181 |
Riskhantering : Hur applicerar svenska fondbolag teoretiska riskhanteringsmodeller i praktiken?Zetterquist, Jakob, Holfve, Carl-Olof, Lindeborg, Mattias January 2013 (has links)
There are different types of risk, examples include credit risk, liquidity risk and financial risk. In DeMarzo & Berk (2011, s. 293) is a study presented which is based on the yield of different types of financial assets between 1925 and 2009, the study show that a high risk gave substantially higher reward. With the study as a background, it is interesting to study practical risk management within participants of the financial markets of Sweden. In risk management there are several theories about whether risk can be calculated and analyzed with scientific methods in practice. To generate new empirical data a qualitative method was used in the form of interviews. The selection, which was strategic, was based on mailed questionnaire sent to participants of the Swedish fund market. Theory can be problematic to apply in practice, since reality is often simplified in theory, as discussed by Franklin (2004). Franklin’s thoughts are accompanied by Baird (2010) in a similar discussion. The main model of the study is Value at Risk, which is recovered from Hull (2011) but has its origin from the financial company JP Morgan. Other models that are applied in the study are Capital Asset Pricing Model, CAPM, and the Sharpe ratio. There are known critiques against these models, which are discussed in this study. In the study it is shown that all the participants applied the model Value at Risk. The report also indicates that standard deviation has a central role in risk management. All the respondents were well aware of the critique against Value at Risk. To manage the flaws of the model they also used stress tests as a complement. The analysis of the study indicates that practical and theoretical application in many aspects are similar, the most apparent one being Value at Risk. Even though there are some differences, CAPM was indicated to have no practical use for any of the participants. Two vital factors for whether a model can be applied practically are the model’s simplicity and the need for assumptions to correlate with reality. Having completed this study, the conclusion that the participants successfully applied theoretical risk management models in practice can be validated.
|
182 |
Consistencia del spread de los costos de capitales sobre los costos de la deuda: una teoría del costo de capital para empresas que no cotizan y para empresas de mercados emergentesBravo Orellana, Sergio Rafael 05 November 2012 (has links)
La teoria financera s’ha centrat a desenvolupar el suport conceptual per a la determinació del cost de capital de les empreses que cotitzen en borsa. Si bé se n’ha fet un gran desenvolupament, fins ara no s’ha conformat cap metodologia d’acceptació general per a les empreses que no cotitzen en borsa, que són un cas semblant de les que es troben en mercats emergents.
Aquesta proposta de tesi presenta un model de determinació del cost de capital per a empreses que no cotitzen en borsa o que treballen en mercats emergents, a partir del model de fixació de preus d’actius de capital (capital asset pricing model, CAPM). En primer lloc, s’analitzen els aspectes discrepants relacionats amb el càlcul del model i els seus paràmetres. Una de les formes per al càlcul del cost de capital de les empreses que no cotitzen en borsa que s’ha desenvolupat és prendre com a referència una empresa que sí que hi cotitza. S’ha cercat d’analitzar la consistència d’escollir aquesta empresa de referència pel sol fet que té activitat en el mateix sector en què opera l’empresa que no cotitza en borsa. Un altre dels temes que s’hi tracta és l’anàlisi de la hipòtesi que el cost del deute en el mercat local interioritza la prima per risc-país, és a dir, que les taxes d’interès internes es formen a partir de les taxes d’interès internacionals base, a les quals s’afegeix la prima per risc-país.
Amb les anàlisis anteriors, es proposa un model per calcular el cost de capital per a empreses que cotitzen en borsa i per a empreses de països emergents. Aquest model es basa en el següent: (i) dues empreses de risc econòmic similar –l’empresa objectiu i la de referència que cotitza– tenen el mateix diferencial entre el cost de capital econòmic de les empreses de referència (KOA,ERC) i les taxes dels passius de la mateixa empresa (Ki,ERC), és a dir, mantindran el diferencial entre KOA-Ki; (ii) si existeixen raons –com ara un accés menor a fonts del mercat de capitals o el risc-país– que modifiquin les taxes dels passius de les empreses, aquestes variacions quedaran reflectides en els costos de capital econòmic en el mateix sentit, de manera que el diferencial es mantindrà; (iii) és un model que utilitza les mateixes taxes d’interès que l’empresa objectiu –a la qual s’està calculant el cost de capital–; llavors, la determinació del cost de capital de qualsevol empresa que cotitza o que opera en un mercat emergent consistiria a prendre el cost dels passius de l’empresa Ki i afegir-hi el diferencial presentat al punt (ii), i quedaria de la manera següent: .
