• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2146
  • 86
  • 46
  • 46
  • 45
  • 45
  • 44
  • 38
  • 10
  • 10
  • 10
  • 7
  • 6
  • 5
  • 4
  • Tagged with
  • 2323
  • 1676
  • 533
  • 431
  • 353
  • 346
  • 338
  • 333
  • 331
  • 320
  • 280
  • 275
  • 269
  • 250
  • 236
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
241

O papel dos contextos nas mudanças por gramaticalização e subjetivização : um estudo diacrônico das construções com 'agora' e 'now' /

Ferrari, Luísa. January 2018 (has links)
Orientador: Sanderleia Roberta Longhin / Banca: Ivo da Costa do Rosário / Banca: Rosane de Andrade Berlinck / Resumo: Neste trabalho, investigamos, em perspectiva longitudinal, trajetórias de mudança similares no português e no inglês, atravessadas pelas construções com agora e pelas construções com now. Originalmente, agora e now atuam como advérbios temporais que estabelecem relações entre o tempo de eventos no mundo e o tempo da enunciação (SCHIFFRIN, 1987; ILARI, 2002). Ao longo da história do português e do inglês, tanto agora como now adquirem significados não temporais, que se distribuem em dois tipos. Em um deles, expressam significados contrastivos e atuam na junção de enunciados; em outro, indicam uma mudança para novos (sub)tópicos discursivos, funcionando como marcadores discursivos (TRAUGOTT; DASHER, 2004). Assumindo que a mudança linguística se processa via contextos específicos, que evocam inferências de novos significados (TRAUGOTT; DASHER, 2004), o objetivo maior do trabalho é elucidar os percursos históricos de mudança de agora e now à luz dos arranjos contextuais que favorecem a emergência dos novos padrões de uso. Para tanto, a pesquisa é conduzida sob viés diacrônico, a partir de textos de tipologia variada produzidos em diferentes períodos do português e do inglês. Entendendo os contextos como a principal via de desenvolvimento das mudanças, assumimos os pressupostos da Teoria da Inferência Convidada (TRAUGOTT; DASHER, 2004), que atribui à pragmática o papel de força motriz da mudança e busca explicar a tendência à subjetivização dos significados. Aliamos o modelo aos... / Abstract: In this paper, we investigate, in a longitudinal perspective, similar paths of change in Portuguese and English. Originally, 'agora' and 'now' work as temporal adverbs that establish a relationship between the time of events in the world and the speaking time (SCHIFFRIN, 1987; ILARI, 2002). Through the history of Portuguese and English, both 'agora' and 'now' acquire non temporal meanings, that are distributed in two types. In one of them, the itens express contrastive meanings and work as conjunctions; in the other one, they indicate a change to new discourse (sub)topics, playing the role of discourse markers (TRAUGOTT; DASHER, 2004). Assuming that linguistic change occurs in specific contexts, that evoke inferences of new meanings (TRAUGOTT; DASHER, 2004), our main purpose is to elucidate the paths of change of 'agora' and 'now' in the light of the contextual clusters that favour the emergence of the new usage patterns. For this purpose, the research is developed in a diachronic perspective, by means of different types of texts produced over different periods of Portuguese and English. Conceiving contexts as the main via to change, we affiliate to the Invited Inferencing Theory of Semantic Change (TRAUGOTT; DASHER, 2004), that conceives pragmatics as the chief driving force in semantic change and attempts to explain the tendency of subjectification of meanings. We combine that model with the theoretical assumptions of Grammaticalization (HOPPER; TRAUGOTT, 2003), that are ... / Mestre
242

Naufragios literarios: colonialismo, poscolonialismo y encuentro entre culturas

Serra, Giorgio 22 March 2012 (has links)
No description available.
243

Gonçalo Cadilhe e a outra face do mundo : viagens sobrepostas

Soares, Maria Dulce de Almeida Pinto January 2009 (has links)
No description available.
244

Saint-Évremond entre França e Inglaterra : uma visão comparatista da comédia Sir Politick Would-Be

Abreu, Carmen da Conceição da Silva Matos January 2005 (has links)
Literatura Comparada Francesa/Inglesa. Saint-Évremond: estudo comparatista da comédia "Sir Politick Would-be" com a comédia "Volpone" de Ben Jonson (séc. XVII)
245

