Global ETD Search

1	Contribució a l'estudi molecular del càncer de mama Garcia Fontgivell, Joan Francesc 19 January 2012 (has links) El càncer de mama és el més freqüent entre les dones de les nostres contrades, fins ara per classificar-lo s’ha utilitzat una classificació histològica però amb les noves tecnologies es vol realitzar una classificació molecular. Nosaltres valorem la utilitat com a factors pronòstics dels nous grups de classificació molecular, dels factors clàssics histològics i d’algunes variables immunohistoquímiques. S’inclouen 311 pacients diagnosticades de carcinoma ductal infiltrant NOS, es realitzen tissue-arrays i tincions immunohistoquímiques. Dels resultats obtinguts s’ha de destacar el paper pronòstic, ja reconegut, dels factors clàssics (mida tumoral, grau histològic, nombre de ganglis axil· lars metastàtics), també cal destacar l’efecte protector dels receptors d’andrògens (augmenta la supervivència i disminueix la recidiva), i referent a la recidiva cal destacar el mal pronòstic conferit per la CK 5/6 i el bon pronòstic de la CK 34 E12. En quant a la classificació molecular el grup triple negatiu, sobretot el subgrup basal, és el que presenta pitjor pronòstic. / El cáncer de mama es el más frecuente entre las mujeres de nuestra zona, hasta ahora se ha usado una clasificación histológica pero con las nuevas tecnologías se está planteando realizar una clasificación molecular. Queremos estudiar la utilidad como factores pronósticos de los nuevos grupos de clasificación molecular, de los factores histológicos clásicos y de algunos parámetros inmunohistoquímicos. Incluimos 311 pacientes diagnosticadas de carcinoma ductal NOS, se realizan tissue-arrays i tinciones inmunohistoquímicas. Entre los resultados obtenidos destaca el papel pronóstico, ja conocido, de los factores clásicos (tamaño tumoral, grado histológico, número de ganglios axilares metastáticos), también destacar el efecto protector de los receptores de andrógenos (aumentando la supervivencia y disminuyendo la recidiva), y referido a la recidiva destacar el mal pronóstico de la expresión de CK 5/6 y el bueno de la CK 34 E12. Por lo referido a la clasificación molecular el grupo triple negativo, sobretodo el subgrupo basal, es el de peor pronóstico. Abstract Breast cancer is more common among women in our region, so far it has been used / Abstract Breast cancer is more common among women in our region, so far it has been used to classify a histological classification but with new technologies is to make a molecular classification. We value the utility as prognostic factors of new molecular classification groups, the classic histopathologic factors and immunohistochemical variables. Included 311 patients diagnosed with infiltrating ductal carcinoma NOS, we performed tissue-arrays and immunohistochemical staining. The results obtained have highlighted the role of expectations, as recognized classics of the factors (tumour size, histological grade, number of metastatic axillary nodes), also include the protective effect of androgen receptors (increasing survival and reduces relapse) and relapse include reference to the poor prognosis conferred by CK 5 / 6, and CK 34 E12 good prognosis. As for the molecular classification triple negative group, especially the basal subgroup, presents the worse prognosis. Mama Càncer Immunohistoquímica Classificació molecular 61 616
