L'objectiu central d'aquesta tesi doctoral consisteix a analitzar com es varen iniciar, formalitzar i desenvolupar els primers ensenyaments cientificotècnics, de caràcter públic relacionats amb la física, establerts a Catalunya a finals del segle XVIII i començaments del segle XIX. S'estudia la institucionalització de l'ensenyament públic de l'astronomia nàutica, la mecànica, la maquinària i la física experimental en quatre escoles creades per la Junta de Comerç de Catalunya: Escola de Nàutica, Escola de Mecànica, Escola de Maquinària i Escola de Física experimental.A més, la tesi situa el paper jugat pels artesans en la construcció de les primeres màquines i instruments científics per a l'ensenyament de la física, així com la seva col·laboració amb científics catalans durant la Il·lustració. S'ha realitzat una primera aproximació a les direccions físicomatemàtiques de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i s'ha identificat i caracteritzat el col·lectiu constituït pels socis artistes d'aquesta institució en el període 1766-1824.Una gran part de la tesi s'ha basat en fonts manuscrites inèdites que han permès restituir el paper de figures menors de l'activitat científica a Catalunya. El treball s'ha estructurat en sis capítols i un darrer de conclusions. En el primer, a més de consideracions metodològiques s'ha efectuat una anàlisi del significat dels conceptes "física", "matemàtiques" i "art"; també s'ha fet un estudi sobre la historiografia de la física i la instrumentació a Catalunya i Espanya. El segon capítol és una revisió historiogràfica de les institucions d'ensenyament cientificotècnic de Catalunya que, durant la Il·lustració, varen introduir o promoure la física moderna. El tercer capítol s'ha centrat en l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. D'una banda, s'ha obtingut una primera identificació dels membres i memòries de les direccions fisicomatemàtiques, caracteritzant els interessos intel·lectuals de les mateixes. D'altra banda, s'ha dut a terme un estudi de l'activitat dels acadèmics artistes i la seva col·laboració amb l'Acadèmia; s'hi dedica una atenció particular a l'activitat desenvolupada pels artistes que pertanyien al grup dels "maquinistes" els quals van contribuir a la fabricació i conservació de l'utillatge instrumental de la corporació. Els tres capítols següents estan dedicats a l'estudi de quatre escoles gratuïtes establertes per la Junta, promotora de l'educació tècnica moderna al Principat. Així, el quart capítol tracta de l'Escola de Nàutica i, de manera particular, de les aportacions d'Agustí Canelles que es va interessar per la formació matemàtica i astronòmica dels pilots amb la finalitat d'aconseguir la pràctica de la navegació científica. El cinquè capítol s'ocupa de les accions dutes a terme per la Junta per facilitar el coneixement de la mecànica i el perfeccionament de la maquinària a Catalunya durant la primera meitat del segle XIX. Es reconstrueix el funcionament del Gabinet de Màquines de la Llotja dirigit per Gaietà Faralt, i l'activitat tant de l'Escola de Mecànica, dirigida per Francesc Santponç, com de l'Escola de Maquinària encarregada per la Junta a Hilarión Bordeje. També s'analitzen detalladament els continguts de la revista tècnica Memorias de Agricultura y Artes, especialment els relacionats amb la Mecànica. Finalment, en el capítol sisè s'efectua una anàlisi de les diferents etapes de l'Escola de Física experimental, els seus professors (Vieta, Safont, Agell, Rave i Balcells), els textos, els experiments, els instruments i material de laboratori i es mostra que hi va haver un reconeixement social de la física i també que els alumnes de l'Escola van jugar, posteriorment, un paper rellevant en el món científic i cultural de mitjans del segle XIX tant a Catalunya com a Espanya. / The main objective of this doctoral thesis consist of analyzing how they began, formalized and developed the first public scientific-technical teaching related to physics, which was established in Catalonia at the end of the 18th century and the beginnings of the 19th century. It studies the institutionalization of the public training of nautical astronomy, mechanics, machinery and experimental physics in four schools created by the Junta de Comerç (Board of Commerce) of Catalonia. In addition, this work locates the role played by craftsmen in the construction of the first scientific machines and instruments, as well as their collaboration with Catalan scientists during the Enlightenment. A first approach to the physical-mathematics sections of the Royal Academy of Natural Sciences and Arts of Barcelona has been made. The group consisting of "the artists" of this institution in the period 1766-1824 has been identified and characterized.A great part of this work has been based on unpublished manuscripts. They have allowed us to evaluate the role played by minor scientists in Catalan scientific activity.The work has been structured in six chapters apart from the last one of conclusions. In