En una primera part, la tesi intenta assentar les bases teòriques i metodològiques per a una Antropologia de l'Espai, aprofundint en la relació que s'estableix entre Antropologia, Arquitectura i Societat.S'analitza la relació entre Antropologia i Societat a partir de l'experiència del treball de camp antropològic, en el qual es produeix l'aproximació d'ambdues mitjançant la interpretació. S'analitza la relació entre Societat i Arquitectura a partir del fenomen d'habitar: s'aborda el paper creatiu que desenvolupa l'habitant en l'entorn arquitectònic, així com el reconeixement d'aquesta realitat per part dels arquitectes. I s'analitza la relació entre Antropologia i Arquitectura a partir del concepte d'interdisciplinarietat: es repassen les diferents aproximacions a l'Arquitectura com a objecte d'estudi des de l'Antropologia, i s'aprofundeix en el paper de l'antropòleg com a creador; i es repassen les diferents aproximacions a l'Antropologia com a disciplina des de l'Arquitectura, i s'aprofundeix en la tasca interpretativa de l'arquitecte.Per a una relació entre Antropologia, Arquitectura i Societat, es proposa la creació d'un nou espai comú de comunicació, transcultural i híbrid, d'una realitat compartida en la que cadascuna de les parts assumeixi alhora l'anàlisi, la creació i la pràctica de l'espai. La segona part intenta complementar i exemplificar aquestes reflexions teòriques i metodològiques, a través de l'anàlisi antropològic de l'espai de la Vila Olímpica de Banyoles.S'analitza l'apropiació d'aquest espai per part dels seus habitants com a part d'un procés continuat de creació i re-creació. A partir dels conceptes de tradició i modernitat, habitabilitat, uniformitat i diversitat formal, unitat i separació, i de consciència estètica s'intenta aprofundir en la delimitació espacial del barri i en la seva definició arquitectònica i urbanística. L'entorn paisatgístic és analitzat com un espai que forma part del barri i de l'arquitectura: la Vila Olímpica esdevé el nexe entre arquitectura i natura, complint una doble funció de continuum i límit, de fusió i separació. Però l'apropiació es produeix també a nivell social: l'espai del barri delimita unes relacions socials en el seu interior, i conforma una identitat social pròpia que reforça una voluntat de privacitat. S'analitza també l'apropiació de l'espai interior dels habitatges per part dels habitants a partir de les transformacions que hi han introduït per tal d'equilibrar la relació interior-exterior, públic-privat, pur-impur, gran-petit. La delimitació és l'instrument utilitzat per ordenar l'habitatge física, social i simbòlicament d'acord a uns models sòcio-culturals. L'habitant assumeix la seva capacitat creativa d'adaptació a l'habitatge com a inherent al mateix fet d'habitar.

La presente investigación analiza la influencia del territorio (el barrio) sobre la configuración y desarrollo de los trayectos juveniles -especialmente en las dimensiones formativas, laborales y de ocio-, al mismo tiempo que tiene en cuenta la ciudad y el impacto de las instituciones sociales ubicadas en el barrio. La pregunta de investigación entorno a la cual gira el presente trabajo es si vivir en un barrio desfavorecido influye en el desarrollo personal, laboral y social de los jóvenes (de entre 16 y 24 años) que residen en él; así como la forma en qué influye, y a través de qué mecanismos lo hace. Dicho de otro modo, pretendemos estudiar si el tipo de barrio en el que los jóvenes crecen, está relacionado con que los jóvenes residentes desarrollen trayectorias vitales vulnerables a la exclusión social. Con la intención de comprender el efecto barrio y qué relación mantiene con la vulnerabilidad a la exclusión social juvenil, definimos tres objetivos fundamentales: el primer objetivo supone analizar la influencia del barrio en las condiciones y la calidad de vida de sus residentes, especialmente entre los jóvenes. El segundo objetivo pretende explicar los mecanismos a través de los que operan la influencia que ejercen las instituciones y sus actores (educadores, trabajadores sociales) en la configuración los trayectos juveniles. Y el tercer objetivo es identificar puntos fuertes y débiles de las actuaciones institucionales dirigidas a los jóvenes en estos barrios. Para abordar estos objetivos, hemos desarrollado una metodología variada, la cual combina el análisis cuantitativo –mediante el uso de datos censales y del padrón municipal -, el análisis cualitativo –a partir de la recogida de información (sentimientos, percepciones…) a través de instrumentos cualitativos como de la entrevista semi-estructurada temática y oral, la entrevista estructurada temática