Viagens entre silêncios e conversas : denúncia e resistência em Vidas secas e Conversazione in Sicilia /

Faria, Patricia Aparecida Gonçalves de. January 2019 (has links)
Orientador: Maria Celeste Tommasello Ramos / Banca: Adriana Lins Precioso / Banca: Cátia Inês Negrão Berlini de Andrade / Banca: Leandro Passos / Banca: Lúcia Granja / Resumo: O presente estudo propõe uma análise comparatista das obras Vidas secas (1938), de Graciliano Ramos e Conversazione in Sicilia (1941), de Elio Vittorini, a partir de um olhar interpretativo de como a Literatura pode desempenhar, por meio da viagem, nos respectivos romances, um papel de denúncia e resistência. A ênfase está na análise dos pontos convergentes e divergentes utilizados pelos autores na veiculação de suas narrativas sem, contudo, deixar de verificar a relação temática construída pelos sujeitos e o mundo representados, seja no contexto italiano, seja no brasileiro. Dessa forma, tal relação é marcada pelo costume de vida simples em um local árido e subdesenvolvido, que caracteriza os espaços descritos: o sertão nordestino brasileiro e o sul da península itálica, de modo que seus autores apontam particularidades culturais, econômicas, sociais e políticas que são peculiares aos espaços retratados, mas que podem se tocar apesar da distância geográfica, principalmente no percurso de homens esquecidos e massacrados pelas autoridades dominantes. Para guiar nossas reflexões, baseamo-nos principalmente nos estudos de Candido (1976, 1989, 1992 e 2009), Bosi (1995, 1996, 2002, 2003 e 2013), Carvalhal (2006), Rosenfeld (1985 e 2009), Gagnebin (2006), Panicali (1994), Squarotti (1987) e Facioli (1987), entre outros, com o objetivo de compreender como essas duas vozes, entre as décadas de 1930 e 1940, fizeram soar em seus textos questões com resíduos e rastros homólogos em... / Abstarct: The present study proposes a comparative analysis of Gracialiano Ramos' Vidas secas (1938) and Elio Vittorini's Conversazione in Sicilia (1941), from an interpretative perspective of how Literature, through travel, can play a role of denunciation and resistance. The emphasis is on the analysis of the convergent and divergent points used by the authors in their narratives and the verification of the thematic relationship constructed by the subjects and the world represented, whether in the Italian or in the Brazilian contexts. Thus, this relationship is marked by the simple habit of living in an arid and underdeveloped place that characterizes the spaces described: the Brazilian Northeastern backlands and the south of the Italian peninsula, so that their authors point out cultural, economic, social and political particularities from the spaces portrayed, but which can be approximated in spite of the geographic distance, especially in the path of men forgotten and massacred by the dominant authorities. In order to guide our reflections, we are mainly based on the studies of Candido (1976, 1989, 1992 e 2009), Bosi (1995, 1996, 2002, 2003 e 2013), Carvalhal (2006), Rosenfeld (1985 e 2009), Gagnebin (2006), Panicali (1994), Squarotti (1987) and Facioli (1987), among others, in order to understand how these two voices during the 1930s and 1940s expressed issues with homologous residues and traces in many moments, such as the walk, from Silvestro to and through his native land, and the trip of Fabiano with his family through the sertão, looking for a better place to live. The displacements shown in those travels portray both denunciation and resistance in oppresive societies / Riassunto: Questo studio propone un'analisi comparativa delle opere Vidas secas (1938), di Graciliano Ramos e Conversazione in Sicilia (1941), di Elio Vittorini, che propone uno sguardo interpretativo di come la Letteratura può manifestare, attraverso il viaggio, nei romanzi studiati, un ruolo di denuncia e resistenza. L'enfasi è posta sull'analisi dei punti convergenti e divergenti utilizzati dagli autori nella trasmissione delle loro narrative senza, tuttavia, smettere di controllare la relazione tematica costruita dai soggetti e dal mondo rappresentato, sia nel contesto italiano che nel brasiliano. Così, un tale rapporto è segnato dalla semplice abitudine di vita in un luogo arido e non sviluppato, che caratterizza gli spazi descritti: il secco nordest brasiliano e l'arido sud della penisola italiana, in modo che i loro autori sottolineano particolarità culturali, economiche, sociali e politiche che sono peculiari degli spazi ritratti, ma che sono simile nonostante la distanza geografica, specialmente nella vita degli uomini dimenticati e massacrati dalle autorità dominanti. Per guidare le nostre riflessioni, ci basiamo principalmente sugli studi di Candido (1976, 1989, 1992 e 2009), Bosi (1995, 1996, 2002, 2003 e 2013), Carvalhal (2006), Rosenfeld (1985 e 2009), Gagnebin (2006), Panicali (1994), Squarotti (1987) e Facioli (1987), tra altri studiosi, allo scopo di comprendere come queste due voci, tra gli anni 1930 e 1940, hanno rappresentato nei suoi testi problemi con residui e tracce simili in molti momenti, come il viaggio di Silvestro verso e attraverso la regione in cui è nato e il viaggio di Fabiano con sua famiglia attraverso il sertão brasiliano, alla ricerca di un posto migliore. Dal nostro punto di vista, lo spostamento rappresentato in questi viaggi può rappresentare la denuncia di società oppressive e, allo stesso tempo, simboleggia la resistenza / Doutor
246

