Магистерская диссертация состоит из введения, трех глав, заключения, списка использованной литературы и приложений. Во введении описана актуальность темы магистерской диссертации, рассмотрены цель и главные задачи исследования, определен объект и предмет исследования, сформирована гипотеза исследования. В первой главе магистерской диссертации рассматриваются теоретические аспекты цифровых методов формирования команды, определяется содержание и ключевые особенности коммуникации. Во второй главе магистерской диссертации дается краткая характеристика организации ООО «ЦБУ ТМК-Синара» и разрабатывается модель формирования команды с помощью цифровых методов, а также анализ результатов. В третьей главе магистерской диссертации разрабатывается программа использования цифровых методов формирования команды в ООО «ЦБУ ТМК-Синара», определяется ее структура и содержание. В заключении подводятся итоги исследования по созданию цифровых методов формирования команды исследуемой организации и оцениваются полученные результаты. / The master's thesis includes an introduction, three chapters, a conclusion, a reference list and applications. The introduction describes the relevance of the topic of the master's thesis, considers the purpose and main objectives of the study, defines the object and the subject of the study, and forms a research hypothesis. The first chapter of the master's thesis examines the theoretical aspects of digital methods of team building, defines the content and key features of communication. The second chapter of the master's thesis gives a brief description of the organization - “CBU TMK-Sinara” LLC. It develops the model of team building with the use of digital methods, and provides an analysis of the results. The third chapter of the master's thesis develops a program for using digital methods of team building at “CBU TMK-Sinara” LLC, determines its structure and content. The conclusion summarizes and evaluates the obtained results of the research of implementing the digital methods for building a team in the organization under study.

The purpose of this study was to examine effective team perceptions and actions on motivating students to learn ina middle school. In this study, an effective team is a group of two to five teachers responsible for sharing a common group of students in the core subjects -- mathematics, science, language, and social studies, share common planning, have teamed together three or more years, and have teaming training. In this study, motivation is the acts or intentions that cause student engagement in classroom activities. This study examines teachers perceptions and actions for motivating students to learn within a theoretical framework. Three teams at a Virginia middle school were examined by survey, interview, observation, and review. Analysis of qualitative descriptive data revealed that the three teams at the study site motivate students to learn in four theoretical patterns and one pattern outside the theoretical framework. (1) In the team context, the teams motivated students to learn using task oriented motivational constructs. (2) In the class context, the teams motivated students to learn using task-oriented motivation. (3) In the individual student context, the teams motivated students to learn using ability performance motivational constructs. (4) In the whole school context, these three teams motivated students to learn using ability performance motivational constructs. In the findings clarification review, these three teams reported a fifth pattern. This pattern involved effective teacher practices for motivating students to learn which were influenced by effective administrative practices. / Ed. D.

