Partiendo de la hipótesis que la salud sexual y la salud reproductiva de las y los adolescentes en Colombia está influenciada de manera muy importante por el sentido común sobre la sexualidad y los significados que de este se elaboran en los espacios de socialización de niñas niños y adolescentes, el objetivo que guía esta tesis es “Describir y comprender la significación social de la sexualidad en adolescentes mujeres y varones entre diez y diez y nueve años de Colombia, especialmente de sectores populares, utilizando para ello una estrategia metodológica que parte de las narrativas de niñas y niños sobre el momento de su curso de vida y el campo de la sexualidad, la reproducción y los significados que esto adquiere en los contextos en que viven y se relacionan. Se utiliza una metodología cualitativa basada en narrativas obtenidas a través de grupos focales y relatos de vida y a través del estudio de caso de embarazo adolescente en menores de quince años también con relatos de vida. Se parte de la idea que el lenguaje de un grupo social representa la acumulación objetiva de vastas cantidades de significados y experiencias de ese grupo y esto es, lo que confiere la representatividad a los hechos interpretados. La perspectiva interpretativa es la fenomenológica partiendo de los trabajos de Berger y Luckman y de Alfred Schütz. La investigación muestra como los significados sobre la sexualidad y la reproducción se comienzan a estructurar tempranamente y están marcados de manera muy importante por el género y la moral sexual hegemónica. La agencia social e institucional en los entornos de la familia, la educación y la salud se constituyen en una empresa moral que regula y controla la sexualidad de las y los adolescentes. En el caso de las adolescentes están inmersas en una sociedad que no las reconoce. La tensión entre autonomía y ejercicio de la sexualidad está inscrita en los intersticios de una sociedad conservadora que no las protege, que no las resarce cuando son vulneradas y que las culpa del ejercicio de su sexualidad, cuando eligen ejercerla y cuando son víctimas de abuso. Este trabajo, permite evidenciar la contradicción en el campo social entre un discurso hegemónico de protección de las adolescentes y una práctica social e institucional cotidiana que utiliza ese mismo discurso para desconocer los derechos sexuales y reproductivos de las adolescentes, redefiniendo su curso de vida a través de la reconfiguración de los “motivos porque” y los “motivos para” de su sexualidad y específicamente del fenómeno del embarazo adolescente. / OBJECTIVE. To describe and understand the meanings that adolescents give to sexuality and how they are created and influence adolescents’ reproductive health and sexual practices and to interpret the motives of pregnancy in girls and the re-signification of their life’s course. METHODOLOGY. In the first phase, the research was conducted in three different regions within Bogotá city. Twenty focus groups were selected and 20 life stories of boys and girls between 10 and 14 years old were transcribed. From inductive and deductive categorization of the transcripts of the oral histories, an interpretative analysis was carried out in order to generate concepts and relations that comprise plausible hypotheses about the meanings that circulate in the adolescents’ symbolic universe. In the second phase, in the cities of Bogota, Cali, Cartagena and Medellin, 18 life stories of adolescents under 15 years old with experience of pregnancy were made during 2012 and 2013. A phenomenological analytical framework was used to reveal the motives and meanings. RESULTS. There are notable differences between the meanings that boys and girls give to sexuality, the ways in which such meanings are created, and the factors that contribute to its configuration. These findings imply dissimilar constructions related with reproductive and sexual health risks. The “because motives” and “in order to motives” of adolescents life course, are redefined by the moral control of families, couples, education and health professionals based on common sense and professional habitus. CONCLUSIONS. The cultural constructions resulting from sexual differences that is, gender suggest the meanings that are given to sexuality in the groups studied and define ways of interacting with the social environment. Girls relate sexuality with reproduction and they experience it as negative. For boys, the possibility of a positive and pleasant experience of sexuality exists, marked by a context that encourages having sexual relations as a way of maintaining manhood. In the real “because motives” it is found that common sense assigns blame and responsibility to teens for their pregnancy. In the educational context there is a device that excludes them and promotes dropouts. In the field of health, human rights abuses are used as a control and punishment mechanism.

