivos vigentes en 2009-2010. Permite una visión comparativa de la normativa legal y reglamentaria anterior a la promulgación del ET de 1980, como la posterior a éste y la actual, acompañada de las principales aportaciones científicas y la doctrina jurisprudencial del Tribunal Constitucional, Tribunal Supremo y Tribunales Superiores de Justicia. La Obra se divide en tres capítulos y cuenta con nueve conclusiones, inidice de la bibliografía citada y la relación de los convenios colectivos consultados.

No description available.

Las memorias caché fueron incorporadas en los microprocesadores ya desde los primeros tiempos, y representan la solución más común para tratar la diferencia de velocidad entre el procesador y la memoria. Sin embargo, muchos estudios señalan que la capacidad de almacenamiento de la caché es malgastada muchas veces, lo cual tiene un impacto directo en el rendimiento del procesador. Aunque una caché está diseñada para explotar diferentes tipos de localidad, todas la referencias a memoria son tratadas de la misma forma, ignorando comportamientos particulares de localidad. El uso restringido de la información de localidad para cada acceso a memoria puede limitar la eficiencia de la cache. En esta tesis se demuestra como un análisis de localidad de datos puede ayudar al investigador a entender dónde y porqué ocurren los fallos de caché, y proponer entonces diferentes técnicas que hacen uso de esta información con el objetivo de mejorar el rendimiento de la memoria caché. Proponemos técnicas en las cuales la información de localidad obtenida por el analizador de localidad es pasada desde el compilador al hardware a través del ISA para guiar el manejo de los accesos a memoria.Hemos desarrollado un análisis estático de localidad de datos. Este análisis está basado en los vectores de reuso y contiene los tres típicos pasos: reuso, volumen y análisis de interferencias. Comparado con trabajos previos, tanto el análisis de volúmenes como el de interferencias ha sido mejorado utilizando información de profiling así como un análisis de interferencias más preciso. El analizador de localidad de datos propuesto ha sido incluido como un paso más en un compilador de investigación. Los resultados demuestran que, para aplicaciones numéricas, el análisis es muy preciso y el overhead de cálculo es bajo. Este análisis es la base para todas las otras partes de la tesis. Además, para algunas propuestas en la última parte de la tesis, hemos usado un análisis de localidad de datos basado en las ecuaciones de fallos de cache. Este análisis, aunque requiere más tiempo de cálculo, es más preciso y más apropiado para cachés asociativas por conjuntos. El uso de dos análisis de localidad diferentes también demuestra que las propuestas arquitectónicas de esta tesis son independientes del análisis de localidad particular utilizado.Después de mostrar la precisión del análisis, lo hemos utilizado para estudiar el comportamiento de localidad exhibido por los programas SPECfp95. Este tipo de análisis es necesario antes de proponer alguna nueva técnica ya que ayuda al investigador a entender porqué ocurren los fallos de caché. Se muestra que con el análisis propuesto se puede estudiar de forma muy precisa la localidad de un programa y detectar donde estan los "puntos negros" así como la razón de estos fallos en cache. Este estudio del comportamiento de localidad de diferentes programas es la base y motivación para las diferentes técnicas propuestas en esta tesis para mejorar el rendimiento de la memoria.Así, usando el análisis de localidad de datos y basándonos en los resultados obtenidos después de analizar el comportamiento de localidad de un conjunto de programas, proponemos utilizar este análisis con el objetivo de guiar tres técnicas diferentes: (i) manejo de caches multimódulo, (ii) prebúsqueda software para bucles con planificación módulo, y (iii) planificación de instrucciones de arquitecturas VLIW clusterizadas.El primer uso del análisis de localidad propuesto es el manejo de una novedosa organización de caché. Esta caché soporta bypass y/o está compuesta por diferentes módulos, cada uno orientado a explotar un tipo particular de localidad. La mayor diferencia de esta caché con respecto propuestas previas es que la decisión de "cachear" o no, o en qué módulo un nuevo bloque es almacenado, está controlado por algunos bits en las instrucciones de memoria ("pistas" de localidad). Estas "pistas" (hints) son fijadas en tiempo de compilación utilizando el análisis de localidad propuesto. Así, la complejidad del manejo de esta caché se mantiene bajo ya que no requiere ningún hardware adicional. Los resultados demuestran que cachés más pequeñas con un manejo más inteligente pueden funcionar tan bien (o mejor) que cachés convencionales más grandes.Hemos utilizado también el análisis de localidad para estudiar la interacción entre la segmentación