Esta tesis pretende aproximarse a la compleja situación en la que se encuentra la mediación intercultural en el ámbito de la salud con un planteamiento transdisciplinar, que incorpora aportaciones, de la sociología, la psicología, el management o la antropología.Tras la introducción, se muestra el planteamiento metodológico, el contexto y los problemas de investigación, objetivos e hipótesis del estudio que constituye el diseño del estudio empírico. El marco teórico y conceptual recorre la mediación desde sus orígenes históricos y culturales y la mediación intercultural como concepto hasta llegar a la mediación intercultural en salud realizando una revisión de las experiencias llevadas a cabo en EEUU y Europa para, finalmente, analizar el Sistema de Salud de Cataluña, en diálogo con el sistema de salud nacional y el resto de experiencias en España.La etnografía analiza el estudio realizado y los resultados obtenidos. Las conclusiones enlazan con un último apartado donde se presenta una crítica de la mediación actual ofreciendo nuevas orientaciones y tendencias de futuro.El estudio se plantea desde una perspectiva cualitativa aunque la investigación se complementa con la obtención y análisis de datos estadísticos propios de la metodología cuantitativa siendo el Hospital del Mar la unidad de análisis para el estudio de caso. / This thesis aims to approach the complex situation of intercultural mediation in the area of healthcare. It follows an transdisciplinary approach, which incorporates contributions from sociology, psychology, management and anthropology.After the introduction, the thesis presents the methodological approach, the context and the research problems, objectives and hypotheses, which determine the empirical design. The theoretical and conceptual framework covers mediation from its historical and cultural origins, and intercultural mediation as a concept to achieve intercultural mediation in healthcare. To this end, the thesis reviews the experiences carried out in the U.S. and Europe, and finishes with an analisis of the health system in Catalonia, in dialogue with the national health system and the rest of experiences in Spain.Ethnography methodology analizes the study and the results obtained. The findings link with a final section that presents a critique of the current mediation offering new directions and future trends. The study is approached from a qualitative perspective although the research is complemented by the acquisition and analysis of statistical data, as used by the quantitative methodology. Hospital del Mar is used as the unit of analysis for the case study.

La immigració xinesa a Catalunya ha viscut un augment exponencial en els darrers anys: mentre que al 1998 només hi havia 2.440 xinesos censats, al 2011 es va arribar als 47.493, una xifra que continua augmentant. L’arribada d’aquests nous ciutadans xinesos, juntament amb persones d’altres orígens, ha motivat l’aparició de dos nous perfils professionals: els intèrprets als serveis públics i els mediadors interculturals, que comparteixen la tasca de facilitar la comunicació entre els ciutadans que desconeixen les llengües oficials i el personal dels serveis públics de la societat receptora. La nostra tesi s’emmarca en aquest context i pretén unir dues línies de recerca que, fins a data d’avui, han avançat per separat: l’estudi de la interpretació als serveis públics (ISP) i l’estudi d’un col·lectiu immigrat, com és el cas dels xinesos. Per això, partim d’un marc teòric que tant inclou una panoràmica de la immigració xinesa a Catalunya i dels estudis que s’han fet sobre comunicació intercultural amb els xinesos, com una revisió àmplia de l’estat de la qüestió de la recerca en ISP a nivell general. El nostre objectiu principal és analitzar els tipus de resposta que s’han donat als problemes de comunicació amb el col·lectiu xinès als serveis públics a Catalunya, és a dir, analitzar la ISP i la mediació intercultural en aquests àmbits. D’aquest objectiu principal es desprenen d’altres objectius secundaris, tots amb el denominador comú d’intentar definir una mica millor el perfil professional de l’intèrpret als serveis públics i les especificitats de la comunicació mediada amb el col·lectiu xinès. Per assolir aquests objectius, ens hem basat en un enfocament mixt: qualitatiu i quantitatiu. D’una banda, hem realitzat entrevistes en profunditat a intèrprets i mediadors per al col·lectiu xinès i a representants d’entitats que contracten a aquests professionals; les hem transcrit i les hem analitzat mitjançant l’anàlisi qualitativa de continguts i l’anàlisi del discurs. De l’altra, hem distribuït qüestionaris en xinès a usuaris xinesos dels serveis públics, d’on hem extret unes dades que ens han permès una aproximació quantitativa a la nostra realitat d’estudi. Gràcies a la diversitat de dades obtingudes hem pogut entendre les diferents percepcions que diferents agents tenen de la ISP i de la mediació intercultural, així com també, afirmar que són pràctiques que