El trabajo doctoral que presentamos tiene como objetivo observar y analizar la vida de algunos napolitanos que viven en Barcelona dentro del fenómeno más amplio de circulación de personas en Europa. De hecho, la investigación parte de la hipótesis que los movimientos migratorios y, por tanto, la movilización que de ellos se desprende, se constituye en estrategia para alcanzar una realización de vida personal y profesional que no parece posible construir en el país de origen. Desde un punto de vista metodológico, el objetivo del presente trabajo es desarrollar la técnica de la observación participante visual, un instrumento que enriquece los proyectos de investigación. El lenguaje visual y el textual se integran con la intención de generar una investigación completa y más entretenida con la posibilidad de divulgar los resultados a públicos muy diferentes. / The doctoral work that we sense beforehand has as aim observe and analyze the life of some Neapolitans who live in Barcelona inside the most wide phenomenon of persons' traffic in Europe. In fact, the investigation departs from the hypothesis that the migratory movements and, therefore, the mobilization that with them parts, constitutes in strategy to reach an accomplishment of personal and professional life that does not seem to be possible to construct in the native land. From a methodological point of view, the aim of the present work is develops the technology of the observation visual participant, an instrument that enriches the projects of investigation. The visual language and the textual one join with the intention of generating an investigation complete and more entertained with the possibility of spreading the results to public very different.

En l'ampli context geopolític rodejant dimensions locals així com regionals i internacionals, l'objectiu de la recerca és proporcionar una contribució nova i modesta a l'anàlisi de la dinàmica entre la influència cultural i les relacions culturals a través el Sud del Mediterrai. s'ha intentat fer això centrant-se en l'impacte funamentalment de la influència britànica i francesa en les relacions culturals en quatre ciutats i els seus respectius països, concretament Àlger a Algèria, Beirut al Líban, Casablanca així com Rabat al Morocco i Valletta com a capital cultural de Malta. La recerca se centra a Gran Bretanya i França degut als rols imperials dominants que van tenir en el Mediterrani, aisí com més enllà dela influència que encara exerceixen en temes culturals en base a aquest passat. En termes contemporanis, França i el Regne Unit encara exerceixen una forta influència al litoral Sud del mediterrani. Com la recerca vol il·lustrat, és difícil dintingir entre on comença la influència europea i on finalitza en relació amb relacions culturals locals, producció i expressió. La perseverància d'aquesta influència atravessa tots els nivells de la societat, inclòs el sector de negocis, educació, cultura popular, diseny i hàbits alimentaris. Una observació d'aquesta perseverància ha conduït l'autor a realitzar una valoració de les tendències relacionades, prestant atenció especial a l'expressió cultural creativa. al seu torn, això dóna peu a què sorgeixi la qüestió de per a què estan treballant i què està fallat en les societats implicades. És important remarcar que a l'inici, donat el context ètic de colonialisme, aquesta valoració no petenia ser un judici moral. més aviat, pretenia ser una valoració de com es podien resoldre els defectes.

En el momento actual en una sociedad posmoderna, se constata la pérdida de lo religioso en la sociedad occidental, si el análisis tiene por objeto las religiones tradicionales, pero se da la paradoja del aumento de una espiritualidad difusa, de unos nuevos movimientos religiosos, en los que el individuo fabrica una religión subjetiva, individual, sin normas, es decir, se esta transformando el panorama religioso. En el presente trabajo se demuestra que los menores de 25 años y los mayores de 35 de la Comunidad Autónoma de Murcia tienen casi el mismo índice de religiosidad pero con una concepto de Dios diferente, dándose en los menores un distanciamiento de la religión institucionalizada, inclinándose por un Dios-Energía no personal. También se analiza la autopercepción religiosa de los habitantes de esta Comunidad, las prácticas religiosas y las esotéricas, así como la influencia de las variables sexo y nivel de estudios. / At present in a postmodern society we see the loss of religion in Western society if traditional religions are analysed, but the paradox is an increase in diffuse spirituality and new religious movements in which the individual creates a subjective and individual religion without rules, which means that the religious landscape is being transformed. This paper shows that the people under the age of 25 and over the age of 35 of the Autonomous Region of Murcia have nearly the same index of religiosity but a different concept of God, which in case of the former means a departure from organised religion because their God is a non-personal God-Energy. It also analyses the religious self-perception of the people of this Region, the religious and para-religious practices, and the influence of the sex and educational level on religiosity.

