Entre el mes de desembre de 1938 i el de febrer de 1939 es va desenvolupar la darrera gran batalla entre les forces lleials i les rebels, de la guerra civil espanyola. Al novembre de 1938 les tropes republicanes tornen a passar l’Ebre, a les posicions que ocupaven al mes de juliol, finalitzant la batalla iniciada per les forces del GERO, el Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental. En aquests moments Catalunya és el més feble dels territoris de la República. Amb les seves unitats militars força gastades pels recents combats al Segre, al Noguera Pallaresa i a l’Ebre. I amb poques possibilitats de rebre reforç de la zona de Madrid o València: impossible per terra i molt difícil per via marítima. Un important objectiu, feble i aïllat de forces amigues. Al Cuartel General del Generalísimo hi ha el propòsit d’iniciar noves operacions en aquest escenari amb un plantejament estratègic organitzat en tres fases. Primer pretenen destruir la capacitat operativa de l’exèrcit enemic. Avançant amb rapidesa cap a l’est superant les dues línies fortificades, entre els Pirineus i la Mediterrània: la L-1 i L-2. Tot seguit caldrà tallar les comunicacions amb França, ocupant la franja territorial de la frontera des del Pallars fins l’Empordà. Barcelona restarà isolada. No podrà resistir massa temps el setge i s’haurà de rendir. El general Franco encomana aquesta missió a les unitats de maniobra de l’Exèrcit del Nord sota comandament del ministre i general Fidel Dávila. Una gran força armada, la més gran de tota la guerra reunida per avançar fins l’ocupació de tota Catalunya. Sis cossos d’exèrcit i més d’un miler de peces d’artilleria. Morters, antitancs, armes automàtiques, blindats... Gairebé tota l’aviació centrada en recolzar l’atac i l’armada amb la missió d’exercir el bloqueig marítim. L’objectiu més feble alhora que força important contra el més fort dels exèrcits. Ben armat i amb una bona proporció de forces de xoc entre les seves files i unitats de veterans que ja saben com fer la guerra. El discurs de la tesi es recolza en la documentació militar escrita per l’exèrcit atacant. Com van pensar, preparar i executar la maniobra. L’alt estat major central escollirà l’escenari de les operacions i prepararà la campanya. I encarregarà a l’Exèrcit del Nord la realització de la maniobra. Aquest organitzarà els seus sis cossos d’exèrcit per complir les ordres de l’alt comandament. Les unitats d’infanteria que els componen informaran de les notícies, dels fets de la jornada. Del que han fet per complir les ordres. Aquestes informacions fan el camí de tornada fins arribar al lloc de comandament central. Segons les novetats rebudes hi haurà noves instruccions, correccions, enhorabones o esbroncades depenent del l’èxit en la batalla. Podem recrear el dia a dia de la campanya militar al llarg de tot el front de guerra a Catalunya en forma de diari. Les notícies dels combats, els moviments de les tropes pel territori, les baixes, presoners i botí de guerra. / Between December 1938 and February 1939 was developed the last big battle between the loyal forces and revels in the framework of the Spanish civil war. In November 1938 the republican troops crossed Ebro River again, recovering to the same positions occupied in July, and ending the battle begun by ORAG’s forces, The Oriental Region’s Armies Group. At those moments Catalonia is the weakest territory under the control of the Republic. Catalonia military units are spoiled because of the recent battles in Segre, Noguera Pallaresa and Ebre areas, and they have few possibilities of receiving reinforcements from Madrid or Valencia areas: impossible by foot and with large difficulties by maritime lines. Spoiled and isolated from their friend forces, these military units were an important war objective. At the Generalísimo Headquarters, the intention is to initiate new operations in this area with a strategic approach, organized in three phases. First, they are going to try to destroy the operative capacity of the enemy. Moving their troops fast to the East and overcoming both strengthened lines between the Pyrenees and the Mediterranean: L-1 and L-2. Afterwards, the communications with France must be cut, occupying the entire border from the Pallars to Empordà area. Due to these operations Barcelona will stay isolated, and won’t be able to resist the siege for a long time. Barcelona will have to come to terms (subdue, give up). General Franco entrusts this mission to North Army units under control of General-minister Fidel Dávila. Those units were the biggest forces assembled during the war, and its aim was to advance up to the total occupation of Catalonia. The force was composed by six army corps and more than one thousand of pieces of artillery. Mortars, antitank and automatic armament, armoured cars…, in addition the whole aviation was focussed in this assault and the navy centred on the maritime blockade. The weakest and most important objective versus the strongest army with many elite corps, volunteers and mercenaries, all of them well trained and experienced. The argument of the thesis is supported by military documentation written by the attacking army. Those documents allow us to know how they thought, prepared and executed the operation. The High Central Commandant will choose the operations scenery and will prepare the military campaign, entrusting it to the North’s Army. The North Army will organise its six army corps to fulfil the orders. Infantry units will inform about the news and daily events of the war. All this information will go back to the Central Commandant, which will take news decisions and orders depending of the evolution of the events. We are able to recreate daily events about Catalonia war phase in the shape of a diary. News of the battles, troop’s movements, soldiers fallen in combat, prisoners and the war earnings captured to the enemy.

