[ES] La presente tesis de doctorado "Architecture in motion: procesos dinámicos en la reconstrucción post-catástrofe" reflexiona sobre la reconstrucción como un proceso en constante transformación. El objetivo principal es demostrar la necesidad de contar con una visión procesual de la intervención post-catástrofe para integrar a los usuarios con el entorno cambiante del contexto específico y con el fin de proteger y preservar a la identidad socioespacial del lugar. Para tal fin, se ha utilizado la metodología del reserch-by-design, concretamente en su primera fase de pre-design (observación y proyección), como un proceso de investigación llevado a cabo desde la experiencia vivida en primera persona en la localidad de Chamanga en Ecuador, donde se registró en el 2016 un evento sísmico de 7.8 de la escala Richter. La estructura del presente texto de investigación está estrictamente relacionada con los métodos utilizados. Por lo tanto, después de la introducción, en la cual se manifiestan el problema, los objetivos, la relevancia, el estado de la cuestión y la metodología y los métodos, se desarrollan los capítulos que ponen las bases teóricas que definirán la reconstrucción post-catástrofe como dinámica. Finalmente, Architecture in motion es el capítulo final que une las reflexiones teóricas de los apartados que analizan el tiempo, la imagen, la realidad espacial, la evolución y el habitar de un contexto post-catástrofe. El desenlace de la investigación demuestra la importancia de aproximarse a la realidad de la post-catástrofe, desde el pre-design, con una perspectiva dinámica. Por ende, la intervención debe basarse en el concepto de flexibilidad, en donde la adaptabilidad se manifiesta como cuestión multiescalar, tanto del espacio como de quien lo vive o interviene en ello. El ámbito de esta tesis es teórico, aun siendo consecuencia de la forma experimental en la cual se lleva el estudio de la investigación. Así, se quiere contribuir a la reflexión sobre los conceptos de catástrofe, imagen y temporalidad de la post-catástrofe, indefinición del espacio, evolución del territorio y hábitat para que, una vez analizadas las cuestiones que nacen de la problemática, se puedan definir los aspectos principales a tomar en cuenta en la reconstrucción en clave dinámica. / [CAT] La present tesi de doctorat "Architecture in motion: processos dinàmics en la reconstrucció postcatàstrofe" reflexiona sobre la reconstrucció com un procés en constant transformació. L'objectiu principal és demostrar la necessitat de comptar amb una visió de procés de la intervenció postcatàstrofe per a integrar als usuaris amb l'entorn canviant del context específic i amb la finalitat de protegir i preservar a la identitat socioespacial del lloc. Per a tal fi, s'ha utilitzat el reserch-by-design, en la fase de pre-design (observació i projecció), com un procés d'investigació dut a terme, des de l'experiència viscuda en primera persona, en la localitat de Chamanga a l'Equador, on es va registrar, en el 2016, un esdeveniment sísmic de 7.8 de l'escala Richter. L'estructura del present text d'investigació està estrictament relacionada amb els mètodes fets servir. Per tant, després de la introducció, en la qual es manifesten el problema, els objectius, la rellevància, l'estat de la qüestió i la metodologia i els mètodes, es desenvolupen els capítols que posen les bases teòriques que definiran la reconstrucció postcatàstrofe com a dinàmica. Finalment, Architecture in motion és el capítol final que uneix les reflexions teòriques dels apartats que analitzen el temps, la imatge, la realitat espacial, l'evolució i l'hàbitat d'un context postcatàstrofe. El desenllaç de la investigació demostra la importància d'aproximar-se a la realitat de la postcatàstrofe, des del pre-design, amb una perspectiva dinàmica. Per tant, la intervenció ha de basar-se en el concepte de flexibilitat, on l'adaptabilitat es manifesta com a qüestió multiescalar, tant de l'espai com de qui el viu o intervé en això. L'àmbit d'aquesta tesi és teòric, fins i tot sent conseqüència de la forma experimental en la qual s'emporta l'estudi de la investigació. Així, es vol contribuir a la reflexió sobre els conceptes de catàstrofe, imatge i temporalitat de la postcatàstrofe, indefinició de l'espai, evolució del territori i hàbitat perquè, una vegada analitzades les qüestions que naixen de la problemàtica, es puguen definir els aspectes principals a tenir en compte en la reconstrucció en clau dinàmica. / [EN] This doctoral thesis, "Architecture in motion: dynamic processes in post-catastrophe reconstruction," reflects on reconstruction as a process in constant transformation. The main objective is to demonstrate the need to have a processual vision of post-catastrophe intervention to integrate users with the changing environment of the specific context in order to protect and preserve the socio-spatial identity of the place. For this purpose, the research-by-design has been used, in the pre-design phase (observation and projection), as a research process carried out from experience lived in first person in the town of Chamanga in Ecuador, where a seismic event of 7.8 on the Richter scale was recorded in 2016. The structure of this research text is strictly related to the methods used. Therefore, after the introduction, in which the problem, the objectives, the relevance, the state of the question, and the methodology and methods are manifested, the chapters introduce the theoretical bases that will define post-catastrophe reconstruction as a dynamic are developed. Finally, Architecture in motion is the final chapter that unites the theoretical reflections of the sections that analyze time, image, spatial reality, evolution, and living in a post-catastrophe context. The outcome of the investigation demonstrates the importance