Introducció: L'anàlisi de l'absentisme s'ha abordat des de diverses perspectives teòriques. Des de la d'aquesta tesi, L'absentisme laboral és contemplat com un indicador de funcionament, les causes S'han de cercar en les condicions i organització del treball i en les relacions socials de producció i de gènere. L'objectiu general de la tesi és analitzar la relació entre la freqüència d'episodis d'incapacitat laboral (IT) i els continguts del treball entre els treballadors de l'Ajuntament de Barcelona durant els anys 1984 i 1993. Els objectius específics són analitzar les diferències en la freqüència d'episodis d'IT de curta i llarga durada entre homes i dones i identificar les característiques dels continguts del treball que poden influenciar la freqüència d'episodis de IT. Subjectes i Mètodes: El disseny és longitudinal retrospectiu. La població d'estudi inclogué totes les persones que entre l'1 de gener de 1984 i el 31 de desembre de 1993 van treballar un mínim de 6 mesos i un dia a l'Ajuntament de Barcelona. La cohort quedà constituïda per 20.648 persones, que contribuïren a 78.524,81 persones - any de seguiment pels homes i 56.403,89 per a les dones. Tota la informació socio-demogràfica i laboral s'obtingué del Sistema Integrat de Personal de l'Ajuntament de Barcelona. Es classificà la població en categories administratives i en grups de llocs de treball amb continguts homogenis. Es calcularen les taxes crues i específiques per a cada categoria, grup de llocs de treball, i edat, així com les acumulades per a tot el període d'estudi i les raons de taxes per categories i grups de llocs de treball. L' anàlisi fou específica per gènere.Resultats: La incapacitat temporal es relaciona de manera diferenciada amb el gènere, l'edat, la categoria professional i els continguts del treball. Les dones presentaren taxes (crues i ajustades) d'IT més altes que els homes, tant d'episodis de curta com de llarga durada. L'análisi específica per gènere mostrà l'existència d'una doble segregació laboral en base a aquest: la raó dones / homes que ocupaven llocs de treball de major responsabilitat i salari fou molt desfavorable per a aquestes, alhora que es constatà l'existència de grups de llocs de treball i categories administratives específiques de gènere. S'observà una clara relació entre la categoria administrativa i les taxes d'IT de curta i de llarga durada, les categories manuals presentaren majors taxes que les no manuals, patró més evident per a les taxes de llarga durada i pels homes. Entre les dones,els resultats foren menys explicatius que entre els homes. Els mateixos patrons s'observaren en relació als continguts del treball, les raons de taxes foren generalment superiors per a les categories amb menors continguts.Conclusions: Els resultats recolzen la hipòtesi de que l'estat de salut es realciona més amb la incidència d'episodis d'IT de llarga durada que amb els de curta durada. Els factors de risc relacionats amb el treball de reproductiu (familiar i domèstic), i els recursos personals que el treball proporciona (en termes de control sobre el treball i suport social), podrien tenir més importància en la incidència d'episodis de curta durada. La segregació laboral i del treball familiar i domèstic en base al gènere explicarien principalment les majors taxes femenines. També recolzen la hipòtesi de que l'absentisme laboral ha ser analitzat des de la perspectiva d'un indicador de funcionament, i no només de salut, i que està fortament relacionat amb la classe social i amb els continguts del treball. / Introduction: Analysis of absenteeism has been done under diverse theoretical theories. In this research, work absenteeism is seen as a functioning indicator. Working conditions, organisation of work and social relations of production and gender have to be analysed when looking for its causes. The general objective is to analyse the relationship of sickness leave (SL) with the job contents among the Barcelona city council civil servants during the 1984 - 1993 period. Specific objectives are to analyse the differences in the frequency of SL episodes of short and long duration and to identify the characteristics of the contents of the job that can influence it.Population and Methods. The study was a retrospective cohort including all people who worked for more than six months for the City Council of Barcelona from 1/1/1984 to 31/12/1993. The cohort was composed of 20,648 people who contribute to 78,524.81 person/years of follow-up for men and 56,403.89 for women. All information was obtained from company records. The study population was classified into administrative categories and occupational groups based on homogeneous job contents. Crude and age, category and occupational group specific rates of SL were computed and cumulative rates for all the period as well in a gender-specific analysis.Results: SL related to gender, age, and administrative category and job contents. Women showed generally higher SL rates than men for both short and long episodes. Gender specific analysis showed the double labour segregation. The women / men ratio among higher categories was very desfavourable for women, and there were gender-specific categories and workplaces. A clear relationship between administrative category and SL rates was found, manual categories had higher rates than non -manual. This trend was more evident for men and for long episodes. Among women, results were less explicative than among men. Similar results were found referring job contents, rate ratios were generally higher for those occupational groups with poorest contents of the job.Conclusions: These results support the hypothesis that the health status is more related to the incidence of long episodes of SL than to short episodes. The incidence of short episodes could be more related to the reproductive work and to the personal resources that the work provides in terms of control over the work and social support. The gender-based segregation of productive and reproductive work could explain the higher rates of women. These results also support the hypothesis that work absenteeism should be analysed under the perspective of a functioning indicator and that is related to health, social class and the contents of the job.

