Aquesta tesi pretén: establir quina és la situació real dels Projectes Curriculars de Centre (PCC) a les escoles d'Educació Infantil i Primària de Catalunya; comprovar si el PCC ha estat un instrument de canvi i d'innovació; i configurar propostes per facilitar i redreçar l'elaboració, aplicació i avaluació dels PCC. Per aconseguir aquests propòsits s'ha partit d'una recerca bibliogràfica i documental que ha permès disposar d'un marc teòric de referència. Després, per poder realitzar el coneixement i anàlisi de la realitat hem determinat un marc pràctic a partir del disseny i aplicació d'un treball empíric. Amb la informació obtinguda en el marc teòric i pràctic, hem elaborat unes conclusions i finalment concretat unes propostes d'intervenció en diferents àmbits. El marc teòric s'ha concretat a partir de tres grans apartats. El primer, la reforma educativa i els nous reptes que ha suposat tant pel sistema educatiu com per als propis centres. El segon apartat es refereix al Currículum, al Disseny Curricular i al PCC (hem fet un breu repàs històric, i hem vist algunes fonts, definicions, models i components del Currículum ; hem comentat també les fonts en que es basa el Disseny Curricular català, els seus nivells de concreció i les seves directrius fonamentals; i pel que fa al PCC, hem recollit diferents definicions, determinat quins creiem són els seus components, diferents processos d'elaboració, la normativa que l'acompanya, i alguns recolzaments que el poden facilitar. I el tercer i últim apartat del marc teòric han estat els canvis i les innovacions (els hem conceptualitzat, i hem concretat les seves dimensions, fases, estratègies, el paper que hi juguen els equips directius, i les seves resistències i facilitadors. El marc pràctic ha tingut en compte una metodologia combinada de procediments tan quantitatius com qualitatius (aquests últims contrastats a partir de l'estratègia de la triangulació). El seu disseny i desenvolupament s'ha basat tant en un estudi genèric com en un d'específic. A partir de la creació i difusió d'un propi Instrument d'Avaluació del Projecte Curricular i la seva Elaboració (I.A.P.C.O.) es va recollir una mostra, que considerem representativa, de 109 centres en els quals ens hem basat per determinat l'estudi genèric. A més, es va realitzar un assessorament a 4 escoles pilot, per a que elaboressin, passessin i determinessin els resultats d'un instrument per avaluar el propi projecte curricular, i la seva anàlisi ha constituït el que hem anomenat l'estudi específic. Podem dir que s'ha fet una anàlisi de resultat força extensa i vista sota diferents prismes, a partir tant d'una anàlisi estadística com de veure que ha passat en cadascuna de les 41 variables d'anàlisi que s'han determinat. Una vegada acabat el marc teòric i el pràctic, hem concretat quines són les que considerem les conclusions d'aquesta recerca i les hem dividit en unes de parcials i en una única conclusió general de tota la recerca. Pel que fa a les conclusions parcials destaquem; d'entre moltes i a títol d'exemple; les que fan referència a: que per elaborar el PCC s'ha seguit un model deductiu; només s'han acabat de 2 a 4 àrees del 2n. Nivell de concreció ( menys de la meitat); s'ha dedicat una mitjana setmanal d'1h. a nivell col·lectiu i d'1:30 a 2h. a nivell individual; el professorat s'ha agrupat per cicles, les decisions s'han pres per consens, no s'està massa content amb els suports externs rebuts; s'ha manifestat moltes dificultats de temps; hi ha continguts dels tres tipus i ordenats de més a menys de: conceptuals, actitudinals i procedimentals; es fan poques adaptacions curriculars; els recursos són insuficients i mitjanament adequats; s'ha millorat l'avaluació; encara no s'està aplicant; com a formació es demanen assessoraments de centre; dintre de l'organització general del centre hi ha hagut una gran reestructuració d'ordenació i planificació de reunions; etc. La conclusió general diu que: l'elaboració i aplicació del PCC encara no la podem considerar un instrument de canvi i d'innovació. Està produint canvis en les dimensions intencional, estructural i avaluadora, però encara n'ha de produir més en la pedagògica i en la curricular. Així doncs ens preguntem: era necessari un PCC per aconseguir un canvi més organitzatiu que curricular? Per respondre a aquesta pregunta hem determinat els que considerem alguns dels errors que s'ha comès. També hem considerat quines han estat algunes de les limitacions d'aquesta investigació i hem acabat fent algunes propostes per facilitar i redreçar l'elaboració, aplicació i avaluació dels PCC d'ara en endavant. / Esta tesis pretende: establecer cual es la situación real de los Proyectos Curriculares de Centro (PCC) en las escuelas de Educación Infantil y Primaria de Cataluña; comprobar si el PCC ha sido un instrumento de cambio y de innovación; y configurar propuestas para facilitar y reencaminar la elaboración, aplicación y avaluación de los PCC. Para conseguir estos propósitos se ha partido de una búsqueda bibliográfica y documental que ha permitido disponer de un marco teórico de referencia. Después, para poder realizar el conocimiento y análisis de la realidad hemos determinado un marco práctico a partir del diseño y aplicación de un trabajo empírico. Con la información obtenida en el marco teórico y práctico, hemos elaborado unas conclusiones y finalmente concretado unas propuestas de intervención en diferentes ámbitos. El marco teórico se ha concretado a partir de tres grandes apartados. El primero, la reforma educativa y los nuevos retos que ha supuesto tanto para el sistema educativo como para los propios centros. El segundo apartado se refiere al Currículum, al Diseño Curricular y al PCC (hemos realizado un breve repaso histórico, y hemos visto algunas fuentes, definiciones, modelos y componentes del Currículum ; hemos comentado también las fuentes en que se basa el Diseño Curricular catalán, sus niveles de concreción y sus directrices fundamentales; y por lo que se refiere al PCC, hemos recogido diferentes definiciones, determinado cuáles creemos son sus componentes, diferentes procesos de elaboración, la normativa que le acompaña, y algunos apoyos que el pueden facilitar. I el tercer y último apartado del marco teórico han sido los cambios y las innovaciones (lo hemos conceptualizado, y hemos concretado sus dimensiones, fases, estrategias, el papel que juegan los equipos directivos, y sus resistencias y facilitadores. El marco práctico ha tenido en cuenta una metodología combinada de procedimientos tanto cuantitativos como cualitativos (éstos últimos contrastados a partir de la estrategia de la triangulación). Su diseño y desarrollo se ha basado tanto en un estudio genérico como en uno de específico. A partir de la creación y difusión de un propio Instrumento de Evaluación del Proyecto Curricular y su Elaboración (I.A.P.C.O.) se recogió una muestra, que consideramos representativa, de 109 centros en los que nos hemos basado para determinar el estudio