La companyia química típica és una companyia gran, sovint amb milers de treballadors.Segons dades de la Unió Europea, l'any 1990 quasi el 70% de la facturació en el sectorquímic corresponia a empreses amb més de 250 treballadors. La resta se la repartien a partsiguals empreses petites, de menys de 50 treballadors, i mitjanes, d'entre 50 i 250 treballadors.De fet, encara que alguns productes tenen mercats d'abast regional, la indústria química ésessencialment global i la dominen multinacionals com ara Bayer, amb 117.000 treballadors,BASF, amb 93.000 treballadors, DuPont, amb 79.000 treballadors, o Dow Chemical, amb50.000 treballadors. Especialment per aquestes grans multinacionals, el disseny organitzatiu ila gestió dels recursos humans juguen un paper clau, tan important, si més no, com latecnologia o la gestió dels recursos materials.L'estudi teòric de les organitzacions i el seu disseny ha estat tradicionalment tractat dinsl'àmbit de l'economia. La majoria de treballs en la literatura econòmica s'han concentrat enproblemes relacionats amb incentius, en part perquè existeix un marc teòric ben establert quepermet tractar aquesta mena de problemes. En els últims deu anys, però, s'ha proposat idesenvolupat un nou enfocament del problema de l'organització: el que podríem anomenarl'enfocament comunicacional. La idea essencial és que les organitzacions existeixen, en bonamesura, per resoldre el problema de coordinació que planteja la limitació de capacitat delsindividus per processar informació. Efectivament, l'especialització sorgeix com aconseqüència d'aquesta limitació i, simultàniament, la necessitat de coordinació icomunicació sorgeix com a conseqüència de l'especialització. Per altra banda, és un fetestablert empíricament que bona part del treball en una organització consisteix en processarinformació i comunicar més que no pas en fer o vendre coses en el sentit més estricte. Desd'aquesta perspectiva, en l'enfocament comunicacional s'entén que l'organització és unprocessador d'informació i, per tant, s'estableix que el problema de disseny és un problema deminimització dels costos de comunicació i d'optimització del flux d'informació.Paral·lelament, l'aparició i el rapidíssim desenvolupament de xarxes de comunicacionstecnològiques com ara l'Internet, i també la complexitat de la seva estructura i la sevadinàmica, han despertat l'interès de la comunitat científica, en particular la de la físicaestadística. L'estudi de xarxes (o grafs) ja era una matèria amb entitat pròpia en l'àmbit de lasociologia o de la matemàtica, però el descobriment de propietats sorprenents en grans xarxescomplexes reals ha portat a estudiar sistemes propis de la biologia o de l'enginyeria des d'unanova perspectiva.En aquest treball fem servir idees i eines tant de la literatura econòmica com de l'emergentfísica de les xarxes complexes per entendre el paper de la comunicació i del processatd'informació en organitzacions. Ho fem des d'una doble perspectiva: teòrica i empírica. Desdel vessant teòric, proposem i estudiem un model general i simple per processos decomunicació. Amb el coneixement adquirit del model, ataquem el problema de trobarestructures de comunicació òptimes. Des del vessant empíric, estudiem les xarxes decomunicació d'organitzacions reals i en traiem informació sobre l'estructura de comunitats,informació que es pot fer servir com a indicador quantitatiu de l'estat i evolució del'organització. / The typical chemical company is large, usually with thousands of employees. According todata from the European Union, in 1990 almost 70% of the total turnover generated by thechemical industry corresponded to companies with more than 250 employees. The remaining30% corresponded, in similar amounts, to small companies with less than 50 employees andto medium sized companies with 50 to 250 employees. Indeed, although some products haveregional markets, chemical industry is essentially global and is dominated by largemultinationals like Bayer, with 117,000 employees, BASF, with 93.000 employees, DuPont,with 79.000 employees, or Dow Chemical, with 50.000 employees. Specially for such largecompanies, organizational design and human capital management play a key role, asimportant, at least, as technology or management of material resources. A substantial part ofthe human workforce of such a company is devoted to information processing rather than to"make" or "sell" products in the narrow sense. However, most formal analysis oforganizations have downplayed communication and information processing and focused onissues related to individual incentives. Only in the last decade, the importance ofcommunication processes in organizations has started to be understood, mainly in theeconomics literature.Parallel to these efforts to understand the role of communication in organizations, theappearance and fast development of huge technology-based communication networks such asthe Internet, as well as their inherent complex structure and dynamics, has contributed toawaken the interest of the scientific community in the so-called --complex networks'.Actually, the study of networks was already a topic by itself in social sciences and inmathematics. However, recent studies on these technology-based communication networks aswell as the discovery of surprising properties in big and complex networks in fields as diverseas biology, physics, computer science, engineering or economics, has generated a greatinterest. In particular, statistical physics has played a particularly important role inunderstanding some of the properties of such networks. The reason is that some of the toolsderived to understand complex collective behavior in physical systems (that differ from theaddition of the individual behaviors of the parts of the system) are applicable in the field ofcomplex networks.The present work uses ideas from both the economics literature and complex networksliterature to understand the role of communication processes in organizations. The problem istackled from a double perspective: theoretical and empirical. From the theoretical point ofview, we propose and study a general and simple model for communication processes. Withthe understanding obtained from the model, we address the problem of finding optimalcommunication networks. From the empirical point of view, we study the complexcommunication network of real organizations and we obtain information about the structureof the different communities in the organization. This information can be used as aquantitative and objective indicator of the status and evolution of the organization.