y escrita –y, el análisis comparativo entre ciudades (Barcelona y Milán), barrios (Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Comasina y Sant’Ambrogio) y jóvenes. Entre las conclusiones del estudio se destaca: en primer lugar, la heterogeneidad del colectivo joven y la diversidad de trayectos juveniles que éstos desarrollan en cada uno de los cuatro barrios. En segundo lugar, la evidencia de que el efecto barrio en Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Comasina y Sant’Ambrogio no es homogéneo ni determinante para los trayectos vitales de los jóvenes. Sino que éste presenta intensidades y formas diferentes de influencia, en función de las estrategias e interacciones que los jóvenes establecen con las instituciones (en especial, en el ámbito de la educación y uso del tiempo libre). Y en tercer lugar, la vulnerabilidad social que experimentan algunos jóvenes en estos barrios no está tan vinculada al barrio en el que viven, sino a las interacciones que se establecen entre instituciones y jóvenes, y las experiencias derivadas de dicha interacción. Entre el conjunto de experiencias, tienen un peso muy importante en la configuración de los trayectos juveniles las vivencias en el ámbito de la instrucción y del uso del tiempo libre. Éstas impactan significativamente en la autoestima de los jóvenes y en sus expectativas de futuro. / Aquesta investigació analitza la influència del territori (el barri) sobre la configuració i desenvolupament dels trajectes juvenils- especialment en les dimensions formatives, laborals i d'oci-, alhora que té en compte la ciutat i l'impacte de les institucions socials ubicades al barri. La pregunta d’investigació entorn de la qual gira el present treball és si viure en un barri desfavorit influeix en el desenvolupament personal, laboral i social dels joves¡ (d'entre 16 i 24 anys) que hi resideixen, així com la forma en què influeix, i a través de quins mecanismes ho fa. Dit d’una altra manera, pretenem estudiar si el tipus de barri en què els joves creixen, està relacionat amb què els joves residents desenvolupin trajectòries vitals vulnerables a l'exclusió social. Amb la intenció de comprendre l'efecte barri i quina relació manté amb la vulnerabilitat a l'exclusió social juvenil, definim tres objectius fonamentals: el primer objectiu suposa analitzar la influència del barri en les condicions i la qualitat de vida dels seus residents, especialment entre els joves. El segon objectiu pretén explicar els mecanismes a través dels que operen la influència que exerceixen les institucions i els seus actors (educadors, treballadors socials) en la configuració dels trajectes juvenils. I el tercer objectiu és identificar punts forts i febles de les actuacions institucionals adreçades als joves en aquests barris. Per abordar aquests objectius, hem desenvolupat una metodologia variada, la qual combina l'anàlisi quantitatiu- mitjançant l'ús de dades censals i del padró municipal-, l'anàlisi qualitatiu- a partir del qual s’ha recollit informació com ara sentiments, percepcions..., mitjançant instruments qualitatius com l'entrevista semi-estructurada temàtica i oral, l'entrevista estructurada temàtica i escrita- i, l'anàlisi comparatiu entre ciutats (Barcelona i Milà), barris (Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Comasina i Sant'Ambrogio) i joves. Les conclusions més rellevants d’aquest estudi són: en primer lloc, l'heterogeneïtat del col•lectiu jove i la diversitat de trajectes juvenils que aquests desenvolupen en cada un dels quatre barris. En segon lloc, l'evidència que l'efecte barri a Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Comasina i Sant'Ambrogio no és homogeni ni determinant per als trajectes vitals dels joves. Sinó que aquest presenta intensitats i formes diferents d'influència, en funció de les estratègies i interaccions que els joves estableixen amb les institucions (en especial, amb les institucions de l'àmbit de l'educació en el lleure). I en tercer lloc, la vulnerabilitat social que experimenten alguns joves en aquests barris no està tan vinculada al barri on viuen, sinó a les interaccions que s'estableixen entre institucions i joves, i les experiències derivades d'aquesta interacció. Entre el conjunt d'experiències, tenen un pes molt important en la configuració dels trajectes juvenils les vivències en l'àmbit de la instrucció i de l'ús del temps lliure. Aquestes impacten significativament en l'autoestima dels joves i en les seves expectatives de futur. / This investigation analyses the influence of the territory (the neighbourhood) on the configuration and development of youth trajectories – especially regarding