S’estudia el procés de delimitació de la frontera hispanofrancesa, partint del Tractat dels Pirineus (1659) fins als Tractats de Límits de Baiona (1856-1868), fent especial esment al tram que correspon a la província de Girona. Amb el Tractat dels Pirineus les dues monarquies es van repartir el territori però no van arribar a fer una delimitació precisa de la línia fronterera. Durant el segle XVIII es van fer algunes delimitacions parcials i hi va haver diversos intents de fer-ne una de sencera. Va caldre esperar a la constitució de la Comisión Mixta de Límites de 1853 per a que es pogués portar a terme. La Comisión Mixta de Límites va treballar durant 15 anys i va haver de fer de mitjancera en una gran diversitat de conflictes que enfrontaven a les comunitats d’una i altra banda, la majoria dels quals relacionats amb l’aprofitament econòmic de les zones a cavall de la frontera (pastures, boscos, aigua, conreus, etc.). L’estudi es fa a dues escales: una de general, de mar a mar, on es descriuen les diferents problemàtiques i s’analitzen les solucions adoptades als Tractats de Límits de Baiona; una altra a escala local, centrada a la província de Girona, que descriu l’activitat de la Comisión Mixta de Límites, des de les negociacions fins als treballs d’afitament de la frontera. A més, es planteja un model relacional entre les diferents parts que intervenen al procés de delimitació i s’aporta el catàleg de totes les fites frontereres a Girona i el traçat fronterer desenvolupat a escala 1:25.000. Finalment, es discuteix sobre el paper d’aquest tipus de tractats tant en el Dret Internacional com a l’àmbit de les relacions de veïnatge i de l’ordenació del territori. / Summary of the thesis “The delimitation of the spanish-french border (1659-1868)” by Joan Capdevila Subirana We study the delimitation of the border between Spain and France since the Treaty of the Pyrenees (1659) to the Border Treaties of Bayonne (1856-1868), with particular emphasis on the section corresponding to the province of Girona. With the Treaty of the Pyrenees the two monarchies divided the territory but failed to make a precise demarcation of the border. During the eighteenth century there were some partial demarcations and there were several attempts to complete one. It was the Joint Boundary Commission (Comisión Mixta de Límites) established in 1853 who succeeded in bringing out the entire border demarcation by the Border Treaties of Bayonne. The Joint Boundary Commission worked for 15 years and had to mediate in a variety of conflicts facing the communities of both sides, most of which were related to the economic use of the areas on the border. The study was performed at two scales: on the one hand, a study on a general scale, from sea to sea, which describes the different problems and what were the solutions adopted; on the other hand, a local-scale study focusing on the province of Girona, which describes the activity of the Joint Boundary Commission, from the negotiations until the work of demarcation of the border. It also presents a relational model between the different parties involved in the process of demarcation, it provides the catalog of all border markers in Girona and the border is drawn on 1:25,000 scale mapping. Finally, we discuss the role of such treaties in both international law and in the field of neighborly relations between local communities.

L'organització del treball artesà de les societats preindustrials en gremis o confraries d'ofici semblava reforçar les tesis que postulaven la rigidesa i la immobilitat de les societats d'Antic Règim. Però, els pocs treballs realitzats a Catalunya sobre les estratègies familiars adoptades pels menestrals han apuntat que la transmissió intergeneracional de l'ofici i les estratègies matrimonials dirigides a casar-se amb membres del mateix entorn professional potser no es donaven d'una manera tan general com la historiografia havia subratllat. Aquestes haurien estat dues de les fórmules seguides per les famílies menestrals a fi de preservar un patrimoni força eteri en un marc econòmic ple d'incerteses i serien les responsables de la imatge de societats estàtiques o poc mòbils. Respondre aquestes dues qüestions és el punt de partida d'aquest treball. Per dur-lo a terme s'han analitzat les estratègies familiars dels menestrals d'un centre urbà català, Mataró, entre els segles XVII i XIX. / La organización del trabajo artesanal de las sociedades preindustriales en gremios o cofradías de oficio parecía reforzar las tesis que postulaban la rigidez y la inmovilidad de las sociedades de Antiguo Régimen. Pero, los pocos trabajos sobre las estrategias familiares seguidas por las familias menestrales basados en Cataluña, han apuntado como la transmisión intergeneracional del oficio y las estrategias matrimoniales dirigidas a casarse con miembros del mismo entorno profesional, quizá no se daban tan extensiblemente como siempre había subrayado la historiografía. Éstas habrían estado dos de las fórmulas seguidas por las familias menestrales para preservar un patrimonio bastante etéreo en un marco económico lleno de incertidumbre y serian las responsables de la imagen de sociedades estáticas o poco móviles. Responder a estas dos preguntas es el punto de partida de este estudio. Para ello, se han analizado las estrategias familiares de los menestrales de un centro urbano catalán, Mataró, entre los siglos XVII y XIX. / The organization of the home-produced work in pre-industrial societies in guilds or brotherhoods seemed to reassert the thesis which postulates the rigidity and immovability of societies during the Old Regime. But the few jobs done in Catalonia about the familiar strategies adopted by artisans, have pointed out that the intergenerational transmission of professions and marriage strategies in order to get married to members from the same professional area was not as usual as the historiography had shown. These strategies had been two of the ways followed by families of artisans in order to preserve an ethereal patrimony in an economical setting full of uncertainties, and they would be the responsible of the static and immovable societies. The aim of this study is to answer these two questions. In order to do so, familiar strategies of artisans from Mataró, an urban Catalan settlement during the XVIIth-XIXth centuries, have been analysed.