sovint comparteixen molts punts en comú. D’entre les conclusions més destacades, hem subratllat la necessitat d’una millor definició del perfil professional i d’una formació coherent amb aquesta definició. Essent conscients del moment de crisi econòmica actual, prescindir o reduir els serveis d’ISP no hauria de ser ser la solució, sinó més aviat reestructurar-los basant-nos en l’experiència adquirida, per tal d’aproximar-nos al model integrador de solucions que ja fa uns anys que és una realitat als països més avançats en la ISP. Pel que fa a la comunicació amb el col·lectiu xinès, hem constat que existeixen certes especificitats: p. ex., la diversitat de variants lingüístiques, que caldria tenir-se en compte en la contractació d’intèrprets, o certs trets de la comunicació intercultural (p. ex., el llenguatge no verbal), que s’haurien de treballar en la formació. De fet, la formació apareix com un leitmotiv al llarg de les conclusions i, sobretot, quan tenim presents les dificultats que intèrprets i mediadors expliquen trobar-se en l’exercici de la seva pràctica professional. Finalment, la tesi conclou assenyalant noves línies d’investigació que s’obren a partir de la nostra recerca, d’entre les quals cal destacar l’estudi d’altres modalitats de comunicació mediada als serveis públics (p. ex., interpretació telefònica o traducció escrita de materials d’acollida) o l’anàlisi d’interaccions reals per tal d’aprofundir en els aspectes més relacionats amb la comunicació intercultural. / Chinese immigration in Catalonia has experienced a sharp increase in recent years: while in 1998 there were only 2,440 registered Chinese citizens, in 2011 they had already reached 47,493 –a number that keeps increasing. The presence of these new Chinese citizens, as well as of people from other origins, has motivated the emergence of two new professionals: public service interpreters and intercultural mediators. They both share the responsibility of enabling communication between citizens who do not know the official languages and public service providers of the host country. The present dissertation is set in this background and aims to combine two research lines that have advanced separately up to date: research into Public Service Interpreting (PSI) and the study of a specific immigrant community, as the Chinese may be. Therefore, the dissertation departs from a theoretical framework that includes an overview of Chinese immigration in Catalonia and of research in intercultural communication with the Chinese, as well as a wide revision of the state of the art of PSI in general. The main objective is to analyse the kind of responses that have been put forward to overcome the communication barriers with the Chinese in public services in Catalonia; i.e. to analyse PSI and intercultural mediation. This main objective is the mainstay of other secondary objectives, which to better describe the professional profile of public service interpreters and the specificities of mediated communication with the Chinese. To reach these objectives, the thesis bases on a mixed method: qualitative and quantitative. On the one hand, a sample of interpreters and mediators for the Chinese and a sample of coordinators in charge of the provision of PSI or intercultural mediation were interviewed. These informal interviews were transcribed and examined by means of qualitative content analysis and discourse analysis. On the other hand, written surveys in Chinese were distributed to a sample of Chinese users of public services. The data collected by means of the surveys has provided a quantitative approach to the object of study. The variety of data obtained reflects the different perceptions different agents have of PSI and intercultural mediation and pinpoints the convergences and divergences between the two practices. Among the main conclusions, the need for a better definition of the professional profile and for coherent training according to this definition is stressed. Conscious of the current economic crisis, reduction or even omission of PSI services should not be the solution, but to restructure them basing on the experienced gained in these fields, in order to approach the comprehensive model which is already a reality in the countries where PSI is most developed. Regarding the communication with the Chinese, certain specificities have been detected: for instance, the different linguistic varieties, that should be taken into account when contracting interpreters, or certain aspects of intercultural communication (e.g., non-verbal communication), that should be included in training courses. In fact, training appears as a leitmotiv throughout the conclusions and especially when thinking of the difficulties that interpreters and mediators have to face in their daily practice. Finally, the thesis concludes pointing out new research lines that arise from the research developed; for instance, the study of new modalities of mediated communication in public services (e.g. telephone interpreting and written translation of “welcome materials”) or the analysis of real interactions in order to shed light onto issues related to intercultural communication

