La terre est le premier matériau de construction par les hommes, disponible et peu consommateur d’énergie. Aujourd’hui encore, environ 30 % des habitants de la planète vit dans des habitats en terre, et pour les pays en développement, ce pourcentage s’élève à 50 % de la population rurale. De plus, les matériaux à base de terre permettent un meilleur équilibre et contrôle du climat thermique et acoustique intérieur par rapport aux matériaux usuels de construction. Cependant, la majorité des constructions en terre ne répondent pas aux exigences actuelles en termes de contraintes mécaniques, thermiques ou architecturales. Afin de répondre à ces exigences, un travail tant au niveau scientifique qu’au niveau des praticiens est à accomplir dans ce domaine.L’objectif de cette étude est de déterminer l’influence des propriétés des matériaux utilisés sur le comportement mécanique et hygrothermique de composites terre-fibres végétales. Pour cela, différents types de sols et de fibre végétales (paille de lin, paille de blé) ont été utilisés. Ensuite, les performances mécaniques (compression, flexion) et hygrothermiques (sorption/désorption, perméabilité à la vapeur d’eau, conductivité thermique) ont été déterminées pour différents composites terre-fibres végétales. Les résultats montrent que l’utilisation de paille de lin permet d’obtenir des performances mécaniques supérieures à celles obtenues pour la paille de blé. Cependant, il est à noter que l’introduction de fibres aux sols diminue les performances mécaniques due à la diminution de la densité du matériau. Aucune influence claire de la longueur des fibres sur les performances mécanique n’a été constatée. L’étude du comportement hygrothermique a permis de montrer que le comportement à la sorption/désorption du matériau terre-fibres végétales peut être approximer à partir des résultats obtenus pour les matériaux de base. De plus, il a été démontré que l’évolution de la conductivité thermique du matériau terre-fibres végétales au cours du séchage est reliée au comportement au retrait. / Soil is the first construction material used by man, widely available and low energy consuming. Indeed, about 30% of the current world population lives in earthen structures and, in developing countries, this rate rise to 50%, mostly rural. Moreover, earth-based materials allow an improved balance and control of thermal and acoustic indoor climate compared to industrial construction materials. However, most of earthen structures do not reach current requirements in terms of mechanical, thermal or architectural. To respond to these requirements, a work at scientific and craftsman levels is necessary.The objective of this study is to determine the influence of materials’ properties on the mechanical and hygrothermal behaviour of earth-fiber composites. In order to do this, different types of soil and plant fiber (flax straw, wheat straw) were used. Then, mechanical (compression, bending) and hygrothermal performances (sorption / desorption, water vapor permeability, thermal conductivity) were determined for different soil-fiber composites. Results show that the use of flax straw provides better mechanical performances than use of wheat straw. However, it should be noted that fibers addition to soil decreases mechanical performance due to the decrease of material density. No clear influence of fiber length on mechanical performance was found. The study of hygrothermal behaviour has shown that the sorption / desorption behaviour of earth-fiber material can be approximated from the results obtained from basic materials. In addition, it has been shown that the thermal conductivity evolution of earth-fiber material during drying is related to the shrinkage behaviour.

Unrest has been going on in the eastern part of the Democratic Republic of Congo for several years. People live in refugee camps or temporary shelters, and children do not attend school for several years. Now it seems that the situation is calming down, so there could be an opportunity for change. The aim of the work is to design a school for Buleosa village in a cooperation with the local ranger Alain Hamisi Mitondo, with whom I have been communicated during the course. The school project is supported by Buleosa‘s management and locals. Everyone in the community should be involved in the construction, because above all they should benefit from the school. I know that it is not possible to build a European-type building here, but rather to combine knowledge of these two worlds with the use of local materials. The simplicity of such a project is fundamental, because it will involve more different people, even without the slightest experience.