Las mujeres continúan incorporándose con lentitud al mercado laboral. Las políticas activas de intervención social no parecen estar acelerando dicha incorporación. Del contraste observado entre dichas políticas y la experiencia cotidiana con las mujeres, surge la pregunta ¿qué está dificultando realmente la presencia laboral de la mujer?.El objetivo principal de esta obra es profundizar en la experiencia personal de las mujeres ante el desempleo, teniendo presente el rol de género.Concretamente se pretende identificar los autoesquemas estereotipados de género, evaluar la aplicación del rol de género en el empleo de la mujer, explorar el conflicto del rol de género laboral y la aplicación de dicho rol en el desempleo femenino.Partiendo de una metodología cualitativa, se realizaron varias entrevistas en profundidad, a 11 mujeres con características sociológicas diferentes, con la intención de abordar la heterogeneidad de la mujer. Durante el análisis de contenido, se tuvieron en cuenta, principalmente, el estado civil y las cargas familiares.Siguiendo el modelo de Interacción Sociocognitiva, se analizó la información obtenida sobre cinco aspectos psicosociológicos:1. Autoesquema estereotipado sobre el rol de género: es interesante observar el discurso que realiza la misma mujer sobre su identidad de género, sus roles familiares, sus autoobligaciones y automotivaciones hacia el empleo.2. Rol de género en el empleo femenino: al conjugar la relación familiar con el empleo, destaca el sentimiento de culpa y de malestar que aparece en el discurso analizado. Por otra parte, la obligatoriedad de la mujer ante el empleo se reduce, de manera importante, cuando se aborda el tema de la familia. 3. Rol de género ante el desempleo: las mujeres entrevistadas en esta investigación consideran diferente la manera que tienen los hombres y las mujeres de afrontar el desempleo. Según estas, el hombre se siente moralmente peor que la mujer, afrontando de forma más negativa la misma situación. El discurso analizado muestra como la mujer considera que ella, como mujer, ante una situación de desempleo, tiene más opciones en las que ocupar el tiempo que el hombre.4. Autoconducta hacia el desempleo: la información recogida parece mostrar la incoherencia entre el discurso y la conducta, aunque al mismo tiempo recoge la coherencia entre la conducta manifestada y el rol de género.5. Roles de género en un entorno familiar: en el discurso destacan claramente los dos roles, el de proveedor, como rol masculino, y el de cuidadora, como rol femenino.Del análisis de contenido realizado en este estudio, se pueden extraer diferentes conclusiones, que conducen principalmente a indicar que el estereotipo actual de mujer desempleada, que está buscando empleo de manera activa, no recoge a toda la heterogeneidad de mujeres. Por lo tanto, hay un grupo de estas que no se ven beneficiadas de los proyectos de intervención sociolaboral. / The women continue getting up themselves with slowness to the labor market. The active policies of social intervention do not seem to be accelerating this incorporation. From the contrast observed between this policy and the daily experience with the women, the question arises: what is making difficult really the labor presence of the woman? The primary objective of this work is to deepen in the personal experience of the women unemployed, remembering the gender role. Concretely it is tried to identify self-scheme stereotyped of gender, to evaluate the application of the gender role in the employment of the woman, to explore the conflict of the gender role labor and the application of this role in feminine unemployment. Starting off of a qualitative methodology, several interviews were made in depth, to 11 women with different sociological characteristics, the intention to approach the heterogeneity of the woman. During the content analysis, they considered, mainly, the civil state and the familiar loads. Following the model of Sociocognitive Interaction, the data obtained on five psicosociology aspects was analyzed: 1. Self-scheme stereotyped on the gender role: it is interesting to observe the speech that the same woman about her identity of gender, her familiar roles, her self-obligations makes and self-motivations towards the employment. 2. Gender role in the feminine employment: when conjugating the familiar relation with the employment, emphasizes the feeling of fault and malaise that appears in the analyzed speech. On the other hand, the obligatory nature of the woman before the employment is reduced, of important way, when the subject of the family is approached. 3. Gender role before unemployment: the women interviewed in this investigation consider the way different who have the men and the women to confront unemployment. According to these, the man feels morally worse than the woman, confronting of more negative form the same situation. The speech analyzed sample as the woman considers that she, like woman, before an unemployment situation, has more options in those than to occupy the time that the man. 4. Self-behaviour towards unemployment: collected seems to show to the incoherence between the speech and the conduct, although at the same time it compiled the coherence between the showed conduct and the gender role. 5. Gender role in familiar surroundings: in the speech they emphasize role clearly both, the one of provider, like masculine role, and the one of nursemaid, like feminine role. Of the analysis of content made in this study, different conclusions that can be extracted: they mainly lead to indicate that the present stereotype of unemployed woman, who is looking for employment of active way, does not compiled to all the heterogeneity of women. Therefore, there is a group of which beneficiaries of the projects of sociolaboral intervention do not see themselves.

