L'évolution des pratiques d'enseignement des arts visuels et arts plastiques dans le cadre de la commande institutionnelle préconise le recours à l'œuvre d'art authentique. Par ailleurs, l'enseignement des arts doit contribuer, au-delà de ses apports propres aux « apprentissages fondamentaux » aussi bien culturels que techniques.La mise en place et en œuvre, l'exploitation de la situation de rencontre avec l'œuvre ainsi définie requiert de la part des enseignants un ensemble de compétences qui demandent à être éclairées et problématisées. La recherche porte sur la genèse de gestes professionnels, sur le rapport à l'œuvre et le développement de compétences professionnelles, ainsi que sur la nature des objets d'enseignement, (transposition des savoirs de référence, compétences d'ingénierie didactique, articulation des savoirs spécifiques avec les « apprentissages fondamentaux » et socialisation scolaire). La problématique s'est construite sur des questions qui croisent le rapport à l'œuvre de ces enseignants, les gestes professionnels et la construction d'une théorie que nous avons explicitée comme une « théorie personnelle-en-acte ».Le recueil de données s'est fait au niveau de l'école primaire et du collège. L'enquête a intégré la spécificité d'une école maternelle possédant une Petite Galerie (espace spécifique dédié dans l'établissement où les élèves, très jeunes rencontrent des œuvres d'art « authentiques » ou réelles). Elle a apporté un éclairage sur les pratiques pédagogiques des enseignants.Les méthodologies s'appuient sur l'enquête de terrain par observation participante, l'entretien d'explicitation de type Vermersch et l'analyse du discours. Les cadres théoriques confrontent des angles d'attaque habituellement cloisonnés : esthétique, sciences de l'art, histoire des arts (Goodman, Arasse, Pélissier, Château...) ; sociologie (Heinich, Lahire) ; la didactique des arts visuels, arts plastiques (Chanteux, Gaillot, Lagoutte, Reyt...) et la didactique comparée des arts (Goodman, Rickenmann...); la théorie du développement professionnel dans les situations (théorie de l'action située, des gestes professionnels).Le rapport à l'œuvre s'est construit dans une dynamique familiale, scolaire et professionnelle et la recherche de la genèse de ce rapport à l'œuvre nous fait constater le rôle joué par certaines rencontres séminales. Les éléments d'une théorie personnelle de l'art, de l'œuvre, de l'expérience qui sous-tendent ce rapport à l'œuvre, montrent une interdépendance. La rencontre de l'art favorise la mise en place de cette « théorie-en-acte ». Enfin, le rapport à l'œuvre de nos interlocuteurs détermine leur pratique professionnelle : des liens entre rapport à l'œuvre, conceptions et gestes professionnels clefs de leur métier, ont été mis en évidence. / Changes in teaching practices of the visual arts visual arts in the context of institutional control and advocates the use of authentic artwork. In addition, arts education should contribute beyond his own contributions to the "basic skills" as well as cultural techniques.The establishment and implementation, operation of the meeting situation with the work thus defined requires that teachers with a set of competencies that need to be informed and problematized. The research focuses on the genesis of professional acts on the report at work and the development of professional skills, as well as the nature of educational objects (translation of reference knowledge, didactic engineering skills, articulation specific knowledge with the "basic skills" and academic socialization). The problem is built on issues that cross the relation to the work of these teachers, professional acts and building a theory we explained as a "personal theory-in-action."Data collection was done at the elementary and middle school. The investigation has included the specificity of a kindergarten with a Small Gallery (specific space dedicated in the institution where students encounter very young art "authentic" or real). She shed light on teaching practices.The methodologies are based on fieldwork through participant observation, maintenance of explaining Vermersch type and discourse analysis. Theoretical frameworks confront angles of attack usually compartmentalized: aesthetics, art sciences, art history (Goodman, Arasse Pelissier, Castle ...) Sociology (Heinich Lahire); the teaching of visual arts, visual arts (Chanteux, Gaillot, Lagoutte, Reyt ...) and comparative arts teaching (Goodman, Rickenmann ...) theory development in professional situations (theory of situated action, professional gestures).The report on the work was constructed in family dynamics, school and work and the search for the origins of this report at work makes us see the role played by some seminal events. The elements of a personal theory of art, the work experience behind this report to work, show an interdependence. The meeting of art promoting the establishment of this "theory-in-action." Finally, the relation to the work of our interlocutors determines their professional practice: links between relation to the work, designs and professional acts keys to their profession, were highlighted.

