Dilapidated immovable cultural monuments, care for them, their salvation and any other use or conservation for future generations is the last time hot topic. Despite the xpensive maintenance and often significantly (whether awaited or already paid) investments in these objects we are more and more aware that these monuments are an integral part of the cultural heritage which uniquely demonstrates creative work, effort, attempt, way of thinking and craftsmanship of previous generations, making it an indispensable and irreplaceable source of knowledge of national history and it is our moral responsibility for the cultural heritage of the past to properly take care of. More and more it is true that the level of preservation of the monuments reflects the maturity of the social system, the public sentiment and democracy in the country. In this doctoral thesis the issue of cultural immovable monuments, definitions of basic concepts in terms of valid and prepared legislation and a general description of conservation including points of view on the value of historically valuable objects and the determination of this value, is introduced. Furthermore, the basic methods usable precisely for the quantification of value including examples of their use, description of the suitability for specific needs or drawbacks of each method, are processed. The proposed methodology for quantifying the value by using multipliers is carefully documented and then presented on a specific investment objective of reconstruction and further use of the dilapidated cultural immovable monument. The aim of the doctoral thesis is to prove or disprove that the use of the multiplier of production of the national economy can build the appropriate method for quantifying the value of investments in immovable cultural monument.

Čeněk Pýcha History in public space: Changes of institutions of memory Abstract The submitted dissertation project is based on a longer research interest in memory and remembering. Interdisciplinary memory studies is one of the most dynamically developing subdisciplines in the social sciences and humanities. The aim of this work is to contribute to the ongoing academic discussion and to explore some environments of making sense of the past, which so far stood rather on the periphery of research interests. The research field of this project is defined by the questioning of transformations of memory institutions. I observe this change primarily on the trajectory of movement from grand institutions of memory to small ones. As the grand institutions of memory, I understand the traditional institutions of the interpretation of the past that were born in the modernization process. In this dissertation project, I focus mainly on institutions of heritage preservation and museums. With the partial disintegration of grand collective frameworks, these institutions are divided into small institutions. I study this movement in case studies on contemporary cultural practices of remembrance in new memory ecologies. I focus on digital platforms for travelers, remembering through visual communication or interest in places...

Für den Einfluss der Mechanisierung auf die Fabrikarchitektur der Lederindustrie ergab die bisher erschienene Literatur keine verwertbaren Zusammenhänge, die eine wissenschaftlich fundierte Analyse für den gewählten Zeitraum zulassen würde. Somit besteht die Zielsetzung der Untersuchung darin, diese Forschungsdesiderate aufzuarbeiten. Daraus ergeben sich folgende Einzelfragen: 1. Welche Standortfaktoren waren in Weinheim für die Entstehung von Industrie, insbesondere der Lederindustrie relevant? 2. Wie hat sich die Industrialisierung entwickelt und welche baulichen Anforderungen stellte sie? 3. Wekche Gebäudetypen, Konstruktionen und Baumaterialien erfüllten diese Anforderungen? 4. Welche Entwicklung nahm die Form und Gestaltung der Fabrikbauten und welche Aspekte waren dabei von Bedeutung? 5. Wie sollte der künftige denkmalpflegerische Umgang mit den vorhandenen Bauten der Lederindustrie den architektonischen Zeitzeugen der letzten 150 Jahre - erfolgen?