No description available.

La tesi parteix d’una reflexió des de la teoria a propòsit de l’estatut de l’autobiografia (i del gènere epistolar en particular), preguntant-se a propòsit d’aspectes com són ara la construcció del subjecte en el discurs o el valor de l’experiència com a categoria de diferència. Per tal de aprofundir en aquesta aproximació, el segon capítol realitza un alectura crítica de dues cartes autobiogràfiques escrites per dones: la Carta a Sor Filotea de la Cruz, escrita per Sor Juana i l’ Autobiografía epistolar de Gertrudis Góme de Avellaneda. El capítol central analitza el binomi gènere femení-gènere epistolar per demostrar de quina manera va establir-se a la modernitat (la França dels segles XVII i XVIII) i per què la carta privada acaba definint-se com un gènere (genre) de gènere (gender) femení, sobre quins condicionaments socials va succeir i quin va ser el paper de les dones en tot això. En el darrer capítol s’aborda el seguiment del binomi a l’Espanya dels segles XVIII, XIX i XX, fent paleses les aplicacions particulars que va patir en aquest altre context historico-cultural. Tot això fent ús d’un plantejament i un enfocament propis de la filologia, la teoria de la literatura i la literatura comparada que, a l’apèndix, abraça altres arts, ja que s’hi recullen mostres de la pintura holandesa del xvii on el motiu de la carta femenina té un tractament plenament en consonància amb els paràmetres que van constituir l’assimmilació de gèneres (gènere femení-gènere epistolar) a la França dels salons. / La tesis parte de una reflexión desde la teoría a propósito del estatuto de la autobiografía (y del género epistolar en particular), preguntándose sobre aspectos como la construcción del sujeto en el discurso o el valor de la experiencia como categoría de diferencia. En aras de ahondar en esta aproximación, el segundo capítulo realiza una lectura crítica de dos cartas autobiográficas escritas por mujeres: la Carta a Sor Filotea de la Cruz, escrita por Sor Juana y la Autobiografía epistolar de Gertrudis Gómez de Avellaneda. El capítulo central está destinado a analizar el binomio género femenino-género epistolar para demostrar de qué modo se estableció en la modernidad (en la Francia de los siglos XVII y XVIII) y por qué la carta privada terminó definiéndose como un género (genre) de género (gender) femenino, sobre qué condicionamientos sociales aconteció y cuál fue el papel de las mujeres en ello. En el capítulo posterior se acomete el seguimiento del binomio en la España de los siglos XVIII, XIX y XX, dando cuenta de las aplicaciones particulares que sufrió en este otro contexto histórico-cultural. Todo ello haciendo uso de un planteamiento y un enfoque propios de la filología, la teoría de la literatura y la literatura comparada que, en el apéndice, abraza otras artes, puesto que en él se recogen muestras de la pintura holandesa del XVII donde el motivo de la carta femenina observa un tratamiento plenamente en consonancia con los parámetros que constituyeron la asimilación de los géneros (género femenino-género epistolar) en la Francia de los salones. / The thesis departs from a theoretic reflection on the status of autobiography in general —and of epistolary genre in particular— inquiring about aspects like the construction of the subject in the discourse or the value of experience as a category of difference. In order to examine in depth this approach, the second chapter performs a critical reading of two autobiographic letters written by women: the Carta a Sor Filotea de la Cruz by Sor Juana and the epistolary Autobiografía of Gertrudis Gómez de Avellaneda. The central chapter is devoted to analyze the epistolary genre—feminine gender relationship to show how it was established in Modernity (in France, XVII and XVIII centuries) and why the personal letter finished defined as a genre of feminine gender, on what social factors happened and what was the woman’s role in all that. The following chapter shows the relationship in Spain, XVIII, XIX and XX centuries, giving an account of particular applications that it suffered in this historical and cultural context. All this using approaches of Philology, Literary Theory and Comparative. The appendix considers some samples of the Dutch painting of the xvii where the motive of the feminine letter observes a treatment fully accordance with the parameters that constituted the assimilation of gender/genre (feminine gender/epistolary genre) in the French salons.

