Denna studie har utvärderat effekten hos tre fosforfällor med kalkstenskross med avseende på reduktion av totalfosfor och fosfat samt påverkan på vattnets pH. En kostnadsanalys utfördes för att beräkna effektiviteten uttryckt i kostnad per kg infångad fosfor. Fosforfällorna består av en 80-180 meter lång dikessektion i vilken en 0,5-1 meter djup bädd av krossad kalksten har placerats. Kalkens primära funktion är att binda till sig en del av det fosfat som finns löst i det genomflödande vattnet. En av fosforfällorna ligger i Hagbygärdedämmet i utkanten av Kalmar. Det tar emot dagvatten från Hagbygärdediket, som avvattnar de västra delarna av Kalmar tätort. De två andra ligger i Dunö och Bottorp, 3 respektive 10 km söder om Kalmar, och tar emot vatten från åkermark. För att utvärdera fosforfällornas effektivitet togs dagliga prover av vatten och flöde under en veckas tid för samtliga lokaler. För fosforfällan i Hagbygärdedämmet gjordes även en longitudinell mätning där vattenprover togs med jämna mellanrum under perioden 31/10 2012- 6/5 2013. Under denna period mättes även flödet vid tre tillfällen i samband med vattenprovtagningen. Resultatet från mätningarna tydde på en signifikant reduktion av fosfat för fosforfällan i Dunö. Fosforfällan i Hagbygärdedämmet uppvisade en signifikant reduktion av fosfat under den korta mätperioden och när samtliga mätningar betraktades, dock inte under den longitudinella mätningen allena. Överlag var reningsgraden låg för samtliga lokaler vilket ansågs kunna bero på otillräcklig kontakt mellan vattnet och kalken. Bara fosforfällan i Bottorp gav upphov till en signifikant effekt på vattnets pH trots att Dunö hade lägre pH på det inflödande vattnet. För Dunö och Bottorp betraktades dataunderlaget vara för knappt för att dra några säkra slutsatser från dessa resultat. Kostnadsanalysen, om än förenklad, visade att metoden kan vara ett bra ekonomiskt alternativ för infångning av fosfor ute i fält. Ett större dataunderlag erfordras dock för att säkerställa effekten. / The aim of this study has been to evaluate the effect of three phosphorus traps with respect to reduction of phosphorus and phosphate as well as the effect on pH of the treated water. A cost analysis has been performed in order to present the effectiveness as cost per kg entrapped phosphorus. The phosphorus traps consist of an 80-180 meter long ditch section in which a 0,5-1 meter thick bed of crushed limestone has been placed. The function of the limestone is primarily to adsorb some of the dissolved phosphate in the influent. One of the phosphorus traps is located in the Hagbygärde wetland on the outskirts of Kalmar. It receives storm water from the Hagbygärde ditch which drains the western parts of Kalmar city. The other two receive water from farmland and are located in Dunö and Bottorp, 3 and 10 km south of Kalmar respectively. In order to evaluate the effectiveness of the phosphorus traps, daily water samples and flow measurements were taken during one week. Also, a longitudinal study of the phosphorus trap in the Hagbygärde wetland was performed from 31/10 2012 to 6/5 2013. During this period water samples were taken periodically and at three of these instances water flow was measured as well. The results of these measurements indicated a significant reduction of phosphate for the phosphorus trap in Dunö. The phosphorus trap in the Hagbygärde wetland also showed a significant reduction of phosphate content during the shorter measuring period and when all measurements were included, although not when considering the longitudinal study alone. Overall, the reduction of phosphorus and phosphate were low in all cases which were attributed to inadequate contact between the water flow and the limestone. Only the phosphorus trap in Bottorp had a significant effect on water pH, despite that Dunö was the locality showing the lowest pH of the inflowing water. For Dunö and Bottorp, the datasets were regarded insufficient for making any certain conclusions based on these results. The cost analysis, albeit simplified, showed that this method could be a good financial option for capturing aqueous phosphate in the field, although more data is needed to ensure the results.