Cette thèse part d’une constatation troublante : une œuvre littéraire et sa traduction sont deux textes différents. Comment deux textes différents peuvent-ils s’annuler, être indiscernables en tant qu’œuvre ? Y a-t-il une œuvre, deux œuvres distinctes, ou plutôt, comme nous le proposerons provisoirement, une œuvre relationnelle, la traduction littéraire. Cette relation est en fait une dépendance que nous théorisons, avant de proposer une théorie procéduraliste institutionnelle de l’œuvre et de montrer que les traductions littéraires ne sont pas des œuvres, mais des compositions substitutives, « œuvre » étant un statut qui chapeaute toutes les compositions qui la font fonctionner. Nous montrons en outre qu’elles appartiennent aux pratiques artistiques, qui regroupent un certain nombre d’activités et d’artefacts essentiels au fonctionnement des œuvres d’art. « Œuvre » étant un statut, cela a comme conséquence qu’« auteur » en est un aussi. Nous tentons ensuite de déterminer si le traduire s’étend à toutes les activités de compréhension, ou s’il y a une spécificité du traduire interlinguistique littéraire. Par la suite, nous étudions les deux principales attitudes qui s’offrent au traducteur au moment de traduire : les approches sourciste et cibliste. Après quoi nous examinons qui est le lecteur d’une traduction littéraire et dans quelle mesure il se distingue du lecteur de la composition en langue première. Après un examen de la compréhension d’un point de vue empirique, nous en venons à la conclusion que le critère de réussite pour la lecture est la compréhension. Cela nous permet de proposer une étude du critère de fidélité en fonction de la compréhension, tout en précisant qu’une œuvre, étant un statut, n’est jamais traduite. Pour finir, après avoir appliqué notre théorie aux traductions de Shakespeare réalisée par Voltaire, nous montrons que la pensée de la traduction est travaillée par une méprise ontologique qui confond fidélité sémantique et fidélité ontologique. / This dissertation starts from a troubling observation: a literary work and its translation are two different texts. How can two different texts cancel each other out, be indiscernible? Is there one work, two distinct works, or rather, as we will provisionally propose, a relational work, the literary translation. This relation is in fact a dependence that we theorize, before proposing an institutional proceduralist theory of the work and showing that literary translations are not works, but substitute compositions, "work" being a status that encompasses all the compositions that make it work. We further show that literary translations belong to artistic practices, which bring together a number of activities and artefacts essential to the functioning of works of art. "Work" being a status, the consequence is that "author" is also one. We then attempt to determine whether translating extends to all the activities related to understanding, or whether there is a specificity to literary interlinguistic translating. Next, we study the two main attitudes available to the translator when translating: the sourceand target-oriented approaches. We then consider who the reader of a literary translation is and how he differs from the reader of the first-language composition. After studying understanding from an empirical point of view, we come to the conclusion that a successful reading is one through which the read work is understood. This allows us to unfold a study of faithfulness according to understanding, before concluding that a work, being a status, is never translated. Finally, having applied our theory to the Voltaire’s translations of Shakespeare, we show that the theory of translation is dominated by an ontological misunderstanding which confuses semantic and ontological faithfulness.