the first chapter, apart from the methodological considerations, an analysis of the concepts "physical", "mathematics" and "art" takes place; also a study on the historiography of physics and instrumentation in Catalonia and Spain is made. The second chapter is a historiographical revision related to the institutions of scientist-technique training in Catalonia where, during the Enlightenment, it was proved to introduce modern physics. The third chapter is dedicated to the Academy of Sciences and Arts. On the one hand, a first identification of the members and memories of physics-mathematics sections is obtained, and the intellectual interests of them are characterized. On the other hand, a study of the activity of the academic artists and their collaboration with the Academy is carried out; particular attention is dedicated to the artists who belonged to the group of the "machinists" whose members contributed to the manufacture and conservation of the instrumental tools of the corporation. The three following chapters are dedicated to the study of four gratuitous schools established by the Junta, promoter of modern technology training in Catalonia. Thus, the fourth chapter deals with the Navigation school and, especially, with the contributions of Agustí Canelles who was interested in mathematical and astronomical training of pilots with the purpose of obtaining scientific navigation. The fifth chapter deals with the actions undertaken by the Junta to facilitate the knowledge of mechanics and the improvement of machinery in Catalonia during the first half of the 19th century. It describes the working of the Machines Cabinet of the Llotja by Gaietà Faralt, and also the activity of the Mechanics school, directed by Francesc Santponç, as well as the School of Machinery of Hilarión Bordeje. The contents of the technical review Memorias de Agricultura y Artes, especially those related to Mechanics, are also analyzed in detail. Finally, in chapter six an analysis of the different stages of the School of experimental Physics their teachers (Vieta, Safont, Agell, Rave and Balcells), the texts, the experiments, the instruments and laboratory material takes place. It is shown that there was a social recognition of physics and also that the students of this School played a significant role in the scientific and cultural world in the mid 19th century in Catalonia and Spain.

Esta investigación, en forma de tesis doctoral, más que una historia de la prensa, pretende ser una reflexión histórica, con enfoque genealógico, dedicada al estudio de la mecánica del poder y de la normatividad occidental que subyace a un objeto propio del campo de la comunicología el modo de objetivación periodística de los individuos «sin importancia», los también denominados «hombres infames». Está desarrollada a partir de una indagación: cómo y por qué la prensa, en las postrimerías del siglo XIX, incluye a un conjunto de individuos que vivía en la contracorriente de la sociedad industrial. En la búsqueda de los elementos que podrán iluminarla en su opacidad, nos dedicamos a explorar el vasto archivo de la época. En su interior hemos localizado 200 fragmentos de textos publicados en la prensa brasileña, principalmente en dos pequeños periódicos portoalegrenses, la Gazeta da Tarde y la Gazetinha. Para pensarlos y tratarlos en sus relaciones con otros discursos y en su positividad periodística, realizamos un doble desplazamiento de la superficie de los discursos y sus propiedades lingüísticas hacia la profundidad que conlleva la dimensión histórica, y desde el conocimiento periodístico al territorio de la discursividad. Un doble desplazamiento que nos permitió analizar y describir los discursos de un modo singular, inspirado en el método doble (arqueología y genealogía) de análisis de los discursos y en los instrumentos conceptuales que le corresponden. Dos herramientas pueden ser destacadas como particularmente importantes en la construcción de esta mirada hacia el discurso periodístico: el archivo y el documento. La noción de documento, es decir, el discurso considerado como un «monumento», posibilitó el acercamiento a un tipo de conocimiento y a la «verdad» de la institución que lo producía. La exploración del archivo, en su sentido foucaultiano, definió, por otra parte, el corte espacio temporal de esta investigación, así como la noción de archivo, esbozada en La arqueología del saber, que dio mayor consistencia a la reflexión sobre la «región privilegiada» de la prensa en la que ésta investigación se encuentra. En esta región de la historia de la prensa se ha localizado un «modo de objetivación periodística» de la realidad y de los individuos. Este modo de presentar ciertas cosas que pasan en la realidad, según se pudo constatar en el análisis de los fragmentos, estaba estructurado en un trabajo en red de múltiples discursos y en ciertos acontecimientos que, en su forma periodística, llamaremos «acontecimiento ejemplar». El acontecimiento así constituido por los