software y la prebúsqueda software. La segmentación software es una técnica muy efectiva para la planificación de código en bucles (principalmente en aplicaciones numéricas en procesadores VLIW). El esquema más popular de prebúsqueda software se llama planificación módulo. Muchos trabajos sobre planificación módulo se pueden encontrar en la literatura, pero casi todos ellos consideran una suposición crítica: consideran un comportamiento optimista de la cache (en otras palabras, usan siempre la latencia de acierto cuando planifican instrucciones de memoria). Así, los resultados que presentan ignoran los efectos del bloqueo debido a dependencias con instrucciones de memoria. En esta parte de la tesis mostramos que esta suposición puede llevar a planificaciones cuyo rendimiento es bastante más bajo cuando se considera una memoria real. Nosotros proponemos un algoritmo para planificar instrucciones de memoria en bucles con planificación módulo. Hemos estudiado diferentes estrategias de prebúsqueda software y finalmente hemos propuesto un algoritmo que realiza prebúsqueda basándose en el análisis de localidad y en la forma del grafo de dependencias del bucle. Los resultados obtenidos demuestran que el esquema propuesto mejora el rendimiento de las otras heurísticas ya que obtiene un mejor compromiso entre tiempo de cálculo y de bloqueo.Finalmente, el último uso del análisis de localidad estudiado en esta tesis es para guiar un planificador de instrucciones para arquitecturas VLIW clusterizadas. Las arquitecturas clusterizadas están siendo una tendencia común en el diseño de procesadores empotrados/DSP. Típicamente, el núcleo de estos procesadores está basado en un diseño VLIW el cual particiona tanto el banco de registros como las unidades funcionales. En este trabajo vamos un paso más allá y también hacemos la partición de la memoria caché. En este caso, tanto las comunicaciones entre registros como entre memorias han de ser consideradas. Nosotros proponemos un algoritmo que realiza la partición del grafo así como la planificación de instrucciones en un único paso en lugar de hacerlo secuencialmente, lo cual se demuestra que es más efectivo. Este algoritmo es mejorado añadiendo una análisis basado en las ecuaciones de fallos de cache con el objetivo de guiar en la planificación de las instrucciones de memoria para reducir no solo comunicaciones entre registros, sino también fallos de cache. / Cache memories were incorporated in microprocessors in the early times and represent the most common solution to deal with the gap between processor and memory speeds. However, many studies point out that the cache storage capacity is wasted many times, which means a direct impact in processor performance. Although a cache is designed to exploit different types of locality, all memory references are handled in the same way, ignoring particular locality behaviors. The restricted use of the locality information for each memory access can limit the effectivity of the cache. In this thesis we show how a data locality analysis can help the researcher to understand where and why cache misses occur, and then to propose different techniques that make use of this information in order to improve the performance of cache memory. We propose techniques in which locality information obtained by the locality analyzer is passed from the compiler to the hardware through the ISA to guide the management of memory accesses.We have developed a static data locality analysis. This analysis is based on reuse vectors and performs the three typical steps: reuse, volume and interfere analysis. Compared with previous works, both volume and interference analysis have been improved by using profile information as well as a more precise inter-ference analysis. The proposed data locality analyzer has been inserted as another pass in a research compiler. Results show that for numerical applications the analysis is very accurate and the computing overhead is low. This analysis is the base for all other parts of the thesis. In addition, for some proposals in the last part of the thesis we have used a data locality analysis based on cache miss equations. This analysis, although more time consuming, is more accurate and more appropriate for set-associative caches. The usage of two different locality analyzers also shows that the architectural proposals of this thesis are independent from the particular locality analysis.After showing the accuracy of the analysis, we have used it to study the locality behavior exhibited by the SPECfp95 programs. This kind of analysis is necessary before proposing any new technique since can help the researcher to understand why cache misses occur. We show that with the proposed analysis we can study very accurately the locality of a program and detect where the hot spots are as well as the reason for these misses. This study of the locality