[ES] El riesgo representa uno de los descriptores paradigmáticos de nuestra actualidad. Las crecientes modificaciones en los procesos y ordenamientos naturales se reflejan en los fenómenos naturales. En este contexto, las inundaciones representan hoy en día la primera causa de catástrofes en el mundo, afectando las sociedades en su bienestar y los elementos que representan su desarrollo y valores. La arquitectura es una de las expresiones más evocativas de los valores e identidad de una comunidad. Las formas tradicionales, como la arquitectura de tierra, constituyen una parte de los lenguajes expresivos e identitarios de cada cultura. El actual incremento de inundaciones amenaza este patrimonio cultural que, por sus características higrométricas, resulta particularmente susceptible a la acción del agua. La presente tesis surge de la necesidad de conservar el patrimonio construido en tierra frente a las inundaciones. Para ello se plantea una metodología de evaluación del riesgo basada en la relación entre peligrosidad, exposición y vulnerabilidad, implementando una matriz de análisis que tiene en cuenta las peculiaridades de las construcciones de tierra, elaborada a partir de la caracterización de la arquitectura de tierra de la Península Ibérica. Su aplicación a 276 edificios distribuidos en cuatro cuencas hidrográficas ha permitido calcular el nivel de riesgo individual de cada elemento analizado en función de tres periodos de retorno (10, 100 y 500 años) y destacar la influencia de sus características intrínsecas, así como de los fenómenos de degradación. Finalmente, se proponen una serie de estrategias para la mitigación del riesgo y la conservación de la arquitectura de tierra expuesta a las inundaciones. Así, la metodología de evaluación propuesta se convierte en un elemento de conexión entre las condiciones del presente y la incertidumbre de los escenarios futuros. En este sentido, esta investigación se configura como una de las posibles claves de interpretación del problema de la afección de las inundaciones a la arquitectura de tierra. / [CA] El risc representa un dels descriptors paradigmàtics de la nostra actualitat. Les creixents modificacions en els processos i ordenaments naturals es reflecteixen en els fenòmens naturals. En aquest context, les inundacions representen en l'actualitat la primera causa de catàstrofes al món, afectant les societats en el seu benestar i els elements que representen el seu desenvolupament i valors. L'arquitectura és una de les expressions més evocatives dels valors i identitat d'una comunitat. Les formes tradicionals, com l'arquitectura de terra, constitueixen una part dels llenguatges expressius i identitaris de cada cultura. L'actual increment d'inundacions amenaça aquest patrimoni cultural que, per les seues característiques higromètriques, resulta particularment susceptible a l'acció de l'aigua. Aquesta tesi sorgeix de la necessitat de conservar el patrimoni construït en terra davant de les inundacions. Per a fer front a aquesta necessitat es planteja una metodologia d'avaluació del risc basada en la relació entre perillositat, exposició i vulnerabilitat, implementant una matriu d'anàlisi que té en compte les peculiaritats de les construccions de terra, elaborada a partir de la caracterització de l'arquitectura de terra de la Península Ibèrica. La seua aplicació a 276 edificis distribuïts en quatre conques hidrogràfiques ha permés calcular el nivell de risc individual de cada element analitzat en funció de tres períodes de retorn (10, 100 i 500 anys) i destacar la influència de les seues característiques intrínseques, així com dels fenòmens de degradació. Finalment, es proposen una sèrie d'estratègies per a la mitigació del risc i la conservació de l'arquitectura de terra exposada a les inundacions. Així, la metodologia d'avaluació proposada es converteix en un element de connexió entre les condicions del present i la incertesa d'escenaris futurs. En aquest sentit, la present investigació es configura com una de les possibles claus d'interpretació del problema de l'afecció de les inundacions a l'arquitectura de terra. / [EN] Risk represents one of the paradigmatic descriptors of our time. Increasing changes in natural processes are reflected in natural phenomena. In this context, floods represent the first cause of catastrophes in the world, affecting societies and the elements that represent their development and values. Architecture is one of the most evocative expressions of a community's values and identity. Traditional forms, such as earthen architecture, constitute part of each culture's expressive and identity languages. The current increase in flooding threatens this cultural heritage which is particularly susceptible to the action of water due to its hygrometric characteristics. This thesis arises from the need to preserve the heritage built on land against floods. To this end, a risk assessment methodology based on the relationship between hazard, exposure and vulnerability is proposed, implementing an analysis matrix that considers the peculiarities of earthen constructions, elaborated from the characterization of the earthen architecture of the Iberian Peninsula. Its application to 276 buildings distributed in four river basins has made it possible to calculate the individual risk level of each element analyzed according to three return periods (10, 100 and 500 years) and highlight the influence of its intrinsic characteristics, as well as deterioration phenomena. Finally, risk mitigation strategies and conservation actions for flood-exposed earth architecture are proposed. Thus, the proposed evaluation methodology becomes an element of connection between the present state and the uncertainty of future scenarios. This research is configured as one of the possible keys to interpreting the problem of the effect of floods on earthen architecture. / Trizio, F. (2023). La afección de las inundaciones en la arquitectura de tierra de la Península Ibérica: causas, riesgos y estrategias de protección [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/195026