Els ciments de fosfat càlcic representen actualment un dels grups de biomaterials més estudiats arreu del món mercès a les seves propietats biològiques. L'estudi experimental recollit en aquesta tesi compara quantitativament, mitjançant tècniques d'histomorfometria òssia, la regeneració del teixit ossi que s'obté amb empelts amb la d'un ciment de fòsfat càlcic desenvolupat al Departament de Ciències dels Materials de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Under hösten 1994 startades en undersökningsserie av Stockholm Vatten AB där bl.a. syrgastäring och PO4-P-läckage av sediment analyserades från ett antal sjöar i Stockholms tillrinningsområde. Som ett led i undersökningsserien analyserades i denna rapport syrgastäringshastigheten och PO4-P-läckaget av homogeniserat sediment vid 13 provpunkter i Stockholms innerskärgård under våren 1995 med hjälp av en ny analysapparatur. Samtidigt undersöktes analysapparaturens reproducerbarhet, biomassa av bakterier samt potentiell aktivitet hos denitrifierande bakterier i sediment från respektive provpunkt. Resultaten tyder på att syrgastäringshastigheten beror på från vilken bottentyp sedimentet är hämtat samt den organiska halten hos sedimentet. Likaså verkar storleken på PO4-P-läckaget från sedimenten bero på från vilken bottentyp sedimentet är hämtat men även på de fysikaliska betingelserna som karaktäriserar provpunkten. Reproducerbarheten hos den nya analysapparaturen kan anses vara relativt god vid beräkning av både O2- och PO4-P-koncentrationen i vattenpelaren ovanför sedimentytan. Vid koncentrationer hos syrgasmättnaden, där bl.a. syrgastäringshastigheten har beräknats, är variationskoefficenten låg, dvs. för koncentrationer ≥50 %. På liknande sätt är variationskoefficienten låg vid PO4-P-koncentrationer över 100 µg/l. Biomassan av bakterier varierade mellan 0,48 och 2,66 mg/g TS med de lägsta halterna längst in i provtagningsområdet och de högsta längst ut i området. Den potentiella aktiviteten hos denitrifierande bakterier uppvisade ett oregelbundet resultatmönster i undersökningsområdet. / During autumn 1994 an investigation-sequence was started by Stockholm Vatten AB where oxygen demand and PO4-P-leakage were analysed of sediments from few lakes in the drainage area of Stockholm. As a contribution to the investigation-sequence the oxygen demand and the PO4-P-leakage of homogenised sediments at 13 locations in the archipelago of Stockholm were analysed during spring 1995 in this report, using a new method. Parallel to these analyses there was a test of the reproducibility of the analysis-device, determination of bacterial biomass and potential activity of denitrified bacteria in sediments from each sample location. The results indicate that the oxygen demand is dependent on type of the bottom the sample were taken and on the organic content of the sediments. The magnitude of the PO4-P-leakage seems also to be dependent on the type of the bottom as well as the physical conditions that characterise the location. The reproducibility of the new analysis-device seems to be relatively good for measurements of both O2- and PO4-P-concentrations in water above the sediments. The coefficient of variation was low at O2-saturation where the oxygen demand were measured, i.e. O2-saturation ≥50%. In the same manner, the coefficient of variation was low at PO4-P-concentrations above 100 µg/l. The bacterial biomass varied between 0,48 and 2,66 mg/g DS, with the lowest concentrations in the inner parts of the test-area and the highest concentrations in the outer. The result of the potential activity of denitrified bacteria showed an irregular pattern in the test-area.