La major part de la concentració de carboni i nitrogen que arriba al Mediterrani des de l'Ebre és en forma dissolta, mentre que en el cas del fòsfor la concentració en la forma particulada pot ser més important, especialment a l'estiu.Les diferents relacions entre les variables estudiades ens refermen que l'estacionalitat determinada per la ternpèratura i les diferències de cabal, és un dels factors més importants i de més influència, que detemlina el comportament general del riu.En els canals de reg l'aigua pateix uns canvis diferents als de l'aigua que segueix pel mateix riu. L'aigua, a mesura que travessa la xarxa de canals, perd oxigen i les formes oxidades dels nutrients baixen en concentració, incrementant les formes més reduïdes. També s'incrementa la concentració de sòlids en suspensió i la relació C:N.Una part de l'aigua dels canals arriba a llacunes litorals i és sotmesa a noves transformacions, entre d'altres una oxigenació important, un consum d'amoni fòsfor i una sedimentació del material particulat més gran de 50 m.S'han trobat 134 tàxons diferents en la comunitat del fitoplàncton de la part baixa del riu Ebre. L'alternança entre diatomees i clorofícies caracteritza la successió del fitoplàncton de la part baixa de l'Ebre al llarg del cicle anual. Les diatomees són més abundants a la tardor, primavera i principis de l'estiu mentre que les algues verdes es desenvolupen principalment a l'estiu. També hi ha una important heterogeneïtat longitudinal, determinada per les diferents característiques de cada punt, especialment la velocitat del corrent i per la influència de l'aigua de mar.L'estudi es va realitzar al llarg dels anys 1986 i 1987. Es van mesurar un conjunt de variables físico-químiques i es va estudiar la composició del fitoplàncton i la concentració de clorofil.la al llarg d'un cicle anual, i la composició del macrobentos al riu i especialment al compartiment reòfil.La regulació feta pels embassaments ha determinat un canvi en les característiques hidrològiques del riu en els darrers anys, així com el patró de descàrrega diària. La concentració de sòlids en suspensió s'ha reduit aproximadament en un 80% des de la construcció dels embassaments.L'estiatge acusat permet la formació d'una falca salada que progressa pel canal del riu aigües amunt per sota de l'aigua dolça. Aquesta falca es pot extendre uns 25 km dintre del canal del riu.Si amb cabals importants (>400 m3.s(-1))el riu és homogeni sense diferències entre les aigües de superfície i fons, a mida que el cabal és més reduït, més pot assimilar-se el funcionament del riu al d'un llac o un embassament, especialment si el cabal és inferior als 50 m3.s(- l) . En aquestes condicions es produeix un augment de la sedimentació del material inorgànic i orgànic cap el fons. La sedimentación coincideix amb l'establiment de la falca salina, l'estructura de la falca no permet la barreja en l'eix vertical i les aigües del fons queden anlades de l'atmòsfera. Amb l'aport important cap el fons de materials orgànics es produeix un consum d'oxigen que pot arribar a esgotar-se en algunes zones. Aquest perfil vertical s'observa també en altres variables amb una acumulació al fons d'amoni i fòsfor i matèria orgànica i una disminució en la concentració de nitrats. També s'observen diferències en la concentració de pigments i en el comportament de les comunitats.Aquest estudi s'ha realitzat en els darrers 60 km del riu Ebre, des de la població de Xerta fins a la desembocadura, i en els canals de reg que travessen la part dreta del delta.En el riu es van escollir cinc estacions. Segons les característiques moñològiques de la part baixa del riu, podem dividir aquest, de forma general, en dues parts. Una primera o compartiment reòfil, amb una fondària mitjana de 3m, un substrat format per còdols, pedres i sorres i una velocitat del corrent de 1 m.s(- 1) . En la segona part o compartiment estuari, comença a fer-se present la influència marina, amb fondàries superiors (de 4 a 8 m o més puntualment) i un fons de sorres i fang. El corrent és més lent i el transport vertical important.En els canals de reg es van distribuir sis estacions, cada una amb unes característiques particulars.Tant el riu com els canals són sistemes dinàmics que transporten aigua, del mateix origen, amb un flux unidireccional cap el mar en el cas del riu, i cap a les badíes els canals. Tot i que en principi es transporta la mateixa aigua, les característiques que trobem al lIarg del seu recorregut són diferents, si be al riu l'aigua segueix un curs natural des de les zones d'erosió a les de deposició aigües avall, els canals tenen un flux continu en favor de la pendent travessant diferents medis (camps d'arròs, llacunes), amb una certa producció pròpia, que modificaran les característiques inicials de l'aigua.Els objectius d'aquest treball són: 1. Estudi de la transformació dels nutrients (C, N i P) en forma dissolta i particulada de l'aigua del riu i de la que travessa la xarxa de canals de reg. 2. Estudiar el comportament del riu en la zona reòfila i estuarina. 3. Descripció de la comunitat de fitoplàncton al llarg d'un cicle anual al riu. 4. Descripció de la comunitat de macroinvertebrats del bentos del riu.La comunitat de macroinvertebrats del bentos és molt important tant en nombre d'individus com en diversitat d'espècies i biomassa, afavorida per l'alt contingut de material en suspensió i nutrients així com per la inexistència de variacions extremes degut a la regulació. S'han trobat un total de 50 tàxons a un nivell de determinación variable. El grup tròfic més abundant en la part baixa del riu Ebre és el dels fitòfags, entre els quals tenim els col.lectors, els filtradors (ja que la major part del material en suspensió és fitoplancton) i els oligoquets que majoritàriament podem considerar com a consumidors de matèria vegetal. Són també importants depredadors, propis d'una comunitat amb certa estabilitat tròfica. La presència de la falca salada disminueix el nombre d'individus i introdueix espècies pròpies d'aigües salobres. / The objectives of this memory are these: 1. The study of nutrient dynamics (C, N, P) in the river water and in the channels that irrigate the Ebro delta. 2. The study of river behaviour in the riverine and estuarine pans. 3. Description of the phytoplankton community in the river along an annual cycle. 4. Description of the benthic macroinvertebrate community description.Our study was located in the last 60 km of the Ebro River and in the irrigation channels to the south pan of the Ebro delta.When discharge is lower than 100 m3.s(- 1), a salt-water underflow appears. This produces high organic accumulation in the bottom layers. These results are registered in very low dissolved oxygen contents and high phosphorous and ammonia content in the bottom water. This process is supported by river regulation.The consumption of nutrients and oxygen is high in the irrigation channels. The oxidized forms of nutrients decrease in concentration and the reduced forms increase at the mouths of the channels.134 phytoplankton taxa with a clear seasonal behaviour have been found in the Ebro River.The high nutrient and particulate matter content, and the lack of extreme variations in river conditions due to regulation contribute to maintaining a diverse and rich macroinvertebrate community in the river benthos. Only the salt-wedge reduces the number of individuals and introduces some brackish species.