En el cas del model per a empreses de països emergents, les taxes d’interès contenen informació a què se sotmeten els costos de capital de les empreses que operen en aquests mercats. Les taxes d’interès ja inclouen l’efecte de risc-país, és a dir, les taxes d’interès local són iguals a les taxes d’interès internacionals –pròpies de mercats desenvolupats–, a les quals s’ha afegit l’efecte de la prima per risc-país en la proporció que li correspon al mercat i a l’empresa. Però no tan sols inclou l’efecte del risc-país, sinó també els efectes de la política monetària expansiva o restrictiva. Això vol dir que, per a aquestes empreses, se seguirà aplicant la mateixa fórmula proposada, i és que en la taxa d’interès dels mercats emergents ja hi ha inclosos els efectes que en el model clàssic s’assumien com una prima per risc-país.
S’ha fonamentat que, si el diferencial entre el cost de capital i la taxa d’interès és consistent, llavors, per al càlcul del cost de capital d’una empresa que no cotitza en borsa, s’hauria de prendre la taxa d’interès dels seus passius i afegir-hi aquell diferencial. Per al cas de les empreses que es troben en mercats emergents, hauria de ser semblant. / La Teoría Financiera se ha concentrado en el desarrollo del soporte conceptual para la determinación del costo de capital de empresas que cotizan en bolsa. Si bien existe un vasto desarrollo conceptual y metodológico para ellas, al momento no se ha conformado una metodología de aceptación general para empresas que no cotizan en bolsa, que es un caso similar a las que se encuentran en mercados emergentes. La propuesta de la Tesis presenta un modelo de determinación del costo de capital para empresas que no cotizan en bolsa o que trabajan en mercados emergentes a partir del CAPM. Inicialmente se analiza los aspectos discrepantes relativos al cálculo del modelo y sus parámetros. Una de las formas para el cálculo del costo de capital de las empresas que no cotizan en bolsas desarrolladas es tomar como referencia a una empresa que sí cotiza. Se buscó analizar la consistencia de elegir a esta empresa de referencia por el solo hecho de tener actividades en el mismo sector en el que trabaja la empresa no listada. Otro de los temas que se analizó es el análisis de la hipótesis que el costo de la deuda en el mercado local interioriza la prima por riesgo país, es decir que las tasas de interés internas se forman a partir de tasas de interés internacionales base a las cuáles se les añade la prima por riesgo país.
Con los análisis anteriores se propone un modelo para el cálculo del costo de capital para empresas que cotizan en bolsa y para empresas de países emergentes. Dicho modelo se sustenta en lo siguiente: (i) dos empresas de similar riesgo económico –la empresa objetivo y la de referencia que cotiza– tienen el mismo diferencial entre el costo de capital económico de las empresas de referencia (KOA,ERC) y las tasas de los pasivos de la misma empresa (Ki,ERC), es decir mantendrán el diferencial entre KOA-Ki; (ii) Si existen razones –como el menor acceso a fuentes del mercado de capitales o el riesgo país– que modifiquen las tasas de los pasivos de las empresas, estas variaciones se reflejarán en los costos de capital económico en el mismo sentido, de modo que el diferencial se mantendrá; (iii) es un modelo que utiliza las mismas las tasas de interés de la empresa objetivo –a la cual se está calculando el costo de capital-, entonces la determinación del costo de capital de cualquier empresa que cotiza u opera en un mercado emergente sería tomar el costo de los pasivos de la empresa Ki y añadirle el diferencial presentado en el punto ii, quedando de la siguiente manera: .