Today, buildings consume 40% of total energy demand in the EU and are responsible for 36% of GHG emissions. For this reason, and due to the delicate situation of climate change that planet Earth is experiencing, solutions are being sought to make the building sector more sustainable. In the current project, the use of natural materials has been chosen as a solution in line with the EU 2050 long-term strategy. This research broadens the knowledge on sustainable building with natural materials as an alternative to conventional construction. To this end, first, an extensive state of the art has been carried out to gather information and identify research gaps on natural building materials and energy efficiency, proving the suitability of natural construction materials. Special emphasis has been put on straw bale construction and rammed earth construction, which have been studied individually. In addition, geometrically identical building models of both building techniques have been developed and simulated in Stockholm and Valencia in order to see how they would perform in different climates. Total energy demand for the straw-bale building of 140.22 kWh/(m2·year) in the case of Stockholm and 37.05 kWh/(m2·year) in the case of Valencia has been obtained. For the rammed earth building, a total demand of 301.82 kWh/(m2·year) has been obtained in Stockholm and 78.66 kWh/(m2·year) in Valencia. Once passive measures are applied in the different models, a reduction in demand for the straw bale building of 77.8% and 36.3% has been achieved for Stockholm and Valencia, respectively. In the rammed earth building, in contrast, the demand has been reduced by 86.3% in Stockholm and 73.9% in Valencia. Heat recovery ventilation and high insulation level have been identified as imperative needs in Stockholm, in contrast to Valencia. Other improvement strategies such as windows substitution, air permeability improvement, or natural ventilation for cooling have been implemented. Apart from that, better performance of the straw-bale buildings has been identified for both climates. Additionally, focusing on thermal inertia, its influence has been identified as not completely significant in terms of annual demand in the simulated climates.

Lergjord is a thesis that puts emphasis on the possibility of innovation by using local biobased material in the building industry of Skåne in Sweden. The thesis examines if rammed earth can be used in the implementation of LFM30 (Translated into English: Local Sustainable Goals in Malmö by 2030). By use of qualitative research methods, views on rammed earth as a building technique was explored by three stakeholders. This research has concluded if rammed earth is possible in Skåne as a conventional material in the future. We (Ludvig Dovberg and Tobias Löfgren) have examined the practical aspect of rammed earth on Urban Living Lab in the municipality of Lund by the use of local clay material from excavation for an expansion of a new railway between Malmö and Lund in collaboration with Trafikverket. This thesis concludes that rammed earth is feasible with clay from the excavation masses through project LERGJORD. Also, due to the vast quantity of it the resource might be useful for future rammed earth projects in Skåne. However, the building technique itself has some major drawbacks such as time-consumption and the knowledge gap is easily addressed. Although, there has been a development of a pre-fabrication concept of the building technique in Germany since the late 1990s, that could be a solution to the problem. The thesis also concludes that  higher education and research is compulsory to establish a knowledge base for architects to work by. The case study showcased that a standardization of the material is needed to prevent vast material testing before being accepted for construction, like the Lehmbau-praxis in Germany. According to the material’s low impact in CO₂-emission and circularity this resourceful extraction could be of interest by the members of LFM30 to implement in the building industry of Skåne. / Lergjord är ett arbete som undersöker möjligheten till innovation genom att utnyttja lokala biobaserade material i Skåne i Sverige. Arbetet undersöker om stampad jordbyggnad kan användas för att genomföra de Lokala Färdplansmålen som Malmö Stad sätter fram till år 2030 (förk. LFM30). Genom kvalitativa forskningsmetoder undersöktes stampad lerjord som byggnadsteknik hos tre intressenter. Studien har sammanfattat möjligheten om hur stampad lerjord i Skåne kan bli ett konventionellt byggmaterial i framtiden. Vi (Ludvig Dovberg och Tobias Löfgren) har utvärderat den praktiska aspekten i stampad lerjord på Urban Living Lab i Lund med användandet av lokal lerjord från utgrävningar av tillbyggnation för järnvägsspår mellan Malmö och Lund i samarbete med Trafikverket. Arbetet visar att stampjordstekniken är möjlig med utvunnen lera från schaktmassorna mellan Lund och Malmö med hänvisning till projekt LERGJORD. Med tanke på den stora kvantitet av lera som finns kan denna utvinning vara användbar för andra projekt i Skåne. Hursomhelst, byggtekniken besitter på utmaningar såsom tidskrav och kunskapsluckan är tämligen lätt att adressera. Trots det, har ett prefabriceringskoncept inom byggtekniken utvecklats sedan slutet på 1990-talet i Tyskland, som kan vara en lösning på problemet. Arbetet tyder också på att högre utbildning och forskning krävs för att etablera en kunskapsbas som arkitekter kan arbeta vidare på. Fallstudien visar på att en standardisering av materialet krävs för att undvika långa och omständliga materialtester innan godkännande för konstruktion, likt Lehmbau-lagstiftningen i Tyskland. Materialets låga klimatpåverkan och cirkularitet gör det relevant för LMF30’s medlemmar att se vidare på alternativet för implementering i den skånska byggindustrin.