La relació de la població local amb el riu ha sofert profundes transformacions al llarg del segle XX, cosa que, inevitablement, ha influït en la percepció i significació que aquesta població anava donant a l'Ebre. A principis de segle, el riu era un recurs molt aprofitat: via de comunicació, font de matèries primeres, d'energia hidràulica, d'aigua per a reg i consum domèstic i, fins i tot, escenari de celebracions i actes lúdics. Existien una sèrie d'oficis que implicaven una important ocupació del medi fluvial: llaüters, raiers, barquers, pescadors i guardes del canal (o "canaleros") compartien un mateix espai, amb interessos de vegades contraposats. Aquesta intensa vida al voltant del riu per força havia de generar una rica sociabilitat i convertir l'Ebre en un dels principals llocs on es desenvolupaven les relacions personals. Més tard, tota una sèrie de factors, que culminen cap allà a la dècada dels 60 del segle XX, releguen l'Ebre a l'oblit: la decadència de la navegació; la desaparició de la pesca per al consum, la dels cistellers i dels canyissers; l'arribada de l'aigua corrent a les cases... És, senzillament, com si el riu no existís; durant vint o trenta anys els riberencs "viuen d'esquena al riu". Gairebé no se'n parla, perquè no té els efectes beneficiosos que hem descrit abans però tampoc en té de negatius ja que, amb la construcció dels pantans, es redueixen dràsticament les riuades. D'altra banda, el procés porta aparellada també una desvalorització i un menyspreu de l'Ebre, basats en el sorgiment de la consciència de contaminació i de deteriorament del medi. A la dècada dels 90, el riu torna a prendre valor, però és un valor diferent: ara és un recurs turístic. El Pla de Navegabilitat, amb poca acceptació entre la població local i resultats discutibles, iniciarà aquesta tendència, que s'anirà consolidant per diferents camins. Es tracta d'una mirada més activa sobre l'Ebre que es troba fonamentada en el potencial lúdic i paisatgístic del medi fluvial, i que servirà per a construir l'embrió de la nova identitat ebrenca.Però l'autèntica recuperació de la importància perduda no tindrà lloc fins a l'any 2000, amb l'inici de les mobilitzacions contràries al PHN. Les Terres de l'Ebre viuen una resposta sense precedents que recuperarà velles imatges del riu, algunes d'elles reformulades, però que també en farà sorgir de noves. En aquesta darrera etapa, els postulats teòrics, de caire ecologista, es fusionen amb antigues idees sobre el paper del riu Ebre i donen lloc a una nova construcció social de l'Ebre en la qual es combinen vells i nous símbols: els ebrencs s'han adonat que el riu que els volien "prendre" és l'element bàsic de la seva identitat. Des d'ara, l'Ebre recupera la seva centralitat.El resultat ha estat una mirada més respectuosa sobre el riu per part dels autòctons, que ara és percebut com una riquesa que cal preservar i transmetre a les generacions futures. Els coneixements directes del medi, procedents de la interacció i de la transmissió oral, van sent substituïts pels que procedeixen d'una representació més àmplia i fonamentada en textos científics, ja que el context ecologista global afavoreix aquest tipus de concepció del riu. Si per als avantpassats el riu constituïa un modus vivendi, per als ebrencs actuals el riu no és un recurs per a explotar sinó per a conservar. / The relation between the local population and the river has suffered deep transformations along the 20th century, which, unavoidably, it has influenced on the perception and signification that this population kept on giving in the Ebre.At the beginning of century, the river was a useful resource: communication route, source of raw materials, of hydraulic energy, of water for irrigation and domestic use and, even, place of celebrations and ludic ceremonies. There were some professions that implied an important occupation of the fluvial environment: "llaüters", "raiers", "barquers", fishermen and canal guards (or "canaleros"). They shared a same space and their interests were sometimes opposed. This intense activity in the river inevitably generated a rich sociability and converted the Ebre into one of the main places where the personal relations were developed.Later, some factors, that culminate in the 60's of the 20th century, caused the Ebre's forget: the navigation decadence; the fishing disappearance, that of the basket makers and of the "canyissers"; the introduction of the running water in home... The river did not exist; for twenty or thirty years the "riberencs turn away from the river". People do not speak about the river: it does not have beneficial effects but either it does not have negatives (the reservoirs constructions have reduced drastically the floods). On the other hand, the process involves also an undervalue and a contempt of the Ebre, based on the coming of the pollution consciousness and of environment ruin. In the 90's the river takes value again. It is a different value: now it is a touristic resource. The "Pla de Navegabilitat" is unsuccessful and their results are debatable, but it will begin this trend, which will be consolidated by different ways. It is a look more active about the Ebre that it is founded in the ludic and landscape potential of the fluvial environment and that will be useful to constructing the germ of the new "ebrenca" identity.The authentic revival of the lost importance will take place in the year 2000 during the mobilizations against the PHN. The "Terres de l'Ebre" experienced an answer without precedents that will retrieve old images of the river, some of them reformulated, but it will also take place the appearance of new images. In this last stage, the theoretical postulates, of environmental look, mixed with ancient ideas about the Ebre's role. Old symbols and new symbols cause a new social construction of the Ebre: the "ebrencs" have noticed that the river is the basic element of its identity. The Ebre retrieves its centrality.The result has been a more respectful look about the river by the native population, which now it is see like a good that must be preserved and transmitted to the future generations. The direct knowledge of the environment, coming from the interaction and of the oral transmission, is substituted for those that proceed of a more extense representation founded in scientific texts. The global environmental context favours this sort of river's conception. For the ancestors the river was a modus vivendi; for the contemporary "ebrencs" the river is not a resource to explode but to preserve.