El primer capítulo de esta tesis trata de la legislación de los sistemas de pago internacionales de grna valor cuando la supervisión es efectuada por el banco central nacional. El modelo construido se centra en el análisis de la elección entre la liquidación bruta o neta. Se demuestra que si los bancos privados tienen la misma información que los bancos centrales, la decisión sobre el modo de liquidación debe ser tomada por los bancos centrales. No obstante, si los bancos privados poseen información superior acerca del riesgo asumido por los bancos en otros paises, pueden ser mejor dejar la decisión en manos del sector privado.En el segundo capítulo, analizo posibles efectos de la moneda única sobre la estructura de los mercados interbancarios en Europa. En estos mercados, se transfiere liquidez entre bancos. Los bancos reciben señales sobre la solvencia de otros bancos. Las señales son menos precisas cuando se trata de bancos en otros países. En el modelo, demuestro que un mercado internacional se puede desarrollar solamente cuando las diferencias en la escasez de liquidez, entre países es grande en relación a la diferencia en la calidad de señales. Otro resultado importante del modelo es que un equilibrio con un mercado integrado Pareto-domina un equilibrio con mercados separados como si la diferencia en calidad de señales domésticas e internacionales está por debajo de un cierto límite. Por último, analizo los efectos de una gradual integración de los mercados financieros. En particular, demuestro que fuciones entre bancos pueden aumentar el nivel de bienestar.El tercer capítulo de la tesis está dedicado al análisis de la estructura de la propiedad de las empresas en economías donde los bancos poseen una gran parte de las acciones. Analizo la decisión de un solo dueño de una empresa a vender acciones. Supongo que la propiedad produce beneficios de control, y que estos beneficios se dividen entre los accionistas según su posición estratégica. Si las empresas varian en su rendimiento esperado tal como en su nivel de beneficios de control, demuestro que el dueño puede señalar la calidad de su empresa, eligiendo la estructura de la propiedad. El modelo es consistente con la evidencia empírica en que bloques de acciones llevan un premio. Además demuestro que dueños de empresas con rendimientos altos eliger una mayor dispersión de acciones entre accionistas.

L'objectiu principal de la tesi és la descripció del tractament del concepte de pau a la premsa escrita, a partir de 360 notícies seleccionades de la secció internacional de tres diaris: LA VANGUARDIA, EL PAÍS i AVUI. Cada diari té un estil diferent d'enfocar aquest terna i per això es descriu el perfil deis tres diaris. El tractament de la pau obre un ampli camp d'estudi perquè el concepte "pau" ha existit sempre en el transcurs de la historia de la humanitat; s'han fet i es fan esforços per treballar a favor de la pau i per aconseguir-Ia a partir de diferents agents, des deis estaments polítics i ONG fins a la societat civil. Constatem que les accions de pau, que són moltes, són presents en la societat i en el món, però no són notícia prioritària en els mitjans de comunicació. En I'àmbit del periodisme hi ha periodistes i informadors que fan ressaltar el sentit ètic de la professió i de la informació. El periodisme per la pau és considerat com una actitud que hauria d'afavorir una política d'informació promotora de pau, que contemplés els drets humans, i alhora els deures, i contribuís a resoldre molts deis conflictes reconeguts mundialment. Després d'analitzar les notícies, es constata un concepte de pau més ampli, que fa referència a processos de pacificació com ara acords i negociacions de pau, entre d'altres, que han permès detectar els gestos de mediació i les accions concretes a favor de la pau davant deis conflictes. Atesa I'extraordinària complexitat de les noticies seleccionades hem optat per c1assificar-les en set blocs temàtics: Estats Units, Orient Mitja, Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia, Europa i Vaticà. Així es mostra una radiografia de les principals àrees relacionades amb els conflictes. A la premsa escrita el concepte de pau apareix, sovint massa simplificat, per això presentem diferents pautes i criteris que contribueixen afer possible un periodisme per la pau. / El objetivo principal de la tesis es la descripción del tratamiento del concepto de paz en la prensa escrita, a partir de 360 noticias seleccionadas de las secciones internacionales de tres periódicos: LA VANGUARDIA, EL PAÍS y AVUI. Cada periódico tiene un estilo diferente de enfocar este tema y por se describe el perfil de los tres periódicos. El tratamiento de la paz abre un amplio campo de estudio porque el concepto "paz" ha existido siempre en el transcurso de la historia de la humanidad; se han hecho y se hacen esfuerzos