The origins of heritage conservation in Czech lands are usually dated back to the year 1850 when the Central Commission for Research and Conservation of Architectural Heritage (Central-Commission für Erforschung und Erhaltung der Baudenkmalen) was founded in Vienna. In the years 1854-1855, fourteen conservators were assigned to the Bohemian area whose job was to search for and describe heritage sites and they also were to initiate their repairs. One of those fourteen conservators was one - still rather unbeknown - František X. Josef Beneš (1816-1888), conservator of Čáslav county, with whose life and work this paper is concerned. He was born into a family of an establishment bureaucrat Josef Alois Beneš in Český Dub, however, soon the family moved to Osek u Rokycan. Having graduated from grammar-school he continued studying at Prague Polytechnic school where he focused on chemistry and sugar industry. He started as a sugar industry adjunct in Dobrovice and later he was moved to Suchdol u Kutné Hory to act as a manager of a local sugar factory. Having helped František Alexander Heber with his work Böhmens Burgen, Vesten und Bergschlösser to whom he gave valuable data about many a building in Kutná Hora area, Beneš himself began to be interested in conservation. In the 1840'swe can already find Beneš...

Kulturarvsplatser kan betraktas på olika sätt av olika människor. Samtidigt finns kol-lektiva föreställningar om hur en kulturarvsplats bör förstås. Mellan dessa utgångs-punkter sker förhandlingar om kulturarvsplatsens betydelse och värde. Syftet med studien är att förstå hur en plats, institutionellt utpekad som kulturarv, används och iscensätts genom mångsidiga och korsande praktiker, både via media och på plats. Två fall undersöks som har olika inriktningar men båda inom svensk kulturmiljö-vård: kulturreservatet komministerbostället Råshult i sydvästra Kronoberg i Småland som är botanikern Carl von Linnés födelseplats och den publika uppdragsarkeologiska verksamheten i Slättbygdsprojektet i västra Östergötland. Frågorna berör vilka arenor medieringen sker, dess tematik/innehåll, iscensättningen av kulturarvet samt hur besö-karna uppfattar sitt besök av platsen och de strategiska aktörernas visioner för platsen. Metodiskt följs en tänkt besökares väg till kulturarvsplatsen och faktiska besökare vid platsen. Både i slättbygdens undersökningsrum och vid Linnés Råshult synliggörs den kollektiva föreställningarna som huvudsakligen en vetenskaplig studieplats och en skattkammare för särskilt värdefulla ting. Besökarna lyfter dock fram de sociala aspekterna av besöket. Besökarens tolkning existerar och konkurrerar med andra bilder av platserna. Det saknas dock arenor som synliggör och sätter dessa i förbindelse med de strategiska aktörerna, trots mycket offentligt tal om demokratisering av kulturarvs-processerna under senare år. Olika materials bilder har på så sätt lagts jämte varandra för att synliggöra dynamik, förhandling, konkurrens och bristande dialog kring en plats. / Cultural heritage sites can be looked at differently by different people. These sites also carry collective understandings of how they should be understood. Between these two outsets there are negotiations of the sites’ meaning and value. The aim of this thesis is to understand how a place, institutionally pointed out as cultural heritage, is used and staged through diverse and intersecting practices, both through media and on the heri-tage site. Two differently oriented cases are researched within Swedish cultural heritage preservation: one the birthplace of Carolus Linnaeus, the botanist, which is a cultural reservation located at Råshult in the south of Sweden, and the other a commissioned archaeological project called Slättbygdsprojektet in Östergötland in mid Sweden. The questions concern on what arenas the mediation happens, its theme/content, the staging of the cultural heritage, as well as the visitors’ experiences and the strategic actors’ visions of the site. Methodically I follow both a fictive visitor’s way to the heritage site and actual visitors on site. Both in Slättbygdsprojektet and at Linnés Råshult the collective understandings of the sites are mainly viewed as a place for scientific study and a treasure chamber for especially valuable objects. The visitors especially highlight the social aspects of their visit. The visitors’ interpretation exists and competes with other images. However, there are no arenas that can make them visible, to put them in relation with the strategic actors, despite much public speech in recent years about democratizing cultural heri-tage processes. Images of different researched materials of the site have been juxta-posed to make visible the dynamic, negotiations, competition and lack of dialogue about cultural heritage sites.