This thesis is interested in analyzing how museums perceive elderly people as an emerging audience; which are the common educational practices targeted at this group and what is its position within the museum program; how strategies are used by museums to encourage active participation and how elderly people are receiving these proposals. From the study of these issues and the analysis of several experiences held in different Spanish museums, this thesis sketches a new line in museum’s education, based on the links that can be established between the reminiscences of elderly people, personal narratives and museum objects. In this case, the memory becomes a fundamental mechanism for the construction of meaning, considering that the visitor is trying to locate it within the context of their experience. Following this line, education is conducted through two educational activities within the framework of two exhibitions with members of the University Extension Program for Elderly People developed at the Universitat de Girona which aims to reveal the relevance of personal narratives (experiences, memories, imaginations) in the construction of knowledge in the case of elderly people / Aquesta tesi ha estudiat com els museus perceben les persones grans com una audiència emergent; quines són les pràctiques educatives habituals destinades a aquest col·lectiu i quin és el seu posicionament dins la programació museística; com són les estratègies que utilitzen els museus per a fomentar la seva participació activa i com reben les persones grans aquestes propostes. A partir de l’estudi d’aquestes qüestions i de l’anàlisi de diversos programes duts a terme en diferents museus espanyols, es va dibuixar una nova tendència educativa al museu basada en els vincles que es poden establir entre les reminiscències de les persones grans, les narratives personals i els objectes museístics. Seguint aquesta línea educativa es van dur a terme dues accions educatives dins del marc de dues exposicions temporals amb membres de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran de la Universitat de Girona que es proposaven esbrinar quina és la importància que tenen les narratives personals (vivències, records, imaginacions) en la construcció de coneixement en el cas de les persones grans.

Les avaluacions museogràfiques, i en concret els estudis de públic, tenen una llarga tradició, però aquests tipus d'estudis basats en anàlisis quantitatius van deixar de generar impacte, sobretot pel cost de temps que suposava la realització dels estudis. En aquesta tesi el que s'ha volgut ha estat recuperar aquesta primera idea d'anàlisi quantitatiu, ampliar-la i finalment crear un mètode d'avaluació aplicable a qualsevol centre expositiu. Per poder realitzar l'avaluació de manera efectiva s'ha dissenyat una aplicació en sistema operatiu android, la qual sistematitza la recol·lecció de dades, minimitzant els possibles errors i reduint considerablement el temps emprat pel treball de camp i posteriors anàlisis de dades. Per al present estudi s'ha aplicat el mètode per avaluar el Museo de la Evolución Humana de Burgos, i en base a diferents anàlisis estadístiques s'ha pogut determinar el grau socialitzador del museu a diversos nivells, sempre tenint en compte la relació dels visitants vers els recursos museogràfics. Com que l'avaluació permet trobar els "punts problemàtics" dins l'exposició, permet també plantejar-ne solucions, que al cap i a la fi és el propòsit de qualsevol avaluació. / Las evaluaciones museográficas, y en concreto los estudios de público, tienen una larga tradición, pero estos tipos de estudios basados en análisis cuantitativos dejaron de generar impacto, sobre todo por el coste de tiempo que suponía la realización de los estudios. En esta tesis lo que se ha querido ha sido recuperar esta primera idea de análisis cuantitativo, ampliarla y finalmente crear un método de evaluación aplicable a cualquier centro expositivo. Para poder realizar la evaluación de manera efectiva se ha diseñado además, una aplicación en sistema operativo android, lo que sistematiza la recolección de datos, minimiza los posibles errores y reduce considerablemente el tiempo empleado para el trabajo de campo y posteriores análisis de datos. Para el presente estudio se ha aplicado el método para evaluar el Museo de la Evolución Humana de Burgos, y en base a diferentes análisis estadísticos se ha podido determinar el grado de socialización del museo a varios niveles, siempre teniendo en cuenta la relación de los visitantes hacia los recursos museográficos. Como la evaluación permite encontrar los "puntos problemáticos" dentro de la exposición, permite también plantear soluciones, que al fin y al cabo es el propósito de cualquier evaluación. / Museum evaluations, specifically public studies, have a long tradition, but these types of studies based on quantitative analysis ceased to generate impact, especially for the cost of time assumed to perform the studies. In this thesis, what is wanted is to recuperate this first idea of quantitative analysis, amplifying it and then creating an evaluation method applicable to any exhibition center. To perform the evaluation effectively, an application in android operating system it’s designed, which systematized data collection, minimizing errors and reducing significantly the time spent for the fieldwork and the subsequent data analysis. For the present study the method was applied to evaluate the Museo de la Evolución Humana de Burgos, and based on different statistical analysis it has been determined the socialization degree of the museum on several levels, taking into account the relationship between visitors and the museum resources. As the evaluation allows us to find "trouble areas" in the exhibition, it allows us also to propose solutions, which finally is the aim of any evaluation.