para trabajar a favor de la paz e intentar conseguirla a partir de diferentes agentes, desde los estamentos políticos y ONG hasta la sociedad civil. Constatamos que las acciones de paz, que son muchas, están presentes en la sociedad y en el mundo, pero no son noticia prioritaria en los medios de comunicación. En el ámbito del periodismo hay periodistas e informadores que hacen resaltar el sentido ético de la profesión y de la información. El periodismo por la paz es considerado como una actitud que debería favorecer una política de información promotora de paz, que contemplara los derechos humanos, y a la vez los deberes, y contribuyera a resolver muchos de los conflictos reconocidos mundialmente. Después de analizar las noticias, se constata un concepto de paz más amplio, que hace referencia a procesos de pacificación como acuerdos y negociaciones de paz, entre otros, que han permitido detectar los gestos de mediación y las acciones concretas a favor de la paz ante los conflictos. Dada la extraordinaria complejidad de las noticias seleccionadas hemos optado clasificarlas en siete bloques temáticos: Estados Unidos, Oriente Medio, África, América Latina, Asia, Europa y Vaticano. Así se muestra una radiografía de las principales áreas relacionadas con los conflictos. En la prensa escrita el concepto de paz aparece, a menudo demasiado simplificado, por eso presentamos diferentes pautas y criterios que contribuyen a hacer posible un periodismo por la paz. / The main objective of the present thesis is the description of the concept of peace in the press, out of 360 news selected from the international sections of three newspapers: LA VANGUARDIA, EL PAÍS and AVUI. Each newspaper has a different style of approaching this issue and the way we describe the profile of the three newspapers. The subject of peace opens a wide range of study, since the concept of "peace" has always existed in the course of the history of mankind; in addition, some efforts have been made and are still made to work for peace and to try to reach it outside of different actors, from political estates and ONG to civil society. We find that peace actions, which are many, are well present in our society and in the world, but they don't make big news in the media. In the field of journalism there are journalists and reporters that emphasize the ethical sense of the profession and the responsible information given to the general public. The journalism on peace issues is regarded as an attitude that should favor a policy to promote peace information, which takes into account the human rights as well as the human obligations that would contribute to resolve many well known worldwide conflicts. After analyzing the news, a broader concept of peace emerges; a concept that refers to pacification processes such as peace agreements and negotiations, among others, and which have identified mediation signs and concrete actions for peace in conflict situations. Given the extraordinary complexity of the selected news we have chosen, we classify them into seven thematic sections: USA, Middle East, Africa, Latin America, Asia, Europe and the Vatican, This just shows a first picture of the main areas related to conflict. In the press the concept of peace often appears oversimplified, for that reason we propose different guidelines and criteria that may contribute to make possible the journalism on peace.

L´objectiu d´aquesta tesi és analitzar com s´integra una acció pedagògica a l'aula d'interpretació consecutiva. Aquesta acció pedagògica es basa en un enfocament socioconstructivista i pretén fomentar els processos autoreguladors en l´aprenentatge. Es concreta en la incorporació d'una bateria de pautes metacognitives dissenyades específicament per a desenvolupar les habilitats que requereix l'aprenentatge de la interpretació consecutiva. El nostre centre d´interès és l'estudi del pas de l´heteroregulació a l´autoregulació mitjançant la incorporació de les pautes metacognitives, enteses com a instruments de mediació. Conceptualment, la recerca pren com a principals referents teòrics l'autonomia de l'aprenent i la relació d´aquest àmbit amb la teoria sociocultural i amb els processos d'autoregulació. Pel que fa a la metodologia, seguim els pressupòsits de la recerca etnogràfica i els de l'aproximació ecològica de la recerca. Un dels reptes importants d'aquest tipus de recerca és el de trobar un model d'anàlisi que serveixi de base per a l'estudi de les dades resultants de la reflexió metacognitiva. Per fer-ho, ens hem aproximat a l´anàlisi del discurs. Un cop segmentades les dades, per a l'anàlisi interpretativa hem tingut en compte, entre altres, els aspectes següents: a) la relació que s'estableix entre els enunciats a través dels marcadors i els connectors del discurs b) la localització temporalc) la modalització i la polifonia de veus en el discurs. Entre els resultats obtinguts, destaca que els instruments ´diari de l´aprenent- i ´pauta metacognitiva- esdevenen formes vàlides per a verbalitzar