La nostra proposta ha profunditzat per primera vegada en l’estudi de les lipoproteïnes d’alta densitat (HDL) en la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH), i hem determinat la seva implicació en el curs de la infecció i en el desenvolupament de l’arteriosclerosi amb la finalitat de dissenyar noves estratègies terapèutiques. Els nostres resultats mostren com l’estat inflamatori i oxidant persistent associat a la infecció té un paper central en l’aparició d’alteracions metabòliques i el desenvolupament d’aterosclerosi en aquests pacients. Concretament, utilitzant tècniques cromatogràfiques i proteòmiques, mostrem com la presència anòmala de gammaglobulines, molècules pro-inflamatories i reactants de fase aguda en el plasma d’aquests pacients indueixen la modificació del metabolisme, composició i distribució de les partícules HDL, suggerint que la monitorització de les partícules HDL en aquests pacients no ha d’estar basada únicament en la determinació de la concentració del contingut de colesterol, sinó que ha d’incloure la determinació d’altres paràmetres associats a la qualitat, i per tant, a la funcionalitat, de les partícules HDL. / Our proposal has explored for the first time the effect of human immunodeficiency virus (HIV)- infection on high-density lipoprotein (HDL) particles, and we determined their involvement in the course of infection itself and the development of atherosclerosis in order to design novel therapeutic strategies. Our results show how the chronic oxidant and inflammatory status associated with infection plays a central role in the onset of metabolic disorders and the development of subclinical atherosclerosis in these patients. Concretely, using both, chromatographic and proteomic techniques, we observed how the increased levels of gammaglobulin, pro-inflammatory molecules and acute phase reactants in the plasma of these patients induced metabolism alterations and modifications on the distribution and composition of HDL particles, suggesting that the monitoring of HDL particles in these patients should not be only based on the determination of the concentration of cholesterol content, but must include the determination of other parameters associated with particle quality, and therefore the functionality, of HDL particles

Els tres primers capítols es dediquen al desenvolupament i aplicació del mètode Viraden. En el primer es prova d'optimitzar el mètode basant-nos en la modificació del medi overlay, per addició d'ions multivalents i/o de tripsina-EDTA o per addició del compost iode-deoxiuridina (IDU) al cultiu cel·lular en creixement. L'addició d'IDU millora la recuperació d'enterovirus.El mètode Viraden pot aplicar-se per a la detecció de clapes víriques damunt els filtres d'èsters de cel·lulosa emprant diferents tècniques moleculars, la hibridació amb sondes d'àcid nucleic i la immunodetecció. Ambdues tècniques permeten la detecció de les zones de lisi sobre el suport però hi ha una manca en la capacitat d'identificació que permeti una classificació ràpida dels diferents enterovirus.L'adaptació del mètode Viraden a filtres de 90 mm de diàmetre permet una major aplicació del mètode per a diferents tipus de mostres ambientals.Es desenvolupen diferents sistemes de clarificació i descontaminació basats en agents químics i en membranes filtrants. La descontaminació amb fenol combinada amb clarificació per filtració a través de filtres de baixa adsorció proteica (PVDF) de 0,65 µm de diàmetre de porus és un bon sistema per a la descontaminació de mostres d'efluent secundari quan s'aplica posteriorment l'enumeració de virus pel mètode Viraden. La filtració a través de filtres esterilitzants (0,22 µm) de baixa adsorció proteica (PVDF o PES) és un mètode vàlid per a l'obtenció de mostres descontaminades. Per a volums grans de mostres d'efluent secundari, riu i mar es recomana la clarificació per filtració a través de filtres de 0,65 µm PVDF. Es valora la possibilitat d'aplicar el mètode Viraden per a la realització de test de desinfectants i antisèptics amb els virus adsorbits sobre un suport. Es compara l'acció de diferents desinfectants i antisèptics (clor, iode i glutaraldehid) sobre els virus adsorbits i en suspensió. Es detecta una diferència de 2 logaritmes entre els virus adsorbits i els virus en suspensió. Els virus adsorbits amb HR alta (>80%) persisteixen més que els virus en suspensió i aquests més que els virus adsorbits i mantinguts amb HR baixa (<50%). Es descriu un nou mètode d'enumeració de virus cultivables consistent en la realització d'una doble capa. Sobre un cultiu confluent de cèl·lules es disposa una barreja composta per la suspensió viral a analitzar, una suspensió cel·lular (igual o diferent a la de la monocapa) i el medi overlay que conté agar. El mètode es compara amb altres mètodes d'enumeració de virus i en tots els casos apareix com el mètode que permet una major recuperació de virus, tant en suspensions de cultius purs de diferents enterovirus com en mostres ambientals. Quan s'utilitza la línia cel·lular CaCo-2 per a la preparació de la suspensió cel·lular s'obtenen majors recomptes de virus a partir de mostres d'aigua residual bruta i el tipus de virus diferents que s'identifiquen a partir d'aquest tipus de mostra és major. Els virus cultivables sobre BGM en aigua residual bruta presenten increments en les densitats de virus durant els mesos de primavera. En aigua de mar els enterovirus correlacionen amb colifags somàtics (0,98). En el 76% de les mostres d'aigua de platja que compleixen amb els paràmetres microbiològics de qualitat bacteriològics inclosos a la Directiva 76/160/CEE es detecten enterovirus infecciosos en 10 litres. A partir dels aïllaments d'enterovirus de mostres ambientals es procedeix a la seva identificació mitjançant tècniques de RT-PCR i RFLP i els resultats mostren que es detecten serotips d'enterovirus dels grups poliovirus, echovirus i coxsackievirus B.