En los últimos tiempos estamos asistiendo a grandes cambios estructurales en el mundo rural, la reestructuración del cual supone transformaciones en el mercado laboral, en los ingresos de las unidades familiares, en las pautas de ocupación y de localización territorial, así como en la estructura social.La presente investigación se centra en el análisis de las consecuencias territoriales y sociales de la implantación de un iniciativa laboral pionera e innovadora en todos los sentidos: el teletrabajo. Para ello se utiliza un enfoque metodológico basado en la perspectiva de género y el análisis regional, analizando el papel que pueden cumplir las tecnologías de la información y comunicación (TICs), y concretamente el teletrabajo, como alternativa de futuro para el desarrollo del mundo rural y su población, y en particular de las mujeres.A partir de tres áreas de estudio (Cataluña, Ardèche y Québec), se ofrece un estado de la cuestión para así realizar un análisis comparado de los diferentes aspectos del teletrabajo -técnico, jurídico y laboral- como de posible alternativa de desarrollo en el actual contexto económico y social. La adopción de estrategias fundadas en la revalorización de los recursos, como soporte de nuevas iniciativas locales de creación de puestos de trabajo, se muestra actualmente como la única vía posible de subsistencia de los espacios rurales. En este sentido la actual evolución de la tecnología y de las llamadas "autopistas de la comunicación", pueden ser consideradas como una posible alternativa de desarrollo para ciertas regiones en declive, mediante la relocalización de ciertos puestos de trabajo en espacios rurales o rururbanos, si se combinan con las incontestables posibilidades que las TICs proporcionan. En este sentido el teletrabajo, inscrito en la globalidad de las teleactividades, puede constituir una alternativa más para facilitar la integración en el mercado laboral de la población rural, principalmente en el caso de mujeres y jóvenes. Las TICs necesitan de importantes infraestructuras de soporte, aspecto que las convierte en moduladores del territorio. De este modo, el actual diseño y equipamiento diferenciado de infraestructuras de TICs, según las regiones, supone un nuevo criterio de jerarquización del espacio; así, la disponiblidad de las TICs se erige como elemento clave en el proceso de retroalimentación de las zonas en desarrollo, haciendo del territorio un generador activo de recursos y posibilidades estratégicas. Las especificidades regionales en materia legislativa, económica, laboral y social, también suponen diferencias significativas en relación al tipo de trabajo realizado a distancia, y a la valoración que las personas que la llevan a cabo tienen de ella. Se concluye que las TICs no son la panacea para los territorios en crisis. Para que el teletrabajo constituya una alternativa real, es necesaria una suma de circunstancias particularmente propicias:Por parte de los trabajadores, es necesaria una dedicación plena, disponer de un proyecto profesional claro y un alto nivel de formación, que incluye la adquisición de competencias y habilidades tecnológicas.También es imprescindible el papel impulsor de las empresas que, interesadas en el ahorro de determinados costes, sean capaces de generar empleos susceptibles de desarrollarse a distancia y por tanto de ser teletrabajados.Igualmente crítico es el papel de las administraciones públicas, que deben fomentar la creación de empleo e infraestructuras equitativamente, reduciendo la deslocalización, y proporcionando ayudas a la formación y equipamientos técnicos adaptados, si desean favorecer la emergencia del teletrabajo.En esta línea, se requieren asimismo medidas dirigidas a favorecer el acceso al trabajo de las mujeres y la población en general (acceso a los servicios de guardería, horarios flexibles, etc.), que fomenten la equidad en el empleo, facilitando que el teletrabajo sea una verdadera opción frente a las condiciones de trabajo o los actuales horarios laborales. / In the last few years, the rural world is undergoing large structural changes which are producing a deep restructuring, involving transformations in job markets, familiar units income and territorial location.The hereby research work concentrates on one pioneering topic, related to the new initiatives taking place in rural world: telework. The present Thesis following a methodological aim from gender and regional analysis, it studies the role that communication and information technologies (ICT) can play, and specifically telework, as a future alternative for the rural world development, especially for women.This research focuses a pioneering topic related to the new initiatives which are taking place in the rural world: telework. The study is centred in the role that communication and information technologies (ICT) and specifically telework, can play as a future alternative for the rural world development and specially for women. The research has been developed following the gender and regional analysis methodologies.After studying three geographical areas (Cataluña, Ardèche and Québec), a "state of the art" is offered, in order to develop a comparative analysis on different aspects of telework -technical, legal and labour- as a possible development alternative in the present economic and social situation.The implementation of strategies based on the revaluation of resources, appears at the moment, as the only way of survival for rural spaces as they act as a support for new local initiatives and the creation of jobs. In this sense, the current evolution of technology and the so-called "information highways" can be considered as a possible alternative for the development of some declining regions, through the relocation of certain jobs in rural or rur-urban spaces, in combination with the enormous possibilities supplied by ICT. That is why telework, as part of the more global term of teleactivities, can represent another alternative to improve the integration of rural population in the job market, especially for women and young people.The fact that ICT needs important support infrastructures, makes them a strong territory modulators. In this way, the present differences among different regions in the design and equipment of ICT infrastructures, are becoming a new criterion for space hierarchies. As a consequence, ICT availability becomes a key element in the feed-back process in developing zones, turning territory into an active generator of resources and strategic possibilities.Regional particularities in legal, economic, labour and social aspects, introduces also important differences related to the kind of the developed telework as well as in the perception of those people working in it.It can be concluded that ICT are not a panacea for territories in crisis as telework needs a big amount of proper circumstances to turn into a real alternative.From the point of view of the manpower, teleworkers need full time dedication, a clear professional project and to be trained at a high level, including technological capabilities.The propelling role of enterprises could be also essential if they are interested in saving costs, through the implementation of jobs which can be suitable to be teleworked.Te role of public administrations are equally critical, because they must support the creation of jobs and infrastructures in a equitable way, reducing outsourcing, and supplying help for training and proper technical equipment, if they really want to favour the emerging of telework.In the same direction, measures are also required to help women -and people in general terms- to access to the job market (access to nurseries, flexible working time, etc.) in order to achieve equity in employment and making telework a true alternative to the traditional working schedules and schemes.