Les valls fluvials del Matarranya-Algars, de l’Ebre en el seu tram final, de la desembocadura del Sénia i els territoris associats, com el Baix Priorat o la plana del Baix Maestrat, veuran implantar-se les formulacions sedentàries a partir, aproximadament, de la línia del 700 a.n.e. D'ençà d'aquest canvi de manera de viure, d'explotar la terra i de relacionar-se s'iniciaran els diversos camins cap a la consolidació de comunitats política i socialment complexes. La nostra tesi analitza aquest procés, des de l'inici, durant els darrers segles de l'edat del bronze, fins a l'aparició dels oppida. Fem especial incís en intentar determinar si les relacions dins de les comunitats, i també entre elles, són jeràrquiques o heteràrquiques. A partir d'això analitzem quines són les formes polítiques que millor poden adaptar-se a cada fase: comunitats locals, col•lectivitats de big men, cabdillatges simples i complexos i estats arcaics o els seus anàlegs. / The river valleys of Matarranya-Algars, the Ebro in its final stretch, the mouth of the Senia and the associated territories, such as the Priorat or the plain of Baix Maestrat, will be implemented from sedentary formulations, approximately ,in the line of 700 BC. Since this change of lifestyle, land exploit and relationship will start the different paths towards the consolidation of political and socially complex communities. Our research analyzes this process from the beginning, during the last centuries of the Bronze Age, until the appearance of oppida. We try to determine if special emphasis on relationships within communities and among them are hierarchical or heterarchical. From this we analyze what are the political forms that can best adapt to each stage: local communities, groups of big men, simple and complex chiefdoms and archaic states or their analogs.

Texte remanié de la thèse présentée par l'auteur en 1978. / Bibliogr. p. 339-348. Index.

El treball de tesi Anàlisi dels models d'ocupació del territori durant la protohistòria al curs inferior de l'Ebre pretén analitzar un procés històric emmarcat en un espai geogràfic i cronològic definit, determinant els principals factors que influeixen en l'elecció del lloc d'assentament per part de les comunitats humanes durant la protohistòria, i com aquests varien i incideixen en l'evolució econòmica, política i social d'aquests mateixos grups.A partir d'un corpus documental on es recull la màxima informació sobre els jaciments arqueològics ocupats durant la protohistòria al territori objecte d'estudi, el curs inferior de l'Ebre i la plana litoral de Vinaròs-Benicarló, i de la informació proporcionada pels textos clàssics, la numismàtica i l'epigrafia, s'analitza l'evolució en els patrons de poblament i en l'explotació del territori en aquesta àrea entre els segles VIII i I ANE. En el conjunt de la investigació s'han aplicat tècniques extretes de l'arqueologia espacial i de l'anàlisi estadístic, especialment de l'estadística multivariant.L'elecció de l'espai geogràfic investigat no ha estat producte de l'atzar, doncs tant històricament com geogràficament el curs inferior de l'Ebre (comarques del Baix Ebre i Montsià) es troba íntimament relacionat amb l'extrem septentrional del Baix Maestrat. És important senyalar com a partir del segle VIII ANE es documenta l'aparició en aquest territori dels primers nuclis d'hàbitat estables, accentuant-se aquest poblament durant el segle VII ANE, dins del que podria ser un procés de colonització de noves terres per grups procedents d'àrees veïnes, entrant just en aquest moment en contacte amb el comerç mediterrani representant pel factor fenici. L'evolució d'aquestes comunitats fomentarà l'aparició d'unes elits que consolidaran el seu poder durant el segle següent, modificant els models de poblament i les xarxes comercials.A partir de mitjans del segle V ANE, l'ocupació territorial es veurà fortament alterada, produint-se una profunda modificació en l'organització, constatant-se l'aparició d'una estructura plenament jerarquitzada i especialitzada funcionalment, transformació que podria associar-se a l'aparició d'estructures polítiques de tipus estatal -ilercavons- i de les primeres ciutats d'aquesta àrea -Hibera-Iltirca-Ilerca-. Aquest plantejament es veurà truncat a partir del segle II ANE, moment en que començaran a imposar-se les formes econòmiques i polítiques romanes, desestructurant el sistema econòmic indígena.