Aquesta recerca té com a objecte d’estudi el règim d’oficialitat lingüística durant la Segona República espanyola al domini territorial meridional de la llengua catalana. Un dels objectius teòrics centrals d'aquesta recerca és la indexació històrica del concepte de llengua oficial a partir de l'anàlisi del conflicte lingüístic al domini català meridional. D'antuvi, se'n pretén resseguir l'origen, el context d'emergència, l'objectiu amb què fou introduït al llenguatge polític català i espanyol i la manera en què fou rebut a l'ordenament jurídic. I, en segon lloc, volem analitzar el significat, abast i aplicació d'aquest concepte a la legislació espanyola i catalana de la Segona República. El capítol introductori voldria aportar una visió sintètica dels conceptes bàsics utilitzats per la sociolingüística teòrica per a explicar els conflictes lingüístics, com també un estat de la qüestió sobre la dinàmica del conflicte des de l'inici del procés de penetració de l'idioma castellà al domini territorial del català, tant des de la perspectiva sociolingüística com des de la sociologia del dret. El capítol primer ressegueix l'origen del concepte de llengua oficial, tant des de la perspectiva sociològica i política. El capítol segon analitza els criteris lingüístics prefigurats pel govern de l'efímera República catalana, els decrets del govern provisional de la República espanyola amb contingut rellevant des del punt de vista sociolingüístic, com també el tractament del règim lingüístic i de les qüestions que, directament o indirecta, hi són connexes al Projecte de l'Estatut de Catalunya aprovat per la Diputació provisional de la Generalitat i plebiscitat en referèndum pel poble masculí de Catalunya i a la Constitució de la República espanyola. El capítol tercer s'ocupa de l'anàlisi de l'Estatut de Catalunya aprovat per les Corts de la República, mentre que el quart es dedica al desenvolupament infraestatutari que dels preceptes amb contingut lingüístic d'aquest Estatut dugué a terme la Generalitat. Finalment, el capítol cinquè tracta els diversos avantprojectes i projectes d'Estatut proposats per al País Valencià i les illes Balears i Pitiüses, cap dels quals atengué estat parlamentari. / The subject of this study is the official linguistic policy in the southern territorial Catalan-language sphere during Spain’s Second Republic. One of the chief theoretical aims of the research is to offer a historic indexation of the concept of official language based on analysis of the linguistic conflict in the southern Catalan-language domain. I shall start by surveying the origins, the context of emergency and aims behind the introduction of Catalan and Spanish language policy, and how this was received in the legal system. Second, I shall analyse the meaning, scope and application of the concept in Spanish and Catalan legislation during the Second Republic. The introductory chapter aims to offer a synthetic overview of the basic concepts used in theoretical sociolinguistics in order to explain linguistic conflicts, and to give an account, from the sociolinguistic perspective and also that of sociology of law, of the dynamics of the conflict from the start of the penetration of the Spanish language into the territorial domain of Catalan. Chapter One goes back to the origins of the concept of official language, from both the sociological and political perspectives. Chapter Two examines the early proposals of linguistic criteria outlined by the short-lived Catalan Republic, the decrees issued by the Provisional Government of the Spanish Republic, with relevant content from the sociolinguistic point of view, and also the treatment of the linguistic regime and of questions directly or indirectly linked with the Draft of the Statute of Catalonia, which was approved by the provisional Provincial Council of the Generalitat (Catalan Government), by plebiscite in the form of a referendum conducted among the male population of Catalonia, and in the Constitution of the Spanish Republic. Chapter Three analyses the Statute of Catalonia approved by the Constituent Cortes (Parliament) of the Republic, while Chapter Four discusses the sub-statute development of the precepts and linguistic content of the Statute drafted by the Generalitat. Finally, Chapter Five describes the different Statute drafts and projects proposed for the Valencia region and the Balearic and Pityusic Islands, none of which ever came to be debated in parliament.