[ES] Las Startups de Base Tecnológica (SBT) son nuevas empresas emprendedoras lanzadas típicamente por un equipo con el propósito de llevar productos o servicios innovadores al mercado y lograr la escalabilidad de sus modelos de negocios. Hoy en día, se reconoce ampliamente que las SBT desempeñan un papel muy importante en la economía como fuente de innovaciones disruptivas y radicales y en la creación de nuevos empleos. Sin embargo, la mayoría de las TBS se enfrentan a retos significativos asociados con conflictos que surgen entre los miembros del equipo y con cambios en el entorno, aspectos que afectan a su rendimiento de innovación y supervivencia. De hecho, a pesar de la potencial novedad de sus productos y servicios, muchas SBT fracasan e incluso desaparecen y con ellas también sus innovaciones. En esta tesis proponemos el concepto de "Capacidades de Colaboración en Equipo" (CCE) referido a la interacción entre los miembros del equipo de una SBT como una condición organizativa esencial que permite la construcción de nuevas capacidades dinámicas estratégicas. En concreto, la tesis se centra en la relación entre CCE, capacidades operativas y resultados en innovación. Consideramos cuatro elementos como las dimensiones principales de las CCE, que comprenden: la confianza, la comunicación, la resolución de problemas y la eficacia del equipo. En primer lugar, la confianza del equipo, que les permite estar abiertos a compartir sus ideas, tener confianza y expresar sus sentimientos y comentarios constructivos. En segundo lugar, la comunicación, que consiste en fomentar el intercambio abierto de ideas e información que beneficien a los proyectos y a la organización. En tercer lugar, la resolución de problemas, que fomenta el establecimiento de protocolos para dar solución a los desacuerdos que puedan surgir a diario. En cuarto lugar, la eficacia del equipo para lograr los objetivos, resolver tareas difíciles a través del esfuerzo conjunto, gestionar problemas inesperados, ser competente y aumentar la autoeficacia para realizar las tareas y la gestión eficiente de los recursos. El estudio empírico se basa en una encuesta con el objetivo de identificar las CCE y sus relaciones con las capacidades operativas y los resultados en innovación de las SBT. Se obtuvieron 45 respuestas válidas de SBT, en su mayoría empresas que han participado en programas de aceleradoras como STARTUPV, EIT Climate KIC Valencia Accelerator Program y Fundación Repsol Entrepreneurs Fund, Social NEST y el Parque Científico de Madrid. La muestra incluye SBT con actividades centradas en el desarrollo de productos y servicios en una amplia gama de sectores, incluyendo medio ambiente, energías renovables, tecnologías limpias, transporte, consultoría, servicios de gestión industrial, arte, ocio y entretenimiento. Dadas las condiciones particulares de nuestra muestra y el tipo de datos recopilados a través de la encuesta, utilizamos la técnica de modelos de ecuaciones estructurales (SEM). Este método permite una estimación basada en componentes para el modelado de causa-efecto con variables latentes. El modelo ha sido estimado utilizando el software Smart PLS 3. Los hallazgos sugieren que el desarrollo de CCE en las SBT contribuye a la creación de nuevas capacidades operativas que resultan en mayores resultados en innovación. Asimismo, proponemos futuras líneas de investigación sobre el papel de las CCE en las colaboraciones externas. Por ejemplo, se podría estudiar la existencia de iniciativas públicas que tengan en cuenta las fases críticas del desarrollo de las SBT, como por ejemplo la promoción de la atracción de talento y el fomento de esquemas de compensación que lo retengan. Finalmente, se plantea estudiar la colaboración entre las SBT y otros agentes externos en proyectos de innovación abierta. Consideramos que estas colaboraciones favorecerían su supervivencia y competitividad. / [CA] Les Startups de Base Tecnològica (SBT) són noves empreses emprenedores llançades típicament per un equip amb el propòsit de portar productes o serveis innovadors al mercat i aconseguir l'escalabilitat dels seus models de negocis. Hui dia, es reconeix àmpliament que les *SBT exerceixen un paper molt important en l'economia com a font d'innovacions disruptivas i radicals i en la creació de noves ocupacions. No obstant això, la majoria de les *TBS s'enfronten a reptes significatius associats amb conflictes que sorgeixen entre els membres de l'equip i amb canvis en l'entorn, aspectes que afecten el seu rendiment d'innovació i supervivència. De fet, malgrat la potencial novetat dels seus productes i serveis, moltes SBT fracassen i fins i tot desapareixen i amb elles també les seues innovacions. En aquesta tesi proposem el concepte de "Capacitats de Col·laboració en Equip" (CCE) referit a la interacció entre els membres de l'equip d'una SBT com una condició organitzativa essencial que permet la construcció de noves capacitats dinàmiques estratègiques. En concret, la tesi se centra en la relació entre CCE, capacitats operatives i resultats en innovació. Considerem quatre elements com les dimensions principals de les CCE, que comprenen: la confiança, la comunicació, la resolució de problemes i l'eficàcia de l'equip. En primer lloc, la confiança de l'equip, que els permet estar oberts a compartir les seues idees, tindre confiança i expressar els seus sentiments i comentaris constructius. En segon lloc, la comunicació, que consisteix a fomentar l'intercanvi obert d'idees i informació que beneficien als projectes i a l'organització. En tercer lloc, la resolució de problemes, que fomenta l'establiment de protocols per a donar solució als desacords que puguen sorgir diàriament. En quart lloc, l'eficàcia de l'equip per a aconseguir els objectius, resoldre tasques difícils a través de l'esforç conjunt, gestionar problemes inesperats, ser competent i augmentar la autoeficacia per a fer les tasques i la gestió eficient dels recursos. L'estudi empíric es basa en una enquesta amb l'objectiu d'identificar les CCE i les seues relacions amb les capacitats operatives i els resultats en innovació de les SBT. Es van obtindre 45 respostes vàlides de SBT, en la seua majoria empreses que han participat en programes d'acceleradores com STARTUPV, EIT Climate KIC València Accelerator Program i Fundació Repsol Entrepreneurs Fund, Social NEST i el Parc Científic de Madrid. La mostra inclou SBT amb activitats centrades en el desenvolupament de productes i serveis en una àmplia gamma de sectors, incloent medi ambient, energies renovables, tecnologies netes, transport, consultoria, serveis de gestió industrial, art, oci i entreteniment. Donades les condicions particulars de la nostra mostra i el tipus de dades recopilades a través de l'enquesta, utilitzem la tècnica de models d'equacions estructurals (SEM). Aquest mètode permet una estimació basada en components per al modelatge de causa-efecte amb variables latents. El model ha sigut estimat utilitzant el programari Smart PLS 3. Les troballes suggereixen que el desenvolupament de CCE en les SBT contribueix a la creació de noves capacitats operatives que resulten en majors resultats en innovació. Així mateix, proposem futures línies d'investigació sobre el paper de les CCE en les col·laboracions externes. Per exemple, es podria estudiar l'existència d'iniciatives públiques que tinguen en compte les fases crítiques del desenvolupament de les SBT, com per exemple la promoció de l'atracció de talent i el foment d'esquemes de compensació que el retinguen. Finalment, es planteja estudiar la col·laboració entre les SBT i altres agents externs en projectes d'innovació oberta. Considerem que aquestes col·laboracions afavoririen la seua supervivència i competitivitat. / [EN] Technology-Based Startups (TBSs) are newly emerged entrepreneurial ventures typically launched by a team with the purpose of bringing innovative products or services to market and achieving the scalability of their business models. Today, it is widely recognized that TBSs play a very important role in the economy as a source of disruptive and radical innovations and creation of new jobs. However, most TBSs face significant challenges associated with conflicts among team members and with changes in the environment, which affect their innovation performance and survival. In fact, despite the potential novelty of their products and services, many TBSs fail and even disappear together with their innovations. In this thesis we propose the concept "Team Collaboration Capabilities" (TCCs) referred to the interaction among TBS team members as an essential organizational condition to allow the construction of new strategic dynamic capabilities. In particular, the thesis focuses on the relationships between TCCs, operational capabilities and innovation performance. We consider four elements as the main dimensions of TCCs: trust, communication, problem solving and team efficacy. Firstly, team trust, which allow team members to be open to sharing their ideas, be confident and expressing their feelings and constructive feed-back. Secondly, team communication that encourages open sharing of ideas about information that favors the commitment between members and benefit the projects and the organization. Thirdly, team problem-solving encouraging the establishment of protocols that give solutions to the disagreements that may arise in the daily basis. Fourthly, team efficacy in achieving teams' goals, solving difficult tasks through joint efforts, manage together unexpected problems, be competent and increase the self-efficacy to perform the tasks and the efficient management of resources. The empirical study is based on a survey of TBSs based in Spain, aimed to the analysis of TCCs and their relationships with the operational capabilities and the TBS innovation performance. We draw on 45 valid responses of TBSs. Most of the companies in our sample were participants in accelerator programs such as STARTUPV, EIT Climate KIC Valencia Accelerator Program, Fundación Repsol Entrepreneurs Fund, Social NEST and Scientific Park of Madrid. The sample covers TBSs with activities focused on the development of products and services in a wide range of sectors, including environment, renewable energies, clean technologies, transport, consulting, industrial management services, art, leisure and entertainment. Given the particular conditions of our sample and the type of data collected through the survey, we use structural equation modeling (SEM). This method allows a component-based estimation for cause-effect modeling with latent variables. The model has been estimated using Smart PLS 3 software. The findings suggest that the development of TCCs in TBSs contribute to building new operational capabilities that result in greater innovation performance. We also propose future lines of research for the role of TCCs in external collaborations. For example, to assess public initiatives that take into account the critical phases of TBSs development, the promotion of talent attraction and the furtherance of compensation schemes that retain it. Finally, it would be interesting to study the collaboration between the TBSs and other external agents in open innovation projects. We believe that these collaborations would favor their survival and competitiveness. / La investigación que condujo a los resultados de esta tesis doctoral fue financiada en su totalidad por mi beca para estudios en el extranjero otorgada en México por el Consejo Nacional de Ciencia y Tecnología (CONACyT). / Lopez Hernandez, AK. (2019). Team collaboration capabilities as drivers for innovation performance: The case of Spanish technology-based startups [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/121143