Studiens syfte var att beskriva hemodialyssjuksköterskors kunskaper om fosfater, livsmedel med ett högt fosfatinnehåll samt förmågan att omsätta den kunskapen till ett dagsintag. Metod: Designen var deskriptiv med komparativa och korrelerande inslag. En egenkonstruerad enkät användes med kunskapsfrågor som var indelad i tre teman; kroppen, livsmedel och dagsintag. Totalt 19 hemodialysenheter besvarade enkäten vilket gav en undersökningsgrupp med 181 respondenter. Statistiska uträkningar gjordes för sammanställande av antal poäng per tema och korrelation mellan kön, ålder, antal år som sjuksköterska och antal år inom dialys. Huvudresultatet var att respondenterna hade högst kunskap om hur fosfater påverkar kroppen med medelvärdet 7,6 poäng (76,4 %) och lägst kunskap gällande att överblicka ett dagsintag 5,7 poäng (57,5%). Mellan en till 20 sjuksköterskor vid varje hemodialysenhet responderade med ett medelvärde mellan 16.0 och 25,5 poäng, medelvärde för alla var 20,0 poäng. Slutsatsen var att hemodialyssjuksköterskor har mest kunskap då det gäller kroppen och minst kunskap i att överblicka ett dagsintag. Högre ålder, fler antal arbetsår som sjuksköterska och inom dialys resulterade i högre kunskapsnivå när det gäller kroppen. / The aim of the study was to describe hemodialysis nurses knowledge of phosphates, foods with high phosphate content and the ability to translate that knowledge into a daily intake. Method: The design was descriptive with comparative and correlative features. A self-designed questionnaire with knowledge questions were used and divided into three themes: the body, food and daily intake. A total of 19 hemodialysis units responded yielding a study group of 181 respondents. Statistical calculations was made for the compilation of the number of points per theme and correlation between gender, age, number of years as a nurse and years with dialysis. The main results was that the respondents had the highest understanding of how phosphate affects the body with the mean 7.6 points (76.4%) and lowest knowledge to overview a daily intake 5.7 points (57.5%). The hemodialysis units had an average between 16.0 and 25.5 points, total average was 20.0 points.The conclusion was that hemodialysis nurses have the highest knowledge about the body and the lowest knowledge to overview a daily intake. Hemodialysis nurses with higher age and more working years have greater understanding of the body.

Los cementos de fosfato de calcio son biomateriales utilizados para la regeneración ósea. En esta tesis doctoral se estudia la influencia de la microestructura y la macroporosidad en el comportamiento biológico de un cemento de fosfato de calcio. En la primera parte, se caracterizaron las propiedades físico-químicas y superficiales de dos sustratos de apatita deficiente en calcio con diferente microestructura obtenidos a partir de un cemento de fosfato de calcio (CPC) cuyo principalmente componente es el fosfato tricálcico en fase $\alpha$. % con dos distribuciones de tamaño de partícula distintos. Se estudió la influencia de la microestructura en el comportamiento celular y la adsorción de proteínas como la albúmina, la fibronectina y la lisozima. El uso de dos agentes desorción (EDTA y SDS) permitió evidenciar la influencia de la morfología y tamaño de los cristales de apatita en la fuerza de adhesión de las proteínas estudiadas. Los cultivos celulares con la línea MG-63 mostraron el efecto de la microestructura y el intercambio iónico sobre la proliferación celular. Se observó asimismo una estimulación en la diferenciación celular en uno de los sustratos que fue atribuido a un efecto de la topografía. En la segunda parte, se desarrolló un cemento macroporoso inyectable para aplicaciones médicas, utilizando como agente espumante una solución proteica de albumen. Se optimizó la obtención de la macroporosidad a partir de variables como: la distribución del tamaño de partícula, la relación entre la fase sólida y la fase líquida, la cantidad de agente espumante y la adición de un agente de cohesión como el alginato de sodio para posibilitar su inyección directa en el lugar de implantación. Por último, se demostró mediante estudios \emph{in vivo} en fémur de conejos un mayor potencial de regeneración ósea por parte del cemento macroporoso en comparación con su homólogo microporoso, al obtenerse una mayor cantidad de tejido óseo y una mayor reabsorción en el cemento macroporoso.