periódicos atendía a la necesidad de materializar la «peligrosidad» y sus referentes la pobreza, la ociosidad, la enfermedad, la inmoralidad, etcétera en enunciados de lo cotidiano en una ciudad decimonónica, que vivía la ilusión del trabajo como el motor de la vida y la fuente de la riqueza y que, en realidad, sufría con los muchos problemas sanitarios y de seguridad provocados por el crecimiento acelerado de la población más pobre. En la producción del acontecimiento, los periódicos aplicaban las técnicas disciplinarias («examen» y «clasificación») sobre la vida de los individuos. Igualmente, llevaban a cabo procedimientos de manipulación de los cuerpos para ajustarlos a la página («ductilidad») y controlarlos en su prolongamiento hacia la realidad («docilidad»). En resumen, al final de este trabajo, es posible afirmar que con la exploración del modo periodístico de objetivación de la alteridad se pudo iluminar algunas aristas del gran sistema de coacción que en Occidente ha obligado a la vida ordinaria de los individuos incómodos al orden social burgués prostitutas, vagos, pobres, jugadores, niños de la calle a pasar al orden del discurso para que fuera posible, en este nuevo espacio controlarlos mejor. Sin lugar a dudas la descripción de esta mecánica vuelve menos opacas las estrategias de producción del acontecimiento y las figuras de los menos poderosos que pueblan los discursos periodísticos de hoy en día. / This investigation, more than a history of the press can be considered an historical reflection with a genealogic approach, dedicated to the study of the mechanics of the power and the western normativity that characterizes the materiality of an object own of the field of the comunicology the press way of objetivate the reality. Starts with and was built based on a fundamental interrogation: how and why the discourse of the press during the last decade of the nineteenth century includes a set of individuals that lived in the crosscurrent of the industrial society. In the search of the elements that will be able to illuminate it in their opacity, we explored the vast archive of that time and, more concretely, we analysed the density of a corpus of 200 fragments published by Brazilian's press, mainly in two small portoalegrense's newspapers. In order to think them and to treat them in its historicity and in its journalistic positivity, we made a double displacement of the discourses surface and its linguistics properties towards the depth that the historical dimension entails, and from the field of the press knowledge to the territory of the discursivity, following the double method of discourse analysis based on the archaeology and the genealogy developed by Michel Foucault and some of its concepts. Two tools was particularly important for this reconversion of the glance towards the discourse of the press: the document and the archives. The document notion, that is, to consider discourse as a «monument», made possible the approach to a type of knowledge and to a type of institutional «truth» produced by the press in its relations with the power, making pacts with the state, the politicians and the most powerful people. The exploration of the archives, in its Foucault's sense, established the space and the temporal cutting edge of this investigation as well as its notion, develloped by Foucault in the archaelogy, had done more consistence to the reflexion of the «priviledged region» where is placed this study. In this region of the history of the press a «press way of objetivate» reality and the individuals has been located. Exploring the corpus we could verify that this particular way of presenting things was structured in a work in network of multiples discourses and in a certain kind of events that we will call «exemplary event». The event thus constituted by newspapers took care of the necessity to materialize the dangerness and its referents the poverty, the idleness, the disease, the immorality, et cetera in statements of the daily life of a city that lived the illusion on the work like the motor of the life and the source of the order but, in fact, suffered the side effects of the increasing of the population and the poverty. In the production of the event, the newspapers applied the disciplinary techniques on the bodies of the individuals. Also, they carried out procedures of manipulation of the bodies to fit them to the page («ductility») and to control them in its extension towards the reality («docility»). In sum, it is possible to affirm, at the end of this work, that the exploration of the press way of objetivate the alterity could be thrown light on some edges of the great system of coaction which forced the ordinary life of ordinary people who disturbed the bourgeois social order to pass inside the order of the discourse. Iluminating the origin, we can also thrown light on the opacity of the mechanics of the nowadays discourses published by the press that are protected under the retoric of the press objetivity.