Aquesta tesi té per objectiu analitzar els canvis en les tries lingüístiques dels preadolescents mataronins en la transició a l’educació secundària. L’adolescència és una etapa vital marcada per constants transformacions i transicions a tots nivells on els preadolescents es redefineixen, canvien i es transformen constantment. Malgrat les transformacions constants aquests adolescents se socialitzen lingüísticament en un entorn concret (Schieffelin i Ochs 1986; Garrett i Baquedano-López 2002), assumint unes normes d’ús (Vila 2012) i uns habitus determinats (Bourdieu 1985). I és durant aquest procés quan adquireixen uns repertoris lingüístics i comunicatius concrets a través dels diferents camps socials –institucions escolars, mitjans de comunicació, xarxes socials, família– on estan immersos. Els objectius principals d'aquesta recerca són tres: en primer lloc es pretén examinar els canvis lingüístics de la població escolar que es produeixen en el Temps 1 (6è P) i el Temps 2 (1r ESO). En segon lloc, analitzar els canvis en les trajectòries individuals: els canvis intraindividuals. I finalment, dibuixar els perfils sociolingüístics dels canvis en els usos i les tries lingüístiques, i els lligams d’aquests amb els factors sociodemogràfics i sociolingüístics que els acompanyen. El projecte està concebut de manera longitudinal, amb dues etapes de recollida de dades. Una primera etapa, en què s’analitza el comportament dels informants en el seu últim any d'ensenyament primari (6è grau) i una segona etapa, un any més tard, amb l’anàlisi dels informants a la fi de 1r de l’Educació Secundària Obligatòria. La base de l'anàlisi és la comparació diacrònica dels indicadors d’usos lingüístics interpersonals (amb la família, amb els amics i amb el professorat) i de tries lingüístiques en el consum mediàtic (elecció de llengua en el consum cultural, mediàtic i d'oci). L'univers d'estudi (N= 888) són els alumnes de Mataró nascuts a l’any 1995 que durant el curs escolar 2006-07 cursaven 6è de primària (11 a 12 anys) i durant el curs escolar 2007-08 cursaven 1r ESO (12 a 13 anys). Les conclusions d'aquesta tesi indiquen que els preadolescents mataronins sociolingüísticament no formen grups hermètics sinó fluids i dinàmics. Les pràctiques lingüístiques dels alumnes mataronins s’inscriuen dins un contínuum social on s’han de seguir les trajectòries individuals per tal d’entendre el procés que estan vivint i els canvis en les seves tries lingüístiques. Podem agrupar els canvis en les tries lingüístiques en dues tendències: d’una banda, hi ha els canvis que es detecten al conjunt de la població escolar, és a dir, que tots els alumnes segueixen la mateixa tendència; i d’altra banda, hi ha els canvis en les tries lingüístiques més vinculats a les trajectòries individuals que només s’han detectat a través de l’estudi panel (canvis intraindividuals). En resum, els adolescents de la societat de la informació, no poden ser categoritzats en grans col•lectius –els que canvien les tries lingüístiques, dels que no–, sinó que les transformacions sociolingüístiques són molt més complexes i heterogènies. Ara bé, podem concloure en termes generals que: d’una banda, hi ha un retrocés del català en favor del castellà, sobretot per l’aprimament dels usos bilingües en català i castellà. D’altra banda, es detecten menys canvis en els usos interpersonals privats –família i amics– que en els formals –professorat– o en el consum cultural i mediàtic. I finalment, hi ha una certa estabilitat general (no hi ha canvis extrems en cap camp social), però sí que es produeixen oscil•lacions generalitzades en les trajectòries individuals. / One of the current challenges confronting bilingual education has to do with pupil’s reluctance to transfer their school-based L2 linguistic knowledge into their wider social domain. Whilst it is clear that bilingual education, in its multiple forms, can and does lead to successful outcomes (Baker 2006), the definition of success is often limited to the sociopolitical climate of the school, area or community and to the patterns of dominance relations between the two languages (Thomas and Roberts 2011). Nowadays, the successful of bilingual education in Catalonia is complex. On one hand, knowledge of Catalan among young people has increased significantly. However, knowledge is not seen translated into an effective growth in