En el caso del modelo para empresas de países emergentes, las tasas de interés contienen información a las cuáles están sometidos los costos de capital de las empresas que operan en estos mercados. Las tasas de interés ya incluyen el efecto de riesgo país, es decir que, las tasas de interés locales son iguales a las tasas de interés internacionales –propias de mercados desarrollados– a las cuáles se ha sumado en efecto de la prima por riesgo país en la proporción que le corresponde al mercado y la empresa. Pero no solamente incluye el efecto de riesgo país, también los efectos de la política monetaria expansiva o restrictiva. Esto significa que para estas empresas se seguirá aplicando la misma fórmula propuesta, y es que en la tasa de interés de los mercados emergentes ya están incluidos los efectos que en el modelo clásico se asumía como una prima por riesgo país. Se ha sustentado que si el diferencial entre el costo de capital y la tasa de interés es consistente, entonces, para el cálculo del costo de capital de una empresa que no cotiza en bolsa, debería tomarse la tasa de interés de sus pasivos y añadirle aquel diferencial. Para el caso de empresas que se encuentran en mercados emergentes debería ser algo similar. / Financial theory has concentrated on the development of the conceptual framework to determine the capital costs for listed companies. While an extensive conceptual and methodological development exists for such companies, at present no broadly accepted methodology has been thought through for unlisted companies, and a similar situation is encountered with regard to companies working in emerging markets. The proposal of this thesis is to present a model, based on a CAPM, to determine the capital costs for unlisted companies, or those in emerging markets. As a point of departure, the divergent aspects relative to the calculation of the model and its parameters are analyzed. One of the approaches to the calculation of the capital costs for companies not listed on developed stock exchanges is to take a listed company as a reference. The consistency sought when choosing this reference company is solely the fact that it conducts activities in the same sector in which the unlisted company works. Another of the issues that is studied is the analysis of the hypothesis that the cost of the debt in the local market internalises the country’s risk premium, which means that the interest rates are based on international interest rates to which the country risk premium is added.
Drawing on the previous analysis a model for the calculation of the capital costs for listed companies and for companies from emerging markets. This model is based on the following: (i) two companies with a similar economic risk –the target company and the listed reference company– have the same differential between the reference companies’ economic capital costs (KOA,ERC) and the liabilities rate of the same company (Ki,ERC), which means that the differential between KOA-Ki will be maintained; (ii) if there are reasons –such as less access to the capital market or the country risk– that modify the liabilities rate of the companies, these variations will likewise be reflected in the economic capital costs, so that the differential will be maintained; (iii) it is a model that uses the same interest rates of the target company –for which the capital cost is being calculated–, thus, the capital costs of any company that is listed, or operates in an emerging market, would be determined by taking the cost of the company’s liabilities Ki and adding it to the differential presented in point ii, which may be articulated as follows: .
With regard to the model of companies from emerging markets, the interest rates contain information to which the capital costs of companies operating in these markets are subjected. The interest rates already include the effect of the country risk, which is to say that the local interest rates are equal to the international interest rates –those of the international markets– to which the effect of the country risk premium has been added, in proportion to the market and the company. However, not only is the effect of the country risk included, but also are the effects of expansive or restrictive monetary policy. This means that for these countries the proposed formula will continue to be applied, because the interest rate of emerging markets already includes the effects that the classic model assumed as risk country premium. It has been claimed that if the differential between the capital cost and the interest rate is consistent, then, for the calculation of an unlisted company’s capital cost, the interest rate of its liabilities should be taken and added to that differential. In the case of companies from emerging markets, it should be something similar.
|
183 |
Comparing CAPM and APT in the Chinese Stock MarketZhang, Lina, Li, Qian January 2012 (has links)
As the stock market plays an important role in the global economy and Chinese economy become progressively significant part of the world economy, we are interested in the Chinese stock market. After we compared the methods on the stock market, we choose to use the CAPM and the APT model on Chinese stock market. As a lot papers study on the Main Board of Chinese stock market, we pay our attention on the SME Board and the ChiNext Board of Chinese stock market. We put the samples from the SME Board and the ChiNext Board into the regression models which are based on the CAPM and the APT model, and then we can use the regression models to forecast the long returns. Comparing the forecast ln returns with the true ln returns, we may find that the CAMP or the APT model can forecast better on the SME Board and the ChiNext Board. The systematic risk is the only factor we put the regression model based on the CAPM. For the regression model based on the APT model, we use three factors which are the systematic risk, daily exchange volume and the volatility. Our results show that the APT model can explain factors better than the CAPM for the samples from the SME Board and the ChiNext Board. On the other hand, we could not find evidence that the APT Model can forecast better than the CAPM for the SME Board and the ChiNext Board.