[ES] La investigación empieza con un análisis y cartografiado del sistema global del arte en la actualidad, así como la contextualización histórica del avance y desarrollo del concepto de arte asociado a la economía. El desarrollo del financiamiento de las artes y sus situación estructural es estudiado para poder analizar el fenómeno desde la perspectiva del materialismo dialéctico. La importancia de la economía radica en que es el motor del cambio en la percepción del arte entre su utilidad y un bien suntuario. Esta situación es relevante para establecer un vínculo entre la actividad artística y su relación social. Eso es lo que nos da las bases socio-económicas estructurales para ligarlo a la filosofía política anarquista. Estudiamos las características del pensamiento libertario desde las dos perspectivas, los clásicos anarquistas que dividían su pensamiento entre las cuatro ramas clásicas, el Anarquismo Individualista, el Anarquismo Comunista, el Anarquismo Sindicalista y el Mutualismo. Las cuatro vertientes del pensamiento ácrata contemporáneo Anarquismo Feminista, Anarquismo Cibernético, Anarquismo Ecologista y el Neo-zapatismo son estudiados para definir sus bases estructurales y los cambios al pensamiento clásico anarquista y nos ayuden a resolver las dinámicas de dichos cambios, para trasponerlos al estudio y práctica de las artes. Finalmente demostramos que las prácticas artísticas contemporáneas poseen el mismo espíritu de libertad que el pensamiento anarquista, una búsqueda constante por lo nuevo no puede darse dentro de los sistemas reconocidos o interpretados en el espacio-tiempo que define a los periodos artísticos. Ello lleva a los artistas a rebelarse de forma natural a los patrones existentes, no existirá nada nuevo dentro de lo conocido, y la transgresión se hace absolutamente necesaria. Esto comprueba la idea inicial de que la filosofía política anarquista posee las bases fundamentales para una creación artística, ambas son formas de alcanzar la libertad como forma de responsabilidad y el uso de la praxis como forma de conseguirla. Sentando así las bases teóricas para una de las posibles Teorías Anarquistas del Arte. / [CAT] La investigació comença amb una anàlisi i cartografiat de el sistema global de l'art en l'actualitat, així com la contextualització històrica de l'avanç i desenvolupament del concepte d'art associat a l'economia. El desenvolupament de l'finançament de les arts i els seus situació estructural és estudiat per poder analitzar el fenomen des de la perspectiva de l'materialisme dialèctic. La importància de l'economia radica que és el motor de l'canvi en la persepción de l'art entre la seva utilitat i un bé sumptuari. Aquesta situació és rellevant per establir un vincle entre l'activitat artística i la seva relació social. Això és el que ens dóna les bases socio-econòmiques estructurals per lligar-ho a la filosofia política anaquista. Estudiem les característiques de la pensada liebrtario des de les dues perspectives, els clàssics anarquistes que dividien el seu pensament entre les quatre branques clàssiques, l'Anarquisme Individualista, l'Anarquisme Comunista, l'anarquisme Sindicalista i el mutualisme. Les quatre vessants de la pensada àcrata contemporani Anarquisme Feminista, Anaquismo Cibernètic, Anarquisme ecologista i el Neozapatismo són estudiats per definir les seves bases estructurals i els canvis a la pensada clàssic anarquista i ens ajudin a resoldre les dinàmiques d'aquests canvis, per traspolarlos a l'estudi i pràctica de les arts. Finalment vam demostrar que les pràctiques artístiques contemporànies posseeixen el mateix espírutu de llibertat que el pensament anarquista, una recerca constant per la novetat no pot donar-se dins dels sistemes reconeguts o interprestados en l'espai-temps que defineix els períodes artístics. Això porta als artistes a rebel·lar de forma natural als patrons existents, no hi haurà res de nou dins del conegut, i la transgressió es fa absolutament necessària. Això comprova la idea incial que la filosofia política anarquista posseeix les bases fonamentals per a una creació artística, ambdues són formes d'aconseguir la llibertat com a forma de responsabilitat i l'ús de la praxi com a forma d'aconseguir-la. Establint així les bases teòriques per a una de les possibles Teories Anarquistes de l'Art. / [EN] This thesis begins with an analysis and mapping of the global art system today. The historical contextualisation of the advancement and development of the concept of art which we associate with the economy. The development of arts financing and its structural situation is studied to analyse the phenomenon from the perspective of dialectical materialism. The importance of the economy is that it is the engine of change in the pursuit of art between its utility and luxury good. This situation is relevant to establish a link between artistic activity and their social relationship. This is what gives us the structural socio-economic