Teamarbete (eng. teamwork) är förenat med positiva organisatoriska och individuella effekter, vilket kan förklara varför organisationer i allt större utsträckning vill genomföra teambuildingsinsater för att förbättra teameffektivitet och teamprestation. Det övergripande syftet med examensarbetet var att undersöka vilka effekter en specifik teambuildingsinsats kunde medföra för team i termer av reflexivitet, reella teambeteenden, teammedlemsskattad teameffektivitet samt ledarskattad teamprestation. Författarna ämnade också undersöka vilken effekt insatsen kunde få för enskilda teammedlemmar i termer av förändrad arbetstillfredsställelse och intention att sluta sitt arbete. Den teambuildingsinsats som genomfördes i föreliggande examensarbete syftade till att kartlägga och förbättra beteendeprocesser. Nio team från olika verksamhetsområden med totalt 57 teammedlemmar fick ta del av teambuildingsinsatsen. Två enkäter delades ut innan insatsen, en teamledarenkät och en teammedlemsenkät, samt en enkät från ett digitalt verktyg för teambuildingsinsatsen, för att undersöka effekterna av intresse. En eftermätning gjordes fyra till sex veckor efter teambuildingsinsatsen. Pearsons korrelationskoefficient, t-test, Wilcoxons teckenrangstest samt hierarkiska multipla regressionsanalyser användes för bearbetning av data. Resultatet visade på en signifikant ökning av skattning av reella teambeteenden samt ökning av teameffektivitet. Dessutom visade resultatet att förekomsten av reella teambeteenden kan predicera teams effektivitet över tid. Detta resultat legitimerar att organisationer i allt större utsträckning vill genomföra teambuildingsinsater som bygger på samma grund som den aktuella teambuildingsinsatsen. / Teamwork is associated with positive organizational and individual effects, explaining the increase in organizations’ implementation of team building interventions, in order to improve team effectiveness and team performance. The overall aim of the study was to investigate the effects of a specific team building intervention on teams in terms of team reflexivity, real team behavior, team rated team effectiveness, and leader rated team performance. The authors also aimed to investigate the impact of the team building intervention on individual team members regarding job satisfaction and intention to leave. The purpose of the team building intervention utilized for data collection was to map and improve behavioral processes. Nine teams from different industries with a total of 57 team members participated in the team building intervention. Prior to the intervention two surveys were distributed, one for team leaders and one for team members, as well as a survey from a digital team building tool, for evaluation of potential effects of the intervention. An additional measurement was made four to six weeks after the team building intervention. Pearson correlation coefficient analysis, t-test, Wilcoxon signed ranks test, and hierarchical multiple regression analyses were used to analyze data. The result showed a significant increase in estimation of real team behavior and increase in team effectiveness. In addition, the result demonstrated that presence of real team behaviors may predict team effectiveness over time. This result justifies organizations’ increase in implementation of team building interventions similar to the intervention investigated in the present study.