At present, there are more than 2000 wastewater treatments plants (WWTPs) in Sweden. Emissions of nitrogen and phosphorus from these, do contribute to the eutrophication of the Baltic Sea and watercourses on a daily basis. To reduce emissions of phosphorus, the Swedish approach has for the last 50 years been to use chemical precipitation. Today, software is used to test and evaluate different strategies in WWTPs, this in order to improve the operation and get a holistic view over the process. One model that can be used to achieve a holistic view is the Benchmark Simulation Model No. 2 (BSM2). In order to get a software like BSM2 to best mirror the reality, it is important that the model well describes the actual process. Today, BSM2 does not take the load of phosphorus into account, which, if it was included in the model, would describe the process better. In this master thesis, the author has investigated the possibility of extending the BSM2 model, to include phosphorus and chemical precipitation. Thereafter the results from simulations in BSM2 were compared with measurements from Henriksdals WWTP in Stockholm. The results showed that a model, after some simplifications, for phosphorus and chemical precipitation could be included in BSM2. The model uses primary precipitation. Precipitation chemical was added with assistance of a PI controller. Generally the results showed that the model had potential to describe the total flow of phosphorus in the WWTP. In measurements from Henriksdal the average total phosphorus effluent from primary and secondary sedimentation were 3.97 and 0.43 mg/l, respectively. From a steady state simulation in BSM2 the values were ​​4.26 and 0.44 mg/l and the average values ​​of a dynamic simulation 3.96 and 0.46 mg/l. Although the average values of total phosphorus matches quite well, it was found difficult to simulate the different fractions of phosphorus effluent from the secondary sedimentation. In order to better evaluate the results and how the simplifications of the model affects them, more measurements need to be done and a comparison with the results received from the BSM2 needs to be carried out. Also an adjustment of parameters in BSM2 must be done, this to achieve a better compliance with the given plant. / Sverige har idag drygt 2000 reningsverk. Reningsverkens utsläpp av kväve och fosfor bidrar dagligen till övergödning i Östersjön och därtill anslutna vattendrag. För att minska utsläpp av fosfor har i Sverige sedan mitten på 1960-talet kemisk fällning använts. Idag används programvara för att testa och utvärdera olika strategier i reningsverken, detta med syftet att förbättra driften och få en helhetsbild över processen. En av dessa modeller är Benchmark Simulation Model No. 2 (BSM2). För att simuleringsprogram ska ge en så bra bild som möjligt av verkligheten är det viktigt att de beskriver processen, i detta fall avloppsvattenrening, på ett bra sätt. BSM2 tar i dagsläget inte hänsyn till belastningen av fosfor, om fosfor inkluderades i modellen skulle det beskriva processen bättre. I detta examensarbete, har författaren undersökt möjligheten att utvidga BSM2, till att inkludera fosfor och kemisk fällning i modellen. Resultaten erhållna från modellen har därefter jämförts med mätdata från Henriksdals reningsverk i Stockholm. Resultatet visade att en modell för fosfor och kemisk fällning kunde, efter vissa förenklingar, inkluderas i BSM2. I modellen användes förfällning och fällningskemikalier tillsattes med hjälp av en PI regulator. Generellt visade resultaten att modellen hade förmåga att beskriva det totala flödet av fosfor i reningsverket. I mätningarna från Henriksdal var medelvärdet på total fosfor ut från försedimenteringen 3,97 mg/l och från eftersedimenteringen 0,43 mg/l. Från en steady state simulering i BSM2 blev värdena 4,26 och 0,44 mg/l och medelvärdena från en dynamisk simulering 3,96 och 0,46 mg/l. Även om medelvärdena på totalfosfor stämmer relativt bra överens, fann man det svårt att simulera olika fraktioner av fosfor ut från eftersedimenteringen. För att bättre kunna bedöma resultatet och hur förenklingar i modellen påverkar resultatet behöver flera mätningar göras och jämföras med modellens resultat. En justering av parametrar i BSM2 måste även göras, detta för att anpassa modellen till det givna avloppsreningsverket bättre. / Development and dynamic analysis of operational strategies for enhanced energy efficiency of wastewater treatment systems

Boplatsvallar, often translated as semi-subterranean settlements, is an ancient monument with a diffuse definition. Defined as –embankments that partially or completely surround a often lowered/dug down surface- this category of ancient monuments is also made up of a former category which traditionally was interpreted as winter settlements from the late Stone age in Sweden. This view of the ancient monuments carried over, to a certain extent, to this new definition. Should this be the case, that this category of ancient monuments are remains of winter settlements,  used recurringly over an extended period of time, then they should exhibit similar signals in regards to the distribution of the anthropogenically altered soil chemical and soil physical properties at the sites.The area around Lillsjön, Anundsjö parish in Ångermanland, have four boplatsvallar located separately in the regional area. This means that they can be considered single contexts suitable to test the aforementioned hypothesis.The result of the intra-site study indicates that the sites have been used differently. Two of the sites exhibit a more local distribution of the heightened values of phosphates and magnetic susceptibility, distributed close around the ancient monument itself. The other two sites have a distribution of heightened values spread over a larger area around the ancient monuments, where one of the ancient monuments shows no particular difference from the background values at the site.This results thus suggests that there is a difference in how these boplatsvallar have been used prehistorically.