genérico. Además, se realizó un asesoramiento a 4 escuelas piloto, para que elaborasen, pasaran y determinasen los resultados de un instrumento para avaluar el propio proyecto curricular, y su análisis ha constituido el que hemos llamado el estudio específico. Podemos decir que se ha hecho un análisis de resultados bastante extenso y vista desde diferentes prismas, a partir tanto de un análisis estadístico como de ver que ha pasado en cada una de las 41 variables de análisis que se han determinado. Una vez acabado el marco teórico y el práctico, hemos concretado cuáles son las que consideramos las conclusiones de esta investigación y las hemos dividido en unas de parciales y en una única conclusión general de tota la investigación. Por lo que se refiere a las conclusiones parciales destacamos; de entre muchas y a título de ejemplo; las que se refieren a: que para elaborar el PCC se ha seguido un modelo deductivo; solamente se han acabado de 2 a 4 áreas del 2o nivel de concreción ( menos de la mitad); se ha dedicado una media semanal de 1h. a nivel colectivo y de 1:30 a 2h. a nivel individual; el profesorado se ha agrupado por ciclos, las decisiones se han tomado por consenso, no se está demasiado contento con los soportes externos recibidos; se han manifestado muchas dificultades de tiempo; hay contenidos de los tres tipos y ordenados de más a menos de: conceptuales, actitudinales y procedimentales; se hacen pocas adaptaciones curriculares; los recursos son insuficientes y medianamente adecuados; se ha mejorado la evaluación; todavía no se está aplicando; como formación se piden asesoramientos de centro; dentro de la organización general del centre ha habido una gran reestructuración de ordenación y planificación de reuniones; etc. La conclusión general determina que: la elaboración y aplicación del PCC todavía no la podemos considerar un instrumento de cambio y de innovación. Está produciendo cambios en las dimensiones intencional, estructural y avaluadora, pero todavía tiene que producir más en la pedagógica y en la curricular. Por lo que nos preguntamos: era necesario un PCC para conseguir un cambio más organizativo que curricular? Para responder a ésta pregunta hemos determinado los que consideremos algunos de los errores que se ha cometido. También hemos considerado cuáles han sido algunas de las limitaciones de esta investigación y hemos terminado haciendo algunas propuestas para facilitar y reencaminar la elaboración, aplicación y evaluación de los PCC de ahora en adelante. / This Doctoral Thesis will try to establish which is the actual situation of the Curricular Project of the Centres (CPC) in the primary schools of Catalonia; to investigate if the CPC has been a tool of change and innovation; to configure suggestions to facilitate and re-address the elaboration, application and evaluation of the CPC. In order to achieve this objectives it has been performed a documentary and bibliographical research which has provide a theoretical frame of reference. After that, in order to acquire the knowledge and analysis of the reality it has been determined a practical frame from the design and application of an empirical work. With the information included in the theoretical and practical frame, we have elaborate the conclusions and, finally, a proposals of change in several levels have been established. The theoretical frame has been fixed from three central items. First, the educational reform and the new challenges posed both by the educational system and the schools. The second item refers to the Curricula, the Curricula Design and the CPC. A historical review has been done, and several sources, definitions, models and components of the Curricula; we have; the Curricula Design's sources in Catalonia has been commented, together with its concretion levels and its main directives; and, with respect to the CPC, we have selected a great variety of definitions, we have established which are, from our point of view, its components, several process of elaboration, its rules, and ways to facilitate the process. The third and last part of the theoretical frame has been the changes and the innovations (we have conceptualise it and we have clarify its dimensions, phases, strategies, the role of the directive team, and its resistance and facilitators. The practical frame has took into account a combined methodology of procedures, both quantitative and qualitative (these lasts has been verified with the strategy of triangulation). Its design and development is based on both a generic study and a specific one. From the creation and diffusion of a own tool of Evaluation of the Curricular Project and its Elaboration (E.C.P.E.) a representative sample was provided by 109 schools, which was used to determine the generic study. Furthermore, the elaboration, application and results analysis of a tool to evaluate its own curricular project for 4 schools was also advised. This process has been call the specific study. A quite extensive and broadly tested analysis of the results has been performed both from an statistical point of view as from the review of the 41 variables used in the study. Once the theoretical and practical frame has been finished, we have established the conclusions of our research, which have been divided in a partial ones and in a unique general conclusion of the research. With respect to the partial conclusions we would like to point out those stating that: in order to elaborate the CPC, a deductive model has been followed; only between 2 and 4 areas of the 2on level of concretion (less than a half of the total) has been finished; it has been devoted 1h on the average in the collective level and 1h30m in the individual level; teachers have been grouped by cycles; the decisions were took by consensus; more external help and time have been needed; the contents were of three different kind (in order of relevance): those addressed to the concepts, those addressed to the behaviour and those addressed to the procedures; the curricula are few adapted; more resources are needed and best adapted; the evaluation has improved; it is not yet being applied; the centres are demanding more advice; the meetings into the centres have been largely re-scheduled and re-structured. The general conclusion is that: the elaboration and application of the CPC can not be considered yet a tool of change and innovation. Its is the motivation of changes in the spheres of the intentions the structure and the evaluation, but it must produce still more changes in the pedagogical and the curricular. Moreover, we can ask ourselves; it was necessary a CPC to achieve a change mainly in the organisation and less in the curricula? In order to answer this question we have determined several of the existing mistakes. We have also considered which has been the limitations of this research and we have ended with several proposals to facilitate and re-orient the elaboration, application and evaluation of the CPC in the future.