the use of Catalan inside and outside the school. Some authors have attempted to explain part of this process by examining the transition from childhood to youth. This thesis investigates the change in language practices that take place during the transition from primary to secondary school. It focuses especially on: identifying the most relevant changes that are produced in the linguistic uses in three domains: home, school and peer-to-peer, and examining the influence of sociodemographic and sociolinguistic environment in the transition and its sociolinguistic impact. The methodology for the study was based on a survey on language competence and use in Catalan and Castilian. The universe of the study is formed by 888 pupils aged between 11 and 13. The basis of the analysis is a panel comparison of indicators. Results show that in the transition from primary to secondary school there is an increase in the use of Castilian in all domains, from home to school. However, the use of Catalan is explained by the characteristics of the individual, the nature of the linguistic interaction and the availability of the language inside and outside the school.

No description available.

Después de más de cien años, ver un filme sigue siendo una de las actividades de ocio más populares de nuestra cultura, y como toda práctica cultural está sujeta a determinaciones sociales, tecnológicas e históricas. Sin embargo, en todo este tiempo aún no tenemos una comprensión suficientemente completa de la experiencia de ver un filme como fenómeno social y cultural. El propósito de esta investigación es describir la complejidad de la experiencia de ver un filme desde la perspectiva del individuo. Para hacer esta tarea, hicimos una investigación dentro de la tradición interpretativa formada por tres estudios basados en las narraciones de un grupo de individuos, donde desarrollamos tres aspectos fundamentales que nos ayudan a comprender mejor la experiencia de ver filmes: como experiencia individual en la sala de cine, como productora de significados en diferentes contextos tecnológicos y como experiencia social que los individuos aprenden a sentir las emociones adecuadas. Adoptamos la perspectiva teórica del interpretativismo, de la cual utilizamos como metodología para nuestra investigación el interaccionismo simbólico (Blumer, 1966), la fenomenología descriptiva (Cohen & Omery 2003; Crotty 1998, Ray 2003) y la fenomenología social elaborada por Denzin (1984), que compagina tres enfoques: el interaccionista, el interpretativo y el fenomenológico. Primero, el marco teórico proporcionado por el interaccionismo simbólico nos ha permitido investigar la experiencia de ver un filme en dos contextos distintos (la sala de cine y el hogar) para conocer el significado que los individuos dan a sus experiencias y comprender cómo se constituye ese significado. En el segundo estudio, usamos la fenomenología descriptiva para describir la esencia de la experiencia en la sala de cine para clarificar nuestro conocimiento sobre el fenómeno desde la perspectiva de quienes han tenido la experiencia. En el tercer estudio, con el marco interpretativo diseñado por Denzin, describimos cómo las emociones se construyen socialmente para poder disfrutar de los filmes. Hicimos 16 entrevistas en profundidad semiestructuradas cara a cara a individuos de diferente edad, sexo y posición social que habitan en el área de Barcelona. Los resultados de nuestro primer estudio, sugieren que la experiencia de ver un filme cuando tiene lugar en la sala de cine es interpretada como una actividad de ocio, mientras que en el hogar es percibida como una actividad recreativa y recuperativa. Esto se debe a las propiedades simbólicas de los espacios que son atribuidas por los individuos, con lo cual la experiencia en la sala de cine y la experiencia en el hogar producen significados distintos. Dicho de otro modo, los significados de la experiencia viendo filmes, como práctica de ocio, dependen y varían según el contexto donde tienen lugar. En el segundo estudio describimos las dimensiones de la experiencia individual en la sala de cine. Encontramos que lo que llaman los individuos como la magia del cine, se crea gracias a que durante la experiencia el individuo percibe que se desconecta de su rutina, se transporta en el tiempo, a través de un viaje emocional que se coproduce con