Les metal·lotioneïnes (MT) són una família de proteïnes d'entre 61 i 68 aminoàcids. Les seves principals característiques són lligar metalls pesants com el Cd 2 +, Zn 2 +, i Cu + i tenir una quantitat elevada de residus de cisteïna (30%), mentre que els aminoàcids aromàtics són absents de la seva composició.En els mamífers s'hi ha trobat fins a 4 isoformes diferents, anomenades MT-I, MT-II, MT-III i MT-IV. Es tracta de proteïnes cel·lulars de localització principalment citoplasmàtica, encara que en algun moment del cicle cel·lular es poden trobar al nucli. La MT va ser inicialment descoberta com una proteïna lligada al Cd i aquesta observació va subministrar la base per la hipòtesi de que estava relacionada amb la reducció de la toxicitat del Cd. Estudis posteriors van demostrar que els nivells de la proteïna s'incrementaven després de l'exposició a l'esmentat metall, la qual cosa va portar a especular amb la idea que la MT estava relacionada amb el segrest intracel·lular d'ions de metalls tòxics.És probable que metalls potencialment tòxics siguin capaços de desplaçar el Zn de la MT basant-se en l'afinitat per la proteïna ( Hg 2 +> Ag +> Cu +>Cd 2 +> Zn 2 + ). El Zn desplaçat podria subministrar més estimul per a la síntesi de MT i a la vegada reduir l'impacte tòxic del metall desplaçat. Altres metalls que s'ha demostrat incrementarien els nivells tisulars de MT inclouen el Cr, Fe, Pb, Mn, Hg i Ni.S'ha volgut aprofitar aquesta propietat de detoxificar metalls de la MT així com els coneixements previs sobre obtenció d'antisèrum policlonal de conill per a la quantificació de MT i aplicar aquestes possibilitats a l'àmbit laboral. Es vol veure si la MT és valida com a monitor de canvis en el medi intern per treballadors exposats a baixes concentracions ambientals de metalls durant periodes llargs de temps.S'ha dissenyat un treball de tipus transversal per observar les diferències en la concentració de metalls i de MT a l'orina de diversos tipus de treballadors i estudiar l'existència d'alguna relació entre la concentració de metalls i de MT.S'ha inclos un grup de soldadors, un grup de treballadors d'una empresa de colorants per a ceràmica i un grup de treballadors d'una empresa química que fabrica sosa caústica d'un alt grau de puresa, a partir de ClNa per un procés d'electrolisi en el qual el Hg hi actua de càtode. Els treballadors de la planta d'electrolisi están exposats exclusivament a vapors de mercuri.Com que la procedència dels treballadors estava fortament polaritzada en els dos extrems de la província de Tarragona es va optar per incloure dos grups control un del Tarragonès i l'altre de les terres de l'Ebre.S'ha determinat la concentració de MT a l'orina mitjançant tècnica de radioinmunoanàlisi, s'ha determinat la concentració de Pb, Cd, Mn, Cr, Ni, Cu i Zn amb la tècnica de l'espectrometria de masses de plasma acoblat inductivament (ICP-MS) i la concentració de Hg mitjançant espectrometria d'absorció atòmica (EAA).A part de l'ocupació i del lloc de residència s'ha tingut en compte altres factors: consum de tabac, consum d'alcohol, edat, enzims de citolisi hepàtica i índex de massa corporal.També s'ha contemplat l'aspecte del dia de la setmana de recollida de la mostra, perquè és sabut que determinats metalls s'acumulen al llarg de la setmana de treball.S'ha optat per realitzar una trasformació logarítmica dels resultats per lograr una normalització en la distribució de les variables.Per estudiar si existeixen diferències en la concentració de metalls i de MT a l'orina entre els grups estudiats s'ha emprat l'anàlisi de la variança o la prova de Kruskal-Wallis, segons l'ha variable hagi resultat de distribució normal o no.Per estudiar la relació entre concentració de metall i de MT a l'orina s'ha optat per la tècnica de la regressió simple, en la qual la concentració de la proteïna d'estudi s'ha situat com a variable depenent. Per estudiar l'efecte net de l'ocupació sobre la concentració de MT s'ha fet servir un model de regressió múltiple que compara un grup de teballadors amb el seu grup control en el qual s'hi ha afegit diversos factors predictius (tabac, alcohol, edat, IMC, enzims hepàtics). La concentració de MT a l'orina també s'ha fet servir de variable depenent.Els resultats obtinguts indiquen que La MT urinària és sensible a les variacions de Pb, Hg, Mn, Cr, Ni, Cu i Zn, però la marcada dependència del Zn i la influència del tabac la fan poc específica per poder ser utilitzada com a monitor d'exposició a metalls en el medi laboral.M. Dolors Batalla i FonollJuliol de 2003OCCUPATIONAL EXPOSURE TO HEAVY METALS.MONITORING VALUE OF METALLOTHIONEINIn working environments there are a variety of situations that can lead to exposure to heavy metals. According to data provided by the Spanish Ministry of Work and Social Affairs for the final term of 2002, about one million workers throughout Spain are potentially subject to exposure. The lack of professional data in medical histories makes it difficult to determine relationships between health disorders and occupational exposure to toxic substances such as heavy metals.On the level of molecular biology, cells generate a general and a specific response to aggression by toxic metals. The object of these responses is to isolate the free-metal fraction, which is what causes problems of cellular toxicity. A ligand that is extremely efficient at this sort of task is a group of proteins known as metallothioneins (MTs). They are located in the cytoplasm, they are of low molecular weight, and they are rich in cis and divalent and monovalent metals, mainly from groups 11 and 12.One of the most outstanding characteristics of MTs is that they can be induced by numerous stimuli. The metals themselves that interact with the protein have been shown to be the most powerful inducers. We felt that it would be interesting to evaluate how MTs could be used as a biological marker of exposure in workers who are chronically exposed to low environmental concentrations of heavy metals.A transversal study was designed to compare groups of 50 workers. Their occupations were: welders, employees in a company that makes colouring for ceramics, and electrolysis cell operatives who are selectively exposed to mercury vapours. Because of the considerable polarization of the location of the companies and the places where the workers lived, two control groups were established: one in the Tarragonès and the other around the Ebre river in the south of Catalonia.Metals were determined in urine using inductively coupled plasma mass spectrometry. MT was determined in urine using radioimmunoassay. We also asked about the subjects' consumption of tobacco and alcohol, obesity, age and hepatic function. The means and group comparisons were studied a priori, always relating the welders/Tarragonès control group, colouring employees/Ebre control group, mercury/Ebre control group and Tarragonès control group/Ebre control group.The results