bases to link it to the anarchist political philosophy. We study the characteristics of Anarchist thought from two perspectives, the classic anarchists who divided their thinking between the four classical branches, Individualist Anarchism, Communist Anarchism, Syndicalist anarchism and Mutualism. The four strands of contemporary anarchist thought. Feminist Anarchism, Cybernetic Anarchism, Ecological Anarchism and Neozapatism are studied to define their structural bases and changes to classical anarchist thought and help us to resolve the dynamics of such changes, to transfer them to the study and practice of the arts. Finally, we demonstrate that contemporary artistic practices have the same spirit of freedom as anarchist thought; a constant search for the new cannot take place within the systems recognized or interpreted in the space-time that defines artistic periods. This leads artists to naturally rebel against existing patterns, there will be nothing new within the known, and transgression is necessary. This proves the initial idea that anarchist political philosophy has the fundamental bases for artistic creation, both are ways of achieving freedom as a form of responsibility and the use of praxis as a way of achieving it. Thus laying the theoretical foundations for one of the possible Anarchist Theories of Art. / Lugo Martínez, PÁ. (2020). Hacia una teoría libertaria del arte. Propuesta teórica sobre las relaciones y fundamentos de la filosofía política anarquista con las prácticas transgresoras artísticas contemporáneas [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/158594

[ES] Desde finales del s. XX y en estas dos décadas del s. XXI, en el Estado español han proliferado una serie de prácticas y propuestas por parte de artistas, colectivos, teóricas y activistas que comparten un posicionamiento feminista y queer/cuir/kuir. En el transfeminismo confluyen genealogías (las feministas, las LGTBIQ+, las antirracistas y de(s)coloniales) que repiensan de manera crítica y compleja su entorno y su historia desde la disidencia. Su propuesta epistemológica, sus luchas identitarias, su vindicación de derechos, y su amplia producción cultural y política ha activado cambios en el contexto contemporáneo de forma inédita. Nuestra aportación a las redes transfeministas a través de 20 años de trabajo desde el colectivo O.R.G.I.A, nos permite elaborar un relato historiográfico alternativo que da cuenta de la relación entre lo político, lo afectivo y lo visual, y de su vinculación con el contexto, haciendo uso de la autohistoria-teoría para elaborar una memoria estético-política crítica de sus acciones, sus prácticas visuales y culturales, y sus textos. Desde el conocimiento situado y una perspectiva encarnada, se ahonda en el "ajuar frankenstein" de referentes, antecedentes, memorias e imaginarios, que alimentan buena parte de las prácticas artísticas transfeministas y las conectan con sus genealogías diversas. Se reflexiona sobre otras formas autónomas de acceder al conocimiento y de producirlo desde la autogestión (DIY, DIWO, DIT). Se analiza también la relación con las teorías y textos llegados de otros contextos en procesos de traducción de ida y vuelta, para ver la singularidad de los discursos generados en este contexto particular en relación a otros como el anglosajón, el francés o el latinoamericano. Se examinan así mismo aquellas referencias que surgen a partir y sobre las propias prácticas transfeministas, y que toman el pulso de su evolución e impacto en el ámbito de la cultura contemporánea, y en especial desde la llegada de la teoría queer. Los cambios acontecidos en el ámbito del arte y en algunas de sus instituciones permitieron una serie de encuentros en forma de jornadas y seminarios, en los que las relaciones político-afectivas se han ido consolidando. Su relevancia, y los debates generados en cada uno de ellos, han sido puestos en relación con las diversas prácticas visuales y/o performativas desarrolladas por colectivos y artistas transfeministas, organizando una casuística en torno a los principales temas de discusión. / [CA] Des de finals del s. XX i en aquestes dues dècades del s. XXI, en l'Estat espanyol han proliferat una sèrie de pràctiques i propostes per part d'artistes, col·lectius, teòriques i activistes que comparteixen un posicionament feminista i queer/cuir/kuir. En el transfeminisme conflueixen genealogies (les feministes, les LGTBIQ+, les antiracistes i de(s)colonials) que repensen de manera crítica i complexa el seu entorn i la seua història des de la dissidència. La seua proposta epistemològica, les seues lluites identitàries, la seua vindicació de drets, i la seua àmplia producció cultural i política ha activat canvis en el context contemporani de manera inèdita. La nostra aportació a les xarxes transfeministes a través de 20 anys de treball des del col·lectiu O.R.G.I.A, ens permet elaborar un relat historiogràfic alternatiu que dona compte de la relació