La tesi estudia una de les figures més rellevants del moviment de la Renaixença, per la quantitat i la intencionalitat programàtica de la feina feta durant quasi tres dècades. Es tracta de l'escriptor Francesc Pelai Briz i Fernández, nascut a Barcelona el 1839 i mort en aquesta mateixa ciutat el 1889, dos mesos abans de fer els cinquanta anys. Autor polifacètic (poeta per damunt de tot, però també narrador, novelálista, dramaturg, traductor, folklorista i editor de textos) i prolífic (prop de cinquanta obres publicades en volum i dos centenars de poesies i treballs de prosa dispersos en publicacions, sense comptar la nombrosa obra que deixà inèdita), aquesta tesi s'acara amb voluntat descriptiva i interpretativa a les dues dimensions principals de Briz: d'una banda, a la seva dimensió de creador literari, i de l'altra, a la seva dimensió d'activista cultural en el camp del catalanisme literari de l'època, una militància patriòtica que respon a un fort sentiment d'adhesió a la terra, però també a un ideari "nacionalista" en el terreny literàrio-cultural i també polític ben ambiciós i inèdit en l'època.D'acord amb aquest plantejament, la tesi s'estructura en dues grans parts: en la primera es descriu la trajectòria de Francesc Pelai Briz en el camp de la creació literària (primera secció) i en el de l'activisme cultural catalanista (segona secció), i es tanca amb una tercera secció dedicada als darrers anys de la vida de l'escriptor i a la recepció i pervivència pòstumes de Briz i la seva obra. D'altra banda, la segona part de la tesi és un estudi, a manera de monografies, de les obres més directament lligades a la seva militància patriòtica: les publicacions periòdiques "Calendari Catalá" i "Lo Gay Saber" (primera secció); els reculls folklòrics "Cansons de la terra" i "Endevinalles populars Catalanas" (segona secció); i una darrera secció per a l'estudi de les edicions de textos medievals catalans. La tesi es clou amb unes conclusions sobre la significació literària i cultural del personatge, en les quals es destaca que fou la suma de passió literària i passió patriòtica allò que va fer possible que Briz es convertís, a partir de mitjan anys seixanta del XIX, en un dels homes més actius i sovint determinants de la Renaixença literària. Es tanca definitivament la tesi amb una secció d'apèndixs (relació completa de l'obra de l'autor; relació de les poesies enviades als Jocs Florals de Barcelona; i un breu apèndix amb documents de l'autor la majoria d'ells inèdits)i amb les fonts documentals i la bibliografia emprades per a l'elaboració de la tesi. / The thesis studies one of the figures more important of the movement of the Renaixença for the quantity and the intentionality of the work done during almost three decades. It treats of the writer Francesc Pelai Briz Fernández, been born in Barcelona in the 1839 and death in this same city the 1889, two months before doing the fifty years. Many-sided author (poet above all else, but also narrator, novelist, dramatist, translator, folklorist and publisher of texts) and prolific (near fifty works published in volume and two hundreds of poetries and works of prose disperseds in publications, without counting the numerous work that left not published), this thesis to look into to the two main dimensions of Briz: the one side, to his dimension of literary creator, and of the other, to his dimension of cultural activist in the field of the literary catalanism of the period, a patriotic militancy that answers to a strong feeling of adhesion to the land, but also to a "nationalist" ideology in literary and cultural (also politician) field very ambitious and new in the period. In accordance with this raising the thesis structures in two big parts: in the first describes the path of Francesc Pelai Briz in the ambit the literary creation (first section) and in the one of the cultural activism catalanista (second section), and closes with a third section devoted to the last years of the life of the writer and to the reception and survival posthumous of Briz and his work. On the other hand, the second part of the thesis is a study, to way of monographs, of the works more directly connected to his militancy patriotic: the periodic publications "Calendari Catalá" and "Lo Gay Saber" (first section); the folks collections "Cansons de la terra" and " Endevinalles populars Catalanas" (second section); and a last section for the study of the editions of Catalan mediaeval texts. The thesis closes with some conclusions on the meaning literary and cultural of the writer, in which highlights that it was the sum of literary passion and patriotic passion what did possible that Briz converted, from about de middle of years sixty of the nineteenth century, in one of the most active men and often determinants of the Renaixença literary. It closes definitively the thesis with a section of appendices (complete relation of the work of the author; relation of the poetries sent to the Floral Games of Barcelona; and a brief appendix with documents of the author the majority of them unknow until today) with the documentary sources and the bibliography employed for the elaboration of the thesis.