Estudo comparado sobre a flexibilidade comportamental das castas de duas espécies de vespas eussociais do gênero Mischocyttarus (Hymenoptera, Vespidae, Mischocyttarini) /

Costa Filho, Vanderlei Conceição. January 2014 (has links)
Orientador: Sulene Noriko Shima / Banca: Fabio Santos do Nascimento / Banca: Edilberto Giannotti / Resumo: As vespas do gênero Mischocyttarus por serem relativamente abundantes e de fácil manipulação e observação, fornecem um ótimo material para o estudo do comportamento social de castas. Duas espécies de Mischocyttarus, M. cerberus styx e M. cassununga foram observadas em condições naturais de campo. Durante as observações, foram realizadas manipulações experimentais a fim de testar o quão significativo seria a retirada de alguns indivíduos de categorias e ranking social diferentes ao longo de seis dias. Os resultados obtidos demonstraram que há diferença significativa no número das atividades de forragem quando se retira os indivíduos da categoria intermediárias de M. cerberus styx, ou seja, aquelas que exibem alguns comportamentos de dominantes e alguns comportamentos de forrageadoras. Por outro lado, não houve diferenças significativas no número de atividades de forragem em nenhuma das manipulações realizadas para M. cassununga. Dessa forma, M. cerberus styx mostrou-se mais susceptível a quebra da hierarquia social e com alta flexibilidade comportamental. Já M. cassununga demonstrou possuir uma hierarquia mais sólida e menos susceptível a alterações externas, e apesar de também possuir flexibilidade comportamental, este é um processo mais demorado do que na outra espécie / Abstract: Wasps of the genus Mischocyttarus being relatively abundant and easy to handle and observe, provide a great material for the study of social behavior of castes. Two species of Mischocyttarus, M. cerberus styx and M. cassununga, were observed under natural field conditions. During the observations, experimental manipulations were carried out to test how it would react to the removal of some individuals to different categories and social ranking over a six-day. The results showed a significant difference on the number of forage activities when removing individuals from the intermediate category of M. cerberus styx, i.e., those that exhibit behavioral characteristics of dominant and foragers. Moreover, no significant differences on the number of forage activities to any of the manipulations performed on M. cassununga were observed. Thus, M. cerberus styx was more susceptible to break the social hierarchy and have high behavioral flexibility. M. cassununga already shown to have a stronger hierarchy, being less susceptible to external changes, and despite also having behavioral flexibility, it takes more time process than in other species / Mestre
247