La pregunta que ens plantegem en aquest estudi es si es pot utilitzar un mètode de treball corporal creatiu per desenvolupar el programa de llengua italiana durant els primers anys de l'escola primària, aconseguint els objectius i les fites proposades. Des del punt de vista teòric, per dur a terme la nostra investigació, hem fet referència als autors que han explorat les diferents àrees de treball corporal, la dansa (Guerber-Walsh, Leray i Macouvert, 2000, Govoni, 1998), l'expressió corporal (Schinca, 1989, Strokoe, 1967, Brikman, 1975), la psicomotricitat (Lapierre, 1984, Aucouturier, 1985, Chokler, 1988, Sassano, 2003, Maude, ,1988) amb el moviment autèntic (Zocca, 2004, Pallaro, 2003, Kestenberg, 1965) i altres mètodes o tècniques (Feldenkrais, 1980, Rolf, 1977, Hengstenberg, 1994, Pikler, 1985, Guerra Lisi, 1991), mentre que des del punt de vista epistemològic situem el nostre treball en el marc del pensament constructivista (Piaget, 1967, Vigostki, 1979, Ausubel, 1983). Respecte al punt de vista metodològic hem dut a terme un estudi de cas, realitzant el treball de camp en una escola primària italiana durant dos anys lectius, respectivament, al primer i segon curs, en un context: d’ensenyament en què una professora aplica una metodologia específica basada en el treball corporal i el joc. En relació a les eines emprades, en tractar-se d'una investigació qualitativa s'han realitzat entrevistes, diari de camp, fotografies i gravacions de vídeo. Posteriorment s'han emprat alguns elements quantitatius par a l'avaluació i l'organització de dades. En comparar els resultats s'ha posat de manifest que aquests procediments es poden desenvolupar amb el programa ministerial, donant lloc a nombrosos estímuls i produint una forta motivació per a l'aprenentatge. També es millora l'ambient a l’aula i les relacions entre l'individu i el grup alhora que s'aconsegueix un bon nivell d'inclusió i participació activa de tots els nens. Amb la intenció d'indagar sobre el pensament dels docents en relació a aquest tipus de metodologia aplicada a l'escola primària, s'han realitzat entrevistes a diferents professors de la mateixa ciutat impulsats en un projecte d'art de difusió internacional, el projecte Mus-e. Durant el desenvolupament de l'estudi de cas van sorgir dificultats en relació a l’estructura de l'escola, l'organització i els canvis decidits a causa de la recent reforma. Intentar emprar també les eines quantitatives per avaluar els resultats aconseguits pels nens no ha demostrat ser útil per documentar el procés d'aprenentatge i d'avaluació, mentre que l’anàlisi de dades qualitatives ha fet palès clarament els avenços i assoliment dels nens i la influència del mètode escollit per la professora, en relació amb l'aprenentatge i les relacions. Considerem que aquesta metodologia activa utilitzada a les escoles primàries ofereix les mateixes oportunitats a tots els nens, independentment dels seus condicionaments socioculturals, o fins i tot de les seves habilitats innates, Creiem que tots els nens se senten involucrats quan reben propostes per al moviment creatiu, que la seva utilització permet fer front a les dificultats d'aprenentatge, la motivació i l'avorriment que molt sovint es donen a l'escola. Creiem que aquesta investigació pot ser desenvolupada i ampliada mitjançant l'extensió de la nostra hipòtesi a altres matèries escolars. / La domanda che si pone iI presente studio è se sia possibile usare un metodo di lavoro corporeo creativo per svolgere il programma di lingua italiana nel primo ciclo della scuola elementare, permettendo il raggiungimento degli obiettivi e dei risultati proposti. Da un punto di vista teorico, per condurre la nostra ricerca abbiamo fatto riferimento ad autori che hanno esplorato diverse aree del lavoro corporeo, dalla danza (Guerber-Walsh, Leray e Macouvert, 2000, Govoni, '1998) all'espressione corporea (Schinca, 1989, Stokoe,1967, Brikman, 1975), alla psicomotricità (Lapierre y Aucouturier, '1984, Chokler, '1988, Sassano, 2003, Maudir, 1988) al movimento autentico (Zocca, 2004, Paliara, 2003, Kestenberg, 1965) e ad altre tecniche o metodi (Feldenkrais, 1980, Rolf,1977, Hengstenberg,1994, Pikler, 1985, Guerra Lisi, 1991), mentre dal punto di vista epistemologico abbiamo inserito il nostro lavoro nel quadro del pensiero costruttivista (Piaget,1967, Vigotskj, 1979, Ausubel, 1983). Dal punto di vista metodologico la scelta è stata di sviluppare uno studio di caso. Le osservazioni sono state raccolte sistematicamente durante due anni scolastici in una scuola elementare italiana rispettivamente nelle classi prima e seconda, documentando in profondità un contesto didattico dove l'insegnante applica una metodologia integrata basata sul lavoro corporeo e teatrale. Trattandosi di ricerca qualitativa gli strumenti utilizzati sono stati interviste, diario di campo, fotografie e videoregistrazioni. Per la comparazione e la sistemazione dei materiali di ricerca sono stati d'ausilio anche alcuni elementi di organizzazione dei dati di tipo quantitativo. I risultati di ricerca mostrano con chiarezza che con l'uso di questa metodologia di insegnamento gli obiettivi previsti dal programma ministeriale par quanto riguarda I'apprendimento dalla lingua vengono pienamente realizzati attraverso molteplici stimoli e con una forte motivazione all'apprendimento. Si migliora il clima della classe e le relazioni individuali e di gruppo. Si ha un ottimo livello di inserimento e di partecipazione atliva di tutti i bambini. Dall'analisi dei dati qualitativi emergono puntualmente i progressi ed i risultati raggiunti dai bambini nonché l'influenza del metodo scelto dall'insegnante in ambito cognitivo e relazionale. Nell'intento di indagare sul pensiero di altri insegnanti in relazione all'uso di una metodologia di lavoro corporeo creativo nella scuola elementare sono stati intervistati altri docenti delia stessa citta, coinvolti nel progetto Mus-e, un progetto artistico di diffusione internazionale. Nello svolgimento del lavoro di campo sono state riscontrate alcune difficoltà legate alla struttura scolastica, all'organizzazione, ai cambiamenti decisi dalla recente riforma. iI tentativo di usare anche strumenti quantitativi per la valutazione dei risultati raggiunti dai bambini non si è rivelato utile a documentare i processi di re!azione a di apprendimento. Mentre nell'analisi dei dati qualitativi emergono chiaramente i progressi e i risultati raggiunti a! bambini nonché l’influenza de! metodo scelto dall'insegnante riguardo all'apprendimento e al!e relazioni. Consideriamo che questa metodologia attiva usata nella scuola elementare offra condizioni di pari opportunità a tutti i bambini, senza tener conto della loro condizione socio-culturale, né delle loro innate attitudini. Crediamo