Cancer is the second disease leading cause of death in industrialized countries. Although early detection and more efficient drugs are responsible of the reduction of mortality, several cancers still present difficult treatments and low survival rates. Conventional drugs only exhibit moderate therapeutic index between cancer and normal tissues but recent advances are focused to improve lesstoxic treatments. Hence, new drugs must target specific signaling pathways involved in cell growth and proliferation. Concerning this aim, two mechanism involved in cancer disease, named apoptosis (or programmed cell death) and pentose phosphate pathway, have been selected in this work to search new inhibitors to target crucial proteins of both cell routes.Overexpression of antiapoptotic genes has been correlated with tumor growth and resistance tochemotherapy, thus many efforts have been done to block the activity of XIAP and Survivin, central proteins acting in apoptosis and studied in the present work. Moreover, the two most active proteins detected in both the oxidative and nonoxidative branches of the pentose phosphate pathway, Glucose-6-Phosphate Dehydrogenase (G6PDH) and Transketolase (TKT), have been also selected in this thesis.Molecular Modeling methods, covering topics in protein and peptide recognition, molecular dynamics, pharmacophore generation, database searching, docking and scoring in virtual screening and binding free energy prediction, have been applied with success to discover new active molecules inhibitors of XIAP, Survivin, G6PDH and TKT proteins. / TÍTULO: "Ruptura del reconocimiento proteína-proteína en rutas tumorales mediante modelizaciónmolecular".TEXTO:El cáncer es el segunda causa de muerte por enfermedad en los paises industrializados. A pesar de la existencia de métodos eficaces de detección precoz y tratamientos cada vez más efectivos responsables de la reducción de mortalidad, algunos tipos de tumores presentan todavía tratamientos difíciles y bajos índices de supervivencia. Los fármacos convencionales sólo exhiben un índice terapéutico moderado, entre células sanas y tumorales, por ello los avances recientes se centran en encontrar tratamientos menos tóxicos para esta enfermedad. Así pues, los fármacos del futuro deberán incidir en rutas biológicas específicas, involucrando el crecimiento celular y laproliferación descontrolada. Siguiendo este planteamiento, en este trabajo se han seleccionado dos mecanismos biológicos involucrados en el cáncer, llamados apoptosis (o muerte celular programada) y ruta de las pentosas fosfato, con el objetivo de encontrar nuevos inhibidores de las proteínas más sensibles de ambas rutas.La sobreexpresión de genes antiapoptóticos se ha correlacionado con el crecimiento tumoral y laresistencia a los tratamientos habituales. Así, se está trabajando en entender el funcionamiento de dos proteínas importantes de esta ruta, el XIAP y el Survivin, las cuales se han seleccionado en este trabajo, debido a que todavía no existen fármacos en el mercado que actúen sobre estas dos proteínas y debido a que su interés terapéutico se ha demostrado claramente.Por otro lado, en este trabajo también se han estudiado las dos proteínas más activas detectadas en la rama oxidativa y no oxidativa de la ruta de las pentosas fosfato, la Glucosa-6-Fosfato Deshidrogenasa y la Transketolasa.El objetivo principal ha consistido en aplicar métodos de la Modelización Molecular, que cubrentópicos recientes, como el reconocimiento de péptidos y proteínas, la búsqueda en bases de datos, el anclaje y evaluación del cribado virtual de compuestos y la predicción de energías libres de unión, para encontrar nuevos inhibidores de las proteínas XIAP, Survivin, Glucosa-6-Fosfato Deshidrogenasa y Transketolasa.