The aim of self-directed team learning initiatives is to provide a further level of defence against an eventuality by ensuring that air traffic controllers are aware of the sources of human fallibility, and by developing in the individual controllers and air traffic control teams the knowledge, skills and attitudes that will result in the successful management and containment of inadvertent error. To gain a deeper understanding of self-directed team learning, I investigated the role and contribution of self-directed team learning principles and strategies that were present in the South African Air Force air traffic control team-based work environment. This research study was directed by the following primary research questions: Does self-directed team learning impact on the air traffic control work environment, and what is the nature of self-directed team learning’s impact on the air traffic control work environment? Insights gained as a result of this study contributed to the body of research concerned with learning design, development, implementation and evaluation by self-directed teams as well as the air traffic control discipline. In this mixed-method study quantitative data collection was performed by means of a self-directed team learning questionnaire and a learning approach questionnaire, whereas qualitative data collection relied on individual interviews and focus group interviews. This study involved 25 South African Air Force air traffic controllers (from three operational air traffic control centres). The nature of self-directed team learning’s impact on the air traffic control work environment was illustrated by individual and collective (team) views and dynamics. The impact of air traffic control team performances was traced in terms of identified teamwork characteristics, activities, dynamics, performance measures and focus areas and reflective practices. Results of this study indicated that self-directed team learning offered opportunities to individuals and teams to influence air traffic control performances in an air traffic control work environment. A perceived positive relationship between self-directed team learning and air traffic control operational outputs could be traced. Lastly I concluded that self-directed learning by air traffic control teams had an impact on air traffic control operational outcomes, thus contributing towards a critical air traffic control goal – aviation safety. / Thesis (PhD (Currriculum Studies))--University of Pretoria, 2009. / Curriculum Studies / unrestricted