education, work and leisure time-, while taking into consideration the city and the impact of social institutions located in the neighbourhood. Our central research questions are: Does living in a deprived neighbourhood have an impact on the careers, and personal and social development of young people (16 to 24 years old)? How is that influence? Which are the mechanisms at work? In other words, we aim to study if the neighbourhood where young people grow up is related to the development of life trajectories vulnerable to social exclusion. Aiming to understand the neighbourhood effect and the type of relation with vulnerability to social exclusion, three main objectives were defined: First, to analyse the influence of the neighbourhood regarding living conditions and quality of life of the residents, especially young people. Second, to explain the mechanisms used by institutions and their actors (educators, social workers) to impact on the configuration of youth trajectories. And third, to identify weaknesses and strengths of institutional actions designed for young people in these neighbourhoods. To tackle our objectives, we have developed a comprehensive methodology, combining quantitative analysis –combining census data and the municipal registry of inhabitants-, qualitative analysis –gathering information (feelings, perceptions…) through qualitative tools such as thematic semi-structured oral interviews, and thematic structured written interviews- and, comparative analysis between cities (Barcelona and Milan), neighbourhoods (Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Comasina y Sant’Ambrogio), and young people. The conclusions of our research highlight, firstly, the heterogeneity of young people and the diversity of youth trajectories developed in each neighbourhood. Secondly, it became evident that the neighbourhood effect in the sample neighbourhoods is neither homogeneous, nor determinant for youth life paths. In contrast, there are different degrees and types of impact, depending on the strategies and interactions young people establish with the institutions (especially with regard to education and use of leisure time). And, thirdly, social vulnerability experienced by some youth in the sample neighbourhoods is not strictly related to the neighbourhood where they live but, instead, to the interactions established between institutions and young people, and the experiences based on such interaction. Among these experiences, the ones related to education and use of leisure time, play a key role in the configuration of youth trajectories, having a significant impact on the self-esteem and future expectations of young people.

Sa Calatrava Mon Amour és l'anàlisi de la relació entre els plans de reforma urbanística del barri de Sa Calatrava (Palma, Mallorca) i les formes d'acció col·lectiva dels residents d'aquest barri. Aquesta recerca ve articulada per una triple hipòtesi: (a) el principal objectiu dels plans de reforma urbanística és produir oportunitats de plusvàlua (fonamentalment immobiliària); (b) el procés econòmic pel qual s'augmenta el valor econòmic no s'efectua solament a través de processos estrictament econòmics, sinó de processos simbòlics que atorguen nous significats culturals al lloc; (c) existeix una relació directa entre la voluntat dels plans urbanístics de produir plusvàlues i l'erosió de les formes d'acció col·lectiva, procés que a la tesi s'expressa amb el terme despolitització. L'elecció de Sa Calatrava com a unitat d'anàlisi respon precisament a la voluntat de la recerca d'estudiar els efectes de la globalització neoliberal en contextos heurísticament apropiats per a la investigació qualitativa de matriu antropològica. Sa Calatrava complia aquest perfil. Per una banda, les seves reduïdes dimensions (menys de 2000 habitants) permeteren un treball de camp etnogràfic detallat amb residència in situ que s'estengué durant dos anys. Per l'altra banda, a mitjans dels anys 90 l'Ajuntament de Palma emprèn un gir clar i explícit de caràcter neoliberal de les seves polítiques urbanístiques pel qual el principal objectiu d'aquestes ja no és la satisfacció dels interessos dels residents, sinó la creació d'oportunitats de plusvàlua que puguin atreure fluxos globals de persones i capitals. Aquest gir es fa especialment manifest en aquells barris del centre històric que, com Sa Calatrava, eren objecte de reforma urbanística. En aquests barris la gentrificació és el procés central que permet la realització de la plusvàlua, tenint no obstant en compte que el bessó d'aquesta plusvàlua no es troba en la venda d'un immoble, sinó en el procés pel qual els immobles d'una zona