El PDQ-4+ (Personality Diagnostic Questionnaire-4+; Hyler, 1994) és un qüestionari d'autoinforme que diagnostica els 10 trastorns de la personalitat i els 2 de l'apèndix del DSM-IV. Els seus 99 ítems en un format de resposta de V/F són una traducció directa dels criteris diagnòstics dels TP de l'eix II. Inclou dues escales de control de respostes, anomenades Conformitat social i Infreqüència. A diferència dels seus predecessors, el PDQ-4+ disposa de l'escala de Significació clínica, que és una breu entrevista que s'administra després del qüestionari. El seu objectiu és reduir el nombre de falsos positius que tendeix a generar el propi autoinforme, confirmant així els possibles diagnòstics. Versions prèvies de l'instrument han mostrat adequada fiabilitat test-restest, elevada sensibilitat i baixa especificitat. Aquest treball ha tingut com a objectius: 1) la traducció i l'adaptació del PDQ-4+ al castellà; i 2) l'estudi de les seves propietats psicomètriques en una mostra clínica de 437 pacients psiquiàtrics (Estudi 1), i en una mostra no clínica, formada per 684 estudiants (Estudi 2). Per assolir el primer objectiu s'ha procedit a la traducció de l'anglès al castellà del qüestionari i a la aplicació posterior del mètode de retrotraducció (back translation). Per assolir el segon objectiu, s'han analitzat la fiabilitat; l'estructura interna; la validesa concurrent, convergent i discriminant tot contrastant les dades del PDQ-4+ amb les obtingudes amb altres instruments d'avaluació (TCI, EPQ-R, MCMI-II i KSP); s'ha estudiat l'escala de Significació clínica en la primera mostra; i s'han comparat els resultats de les dues mostres.

No description available.

El present treball és una contribució a l'anàlisi de la producció científica en l'àmbit d'estudi de la literatura catalana, així com a l'ús científic que es realitza de tal producció. La primera part està dedicada a establir el marc teòric i els paràmetres en què s'ha de moure la bibliometria en l'àmbit d'humanitats i més concretament, dins de l'àrea de la filologia catalana. La fase d'aplicació pràctica es basa en la recollida de tres tipus de dades de fonts ben diferents. D'una banda, les referències que inclouen les publicacions científiques dins de la subàrea de literatura catalana. En segon terme, referències sobre treballs d'obres i autors literaris catalans que figuren en la base de dades internacional d'art i humanitats Arts and Humanities Citation Index de Thomson Scientific. Finalment, registres de les tesis doctorals i dels membres dels tribunals de lectura sobre literatura catalana segons la base de dades TESEO de dissertacions doctorals d'universitats espanyoles.Aquestes dades, convenientment sistematitzades, serveixen per fer-ne l'estudi bibliomètric i de xarxes socials a partir d'eines matemàtiques escaients; i extreure'n conclusions sobre el tipus de producció que es desenvolupa, l'ús que en fa la comunitat científica i algunes de les relacions que s'estableixen entre els seus membres. / This work is focused on scientific output in Catalan literature as well as its consume into scholar scope. Firsts sections establish a general framework for bibliomètrics analysis in disciplines of humanities and, more specifically, in Catalan literary studies. The experimental phase acquires data from three different sources. First, references included in journals of Catalan literature. Another source are references from "Arts and Humanities Citation Index" about studies of writers and works. Finally, bibliographic records of doctoral dissertations from TESEO data base. These data sets enable to do bibliomètric and social network analysis.

No description available.