Från bruksort till BRUKA, med kalkbrottet som gemensam nämnare. Stora Vika har historiskt bestått av en symbiotisk relation mellan ortens tre ”ben”: kalkbrottet, cementindustrin och bostadsområdet. Idag präglas orten av att kopplingen mellan dessa tre element gått förlorad. Visionen med BRUKA är att väcka liv i platsens historiska koppling mellan människa och industri, med kalken som “cementerande” element. Till skillnad från bruk - ett substantiv med fokus på maskin och industri så är BRUKA ett imperativ: en mänsklig handling, en plats för folket att göra till sin. BRUKA förvaltar Stora Vikas arv av att bruka platsens unika råvara, kalken, men istället för den historiska produkten cement är kalken i BRUKA en källa till kunskap för geologiska forskare. BRUKA gjuter nytt liv i Stora Vika bygd i form av arbetstillfällen, aktiviteter samt ekonomiskt tillskott för att stötta upp andra insatser i närområdet och i kommunen i stort. BRUKA visar vikten av att luckra upp gränser och göra bruk av mötet mellan människa och natur. BRUKA sätter återigen ortens ”grande dame”, den unika urkalkstenen, i förgrunden, och låter den bli en generator för arbetstillfällen, kunskapsproduktion, kunskapsdelning och bildning, kreativt skapande och lärande. / From the industrial village to BRUKA, the limestone quarry serves as a common denominator. Stora Vika has always had a symbiotic relationship between its three "legs": the lime quarry, the cement industry, and the residential area. Today, the town is distinguished by the fact that the connection between these three elements has been lost. The aim of BRUKA is to revive the site's historical link between man and industry, using lime as the "cementing" element. Unlike "bruk", the Swedish term for "industry" focused on machinery and production, BRUKA is an imperative: a human action. BRUKA honors Stora Vika's tradition of using the site's unique raw material, limestone, but instead of being turned into concrete, the lime in BRUKA serves as a source of knowledge for geological researchers. BRUKA breathes new life into the Stora Vika village through jobs, events, and financial contributions to other community and governmental projects. BRUKA demonstrates the necessity of bridging boundaries and leveraging the combined power of man and environment. BRUKA brings the local "grande dame," the unique primordial limestone, back into the spotlight and enables it to become a generator of jobs, information production, knowledge exchange and education, creativity and learning.

No description available.

This project is a study of the wastescape - a network of waste - of Bhubaneswar and Cuttack in Odisha, India.  The study incorporates key locations, e.g. landfills, urban wastelands and waste warehouses; major actors in the formal and informal waste sector; and flows of waste through economic and social systems. Drawing from the studies, multiple interventions within the wastescape are proposed for improvement of the economic, ecologic and social situation. An important aspect of the project is the development of an approach for how to, as architects, work with big, complex, contingent networks; how to map and understand such a system; and how to determine where to intervene. To improve the existing wastescape, interventions must consciously and holistically address multiple scales; levels of formal-informal; and phases within the waste cycle. The study includes a vast amount of possible interventions. Some of the interventions are further detailed to show feasibility; impact on the wastescape; and synergies with other interventions within the wastescape. / Projektet “Wastescape of Bhubaneswar & Cuttack” är en studie av ett nätverk av skräpflöden genom Bhubaneswar och Cuttack i Odisha, Indien. Studien inkorporerar viktiga platser, t.ex. deponier, urbana ödemarker och lokaler för skräphandel; stora aktörer i den formella och informella skräpsektorn; och flöden av skräp genom ekonomiska och sociala system. Utifrån dessa studier, ett flertal interventioner i “the wastescape” föreslås för att förbättra den ekonomiska, ekologiska och sociala situationen. En viktig aspekt av arbetet är utvecklingen av ett sätt att, som arkitekt, arbeta med storskaliga, komplexa och inter-beroende nätverk; hur sådana system kan kartläggas och förstås; samt hur det går att avgöra vart och hur interventioner passar in i “the wastescape”. För att förbättra “the wastescape”, interventioner måste medvetet och holistiskt adressera multipla skalor; nivåer av formell-informell; och faser i skräpets kretslopp. Studien innehåller ett stort nummer av möjliga interventioner. Några av dessa interventioner är ytterligare detaljerade för att visa på genomförbarhet; påverkan på “the wastescape”; och synergier gentemot andra interventioner i “the wastescape”.