O amor na música brasileira : um percurso cognitivo sobre frames e valores /

Abib, Joagda Rezende. January 2019 (has links)
Orientador: Antônio Suárez Abreu / Banca: Gabriele Damada / Banca: Aline Pereira de Souza / Banca: Carolina Sperança Criscuolo / Banca: Maria Alves de Toledo Bruns / Resumo: O objetivo desta tese foi realizar uma análise de músicas brasileiras populares, de grande sucesso, desde 1950 até o início do século XXI, para descrever a natureza e as mudanças evidenciadas no discurso amoroso durante esse período. Para isso, ancoramos a letra de cada uma das canções que constituem o corpus desta pesquisa em seu momento histórico e realizamos uma análise cognitiva e funcional (retórica), a partir dos frames do auditório da época. O referencial teórico utilizado foi a Linguística Cognitiva, principalmente o conceito de frames, exposto por Robin Lakoff (2000) em seu livro The language war, em que a autora nos fala do senso comum criado por frames semânticos, o que está ligado intrinsecamente a valores e varia de época para época. Para realizar as análises, nos baseamos também no trabalho de Forsyth (2013), de modo a perceber e explicitar a funcionalidade das figuras retóricas de construção usadas nas letras. Assim, foi possível conseguir uma descrição sobre aspectos sociais e emocionais do relacionamento amoroso e entender como as letras de música refletem o senso comum da época em que foram escritas, o que nos mostrou que alguns aspectos sofrem mudanças ao longo do tempo, enquanto outros permanecem iguais. Pudemos perceber, também, a recorrência do uso de figuras de retórica na construção das letras, o que faz com que haja, por parte do auditório, maior aproximação e identificação com as músicas. / Abstract: The aim of this thesis was to analyse Brazilian popular songs, which had great success, recorded from 1950 to the beginning of century XXI, in order to describe the nature and the changes in the discourse of love along this period. For that, we anchored the lyrics which constitute the corpus of this research in their historical moment and did a cognitive and functional (rethorical) analysis, based on the frames and public of each time. The theoretical framework used in this work was Cognitive Linguistics, mailny the concept of frames, discussed by Robin Lakoff (2000) in her book The language war, in which the author talks about the common sense, created by semantic frames, what is intrinsically linked to values and varies from time to time. In order to carry out the analises, we also used the book The elements of Eloquence, wtitten by Forsyth (2013), to help us realize and make explicit the functionality of rethorical figures This way it was possible to make a description of social and emotional aspects of romantic relationships and understand how lyrics show the common sense of the decade in which they were written, what led us to the finding of some aspects change along time, while others remain the same. It was also possible to realizethe recurrence of rethorical figures in the construction of lyrics, what causes more approximation and identificaton from the auditory. / Doutor
248

Género e identidad en la obra narrativa de Gabriel Miró

Clúa Ginés, Isabel 18 October 2004 (has links)
La idea principal de esta tesis es que la obra narrativa de Gabriel Miró constituye una elaborada tematización de la centralidad de la mirada. En tanto que este es un tema esencial de la cultura finisecular, la obra de Miró es analizada en el contexto de los discursos culturales del fin de siglo. Para demostrar esta hipótesis, el primer capítulo de la tesis se dedica a reconstruir las líneas principales de la cultura fin-de-siècle. Mi descripción del periodo, sin ninguna pretensión de exhaustividad, propone entender la Modernidad como una época de metamorfosis de la mirada, que se inicia con un ocularcentrismo positivo y optimista que deriva hacia una crisis de la percepción y de la subjetividad - lo que yo llamo "ocularcentrismo deceptivo". La mirada moderna, pues, ya no es equivalente a la Verdad ni a la Objetividad y los proyectos estéticos de la Modernidad se basan en esa disociación.Definido el periodo finisecular, el capítulo segundo está destinado a mostrar la relación íntima de la obra de Miró con la cultura del fin de siglo. Para ello me he centrado en los textos teóricos del autor, especialmente "Sigüenza y el mirador azul", que recoge muchas de las propuestas del esteticismo finisecular, combinándolas de manera absolutamente original. He insistido en establecer las relaciones del texto con sus intertextos principales: Ruskin, Pater, Wilde y Guyau, con la intención de romper la imagen de escritor aislado que afecta a Miró.Finalmente, he intentado aplicar este marco teórico al análisis de seis de las novelas del autor. La lectura de los textos corrobora la hipótesis de partida: en efecto, la mirada es uno de los temas de la narrativa mironiana y está inextricablemente ligada a la construcción del género (gender) y la identidad. La conclusión principal de la tesis es que la obra de Gabriel Miró puede entenderse como una lúcida reflexión sobre estos tres elementos fundamentales de la cultura finisecular. / This Thesis argues that the narrative works of Gabriel Miró explore the centrality of the gaze as a literary object. As this is a central theme of fin-de-siècle culture, Miró's work is analyzed in relation with Turn of the Century cultural discourses.In order to prove this hypothesis, the first chapter of the Thesis is dedicated to the reconstruction of the master lines of Turn of the Century culture. My view of the era, without any claims of exhaustiveness, proposes understanding Modernity as a gaze-morphing period. It starts with a positive and optimistic ocularcentrism that evolves later into a deep crisis of perception and subjectivity - what I call deceptive ocularcentrism. The modern gaze is no longer an equivalent of Truth and Objectivity. The modern aesthetic projects are rooted in the exploration of this gap. After this definition of Turn of the Century aesthetics, the second chapter moves on to show the relationship between Miró's work and fin-de-siècle culture. I have focused on Miró's theoretical texts, especially "Sigüenza y el mirador azul". The piece gathers together many of the central issues of Aestheticism, combining them in a personal way. To challenge the view of Miró as an isolated writer, I have read the text side by side with its major intertexts: Ruskin, Pater, Wilde and Guyau. Finally, I have attempted to apply this theoretical frame on six of Miró's novels. The analysis of the texts corroborates my hypothesis: the gaze is one of the major themes of Miró's narrative and it is inextricably entwined with issues of gender and identity. The Thesis' main conclusion is that Miró's work can be read as a deep reflection about this three central pieces of Turn of the Century culture.
249