Devant le contexte actuel des crises environnementale et sociale, on ne peut que s’interroger sur la capacité du domaine de la conservation du patrimoine à intégrer les principes et les concepts liés au développement durable. Alors que plusieurs liens entre la conservation du patrimoine culturel et le développement durable existent, il devient nécessaire de solidifier cette union. Réalisée en amont du projet de conservation, l’évaluation patrimoniale basée sur l’approche par les valeurs permet d’établir la signification d’un lieu selon les valeurs qui lui sont associées. Il y a cependant lieu de se questionner : au-delà des valeurs historiques, esthétiques ou architecturales traditionnellement attribuées au patrimoine bâti, quel intérêt accorde-t-on aux dimensions environnementales, économiques et sociales? Le postulat de ce mémoire est qu’il est essentiel d’élargir l’évaluation patrimoniale afin d’y intégrer de nouvelles valeurs liées au développement durable. Nous nous proposons d’étudier la faisabilité de ceci en élaborant un modèle d’évaluation patrimoniale basé sur une approche par les valeurs qui prend en compte l’ensemble des valeurs inhérentes au patrimoine bâti, c’est-à-dire les aspects culturels, sociaux, économiques et environnementaux. Cette proposition se traduit en une grille d’évaluation qui comporte ces dimensions. Afin de confronter notre hypothèse au réel, nous procéderons à une étude de cas : le Silo no.5 situé dans le Vieux-Port de Montréal. Aux termes de cette recherche, nous estimons être en mesure d’identifier les limites de notre expérimentation et de déterminer ce qui pourrait être fait pour contribuer aux efforts en conservation. Il nous apparaît que les recherches effectuées dans le cadre de ce mémoire sont susceptibles d’intéresser toute personne oeuvrant dans le domaine de la conservation du patrimoine. / While some link between heritage conservation and sustainability are already established, we need to improve our ability to protect and enhance heritage within sustainability framework. The evaluation of our built heritage establishes its significance through its associated values. However, some questions needs to be answered: beyond the traditional values attributed to our build heritage, what is the role attributed to the environment, economic and social aspects in the evaluation of a site? In the interest of pursuing the natural alliance between sustainable development and heritage conservation, the question begs to be asked in the particular context of heritage evaluations. Our research topic focuses on a key question: can the definition of heritage continue to broaden to encompass sustainability’s criteria? The thesis objective is to achieve a synthesis of the need to conserve our built heritage and the concept of sustainable development as criteria into the methodology used to evaluate a site to ensure the conservation of heritage for sociocultural, economic and environmental considerations. This research proposes to examine the values based approach and current heritage evaluation methods. To enhance heritage approach, we will take into consideration the sustainable paradigm and its actual translation in architectural and historic preservation practices. We propose to elaborate a new evaluation grid that includes criteria in relation with social, environmental and economic issues. We will validate this grid with a case study: Montreal’s Grain elevator No5. Accordingly, a clear overview needs to include all aspect of our cultural heritage to manage and guide the conservation projects in order to achieve a sustainable approach.