La tesis doctoral "Las músicas del 98: (re)construyendo la identidad nacional" tiene como objeto de estudio analizar los discursos asociados a la música escénica que se elaboraron durante la recta final del siglo XIX en España. En esta época convulsa, en la que el sistema de la Restauración entra en crisis y los regionalismos evolucionan hacia los modernos nacionalismos, los discursos ligados a la identidad nacional tienen lugar desde las principales tribunas públicas del país (prensa escrita, universidad, discursos políticos, literatura,.) y, también, desde la escena musical. El método a seguir es la comparación de dos fenómenos fundamentales en el fin de siglo: por una parte, el éxito de la zarzuela en la época, que basa su trama en la contemporaneidad, haciendo referencia a los problemas sociales y legitimando el discurso de identidad nacional; por otra, el fenómeno del wagnerismo en Cataluña, que sirve para identificar la "nación" catalana con Europa, el Norte, el progreso, y así diferenciarla radicalmente de la decrépita España. Por supuesto estos fenómenos no son unívocos y permiten infinidad de lecturas, pero su interés radica en el metadiscurso creado a partir de ellos (ideas sobre la diferencia de razas, el progreso, los avances culturales, la grandeza de la nación,. discurso de ideología claramente conservadora), que los convierte en fenómenos originalísimos y de radical importancia a la hora de comprender determinados mitos y creencias asumidos en nuestra contemporaneidad como fundamentales, sin tener en cuenta su moderna creación. / The main aim of the thesis "Music of 98: (re)building the National Identity" is to show the social and political discourses associated to the Lyric Drama at the end of the 19thC in Spain. The fin-de-siécle saw Spain going through a hard and difficult period: the loss of Cuba marked the end of a colonial cycle that begun in 1492. And not just that: the main consequence that the War of Cuba brought was a crisis in the national conscience. 1898 saw heated debates on the subject of Spain (on newspapers, University, and, also, Lyric Drama), bringing forward shouts of disagreement, especially from the Basque Country and Catalonia. The scope of this research is based on two phenomenon: the success of Zarzuela in the time (based on contemporary plots and building a national mythology) and, by other hand, the arrival of Wagnerism in Catalonia, phenomenon related to Catalonian nation-building (with a discourse based on the idea of Europe, North and progress) in front of Spain as a different (and worse) country. The methodology to apply is interdisciplinary, exploring the subtle connections between concepts from Science, Politics, Philosophy, Art, Literature, and Psychology to create a compelling intellectual study of a cultural construction that, even nowadays, is still alive: just understanding the past we can explain the configuration of the contemporary Spain.

No description available.

No description available.

El presente trabajo se basa en la lectura y análisis de testamentos otorgados por la "gente de color" que habitaba la ciudad de Buenos Aires hacia fines de la época colonial y principios del lapso independiente; esta eficaz fuente, no siempre tenida en cuenta por los investigadores de la institución esclavista, nos ilustra sobre una variedad de aspectos (socio-económicos, demográficos, culturales, religiosos) atinentes al grupo, al punto de convertirse en un venero sumamente fecundo para intentar estudios como el que nos ocupa. A través del mismo se verá que los testadores morenos y pardos, aunque numéricamente representan sólo una parte de la comunidad afroporteña, son aquellos que lograron una mejor adaptación a la sociedad en la cual estaban inmersos, aunque tibiamente integrados, admitiendo sin renuencias las pautas culturales que la misma determinaba.