Las manifestaciones del doble en la narrativa breve española contemporánea

Martín López, Rebeca 07 April 2006 (has links)
El doble literario cuenta con una larga tradición crítica en la que, sin embargo, impera una ambigüedad relativa a la definición, tipología y génesis del motivo. La presente tesis propone una teoría del doble, ajustada a los códigos de la literatura fantástica, y una indagación en sus raíces antropológicas y culturales, seguida de una aproximación estética a los textos clásicos consagrados al motivo, entre cuyos autores están E.T.A. Hoffmann, Edgar Allan Poe, Gérard de Nerval, Dostoievski o Henry James.Asimismo, no existía hasta el momento ningún estudio de conjunto sobre su presencia en el cuento español de los siglos XIX y XX. Como se pone de relieve en esta investigación, la narrativa breve española, desde el Romanticismo hasta nuestros días, ha constituido y constituye un marco excepcional para el desarrollo del motivo; de él se han servido autores tan relevantes como José Zorrilla, Leopoldo Alas "Clarín", Emilia Pardo Bazán, Miguel de Unamuno, Ramón Gómez de la Serna, Alonso Zamora Vicente, José María Merino, Cristina Fernández Cubas o Javier Marías. / The literary double or Doppelgänger has a long critical tradition. However, in this tradition prevails a notable ambiguity concerning its definition, typology and genesis. The present doctoral dissertation offers a theory of the Doppelgänger, within the codes of fantastic literature, and a research of its anthropological and cultural roots, followed by an aesthetic approach to the classical works about the motif (those composed by E.T.A. Hoffmann, Edgar Allan Poe, Gérard de Nerval, Dostoievski or Henry James, among others).This is the first comprehensive study about the double in the Spanish short story of the 19th and 20th centuries. As this research demonstrates, the Spanish contemporary short story, from its romantic productions to the most recent works, provides an exceptional frame to the double's development. The Doppelgänger has been a privileged motif for relevant writers such as José Zorrilla, Leopoldo Alas "Clarín", Emilia Pardo Bazán, Miguel de Unamuno, Ramón Gómez de la Serna, Alonso Zamora Vicente, José María Merino, Cristina Fernández Cubas or Javier Marías.
250

Inducció experimental de tumors de vies urinàries en rates Sprague-Dawley amb 2,2-dioxo-di-n-propilnitrosamina (DOPN). Estudi comparatiu amb l'home