Avhandlingen rymmer en ”stor” och en ”liten” berättelse. Den lilla berättelsen börjar omkring 1870 och handlar om Nordiska museet och dess grundläggare Artur Hazelius. Den stora berättelsen tar sin början i 1800-talets första decennier och förankrar det kulturhistoriska museiväsendets framväxt och formering i en mera vidsträckt och kronologiskt utsträckt historie- och museipolitisk kontext. 1800-talet har karaktäriserats som en period av stark statlig mobilisering på det musei- och historiepolitiska fältet. Avhandlingen visar att det var osäkert vilken roll staten skulle spela. Det var osäkert vilket slags offentlighet som museerna tillhörde, vilka syften museer fyllde och hur de skulle utformas. Det var omtvistat vem som ägde fornminnena. Två rörelser kan urskiljas. Den ena rörelsen ville åstadkomma ett långtgående statligt ansvar för historiebevarandet. Den andra rörelsen var framväxten av ett civilsamhälleligt associationsväsende på historiebevarandets område. Historie- och museipolitikens grunddrag kännetecknades av spänningarna mellan dessa rörelser. Den stora berättelsen överlappar den lilla berättelsen om Nordiska museet och Artur Hazelius. Avhandlingen belyser det spelrum som de övergripande osäkerheterna om historiebevarandets mål och organisering lämnade åt Artur Hazelius och hur Nordiska museets utveckling efter hand kom att ge återverkningar på hela det historie- och museipolitiska området. Den belyser också hur Nordiska museets stegvisa etablering som kulturhistoriskt centralmuseum påverkades av det kulturhistoriska museiväsendets professionalisering. I avhandlingen är det historiografiska perspektivet centralt. Ett utmärkande drag för den dubbla historia som avhandlingen berättar är den betydelse som historieskrivningen har haft, både för formeringen av det kulturhistoriska museiväsendet och för efterhandsförståelsen av detsamma. / This thesis traces and analyses important changes in cultural heritage and museum politics during the 19th century. It tells two overlapping narratives. One is about the museum founder Artur Hazelius and the creation and expansion of The Nordic Museum (Nordiska museet). The other concerns the indecisive construction of meaning and organisational forms for state responsibility for the cultural heritage. The latter story begins in 1810 and the former in 1872. The 19th century is commonly described as the breakthrough for a new era, a time when the cultural heritage became a matter of the state and a part of state promoted nationalism. This thesis instead sheds light on the uncertainties, hesitations and conflicts involved in the construction of national cultural heritage politics and practices. It emphasises the alternatives to state administration that were launched and the crucial role played by associations and voluntary organisation in the preservation of the cultural heritage. It observes the significance of histories and of counter-histories in the controversies over the ownership of and responsibility for the cultural heritage. The way different political positions grow out of conflicting stories of institutional origin is considered. The thesis also focuses on the gradual emergence of a museum profession and its implications for the development of the Nordic Museum and for museum politics in general.

Kulturarvsplatser kan betraktas på olika sätt av olika människor. Samtidigt finns kol-lektiva föreställningar om hur en kulturarvsplats bör förstås. Mellan dessa utgångs-punkter sker förhandlingar om kulturarvsplatsens betydelse och värde. Syftet med studien är att förstå hur en plats, institutionellt utpekad som kulturarv, används och iscensätts genom mångsidiga och korsande praktiker, både via media och på plats. Två fall undersöks som har olika inriktningar men båda inom svensk kulturmiljö-vård: kulturreservatet komministerbostället Råshult i sydvästra Kronoberg i Småland som är botanikern Carl von Linnés födelseplats och den publika uppdragsarkeologiska verksamheten i Slättbygdsprojektet i västra Östergötland. Frågorna berör vilka arenor medieringen sker, dess tematik/innehåll, iscensättningen av kulturarvet samt hur besö-karna uppfattar sitt besök av platsen och de strategiska aktörernas visioner för platsen. Metodiskt följs en tänkt besökares väg till kulturarvsplatsen och faktiska besökare vid platsen. Både i slättbygdens undersökningsrum och vid Linnés Råshult synliggörs den kollektiva föreställningarna som huvudsakligen en vetenskaplig studieplats och en skattkammare för särskilt värdefulla ting. Besökarna lyfter dock fram de sociala aspekterna av besöket. Besökarens tolkning existerar och konkurrerar med andra bilder av platserna. Det saknas dock arenor som synliggör och sätter dessa i förbindelse med de strategiska aktörerna, trots mycket offentligt tal om demokratisering av kulturarvs-processerna under senare år. Olika materials bilder har på så sätt lagts jämte varandra för att synliggöra dynamik, förhandling, konkurrens och bristande dialog kring en plats. / Cultural heritage sites can be looked at differently by different people. These sites also carry collective understandings of how they should be understood. Between these two outsets there are negotiations of the sites’ meaning and value. The aim of this thesis is to understand how a place, institutionally pointed out as cultural heritage, is used and staged through diverse and intersecting practices, both through media and on the heri-tage site. Two differently oriented cases are researched within Swedish cultural heritage preservation: one the birthplace of Carolus Linnaeus, the botanist, which is a cultural reservation located at Råshult in the south of Sweden, and the other a commissioned archaeological project called Slättbygdsprojektet in Östergötland in mid Sweden. The questions concern on what arenas the mediation happens, its theme/content, the staging of the cultural heritage, as well as the visitors’ experiences and the strategic actors’ visions of the site. Methodically I follow both a fictive visitor’s way to the heritage site and actual visitors on site. Both in Slättbygdsprojektet and at Linnés Råshult the collective understandings of the sites are mainly viewed as a place for scientific study and a treasure chamber for especially valuable objects. The visitors especially highlight the social aspects of their visit. The visitors’ interpretation exists and competes with other images. However, there are no arenas that can make them visible, to put them in relation with the strategic actors, despite much public speech in recent years about democratizing cultural heri-tage processes. Images of different researched materials of the site have been juxta-posed to make visible the dynamic, negotiations, competition and lack of dialogue about cultural heritage sites.