of approaching the post-catastrophe reality, from the pre-design, with a dynamic perspective. Therefore, the intervention must be based on the concept of flexibility, where adaptability is manifested as a multiscalar issue of both the space and those who live it or intervene in it. The field of this thesis is theoretical, even though it is a consequence of the experimental way the study of the investigation is carried out. This dissertation wants to contribute to the reflection on the concepts of catastrophe, image, and temporality of the post-catastrophe, lack of definition of space, and the evolution of the territory and habitat so that, once the issues arising from the problem have been analyzed, the main aspects to be taken into account in the reconstruction can be defined. / Rocchio, D. (2023). Architecture in motion: procesos dinámicos en la reconstrucción post-catástrofe [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/195439

The objective of the first part of master’s thesis is mapping the potential of various types of renewable sources in Europe and Czech Republic, especially solar energy, wind energy, water energy and biomass. There are described principals and ways of energy generation from these sources, brief overview of current technologies, and also their advantages and limitations. An important part is electric supply continuity from renewable sources, there are large differences and the resulting to restrictions on construction and connecting the units to the power system. In this work there are mentioned some impacts on network and rates of change of supply, some sources are also evaluated in terms of maximum power, that can be connected to the power system in our country. The conclusion of the first part is dedicated to energy storage technologies, which are suitable and usable for renewable sources, there are described their principals, properties, status of development and types of aplications, in which these technologies are used. This chapter also focusses on the price level of each technology. The second part of the thesis deals with 1 MWp on-grid photovoltaic power plant design. This design includes also the redox flow batteries accumulation, the first variant calculates on 24-hour steady energy supply, the second optimalized variant calculates on daily energy supply. There are the accumulation system costs estimated and also the payback period for the both variants. Additionally there is also determined minimum penalization for cost-effective operation. The last part is dedicated to changes of impact on the local grid and changes of system impacts, after the accumulation system is installed.

Research on entrepreneurship focuses on success which ignores the high failure rate of new ventures. Many new ventures fail so how entrepreneurs deal with it when their venture fails? Successful entrepreneurs praising the advantages of failure as a valuable teacher. The result of failure is regularly filled with economic, social, psychological, and physical health disorder. The aim of this research is to assessment venture failure experiences for entrepreneurs, from the instant result through to recovery for coping with entrepreneurial failure and exit for impact of the closed venture. In this research, aspects of life affected by entrepreneurial failure examine economically, socially and psychologically in highlighting factors that may influence the amount of costs of failure. Next, the research describes how entrepreneurs learn from failure. It presents on the outcomes of venture failure, including coping with failure and recovery together with cognitive and behavioral outcomes. The main objective of the research study is to understand the failure from entrepreneurs who have experienced it and also to make a theoretical framework of failure based on entrepreneurial venture failure experiences. Every entrepreneur starts up a venture with high expectations of achieving success. Failure can be emotionally disturbing, devastating, painful, distressing and costly for the entrepreneur who may have to aspect the stigma of failure and the loss of reputation. The entrepreneur can get involved in grief, heartache, anxiety, depression, shame, rejection and discouragement (Politis & Gabrielsson, 2009). The purpose of the research is to investigate how entrepreneurs realize and react to venture failure. Moreover, entrepreneurs are looking for positive aspects of failure as enhancing experiences that help their coping with entrepreneurial failure, learning from failure, the willingness to begin a new venture and also trigger changes in upcoming decision-making. The purpose of the research is to take a view of the existed experience of failure, taking into consideration impact from the entrepreneurship. / Forskning om entreprenörskap fokuserar på framgång som ignorerar den höga felfrekvensen av nya företag. Många nya företag misslyckas så hur entreprenörer hantera det när deras företag misslyckas? Framgångsrika entreprenörer prisar fördelarna med misslyckande som en värdefull lärare. Resultatet av misslyckande regelbundet fylld med ekonomiska, sociala, psykologiska och fysiska hälsoproblem. Syftet med denna forskning är att bedöma företagets misslyckande upplevelser för företagare, från det ögonblick resultatet genom att återhämtningen för att hantera företagande fel och avsluta för påverkan av den slutna företag. I denna forskning aspekter av livet som påverkas av entreprenörs fel undersöka ekonomiskt, socialt och psykologiskt att belysa faktorer som kan påverka mängden av kostnaderna för ett misslyckande. Därefter beskriver forskningen hur entreprenörer lära av misslyckanden. Den presenterar på resultaten av företagets misslyckande, inklusive hantera fel och återhämtning tillsammans med kognitiva och beteendemässiga utfall.