Uno de los objetivos fundamentales de la mejora de trigo duro es la obtención devariedades que tengan un gluten fuerte y elástico, satisfactorio para la producción depastas de alta calidad. Para tal fin, una estrategia es la Incorporación de materialgenético de otras especies próximas al trigo duro.En trigo harinero se han dedicado muchos esfuerzos a la obtención de genotipos con latranslocación 1BL/1R5, que se relaciona con mejores características agronómicas, talescomo resistencia a enfermedades y un mayor rendimiento. Debido a ello en el CentroInternacional de Mejoramiento de Maíz y Trigo (CIMMYT) se ha Incorporado latranslocación 1E5L/1R5 al trigo duro. Sin embargo, la Influencia de dicha translocación enesta especie, tanto en sus características agronómicas como en la calidad, es pococonocida. Por ello, el siguiente trabajo se planteó con el objetivo principal de evaluar lasdiferencias que presentan los trigos duros con translocación 1E3L/1RS procedentes delcultivar Altar 04, en algunas características agronómicas, bioquímicas y de calidad.El material vegetal que se utilizó en este trabajo fue obtenido por CIMMYT, evaluándoseocho líneas isogénicas, cuatro de ellas con la translocación cromosómica 1E5L/1RS (1RS) yotras cuatro sin dicha translocación (1EJS), además de incluir el progenitor Altar 04 y alcultivar Vltrón como testigo local.Los ensayos se realizaron en dos ambientes de México 1993-94 (uno con cinco riegos yotro con un riego) y en cuatro ambientes de España durante los ciclos 1994-95 y 1995-96 (Torregrossa 1994-95 y 1995-96, La Tallada 1995-96 y Jerez de la Frontera 1995-96). Además, en el ciclo 1995-96 se realizaron tres ensayos de fertilización nitrogenadacon tres niveles de nitrógeno: Control (50 UNF/ha de N en presiembra + 6>0 UFN/ha enencañado), Fraccionada (5O UFN/ha en presiembra + 30 UFN/ha encañado + 50 UFN/haen antesis) y Baja (5O UFN/ha en presiembra + 3O UFN/ha en encañado).La evaluación agronómica de los materiales sembrados se basó en el rendimiento y suscomponentes. La Influencia de la translocación en la calidad se analizó a partir dedeterminaciones relacionadas con aspectos físicos y físico-químicos del grano, -conanálisis reológicos de las masas, con observaciones sobre la elaboración y cocción delespagueti y con una evaluación de la estructura física del gluten por microscopía debarrido. Por último, se realizó una evaluación bioquímica de las proteínas de reserva delgrano y gluten.Los resultados de la evaluación agronómica Indicaron que el ambiente fue el factordeterminante en la variabilidad de los parámetros medidos, for otra parte, no sedetectaron diferencias claras entre las líneas isogénicas 1RS y 155, ya que, si bienexistieron valores medios significativamente mayores en n° de espigas/m2 y n° de granos/m2en los 1155, el peso de mil granos fue significativamente mayor en los 1RS. Estopudo influir en que se produjera un efecto compensatorio de tal forma que no existierondiferencias significativas en rendimiento de grano entre genotipos 155 y 1RS. Por otraparte, no se encontró una influencia clara de la fertilización nitrogenada en el rendimientoy sus componentes.En las características físicas del grano, aunque en algunos parámetros se encontrarondiferencias significativas entre los genotipos 1E5S y 1RS, las magnitudes fueron pequeñasy variaron significativamente entre los ambientes y tratamientos de fertilizaciónnitrogenada, por lo cual no se encontró una ventaja clara y apreciablemente grande de lapresencia del brazo 1RS en calidad física del grano de trigo duro.En las determinaciones físico-químicas y reológicas realizadas, sólo en Intensidad delcolor amarillo y cantidad de proteínas los 1RS mostraron valores mayores a los genotipos155. En otros, como cantidad e índice de gluten, volumen de sedimentación, propiedadesde mezclado, características alveográficas y textura de masas, los genotipos 1RSmostraron una calidad significativamente inferior en comparación a los genotiposnormales. Resultados similares se obtuvieron en la evaluación fíe la cocción delespaguetti. Además, los niveles de calidad mostrados por los genotipos 1RS fue tal queharía difícil su aprovechamiento en la elaboración de pastas y otros posibles productos.La calidad Inferior de las isolíneas 1RS también se puso de manifiesto en la estructurafísica del gluten, la cual se analizó en un microscopio electrónico de barrido, donde seobservó que el gluten del trigo 155 posee una estructura tridimensional apreciablementemás compacta, cerrada y continua que la estructura de los genotipos 1RS.La calidad inferior de los líneas Isogénlcas con translocación 1E5L/1RS (1RS) se explicó através de los resultados obtenidos en el análisis bioquímico de la proteínas de reserva. Enel fraccionamiento de las proteínas por SDS-PAGE y A-PAGE, mientras las líneasIsogénlcas normales (1BS) mostraron tener las subunldades de proteínas codificadas porel loci Glu-£>3/GI¡-&1, las líneas Isogénlcas 1RS en todo momento carecieron de éstas.Memas, por el fraccionamiento y cuantlflcaclón de las proteínas por RP-HPLC, seencontró que la fracción Glu LMW-6> marcó la principal diferencia cuantitativa entregenotipos 1B5 y 1RS. Como promedio de los valores medios de los ensayos, los genotipos1RS tuvieron 26% de las Glu LMW-& halladas en los genotipos 155.Así pues, con base a los resultados de este trabajo se puede concluir que la calidadinferior de los trigos duros con la translocación 1BL/1R5 fue principalmente determinadapor la carencia de las subunldades Glu LMW-B> codificadas por el locus Glu 03, las cualesrepresentaron un proporción Importante de las proteínas de reserva de los trigos durosnormales estudiados.