No description available.

The general aim of this study was to investigate the relationship between personality traits and team culture, establish whether this relationship changed over time and determine if there were significant differences between the research groups in their personalities and team cultures from a before to an after assessment. The study was conducted on a sample from the South African Police Services and assessments utilising the Basic Traits Inventory (BTI) and the Team Emotional and Social Intelligence survey (TESI) were analysed at the onset and completion of the participants' training. The results indicated a slight relationship between personality and team culture and significant differences were detected from the before to after phases of the study. The findings of the study contribute to an understanding of personality as amenable to a specific occupational setting and of team culture as a more stable variable, which is established early in the team‟s development. / Industrial and Organisational Psychology / M.A. (Industrial and Organisational Psychology)

Mémoire numérisé par la Division de la gestion de documents et des archives de l'Université de Montréal.

Virtual teams often fail to achieve their objectives because virtual team leaders lack strategies for nurturing trust among dispersed team members. The purpose of this single case study was to explore strategies virtual team leaders in large corporate banks use to build trust among virtual team members. The population of this study included 6 virtual team leaders from a large corporate bank located in the northeast region of the United States. The interpersonal trust theory was the conceptual framework of this study. Data were collected via semistructured telephone interviews and review of company documents. The data analysis process included content analysis and thematic analysis for theme identification. Data analysis revealed four themes related to strategies that leaders of virtual teams can use to build trust among team members: reliable technology, effective communication, teamwork and participation, and respect for people and culture. A fifth theme emerged related to barriers to trust strategies. The implications for positive social change include the potential to improve work environments for virtual team members isolated because of the absence of a social context.

Bakgrund: När individer från olika kulturer möts och arbetar tillsammans uppstår det ofta missförstånd och konflikter. Ett sätt att uppnå förståelse för hur nationell kultur påverkar ett företag, är att studera ett team. Ledaren är mycket viktig för teamet och i ett mångkulturellt team kan hans arbete bli komplicerat pga. olika värderingar etc. som finns i olika kulturer. Syfte: Syftet med denna uppsats är att undersöka om ledaren för ett svensk- engelsk team bör anpassa sin ledarstil efter de nationella kulturella skillnaderna i teamet, och i sådana fall hur. Vår avsikt är även att undersöka vilka styrkor och svagheter som är förknippade med ett svensk-engelskt team. Avgränsningar: Vi avgränsar oss till nationell kultur. Tillvägagångssätt: Vi har genomfört en kvalitativ studie, baserad på åtta intervjuer. Resultat: De viktigaste skillnaderna mellan svenskar och engelsmän är: beslutsfattande, kollektivism vs. individualism, och auktoritetsacceptans. Ledarstilen påverkas av ledarens och teammedlemmmarnas kulturella bakgrund. I situationer när teammedlemmarnas motivation kan förbättras, tycker vi att ledaren bör anpassa sin stil efter kulturella skillnader i teamet.