che tutti i bambini si sentano coinvolti quando ricevono proposta di movimento creativo, il che permette di affrontare difficoltà di apprendimento, demotivazione e noia che si riscontrano spesso a scuola. Riteniamo che questa ricerca possa essere ulteriormente sviluppata ed ampilata, estendendo la nostra ipotesi anche ad altre discipline scolastiche. / The question that arises is whether this study can use a method of body work creatively to teach the Italian language in the first years of primary school, allowing the achievement of the expected objectives and targets. From a theoretical point of view, to conduct our research, we made reference to authors who have explored different areas of the body work, dance (Guerber-Walsh, Macouvert and Leray, 2000, Govoni, 1998), expression body (Schinca, 1989, Stokoe, 1967, Brikman, 1975), Locomotion (Lapierre, 1984, Aucouturier, 1985, Chokier, 1988, Sassano, 2003, Maude, 1988) to the real movement (Zocca, 2004, Pallaro, 2003, Kestenberg, 1965) and other methods or techniques (Feldenkrais, 1980, Rolf, 1977, Hengstenberg, 1994, Pikler, 1985, Guerra Lisi, 1991), while from the epistemological point of view we put our work in the framework of constructivist thought (Piaget, 1967, Vigotskj, 1979, Ausubel, '1983). In relation to methods and materials to develop the research we have dealt with a case study, conducting fieldwork in an Italian primary school over two school years, respectively in the first and second classes, teaching in a context where a teacher applies a particular methodology based on body work and play. For this qualitative research, the tools used were interviews, field journal, photographs and video recordings, and, subsequently, some elements of evaluation and organization of quantitative data. The results show clearly that these procedures allow to achieve in full the objectives expected in the ministerial program on learning of Italian language, using several inputs, producing a strong motivation for learning, improving classroom climate and relationships of individuals and groups. It is also possible to reach an optimum level of inclusion and active participation by all children. It was also used an internationally spread art project as a basis to investigate what the teachers think in relation to this kind of methodology. In the performance of the field work there were also difficulties with the school structure, organization, changes decided by the recent reform The .attempt to also use quantitative tools to assess the results achieved by children has not proved useful to document the process of reporting and learning. The analysis of qualitative data shows clearly the progress and achievements of children and the influence of the method chosen by the teacher in relation to learning and relationships. We consider that this active methodology used in primary schools can offer an equal opportunity to all children, regardless of their socio-cultural, or even their innate abilities. We believe that all children feel involved when they receive proposals for creative movement, which allows to face difficulty in learning, motivation and boredom that often occur at school. We believe that this research can be further developed and expanded by extending our hypothesis to other school subjects. / La pregunta que nos planteamos en este estudio es si se puede utilizar un método de trabajo corporal creativo para desarrollar el programa de lengua italiana en los primeros años de la escuela primaria, consiguiendo los objetivos y metas propuestas. Desde el punto de vista teórico, para llevar a cabo nuestra investigación, hemos hecho referencia a los autores que han explorado las diferentes áreas del trabajo corporal, la danza (Guerber-VValsh, leray y Macouvert, 2000, Govoni, 1998) la expresión corporal (Schinca, 1989, Stokoe, 1967, Brikman, 1975), la psicomotricidad (Lapierre y Aucouturier, 1984, Chokler, '1988, Sassano, 2003, Maudir, 1988) con el movimiento auténtico (Zocca, 2004, Paliare, de 2003, Kestenberg, 1965) y otros métodos o técnicas (Feldenkrais, 1980, Rolf, 1977, Hengstenberg, 1994, Plkler, 1985, Guerra Lisi, 1991), mientras que desde el punto de vista epistemológico colocamos nuestro trabajo en el marco del pensamiento constructivista (Piaget, 1967, Vigotskj de '1979, Ausubel, 1983). Desde el punto de vista metodológico hemos optado por el estudio de caso, realizando el trabajo de campo en una escuela primaria italiana durante dos años lectivos, respectivamente, en los cursos primero y segundo en un contexto de enseñanza en el que una profesora aplica una metodología específica basada en el trabajo corporal y el juego. Respecto a las herramientas utilizadas, al tratarse de una investigación cualitativa se realizaron entrevistas, diario de campo, fotografías y grabaciones de vídeo, aunque posteriormente se utilizaron algunos elementos cuantitativos para la evaluación y la organización de datos. En el análisis de los resultados se verificó que estos procedimientos se pueden desarrollar con el programa ministerial, dando lugar a numerosos estímulos, produciendo una fuerte motivación para el aprendizaje, mejorando el clima del aula y las relaciones entre individuo y grupo. También se ha logrado un excelente nivel de inclusión y participación activa de todos los niños. Con la intención de indagar acerca del pensamiento de los docentes en relación con este tipo de metodología aplicada en la escuela primaria se realizaron entrevistas a algunos profesores de la misma ciudad, implicados en un proyecto de arte de difusión internacional, el Proyecto Mus-e. Durante el desarrollo del trabajo de campo surgieron dificultades en relación a la estructura de la escuela, la organización, los cambios decididos por la reciente reforma. El intento de utilizar también las herramientas cuantitativas para evaluar los resultados alcanzados por los niños no ha demostrado ser útil para documentar el proceso de aprendizaje y de evaluación, mientras que el análisis de datos cualitativos mostró claramente los avances y logros de los niños y la influencia del método elegido por la profesora en relación con el aprendizaje y las relaciones. Consideramos que esta metodología activa utilizada en la escuela primaria ofrece las mismas oportunidades a todos los niños, independientemente de sus condiciones socioculturales, o incluso de sus habilidades innatas. Creemos que todos los niños se sienten involucrados cuando reciben propuestas para el movimiento creativo, que el uso del mismo permite hacer frente a las dificultades de aprendizaje, falta de motivación y al aburrimiento que a menudo se verifican en la escuela. Pensamos que esta investigación puede ser desarrollada y ampliada mediante la extensión de nuestra hipótesis a otras materias escolares.

