Submitted by Fabiano Vassallo (fabianovassallo2127@gmail.com) on 2017-04-13T18:43:28Z No. of bitstreams: 2 license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) TESE_doutorado-2016_linguagem_Glayci-Xavier.pdf: 33921597 bytes, checksum: dbae3054c1ce07765a49fe0be4c2e2dc (MD5) / Approved for entry into archive by Josimara Dias Brumatti (bcgdigital@ndc.uff.br) on 2017-06-06T15:02:32Z (GMT) No. of bitstreams: 2 license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) TESE_doutorado-2016_linguagem_Glayci-Xavier.pdf: 33921597 bytes, checksum: dbae3054c1ce07765a49fe0be4c2e2dc (MD5) / Made available in DSpace on 2017-06-06T15:02:32Z (GMT). No. of bitstreams: 2 license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) TESE_doutorado-2016_linguagem_Glayci-Xavier.pdf: 33921597 bytes, checksum: dbae3054c1ce07765a49fe0be4c2e2dc (MD5) / Colégio Pedro II, São Cristóvão III, Rio de Janeiro, RJ / O presente trabalho analisa a construção das encenações descritiva e narrativa no mangá Turma da Mônica Jovem, obra de Maurício de Sousa, e os efeitos de sentido decorrentes destas, produzidos por meio da relação verbo-visual. Como diretriz da pesquisa, são empregados, sobretudo, pressupostos da Teoria Semiolinguística de Análise do Discurso, de Patrick Charaudeau, com relação à competência de linguagem, aos modos de organização do discurso – enfatizando os modos descritivo e narrativo – e aos imaginários sociodiscursivos. Além disso, focalizando a relação palavra-imagem, são utilizados alguns preceitos da semiótica peirciana, com o apoio de outros conceitos e aportes teóricos relacionados à relação verbo-visual e às histórias em quadrinhos. Como corpus de análise, são utilizados fragmentos de edições alternadas da revista Turma da Mônica Jovem (entre a edição 1 e a 64) para exemplificar os aspectos elencados, além das edições 41, 48 e 63, para uma análise global e aplicação dos conceitos estudados. Por meio da análise das estratégias discursivas utilizadas no material, é possível concluir que, para adequar a publicação ao novo sujeito destinatário, procurou-se manter o perfil ideológico da Turma da Mônica tradicional, adicionando elementos que programassem um destinatário ideal com o qual o público leitor e consumidor se identificasse. Somando-se a isso, como estratégia de captação, foram utilizadas representações sociais e imaginários sociodiscursivos relativos ao universo adolescente com um papel de espelho identitário, facilitando a adesão do leitor / This paper analyzes the construction of the descriptive and narrative staging in the Monica Teen manga, created by Maurício de Sousa, and the effects of meaning deriving from them, produced by the verb-visual interface. The survey was conducted from the theoreticalmethodological approach of Semiolinguistics Theory, by Patrick Charaudeau, related to the language competence, the discourse organization modes – emphasizing the descriptive and the narrative – and the socio-discursive imaginaries. Furthermore, to focus on the word-image relationship, some precepts of Peirce's semiotics were used, and other concepts and theoretical issues connected to the verb-visual interface, also related to comics. As corpus of analysis, fragments of alternated editions from Monica Teen comic book are used (between editing 1 and 64) to exemplify the listed aspects; in addition, the editions numbers 41, 48 and 63 are used for a global analysis and application of the concepts studied. Throughout the analysis of the discursive strategies used in the material, it can be concluded that, in order to adapt the publication to new subject receiver, they tried to keep the ideological profile of Monica´s Gang, adding elements that could program an ideal receiver with whom the readership and consumers would identify themselves. In addition, as a strategy of captation, social representations and socio-discursive imaginary from the adolescent universe were used, with the role of an identity mirror, facilitating the reader's adherence

Made available in DSpace on 2014-08-20T14:23:47Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Maira_Eveline_Schmitz_Dissertacao.pdf: 4232550 bytes, checksum: 6537dd56360d322df71ec4f4f3c80aa2 (MD5) Previous issue date: 2013-03-15 / This work has a theme the railroad in the city of Pelotas, in the specific period of 1884, time of inauguration of the Rio Grande Bagé Railroad and railway station of Pelotas until the first decades of the 20th century, between the years 1910 and 1920. The central object of the research is the relationships and social conflicts that came with trains and exceeded the space station, building what can be called "urban railway area". The focus, therefore, is directed to visual development and to the formation of specific sociability at these spacialities. For the preparation of this work was