la reflexió metacognitiva. I també que l´autoregulació de l'aprenentatge es desenvolupa en un procés de reflexió, cíclic i dinàmic. En aquest procés es fan evidents diversos graus o nivells. Identificar-los ajuda a integrar i a treballar el component metacognitiu a l´aula. I ha de permetre elaborar un programa d´aprendre a aprendre enfocat a l'ensenyament de la interpretació consecutiva. Un programa que respecti els microprocessos relacionats amb els nivells de consciència identificats i que, a la vegada, esdevingui útil per a propòsits didàctics. / El objetivo de esta tesis es analizar cómo se integra en el aula de interpretación consecutiva una acción pedagógica basada en un enfoque socioconstructivista y que pretende fomentar los procesos autoreguladores en el aprendizaje. Esa acción se concreta en la incorporación de una batería de pautas metacognitivas diseñadas específicamente para desarrollar las habilidades que requiere el aprendizaje de la interpretación consecutiva. Nuestro interés se centra en el paso de la heteroregulación a la autorregulación mediante la citada incorporación de pautas metacognitivas entendidas como instrumentos de mediación. Conceptualmente, la investigación adopta como principales referentes teóricos la autonomía del aprendiz en su relación con la teoría sociocultural y con los procesos de autorregulación. En cuanto a la metodología, seguimos los presupuestos de la investigación etnográfica y los de la aproximación ecológica a la investigación. Uno de los retos fundamentales de ese tipo de investigación consiste en hallar un modelo de análisis que sirva de base para el estudio que permita estudiar los datos resultantes de la reflexión metacognitiva. A tal fin partimos del análisis del discurso, procediendo de modo que, una vez segmentados los datos, se lleva a cabo una interpretación de los mismos definida según los siguientes criterios:a) la relación que se establece entre los enunciados recurriendo a los marcadores y conectores discursivosb) la localización temporalc) la modalización y la polifonía de voces en el discurso.Entre los resultados más destacados del presente trabajo cabe citar, por una parte, que los instrumentos 'diario del aprendiz' y 'pauta metacognitiva' resultan fórmulas válidas para verbalizar la reflexión metacognitiva. Por otra parte, hay que referirse al hecho de que la autorregulación del aprendizaje se desarrolla en un proceso de reflexión cíclico y dinámico en el que se dan distintos grados o niveles, la identificación de los cuales permite integrar y trabajar el componente metacognitivo en el aula. Ello, por su parte, debe posibilitar la elaboración de un programa de ´aprender a aprender- aplicado a la didáctica de la interpretación consecutiva y que se ajuste a los microprocesos relacionados con los niveles de conciencia metacognitiva identificados. / The purpose of this research is to analyse how a teaching action is integrated into the consecutive interpreting classroom. This teaching action is based on a socio-constructivist approach and attempts to encourage self-regulation processes in learning. The action takes the form of a battery of metacognitive guides designed specifically for developing the skills required for learning consecutive interpreting.Our focus of interest is the study of the move from hetero-regulation to self-regulation through the incorporation of instruments of mediation - the metacognitive guides - designed to develop the skills required for learning consecutive interpreting. Conceptually, the research takes as its main theoretical references learner autonomy and the relationship of this field with socio-cultural theory and the processes of self-regulation. As for methodology, we follow the criteria of ethnographic and ecologial approach to research. One of the important challenges of this kind of research is finding a model of analysis that serves as a basis for studying the data resulting from metacognitive reflection. To do this, we have used a discourse analysis approach. Once the data has been segmented, for the interpretive analysis we have taken into account the following aspects, among others: a) the relationship between the sentences through the markers and connectors; b) the location in time; c) the modalization and the polyphony of voices in the speech. Among the main results obtained, the mediation instruments, ´learner´s diary- and ´metacognitive guide-, prove to be valid forms for verbalizing metacognitive reflection. Also, that self-regulation of learning is developed in a cyclical and dynamic reflection process. In this process, different degrees or levels become clear. Identifying them helps to integrate and work with the metacognitive element in the classroom. And it should make it possible to draw up a learning-to-learn program focused on teaching consecutive interpreting: a program that respects the micro-processes related to the levels of consciousness identified and which, at the same time, should prove useful for teaching purposes.