Devant le contexte actuel des crises environnementale et sociale, on ne peut que s’interroger sur la capacité du domaine de la conservation du patrimoine à intégrer les principes et les concepts liés au développement durable. Alors que plusieurs liens entre la conservation du patrimoine culturel et le développement durable existent, il devient nécessaire de solidifier cette union. Réalisée en amont du projet de conservation, l’évaluation patrimoniale basée sur l’approche par les valeurs permet d’établir la signification d’un lieu selon les valeurs qui lui sont associées. Il y a cependant lieu de se questionner : au-delà des valeurs historiques, esthétiques ou architecturales traditionnellement attribuées au patrimoine bâti, quel intérêt accorde-t-on aux dimensions environnementales, économiques et sociales? Le postulat de ce mémoire est qu’il est essentiel d’élargir l’évaluation patrimoniale afin d’y intégrer de nouvelles valeurs liées au développement durable. Nous nous proposons d’étudier la faisabilité de ceci en élaborant un modèle d’évaluation patrimoniale basé sur une approche par les valeurs qui prend en compte l’ensemble des valeurs inhérentes au patrimoine bâti, c’est-à-dire les aspects culturels, sociaux, économiques et environnementaux. Cette proposition se traduit en une grille d’évaluation qui comporte ces dimensions. Afin de confronter notre hypothèse au réel, nous procéderons à une étude de cas : le Silo no.5 situé dans le Vieux-Port de Montréal. Aux termes de cette recherche, nous estimons être en mesure d’identifier les limites de notre expérimentation et de déterminer ce qui pourrait être fait pour contribuer aux efforts en conservation. Il nous apparaît que les recherches effectuées dans le cadre de ce mémoire sont susceptibles d’intéresser toute personne oeuvrant dans le domaine de la conservation du patrimoine. / While some link between heritage conservation and sustainability are already established, we need to improve our ability to protect and enhance heritage within sustainability framework. The evaluation of our built heritage establishes its significance through its associated values. However, some questions needs to be answered: beyond the traditional values attributed to our build heritage, what is the role attributed to the environment, economic and social aspects in the evaluation of a site? In the interest of pursuing the natural alliance between sustainable development and heritage conservation, the question begs to be asked in the particular context of heritage evaluations. Our research topic focuses on a key question: can the definition of heritage continue to broaden to encompass sustainability’s criteria? The thesis objective is to achieve a synthesis of the need to conserve our built heritage and the concept of sustainable development as criteria into the methodology used to evaluate a site to ensure the conservation of heritage for sociocultural, economic and environmental considerations. This research proposes to examine the values based approach and current heritage evaluation methods. To enhance heritage approach, we will take into consideration the sustainable paradigm and its actual translation in architectural and historic preservation practices. We propose to elaborate a new evaluation grid that includes criteria in relation with social, environmental and economic issues. We will validate this grid with a case study: Montreal’s Grain elevator No5. Accordingly, a clear overview needs to include all aspect of our cultural heritage to manage and guide the conservation projects in order to achieve a sustainable approach.