[ES] La arquitectura de tierra desempeña un papel crucial en la historia de España. Este tipo de patrimonio constructivo ha acompañado de manera significativa la vida de las comunidades humanas a lo largo del tiempo, como evidencia su extensa y rica presencia en todo el territorio del país. Sin embargo, en los últimos ciento cincuenta años, el vínculo entre las comunidades humanas y la arquitectura tradicional ha experimentado en general una erosión gradual y significativa, como resultado de los profundos cambios sociales, económicos y tecnológicos del país. Estos cambios han impulsado nuevas formas de construir y habitar que han relegado progresivamente a las técnicas tradicionales a un segundo plano. De manera que la arquitectura de tierra, ha sido severamente afectada y desacreditada en muchas ocasiones, por una parte considerable de la sociedad, repercutiendo así de forma significativa tanto en su preservación como en su promoción. El abandono generalizado al que se enfrentan tanto los edificios como las técnicas de construcción de tierra también impacta negativamente en la apreciación, la comprensión y la salvaguardia de la sabiduría constructiva que subyace en ellas. La disminución en su uso, junto con los citados prejuicios sociales, influyen de manera sustancial en diversos aspectos, a través de los cuales se gestiona la arquitectura y que, a su vez, desempeñan un papel fundamental en su conservación, aplicación y promoción. Este trabajo aspira a analizar la situación de desventaja actual y su impacto específico en la conservación de la arquitectura tradicional de tierra en España. El objetivo es identificar estrategias de mitigación coherentes y apropiadas. Esta meta se logra a través de tres principales operaciones: en una fase introductoria y preliminar, la investigación plantea la existencia de un riesgo social para la arquitectura y define dicho riesgo de forma exhaustiva. A partir de esta definición, se establecen las bases metodológicas para el análisis. Éste se centra en tres dimensiones temáticas principales: la caracterización de la arquitectura, la situación de la población y del contexto territorial, y las medidas generales dirigidas a la salvaguardia, puesta en valor y fomento del patrimonio arquitectónico. Definido el marco metodológico apropiado, el trabajo avanza y se aplica directamente al territorio español. Tras reflexionar sobre las características demográficas del país y los contextos relevantes para la conservación de la arquitectura tradicional, en la investigación se realiza un análisis del territorio nacional y autonómico. Esta operación proporciona una comprensión del estado general de la situación e identifica algunos aspectos de interés, como problemas o buenas prácticas. En base a los resultados obtenidos, se seleccionan algunos casos de estudio a nivel municipal, y se aplica nuevamente el método de análisis desarrollado para comprender la situación a pequeña escala y observar así el funcionamiento de ciertas situaciones y estrategias. Tras esta última etapa del análisis territorial, se reflexiona sobre los resultados alcanzados y se resumen tanto los problemas, como los aspectos y fenómenos positivos identificados. Así mismo, se evalúa cómo las distintas acciones analizadas dentro de la dimensión tres, influyen en la conservación de la arquitectura de tierra. Más en concreto, se reflexiona tanto sobre sus necesidades como sobre el efecto de las acciones e iniciativas analizadas, llegando a proponer algunas líneas estratégicas que se podrían implementar para mejorar la situación. A partir de estas directrices, se seleccionan y analizan cuatro casos de estudio internacionales que han puesto efectivamente en marcha algunos de los ejes estratégicos estudiados. A modo de conclusión del trabajo, se evalúa el posible impacto de la aplicación de dichos ejes en los ámbitos de estudio de la investigación y se cierra el estudio, con un cuadro sinóptico de las acciones localizadas y formuladas. / [CA] L'arquitectura de terra exercix un paper crucial en la història d'Espanya. Este tipus de patrimoni constructiu ha acompanyat de manera significativa la vida de les comunitats humanes al llarg del temps, com a evidència la seua extensa i rica presència en tot el territori del país. No obstant això, en els últims cent cinquanta anys, el vincle entre les comunitats humanes i l'arquitectura tradicional ha experimentat en general una erosió gradual i significativa, com a resultat dels profunds canvis socials, econòmics i tecnològics del país. Estos canvis han impulsat noves maneres de construir i habitar que han relegat progressivament a les tècniques tradicionals a un segon pla. De manera que l'arquitectura de terra, ha sigut severament afectada i desacreditada en moltes ocasions, d'una banda considerable de la societat, repercutint així de manera significativa tant en la seua preservació com en la seua promoció. L'abandó generalitzat al qual s'enfronten tant els edificis com les tècniques de construcció de terra també impacta negativament en l'apreciació, la comprensió i la salvaguarda de la saviesa constructiva que subjau en elles. La disminució en el seu ús, juntament amb els citats prejuís socials, influïxen de manera substancial en diversos aspectes, a través dels quals es gestiona l'arquitectura i que, al seu torn, exercixen un paper fonamental en la seua conservació, aplicació i promoció. Este treball aspira a analitzar la situació de desavantatge actual i el seu impacte específic en la conservació de l'arquitectura tradicional de terra a Espanya. L'objectiu és identificar estratègies de mitigació coherents i apropiades. Esta meta s'aconseguix a través de tres principals operacions: en una fase introductòria i preliminar, la investigació planteja l'existència d'un risc social per a l'arquitectura i definix este risc de manera exhaustiva. A