to analyze, mainly, through newspapers and photographs that represent the area of the railroad in the period, added to reports and technical regulations, correspondence and memoirs. In relation to the methodology with the images, starting work as Ana Maria Mauad and Zita Possamai, the fonts was divided into thematic categories; after, following the contributions of Canabarro, we opted for a scheme of analysis that focuses on the different planes of an image, whether in relation to what is shown, or the way that evokes the representation; lastly, the line interpretive theoretical and methodological started the three main spots suggested by Ulpiano Bezerra de Menezes, to think about the relationship of the History with pictures: visual, the visible and the vision. In relation to the journals, followed the line of interpretive by Tania Regina de Luca. In a sense, the treatment of journals did not differ much from that given to images, being also classified by themes, to continue after an analysis centered on how the narratives were exposed and its content / O presente trabalho possui por tema a ferrovia na cidade de Pelotas, no período específico de 1884, momento da inauguração da Estrada de Ferro Rio Grande Bagé e da estação ferroviária pelotense, até as primeiras décadas do século XX entre os anos de 1910 e 1920. O objeto central da pesquisa são as relações e os conflitos sociais que vieram com os trens e ultrapassaram o espaço da estação, construindo o que pode ser chamado de espaço ferroviário urbano . O foco, assim, direciona-se para a elaboração visual e para a constituição de sociabilidades específicas nestas espacialidades. Para a elaboração deste trabalho, a análise ocorreu, principalmente, por meio de jornais e fotografias que representassem o espaço da ferrovia no período, somados a relatórios e regulamentos técnicos, correspondências e memórias escritas. Em relação à metodologia com as imagens, partindo de trabalhos como de Ana Maria Mauad e Zita Possamai, dividiu-se as fontes em categorias temáticas; após, seguindo as contribuições de Canabarro, optou-se por um esquema de análise que focaliza os diversos planos de uma imagem, seja em relação ao que está representado, ou aos sentidos que a representação evoca; por fim, a linha interpretativa teórico-metodológica principal partiu dos três focos sugeridos por Ulpiano Bezerra de Meneses, ao pensar a relação da história com as imagens: o visual, o visível e a visão. Em relação aos periódicos, seguiu-se na linha interpretativa de Tânia Regina de Luca. De certo modo, o tratamento dos periódicos não diferiu muito daquele dado às imagens, sendo também classificados por categorias temáticas, para após prosseguir com uma análise centrada na forma como as narrativas eram expostas e no seu conteúdo

Ce travail propose une lecture de la transgression au musée : elle se présente comme un prisme au travers duquel observer l’architecture des normes qui y régissent la conception et l’appréhension des savoirs. Le cas du musée de musique, étudié au travers d’une enquête menée dans deux musées différents (le musée de la Musique à Paris et le Grassi Museum für Musikinstrumente à Leipzig, Allemagne), éclaire la complexité des processus qui sous-tendent la construction de ces normes, et les problèmes qu’ils soulèvent. Les entretiens réalisés auprès de visiteurs ont en effet attiré l’attention sur le paradoxe de la muséalisation d’objets dont la fonction première est de produire de la musique. La première partie de ma thèse s’attache à démêler les diverses épistèmês sur lesquelles le musée d’instruments de musique repose. J’y montre les conceptions des savoirs musicaux autour desquelles les musées d’instruments se sont structurés et qu’ils ont façonnées en retour. Les réactions des visiteurs (parfois transgressives) face à la présentation des savoirs musicaux au musée attirent également l’attention sur les normes qui définissent la place de leurs savoirs dans la conception du musée comme institution. La deuxième partie s’articule ainsi autour d’une analyse de la subsomption de la singularité des visiteurs sous la catégorie de « public de musée » au tournant du 20e siècle. La troisième partie s’intéresse aux normes sensorielles imposées par le dispositif muséal. J’y analyse la conception du sensorium sur laquelle le musée se fonde pour transmettre des savoirs à son public, et y expose la façon dont les transgressions des visiteurs éclairent les limites de cette conception. / This research proposes an interpretation of transgression in the museum: it is understood as a prism through which to look at the architecture of the norms that govern the conceptual structure and apprehension of knowledge. The case of the music museum, observed through fieldwork in two different museums (the musée de la Musique in Paris and the Grassi