Durant els últims anys l'oposició de la població cap a certes activitats industrials ha augmentat considerablement, a causa de que cada dia existeix una major consciència de la població dels impactes produïts per les emissions de contaminants sobre la salut. Entre les activitats que han portat un important rebuig per la societat trobem la incineració de residus sòlids urbans, degut principalment a les seves emissions de policlorodibenzo-p-dioxines (PCDDs) i policlorodibenzofurans (PCDFs), així com de metalls pesants.L'elevada toxicitat d'aquests compostos és la que ens va portar a proposar com a objectiu del present estudi: el desenvolupament d'un model d'avaluació del risc de les emissions de dioxines i furans (per als 17 congèneres tòxics) i metalls pesants d'una planta incineradora de residus sòlids urbans.Per tal de poder assolir aquest objectiu el present estudi ha estat dividit en tres parts: 1) el desenvolupament d'un model multi-compartamental, 2) l'avaluació de l'impacte medi ambiental de les emissions de dioxines i furans i de metalls pesants a les rodalies de la planta incineradora de residus urbans de Montcada i Reixac, mitjançant una monitorització de l'àrea d'estudi, i 3) l'anàlisi de risc degut a les emissions de la planta i als nivells ambientals a l'àrea.Desenvolupament d'un model multi-compartamentalPer tal d'assolir l'objectiu de la primera part, el primer que s'ha portat a terme ha estat un estudi de la dispersió dels contaminants des de la seva sortida per xemeneia per als 17 congèneres tòxics de PCDD/Fs i per a metalls pesants. El següent pas ha estat el desenvolupament d'un model multimedia simple (aire - sòl - vegetació), que descriu el transport i transformacions de PCDD/Fs i metalls pesants als diferents medis. En el model sòl-aire s'han considerat 4 vies d'exposició dels contaminants: deposició particulada seca i humida, deposició de gasos i exposició via arrels, a més a més de les pèrdues per lixiviació, degradació, arrossegament per aigües superficials, volatilització i erosió. Per al model aire-vegetals s'han considerat les mateixes vies d'exposició. D'aquesta manera s'han determinat els nivells de contaminants en sòl i vegetació deguts a les emissions de la planta. Durant el desenvolupament d'aquest model s'ha buscat l'equilibri entre un model el qual pugui predir amb una exactitud raonable la bioacumulació de compostos químics en sòls i plantes, i un model que no requereixi una extensiva caracterització i un gran número de dades físico-químiques.Monitorització de l'àreaLa segona part de l'estudi ha estat l'avaluació de l'impacte ambiental de les emissions de dioxines i furans i de metalls pesants a les rodalies de la planta incineradora de residus urbans de Montcada i Reixac. Per tal de poder assolir aquest objectiu, s'ha portat a terme la monitorització de l'àrea d'estudi, on s'han determinat els nivells de dioxines, furans i metalls pesants en 24 mostres de sòls i vegetació durant tres anys consecutius (1996, 1997, 1998). D'aquesta manera s'ha realitzat una avaluació espacial i temporal dels nivells de contaminants. Per altra banda, al 1999 la planta d'incineració de Montcada i Reixac va portar a terme unes millores medi ambientals en la seva instal·lació. D'aquesta manera les emissions de dioxines i furans i metalls pesants entre d'altres es van veure reduïdes considerablement. Per aquesta raó, al 2000 es va a tornar a portar a terme una altra monitorització de les emissions de la planta, per tal de determinar de quina manera la disminució en les emissions afectaria els nivells medi ambientals. Anàlisi de riscFinalment, s'ha quantificat el risc per la població degut a les emissions de PCDD/Fs i metalls pesants. El risc avalua la probabilitat de que un efecte advers sobre la salut pugui ocorre després de l'exposició a una dosi determinada d'una substància definida. L'avaluació del risc realitzada ha estat la deguda a l'exposició a contaminants com a combinació de les cinc vies següents: inhalació de partícules, inhalació d'aire, ingesta de sòls i vegetals conreats a l'àrea d'estudi, i absorció dèrmica. Els individus d'una població poden ser descrits per un número de diferents escenaris d'exposició, ja que poden ocorre diferents nivells de risc dins d'una població. Així, per tal d'avaluar la variabilitat i la incertesa del risc s'ha portat a terme una anàlisi de Monte Carlo.

Tesi: Human health risk assessment of exposure to environmental pollutants in the chemical/petrochemical industrial area of Tarragona (Catalonia, Spain).Autor: Martí NadalResum:Un dels complexos químics/ petroquímics més importants del sud d'Europa està ubicat a Tarragona. En els darrers anys, ha augmentat la preocupació pública envers els possibles efectes adversos que el complex industrial podria tenir per a la salut de la població resident a Tarragona. En resposta, el 2002 s'inicià un estudi per tal de determinar els nivells de diversos contaminants a l'àrea. En concret, es van recollir mostres de sòls i vegetació (bledes silvestres) en diversos punts dels Polígons Nord i Sud, així com del centre urbà de Tarragona i diversos barris residencials. Finalment, es van prendre mostres fora de l'àrea d'influència directa de les indústries (controls). En totes les mostres, es van determinar les concentracions d'arsènic (As), cadmi (Cd), crom (Cr), mercuri (Hg), manganès (Mn), plom (Pb) i vanadi (V). Per altra banda, també s'hi analitzaren els nivells de policlorodibenzo-p-dioxines i furans (PCDD/Fs), bifenils policlorats (PCBs), naftalens policlorats (PCNs) i hidrocarburs aromàtics policíclics (PAHs). Els sòls recollits en el complex químic i les àrees urbana/residencial presentaren les concentracions més elevades per a tots els contaminants analitzats. La diferència respecte a les zones petroquímica i no contaminada fou significativa pel Cr, el V, els PCDD/Fs i els PCBs. No obstant, els nivells de tots els contaminants en sòl foren clarament menors a les concentracions màximes permeses en les legislació. Quant a les bledes, no es van trobar diferències significatives per a cap dels contaminants, llevat del V. En conseqüència, es podria considerar que Tarragona presenta un cert grau de contaminació per part d'aquest metall.L'aplicació del mapa auto-organitzatiu de Kohonen (SOM) i l'anàlisi de components principals (PCA) permeté la identificació d'alguns punts del sud-oest del complex químic, i del centre urbà de Tarragona, pels seus alts nivells de contaminació. De fet, la presència d'una planta de producció de clor, així com el règim de vents predominant (mestral) i l'altura de les torxes i xemeneies de la refineria (facilitant la dispersió lluny del focus) serien una explicació raonable de les concentracions relativament més elevades de l'àrea química.Les actuals concentracions de metalls pesants no suposen un augment rellevant dels riscos no cancerígens