En aquesta tesi he estudiat l'efecte de l'error de superposició de base (BSSE) en la planaritat d'algunes molècules. He observat que l'ús d'alguns mètodes de càlcul amb determinades funcions de base descriuen mínims d'energia no planars per les bases nitrogenades de l'ADN. He demostrat que aquests problemes es poden arreglar utilitzant el mètode Counterpoise per corregir el BSSE en els càlculs. En aquesta tesi també he estudiat la fotofísica de la timina i els resultats mostren que existeixen dos camins de relaxació des de l'estat excitat que permeten la regeneració de l'estructura inicial de forma ultraràpida. / The effect of the basis set superposition error (BSSE) on the planarity of some molecules has been studied in this thesis. I have observed that the use of some correlated methods with certain basis sets lead to non-planar minima structures of nucleobases. I have shown that the use of the Counterpoise method fixes these pitfalls in all cases. I have also studied the photophysics of thymine in this thesis and my results show that there exist two decay paths that can regenerate the initial structure of thymine in less than tenths of picoseconds upon photon absorption.

Aquest estudi te com a principal objectiu conèixer i desvetllar les Competències Professionals (CP) del Nutricionista Esportiu, un professional que té un mercat laboral en ple creixement i que, conseqüentment, necessita que els plans d'estudi de la carrera de Nutrició i Dietètica acompanyin aquesta evolució, tot formant Nutricionistesaptes per a actuar en aquesta recent branca. A partir d'una investigació sistematitzadade caràcter exploratori i descriptiu, es va poder conèixer les opinions de 14 experts sobre les CP del Nutricionista Esportiu. Per a dur a terme aquesta tasca, es va utilitzar el mètode Delphi composat per tres rondes de qüestionaris. Els experts investigats són professionals que treballen amb Nutrició Esportiva, originaris de quatre països on aquesta professió presenta diferents graus de desenvolupament: Austràlia (1), Brasil(1), Espanya (3) i Estats Units (3). A la primera ronda, es va distribuir un qüestionari depreguntes obertes (fase exploratòria) on els subjectes van descriure les activitats desenvolupades en la seva atenció als esportistes i persones físicament actives. La segona ronda consistia en un llistat de CP, originades a partir de l'anàlisi del contingut de les respostes obtingudes a la primera ronda, i es va demanar als experts que valoressin les CP seleccionades mitjançant una escala amb quatre graus de valoració:totalment d'acord (4), d'acord (3), poc d'acord (3), gens d'acord (1). Per a la tercera i darrera ronda, es va aplicar el mateix llistat, llevat d'algunes modificacions suggerides pels experts en la segona ronda, a més, en aquest punt, es va permetre que els experts coneguessin la tendència del consens assolit en la valoració anterior i se'ls va permetre realitzar comentaris sobre les mateixes si ho consideraven necessari. Com aresultat, es va obtenir un total de 147 CP, que varen classificar-se en quatre macrocategoriesde Competències: les competències tècniques (38), les metodològiques(62), les participatives (24) i les personals (23). Les CP que van obtenir un menor grau de valoració i de consens van ser contrastades amb la literatura i algunes van poderser reconsiderades. Aquest estudi demostra que l'estudi científic (sistemàtic i rigorós)de les CP del Nutricionista Esportiu podrà servir per a establir i planificar els contingutsque hauran de configurar la disciplina de Nutrició Esportiva que comença a introduir-se en els plans d'estudi de les carreres de Nutrició i Dietètica. / El Nutricionista Deportivo es un profesional que posee un mercado laboral en constante crecimiento, evolución que debe ir acompañada de una adecuación de los planes de estudio de la carrera de Nutrición y Dietética que permita formar Nutricionistas aptos para actuar en esta reciente área. En este escenario, el estudio que aquí se presenta tiene como principal objetivo conocer y desvelar las Competencias Profesionales (CP) del Nutricionista Deportivo. A partir de una investigación sistematizada, de carácter exploratorio y descriptivo, se obtuvieron yanalizaron las opiniones de 14 expertos acerca de las CP del Nutricionista Deportivo.Los expertos que participaron en el estudio son profesionales que trabajan en la Nutrición Deportiva en cuatro países donde esta profesión presenta diferentes grados de desarrollo: Australia (1), Brasil (7), España (3) y Estados Unidos (3). Para esta investigación se utilizo el método Delphi compuesto de tres rondas. En la primera ronda se aplicó un cuestionario de preguntas abiertas (fase exploratoria), donde lossujetos describieron las actividades desarrolladas en su atención a deportistas y personas físicamente activas. La segunda ronda estuvo compuesta de un listado de CP elaborado a partir del análisis de contenido de las respuestas obtenidas en la primera ronda, y se solicitó a los expertos que valorasen las CP de este listado pormedio de una escala compuesta por cuatro grados de valoración: totalmente de acuerdo (4), de acuerdo (3), poco de acuerdo (2), nada de acuerdo (1). Para la tercera y última ronda se aplicó el mismo listado de CP, salvo algunas modificacionessugeridas por los expertos en la segunda ronda. En esta ocasión se permitió a los expertos conocer la tendencia del consenso logrado en la valoración anterior y se les permitió realizar comentarios sobre las CP si lo consideraban necesario. Comoresultado se obtuvo un total de 147 CP, que fueron clasificadas en cuatro macrocategorías de Competencias: las competencias técnicas (38), las metodológicas (62), las participativas (24) y las personales (23). Las CP que resultaron tener un menor grado de valoración y/o de consenso fueron contrastadas con la bibliografía, y algunasde ellas fueron reconsideradas. Este estudio demuestra que el estudio científico (sistemático y riguroso) de las CP del Nutricionista Deportivo posibilita un adecuado establecimiento y planificación de los contenidos que deberán componer la disciplina de Nutrición Deportiva, que empieza a ser incorporada en los planes de estudio de las carreras de Nutrición y Dietética. / This research has the main goal to meet