Museum für Musikinstrumente in Leipzig, Germany), highlights the complexity of the steps undertaken to achieve this architecture and the problems they raise. The interviews held with visitors have indeed drawn attention to the paradox of musealizing objects which are primarily meant to produce music. The first part of my thesis intends to disentangle the multiple epistemes on which the museum of musical instruments is built. I point to the conceptions of musical knowledge around which instrument museums are organized and which they in turn, have helped to shape. The reactions of the visitors (some of them transgressive) when faced with the display of musical knowledge in the museum, also draws attention to the norms which delimit their status, and that of their own knowledge in the organization of the museum as an institution. The second part of the thesis is therefore structured around an analysis of the subsomption of the diversity of the museum visitors under the heading "museum audience" at the turn of the 20th Century. The third part focuses on the sensorial norms imposed by the museum apparatus. I analyze the conception of the sensorium on which the museum relies in order to transmit knowledge to its public and I show how the transgressions of visitors to the music museum shed light on the limits of this conception.

The goal of this paper is to explore a visuality of sweetness. It is social construct with a sentimental meaning and it is used by marketing communication. We suppose that our phenomena is not build up on connotation such as a taste of sensation how it could be asssumed. It is build by a sentimental meaning. For a verification we establish conditions which have to be proved by a representation to be labeled as the visuality of sweetness. The selected phenomena is close to Barthes's theory of myth as a secondary semiotic system. That is the reason why we need to address this dilemma. The background of an origin of the sweetness visualitation could help us understand Hackley's critical view on prism of social constructivism. Both theories could not be complete in a measure of marketing communication and a whole concept of sweetness visualisation is completed in Kress's multimodality theory. The part of the paper is empirical semiotic material which helps us to demonstrate a scale of a use of sweetness visualisation from a binary oppossition to a complete use of visual sweetness in marketing communication.

Digitaliseringen utgör en allt större del av vår vardag och ett område som digitaliseringen har växt inom är den tillverkande industrin som ständigt strävar efter att förbättras. En filosofi som bland annat bygger på ständiga förbättringar är lean, där syftet med förbättringarna är att minska slöserier. Maskinstopp är en typ av slöseri och är en potentiell förbättringskälla i produktioner runt om i världen. En annan viktig komponent är synlighet och att göra information tillgänglig och synlig vid rätt tid, på rätt plats och till rätt målgrupp genom hela fabriken. Ett sätt att synliggöra nödvändig information på är via tavlor och med Industri 4.0 i åtanke och den digitalisering som sker är digitala tavlor ett aktuellt alternativ. Detta motiveras speciellt i skrivande stund då pandemier som covid-19 tvingar industrier till att snabbt ställa om till ett nytt arbetssätt med distansarbete.  Ovanstående motiverar till syftet med detta arbete som är att undersöka för- och nackdelar med digitala respektive analoga tavlor för att visualisera nyckeltal och rådande status i produktion. Utöver detta ska en digital tavla som kan användas vid förbättringsarbete kring stopporsaker utformas. För att kunna uppfylla arbetets syfte har information hämtats från litteratur och de intervjuer som utförts med de medverkande företagen. Detta för att undersöka hur förbättringsarbetet kring stopporsaker ser ut i praktiken samt undersöka vilka erfarenheter de har kring analoga och digitala tavlor.  Angående digitala och analoga tavlor i allmänhet har det i litteraturen och genom intervjuerna påträffats både för- och nackdelar. Några fördelar är att en digital tavla uppdateras automatiskt och inte är knuten till en fysisk plats. Några nackdelar är att en digital tavla är mer kostsam än en analog och att de anställda kan identifiera sig mindre med informationen och bli kritiskt inställda till den. Det har framkommit att arbetssättet kring stopporsaker skiljer sig bland de intervjuade, men att det finns en röd tråd i deras förbättringsarbete. De intervjuade använder datorprogram som analyserar de stopporsaker som uppstår och får därefter framföra förbättringsförslag om hur dessa kan åtgärdas.  