per a la població. No obstant, un cert nombre de casos de càncer podria derivar de la ingesta d'As (a causa dels baixos nivells d'As establerts per l'US EPA) i inhalació de Cr (ja que es va assumir que el Cr6+ era 1/6 del crom total). L'avaluació de riscos de l'exposició a PCDD/Fs es dugué a terme en funció del nivell socioeconòmic de la població. L'exposició directa suposa menys del 2% del total. Globalment, els habitants de les àrees residencials estan més exposats a les PCDD/Fs a causa de la ingesta dietètica. De tota manera, els riscos associats a aquesta exposició són assumibles. Considerant les baixes concentracions de PAHs, es va estudiar la influència de la temperatura i la radiació solar en la fotodegradació de PAHs. S'observà que ambdues variables podrien tenir un efecte sinergètic. Per tal d'estudiar l'estat integral de contaminació a Tarragona, es desenvolupà un Índex de Risc Integral en base al SOM. Així, es va elaborar un ranking dels diversos contaminants en funció de la seva persistència, bioacumulació i toxicitat. Posteriorment, es va dissenyar un mapa del risc de la zona mitjançant la representació espacial de l'Índex amb un Sistema d'Informació Geogràfica.Tot i que el risc per metalls pesants i contaminants orgànics no és significatiu, fóra molt recomanable dur a terme mesures continuades del nivells d'aquests i altres contaminants en les àrees industrials i urbanes de Tarragona. Així mateix, caldria fer un esforç conjunt per tal de reduir els nivells ambientals d'As, Cr i V.Thesis: Human health risk assessment of exposure to environmental pollutants in the chemical/petrochemical industrial area of Tarragona (Catalonia, Spain).Author: Martí NadalSummary:One of the most important chemical/petrochemical complexes in Southern Europe is located in Tarragona (Catalonia, Spain). In recent years, public concern over possible adverse health effects for the population living near the industrial complex has increased. In response, in 2002 we initiated a wide survey to determine the current levels of various pollutants in the area. Specifically, samples of soils and vegetation (wild chards) were collected in several locations of the chemical and petrochemical industrial complex of Tarragona, as well as in Tarragona downtown and some residential suburbs. Finally, a few samples were collected outside the direct influence of the chemical industries (controls). Concentrations of arsenic (As), cadmium (Cd), chromium (Cr), mercury (Hg), manganese (Mn), lead (Pb), and vanadium (V) were determined in those samples. In turn, the levels of polychlorinated dibenzo-p-dioxins and furans (PCDD/Fs), polychlorinated biphenyls (PCBs), polychlorinated naphthalenes (PCNs), as well as polycyclic aromatic hydrocarbons (PAHs) were also determined in the same samples.Soils collected near the chemical complex and in urban/residential areas showed the highest concentrations for all the chemicals analyzed. The difference with respect to the petrochemical and unpolluted areas was significant for Cr, V, PCDD/Fs and PCBs. However, the levels of all pollutants in soil were clearly lower than the maximum allowed concentrations established by the legislation. With regard to chard samples, no significant differences were observed for any of the pollutants, excepting V. Consequently, it can be considered that Tarragona is impacted by some degree of pollution by this metal. The application of Kohonen's Self-Organizing Map (SOM) and Principal Component Analysis (PCA) allowed to identify some sampling locations in the south-western corner of the chemical area, and in Tarragona downtown, due to relatively high levels of pollution. In fact, the presence of a chlor-alkali plant, as well as the predominant wind regime (from North) and the height of stacks and torches of the oil refinery (making easier the dispersion far away these sources), would be a reasonable explanation why higher concentrations were found in the chemical area.The current concentrations of heavy metals do not pose relevant non-carcinogenic risks for the population. However, a certain number of cancer cases could derive from As ingestion (due to the low As levels established by US EPA) and Cr inhalation (according to the assumption that Cr+6 is 1/6 of the total chromium). Human health risk assessment of PCDD/F exposure was carried out according to the socioeconomic status of the population. The environmental exposure only means less than 2% of the total exposure. Overall, people of residential areas result more exposed to PCDD/Fs. However, non-carcinogenic and carcinogenic risks associated to that exposure would be assumable.Considering the low levels of PAHs, the influence of the temperature and solar radiation on the PAH photodegradation was studied. It was found that both variables might have a synergistic effect over PAH degradation. To study the global state of pollution in the area of Tarragona, a SOM-based Integral Risk Index was developed. Inorganic and organic pollutants were ranked according to different properties of persistence, bioaccumulation, and toxicity. Subsequently, a risk map of the zone was designed as the spatial representation of this Index with a Geographic Information System (GIS). Although the risk by heavy metals and organic pollutants is not notable, continuous measurements of these and other pollutants in the industrial and urban Tarragona are remarkably advisable. Likewise, some efforts should be done to reduce the environmental levels of As, Cr, and V.

L'Ebre, al seu pas pels diversos assentaments localitzats en els 928 km de longitud, va rebent abocaments tant d'origen urbà com industrial i agrícola. Tots ells són transportats pel riu, alguns fins al Delta de l'Ebre. L'objectiu general del present projecte va ser la diagnosi de la situació actual del tram català del riu Ebre i de la comarca del Priorat, mitjançant l'avaluació del risc ambiental per a la població i l'ecosistema. Es van realitzar diverses anàlisis físico-químiques i es va determinar la concentració de varis metalls (Al, As, Ba, Be, Cd, Co, Cr, Cu, Fe, Hg, Mn, Mo, Ni, Pb, Sb, Se, Sn, Tl, V i Zn) en 20 punts del tram català del riu Ebre i en 10 de punts a la comarca del Priorat (rius Siurana, Montsant i Cortiella). L'estudi es va realitzar en diferents matrius del sistema fluvial: aigua superficial, aigua filtrada, sediments superficials de ribera, biota fluvial i sòls superficials de la zona de ribera. Totes les dades es van integrar per tal d'avaluar els efectes potencials de les diferents fonts de contaminació sobre l'ecosistema. Per a l'avaluació del risc ambiental per a la població, es van prendre mostres d'aigua de consum i sòls superficials de les poblacions de ribera potencialment contaminades amb metalls. Es va calcular el risc potencial associat a la ingesta i l'absorció dèrmica de metalls de l'aigua, així com la