[ES] Esta tesis doctoral se ha centrado en la cartografía como dispositivo discursivo para interpretar el espacio habitado. Por tanto, en esta dirección se ha profundizado en el estado de la identidad del paisaje local de la zona periférica norte de la ciudad de Valencia, a través del trayecto de una de las ocho acequias históricas de la ciudad, en concreto, la denominada Rascanya. De tal forma, este estudio del paisaje ha contemplado una parte práctica constituida por ocho cartografías formalizadas en aplicaciones interactivas, donde la reflexión se ha incentivado a través de la contraposición de datos y material del pasado con elementos contemporáneos. En base a estas premisas, la exploración se ha quedado estructurado con un bloque de cartografía histórica, ya que se destacó la riqueza y diversidad de los componentes gráficos, pues representaban todo un verdadero relato interpretativo de la zona seleccionada para el trabajo, estos elementos gráficos desvelaban claramente la vinculación con el espacio en cada momento histórico. Por otro lado, se ha realizado una catalogación de cartografía artística, donde además, ha tomado especial protagonismo aquellas cartografías subjetivas, donde prevalecían las experiencias vividas por los individuos en un entorno determinado, por encima de la representación oficial del territorio. De igual modo, las cartografías colaborativas y compuestas con múltiples voces han cobrado interés en este bloque de la cartografía personal, con la finalidad de combatir las directrices dominantes, y además ofrecer otras alternativas de visión y creación de espacio. En otro bloque de contenidos se ha realizado un balance de las tendencias contemporáneas de representación, concretamente, en base a las visualizaciones de datos, la tendente datificación de la información representada en el espacio. Esta actual vertiente de comunicación ha dado como resultado el desarrollo de nuevas cartografías de significados. Asimismo, en esta parte también se ha analizado los cambios tecnológicos en los últimos tiempos, la incidencia del lenguaje gráfico y digital de los medios de comunicación en la sociedad vigente. En consecuencia, se elaboraron unos ensayos prácticos con estas influencias en los modos de lectura vigente y con material multimedia. Por otro lado, un bloque de investigación sobre la evolución del espacio urbano en las ciudades durante las últimas décadas, donde la expansión acelerada de la urbanización y los efectos de la globalización como modelo económico en una escala planetaria han influido paulatinamente, en la pérdida de los elementos locales en las urbes. En esta parte temática, se elaboró un ensayo práctico que cartografió la calidad de los elementos patrimoniales distribuidos por el trayecto de la acequia histórica. En última instancia, se cierra con un bloque temático sobre el binomio histórico entre la huerta y la ciudad, la evolución de su relación y su estado en la actualidad. De este modo, esta parte además contiene otros ensayos prácticos donde se intentó profundizar en la actividad productiva de la huerta, acompañado con una especulación de la cantidad de beneficios y oportunidades que podría proveer, sobre las necesidades y problemáticas de sostenibilidad existentes en el entramado urbano actual. En definitiva, con todas estas vertientes cartográficas se ha intentado ampliar y reivindicar la noción de nuestro paisaje local, de tan incuestionable valor cultural para la historia de la ciudad de Valencia, como es l'Horta Nord. / [CA] Esta tesi doctoral s'ha centrat en la cartografia com a dispositiu discursiu per a interpretar l'espai habitat. Per tant, en esta direcció s'ha aprofundit en l'estat de la identitat del paisatge local de la zona perifèrica nord de la ciutat de València, a través del trajecte d'una de les huit séquies històriques de la ciutat, en concret, la denominada Rascanya. De tal forma, este estudi del paisatge ha contemplat una part pràctica constituïda per huit cartografies formalitzades en aplicacions interactives, on la reflexió s'ha incentivat a través de la contraposició de dades i material del passat amb elements contemporanis. Basant-se en estes premisses, l'exploració s'ha quedat estructurat amb un bloc de cartografia històrica, ja que es va destacar la riquesa i diversitat dels components gràfics, perquè representaven tot un verdader relat interpretatiu de la zona seleccionada per al treball, estos elements gràfics desvelaven clarament la vinculació amb l'espai en cada moment històric. D'altra banda, s'ha realitzat una catalogació de cartografia artística, on a més, ha pres especial protagonisme aquelles cartografies subjectives, on prevalien les experiències viscudes pels individus en un entorn determinat, per damunt de la representació oficial del territori. De la mateixa manera, les cartografies col·laboratives i compostes amb múltiples veus han cobrat interés en este bloc de la cartografia personal, amb la finalitat de combatre les directrius dominants, i a més oferir altres alternatives de visió i creació d'espai. En un altre bloc de continguts s'ha realitzat un balanç de les tendències contemporànies de