Una parte significativa del parque edificado español está formado por estructuras portantes constituidas de obra de fábrica, en las cuales “los apeos” constituyen una actividad frecuente en el mundo de las estructuras de edificación. Este estudio se centra específicamente en las paredes ubicadas en el interior del edificio, en las cuales sólo se considera la influencia de fuerzas gravitatorias. La finalidad de la Tesis es ayudar a entender mejor el comportamiento de dichas intervenciones en aspectos relevantes tales como, formas, dimensiones y posición de los huecos; influencia de las condiciones de contorno de las paredes, influencia del zuncho de borde embebido en el forjado y diferentes patrones de fisuras en algunas tipologías de paredes. Para ello presentamos una metodología basada en un comportamiento “elástico lineal”, considerando que cuando el material supera la resistencia a tracción y rompe se descarga completamente. La Tesis no pretende ser una herramienta para determinar las características de la fábrica ni para obtener la máxima fuerza de rotura tanto a compresión como a tracción; más bien se quiere proporcionar patrones de fisuras que indiquen los mecanismos de colapso de las paredes, y de este modo se puedan prever situaciones que atenten contra la integridad de la estructura y de las personas. / A significant part of Spain built park is composed of bearing structures constituting by masonry, in which “the shoring” is a frequent activity on building structures world. This study focuses specifically on the walls located inside the building, in which only considers the gravitational forces influence. Thesis purpose is to help better understand these interventions behavior on relevant aspects such as shapes, dimensions and holes position, the walls contour influence, the hooping edge embedded in the hope influence and different cracks patterns in some walls types. To this end we present a methodology based in behaviour linear-elastic, considering that when the material exceeds the tensile strength and breaks, it’s downloaded completely. Thesis intention is not to be as a tool to determine the masonry characteristics or to obtain the maximum breaking strength of both compression and tension, rather we want to provide cracks patterns that indicate the wall collapse mechanisms, and in this way can anticipate situations which jeopardize structure and people integrity.

La present tesi aborda l’estudi de la difusió a escala global, així com l’impacte que està tenint la norma ISO 20000 a les organitzacions que la utilitzen. Aquesta norma pren una forma similar a la dels reconeguts estàndards de gestió de la qualitat , adaptant la seva aplicació als requisits específics dels serveis, especialment pel cas dels de les tecnologies de la informació. Aquesta conjunció entre la gestió estandarditzada, i la gestió de serveis TI, així com la fiabilitat que atorga el tractar-se d’un estàndard certificable, ha permès estudiar-lo utilitzant metodologies i referències validades per estudis previs en el àmbit de gestió estandarditzada i la qualitat. Les conclusions permeten, no només avaluar la difusió fins al moment sinó anticipar-ne l’evolució futura, comparant-la amb la d’altres estàndards. També s’han analitzat qüestions de l’impacte com les motivacions i beneficis de les organitzacions per la implantació i la certificació d’aquesta mena de sistemes de gestió, que poden permetre anticipar-los a les organitzacions interessades en implementar aquesta mena d’estàndards. / Due to the fact that the management of information technology services is a field in clear expansion and at the same time that the knowledge society becomes more dependent on such services, the need to manage them with proper quality becomes more and more evident. This thesis deals with a twofold aim: (i) the study of the global diffusion of the ISO 20000 standard and (ii) the impact of it on the organizations. The standard takes a similar pattern to the recognized standards of quality management, adapted for the specific requirements of the services, and particularly for the case of information technology. This conjunction between standardized management, and IT service management, as well as the reliability granted by being a certifiable standard, has enabled to study it using validated methodologies and references from previous studies in the field of management and standardized quality. The findings allow us not only to assess the diffusion so far, but also to anticipating the future evolution, comparing it with the other standards. We have also analyzed the impact of issues such as motivation and benefits by the implementation of the standard, which allows anticipating these results to other organizations interested in implementing this kind of standards.