de la ciutat han tingut una revalorització major a la dels la resta de la ciutatPer a dur a terme aquesta revalorització, i més enllà de les renovacions de l'entorn construït i de les ajudes directes i indirectes a la inversió, dos factors, profundament relacionats, han estat fonamentals. Per una banda ens trobem amb la posada en joc d'una retòrica sobre el valor cultural i patrimonial del barri oficialment adreçada a atreure turistes, retòrica que suposa una eufemització, i per tant una ocultació i legitimació, de l'augment del valor econòmic. Per altra banda ens trobem amb l'eradicació d'aquells elements que s'associaven amb la degradació i l'estigma del barri. Més enllà de l'expulsió de determinats residents, aquesta eradicació s'ha dut a terme mitjançant la pacificació de l'espai públic i de les activitats que s'hi duien a terme (reunions informals, mercadillos setmanals, etc.). Aquesta erosió de l'espai públic com a espai de comunicació i relació pels residents en favor d'una concepció de l'espai públic com a lloc de gaudi estètic pels visitants és un element central de la tesi. Així, serà en bona mesura aquesta erosió de l'espai públic la responsable que quan els gentrificadors vagin poblant el barri hi hagi un profund desconeixement entre aquests i els antics veïns, una cesura entre els dos grups demogràficament identificables. Això ens du a la qüestió final i central de la despolitització. Amb aquest terme volem agrupar tres processos que juguen un paper central en el procés de producció de Sa Calatrava com un espai idoni per a l'extracció de plusvàlues: (1) la despolitització d'aquelles instàncies polititzades, com les Associacions de Veïns, que són captades pel poder polític i juguen un paper clau en la legitimació i articulació de l'embelliment i la pacificació del barri. (2) L'erosió de les possibilitats que emergeixi una acció col·lectiva hegemònica, el que s'observa en l'erosió de les dimensions relacionals de l'espai públic, la divisió dins el barri i en la substitució de categories com veí o resident (i dels drets instituïts associats a elles) per d'altres com visitant o propietari. 3) Quan aparegui l'acció col·lectiva serà canalitzada de tal manera que emfasitzi el valor de canvi de l'espai i la possible producció de plusvàlua. Aquest darrer punt s'observa molt carament en el fet que a Sa Calatrava aquells grups que arriben a articular-se contra el desenvolupament dels plans urbanístics acaben apel·lant al valor cultural i patrimonial del barri i a la necessitat que aquest (que no oblidem que és un element legitimador del procés neoliberal de regereneració) sigui preservat. La conclusió final que s'extreu de la tesi és doncs que la despolització no és un efecte o un epifenomen de la voluntat de benefici que guia l'urbanisme neoliberal, sinó un element central d'aquest en dos sentits. En primer lloc aquesta despolitització és un requisit per a què l'extracció de plusvàlua es pugui realitzar de manera eficient (p.e. per a què no hi hagi protestes articulades). En segon lloc és en si mateixa un objectiu de l'urbanisme neoliberal, que d'aquesta manera pot ser considerat no només com una eines econòmica sinó com a un mecanisme de control polític i governamentalitat. Aquesta entenem que és una característica aplicable a tot el procés de neoliberalització, de tal manera que podem considerar-lo com una estratègia classista. / "Sa Calatrava mon amour" is the history of 30 years (from 1975 to the present) of collective action in Sa Calatrava (Majorca, Spain), a neighborhood that during the past fifteen years has been subjected to multiple plans of urban regeneration. Sa Calatrava is a very small neighborhood (around 2000 inhabitants) situated in the eastern part of the seafront of the historical center of Palma, the capital city of Majorca, one of the main tourist destinations in the Mediterranean. My doctoral research, based on a two-year fieldwork, deals with the relationship and coherence between the forms of collective action in Sa Calatrava and the plans of urban regeneration, with their aim to increase the real estate values of the area. The central hypothesis of the research is that the process of neo-liberalization is not only an economic process that imposes a discipline of value but also requires the depoliticization of society. Beyond the depoliticization of grassroots movements and groups, this process of depoliticization is grounded on the loss of control of its own space by inhabitants and consequently the substitution of categories like neighbor/resident by others such as user, buyer or visitor and the erosion of the public and relational dimensions of public