2	Polycomb group proteins Bmi1 and Ring1B are involved in cell plasticity and tumorigenesis of the pancreas Martínez Romero, Carles 21 December 2009 (has links) L'adenocarcinoma ductal pancreàtic (PDAC) és un dels càncers més letals. Per tal de millorar el diagnòstic precoç, s'estan investigant les etapes inicials de la formació del càncer, com és el cas de les lesions preneoplàstiques, i es vol desxifrar l'origen cel·lular de la malaltia. Les proteïnes Polycomb constitueixen una família de silenciadors epigenètics que es troben en una varietat de tumors sòlids. La hipòtesi principal és que Polycomb pot estar participant en els processos preneoplàstics del pàncreas i en l'aparició i progressió del tumor. La expressió de Bmi1 i Ring1B fou analitzada durant el desenvolupament del pàncreas, en teixit pancreàtic de diferents models murins de la malaltia i en mostres humans de teixit pancreàtic. Es va dur a terme l'anàlisi del mecanisme de Bmi1 mitjançant models in vitro i induint la depleció de Bmi1. Bmi1 i Ring1B s'expressaren en precursors pancreàtics durant etapes primerenques del desenvolupament i en cèl·lules ductals i dels illots,però no en els acins, en el pàncrees adult. Bmi1 s'induí en cèl·lules acinars durant lesió aguda, en lesions metaplàstiques acinoductals, en neoplàsies intraepitelials pancreàtiques (PanIN) i en PDAC. Ring1B s'incrementà significativament en PanINs de grau alt i en PDAC. La disminució dels nivells de Bmi1 en la línia cel·lular acinar canvià l'expressió dels enzims digestius pancreàtics. Aquests resultats suggereixen que Bmi1 i Ring1B podrien estar contribuint de diferent manera en la progressió tumoral. / Pancreatic ductal adenocarcinoma (PDAC) is one of the most lethal cancers. To improve early diagnosis, research efforts are focused in characterising early events of cancer formation like preneoplastic lesions and deciphering the cell origin of the malignancy. Polycomb proteins constitute a family of epigenetic silencers found in a variety of solid tumours. The main hypothesis is that Polycomb might play a role in preneoplastic states in the pancreas and in tumour development and progression. The expression of Bmi1 and RingB was analysed during pancreatic development, in pancreatic tissue from mouse models of disease and in human pancreatic tissue samples. Mechanistic insights of Bmi1 were performed using in vitro models and with induced Bmi1 depletion. Bmi1 and Ring1B were expressed in pancreatic exocrine precursors during early development and in ductal and islet cells, but not in acinar cells, in the adult pancreas. Bmi1 was induced in acinar cells during acute injury, in acinar-ductal metaplastic lesions, in pancreatic intraepithelial neoplasia (PanIN) and PDAC. In contrast, Ring1B was significantly increased in high-grade PanINs and in PDAC. Bmi1 knockdown in acinar cell line changed the expression of pancreatic digestive enzymes. These results suggest that Bmi1 and Ring1B could contribute differently to tumour development. embrió rata ratolí humà PDAC tumor Ring1B Bmi1 Polycomb epigenètica cancer ductal acinar Pàncrees immunohistochemistry primary culture western blot PCR protein DNA RNA knockdown transdifferentiation acinoductal metaplasia KRAS PanIN caerulein pancreatitis preneoplastic embryo rat mouse human PDAC tumour Ring1B Bmi1 Polycomb epigenetics cancer ductal acinar Pancreas preneoplàsic pancreatitis ceruleïna PanIN KRAS metaplàsia acinoductal transdiferenciació "knockdown" ARN ADN proteïna PCR western blot cultiu primari immunohistoquímica 57
3	Study of the interaction between 3,4 methylenedioximethamphetamine and the endocannabinoid system Touriño Raposo, Clara 17 February 2009 (has links) La 3,4-metilendioximetamfetamina (MDMA, èxtasi) i el cannabis són dues drogues les quals es consumeixen conjuntament de manera habitual. Malgrat que tots dos compostos presenten propietats reforçant i potencial addictiu, també tenen propietats farmacològiques oposades. La MDMA es una droga psicoestimulant, la qual causa hiperlocomoció, hipertèrmia, resposted de tipus asiogènic i neurotoxicitat. Per altra banda el Δ9-tetrahydrocannabinol (THC), principal compost psicoactiu del cannabis, posseeix efectes relaxants, hipolocomotors, hipotèrmics i neuroprotectors. Els efectes de la MDMA i el THC al sistema nerviós central es troben mediats per dos mecanismes notablement diferents. La MDMA augmenta els nivells extracel·lulars de dopamina i serotonina, mentre que el THC produeix l'activació del receptor cannabinoide