otros individuos y crea significados compartidos. Igualmente, ver un filme en la sala de cine es una experiencia social que es interpretada de acuerdo al contexto sociocultural donde ocurre. Por último, en los resultados del tercer estudio, proporcionamos una estructura fenomenológica sobre cómo tiene lugar la construcción social de las emociones viendo filmes, la cual está constituida por procesos de orden temporal, social e interaccional, donde se aprenden las emociones, se producen las emociones, se coproducen significados y emociones, se comparten emociones y se producen emociones en función de la posición social del individuo. De este modo, el individuo puede responder emocionalmente a los filmes y disfrutar de su experiencia. / For the last century, watching a film became one of the most popular leisure activities in our culture, and as every cultural practice is under the power of social, technological and historical forces. Nevertheless, related research has failed to provide a full understanding of the experience of watching a film as social and cultural phenomenon. The purpose of this research is to describe the complexity of the experience of watching films from the individual’s perspective. To do this task, we did a research framed in the interpretive tradition through three qualitative studies based on the narratives of a group of individuals. We develop three key aspects that help us to understand the experience of watching films: 1) as individual experience in the movie theater; 2) as experience that produces meanings in different technological contexts; and 3) as social experience that individuals learn in order to feel the appropriate emotions. Of the different approaches to interpretativism inquiry, we use as our research methodology symbolic interactionism (Blumer, 1966), descriptive phenomenology (Cohen & Omery 2003, Crotty 1998, Ray 2003) and social phenomenology developed by Denzin (1984), which combines three approaches (the interactionist, interpretive and phenomenological). First, symbolic interactionism has allowed us to investigate the experience of watching a film in two different contexts (the movie theater and home) and study the meaning that individuals give to their experiences in order to understand how this meaning is constructed. In the second study, we use descriptive phenomenology to describe the essence of the experience in the movie theater to clarify our understanding of the phenomenon from the perspective of those who have had the experience. Finally, in the third study, using the interpretive framework designed by Denzin, we describe how emotions are socially constructed to enjoy the films. We did 16 interviews semi-structured face-to-face with individuals of different age, sex and social status, all of them living in the Barcelona area. The results of our first study suggest that the experience of watching a film when it occurs in the movie theater is interpreted as a leisure activity, while at home is perceived as a recuperative activity. Due the symbolic properties of the spaces that are allocated by individuals, the experience in the movie theater and the experience at home produce different meanings. In other words, the meanings of the experience of watching films as leisure practice depend and vary according to the context in which they occur. In the second study, we describe the structural dimensions of individual experience in the movie theater. We find that what individuals called the magic of film, is created during the experience when the individual perceives that is disconnected from their routine, transported in time through an emotional travel, which is co-produced with other individuals and produce shared meanings. Also, watching a film in the movie theater is a social experience that is interpreted according to the sociocultural context in which it occurs. Finally, in the third study we provide a phenomenological structure about the social construction of emotions watching films, which is constituted by temporal, social and interactional processes. According to this phenomenological structure emotions are learned and produced, also individuals co-produce meanings and share emotions, individuals’ emotional response are produced depending on the status of the individual. Thus, the individual may emotionally respond to films and enjoy their experience.