ingesta, inhalació i absorció dèrmica dels metalls de les partícules de sòls. Les quantitats absolutes de metalls dipositades al Pantà de Flix, a causa de les activitats de la planta de fosfat bicàlcic, van ser elevades i representaven un perill potencial de contaminació de tot el tram de l'Ebre situat aigües avall. En general, tot i que no es va observar una contaminació puntual per metalls en l'aigua fluvial, els sediments i la biota fluvial de l'Ebre, especialment entre el Pantà de Flix i la desembocadura, mostraren una contaminació important per Hg, Cd, Cu, i Pb. No obstant això, els nivells de contaminació van ser, per a alguns metalls, superiors als de Flix. Els nivells en sediments i en biota indicaren que existia un cert escapament de Hg procedent de Flix. Al Priorat, les altes concentracions de Fe, Mn i Pb en sediments i biota del sistema fluvial, eren de tipus puntual i natural, i provenien principalment de l'erosió i arrossegament dels sòls de ribera. Amb els resultats obtinguts en aquest estudi, les concentracions detectades suposarien un cert risc toxicològic per l'ecosistema fluvial del riu Ebre. En general, es va observar que el risc ambiental potencial per a la població, associat als metalls amb efectes no cancerígens, va ser similar en els diferents trams del riu Ebre, tant per a nens com per a adults. Així mateix, l'excés d'As, Fe i Pb podria augmentar els efectes potencials de tipus no cancerigen en la població resident a la conca. La contaminació natural o antropogènica d'As i Cr de les poblacions del tram fluvial del riu Ebre, i de Cd en el cas del Priorat, podria augmentar el nombre de càncers en la població resident. Aquest risc no pot considerar-se com a assumible per part de la població segons els estàndards internacionals. En el present estudi, s'ha treballat sota una hipòtesi de pitjor escenari, que acostuma a portar a una sobrevaloració dels riscos. Per exemple, s'ha partit de la suposició de que tot l'As detectat en sòls i aigua de consum era As inorgànic, i que la relació entre el Cr total analitzat i el Cr (VI) era d'1 a 6. En conseqüència, caldria determinar l'especiació de l'As (orgànic i inorgànic: As(III) i As(V) i del Cr). Amb els resultats de l'especiació, s'hauria de tornar a avaluar el risc i la variabilitat associada a aquest risc que, molt possiblement, serien menors a les presentades aquí.Paraules clau: metalls, avaluació del risc per a la salut, avaluació del risc per a l'ecosistema, riu Ebre. / The Ebro River has traditionally concentrated an important number of industries and an intensive agricultural activity through its course of 928 km. The objective of the present study was the diagnosis of the current situation of the Catalan basin of the Ebro River and the Priorat County, by assessing the health risk for the population and the ecological risk. Diverse physico-chemical analyses were carried out and the concentration of several metals (Al, As, Ba, Be, Cd, Co, Cr, Cu, Fe, Hg, Mn, Mo, Ni, Pb, Sb, Se, Sn, Tl, V and Zn) was determined in 20 sampling points in the Ebro River and 10 points in the Priorat County (Siurana, Montsant and Cortiella Rivers, all of them tributaries of the Ebro River). The study was done considering different matrices of the fluvial system: surface water, filtered water, riparian surface sediments, fluvial algae and riparian surface soils. All the data were integrated in order to evaluate the potential effects of the different sources of pollution on the ecosystem. For the environmental risk assessment for the population, samples of water and superficial soils in towns located in the riparian zone of the Ebro River potentially polluted with metals. The potential human health risk associated to the ingestion and dermal absorption of metals through water, as well as the ingestion, inhalation and dermal absorption of metals through soil particles was also calculated. Because of the activities of the chemical plant which manufactures solvents and chlorinated pesticides, the absolute amounts of metals deposited in the Flix Reservoir were very high, meaning a potential pollution of the Ebro River. In general terms, although a point pollution of metals was not observed in river water, the sediments and fluvial biota of the Ebro, especially between the Flix Reservoir and the the Ebro mouth, showed an important pollution for Hg, Cd, Cu, and Pb. Nevertheless, the pollution levels were, for some metals, even higher to those found in Flix. The concentrations of Hg in sediments and biota indicated that there was a certain leaching of Hg, coming from the Flix Reservoir. In the Priorat County, high levels of Fe, Mn and Pb were found in specific locations. They had a natural origin, coming mainly from the erosion and the dragging of the grounds in the riparian zone. The results obtained in this study showed that the detected concentrations would mean a certain toxicological risk for the fluvial ecosystem. In general terms, it was observed that the potential environmental risk for the population, associated with different metals with non-carcinogenic effects, was similar in the different stretches of the Catalan basin of the Ebro River, for both children and adults. Likewise, the excess of As, Fe and Pb could increase the potential non-carcinogenic effects in the population resident in the basin. The natural or anthropogenic pollution of As and Cr in water and soils collected in towns of the riparian zone of the Ebro River, as well of Cd in samples of the Priorat County, might increase the number of cancers in the resident population. This risk cannot be considered as assumable by the population, according to some international standards. In the present study, an hypothesis of worst-case scenario was considered. This assumption usually leads to an overestimation of risks. For instance, it was supposed that all the As present in soils and water was inorganic As, while the relation between total Cr and Cr (VI) was 1:6. Consequently, it would be necessary to carry out some speciation studies of As and Cr. Once these studies were done, the risk and the associated variability should be evaluated again, and the resulting values would probably be lower than those presented here.Key Words: metals, human health risk assessment, ecological risk assessment, Ebro River