Slutsatsen är att det både finns för- och nackdelar med digitala jämfört med analoga tavlor. Däremot är antalet fördelar som påträffats i detta arbete fler och att det dessutom är fler fördelar än nackdelar som återfinns i både litteratur och praktik. När det kommer till utformandet av den digitala tavlan har en röd tråd i förbättringsarbetet observerats genom intervjuerna. Denna röda tråd har motiverat till att bland annat följande exempel bör synliggöras på en digital tavla: inkomna förbättringsförslag i samband med tänkta åtgärder, ansvarsfördelning bland de anställda och en översikt över aktuella stopporsaker. / Digitalization constitutes a larger part of our everyday lives and one area where digitalization has grown is within the manufacturing industry that is constantly striving to improve. Lean is a philosophy that among other things, is based on continuous improvements and the purpose of the improvements is to reduce waste. Machine stoppage is a type of waste and a potential source of improvement in productions around the world. Another important component is visibility and making information accessible and visible at the right time, in the right place, and to the right target group throughout the factory. One way to make the necessary information visible is through boards. Considering Industry 4.0 and the digitalization that is taking place, digital boards are a current alternative. This is especially motivated currently when pandemics such as covid-19 force industries to quickly transition to a new way of working from different places. The above motivates the purpose of this work, which is to investigate the advantages and disadvantages of digital and analog boards in order to visualize key performance indicators and current status in production. In addition to this, a digital board that can be used in improvement work around stoppage causes will be designed. To fulfil the purpose of the work, information has been obtained from literature and through interviews with the participating companies. This is to investigate what the improvement work on stoppage causes looks like in practice and to investigate what experiences they have regarding analog and digital boards. Regarding digital versus analog boards in general, both advantages and disadvantages have been found in the literature and through interviews. Some advantages are that digital boards are updated automatically and not tied to a physical location. Some disadvantages are that digital boards are more costly than analog boards and that employees can identify less with the information and be critical of it. It has emerged that the process of working with stoppage causes differs among those interviewed, but that there is a connection in their improvement work. The interviewees use computer systems that analyze the stoppage causes that emerge and are then able to present improvement suggestions on how they can be managed. The conclusion is that there are both advantages and disadvantages to digital boards in comparison to analog boards, although the advantages, discovered in both literature and interviews, outweigh the disadvantages. When it comes to designing the digital board, a connection has been discovered throughout the interviews. This connection has justified that the following examples, among others, should be made visible on a digital board: received improvement proposals in conjunction with planned measures, division of responsibilities among employees, and an overview of current stoppage causes.

This dissertation focuses on the problematic of the use of specific virtual representational methods and their influence on the construction of the new visuality. The aim of this dissertation is to show how computer simulations and visualizations used in medical imaging change the way of our apprehension of the world. Nowadays, within academic circles we witness both optimistic and sceptic theories concerning the effects of integration of computer technology and human apprehension. In this work we would like to answer the question about the type of knowledge we gain through virtual visualizations and we would like to prove that virtual simulations don't necessarily have to be a threat but, on the contrary, by developing visual imagination they can support new, creative apprehension of reality. Key words Linear perspective, logic of database, narrative, rhizome, scopic regime, simulation, simulacrum, virtuality, vision, visuality, visualization