show that there are significant differences in some of the metal contents in the exposed and control groups. The highest concentration of MT was found in the group of welders.The relation between the concentration of each metal and MT in urine for each group of exposed subjects was investigated by the technique of linear regression and it was found that for the group of welders there is no relation between the metals and MT in the urine. On the other hand, the group of ceramic colouring employees show a relation with all the metals studied.A multiple regression test was used to study how occupations affected the MT concentration in pairs of groups, with tobacco, alcohol, hepatic enzyme activity, body mass index and age as adjusting factors. It was found that belonging to the group of welders had an effect on MT concentration and that this effect was statistically significant if the adjusting factors tobacco and age were taken into account. In the other comparisons, belonging to the Ebre control group has a positive effect on the concentration of MT in urine, in the sense that it is higher. Tobacco proved to be a significant predictive factor in all the relationsFrom the above, it can be concluded that MT is sensitive to variations in Pb, Hg, Mn, Cr, Ni, Zn and Cu but that its high dependence on Zn and the influence of tobacco mean that it is not an appropriate biological marker for exposure to heavy metals in a working environment.M. Dolors Batalla i FonollJuliol de 2003

En aquesta tesi doctoral es proposa la integració de metodologies de tipus quimiomètric i determinista per a l'avaluació la qualitat ambiental d'una conca hidrogràfica. Amb aquesta integració es busca ampliar el coneixement sobre la distribució espacial i temporal de les principals fonts de contaminació que existeixen dins de l'àmbit d'una determinada conca. Les fonts de contaminació poden ser identificades mitjançant mètodes quimiomètrics i de l'estadística multivariant. En concret, en aquesta tesi s'ha posat especial èmfasi en l'aplicació de dos mètodes diferents: l'Anàlisi de Components Principals (PCA) i la Resolució Multivariant de Corbes per Mínims Quadrats Alternats (MCR-ALS). Mentre que PCA és un mètode àmpliament utilitzat en l'anàlisi exploratòria de dades, l'aplicació d' MCR-ALS per a l'estudi de taules de dades ambientals és més incipient. En aquest treball es realitza la validació d'MCR-ALS per a l'estudi de la contaminació en aigües superficials i, a més, s'estén la seva utilització al cas d'altres compartiments ambientals com són les aigües subterrànies, els sòls i els sediments. Un cop identificades mitjançant mètodes quimiomètrics, les fonts de contaminació poden ser modelitzades amb l'aplicació de models deterministes, que facilitaran la presa de decisions respecte a les possibles mesures de gestió per al control i millora de la qualitat ambiental de l'àrea d'estudi. No obstant, això requerirà l'adaptació dels models deterministes a l'estudi de factors multivariables, com són les fonts de contaminació, enlloc d'aplicar-los a l'estudi de variables individuals, com s'ha fet fins al moment.Aquesta tesi recull l'estudi de diferents conques i problemàtiques ambientals: a) contaminació per metalls pesants, compostos orgànics i productes farmacèutics en diferents compartiments ambientals de la conca del riu Ebre; b) contaminació per compostos orgànics en aigües superficials del delta de l'Ebre; i c) contaminació per compostos orgànics en aigües superficials de la conca del riu Llobregat.Addicionalment, es proposa la utilització d'un índex fisicoquímic per a l'avaluació de la qualitat de les aigües superficials que pugui ser aplicat sobre dades generades per xarxes automàtiques de presa de mostra. Les xarxes automàtiques acostumen a mesurar simultàniament diverses variables a diferents localitzacions amb una elevada resolució temporal. L'índex del Canadian Council of Ministers of the Environment (CCME WQI) ha estat seleccionat per a la categorització de la qualitat de les aigües a partir de dades de les estacions automàtiques, gràcies a la seva flexibilitat en la selecció de les variables utilitzades en el seu càlcul, així com per la llibertat en la fixació dels objectius màxims i mínims segons l'ús final específic assignat a la massa d'aigua. D'altra banda, el procediment Combined Monitoring-based and modelling-based Priority Setting scheme (COMMPS) de la Comunitat Europea, ha estat adaptat per a l'establiment d'una llista de substàncies prioritàries de risc de contaminació a l'àmbit de Catalunya. En base a aquest índex també s'ha elaborat un índex prioritari de contaminació a les localitzacions, el qual permet obtenir una indicació de les localitzacions considerades de risc més elevat pel que fa a la contaminació per substàncies químiques orgàniques, tenint en compte els seus efectes toxicològics sobre humans i sobre l'ecosistema aquàtic. / The integration of chemometric and deterministic methods is proposed in this work to evaluate the environmental quality of river basins. This integration allows improving current knowledge about the spatial and temporal distribution of the main contamination sources existing in the river basin under study. The application of Principal Component Analysis (PCA) and Multivariate Curve Resolution using Alternating Least Squares (MCR-ALS) methods is presented. While PCA is a widely-used method for exploratory data analysis purposes, MCR-ALS application to the study of environmental data tables is more incipient. In this work, validation of MCR-ALS for the study of contamination in surface water is performed, and its usage is also extended to other environmental compartments such as groundwater, soil and sediment.Once identified, contamination sources can be modelled by the application of deterministic models. This makes the procedure of decision-making easier in the sense of possible management measures to be applied for improvement of the environmental quality in the study area. However, the adaptation of deterministic models to the study of multivariate factors will be needed in this case.Additionally, a physico-chemical index has been used for the evaluation of surface water quality using data obtained from automated sampling networks (which measure different variables simultaneously at high temporal resolution). The index of the Canadian Council of Ministers of the Environment (CCME) has been selected as the most suitable one for categorization of water quality in this case. The procedure of Combined Monitoring-based and Modelling-based Priority Setting scheme (COMMPS) from the European Community, has been adapted to establish a list of priority substances of contamination risk in Catalunya. Based on it, a priority contamination index at locations has been obtained in order to identify those locations with a higher risk by contamination for organic substances, according to toxicological effects over humans and aquatic ecosystems.