|
184 |
Diskonteringsräntan vid nedskrivningsprövning av goodwill, Stockholmsbörsens svarta får? : En studie av svenska noterade företags diskonteringsräntor med hjälp av CAPM och trefaktormodellenBjörketun, Linus, Bohm Öhlund, Jakob, Lees, Tim January 2011 (has links)
År 2005 införde Europeiska unionen en förordning som innebär att alla svenska börsnoterade företag måste nedskrivningspröva sin goodwill istället för att som tidigare göra årliga avskrivningar. Detta utförs med hjälp av en diskonteringsränta och påverkar utfallet om nedskrivning ska göras eller inte. Vår uppsats baseras på en studie av Carlin och Finch (2009) som jämförde australiensiska företags redovisade diskonteringsräntor med teoretiska sådana beräknade med hjälp av CAPM. De fann att en stor del av företagen använde en opportunistisk diskonteringsränta som gjorde att de undvek att skriva ned sin goodwill. Carlin och Finch val av modell fick dock kritik och därför använder vi både CAPM och trefaktormodellen när vi gör motsvarande undersökning på noterade svenska företag. Våra resultat visar inga tydliga tecken på att företagen i vår undersökning använder sig av en opportunistisk diskonteringsränta och det är endast marginella skillnader mellan våra båda modeller. Det går inte heller att se några tydliga tecken på att företag vars goodwillpost är viktig, det vill säga hög goodwillandel eller en hög goodwillintensitet, i större grad använder en opportunistisk diskonteringsränta vid nedskrivningsprövning av goodwill.
|
185 |
Är aktivpassivitet och ren inaktivitet lönsamma sparformer inom PPM? : En komparativ studie om vilken sparform som är mest lönsamLarsson, Evelina, Ilic, Goran January 2011 (has links)
Nyckelord: Aktiv- passivitet, inaktivitet, riskmått, lönsamhet, värderingsmått, Sharpekvot, Treynorkvot, Jensens Alfa, CAPM Syfte: Syftet med uppsatsen är att undersöka vilket typ av sparande inom PPM- fonder som är mest lönsam under en arbetslivstid, aktivpassivitet eller ren inaktivitet. Metod: Uppsatsen utgår från en kvantitativ studie, som sträcker sig från 2001 till 2010. Historisk avkastningsdata från portföljernas fonder har används för uträkning av olika värderingsmått. Därmed har ett jämförbart resultat av portföljernas prestation kunnat uppnås. Slutsats: Resultatet påvisade att aktiv-passivitet med en högrisk är en lönsam sparform. Med andra ord att en investerare får en stark positiv utveckling trots att de inte gjort ett fondbyte sedan det första aktiva valet. AP7 Såfa som har fått mycket utomstående kritik presterade väl i studien.
|
186 |
JCJ-Metoden : En differentiering av Scanias WACCPeel, Carl-Johan, Rossheim, Jacob January 2012 (has links)
Scania’s discount rate - the return requirement of investments - refers to Scania’s WACC or weighted average cost of capital. The capital markets return requirement on equity and the credit market interest cost of borrowing is weighted to become the single discount rate, the WACC. The purpose of this study is to investigate which asset pricing model of APT and CAPM Scania should use in their WACC calculations. The company now uses a group WACC of 11 percent which is used in all company levels. The problem with this is that investments in low-risk markets will be discounted by the same factor as high-risk markets, which can result in a misleading NPV. The objective is to create a differentiated WACC which gives an opportunity to compare investments with different risk profiles. The study proposes the best fitting model, given by evaluating APT and CAPM in a Scania context. To achieve a differentiated WACC a new method is created, The JCJ-Method. The method uses an industry index as a benchmark of Scania. The results indicate that APT is the better model for Scania in the differentiating context. / Carl-Johan Peel
|
187 |
En valuta i kris? : En studie av börsvärden i EuropaRangmar, Kristoffer, Canefors, Madeleine January 2011 (has links)
Bakgrund och problem: I och med globaliseringen befinner sig världen i en mer och mer integrerad tillvaro där våra tidigare separerade ekonomier är mer och mer sammankopplade. Den senaste finanskrisen som startade i USA har haft kraftigåterverkan på den europeiska ekonomin. Vissa europeiska stater har dock klarat sig bättre än andra vilket får oss att fundera över varför och om fallet verkligen är sådant. Syfte: Syftet med arbetet är att undersöka om den gemensamma valutan som vissa stater i Europa har implementerat har någon betydelse i dess förmåga att hantera och bekämpa den senaste finanskrisen 2008. Metod: Arbetet har utförts med hjälp av ett kvantitativt tillvägagångsätt då vi behandlar utvalda europeiska börsindex för att beräkna nödvändiga faktorer. Dessa faktorer används sedan i utvalda modeller och teorier för att kunna analyseras på ett tillförlitligt sätt. Vi har delat in börserna efter statens valuta och placerat dessa i två portföljer, portfölj 1 och portfölj 2. Portfölj 1 är de stater som är medlemmar i EMU och således har euron som valuta och portfölj 2 är de stater som står utanför valutasamarbetet. Analys & slutsats: I empirin finner vi skillnader mellan portföljerna till fördel för portfölj 2 (icke EMU-länder). Vi kan dock inte dra några konkreta slutsatser av detta då det är fler faktorer än börsutvecklingensom ligger bakom den ekonomiska utvecklingen. Det anmärkningsvärda är ändå att skillnader existerar inom dessa två grupper.