and reveal the Professional Competencies (PC) of the Sports Dietitian, a professional who ins now facing aconsiderate growth on its labor market, and as a consequence, the Dietetics undergrade education, need to be constantly updated to better instruct their students. A systemized and exploratory study has been developed in order to know the opinion of14 experts about the PC of the Sports Dietitian. A Delphi methodology composed by three rounds has been applied. The experts approached are professional that work in the Sports Nutrition area originated from four countries where this profession presents different degrees of development: Australia (1), Brazil (7), Spain (3) and United States (3). At the first round an opened answer questionnaire has been applied (exploratory phase) where the subjects were able to describe the activities developed when dealingwith both high level athletes and physical active people. The second round were composed of a list of PC originated from the content analysis of the answers given on the first round, the experts were asked to evaluate the PC of this list by signing a scale of four different degree of agreement: in full agreement (4), in agreement (3), in partialagreement (2) and in full disagreement (1). For the third and last round, the same PC list were applied but this time with some modification considering the suggestion of some experts given on the second round, at this time the expert were able to know the consensus tendencies achieved on the previous round and they were also permitted tocomment anything they found interesting about the Competencies. As results, 147 PC were established and classified in four macro categories of Competencies: Technical Competencies (38), Methodological Competencies (62), Participative Competencies(24) and Personal Competencies (23). The PC that presents less degree of agreementand less consensus were contrasted by the literature and some of them were reconsidered. The present research could demonstrated that the scientific study (systematic and rigorous) of the PC of the Sports Dietitian can serve as a tool to the establishment and planning of the contents to be taught at a Sports Nutrition subject that are now being incorporated by the curriculum of the Dietetics undergraduate university programs.

Des de l'inici de la meva activitat laboral a final dels anys setanta he viscut experiències de implantació de Equips de Millora en diverses empreses del nostre entorn industrial, algunes de les quals formaven part de grups multinacionals. Aquestes experiències seguient els mètodes de diversos experts internacionals. Malgrat els esforços esmerçats en el llançament, en molts casos aquests no es veien recompensats pels resultats obtinguts, i l'activitat dels Equips s'anava progressivament abandonant. Tanmateix els experts, tant els tècnics com els psicòlegs industrials, han continuat sempre afirmant la bondat d'aquestes pràctiques, que s'ofereixen en el mercat sota denominacions com «Mètode Juran», «Mètode Deming» o «Six Sigma».¿Perquè una activitat en teoria tant beneficiosa és tan difícil de portar a la pràctica? ¿Quins són els factors que afavoreixen l'èxit i la continuïtat dels Equips?L'estudi de les principals metodologies disponibles en el mercat, dels mecanismes del procés d'aprenentatge, de les informacions aportades per un grup de 15 empreses, i de la experiència pròpia en una empresa pilot ens ha permès proposar i provar un model que dona resposta a les preguntes exposades.Fins on hem vist totes les metodologies proposades pels experts tenen un tronc comú, que correspon al que també coneixem com mètode científic, de manera que es poden considerar com variacions d'aquest. Si l'èxit dels Equips no depèn del mètode, doncs tan sols n'hi ha un, haurà de dependre de aspectes complementaris al mètode. Com que es tracta de emprar el mètode científic en una empresa, els aspectes de contorn seran aquells lligats a les condicions de treball en les empreses, i específicament al factor humà i a les complexitats tècniques i de relació del dia a dia. Hem après que en aquest context les persones ens comportem com si genèticament (memèticament) tinguéssim un mecanisme de rebuig a tota mena de canvis en el nostre entorn laboral, anàleg al mecanisme genètic de rebuig del nostre sistema immunològic. També hem après que les complexitats psicològiques i tècniques augmenten les probabilitats de cometre errors, la qual cosa juga a favor del mecanisme de rebuig esmentat.Per tant si volem augmentar les probabilitats d'èxit i de continuïtat haurem de prestar atenció a neutralitzar aquest sistema immunològic mental i a involucrar especialistes en navegar per les complexitats, tant tècniques com psicològiques.Basant-me en aquests fets he desenvolupat un model per a la implantació de programes de millora a les organitzacions que contempla tant els aspectes tècnics, com organitzatius i humans, que és la principal contribució de la tesi i que ha estat posat en pràctica amb èxit a la empresa pilot.La «autopoièsi», que és com hem anomenat aquest fenomen de resistència innata als canvis, l'hem combatut amb la única eina que hem trobat eficaç : les tècniques de comunicació. La complexitat l'hem afrontat amb persones expertes en pensament sistèmic, i en mètode científic i les seves eines estadístiques. A aquests experts els hem anomenat Facilitadors. Amb aquests elements en un any hem aconseguit completar 28 projectes de millora, que han tingut uns beneficis bruts superiors a 2.5 Milions d' , amb un cost total de 0.75 Milions d' . Això significa una relació Benefici/Cost de 3.3, o bé una rendibilitat financera equivalent mitja del 73% o del 184% en el casos més desfavorables de càlcul dels beneficis, i depenent del tipus de Equip utilitzat.Considero els resultats prou engrescadors, tot reconeixent les limitacions de una prova restringida a una sola empresa. Per a mi és clar que aquest tipus de activitat és molt rendible en termes relatius, i lamentablement també ha quedat clar que l'autopoièsi es extremadament potent: a l'empresa hi ha persones que han continuat sempre negant la evidència dels resultats aconseguits, malgrat estar aquests validats pel departament financer. Tot i les dificultats l'activitat continua, i ja portem 3 anys. / From the beginning of my professional life at the end of the seventies I've witnessed Quality Improvement Teams implementation experiences in several companies of my industrial environment, most of them belonging to multinational groups. Those experiences were implemented following models proposed by international experts. In most cases the efforts spent in launching those activities very rarely were compensated by good results, and thus Teams activity was progressively abandoned. But both technical experts and psychologists still continued claiming the adequation of such methods, that are available in the market under names such as «Juran Method», «Deming Method» or «Six Sigma».