Im erstenhalb des XIX Jahrhunderts war keines staatliches Mädchenbildungssystem. Elementarbildung kannen Mädchen in den Elementarschulen und in den Schulen am Frauenklostern bekommen. Mittelbildung kannen Mädchen nur in den Privatpensionaten bekommen. Nur in den Privatpensionaten waren M��dchen am Privatlehrerin anziehen. Die Privatpensionatengemeinde gestalt neue Mädchen Erziehungs – und Bildungziele, neue Bildungsprogramen, Bildungsmethode. Mädchenprivatpensionaten und Frauenbildungssystem in Litauen im erstenhalb des XIX Jahrhunderts ist Hauptgegenstand dieser Forschung. Die Forschung umfasst Netz den Privatpensionaten in den Vilnius- und Kaunasgouvernementen in 1799 – 1848 Jahren. Hauptziel dieser Forschung ist Privatpensionaten Tätigkeit und Einfluss dem Mädchenbildungssystem studieren. Auch in diesem Werk schlagen sich Privatpensionaten Begründungs - und Beaufsichtigungsystem Veränderung, dieser Veränderung Gründe, dieses System Änligkeiten und Unterschieden in den Vilnius- und Kaunasgouvernementen und in dem Polenkönigreich, Privatpensionatennetz auf. In diesem Werk versucht sich Pensionatenbesitzer, -Lehrer, - Schülerin kollektyvdiographie vorstellen, analiziert sich Privatpensionaten Erziehung –und Bildung Grundsätze, Bildungsmethode und Lehrbüchern, Pensionatenleben Tätligkeit. Mädchenprivatpensionaten Geschichte in Litaueschenhistoriographie ist „weisse Fleck“. Deschalb in der Forschung benutzen Litaueschen - und Polenarchiv, - Bibliotheken quelle. Diese... [to full text]

Publicación a texto completo no autorizada por el autor / Se aproxima a la propuesta plástico - ideológica de Jorge Vinatea Reinoso en relación al indigenismo que deriva de su producción pictórica. Es decir, examina el contexto cultural - ideológico, concretamente, literario y artístico, de la década del 1920 vinculados al «problema del indio», determina el modo en que el pintor asimila las ideas básicas sobre el indio en el campo de la pintura sin perder por eso su independencia de pensamiento, analiza formalmente la obra pictórica de Vinatea Reinoso e identifica la propuesta plástica e ideológica vinculadas al indigenismo que las pinturas revelan en su propia constitución. / Tesis

Submitted by Oliveira Santos Dilzaná (dilznana@yahoo.com.br) on 2016-06-14T15:08:28Z No. of bitstreams: 1 tese de Dilton Oliveira de Araújo.pdf: 1890530 bytes, checksum: 8e1db4e0f4dcb88d715194e3b80f7470 (MD5) / Approved for entry into archive by Oliveira Santos Dilzaná (dilznana@yahoo.com.br) on 2016-07-06T13:13:37Z (GMT) No. of bitstreams: 1 tese de Dilton Oliveira de Araújo.pdf: 1890530 bytes, checksum: 8e1db4e0f4dcb88d715194e3b80f7470 (MD5) / Made available in DSpace on 2016-07-06T13:13:37Z (GMT). No. of bitstreams: 1 tese de Dilton Oliveira de Araújo.pdf: 1890530 bytes, checksum: 8e1db4e0f4dcb88d715194e3b80f7470 (MD5) / FAPESB / Este trabalho tem o objetivo de desvendar aspectos obscuros da história política da Bahia e do Brasil, entre 1838 e 1850, período em que a nação brasileira adquiria seus contornos definitivos, baldados os esforços dos rebeldes para fazer valer as suas propostas de organização política e de reformas econômicas e sociais. ao final da década de 1830, os rebeldes baianos sofreram uma grave derrota das forças oficiais, tendo início uma fase que, apesar de não ter sido marcada pela ocorrência de novas rebeliões, caracterizou-se pela atuação continuada de uma imprensa democrática e republicana, e pelas constantes ameaças de conflagração que, diversamente do período anterior, não encontraram o ambiente político propício para a sua plena manifestação, mas provocaram temores que se constituíram em componente importante da realidade política, social e cultural do período. Tthis work’s goal is to clarify obscure aspects of Bahia’s and Brazil’s political history, between 1838 and 1850, period during which the brazilian nation acquired it’s conclusive shape, after having frustrated the rebels’ efforts to impose their propositions for political organization and economical and social reforms. at the end of the 1830’s decade, the rebels endured a serious defeat by the official forces, initiating a phase that, although not marked by new rebellions, could be distinguished by the continuous action of a republican and democratic press and by the persistent threats of conflagration that, unlike the previous period, didn’t find the proper political environment to it’s complete manifestation, but caused fears that happened to be an important component of political, social and cultural reality.