partir d'esta definició, s'establixen les bases metodològiques per a l'anàlisi. Este se centra en tres dimensions temàtiques principals: la caracterització de l'arquitectura, la situació de la població i del context territorial, i les mesures generals dirigides a la salvaguarda, posada en valor i foment del patrimoni arquitectònic. Definit el marc metodològic apropiat, el treball avança i s'aplica directament al territori espanyol. Després de reflexionar sobre les característiques demogràfiques del país i els contextos rellevants per a la conservació de l'arquitectura tradicional, en la investigació es realitza una anàlisi del territori nacional i autonòmic. Esta operació proporciona una comprensió de l'estat general de la situació i identifica alguns aspectes d'interés, com a criticitats o bones pràctiques. Sobre la base dels resultats obtinguts, se seleccionen diversos casos d'estudi a nivell municipal, i s'aplica novament el mètode d'anàlisi desenvolupada per a comprendre la situació a petita escala i observar així el funcionament d'unes certes situacions i estratègies. Després d'esta última etapa de l'anàlisi territorial, es reflexiona sobre els resultats aconseguits i es resumixen tant les criticitats, com els aspectes i fenòmens positius identificats. Així mateix, s'avalua com les diferents accions analitzades dins de la dimensió tres, influïxen en la conservació de l'arquitectura de terra. Més en concret, es reflexiona tant sobre les seues necessitats com sobre l'efecte de les accions i iniciatives analitzades, arribant a proposar algunes línies estratègiques que es podrien implementar per a millorar la situació. A partir d'estes directrius, se seleccionen i analitzen quatre casos d'estudi internacionals que han posat efectivament en marxa alguns dels eixos estratègics estudiats. A mode de conclusió del treball, s'avalua el possible impacte de l'aplicació d'estos eixos en els àmbits d'estudi de la investigació i es tanca l'estudi, amb un quadre sinòptic de les accions localitzades i formulades. / [EN] Earthen architecture plays a crucial role in the history of Spain. This type of constructive heritage has been a part of human communities over time, as evidenced by its extensive and rich presence throughout the country's territory. However, in the last hundred and fifty years, the connection between human communities and traditional architecture has gradually eroded due to the country's significant social, economic, and technological changes. New building and inhabiting methods have been developed, which have relegated traditional techniques to a secondary position. This has led to traditional earth architecture being discredited by a considerable portion of society, significantly impacting its preservation and promotion. The widespread abandonment of buildings and earth construction techniques has negatively affected the underlying knowledge's appreciation, understanding, and safeguarding. The decrease in their use, coupled with social prejudices, has substantially impacted various aspects related to architecture, such as its conservation, application, and promotion. As a result, it plays a fundamental role in its conservation, application, and promotion. This project aims to examine the current disadvantage situation and its specific impact on preserving traditional earthen architecture in Spain. The objective is to identify coherent and appropriate mitigation strategies. This goal is achieved through three primary operations: in an introductory and preliminary phase, the research posits the existence of a social risk for architecture and exhaustively defines this risk. Based on this definition, methodological foundations for the analysis are established. This analysis focuses on three main thematic dimensions: the characterization of architecture, the situation of the population and the territorial context, and general measures aimed at the safeguarding, enhancement, and promotion of architectural heritage. Once the appropriate methodological framework is defined, the work progresses and directly applies to the Spanish territory. After reflecting on the demographic characteristics of the country and the relevant contexts for conserving traditional architecture, the research analyses the national and regional territory. This operation provides an understanding of the overall state of the situation and identifies some points of interest, such as critical issues or best practices. Based on the results obtained, several case studies are selected at the municipal level, and the developed analysis method is applied again to comprehend the situation on a smaller scale, observing the functioning of certain situations and strategies. After this final stage of territorial analysis, the results are reflected upon, summarising both critical issues and positive aspects and phenomena identified. Likewise, an evaluation is conducted on how the various actions analysed within dimension three influence the conservation of earthen architecture. Specifically, a reflection on their needs is carried out, and the effect of the analysed actions and initiatives is analysed, leading to the proposal of some strategic guidelines that could be implemented to improve the situation. Based on these guidelines, four international case studies effectively implementing some of the studied strategic axes are selected and analysed. As a conclusion to the work, the possible impact of applying these axes in the research study areas is evaluated, and the study is concluded with a synoptic table of the localised and formulated actions. / Caruso, M. (2024). Vulnerabilidad frente a cuestiones socioculturales de la arquitectura de tierra tradicional. Análisis de las herramientas de gestión, protección y puesta en valor en el territorio español [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206986