Solé Arqués, Manuel 22 May 1989 (has links)
S'han estudiat les característiques de la inducció de tumors de vies urinàries en rates Sprague-Dawley amb 2,2-dioxo-di-n-propilnitrosamina, un metabòlit intermediari en el procés d'activació de la di-n-propilnitrosamina per beta-oxidació, tot relacionant la incidència de lesions amb la dosi i la durada de l'exposició al carcinògen, el sexe de l'animal, i la localització. Per tal d'establir la utilitat del model experimental, s'ha comparat la morfologia dels tumors i les lesions preneoplàsiques induïdes amb una àmplia sèrie de tumors i lesions associades de vies urinàries en l'home. Igualment, s'ha comparat, per mitjà de tècniques immunohistoquímiques, l'expressió de marcadors estructurals i funcionals en els tumors i les lesions preneoplàsiques del model d'experimentació i en els de la sèrie humana revisada.La 2,2-dioxo-di-n-propilnitrosamina (DOPN) s'ha administrat per via subcutània a tres grups experimentals, cada un d'ells composta per 30 rates Sprague-Dawley (15 mascles i 15 femelles), a dosis setmanals corresponents a 1/5, 1/10 i 1/20 de la dosi letal mitjana (LD(50)=123 mg/Kg per als mascles, 107 mg/Kg per a les femelles). Un quart grup ha estat mantingut com a control, tractat amb CINa.S'han revisat tots els casos de neoplàsies de vies urinàries registrats a l'arxiu de Patologia Quirúrgica del Departament d'Anatomia Patològica de l'Hospital Clínic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, compresos en el periode 1976-1985. La sèrie de tumors de pelvis renal s'ha ampliat fins al 1968, amb un total de 20 tumors d'aquesta localització. S'han valorat separadamente els casos que presentaven diverses biòpsies al llarg del temps de l'estudi, estudiant les característiques de les lesions en relació amb l'evolució posterior.L'estudi immunohistoquímic s'ha realitzat amb la tècnica del complex avidina-biotina-peroxidasa (ABC), fent servir anticossos anti-TPA-B(1), EMA, CEA, i la lectina de l'Ulex Europaeus (UEA-I). L'adminlstració de DOPN a les rates Sprague-Dawley ha induït una elevada proporció de tumors de vies urinàries. La incidència de tumors ha estat superior amb les dosis més altes, en femelles més que en mascles, i en pelvis renal més que en bufeta urinària. En el gru~ experimental tractat amb les dosis més altes (1/5 LD(50)) s'han induït tumors de pelvis renal en el 100% de les femelles i en el 73% dels mascles. Dels 66 tumors induits en total en els tres grups, 65 han estat neoplàsies de cèl.lules transicionals, i l'altre un carcinoma escamós. Han predominat els papil.lomes i carcinomes de baix grau. El 27% dels tumors induïts han estat invasors. La diferenciació escamosa ha estat freqüent en tumors de tots els graus. La freqüència ha estat superior en els carcinomes invasors que en els tumors no invasors. Només s'ha identificat un carcinoma escamós pur sense presència de component transicional, La hiperplàsia ha estat l'alteració més freqüent de l'uroteli no tumoral. S'ha observat en el 94% dels animals amb tumor i en el 51% dels animals sense tumor dels grups experimentals, tant en pelvis renal com en bufeta urinària. Lesions displàsiques i carcinornes "in situ" s'han identificat només en sis animals, i en tots els casos s'associaven a carcinomas invasors de grau II i III.No s'ha observat reacció positiva valorable dels tumors ni de les lesions preneoplàsiques experimentals amb anticossos contra TP, EMA i CEA. la lectina de l 'Ulex Europaeus (UEA-I) ha marcat positivamente la majoria dels tumors experimentals, independentment del seu grau i de la presència o no d'invasió, però no ha marcat l'uroteli normal ni tampoc les cèl.lules endotelials ni els eritròcits.En la sèrie de 627 tumors humans de vies urinàries revisats, el 95,7% dels tumors eren localitzats a la bufeta urinària, el 2,2% a l'urèter i el 2,1% a la pelvis renal. Més del 50% dels tumors de pelvis renal han aparegut aïlladament, sense associar-se ni sincrònicament ni metacrònicament a tumors d'altres segments de la via urinària. El 98,7% dels tumors humans revisats han estat neoplàsies de cèl.lules transicionals, i el 1,3% restant carcinomas escamosos. Entre els tumors transicionals, el 7,4% eren papil.lomes, el 74% carcinomes papil.lars, i el 17,8% carcinomes no papil.lars. La diferenciació adenocarcinomatosa ha estat més freqüent que la diferenciació escamosa en els carcinomes transicionaIs humans. Totes dues s'associen sempre amb carcinomes invasors, preferentment d'alt grau, la hiperplàsia de I 'uroteli no tumoral s 'ha trobat associada a la majoria de tumors transicionaIs de baix grau. La majoria dels carcinomes de grau II han presentat