El contingut de la tesi es basa en l'estudi geogràfic de quatre novel·les urbanes ( La fabricanta (1904) de Dolors Monserdà, Les algues roges (1934) de Maria Teresa Vernet, Nada (1945) de Carmen Laforet i El temps de les cireres (1977) de Montserrat Roig) cadascuna d'una generació diferent de narradores catalanes del s.XX. L'objectiu és analitzar l'evolució de la percepció femenina sobre l'espai urbà barceloní durant aquesta centúria. La seva interpretació i anàlisi, a més, es recolza en els escrits d'opinió de Carme Karr (Cultura Femenina, 1910) i altres escriptores de principis d'aquest període (Educació Femenina, 1916); els dos volums de Memòries (1973-1975) d'Aurora Bertrana i la producció memorialística de l'obra completa de Maria Aurèlia Capmany, és a dir, Pedra de toc I i II (1970-1974), Mala memòria (1987) i Això era i no era (1989). Teòricament, la recerca s'emmarca en les idees de la geografia del gènere tant pel seu enfocament interdisciplinar com pel nou sistema conceptual sorgit d'un espai urbà integrador de les esferes de la producció i de la reproducció, les quals donen una visió més global de la realitat. Les fonts documentals que estructuren i articulen la investigació són la geografia urbana del gènere i la creació literària femenina catalana essencialment, tot i que també se n'utilitzen d'altres com la història i la literatura feminista, recolzades en la pròpia sociologia, antropologia i, en menor mesura, la cartografia. La metodologia geogràficohumanística (qualitativa i interactiva) aplicada a l'exploració dels documents literaris parteix d'un guió de lectura previ, el qual pretén centrar l'atenció de l'anàlisi interpretativa en la representació i les experiències personals que les escriptores transmeten dels espais urbans interiors i exteriors, com són utilitzats, quines relacions s'estableixen i la mobilitat que tenen. Elements tots ells que permeten recuperar una part de l'experiència urbana femenina i el seu món perceptiu en un passat recent alhora que possibiliten constatar la seva evolució i discernir les seves ruptures i/o continuïtats en la dinàmica social. La literatura catalana de ficció d'autora ha permès que emergís una altra història de la ciutat : la de les dones. Elles són les protagonistes, com a productores i consumidores d'espai, com a ciutadanes, al considerar la vida quotidiana com la perspectiva d'investigació del fet urbà, ja que, en aquest àmbit, en aquesta quotidianietat és on les dones, per adscripció social, han estat instal·lades, deixant escassa memòria de la seva experiència personal i col·lectiva. Una perspectiva, a més, que pot entendre's com l'expressió local i específica de processos socials i econòmics generals al mateix temps que emmiralla com les pràctiques espacials diàries de les persones van modificant les transformacions generals i fent que evolucionin al llarg del temps. I d'aquesta manera, Barcelona, escenari urbà i narratiu de les novel·les, es converteix en personatge testimoni de les conquestes femenines i de les seves lluites tant en l'àmbit cultural, social i econòmic com en el domèsticoprivat de la societat.La tesi s'ha dut a terme des de la perspectiva d'una geografia compromesa amb el canvi social que té com a objectiu acabar amb les desigualtats socioespacials i ambientals en funció del gènere. Desitja, així mateix, contribuir al reconeixement i a la legitimació d'unes escriptores que formen part d'una memòria històrica de la nostra cultura i de la nostra ciutat bandejada i "oblitejada", que a hores d'ara caldria incorporar per tal d'afrontar, dones i homes, en una major igualtat de condicions el nou segle XXI. / This thesis contents are based on the geographical research on four urban novels (La fabricanta (1904) by Dolores Monserdà, Les algues roges (1934) by Maria Teresa Vernet, Nada (1945) by Carmen Laforet and El temps de les cireres (1977) by Monteserrat Roig ) each of them from a different generation of female Catalan writers throughout the XXth century. Its aim is to analyse the evolution of women's perception about Barcelona urban space during this century. Besides, their understanding and analysis are supported by Carme Karr's opinion pieces of work(Cultura Femenina, 1910) and other female writers in the beginning of this period (Educació Femenina, 1916 ); the two volumes of Memòries ( 1973 - 1975 ) by Aurora Bertrana and the memorialistic production of Maria Aurèlia Capmany's whole work, i.e., Pedra de toc I i II (1970- 1974), Mala memòria (1987) i Això era i no era (1989).In theory, the research is placed in the context of the ideas of genre geography because of its interdisciplinary approach as well as the new conceptual system appeared from a kind of urban space which integrates production and reproduction fields and which gives a more overall view of reality. The documentary sources that organise and shape the research are urban genre geography and female literary Catalan work in particular, although others are also used, such as feminist History and Literature, supported by Sociology, Anthropology, and in smaller measure, Cartography.Geographical- humanistic