¿Why such in theory good practices are so difficult to implement in real life? ¿Which are the factors that will facilitate us to achieve implementation success and continuity of Improvement Teams activity?The analysis of the most popular «methodologies» available in the market, of learning processes mechanisms, of informations supplied by a group of 15 companies, and of our own pilot experience in a company has allowed us to propose and test an implementation model that enables us to respond the exposed questions.As far as we've seen all the methodologies proposed by the experts have a common structure, that corresponds to what we also know as «scientific method», and so all the methods can be taken as variations of it. So, there's only one method. If Teams success does not depend on the method (there's only one, so no choice), it must depend on complementary aspects. Since we're trying to use scientific method in a company, the complementary aspects will surely be those reflecting the working environment in a company, and specifically the human factor and the technical and relational complexities of the day to day life. We've learnt that in this context people behave as we all had a genetic (memetic) mechanism of rejection of all kind of changes in our working environment, in analogy to our inmunologic rejection genetic mechanism. We've also learnt that psychological and technical complexities increase our risk of making mistakes, which is something in favour of the rejection mentioned mechanism, and thus preventing success.So if we want to increase the success and continuity probabilities we will have to devote special attention to neutralise the effects of this mental inmunologis mechanism and involve specialists in «navigate complexities», both technical and psychological.Based on those facts I've developed an Organisational Improvement Program implementation model, taking into account technical, organisational and human behavioural aspects, being this model the main contribution of this work. The model has been successfully implemented in a pilot company.We've fought «autopoiesis» (this is how we've called the change rejection mechanism) with the only effective tool we've found : communication techniques. We've faced complexity with the help of experts in systems thinking, and scientific method and its statistical tools. We've called those experts Facilitators. With those elements in one year we've managed to close 28 team improvement projects, with total gross savings higher Than 2.5 Million , with a total cost of 0.75 Million . That means a ratio Benefit/Cost of 3.3, or a financial equivalent mean profitability of 73% or 184% using the less favourable savings calculation way, and depending of the Team type used.I consider that those results are exciting enough, while recognising the limitations linked to a pilot test in one company alone. It is clear for me that this kind of approach is very profitable in relative terms, and is for me disappointingly clear that autopoiesis is extremely powerful : there are still in the pilot company many people that continue to negate the evidence of the results achieved by the Teams, in spite of having been validated by finance department. Though Teams are still working after 3 years.

Els hidrats de carboni presenten una elevada variabilitat estereoquímica i els organismes s'aprofiten d'aquesta elevada variabilitat utilitzant oligosacàrids i polisacàrids per a una multitud de diferents funcions biològiques. A part de les típiques funcions estructurals i d'emmagatzematge energètic, tenen important rellevància en altres funcions molt més específiques, com per exemple en senyalització cel·lular. Aquesta funcionalitat desperta l'interès de multitud d'aplicacions biotecnològiques, que són el fruit d'un nombre creixent d'estudis en glicobiologia.L'enllaç glicosidic, en especial entre dues unitats de glucosa, és un dels enllaços més estables que es troben en biopolímers naturals. El temps de vida mitja de la hidròlisi espontània d'aquest enllaç en cel·lulosa i en midó és de l'ordre dels 5 milions d'anys. Les glicosil hidrolases son els enzims responsables de la hidròlisi enzimàtica d'aquests biopolímers. Aquests enzims aconsegueixen portar a terme la hidròlisi en escales de temps de l'ordre de 1000 cicles per segon. Donada aquesta elevada activitat, les glicosil hidrolases són considerades un dels catalitzadors biològics més eficients.La present tesi centra el seu principal interès en l'estudi de la formació del complex de Michaelis entre una glicosil hidrolasa de la família 16 (la 1,3-1,4-&#946;-glucanasa) i el seu corresponent substrat. Entendre el procés en el que el substrat s'uneix a l'enzim és un punt clau de cara a raonar les següents etapes de qualsevol mecanisme enzimàtic. Sovint aquest procés ja porta associats canvis conformacionals tant a nivell d'enzim com de substrat que contribueixen a la catàlisi, fent variar les diferències energètiques en el pas de reactius a productes. Per a les &#946;-glicosil hidrolases, existeixen diferents evidències experimentals que recolzen aquest fet. Així, s'observen estructures distorsionades a nivell de substrat respecte les que correspondrien a les estructures més estables en solució. De totes maneres, es desconeixen els factors que determinen que el substrat prefereixi unir-se a l'enzim en una conformació o una altra, i les implicacions mecanístiques que això té. La present tesi tracta de donar resposta a algunes d'aquestes qüestions emprant diferents tècniques de dinàmica molecular (clàssica