El tracte gastrointestinal de l’individu humà es troba colonitzat per la microbiota intestinal. L’epiteli intestinal actua com a barrera física per impedir que els bacteris accedeixin a òrgans essencials, i representa la superfície on l’hoste pot interaccionar amb el bacteri. Independentment de si el balanç final d’aquesta interacció és positiu o negatiu, la gran pressió selectiva que té lloc en la interfase bacteri-hoste determina que ambdues parts hagin desenvolupat múltiples maneres de comunicar-se. En aquest treball s’han abordat dos aspectes relacionats amb la interacció bacteri-hoste. Per una banda, com a model d’adaptació metabòlica durant l’adhesió d’Escherichia coli a enteròcits, s’ha estudiat la regulació de l’operó lldPRD. Per altra banda, s’ha aprofundit en l’estudi dels mecanismes de secreció de la proteïna multifuncional gliceraldehid-3-fosfat deshidrogenasa (GAPDH) de soques patògenes i probiòtiques com a mecanisme que el bacteri utilitza per interaccionar amb l’hoste. En referència a l’adaptació metabòlica d’E. coli durant l’adhesió, s’ha seleccionat un dels gens sobreexpressats en E. coli enterohemorràgica (EHEC) adherida a membranes plasmàtiques d’eritròcits, el gen lldR (Dahan i col, 2004). lldR codifica la proteïna reguladora de l’operó lldPRD, responsable del metabolisme d’L-lactat en E. coli, però no es tenen evidències experimentals sobre la regulació d’aquest operó. En aquesta tesi s’ha assignat a LldR un paper dual com a activador de la transcripció en presència d’L-lactat en el medi, i com a repressor en absència d’aquest, a través de la formació d’un bucle de DNA format mitjançant la unió d’LldR a dues seqüències operadores. El fet que l’operó lldPRD, estigui sobreexpressat en bacteris adherits podria representar un mecanisme pel qual el bacteri s’adapta a l’augment local de la concentració d’L-lactat a la superfície intestinal, contribuint a l’establiment d’una relació entre l’enterobacteri i l’a cèl·lula hoste. Pel que fa als mecanismes de secreció i interaccions de la GAPDH bacteriana amb l’hoste, prèviament s’havia identificat aquesta proteïna com a secretada per soques patògenes EHEC i EPEC (E. coli enteropatògena) crescudes en determinats medis de cultiu. En el present treball s’ha determinat la participació de dos mecanismes de secreció alternatius, el de tipus injectisoma (T3aSS), actiu en soques patògenes en medi de cultiu eucariota, i un altre mecanisme encara per identificar, actiu en soques patògenes i probiòtiques (E. coli Nissle 1917) en medi de cultiu bacteriològic ric. No es detecta secreció de GAPDH en soques aïllades naturals no patògenes com EcoR26, indicant que la secreció i/o exposició de la proteïna a la superfície representa un avantatge pels bacteris patògens i probiòtics en termes d’adhesió i colonització. Així, s’ha determinat la capacitat d’unió de la GAPDH a fibrinogen i plasminogen. Addicionalment, la GAPDH pot tenir altres funcions en la relació amb l’hoste. En aquest estudi s’ha determinat la capacitat de la GAPDH de ser internalitzada en la cèl·lula eucariota en forma de vesícules. També és possible que la proteïna sigui translocada al citoplasma de la cèl·lula hoste a través del T3SS. En aquest treball, s’ha observat la interacció de GAPDH amb els factors d’elongació de la traducció EF1Bγ i EF1Bα de l’enteròcit. Finalment, en aquest estudi s’ha comprovat la capacitat de la proteïna GAPDH de ser ADP-ribosilada. La GAPDH, però, també té activitat ADPribosiltransferasa, fet que podria determinar la seva participació en la modificació de proteïnes de l’hoste en el cas de ser translocada al citoplasma de la cèl·lula eucariota. En el context de la comunicació o diàleg entre el bacteri i l’hoste colonitzat, els resultats d’aquest treball ajuden a entendre alguns dels mecanismes pels quals les soques d’E. coli patògenes i/o probiòtiques s’adapten a l’entorn intestinal i s’adhereixen a l’epiteli més eficaçment que els bacteris que no presenten aquests mecanismes. / Human gastrointestinal tract is colonized by intestinal microbiota. The intestinal epithelium acts as a physical barrier and represents the area where host-bacteria interaction occurs. The selective pressure in this interface determines that both parties have developed many ways to communicate. In this work we have addressed two aspects of host-bacteria interaction. As a model for metabolic adaptation