entre el polític, l'afectiu i el visual, i de la seua vinculació amb el context, fent ús de l'autohistòria-teoria per a elaborar una memòria estètic-política crítica de les seues accions, les seues pràctiques visuals i culturals, i els seus textos. Des del coneixement situat i una perspectiva encarnada, s'aprofundeix en el "aixovar frankenstein" de referents, antecedents, memòries i imaginaris, que alimenten bona part de les pràctiques artístiques transfeministes i les connecten amb les seues genealogies diverses. Es reflexiona sobre altres formes autònomes d'accedir al coneixement i de produir-lo des de l'autogestió (DIY, DIWO, DIT). S'analitza també la relació amb les teories i textos arribats d'altres contextos en processos de traducció d'anada i volta, per a veure la singularitat dels discursos generats en aquest context particular en relació a uns altres com l'anglosaxó, el francés o el llatinoamericà. S'examinen així mateix aquelles referències que sorgeixen a partir i sobre les pròpies pràctiques transfeministes, i que prenen el pols de la seua evolució i impacte en l'àmbit de la cultura contemporània, i especialment des de l'arribada de la teoria queer. Els canvis esdevinguts en l'àmbit de l'art i en algunes de les seues institucions van permetre una sèrie de trobades en forma de jornades i seminaris, en els quals les relacions polític-afectives s'han anat consolidant. La seua rellevància, i els debats generats en cadascun d'ells, han sigut posats en relació amb les diverses pràctiques visuals i/o performatives desenvolupades per col·lectius i artistes transfeministes, organitzant una casuística entorn dels principals temes de discussió. / [EN] From the end of the 20th century and in these two decades of the 21st century, a series of practices and proposals by artists, groups, theoreticians, and activists who share a feminist and queer/cuir/kuir position have proliferated in the Spanish State. Transfeminism brings together genealogies (feminists, LGTBIQ+, anti-racist, and de(s)colonial) that critically and complexly rethink their environment and history from dissidence. His epistemological proposal, his identity struggles, his vindication of rights, and his extensive cultural and political production have activated changes in the contemporary context in an unprecedented way. Our contribution to the transfeminist networks through 20 years of work from the O.R.G.I.A collective, allows us to elaborate an alternative historiographical account that accounts for the relationship between the political, the affective and the visual, and its link with the context, making use of self-history-theory to elaborate a critical aesthetic-political memory of his actions, his visual and cultural practices, and his texts. From situated knowledge and an embodied perspective, it delves into the "Frankenstein trousseau" of references, backgrounds, memories and imaginaries, which feed a good part of transfeminist artistic practices and connect them with their diverse genealogies. It reflects on other autonomous ways of accessing knowledge and producing it from self-management (DIY, DIWO, DIT). The relationship with the theories and texts coming from different contexts in round-trip translation processes is also analyzed, to see the singularity of the discourses generated in this particular context in relation to others such as the Anglo-Saxon, the French or the Latin American. Likewise, those references that arise from and about the transfeminist practices themselves are examined, and that take the pulse of their evolution and impact in the field of contemporary culture, especially since the arrival of queer theory. The changes that have taken place in the field of art and in some of its institutions have allowed a series of meetings in the form of conferences and seminars, in which political-affective relations have been consolidated. Its relevance, and the debates generated in each of them, have been related to the various visual and/or performative practices developed by transfeminist groups and artists, organizing a casuistry around the main topics of discussion. / Higon Cardete, B. (2022). Redes excéntricas. Una memoria estético/política de las prácticas artísticas transfeministas en el estado español [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/189169