i de primers principis) en combinació amb mètodes que permeten l'acceleració d'esdeveniments al llarg d'una simulació.La present tesi està estructurada en tres grans blocs: un bloc introductori (capítols I i II) on s'introdueix la família d'enzims a la qual pertany la 1,3-1,4-&#946;-glucanasa i s'estableixen els objectius generals del present estudi; al capítol II es resumeixen els fonaments de la metodologia computacional emprada. En un segon bloc (capítols III a VII) es descriuen les simulacions portades a terme per tal de donar resposta a les preguntes obertes plantejades al bloc introductori. Els resultats són analitzats i discutits en cinc capítols diferents: al capítol III s'analitza l'estructura del complex de Michaelis de la 1,3-1,4-&#946;-glucanasa amb un substrat tipus metilumbeliferil-tetrasacàrid; al capítol IV s'avalua i es descriu el mapa d'energia lliure conformacional de l'anell de &#946;-D-glucopiranosa, i s'analitzen les propietats estructurals i electròniques de cada conformació per tal de trobar una correlació amb les distorsions presents en diferents glucosidases; al capítol V s'avalua i es descriu el mapa d'energia lliure conformacional del substrat un cop unit a la 1,3-1,4-&#946;-glucanasa, i s'analitza l'efecte de diferents mutacions puntuals del substrat; al capítol VI es porta a terme una simulació del primer pas de la reacció enzimàtica de la 1,3-1,4-&#946;-glucanasa i s'analitza l'itinerari conformacional seguit pel substrat; al capítol VII es porta a terme una simulació del procés d'entrada del substrat a la cavitat enzimàtica i s'analitzen les reorganitzacions a nivell de substrat i de proteïna que tenen lloc al llarg del procés. Cada capítol conté una breu introducció específica de cada cas concret, informació sobre els detalls computacionals emprats, i la descripció i discussió dels resultats obtinguts. Finalment al darrer bloc (capítol VIII) es resumeixen els resultats més rellevants obtinguts en la present tesi i s'enumeren les principals conclusions. Addicionalment, s'han adjuntat tres annexes que complementen la informació dels diferents capítols. / Carbohydrates exhibit a high stereo chemical diversity. Living organisms take benefit of it by using oligosaccharides and polysaccharides for a large number of biological functions. In addition to the typical structural and energetic functions, carbohydrates play an important role in other more specific functions such as cellular signalling. This functionality is of special interest in different biotechnological applications as a result of an increasing number of studies in glycobiology.The glycosidic bond, specially the one between two glucose units, is one of the most stable bonds found in natural biopolymers. The half life time for the spontaneous hydrolysis of this bond in cellulose and starch is of the order of 5 million years. Glycosil hydrolases (GHs) are the enzymes responsible for the enzymatic hydrolysis of these biopolymers. GHs are able to hydrolyze the glycosidic bond in a time scale of the order of 1000 cycles per second. Due to this extremely high activity, GHs are considered some of the most efficient biological catalysts. This thesis is focused on the formation of the Michaelis complex in 1,3-1,4-&#946;-glucanase, a family 16 glycosil hydrolase. Understanding the substrate binding process is a key point to rationalize the subsequent steps of any enzymatic process. Usually, this process involves conformational changes of both the enzyme and the substrate. These changes contribute to the catalysis by changing the relative energies of reactants and products. Recent experiments on &#946;-glycosil hydrolases give evidence of a distorted structure of the substrate with respect to its structure in solution. However, the factors that dictate the preference of the substrate to be bound to the enzyme in one or another conformation remain unknown, as well as their mechanistic implications. This thesis tries to answer some of these questions using different techniques based on molecular dynamics (both classical and first principles) in combination with methods aimed to accelerate the simulation of rare events.

El glifosat és un herbicida no selectiu àmpliament utilitzat en cultius agrícoles i zones no agrícoles que requereixen un control de la vegetació. Tot i la baixa toxicitat del glifosat en si mateix, la seva aplicació es realitza emprant formulacions comercials que contenen substàncies auxiliars que milloren l'eficàcia de l'herbicida, però modifiquen la toxicitat del producte final.Aquest treball s'ha centrat en la determinació de components de formulacions comercials d'herbicides i el seu comportament en el sòl. La primera part del treball s'ha dedicat al desenvolupament de mètodes d'anàlisi per a la determinació de glifosat i el seu principal metabòlit, AMPA, en matrius aquoses i sòls. A continuació s'ha desenvolupat un mètode d'anàlisi per les substàncies auxiliars addicionades freqüentment en les formulacions comercials, tensioactius no iònics. Finalment s'ha estudiat la mobilitat de l'herbicida en sòls de la zona mediterrània, incidint en els processos d'adsorció i degradació. També s'ha comparat el comportament de diversos herbicides comercials que contenen glifosat. / Glyphosate is a non-selective broad-spectrum herbicide widely used both in agriculture and in the control of vegetation in nonagricultural land. The toxicity of pure glyphosate is low but commercial formulations usually contain auxiliary substances to enhance the effectiveness of the active ingredient which modify the toxicity of the final product. The first part of this study is devoted to the development of analytical methods for the determination of glyphosate and its main metabolite, aminomethylphosphonic acid (AMPA), in aqueous and soil samples. An analytical method for the determination of non-ionic surfactants, auxiliary substances, generally added to commercial formulations, is then developed. In the second part the mobility of the herbicide in soils located in the Mediterranean area is investigated with special focus in those aspects related to the sorption and degradation processes. Finally, a comparison of the behaviour of different glyphosate-containing commercial herbicides is made.