of Escherichia coli adherence to enterocyte, we have studied the regulation of lldPRD operon. As a mechanism that bacteria use to interact with the host, we have analysed the secretion mechanisms of the multifunctional protein glyceraldehyde-3-phosphate dehydrogenase (GAPDH) of pathogenic and probiotic strains. lldR encodes the regulator protein of the lldPRD operon, which is responsible for the metabolism of L-lactate in E. coli. We have demonstrated that LldR plays a dual role as an activator of transcription of the operon in the presence of L-lactate, and as a repressor in absence of the inducer through the binding of LldR to two operator sequences and the formation of a DNA loop. The fact that the lldPRD operon is overexpressed in attached bacteria might be a mechanism used by bacteria to adapt to increased local concentration of L-lactate on the intestinal surface. We have determined the participation of two alternative mechanisms in bacterial GAPDH secretion. The T3SS injectisome is active in pathogenic strains growing in eukaryotic culture medium. Another mechanism is active in pathogenic and probiotic strains (E. coli Nissle 1917) growing in rich bacteriological medium. No secretion was detected in natural non-pathogenic isolates, indicating that secretion or exposure of the protein on the surface confers advantages to pathogenic and probiotic bacteria in terms of adhesion and colonization. We have also determined that GAPDH binds fibrinogen and plasminogen. Moreover, we have demonstrated that GAPDH possesses ADPrybosiltranferase activity, which might determine its participation in the modification of host proteins when translocated to the cytoplasm of eukaryotic cells. In the context of host-bacteria communication, these results provide insight into the adaptation mechanisms that allow some pathogenic and/or probiotic E. coli strains to adapt more effectively to the intestinal environment than bacteria lacking these mechanisms.

Bakgrund: Fosfatbindande läkemedel är en viktig del i hemodialyspatienters behandling. Läkemedlet hjälper till att avlägsna fosfat ifrån kroppen, eftersom hyperfosfatemi annars ökar risken för kardiovaskulära sjukdomar. Trots den kunskapen har tidigare forskning visat att den kunskapen ibland uteblir hos hemodialyspatienter. Syfte: Syftet med studien var att undersöka hemodialyspatienters upplevelse av kunskap angående fosfatbindande läkemedel. Metod: En kvantitativ enkätundersökning på en hemodialysenhet i Mellansverige. Där svaren redovisas med deskriptiv statistik. Resultat: Studien visar på brister i hemodialyspatienters upplevelse av kunskap angående fosfatmedicinering både vad det gäller bristande information från sjukvårdspersonal men också brist på motivation att ta reda på informationen på egen hand. Dessutom visar studien på brister vad det gäller hemodialyspatienters förståelse till vikten av fosfatmedicinering. Slutsats: Studien visar att cirka hälften av hemodialyspatienterna upplever att de har kunskap för att kunna administrera fosfatbindande läkemedel på ett korrekt sätt. Men det finns fortfarande brister hos en del patienter vad det gäller kunskapen om fosfatbindande läkemedel. / Background: Phosphate-binding drugs are an important part of hemodialysis patient´s treatment because the drug helps to remove phosphate from there body, which otherwise increases the risk of cardiovascular disease. Previous research has shown that this knowledge is sometimes missing by hemodialysis patients. Objective: The aim of the study was to investigate the experience of knowledge about phosphate-binding drugs by hemodialysis patients. Method: A quantitative surveys at a hemodialysis unit in the central of Sweden. Where the answers are reported with descriptive statistics. Results: The study shows deficiencies in hemodialysis patients’ experience of knowledge about phosphate medication, both in terms of lack information from healthcare professionals, but also lack of motivation to find out their own knowledge. In addition, the study shows weaknesses regarding hemodialysis patient´s understanding of the importance of phosphate medication. Conclusion: The study shows that approximately half of the hemodialysis patients are capable to properly administer the phosphate-binding drugs. However, there are still shortcomings in some patients regarding the knowledge of phosphate-binding drugs.