CB1. Cal destacar a més que les interaccions entre els sistemes monoaminèrgic i endocannabinoide s'observa de manera freqüent en l'organisme.En el present estudi hem explorat la implicació del sistema endocannabinoide i la MDMA en diversos aspectes. Per una banda el receptor cannabinoide CB1 juga un important paper en els efectes hiperlocomotors i hipertèrmics, i en les respostes de tipus ansiogènic produïdes per la MDMA. Curiosament, encara que el receptor CB1 no participa en els efectes recompensants primaris de la MDMA, és imprescindible per que tinguin lloc els seus efectes reforçants. Així mateix, l'alliberació de serotonina per part de la MDMA redueix de manera dosi-depenent la simptomatologia física causada pel síndrome d'abstinència a cannabinoides precipitada per un antagonista del receptor CB1. Finalment, el tractament amb THC era capaç de prevenir la hipertèrmia, activació glial, estrès oxidatiu i pèrdua de terminals causada per la MDMA. Com a conseqüència el THC exerceix un efecte neuroprotector contra la neurotoxicitat induïda per la MDMA. / 3,4-methylenedioximethamphetamine (MDMA, ecstasy) and cannabis are two drugs frequently consumed in combination. Despite both compounds have rewarding properties and abuse liability, they show opposite pharmacological properties. On the one hand, MDMA is a psychostimulant drug with hyperlocomotor, hyperthermic, anxiogenic-like and neurotoxic effects. On the other hand, Δ9-tetrahydrocannabinol (THC), the main psychoactive compound of cannabis, has relaxant, hypolocomotor, hypothermic and neuroprotective properties. The effects of MDMA and THC in the central nervous system are mediated by two different mechanisms. MDMA enhances the extracellular levels of dopamine and serotonin, whereas THC activates the CB1 cannabinoid receptor. Likewise, interactions between the monoaminergic and the endogenous cannabinoid system have been frequently observed.In the current study, we explored the involvement of CB1 cannabinoid receptor on the hyperlocomotor, hyperthermic, anxiogenic-like, rewarding and reinforcing effects of MDMA. We also studied the effect of acute and chronic administration of MDMA on rimonabant-precipitated THC withdrawal syndrome. Furthermore, we explored the neuroprotective effects of THC on MDMA-induced neurotoxicity.As a result of this study we may conclude that endocannabinoid system and MDMA interact in a wide variety of aspects. CB1 receptor plays an important role on the hyperlocomotor, hyperthermic, and anxiogenic-like effects of MDMA. Interestingly, CB1 receptor is essential for the reinforcing but not the primary rewarding properties of MDMA. In addition, the release of serotonin by MDMA dose-dependently reduced the severity of THC withdrawal syndrome triggered by a CB1 antagonist. Finally, pretreatment with THC prevented the hyperthermia, glial activation, oxidative stress and terminal loss caused by MDMA. Consequently, THC exerts a neuroprotective effect against MDMA-induced neurotoxicity. tremolor transportador de dopamina tirosina hidroxilasa THC temperatura corporal sintasa d'òxid nítric síndrome d'abstinència serotonina rotarod rimonabant reforç recompensa receptor cannabinoide Ptosis proteïna glial fibrilar acídica preferència de plaça condicionada piloerecció pèrdua de terminals nucli accumbens neuroprotecció neurotoxicitat microglia microdialisis MDMA masticació laberint en creu elevat infusió inflamació immunohistoquímica hipotèrmia hipolocomoció hipertèrmia hiperlocomoció glutamat èxtasi estriat dopamina diarrea dependència DAT dany neuronal coordinació motora CD11b CB2 CB1 autoadministració atàxia astròcits anxiolític anxiogènic ansietat activitat locomotora abstinència 4-metilendioximetamfetamina 3 Δ9-tetrahydrocannabinol western blot Δ9-tetrahydrocannabinol 3 4-methylenedioximethamphetamine abstinence anxiety anxiogenic anxiolytic astrocytes ataxia body temperature 615 616.8

1

Page generated in 0.0457 seconds