La tesi demostra que les transformacions epistemològiques que van tenir lloc en dos moviments, entre la meitat del s.XVII i a partir del tercer terç del s.XVIII a Europa, no només van canviar el rostre de les estructures del saber sinó que coincideixen amb els canvis en les estructures de legitimació que funden els moderns Estats de dret.De manera que l'estudi de Jürgen Habermas sobre la transformació de la publicitat burgesa es pot inscriure, no només cronològicament sinó també epistemològicament, en aquella transformació del saber. De tal manera que la s'aconseguiria resoldre el problema de la identificació del públic burgès que a l'obra de Habermas havia quedat pendent.La contextualització de la transformació de l'esfera pública burgesa permet identificar el nacionalisme com un complement de caràcter simbòlic que completaria el caràcter racional de l'esfera pública amb valors d'identificació col.lectiva i creences d'unitat (Gemeinsamkeitsglauben).La tercera part de la tesi, doncs, explora les característiques discursives del discurs nacionalista per demostrar tant la plausabilitat d'aquesta complementarietat amb l'esfera pública burgesa per legitimar, en darrera instància, la figura de l'Estat de dret; com la pertinença d'ampliar la noció de mitjans de comunicació en favor de la incorporació de dispositius de difusió habitualment desplaçats de la discussió mediàtica: el teatre, la literatura, la pintura, la música, l'arquitectura, la museística, etc.Al capdavall, al centre de la fotografia, l'aparell del modern Estat de dret es pot identificar com l'artífex i l'orquestrador principal del seu propi aparell de legitimació: l'esfera pública simbòlica que està formada per una esfera normativa de caràcter racional i una altra de simbòlica de caràcter identitari. / This thesis demonstrates that the epistemic transformations that took place in two steps between the mid 17th century and the third 18th century in Europe did not only change the form of the knowledge structures but coincide with the changes in the structures of legitimacy on which the modern States of right are founded.The work of Jürgen Habermas about the transformation of the bourgeois public sphere can thus, be inscribed, not only chronologically but epistemologically too, in such a transformation of knowledge. Therefore, the problem of the identification of the bourgeois public that in the work by Habermas was left open could be, then, solved.The contextualisation of the transformation of the bourgeois public sphere allows the identification of nationalism as a complement with a symbolic character that would complete the rational characteristics of the public sphere with values of collective identification, and beliefs of unity (Gemeinsamkeitsglauben).The third part of the thesis, then, explores the discursive features of the nationalist discourse in order to demonstrate the plausibility of such a complementation with the bourgeois public sphere to legitimate, ultimately, the role of the State of right; with the relevance of broadening the notion of media of communication in favour of the incorporation of devices usually displaced from the media discussion: theatre, literature, painting, music, architecture, museums, etc.At the centre of the picture, finally, the apparatus of the modern State of right can be identified as the cause and articulation of its own apparatus of legitimacy: the symbolic public sphere formed by a normative sphere of rational treats and another symbolic granting cohesion and identity.

La tesi planteja una anàlisi econòmica i financera de qui fa televisió, com i perquè en un període de canvi en el sistema televisiu espanyol, des d'un model de televisió pública monopolitzada per l'estat, a un model televisiu de mercat i propietat privada, un canvi que a Espanya s'ha concretat en la dècada dels noranta. Aquesta anàlisi es desenvolupa en tres nivells: - l'anàlisi econòmica i financera de les empreses de televisió protagonistes d'aquest procés: és a dir, la televisió pública espanyola i les tres televisions privades sorgides de la Llei de Televisió Privada,- l'anàlisi de les relacions entre el desenvolupament del negoci televisiu i el conjunt de la indústria de la comunicació espanyola, - i l'anàlisi de les relacions entre aquest procés de mercantilització de la televisió i de canvis en la indústria de la comunicació amb l'evolució de l'entorn polític, econòmic i social.En la primera part es presenta l'anàlisi econòmica i financera de les televisions, que inclou l'anàlisi de l'estructura de propietat, del cicle econòmic o d'explotació, del cicle financer, i de l'output final la programació televisiva de cadascuna de les empreses, així com l'anàlisi agregada i comparada per al conjunt de les televisions.En aquesta primera part, se situen les dimensions del negoci televisiu en funció del volum de facturació, la inversió en actius i el nombre de treballadors, així com l'estructura del negoci, identificant les fonts d'ingrés, el pes dels diferents costos i l'estructura d'inversió. S'identifiquen i es valora el pes dels diferents actors en el finançament de l'activitat televisiva, agrupant-los segons l'activitat i la procedència. S'identifiquen també les etapes en el procés de mercantilització i industrialització de l'activitat televisiva, així com els diferents models de negoci. Aquests models de negoci es fixen segons l'estructura d'ingrés, les diferents opcions de dimensió i