El delta del Ebro es uno de los más importantes de la Península Ibérica y del Mediterráneo. La bahía El Fangar, foco de este estudio, mide unos 12Km2, con valores de profundidad que varían entre los 0 y 8 metros. Presenta aportes de agua dulce procedentes de canales de regadío en el delta, aguas pertenecientes a campos de cultivo de arroz (aportes que son influenciados y/o que dependen del ciclo del cultivo del arroz). Además hay aportes de algunas lagunas salobres, por agua de lluvia, de capas freáticas (subterráneas) e intercambio de aguas de procedencia oceánica. Las características de las masas de agua y su dinámica a lo largo del año en la bahía, son muy importantes para explicar las posibilidades de cultivo y las técnicas más idóneas para su gestión. Se busco contribuir al conocimiento y a un mejor entendimiento del comportamiento de la bahía, relacionando aspectos bióticos y abióticos medidos, con la ayuda de herramientas estadísticas y de modelos actuales. Durante el período que va de octubre de 1986 a noviembre de 1987 se realizaron muestreos mensuales en 3 puntos de la bahía El Fangar, distribuidos de forma paralela a la costa Se escogieron 3 estaciones como puntos representativos en la bahía (boca, zona media y fondo de bahía), donde uno de ellos coincide con los viveros de moluscos bivalvos presente en el área. En todas las estaciones se muestreó a 3 niveles de profundidad: a los 30 cm de profundidad (superficie), otro nivel intermedio a los 2 m (medio), y un último nivel a los 4 m (fondo). Los muestreos consistieron en la medición directa de parámetros como: temperatura, salinidad, oxígeno en las estaciones y profundidades establecidas, y en colectar muestras de agua de mar para su posterior análisis en campo y en el laboratorio para determinar nitratos, nitritos, amonio, fosfatos, clorofilas a, b y c, feopigmentos, carbono y nitrógeno particulado, proteínas, carbohidratos y partículas. Se dieron fuertes cambios estacionales en la bahía, tanto de origen natural” como antropogénico (cultivos de arroz, trabajos en los viveros, etc.). Se detectó la gran relevancia de los aportes de nutrientes inorgánicos disueltos en agua dulce, procedentes de los canales de desagüe de los arrozales a la bahía. Otra fuente de nutrientes podrían ser los procesos de descomposición que tiene lugar en el sedimento. En este aspecto, la bahía del Fangar sería un sistema muy singular y único. La bahía se comportaría como un estuario, con períodos de gran dinamismo y otros más estáticos, estas desviaciones vendrían dadas por los aportes de agua dulce, así como por factores meteorológicos y oceanográficos en las diferentes épocas del año. Se estudiaron los cambios a lo largo del año en las condiciones de salinidad y temperatura, nutrientes y biomasa, que son más acusados respecto a los que se observan en mar abierto, lo cual confirma un gran dinamismo. El tiempo de residencia en la bahía durante algunos períodos oscilaría entre 3 y 6 días, cuando las influencias de tipo meteorológico o de mareas son mínimas. Proponemos modelos mixtos para las oscilaciones de los parámetros clorofila-a y “clorofilas totales”, que son estadísticamente robustos y que permiten conocer las relaciones entre los parámetros bióticos y abióticos medidos en la bahía y explicar las variaciones de la clorofila-a y “clorofilas totales”. El estudio aporta importante conocimiento ecológico y de la dinámica de la bahía, así como para mejoras y gestión en el cultivo de moluscos que se desarrolla en el área. / The Ebro Delta is one of the largest in the Iberian Peninsula and the Mediterranean sea. The Fangar bay, focus of this study is about 12Km2 with depth values ranging between 0 and 8 meters. Displays of fresh water from irrigation canals in the delta waters belonging to rice fields (inputs that are influenced and / or dependent cycle of rice cultivation). In addition there are contributions from some brackish lagoons, water from rain, groundwater and water exchange of oceanic origin. The characteristics of water bodies and their dynamics throughout the year in the bay, are very important to explain the possibilities of growing and the most suitable techniques for their management. We seek to contribute at knowledge and a better understanding of the behavior of the bay, linking biotic and abiotic factors measured, with the help of statistical tools and current models. During the period October 1986 to November 1987 were sampled monthly at three points of the bay's Fangar, distributed in parallel to the coast three stations were chosen as representative points in the bay (mouth, middle and bottom Bay), where one of them matches the aquaculture of bivalve molluscs present in this area. All stations were sampled to 3 levels deep: at 30 cm depth (surface), another intermediate level at 2 m (middle), and at 4 m (bottom). The samples consisted of direct measurement of parameters such as temperature, salinity, oxygen in the stations and depths established, and collect sea water samples for analysis in the field and in the laboratory for nitrates, nitrites, ammonium, phosphate , chlorophyll a, b and c, phaeopigments, particulate carbon and nitrogen, protein, carbohydrates and particles. We found strong seasonal changes in the bay, both natural origin and anthropogenic (rice, aquaculture activities, etc.). We found the great importance of the contributions of dissolved inorganic nutrients in freshwater from the drainage channels of rice fields to the bay. In this appearance, the Fangar bay would be a very singular and unique. The bay would behave like an estuary, with periods of very dynamic and others more static, these deviations would be given by freshwater inputs, as well as meteorological and oceanographic factors in the different seasons. Changes were studied throughout the year under the conditions of salinity and temperature, nutrients and biomass, which is more pronounced compared to those observed at open sea, confirming a dynamic. The tiem residence in the bay during some periods range between 3 and 6 days, when the influences of weather or tidal type are minimal. We propose mixed models for the oscillations of the parameters chlorophyll-a and "total chlorophyll" which are statistically robust and that provide insight into the relationships between biotic and abiotic parameters measured in the bay and explain the variations of chlorophyll-a and "total chlorophyll”. The study provides important ecological knowledge and the dynamics of the bay, and for management improvements and shellfish culture that develops in the area.