[ES] Con base en los conceptos de Pathosformel, inconsciente fotográfico y e-imagen, y por medio de una propuesta artística, este proyecto de investigación cuestiona qué efectos ejerce el inconsciente fotográfico sobre la manera de fotografiar, cómo esto se ha potencializado con las redes sociales y sus consecuencias o efectos en la construcción de la subjetividad. Al final, se muestra cómo las fotografías personales en redes sociales están basadas en esquemas predeterminados de representación, por lo que los usuarios sólo efectúan variaciones inconscientes sobre estructuras predeterminadas de representación. Así mismo, se reflexiona sobre los efectos de las redes sociales en nuestra sensibilidad hacia las fotografías. El resultado de la investigación es un cuerpo de obra que parte de la estética antivisual para proponer estrategias para recuperar la mirada y desacelerar el tiempo. La propuesta teórica es discutir cómo la e-imagen ha sido el catalizador y propagador de los efectos escópicos del inconsciente fotográfico. Contra la mirada contagiada y contra la ceguera parcial posterior a la catálisis escópica, este proyecto de investigación-creación plantea una revisión pormenorizada de la circulación y transmisión de fotografías en las redes sociales, para terminar con la presentación de un proyecto personal de producción artística, el cual parte del concepto de antivisualidad y de estrategias artísticas derivadas del arte contemporáneo post- internet. / [CA] Amb base en els conceptes de *Pathosformel, inconscient fotogràfic i i-imatge, i per mitjà d'una proposta artística, aquest projecte d'investigació qüestiona quins efectes exerceix l'inconscient fotogràfic sobre la manera de fotografiar, com això s'ha *potencializado amb les xarxes socials i les seues conseqüències o efectes en la construcció de la subjectivitat. Al final, es mostra com les fotografies personals en xarxes socials estan basades en esquemes predeterminats de representació, per la qual cosa els usuaris només efectuen variacions inconscients sobre estructures predeterminades de representació. Així mateix, es reflexiona sobre els efectes de les xarxes socials en la nostra sensibilitat cap a les fotografies. El resultat de la investigació és un cos d'obra que parteix de l'estètica antivisual per a proposar estratègies per a recuperar la mirada i desaccelerar el temps. La proposta teòrica és discutir com la i-imatge ha sigut el catalitzador i propagador dels efectes *escópicos de l'inconscient fotogràfic. Contra la mirada contagiada i contra la ceguesa parcial posterior a la catàlisi *escópica, aquest projecte d'investigació-creació planteja una revisió detallada de la circulació i transmissió de fotografies en les xarxes socials, per a acabar amb la presentació d'un projecte personal de producció artística, el qual part del concepte d'antivisualitat i d'estratègies artístiques derivades de l'art contemporani post- internet / [EN] Based on the concepts of Pathosformel, photographic unconscious and e-image, and through an artistic proposal, this research project questions what effects the photographic unconscious exerts on the way of photographing, how this has been potentiated with social networks and its consequences or effects in the construction of subjectivity. In the end, it is shown how personal photographs in social networks are based on predetermined representation schemes, so that users only make unconscious variations on predetermined representation structures. Likewise, it reflects on the effects of social networks on our sensitivity to photographs. The result of the research is a body of work that starts from anti-visual aesthetics to propose strategies to recover the gaze and slow downtime. The theoretical proposal is to discuss how the e-image has been the catalyst and propagator of the scopic effects of the photographic unconscious. Against the contagious gaze and against partial blindness after scopic catalysis, this research-creation project proposes a detailed review of the circulation and transmission of photographs on social networks, to end with the presentation of a personal project of artistic production, which starts from the concept of anti-visuality and artistic strategies derived from contemporary postinternet art / Fernández Arias, JLO. (2022). Inconsciente fotográfico e intersubjetividad digital. Propuesta artística para desacelerar el tiempo y recuperar la mirada [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181593 / TESIS

[ES] La imagen ha permeado en nuestro contexto insertándose y explotando en millones de pequeñas pantallas. Dentro de éstas, un ingente flujo constante e inabarcable de estímulos visuales a ritmo acelerado, hace que estemos rodeados por innumerables cantidades de ellas. La temporalidad ahora es inmediata y el espacio, un bucle. Los avances tecnológicos han propiciado una pérdida de corporeidad y un alejamiento de lo que, comúnmente, considerábamos humano. Lo que antes era tangible ahora ha pasado a ser presencia de luz. La superficialidad que ha generado este proceso ha derivado en una pérdida de lo concreto, una dinámica expansiva que ha cambiado nuestro modo de percibir la realidad, haciendo más difícil su concreción, acotación, o simple cognición. En esta era hipervisual, las imágenes son herramientas de dominación y de consumo, a través de ellas se