combinació de factors de producció, i la posició que ocupen les empreses en l'entramat dels grups empresarials que tenen al darrera.La televisió forma part d'una indústria complexa, que ha rebut diverses denominacions, des de la indústria informativa als autors que parlen ja d'indústries de l'experiència. En el capítol dedicat a l'anàlisi industrial es presenten algunes consideracions sobre el terme i una primera aproximació a la dimensió del conjunt industrial. Després s'analitza l'entorn competitiu més directe de les televisions, format per la resta de televisions que es poden rebre a Espanya, la premsa escrita, la ràdio i internet, així com els proveïdors de continguts audiovisuals. Aquesta descripció de l'entorn industrial s'organitza en quatre apartats: l'oferta i els competidors, tenint en compte el grau de concentració i internacionalització en cada mitjà; la demanda, en aquest cas, públic i anunciants; els proveïdors, principalment proveïdors de continguts i serveis de producció; i la intervenció de l'estat.L'anàlisi de l'entorn general de l'empresa constitueix el tercer nivell d'anàlisi, que situa l'acció de les televisions i l'evolució de la indústria de la comunicació, en el context econòmic, polític i social en què es desenvolupen. La mercantilització de la televisió se situa així en relació a l'evolució de l'economia espanyola i en relació al procés general d'expansió capitalista cap a noves activitats i nous mercats territorials. També es presenta una panoràmica de l'evolució política en la dècada dels noranta a Espanya, tenint en compte el context internacional, i identificant els principals elements de relació amb el nou disseny comunicatiu de televisió privada i regulació mercantil. Igualment, aquest procés es vincula amb l'estructura i els canvis socials a Espanya a la dècada dels noranta. / The thesis approaches an economic and financial analysis of who produces the television, how and why, in a time period of the changes from a public monopolized television state to a market and a private television, that occurred in Spain in the nineties. This analysis develops in three levels:-The economic and financial analysis of television enterprises in this process: The Public Spanish Television, and the three private televisions that emerged from the Private Television Law.-The analysis of the relation between television business and the rest of the communications industry.-And the analysis of the relationships between this television commercialization process, and the changes in the communication industry with the evolution of the politic, economic, and social environment.In the first part is introduced an economic and financial analysis of the televisions that includes the ownership structural analysis, the economic cycle analysis, the financial cycle analysis, and the final output -the television programming- of each enterprise, and the attached analysis compared of all televisions.In this first part, are placed the business dimensions related with the volume of the created income, assets investment, the amount of workers and the business structure, identifying the income sources, the weight of the different expenses, and the structure of investment. It is also identified the weight of the different factors in the financing of the television activity, assembling them by their activity and origin.There are also identified the stages in the process of commercialization and industrialization of the television activity, and their different types of business. These types of business are set depending on the income structure, the different options of dimension and combination of the factors of production, and the position that the enterprises take in the framework of the enterprises groups that are behind them.Television forms part of complex industry of communication that has received diverse denominations, from the informative industry to the authors that already talk of experience industry. In the chapter dedicated to the industrial analysis, are introduced some considerations about the subject, and a first approach to the dimensions of the industrial group. It is also analyzed the most direct competitive environment, formed by the rest of televisions that broadcast in Spain, the press, radio and the internet, and suppliers of audiovisual content. This description of this industrial environment is presented in four subparts: The supply and the competition, keeping in mind the degree of concentration and internationalization of each mean: the demand, in this case, the public and the advertisers; the providers, mainly providers of contents and production services; and the State intervention. The analysis of the industry environment forms the third level of analysis, that places the action of the televisions and the evolution of the communication industry in the economic,political and social context where they develop. Television commercialization is placed here in relation to the evolution of the Spanish economy, in relation to the general process of capitalist expansion towards new activities and new territorial markets. It also presents a panoramic view of the political evolution in the ninety's in Spain, keeping in mind the international context, and identifying the main elements of relation with the new design of private television and trading regulation. This process also bonds with the structure and the social changes in Spain in the nineties.