[ES] Esta tesis examina la representación de subjetividades lésbicas en el arte español durante la década de los noventa, un período marcado por la consolidación de la democracia y la influencia de la globalización. Este contexto histórico y social propició un auge en la experimentación artística y la expresión de identidades diversas, con un enfoque especial en las perspectivas feministas y queer. Este estudio busca llenar el vacío en la literatura existente respecto a la representación lésbica, explorando las representaciones artísticas que abordan temas en torno al cuerpo, la construcción de identidades y las relaciones múltiples entre sexualidad y género. La investigación contribuye a la reconstrucción de una genealogía de las subjetividades lésbicas en el contexto del Estado español que irrumpe con fuerza durante los años noventa, desde perspectivas teóricas, críticas, históricas y artísticas. Se realiza un análisis de la producción discursiva entre arte y sexualidad, y la influencia internacional de los discursos, teorías y prácticas artísticas que tuvieron repercusión en las artistas de esa década. A través del análisis de cuatro casos de estudio basados en los proyectos de Cecilia Barriga, LSD, Cabello/Carceller y Carmela García, se exploran conceptos como el desarrollo de las tecnologías de la imagen en movimiento, el activismo sexo político, la performatividad y la heterotopía. Estos casos reflejan temas recurrentes entre las artistas de la década de los noventa y proporcionan una visión integral del contexto en el que estas prácticas artísticas se desarrollaron, situándolas dentro del marco cultural más amplio del movimiento lésbico español del siglo XX y su legado en estas décadas del siglo XXI. / [CA] Aquesta tesi examina la representació de subjectivitats lèsbiques en l'art espanyol durant la dècada dels noranta, un període marcat per la consolidació de la democràcia i la influència de la globalització. Aquest context històric i social va propiciar un auge en l'experimentació artística i l'expressió d'identitats diverses, amb un enfocament especial en les perspectives feministes i queer. Aquest estudi busca omplir el buit en la literatura existent respecte a la representació lèsbica, explorant les representacions artístiques que aborden temes entorn del cos, la construcció d'identitats i les relacions múltiples entre sexualitat i gènere. La investigació contribueix a la reconstrucció d'una genealogia de les subjectivitats lèsbiques en el context de l'Estat espanyol que irromp amb força durant els anys noranta, des de perspectives teòriques, crítiques, històriques i artístiques. Es realitza una anàlisi de la producció discursiva entre art i sexualitat, i la influència internacional dels discursos, teories i pràctiques artístiques que van tindre repercussió en les artistes d'eixa dècada. A través de l'anàlisi de quatre casos d'estudi basats en els projectes de Cecilia Barriga, LSD, Cabell/Carceller i Carmela García, s'exploren conceptes com el desenvolupament de les tecnologies de la imatge en moviment, l'activisme sexe polític, la performativitat i la heterotopia. Aquests casos reflecteixen temes recurrents entre les artistes de la dècada dels noranta i proporcionen una visió integral del context en el qual aquestes pràctiques artístiques es van desenvolupar, situant-les dins del marc cultural més ampli del moviment lèsbic espanyol del segle XX i el seu llegat en aquestes dècades del segle XXI. / [EN] This thesis examines the representation of lesbian subjectivities in Spanish art during the nineties, a period marked by the consolidation of democracy and the influence of globalization. This historical and social context fostered a surge in artistic experimentation and the expression of diverse identities, with a special focus on feminist and queer perspectives. This study seeks to fill the gap in the existing literature regarding lesbian representation, exploring artistic representations that address themes around the body, the construction of identities, and the multiple relationships between sexuality and gender. The research contributes to reconstructing a genealogy of lesbian subjectivities in the context of the Spanish State that burst forth strongly during the nineties from theoretical, critical, historical, and artistic perspectives. An analysis is conducted of the discursive production between art and sexuality and the international influence of discourses, theories, and artistic practices that impacted the artists of that decade. Through the analysis of four case studies based on the projects of Cecilia Barriga, LSD, Cabello/Carceller, and Carmela García, concepts such as the development of moving image technologies, sex-political activism, performativity, and heterotopia are explored. These cases reflect recurring themes among artists of the nineties and provide a comprehensive view of the context in which these artistic practices developed, placing them within the broader cultural framework of the Spanish lesbian movement of the 20th century and its legacy in these decades of the 21st century. / Franco Peña, MY. (2024). Genealogías bolleras. Representación lésbica en las artes visuales en la década de los noventa en el Estado español [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/204864