Els resultats que es presenten en aquesta tesi estan centrats bàsicament en l'estudi de la biodiversitat de les diatomees epilítiques presents en els rius de la conca de l'Ebre i en la seva aplicació com a indicadores de l'estat ecològic de les masses d'aigua. Durant els mesos d'estiu del 2005 i 2006 es va realitzar el mostreig de la flora de diatomees epilítiques en un total de 197 i 211 estacions, respectivament, pertanyents a la Xarxa de Control de l'Estat de les Masses d'Aigües Superficials (CEMAS) de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). Aquests mostrejos van ser impulsats per la CHE amb l'objectiu d'establir xarxes de control biològic, basades en bioindicadors del fitobentos per tal de conèixer l'estat ecològic de les aigües fluvials d'acord amb el que estableix la Directiva Marc de l'Aigua (DMA). La recollida de les mostres, el seu tractament químic i, la quantificació de les espècies per localitat, s'han basat en les normatives estandarditzades europees CEN/TC 230 EN 13946:2003, norma prEN 14407: 2004 i, en els protocols de la CHE per l'avaluació de la qualitat biològica en rius mitjançant diatomees. L'examen de les mostres recollides ha permès la identificació de 499 tàxons, repartits en 91 gèneres, dels quals 492 han estat a nivell específic o infra-específic. Dels tàxons identificats, 361 estan representats en 751 fotografies realitzades al microscopi òptic, agrupats en 25 làmines. Com a particularitats de la flora s'esmenta d'una banda la presència de 7 espècies al•lòctones segons les consideracions principalment de Coste & Ector 2000 Achnanthidium catenatum, A. druartii, Diadesmis confervacea, Didymosphenia geminata, Gomphoneis minuta, Navicula kotschyi y Reimeria uniseriata) i per l'altre, la presència en algunes localitats de diverses formes teratològiques que podrien indicar condicions adverses del medi (estrès químic o contaminació), encara que en alguns casos podrien ser originades simplement per causes naturals. Com a resultat de la determinació de l’estat ecològic de les masses d’aigua s'ha comprovat l'aplicació i funcionament òptim dels índexs de diatomees (Index de Pol•lució Específica IPS, Index Biològic de Diatomees IBD i Index Europeu CEE), sent l'IPS l'índex més convenient per la bioindicació de l'aigua a la conca de l'Ebre. No obstant, aquests índexs no reflecteixen prou bé les diferències entre algunes ecoregions de la conca de l'Ebre, com ara les capçaleres calcàries. Tenint en compte els resultats obtinguts amb l'IPS, la proporció de localitats estudiades que complirien amb la DMA en aquests 2 anys d'estudi són bastant similars, seria del <62% pel 2005 i del <64% pel 2006. Els resultats de l'índex de Shannon & Weaver indiquen que la diversitat i la riquesa específica s'ajusta a un model relacionat amb la qualitat del medi. Les correlacions d'aquests paràmetres respecte a variables ambientals (pH, conductivitat, clorurs, amoni, fosfats, nitrats, TSS, oxigen dissolt, altitud de la localitat, corrent, amplada i fondària del riu) i els resultats dels índexs de diatomees (IPS, IBD i CEE) mostren que la diversitat de les comunitats de diatomees en les localitats estudiades augmenta quan empitjora l'estat ecològic, seguint un gradient marcat principalment per l'altitud i la concentració de nutrients. L'estudi de l'ordenació de les comunitats de diatomees epilítiques en els rius de la conca de l'Ebre, tenint en compte les variables ambientals de les localitats estudiades, mostra que la seva distribució seguiria un gradient capçalera-desembocadura, marcat per l’increment progressiu de la mineralització en el que se superposen els efectes de les variables ambientals que es relacionen amb els impactes i els nutrients. Les anàlisis clúster dels inventaris seleccionats distingeixen 7 grups de localitats i 6 grups ecològics diferents de diatomees que responen a les pertorbacions observades i als gradients de mineralització i eutròfia que caracteritzen la conca de l'Ebre. / "Diatoms of the Ebro basin: Biodiversity and ecological state of water" TEXT: The aim of this PhD thesis is to contribute to the taxonomic knowledge of the epilithic diatom flora from the rivers of the Ebro basin and to determinate the water quality status in the studied area using benthic diatoms as indicators. The studied area is located inside the Water Quality Surveillance Network of the Ebro Water Agency, CHE (NE Spain). It includes the Ebro and Garona rivers and all the rivers and streams which run into them in the Spanish territory, mostly over a calcareous and sedimentary substrata. A total of 408 epilithic diatoms samples were collected from different environments and ecoregions within the limits of the network of the Ebro Water Agency, CHE (NE Spain) during the summers of 2005 (197 sites) and 2006 (211 sites). Epilithic diatom were sampled, and then treated to prepare permanent diatoms slides following the standard methods (European Committee for Standardization 2003, 2004). The number of taxa identified in the material studied amounted to 499 (492 a specific or infra specific level), belonging to 91 different genera. 361 taxa are presented in 751 light microscope micrographs regrouped in 25 plates. We noticed the presence of species considered rare or exotic for European freshwaters (Coste & Ector, 2000) such as Diadesmis confervacea; Achnanthidium catenatum, Reimeria uniseriata, Navicula kotschyi, Gomphoneis minuta and Didymosphenia geminata. A few diatoms species presented teratological forms have been detected in some localities. However, we could not find a direct relationship of these forms occurrence and any particular cause. In order to evaluate the water quality assessment, three diatoms indices were applied (Specific Pollution Index IPS, Biological Diatom Index BDI and European Index CEC). All of them correlated significantly with water physical and chemical variables, but SPI achieved better correlations, and is therefore to be the best diatom index to be applied in the Ebro basin, although in some cases it did not properly reflected special situations in this basin as calcareous headwaters. According to the cluster and canonical correspondence analyses, nutrient enrichment (from the headwaters to the mouth), environmental variables and impacts were to be the most important variables structuring diatom communities in the Ebro basin.