Die Dissertation leistet drei Beiträge zur Forschung: (1) Sie entwickelt ein neuartiges vierstufiges Modell wissenschaftlicher Theorien. Dieses Modell kombiniert logisch-empiristische Ansätze (Carnap, Popper, Frege) mit Konzepten von Metaphern & Narrativen (Wittgenstein, Burke, Morgan), erlaubt so deutlich präzisiere Beschreibungen wissenschaftlicher Theorien bereit und löst/mildert Widersprüche in logisch-empiristischen Modellen. (Realismus vs. Empirismus, analytische vs. synthetische Aussagen, Unterdeterminiertheit/ Holismus, wissenschaftliche Erklärungen, Demarkation) (2) Mit diesem Modell gelingt ein Reihenvergleich sechs biologischer Theorien von Lamarck (1809), über Cuvier (1811), Geoffroy St. Hilaire (1835), Chambers (1844-60), Owen (1848-68), Wallace (1855/8) zu Darwin (1859-1872). Dieser Vergleich offenbart eine interessante Asymmetrie: Vergleicht man Darwin mit je einem Vorgänger, so bestehen zahlreiche wichtige Unterschiede. Vergleicht man ihn mit fünf Vorgängern, verschwinden diese fast völlig: Darwins originärer Beitrag zur Revolution in der Biologie des 19.Jh ist klein und seine Antwort nur eine aus einer kontinuierlichen Serie auf die empirischen Herausforderungen durch Paläontologie & Biogeographie seit Ende des 18. Jh. (3) Eine gestufte Rezeptionsanalyse zeigt, warum wir dennoch von einer Darwinschen Revolution sprechen. Zuerst zeigt eine quantitative Analyse der fast 2.000 biologischen Artikel in Britannien zwischen 1858 und 1876, dass Darwinsche Konzepte zwar wichtige Neuerungen brachten, jedoch nicht singulär herausragen. Verlässt man die Biologie und schaut sich die Rezeption bei anderen Wissenschaftlern und gebildeten Laien an, wechselt das Bild: Je weiter man aus der Biologie heraustritt, desto weniger Ebenen biologischen Wissens kennen die Rezipienten und desto sichtbarer wird Darwins Beitrag. Schließlich findet sich sein Beitrag in den abstraktesten Ebenen des biologischen Wissens: in Narrativ und Weltbild – den Ebenen die Laien rezipieren. / The dissertation makes three contributions to research: (1) It develops a novel 4-level-model of scientific theories which combines logical-empirical ideas (Carnap, Popper, Frege) with concepts of metaphors & narratives (Wittgenstein, Burke, Morgan), providing a new powerful toolbox for the analysis & comparison of scientific theories and overcoming/softening contradictions in logical-empirical models. (realism vs. empiricism, analytic vs. synthetic statements, holism, theory-laden observations, scientific explanations, demarcation) (2) Based on this model, the dissertation compares six biological theories from Lamarck (1809), via Cuvier (1811), Geoffroy St. Hilaire (1835), Chambers (1844-60), Owen (1848-68), Wallace (1855/8) to Darwin (1859-1872) and reveals an interesting asymmetry: Compared to any one of his predecessors, Darwins theory appears very original, however, compared to all five predecessor theories, many of these differences disappear and it remains but a small original contribution by Darwin. Thus, Darwin’s is but one in a continuous series of responses to the challenges posed to biology by paleontology and biogeography since the end of the 18th century. (3) A 3-level reception analysis, finally, demonstrates why we speak of a Darwinian revolution nevertheless. (i) A quantitative analysis of nearly 2.000 biological articles reveals that Darwinian concepts where indeed an important theoretical innovation – but definitely not the most important of the time. (ii) When leaving the circle of biology and moving to scientists from other disciplines or educated laymen, the landscape changes. The further outside the biological community, the shallower the audience’s knowledge – and the more visible Darwin’s original contribution. After all, most of Darwin’s contribution can be found in the narrative and worldview of 19th century biology: the only level of knowledge which laymen receive.