Essa tese discute o potencial das residências artísticas como ambientes de formação, criação e difusão, defendendo a compreensão de sua atuação, como forma ampliada de atender a uma necessidade de repensar os processos de ensino e aprendizagem em artes visuais, na contemporaneidade. Apresenta como objeto de estudo o Programa de residência artística da Fundação Armando Alvares Penteado FAAP, na Cité Internationale des Arts, em Paris e a criação e implantação da Residência Artística FAAP, em São Paulo, e seu respectivo programa de residência artística, para compreendê-los como plataformas atuantes na dimensão desses processos de formação artística. / This thesis discusses the potential of artistic residences as an environment for education, creation and diffusion, as it defends the understanding of their role as an expanded way to cater to the need of rethinking teaching and learning processes in the visual arts in a contemporary context. The object of study presented in this thesis is the artistic residence program of the Fundação Armando Alvares Penteado - FAAP at the Cité Internationale des Arts, in Paris, and the foundation of FAAPs artistic residence in São Paulo, with its respective artistic residence program, holding both these residences as thresholds that work in the scope of artistic education processes.

Essa tese discute o potencial das residências artísticas como ambientes de formação, criação e difusão, defendendo a compreensão de sua atuação, como forma ampliada de atender a uma necessidade de repensar os processos de ensino e aprendizagem em artes visuais, na contemporaneidade. Apresenta como objeto de estudo o Programa de residência artística da Fundação Armando Alvares Penteado FAAP, na Cité Internationale des Arts, em Paris e a criação e implantação da Residência Artística FAAP, em São Paulo, e seu respectivo programa de residência artística, para compreendê-los como plataformas atuantes na dimensão desses processos de formação artística. / This thesis discusses the potential of artistic residences as an environment for education, creation and diffusion, as it defends the understanding of their role as an expanded way to cater to the need of rethinking teaching and learning processes in the visual arts in a contemporary context. The object of study presented in this thesis is the artistic residence program of the Fundação Armando Alvares Penteado - FAAP at the Cité Internationale des Arts, in Paris, and the foundation of FAAPs artistic residence in São Paulo, with its respective artistic residence program, holding both these residences as thresholds that work in the scope of artistic education processes.

Notre étude veut apporter des précisions historiques sur la scène artistique des années 1990 à partir d’un travail de critique d’art. Nous interrogeant sur la place de ce type d’écriture dans un contexte qui médiatise largement une crise de l’art contemporain dans l’espace public, nous examinons comment la remise en question de la modernité est propice à la création de trois nouvelles revues Documents sur l’art contemporain, Blocnotes et Purple Prose. La recherche nous porte à examiner les structures existantes dans lesquelles évoluent les différents acteurs du monde de l’art qui vont accueillir une nouvelle génération de critiques et d’artistes, - des centres d’art mais aussi de nouvelles galeries d’art symptomatiques d’un héritage culturel de décentralisation. Nous dégageons la spécificité de Blocnotes : le rejet des années 1980 et les repères historiques conceptuels des années 1960-1970, les rapports de l’art et du féminisme, la collaboration centrale des artistes, la réflexion sur l’exposition, l’objet fini, l’in situ et l’installation, le cinéma comme modèle. Loin d’une vision univoque de la décennie, nous redéployons des pratiques artistiques et leurs enjeux en nous plongeant dans les textes des nombreux contributeurs de Blocnotes tout en prolongeant par des entretiens des échanges entre critiques et artistes. / The study we are developing here wants to provide historical precisions about 90's artistic scene from an art critic's point of view. By questioning ourselves about the place of this type of writing in a context which widely mediates a contemporary art crisis in the public space, we would like to analyze how the questioning of modernity will be propitious for the creation of three new periodicals : Documents sur l'art contemporain, Blocnotes and Purple Prose. Our research leads us to study the existing structures that will welcome a new generation of critics and artists in which evolve various protagonists working in the field of art – art centers but also new art galleries symptomatic of a decentralized cultural heritage. We particularly enhance the specificities of Blocnotes : the rejection of the 80's and historico-conceptual markers of 60's and 70's, the relationships between art and feminism, the central collaboration of artists, the reflection about exhibition, finished object, the in situ and the installation, the cinema as a model.Remaining far off an unequivocal vision of the decade, we redeploy artistic practices and their issues by plunging ourselves in the texts of Blocnotes' numerous contributors while extending by interviews and exchanges between critics and artists.