representació, concretament, basant-se en les visualitzacions de dades, la tendent datificación de la informació representada en l'espai. Este actual vessant de comunicació ha donat com resultat el desenrotllament de noves cartografies de significats. Així mateix, en esta part també s'ha analitzat els canvis tecnològics en els últims temps, la incidència del llenguatge gràfic i digital dels mitjans de comunicació en la societat vigent. En conseqüència, es van elaborar uns assajos pràctics amb estes influències en els modes de lectura vigent i amb material multimèdia. D'altra banda, un bloc d'investigació sobre l'evolució de l'espai urbà en les ciutats durant les últimes dècades, on l'expansió accelerada de la urbanització i els efectes de la globalització com a model econòmic en una escala planetària han influït gradualment, en la pèrdua dels elements locals en les urbs. En esta part temàtica, es va elaborar un assaig pràctic que va cartografiar la qualitat dels elements patrimonials distribuïts pel trajecte de la séquia histórica. En última instància, es tanca amb un bloc temàtic sobre el binomi històric entre l'horta i la ciutat, l'evolució de la seua relació i el seu estat en l'actualitat. D'esta manera, esta part a més conté altres assajos pràctics on es va intentar aprofundir en l'activitat productiva de l'horta, acompanyat amb una especulació de la quantitat de beneficis i oportunitats que podria proveir, sobre les necessitats i problemàtiques de sostenibilitat existents en l'entramat urbà actual. En definitiva, amb tots estos vessants cartogràfics s'ha intentat ampliar i reivindicar la noció del nostre paisatge local, de tan inqüestionable valor cultural per a la història de la ciutat de València, com és l'Horta Nord. / [EN] This doctoral thesis has focused on cartography as a discursive device to interpret inhabited space. Therefore, in this direction, the state of the identity of the local landscape of the northern peripheral area of the city of Valencia has been deepened, through the route of one of the eight historical ditches of the city, specifically, the so-called Rascanya. In this way, this study of the landscape has contemplated a practical part made up of eight formalized cartographies in interactive applications, where reflection has been encouraged through the contrast of data and material from the past with contemporary elements. Based on these premises, the exploration has been structured with a block of historical cartography, since the richness and diversity of the graphic components were highlighted, since they represented a true interpretive account of the area selected for the work, these graphic elements they clearly revealed the link with space in each historical moment. On the other hand, a cataloging of artistic cartography has been carried out, where in addition, subjective cartographies have taken a special role, where the experiences lived by individuals in a given environment prevailed, over the official representation of the territory. Similarly, collaborative and composite cartographies with multiple voices have gained interest in this block of personal cartography, in order to combat the dominant guidelines, and also offer other alternatives for vision and space creation. In another block of contents, a balance has been made of contemporary trends in representation, specifically, based on data visualizations, the tending dataification of the information represented in space. This current aspect of communication has resulted in the development of new cartographies of meanings. Likewise, this part has also analyzed technological changes in recent times, the incidence of graphic and digital language of the media in current society. Consequently, practical tests were developed with these influences in current reading modes and with multimedia material. On the other hand, a research block on the evolution of urban space in cities during the last decades, where the accelerated expansion of urbanization and the effects of globalization as an economic model on a planetary scale have gradually influenced the loss of local elements in cities. In this thematic part, a practical test was prepared that mapped the quality of the heritage elements distributed along the route of the historic canal. Ultimately, it closes with a thematic block on the historical binomial between the garden and the city, the evolution of their relationship and their current state. In this way, this part also contains other practical tests where an attempt was made to deepen the productive activity of the orchard, accompanied by a speculation of the amount of benefits and opportunities that it could provide, on the existing sustainability needs and problems in the urban fabric. current. In short, with all these cartographic aspects, an attempt has been made to expand and defend the notion of our local landscape, of such unquestionable cultural value for the history of the city of Valencia, as is l'Horta Nord. / Gutiérrez González, MJ. (2022). La cartografía como estrategia para rescatar las pérdidas de identidad en el paisaje [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/182250 / TESIS