methodology (qualitative and interactive) applied to research on literary documents starts from a previous reading script, which tries to focus the interpretative analysis attention on the performance and personal experiences which these female writers transmit about inner and outer urban spaces, how they are used, which relationship they set and the mobility they have. All these elements allow us to bring back some of the female urban experience and their perceptive world in a recent past as well as the fact of making possible to verify their evolution and distinguish their ruptures and/or continuity within social dynamics.Female writers' Catalan fiction literature has allowed another town history to appear: the women's one. They are the main characters, as producers and consumers of space, as citizens, by considering everyday life as the perspective of research of the urban fact, since, within this area, over the ordinariness, is where women, because of social assignment, have been settled, leaving scarce memories of their own and communal experiences. A perspective, besides, which can be understood as the local and particular expression of general social and economic processes and, at the same time, it reflects as space daily habits of people are always modifying the general changes and making them evolve all the time. This way, Barcelona, urban and narrative stage of these novels, becomes a witness character of women's achievements and fights within the cultural, social and economic field as well as the domestic-private one in society.The thesis has been carried out from the perspective of a geography committed with social changes, whose aim is to end sociospacial and environmental inequality according to genre. It also wishes to contribute to the acknowledgement and legitimisation of some female writers who are part of a historical memory of our culture and our banished and "forgotten" city, which should be included now in order to tackle the XXst century, women and men, in a greater equality of conditions.

Les dones s'han incorporat massivament al mercat de treball arreu d'Europa i des de la dècada dels seixanta les taxes d'activitat femenines no han deixat d'augmentar. No obstant això, aquesta incorporació al mercat de treball ha estat limitada a uns determinats àmbits i s'ha vist reflectida en una presència força escassa en el camp de la direcció i en la propietat d'empreses.Els poders locals, con unes de les institucions públiques més properes als ciutadans, no han romàs allunyats d'aquesta qüestió i en els últims anys han començat a implementar polítiques de promoció de la dona emprenedora i de les empreses creades per dones.La tesi té com objectiu analitzar el fet d'emprendre en femení des de la perspectiva de l'evolució de les polítiques econòmiques locals a Catalunya. Les dues principals qüestions que es volen respondre són a)Com i quan s'han introduït les polítiques dirigides a emprenedores en les polítiques econòmiques locals i b) si es verifiquen les principals formulacions en el pla teòric sobre female entrepreneurship en el pla de les pràctiques en l'àmbit de les polítiques locals a Catalunya.El treball de camp s'ha basat en l'univers de municipis que entre 1993 i 2002 han dut a terme programes o projectes locals dirigits exclusivament a emprenedores. Les polítiques per a emprenedores es realitzen en àrees amb una experiència de més de 10 anys en polítiques econòmiques locals i en general s'han inserit en la tercera etapa, és a dir, de desenvolupament econòmic local. No obstant aquesta inserció ha estat complementària i discontínua. Tanmateix, s'observa una tendència cap a la consolidació i la voluntat d'actuar en aquest sentit en el futur més immediat. 2) Les polítiques dirigides a dones emprenedores a Catalunya responen parcialment al què des de la teoria s'ha afirmat. Per una banda, els plantejaments o arguments per actuar (adaptació a col·lectius, contribuir en el mercat de treball i en l'economia, promoure la igualtat d'oportunitats) són els mateixos que s'ha establert en la formulació teòrica.I potser encara més important, els plantejaments que han fet sorgir aquest tipus de polítiques i arran de la recerca realitzada, encara avui són vigents i tenen raó de ser a Catalunya. Ara bé, on es presenten més divergències és a l'hora del disseny i la implementació. De fet resolen parcialment els obstacles que tenen com emprenedores. Els resultats ens mostren les poques activitats dirigides a resoldre la qüestió del finançament, molt poques activitats de sensibilització i de conciliació i en general, la poca adaptació dels continguts al fet que són emprenedores. Els requisits per participar i la no selecció de les participants contribueixen a trobar-nos en molts casos amb perfils en què l'opció d'emprendre potser no sigui la millor per elles. De totes maneres, s'ha de ressaltar que tot i les mancances, els programes i projectes satisfan moltes de les necessitats més personals de les emprenedores (confiança en elles mateixes, autoestima, optimisme, etc.) fet que no havia estat contemplat en la formulació teòrica.