ocupan espacios de visibilidad, se gestionan cánones o tendencias y se ejecutan intereses cruzados. La hegemonía de la imagen nos hace dependientes, nos evadimos y producimos (y nos producimos) a través de ellas. Esta investigación gira en torno a la relación entre imagen, poder y conocimiento, y en cómo nuestra realidad se produce social y estéticamente alrededor de lo visual. Expone planteamientos amalgamando pensamiento, referencias y contexto y reflexiona sobre las nuevas vías y posibilidades que se esbozan en un contexto mediado tecnológicamente. Las imágenes pasan ante nosotros casi sin darnos cuenta y sedimentan patrones, símbolos y significados. Fluctuando entre lo visible y lo no visible, la alfabetización visual evidencia como las imágenes modelan, afectan y manipulan el mundo en que vivimos. A través del pensamiento estético y disciplinas como la dirección de arte, este trabajo pretende desenmarañar el contexto de la imagen actual y hacer accesibles los engranajes de su funcionamiento. / [CA] La imatge ha permeat en el nostre context inserint-se i explotant en milions de petites pantalles. Dins d'aquestes, un ingent flux constant i inabastable d'estímuls visuals a ritme accelerat fa que estiguem envoltats per innombrables quantitats d'elles. La temporalitat és immediata i l'espai, un bucle. Els avanços tecnològics han propiciat una pèrdua de corporeïtat i un allunyament del que, comunament, consideràvem humà. Allò que abans era tangible ara ha passat a ser presència de llum. La superficialitat que ha generat aquest procés ha derivat en una pèrdua del que és concret, una dinàmica expansiva que ha canviat la nostra manera de percebre la realitat, fent més difícil la seva concreció, acotació, o simple cognició. En aquesta era hipervisual, les imatges són eines de dominació i de consum, mitjançant les quals s'ocupen espais de visibilitat, es gestionen cànons o tendències i s'executen interessos creuats. L'hegemonia de la imatge ens fa dependents, ens evadim i produïm (i ens produïm) a través d'ella. Aquesta investigació gira entorn de la relació entre imatge, poder i coneixement, i en com la nostra realitat es produeix socialment i estèticament al voltant d'allò visual. Exposa plantejaments amalgamant pensament, referències i context i reflexiona sobre les noves vies i possibilitats que s'esbossen en un context mediat tecnològicament. Les imatges passen davant nostre gairebé sense adonar-nos-en i sedimenten patrons, símbols i significats. Fluctuant entre allò visible i allò no visible, l'alfabetització visual evidencia com les imatges modelen, afecten i manipulen el món en què vivim. A través del pensament estètic i disciplines com la direcció d'art, aquest treball pretén desembullar el context de la imatge actual i fer accessibles els engranatges del seu funcionament. / [EN] The image has permeated our context, inserting itself and exploding on millions of small screens. Within these, a huge constant and unfathomable flow of visual stimuli at an accelerated pace, means that we are surrounded by innumerable amounts of them. Temporality is now immediate and space, a loop. Technological advances have led to a loss of corporeality and a distance from what we commonly considered human. What was previously tangible has now become a presence of light. The superficiality that this process has generated has resulted in a loss of the concrete, an expansive dynamic that has changed our way of perceiving reality, making its concretion, delimitation, or simple cognition more difficult. In this hypervisual era, images are tools of domination and consumption, through which spaces of visibility are occupied, canons or trends are managed and crossed interests are executed. The hegemony of the image makes us dependent, we escape and produce (and produce ourselves) through them. This research revolves around the relationship between image, power and knowledge, and how our reality is socially and aesthetically produced around the visual. It exposes approaches combining thought, references and context and reflects on the new paths and possibilities that are outlined in a technologically mediated context. The images pass before us almost without realizing it and sediment patterns, symbols and meanings. Fluctuating between the visible and the invisible, visual literacy shows how images shape, affect and manipulate the world in which we live. Through aesthetic thought and disciplines such as art direction, this work aims to unravel the context of the current image and make the gears of its operation accessible. / Aragó Miñana, MDM. (2023). Abrir la visión. Lo dado y lo posible: análisis, posibilidades y porvenir. La alfabetización para la imagen actual y futura [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202192

No description available.

No description available.