Waste management is one of the main troubles of the current society. Incineration has many advantages in front of other disposal options since the volume of the wastes is reduced, pathogens are eliminated and involves energy recovery. On the other hand, the potential emissions of hazardous substances such as dioxins and furans (PCDD/Fs) and other persistent organic pollutants such as polychlorinated biphenyls (PCBs) and polychlorinated naphthalenes (PCNs) as well as of heavy metals, generate concern on the population living around of the incinerators (syndrome NIMBY - "Not In My BackYard"). The objective of the thesis is the application of different monitoring and data analysis tools in other to assess the heath risks generated by incineration. The work has been divided into 6 Chapters including six articles where different methodologies are used to assess the environmental impact and the heath risks of different incinerators.Chapter I includes a brief introduction about waste incineration and the potential risks associated to its emissions. In Chapter II, soils and herbage are used as long and short term pollution monitors. Two articles are included. In the first article, the impact of an industrial waste incinerator is studied , while in the second one a municipal solid waste incinerator was assessed. In both studies, the results indicated that neither was a relevant source of heavy metals and PCDD/Fs.In Chapter III, the levels of PCDD/Fs, PCBs, PCNs and heavy metals were measured around a municipal waste incinerator. Two articles were included in this area. In the first article, the use of passive samplers (polyurethane foam) was investigated. In the second article, the levels of PCDD/Fs and heavy metals in ambient air around a municipal waste incinerator are presented. The Principal Component Analysis was also used in order to get information about the relationship between samples, pollutants and possible sources. The results indicated a remarkable difference between ambient (inmission) and the incinerator (emission) profiles. These results indicated that the current PCDD/Fs levels are more related to other sources (for example to traffic emissions).In Chapter IV, the impact of an incinerator is studied using biological monitoring (for plant workers). The results indicated a diminishment in the levels of the PCDD/Fs while the concentrations of the other organic compounds studied were similar to those found in the previous studies (including the control). No differences were found between the different workers according to their tasks in the incinerator (plant, administration or laboratory).In Chapter V the propagation of uncertainty and variability in the heath risks assessment was evaluated. A new tool, Fuzzy Latin Hypercube Sampling (FLHS), was used. The case study of the evaluation of the risks produces by the emissions of PCDD/Fs by an incinerator was used. This tool showed superiority above other convention methodologies such as the Monte Carlo Simulation.Finally, in Chapter V the general conclusions are presented. The results of the different studies of the different waste incinerators of Spain showed the effectiveness of the current restrictive legislations around the emissions of PCDD/Fs and metals by incinerators. The results indicated that current incinerator emissions do not involve additional risks for the population living around them. / La gestió dels residus és un dels problemes amb que s'enfronta la societat actual. La incineració té molts avantatges davant d'altres sistemes de disposició de residus, ja que suposa una reducció del volum, la recuperació d'energia i l'eliminació d'agents patògens. Per altra banda, les potencials emissions de substàncies perilloses associades a la incineració, com les dioxines i furans (PCDD/Fs) i d'altres compostos orgànics persistents com els bifenils policlorats (PCBs) o els naftalens policlorats (PCNs), així com de metalls pesants, desperten preocupació a la gent que viu a les rodalies de les incineradores (síndrome NIMBY - "Not In My BackYard"). L'objectiu d'aquesta tesi és l'aplicació de diferents tècniques de monitorització i d'anàlisi de resultats per avaluar els riscos generats per la incineració de residus. El treball s'ha dividit en sis Capítols que inclouen sis articles en els quals que s'avalua l'impacte ambiental i els riscos per la salut derivats de diferents incineradores. a través de diverses metodologies. El Capítol I inclou una breu introducció sobre la incineració de residus i els potencials riscos associats a les seves emissions. Al Capítol II s'utilitzen els sòls i les herbes com a monitors de contaminació ambiental a llarg i curt termini. Aquesta part consta de dos articles. En el primer, es va estudiar l'impacte d'una incineradora de residus industrials, mentre que en el segon es va avaluar una incineradora de residus sòlids urbans. En ambdós casos, els resultats van indicar que les incineradores estudiades no eren una font rellevant de PCDD/Fs i metalls.Al Capítol III es presenten els nivells de PCDD/Fs, PCBs, PCNs i metalls pesants en aire als voltants d'una incineradora de residus sòlids urbans. Es van publicar dos articles en aquesta àrea. En el primer article, es va investigar la utilització captadors passius, en forma de discs de poliuretà (discs PUF), per la mesura dels compostors orgànics persistents COPs. En el segon article, es van presentar els resultats dels nivells en aire de PCDD/Fs i metalls pesants als voltants de la incineradora. També s'utilitzà l'Anàlisi de Components Principals (ACP) com a eina per obtenir informació sobre la relació entre les mostres, els contaminats i les possibles fonts. Els resultats van mostrar una diferència notable entre els perfils de les mostres ambientals i els de la incineradora, indicant que els nivells actuals de PCDD/Fs de la zona estarien més relacionats amb d'altres tipus de fonts (p.ex., el trànsit).Al Capítol IV, s'estudia l'impacte d'una incineradora a partir d'un control biològic dels seus treballadors. Els resultats van indicar una disminució en els nivells de dioxines mentre que per la resta de compostos les concentracions van ser molt similars a l'estudi control. No es van trobar diferències entre les concentracions de compostos orgànics d'acord amb els diferents llocs de treball (planta, laboratori o administració). Els resultats van indicar que els treballadors de la incineradora no estan exposats a PCDD/Fs o altres substàncies orgàniques.Al Capítol V, s'analitza la propagació de la incertesa i la variabilitat associades als diferents paràmetres implicats en l'avaluació de riscos. Per l'anàlisi es va utilitzar una nova aproximació, la Fuzzy Latin Hypercube Sampling (FLHS). Aquest mètode es va aplicar al cas d'estudi del risc produït per les emissions de dioxines i furans (PCDD/Fs) d'una incineradora. El model FHLS va mostrar superioritat davant d'altres mètodes convencionals d'anàlisi de la incertesa com és l'Anàlisi de Monte Carlo. Finalment, al Capítol VI es presenten les conclusions generals. Els estudis realitzats en diverses incineradores espanyoles han demostrat l'efectivitat de la legislació vigent, molt estricta en quant a les emissions de dioxines i furans i de metalls pesants. En cap dels casos, els resultats han indicat que les incineradores estudiades fossin una font rellevant d'aquests contaminats i, per tant un risc addicional per la gent que viu a les rodalies.