La finalitat de la tesi doctoral és analitzar els condicionants que influeixen en la carrera de les professores universitàries quant a investigadores i per a això s’han definit tres objectius: (a) descobrir les motivacions per les quals les dones investiguen; (b) copsar la percepció que les acadèmiques tenen respecte la seva carrera investigadora i (c) esbrinar els condicionants que les acadèmiques troben al llarg de la seva carrera investigadora per motius de gènere. S’ha explicat la carrera investigadora a la universitat; s’han recollit els condicionants de la mateixa –dividint-los en condicionants socioculturals, institucionals i/o personals- i s’ha fet un compendi de mesures a favor de la igualtat d’oportunitats en aquest àmbit. Quant a metodologia, s’ha optat per les històries de vida, o segons la classificació de Pujadas (1992), els relats biogràfics paral·lels. La mostra va ser seleccionada intencionadament entre el PDI i altre personal investigador de la UAB segons els criteris: (a) àrea de coneixement; (b) departament amb major i menor percentatge de dones per àrea i (c) categoria professional, sempre i quan sigui condició sine qua non estar en possessió del títol de doctora. A banda d’entrevistes, es va analitzar el curriculum vitae de les investigadores així com la informació de les dades del departament al que estan adscrites per tal d’aprofundir i contextualitzar la informació. Quant a conclusions, el primer objectiu constata que la socialització i l’educació rebuda per part de la família i el professorat tendeixen a influir, per exemple, en l’elecció de la titulació. El fet de seguir estudis doctorals depèn de diversos factors, però sembla ser important el fet de col·laborar en grups de recerca durant els darrers anys de la titulació i l’obtenció d’una beca. A nivell social hi ha un gran desconeixement sobre què és la recerca, la carrera investigadora, etc. En aquest sentit, cal introduir mesures que permetin apropar la ciència a la societat; estimular més jovent vers la recerca; incidir en la formació del professorat i oferir orientació en el moment de decidir els estudis universitaris i/o doctorals. Respecte al segon objectiu, sembla que la carrera investigadora no està exempta de dificultats, especialment donades les condicions en què aquesta es desenvolupa –la cultura universitària, la pertinença a xarxes, l’excel·lència científica, les acreditacions i avaluacions de la recerca, la posició de les dones dins el col·lectiu investigador, etc. Les expectatives professionals de les investigadores varien segons el moment de la carrera en què es troben (acreditar-se, aconseguir una posició estable, preparar una propera jubilació, etc.) i, en general, recomanen seguir la carrera investigadora. És per tot això que cal aprofundir en l’anàlisi de la cultura universitària i les pràctiques acadèmiques des del punt de vista de gènere per tal d’aturar la segregació de gènere, afavorir la presència de dones a les posicions més elevades de la carrera i als comitès i avançar vers la igualtat d’oportunitats. Finalment, el tercer objectiu posa de manifest que a la universitat, i en l’àmbit de la recerca, predomina una cultura sexuada i es donen pràctiques esbiaixades de gènere. Això és més evident en el cas que les investigadores siguin mare o estiguin a càrrec de persones dependents i hagin de conciliar la vida personal, familiar i professional. En aquest sentit, cal introduir i potenciar mesures que afavoreixin la conciliació, mesures que no només han de ser beneficioses per les dones, sinó també per als seus col·legues i que conduiran a una cultura institucional més igualitària. / The purpose of the Ph.D. thesis is to analyse and understand the constraints met by women researchers in academia. In order to achieve that, three objectives have been defined: (a) Understand why women are engaged in research activities; (b) Capture the perceptions that women researchers have regarding their research career and (c) Analyze which challenges they have to face because of their gender. Research career at university has been explained as weel as its constraints (socio-cultural, institutional and personal) and affirmative actions in this area. Parallel biographical narratives (Pujadas, 1992) were employed as methodology. The sample was selected from the teaching and research staff of the Universitat Autònoma de Barcelona, Spain, according to the following criteria: (a) knowledge area; (b) the department with higher and lowest rate of female staff in every knowledge area and (c) their position, meanwhile in order to hold this position is condition sine qua non being a Ph.D. Information came from interviews, the analysis of their curriculum vitae as well as the records of the departments where the interviewed women were working. The first objective concluded that socialization and education from family and school can influence, for instance, the decision of which high school studies follow. Getting involved in Ph.D. studies depends on several variables, but the most important appear to be the collaboration in research groups during the last years of higher education as well as getting a grant. Society seems not to know what is research, the research career, etc. In this respect, steps towards making researches and closer work in society should be made; motivating students to get involved in research; paying more attention in teacher education and bringing orientation in the moment of deciding high education or Ph.D. studies. According to the second objective, it seems that the research career is not free of difficulties, especially due to the conditions in which it is developed – the culture of higher education institutions, being part of social networks is highly influential, scientific excellence, accreditations and other evaluations, the position of women in the research collective, etc. Professional expectancies of female researchers vary according to the moment they are in their careers (tenure track positions, full professor, close to retirement...) and, generally, they recommend pursuing a research career. Because of all these reasons, it can be stated that it is important to analyze deeply the culture of higher education institutions and academic practices from a gender point of view in order to stop gender segregation, stimulate more women to achieve top positions and advancing versus equal opportunities. Finally, the third objective shows that in universities and in research a sexed culture with gender bias is still predominant. This is even more obvious when women researchers are mothers or have dependent people under their responsibility and also have to conciliate personal, familiar and professional lives. In this respect, actions to support conciliation need to be introduced and enhanced –such actions are beneficial not only for women, but also for their colleagues and they eventually lead to a more balanced institution.