|
188 |
Portfolio Selection And Return Performance: An Application Of The Black-litterman Method In The Istanbul Stock ExchangeBozdemir, Mehmet Burak 01 September 2011 (has links) (PDF)
ABSTRACT
PORTFOLIO SELECTION AND RETURN PERFORMANCE:
An Application of the Black-Litterman Method in the Istanbul Stock Exchange
Bozdemir, Mehmet Burak
M.Sc, Department of Financial Mathematics
Supervisor : Assist. Prof. Dr. Seza Dani
|
189 |
Analysis of four alternative energy mutual fundsSelik, Michael Andrew 18 November 2010 (has links)
We analyze four alternative energy mutual funds using a multi-factor capital asset pricing model with generalized autoregressive conditionally heteroskedastic errors (CAPM-GARCH). Our findings will help portfolio managers and others who seek to predict the return on investment in alternative energy firms. We find that alternative energy firms tend to be riskier than the general US stock market, have a low, but significant and positive response to oil prices, and have a significantly high and negative response to the value of the dollar relative to other currencies. Our results also suggest that alternative energy firms should hedge against currency exchange rate fluctuation.
|
190 |
Insider trading on the Stockholm Stock Exchange : Non reported insider trading prior to profit warningsLindén, Patrik, Lejdelin, Martin January 2007 (has links)
<p>Background:</p><p>Studying insider trading is difficult due to its sensitive and delicate nature. Therefore it is hard to gauge the extent of such activities. This problem has resulted in a fierce debate whether it should be prohibited or not. Using a method where the effect on monopolistic information usage can be isolated insider trading can be monitored. Such an event is a profit warning.</p><p>Purpose:</p><p>This paper examines whether insider trading exist for companies</p><p>making a profit warning between year 2003 and 2007 on the Stockholm</p><p>Stock Exchange. Furthermore the aim with the study is to contribute</p><p>to the debate on the insider trading legislation.</p><p>Method:</p><p>The study’s purpose is achieved through an event study studying the</p><p>cumulative abnormal return as well as average daily returns during</p><p>the thirty days preceding the warning for a sample of thirty companies.</p><p>Since profit warnings should be completely random and as such</p><p>almost impossible for the market to know in advance, a significant</p><p>abnormal return can only be explained with insider trading. The abnormal returns were calculated using the Capital Asset Pricing Model</p><p>since it is the most widely used model.</p><p>Conclusion:</p><p>For the chosen time frame, when testing on a 95% significance level,</p><p>the study found a significant abnormal return during the last 10 days</p><p>of the event window but not for the entire period of thirty days. The</p><p>daily average return for the thirty companies were significant for six</p><p>of the thirty days within the event window. Two of them were included</p><p>in the last ten day period with a confirmed significant abnormal</p><p>return which might suggest that on average insider trading tend</p><p>to occur during these days. The other four was discarded due to</p><p>sample issues. Since the study was limited to a period of four years</p><p>extending the results to a period other than tested should be made</p><p>with great care since conditions may differ over time. Concerning the</p><p>current debate on the insider legislation, the findings can be used by</p><p>both sides. Either to argue for a strengthening of the law or to question its existence.</p>
|
Page generated in 0.0224 seconds