space. Gentrification is the way by which real estate surpluses are being obtained in the area, but they are produced somewhere else. It is in the production of Sa Calatrava as a valuable setting through the investment in the built environment (façade refurbishing, street renovations, etc.) and through the creation of a culturally valuable narrative based on heritage and history (officially targeted at attracting tourists) where we must find the social production of a space suitable to the needs of the realtors and constructors. For surplus values to be efficiently extracted the neighborhood must be embellished and pacified, an public space loses its role as a space for communication and sociability. Consistently, conflicts among different groups of residents, as well the loss of control of its own space by inhabitants is not a consequence of the gentrification process, but a consequence of the way space has been produced in order to enhance exchange value. KEYWORDS: economic anthropology, urban anthropology, urban studies, Palma, Majorca, gentrification, neoliberalism, depoliticization, eighbours' Associations, entrepreneurial turn, surplus value, social production of space, neighbourhood, Mediterranean, heritage, tourism, commodification, ethnography, social class, governmentality, pacification, embellishement.

Esta investigación analiza las representaciones sociales configuradas en el colectivo docente, referidas a la inmigración y su presencia en los centros de enseñanza, y en el alumnado, sobre su relación con el profesorado y la representación del contexto escolar. El análisis macro y micro confluye bajo un contexto social complejo que abarca desde las representaciones que aparecen en la prensa escrita hasta las que acontecen en los propios docentes y el alumnado, en este caso el contexto se refiere a los centros de enseñanza ubicados en el barrio de Son Gotleu (Palma de Mallorca) socialmente vulnerable, estigmatizado y con elevada concentración de población inmigrante extracomunitaria. Un lugar propicio para experimentar con las representaciones mantenidas por unos y otros actores, puestas en práctica en un ambiente enrarecido, por la llegada de nuevos alumnos, que de una u otra forma rompen con las funciones pedagógicas, que se venían realizando hasta el momento.

La tesi ha estat publicada pel Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona dins la Sèrie Monogràfica número 23 amb el títol La colònia grega de Rhode (Roses, Alt Empordà). 643 p. ISBN: 84-393-7334-1 / RESUMEn la primera part de la tesi es revisen els materials arqueològics i els documents de les excavacions antigues al jaciment grec de la Ciutadella de Roses (Alt Empordà). Es fan estudis comparatius i de conjunt amb els resultats proporcionats per les excavacions recents. A partir d'aquí s'obté una periodització del jaciment, des del moment de la fundació de la colònia massaliota de Rhode, al segon quart del segle IV aC, fins a la fi de la ciutat, al 195 aC. Es tracten aspectes de topografia, urbanisme i estudi dels edificis. La segona part analitza les produccions dels tallers ceràmics (vernissos negres, pastes clares, ceràmiques de cuina i altres produccions secundàries). Es fa una nova classificació, un estudi de les formes, de la cronologia i paral·lels. S'estudien les instal·lacions dels tallers, els forns, la seva capacitat, les argiles i les terreres. Es conclou amb una caracterització socioeconòmica i històrica de la ciutat, i dels aspectes històrics relacionats amb les fases de la seva fundació, desenvolupament i fi. / In the first part of this doctoral thesis archaeological materials and documents from old excavations in the Greek site of the Citadel in Roses are revised. Comparative and global investigation is carried out between information provided by old excavations and that coming from the more recent ones. The results help to put forward a site periodisation from the Rhode massaliot colony foundation, during the 4th century up to the ending of the village in 195 BC.Topographic and urban aspects as well as studies of the buildings are presented. The second half of the study analyzes the production of the pottery workshops (black varnishes, light pastes, kitchenware and other secondary productions). A new classification system is presented which is based on both morphological and chronological studies and their territorial similarities. Workshops installation, their ovens, their capacity, clays and claypits are examined.The paper is finished with a description of socioeconomic and historic aspects of the village and the historical traits concerning the foundation phases, their development and final stages.