displàsia urotelial associada. El carcinoma "in situ" és la lesió que s'ha associat amb més freqüència als carcinomes de grau III.Tant l'antígen polipeptídic tissular (TPA) com l'antígen de membrana epitelial (EMA) són positius en la majoria de tumors i lesions preneoplàsiques humanes, sense que permetin detectar diferents patrons de positivitat en relació amb les característiques del tumor ni amb l'evolució posterior de cada cas. La presència de CEA ha estat inconstant tant en els tumors com en l'uroteli no tumoral, per bé que s'ha detectat amb freqüència en els tumors d'alt grau. La presència de l'antígen H del sistema ABH dels grups sanguinis, detectat amb l'UEA-I, ha estat més marcada en els carcinomes papil.lars de grau l que amb els de grau II i III. Tots els carcinomes invasors no papil.lars han resultat positius. L'expressió d'aquest antígen tendeix a reduïr-se en l'uroteli normal associat a carcinomes invasors, però no en els casos de tumors no invasors que van desenvolupar posteriorment carcinoma invasor. En les hiperplàsies, la reacció ha estat sempre positiva, i ha estat generalment negativa en les lesions displàsiques.En conclusió, l'administració de DOPN a rates Sprague-Dawley constitueix un model experimental útil per a l'estudi de la carcinogènesi de les vies urinàries, i especialment de la pelvis renal, atès que és capaç d'induir tumors de pelvis renal en una elevada proporción d'animals; igual que succeeix en l'home, la majoria dels tumors de pelvis renal no s'associen amb altres tumors de vies urinàries, igual que en la sèrie humana, més del 98% dels tumors son derivats de l'epiteli transicional; es poden intuir tumors de tots els graus histològics, per bé que la proporció de tumors de baix grau és més alta que en l'home. Tant en aquest model experilnental com en la sèrie humana, la presència d'invasió es correlaciona amb el grau histològic del tumor.En els tumors experimentals, la lectina UEA-I detecta probablement estructures hidrocarbonades diferents dels antígens relacionats amb els grups sanguinis. De la mateixa manera, l'expressió d'estructures no relacionades amb els grups sanguinis explicaria la positivitat dels carcinomes no papil.lars humans per a aquest marcador. Tant en el model experimental com en la sèrie humana, les alteracions proliferatives de l'uroteIi no tumoral reflecteixen, en general, el grau histològic del tumor al qual s'associen. Probablement, aquestes lesions no tenen més valor pronòstic que el mateix grau del tumor, excepte en una petita proporció de carcinomes de baix grau amb alteracions displàsiques associades, i en els casos en que es detecten lesions displàsiques o carcinoma "in situ" aïllats. / Subcutaneous administration of 2,2-dioxo-di-n-propylnitrosamine (DOPN), an intermediate metabolite in the beta-oxidation pathway of di-n-propylnitrosamine, to three experimental groups of Sprague-Dawley rats, with weekly doses corresponding to 1/5, 1/10 and 1/20 LD(50) (LD(50)=123mg/Kg for males, 107 mg/Kg for females) induced a high rate of urinary tract tumours, with higher incidence with higher doses, in females, and in renal pelvis. 100% of females belonging to the highest dose group developed renal pelvic tumours. In all, 66 tumours were induced, 65 of which were or transitional cell type. Experimental tumours were compared with a series or 627 human urinary tract tumours. A higher rate of low grade tumours was found in the experimental series than in humans. Both in Experimental end human tumours, the presence of invasion correlated well with histological grade. Squamous differenciation was more frequent in experimental tumours. Conversely, adenocarcinomatous differentiation was more frequent than squamous differentiation in human tumours, being found only in one experimental case. Squamous differentiation correlated with invasion both in experimental and human tumours. Proliferative changes in non-tumoral urotheliurn usually reproduced the histological grade of tumours. Dysplasia and carcinoma "in situ" were seldom found in the experimental series, being always related to invasive carcinomes. Experimental tumours did not react with anti-ERA, TPA and CEA antibodies. UEA-I lectin reacted strongly in Experimental tumours, whatever their grade. UCA-l reaction decreased with grade rising in human papillary carcinomas, but was constantly found in non-papillary invasive carcinomas. It is concluded that subcutaneous administration or DOPN to Sprague-Dawley rats provides a useful experimental model for the study of urinary tract carcinogenesis, especially in respect to renal pelvis tumours.

Page generated in 0.0416 seconds