S'analitza, des de la perspectiva de gènere, quina ha estat l'evolució històrica de l'escola. La constatació d'una escola mixta generalitzada als països occidentals que no està donat resposta als reptes actuals d'igualtat d'oportunitats entre homes i dones, porta a formular una hipòtesi que es pot resumir de la següent manera: la presència i socialització dels dos sexes a l'aula té repercusions educatives, i que a vegades suposen una dificultat en l'assoliment dels objectius escolars; la separació dels sexes pot aportar avantatges educatius; la psicologia social pot ajudar a comprendre les raons d'aquests efectes, i determinar els factors psicosocials més rellevants sobre els quals dirigir la recerca. L'estudi de camp, realitzat a través d'entrevistes en profunditat, confirma la hipòtesi i planteja una prospectiva.

The general objective of this dissertation was to study the state of sexual and reproductive health of the Spanish population in reproductive age, especially focusing on individual and contextual socioeconomic inequalities. Five different studies were designed to achieve this objective, one especially focused on the state of sexual health, three on the use of contraception and one on the practice of induced abortion, studying in each case the influence of socioeconomic factors. Using sources of information such as the Fecundity Interview of 2006, the first National Sexual Health Survey of 2009 and the annual Register of Voluntary Interruption of Pregnancy, we were able to conduct multivariate regression studies, and when possible with a multilevel approach, to study socioeconomic inequalities in the different aspects related to sexual and reproductive health detailed. The studies of this dissertation suggest that the general state of sexual and reproductive health of the Spanish population in reproductive age is quite good; nevertheless, individual and contextual socioeconomic inequalities are detected in almost all the aspects studied. / El objetivo general de esta tesis fue estudiar el estado de salud sexual y reproductiva de la población española en edad reproductiva, centrándonos especialmente en las desigualdades socioeconómicas individuales y contextuales. Para alcanzar este objetivo se diseñaron cinco estudios diferentes, uno dedicado al estado de salud sexual, tres al uso de anticoncepción y el último a la práctica de aborto inducido, estudiando en cada caso la influencia de los factores socioeconómicos. Mediante el uso de fuentes de información como la Encuesta de Fecundidad de 2006, la primera Encuesta Nacional de Salud Sexual de 2009 y el Registro anual de Interrupciones Voluntarias del Embarazo, se realizaron estudios de regresión multivariados, con un enfoque multinivel cuando fue posible, para estudiar las desigualdades socioeconómicas en los diferentes aspectos relacionados con la salud sexual y reproductiva detallados. Los estudios de esta tesis sugieren que el estado general de salud sexual y reproductiva de la población española en edad reproductiva es bastante bueno; sin embargo, se detectan desigualdades socioeconómicas individuales y contextuales en la mayoría de los aspectos estudiados. / L’objectiu general d’aquesta tesi va ser estudiar l’estat de salut sexual i reproductiva de la població espanyola en edat reproductiva, centrant-nos especialment en les desigualtats socioeconòmiques individuals i contextuals. Per aconseguir aquest objectiu es van dissenyar cinc estudis diferents, un dedicat a l’estat de salut sexual, tres a l’ús d’anticoncepció i l’últim a la pràctica d’avortament induït, estudiant en cada cas la influència dels factors socioeconòmics. Mitjançant l’ús de fonts d’informació com l’Enquesta de Fecunditat de 2006, la primera Enquesta Nacional de Salut Sexual i Reproductiva de 2009 i el Registre anual d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs, es van realitzar estudis de regressió multivariats, amb un enfocament multinivell quan va ser possible, per estudiar les desigualtats socioeconòmiques en els diferents aspectes relacionats amb la salut sexual i reproductiva detallats. Els estudis d’aquesta tesi suggereixen que l’estat de salut sexual i reproductiva de la població espanyola en edat reproductiva és bastant bo; tanmateix, es detecten desigualtats socioeconòmiques individuals i contextuals en la majoria dels aspectes estudiats.