behavior of different programs is the base and motivation for the different techniques proposed in this thesis to improve the memory performance.Thus, using the data locality analysis and based on the results obtained after analyzing the locality behavior of a set of programs, we propose to use this analysis in order to guide three different techniques: (i) management of multi-module caches, (ii) software prefetching for modulo scheduled loops, and (iii) instruction scheduling for clustered VLIW architectures.The first use of the proposed data locality analysis is to manage a novel cache organization. This cache supports bypassing and/or is composed of different modules, each one oriented to exploit a particular type of locality. The main difference of this cache with respect to previous proposals is that the decision of caching or not, or in which module a new fetched block is allocated is managed by some bits in memory instructions (locality hints). These hints are set at compile time using the proposed locality analysis. Thus, the management complexity of this cache is kept low since no additional hardware is required. Results show that smaller caches with a smart management can perform as well as (or better than) bigger conventional caches.We have also used the locality analysis to study the interaction between software pipelining and software prefetching. Software pipelining has been shown to be a very effective scheduling technique for loops (mainly in numerical applications for VLIW processors). The most popular scheme for software pipelining is called modulo scheduling. Many works on modulo scheduling can be found in the literature, but almost all of them make a critical assumption: they consider an optimistic behavior of the cache (in other words, they use the hit latency when a memory instruction is scheduled). Thus, the results they present ignore the effect of stalls due to dependences with memory instructions. In this part of the thesis we show that this assumption can lead to schedules whose performance is rather low when a real memory is considered. Thus, we propose an algorithm to schedule memory instructions in modulo scheduled loops. We have studied different software prefetching strategies and finally proposed an algorithm that performs prefetching based on the locality analysis and the shape of the loop dependence graph. Results obtained shows that the proposed scheme outperforms other heuristic approaches since it achieves a better trade-off between compute and stall time than the others. Finally, the last use of the locality analysis studied in this thesis is to guide an instruction scheduler for a clustered VLIW architecture. Clustered architectures are becoming a common trend in the design of embedded/DSP processors. Typically, the core of these processors is based on a VLIW design which partitionates both register file and functional units. In this work we go a step beyond and also make a partition of the cache memory. Then, both inter-register and inter-memory communications have to be taken into account. We propose an algorithm that performs both graph partition and instruction scheduling in a single step instead of doing it sequentially, which is shown to be more effective. This algorithm is improved by adding an analysis based on the cache miss equations in order to guide the scheduling of memory instructions in clusters with the aim of reducing not only inter-register communications, but also cache misses.

Aquesta tesi doctoral té com a principal objectiu l'estudi dels factors que determinen la probabilitat de desenvolupar processos de formació contínua en el lloc de treball a l'empresa de Catalunya. És important destacar que aquest anàlisi s'aborda des de dues perspectives. Per un costat s'analitza les decisions de formació en el lloc de treball des del punt de vista del treballador, és a dir, el procés de decisió de formar-se o no formar-se, recau sobre el propi treballador. Per un altre costat, s'analitza les decisions de desenvolupar processos formals de formació en el lloc de treball per part de les empreses. Per fer-ho s'ha explotat una gran base de dades construïda a partir de dues fonts estadístiques diferents.- S'ha utilitzat la base de dades del "Projecte Internet Catalunya - Empreses", desenvolupada pel grup de Recerca de l'Observatori de la Nova Economia del IN3 de la UOC. Base de dades elaborada a partir d'entrevista personal a empresaris i directius de 2.038 empreses de Catalunya.