[ES] En esta tesis doctoral se analizan y estudian la relevancia y significación de diferentes trabajos y proyectos de artistas contemporáneos en torno al álbum de familia y la representación autobiográfica, siguiendo para ello la programación del programa de la Imagen VISIONA, formando esta la estructura de la tesis. Este trabajo parte de un estudio de los orígenes y evolución del álbum de familia desde la invención de la fotografía hasta la actualidad, al mismo tiempo que se analizan los diferentes estudios teóricos y muestras expositivas en torno al álbum de familia. Una vez contextualizado el álbum de familia, la tesis estudia el programa de la Imagen VISONA, las motivaciones y sus orígenes, así como parte de los contenidos de algunas de las diferentes actividades de VISIONA. De esta forma se analizan aspectos como el uso del álbum de familia por artistas contemporáneos, la trascendencia del álbum de familia en la construcción de nuestras identidades individuales y colectivas, o hasta qué punto el uso del álbum de familia y la autobiografía constituyen un tema de trabajo e interés en el arte contemporáneo y que constituye casi un género propio en el arte contemporáneo propio de finales del siglo XX y principios de XXI. / [CA] En aquesta tesi doctoral s'analitzen i estudien la rellevància i significació de diferents treballs i projectes d'artistes contemporanis entorn de l'àlbum de família i la representació autobiogràfica, seguint per a això la programació del programa de la Imatge VISIONA, formant aquesta l'estructura de la tesi. Aquest treball parteix d'un estudi dels orígens i evolució de l'àlbum de família des de la invenció de la fotografia fins a l'actualitat, al mateix temps que s'analitzen els diferents estudis teòrics i mostres expositives entorn de l'àlbum de família. Una vegada contextualitzat l'àlbum de família, la tesi estudia el programa de la Imatge VISONA, les motivacions i els seus orígens, així com part dels continguts d'algunes de les diferents activitats de VISIONA. D'aquesta forma s'analitzen aspectes com l'ús de l'àlbum de família per artistes contemporanis, la transcendència de l'àlbum de família en la construcció de les nostres identitats individuals i col·lectives, o fins a quin punt l'ús de l'àlbum de família i l'autobiografia constitueixen un tema de treball i interés en l'art contemporani i que constitueix quasi un gènere propi en l'art contemporani propi de finals del segle XX i principis de XXI. / [EN] This PhD thesis studies and analyses the relevance and significance of different works and projects by contemporary artists around the family album and autobiographical representation, following the activities of the cultural program VISIONA, forming this the structure of this thesis. This thesis also includes a study of the origins and evolution of the family album from the invention of photography to the present, at the same time that the different theoretical studies and exhibitions around the family album are analysed. Once the family album is contextualized, the thesis studies the cultural program VISONA, the motivations and its origins, as well as part of the contents of some of the different activities at VISIONA. Regarding this, the thesis analyses and studies aspects such as the use of the family album by contemporary artists, the importance of the family album in the construction of our individual and collective identities, or to what extent the use of the family album and autobiography constitute a subject of work and interest in contemporary art and that constitutes almost its own genre in contemporary art typical of the late twentieth and early twenty-first centuries. / Vicente Mullor, PJ. (2021). Otros álbumes. Usos, reúsos y reciclajes del álbum de familia en las prácticas artísticas contemporáneas dentro del programa VISIONA (2012-2016) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/163024