En aquest treball s'analitza el procés de disseny des d'una perspectiva metodològica general. Aquest enfocament condueix de forma natural al concepte de disseny òptim i a la seva formulació com un problema de Programació Matemàtica. En aquests termes es planteja la realització de l'anàlisi de sensibilitat de primer i segon ordre i es discuteix la aplicabilitat del mètode d'estat adjunt com alternativa al mètode de diferenciació directa. Amb aquests plantejaments s'aborda l'optimització de la forma i les dimensions d'estructures contínues, duent a terme l'anàlisi estructural mitjançant el Mètode d'Elements Finits. La formulació es desenvolupa completament per problemes en règim estàtic i lineal i s'indiquen les implicacions de la seva extensió a problemes no-lineals. Per la realització de l'anàlisi de sensibilitat (de primer ordre i d'ordre superior) es desenvolupa un nou procediment -exacte des del punt de vista analític i ben fonamentat matemàticament- que permet unificar els problemes clàsicament diferenciats d'optimització de dimensions i d'optimització de formes. Finalment, es proposa un algorisme de Programació Matemàtica específic per aquest tipus de problemes. Tot això es concreta en la realització d'un potent i versàtil sistema de disseny asistit per ordinador basat en el Mètode d'Elements Finits, en la que la seva eficàcia, fiabilitat i robustesa es posen de manifest mitjançant la solució de diversos problemes d'optimització estructural. / En este trabajo se analiza el proceso de diseño desde una perspectiva metodológica general. Este enfoque conduce de forma natural al concepto de diseño óptimo y a su formulación como un problema general de Programación Matemática. En estos términos se plantea la realización del análisis de sensibilidad de primer y segundo orden y se discute la aplicabilidad del método de estado adjunto como alternativa al método de diferenciación directa. Con estos planteamientos se aborda la optimización de la forma y de las dimensiones de estructuras continuas, realizando el análisis estructural mediante el Método de Elementos Finitos. La formulación se desarrolla completamente para problemas en régimen estático y lineal y se indican las implicaciones de su extensión a problemas no lineales. Para la realización del análisis de sensibilidad (de primer orden y de orden superior) se desarrolla un nuevo procedimiento -exacto desde el punto de vista analítico y bien fundamentado matemáticamente- que permite unificar los problemas clásicamente diferenciados de optimización de dimensiones y de optimización de formas. Finalmente, se propone un algoritmo de Programación Matemática específico para este tipo de problemas. Todo ello se concreta en la realización de un potente y versátil sistema de diseño asistido óptimo por ordenador basado en el Método de Elementos Finitos, cuya eficacia, fiabilidad y robustez se ponen de manifiesto mediante la solución de diversos problemas de optimización estructural. / In this work the design process is analyzed from a general methodological point of view. This approach leads naturally to the concept of optimum design and to its statement in terms of a general Mathematical Programming problem. In these terms, the first and second order sensitivity analysis is stated and the applicability of the adjoint state method as an alternative to the direct differentiation method is discussed. Following this approach the general problem of structural sizing and shape optimization is addressed, being the structural analysis performed by means of the Finite Element Method. The formulation is enterely developed for linear static problems and its further extension for the treatment of non-linear problems is briefly analyzed. A new unified procedure -exact from the analytical point of view and mathematically well founded- is proposed for the first and higher order sensitivity analysis of both, the structural sizing and shape optimization cases. Finally, a suitable Mathematical Programming algorithm is proposed to solve this kind of problems. Following all these ideas, a powerfull and versatile computer aided optimum design system is developed on the basis of the Finite Element Method. The efficiency, reliability and robustness of the system is demonstrated by solving several application problems of structural optimization.

El desarrollo de la ingeniería tisular, nace por la necesidad de dar solución a la gran cantidad de enfermedades que se dan por el deterioro de los tejidos mediante la utilización de células vivas para la regeneración del tejido dañado. El procedimiento básico seria la eliminación del tejido dañado para posteriormente introducir las células en condiciones óptimas para repararlo. Esta metodología de regeneración tisular, necesita una matriz o soporte poroso que guíe el tejido a medida que se desarrolla. El objetivo principal de esta tesis es sintetizar materiales porosos, con la finalidad de utilizarlos en aplicaciones de ingeniería tisular; tanto en regeneración de tejidos, como en cultivos in vitro. Las composiciones utilizadas en esta investigación pertenecen a la familia de los acrilatos, como monómero base se tomó el acrilato de etilo (EA) hidrófobo. El EA se copolimerizó con el metacrilato de hidroxietilo (HEMA), con la finalidad de estudiar la variación de la hidrofilicidad del material en bloque, es decir, conocer la distribución de dominios hidrófilos. El siguiente paso fue conocer la influencia de la esterilización mediante radiación sobre la serie de copolímeros de hidrofilicidad variable. El tercer paso, fue la búsqueda de un método de síntesis de soportes porosos, con una arquitectura definida (poros esféricos e interconectados), con independencia de la composición EA/HEMA. La caracterización de estos materiales 3-D se realizó, básicamente, mediante micrografías en el microscopio electrónico de barrido (SEM), ensayos mecánicos y cálculos de porosidad. El siguiente planteamiento era determinar por qué en ciertas condiciones la estructura porosa una vez secada se encontraba colapsada. Para entender este problema, se sintetizaron una serie de materiales porosos con diferentes porcentajes de entrecruzador y mediante diversas caracterizaciones de los materiales se llegó a entender este fenómeno. Finalmente, se realizó un estudio de las propiedades mecáni / Brígido Diego, R. (2006). Síntesi i caracterització de suports polimèrics porosos per aplicacions en enginyeria tissular [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/2002 / Palancia