- S'ha realitzat un treball de camp directe mitjançant l'ús d'un qüestionari adhoc per a aquesta tesi doctoral amb un nivell de resposta de 2.000 treballadors de "la Caixa" que han seguit cursos de formació virtual a través de la plataforma corporativa de formació Virt@ula.Una de les característiques d'aquest treball de recerca és que combina l'anàlisi de la formació des de dos punts de vista: presencial i online. És a dir, és una recerca que compara l'eficiència d'ambdues metodologies formatives tant des de l'òptica empresarial com des del punt de vista del treballador. Per tant, a banda d'analitzar l'estructura més adequada de l'empresa tipus que desenvolupa estratègies formatives dels seus treballadors, també s'estudia el nivell d'acceptació per part dels treballadors de la formació virtual, quines actituds prenen davant de la necessitat de formació i quines dificultats perceben en aquest procés formatiu. Així mateix s'analitzen els factors que determinen l'ús de l'e-learning per a la formació dels treballadors, per part de l'empresa.Són molts els treballs científics que demostren que la formació per a treballadors amb responsabilitats directives és més freqüent que per a la resta de treballadors. En aquest context volem demostrar que el patró d'empresa que forma als seus directius és diferent al patró d'empreses que forma als seus treballadors no directius. La important generalització de l'ús de les TIC al sí de les empreses, juntament amb la seva forta penetració en les formes de produir, distribuir, consumir i administrar, han alterat bruscament els requeriments formatius del capital humà i han modificat a la vegada, les necessitats de formació de les empreses. En aquest sentit, una de les principals aportacions d'aquesta investigació és l'anàlisi de l'efecte que tenen les tecnologies digitals sobre la necessitat de formació contínua, tant des de l'òptica del treballador com de l'empresa. Per últim es realitza una anàlisi comparativa de la productivitat aparent del treball entre les empreses que usen la formació online i les empreses que usen exclusivament formació presencial. El sector financer ha estat un dels sectors econòmics més dinàmics en incorporar dinàmiques de formació contínua pels treballadors al sí de la pròpia empresa. A més les entitats financeres han estat pioneres en l'adopció de la formació online com a forma de formació dels seus empleats i concretament "la Caixa" ha estat la primera entitat financera en disposar d'un campus virtual per a la formació dels seus empleats. Així doncs, analitzarem les motivacions que tenen els treballadors per a la formació contínua i els obstacles que copsen. Centrarem l'estudi en l'existència de diferències estadísticament significatives entre els treballadors que es formen per integrar-se a l'organització i aquells empleats que tenen com a objectiu progressar professionalment. / This thesis has as main objective the study of the factors that determine the likelihood of developing continuous training in the workplace in the company of Catalonia. Importantly, this analysis is approached from two perspectives. On one hand, analyzes the decisions of training in the workplace from the point of view of the worker, ie the decision process of forming or not forming, falls on the worker. On the other hand, we analyze the decisions to develop formal processes of training in the workplace by the companies.One of the features of this research is that it combines the analysis of training from two perspectives: classroom and online. That is, research that compares the efficiency of both training methods from both a business perspective and from the standpoint of the worker. Therefore, apart from analyzing the most appropriate structure of the typical company that develops training strategies for their workers, also studied the level of acceptance by the workers virtual training, the attitudes taken by the need of education and what perceived difficulties in this formative process. He also analyzes the factors that determine the use of e-learning for training of workers by the company.Many scientific studies show that training for workers with management responsibilities is more frequent than for other workers. In this context, we demonstrate that the pattern of company that trains its managers is different from the pattern of companies that shape their non-managerial workers.The important generalization of the use of ICT in the business itself, with its strong penetration in the forms of produce, distribute, consume and manage, sharply altered the educational requirements of human capital and changed at the same time, needs business training. In this sense, one of the main contributions of this research is the analysis of the effect of digital technologies on the need for continuous training, both from the standpoint of the worker and the company.

En grans trets, podriem dir que questa tesi és una aproximació al concepte de teletreball tal i com es troba en l'imaginari social, i un intent de definir els seus condicionants psicosocials. Per aquesta raó, la investigació es centra en la realitat concreta de les persones que practiquen el Teletreball, de les persones que per un motiu o altre s'interessen pel tema i del discurs que es difon a través dels mitjans de comunicació.