Les algues del gènere Cystoseira són els principals organismes formadors d'estructura en fons rocosos ben il·luminats del Mar Mediterrani. Formen unes comunitats molt estructurades que s'assemblen ecològicament als boscos terrestres i que són sensibles als impactes antròpics. Aquesta tesi s'ha centrat en l'estudi de les espècies i comunitats dominades per Cystoseira que es troben en ambients calmats, és a dir, en petites cales i/o badies. S'han abordat diversos aspectes com són la distribució, composició, estructura i biogeografia d'aquestes comunitats, així com els efectes de la contaminació sobre les mateixes. Per una banda, s'ha documentat l'estat actual de les comunitats dominades per C. crinita a nombrosos llocs al llarg de tot el Mediterrani, aportant informació sobre la seva composició, estructura, variació biogeogràfica i dinàmica de la comunitat a llarg termini. S'ha documentat la desaparició de diverses espècies de Cystoseira en zones afectades per impactes antròpics diversos i s'ha proporcionat la primera evidència experimental de la desaparició d'espècies de Cystoseira a causa de la contaminació. / Macroalgae of the genus Cystoseira are the main engineering species in shallow rocky bottoms in the Mediterranean Sea. They dominate diverse and structured assemblages which are ecologically similar to terrestrial forests and show high sensitivity to human impacts. This thesis has focused on the study of the species and assemblages dominated by Cystoseira which appear in sheltered environments, such as bays and small coves. The study of the distribution, composition, structure, biogeography, effects of pollution and recovery potential of these assemblages are the main subjects of the thesis. By one hand, the current state of C. crinita-dominated assemblages has been assessed for many localities through the Mediterranean. Information on the composition, structure, biogeography and long-term dynamics of these assemblages has been provided. The disappearance of different Cystoseira species in impacted areas has been documented and the first experimental evidence of pollution negative effects on Cystoseira populations has been provided.

En primer lloc, la recerca pretèn dibuixar un retrat sociològic i cultural de l'últim període del segle XX, marcat per la fascinació per la creació col·lectiva i els principis de mutació dels gustos del públic que presagien el declivi d'aquesta pràctica teatral. Intenta donar resposta a la delicada qüestió de saber si aquest canvi d'orientació era fruit d'una voluntat política o d'una evolució del sistema econòmic o simplement el final d'una moda. Remarca que el teatre de creació col·lectiva té un fort lligam amb l'associacionisme que suggereix una via alternativa en el funcionament relacional del món laboral. Per contrarestar la jerarquització, proposa un model igualitari de presa de responsabilitat i l'autogestió dels mitjans econòmics. Cap als anys 90, la influència de l'esperit de l'associacionisme s'ha reduït i en conseqüència la forma teatral que representava els gustos d'aquest moviment social ha perdut ressó. La creació col·lectiva magnifica la figura de l'actor, perquè posar l'executant com a responsable de la creació suposa crear un espectacle partint dels coneixements de l'intèrpret. L'obra s'elabora a l'escenari durant els assaigs a base d'improvisacions i privilegia l'acció i el gest. Les troballes neixen de "l'estat de joc" que l'actor desenvolupa per la pràctica diària. Es busca l'espontaneïtat, entesa com una recerca sobre sí mateix i no com un tot s'hi val. L'impuls de la persona és filtrat pels coneixements de l'actor que domina el seu Art. / En primer lugar, la investigación pretende dibujar un retrato sociológico y cultural del último período del siglo XX, marcado por la fascinación por la creación colectiva y el inicio del cambio de gustos del público que presagian el declive de esta práctica teatral. Intenta dar respuesta a la delicada pregunta de dilucidar si este cambio de orientación fue fruto de una voluntad política, de una evolución del sistema económico, o simplemente el final de una moda. Realza que el teatro de la creación colectiva mantiene un destacable lazo con el sistema asociativo que sugiere una alternativa en el funcionamiento relacional del mundo laboral. Para contrarrestar la imposición de la jerarquía, propone un modelo igualitario y la auto-gestión de los medios económicos. Hacia los años 90, la influencia del sistema asociativo se reduce y en consecuencia la forma teatral que representaba los gustos de este movimiento social pierde fuelle. La creación colectiva magnifica la figura del actor porque otorgar al ejecutante la responsabilidad de la creación presupone crear un espectáculo a partir de los conocimientos del intérprete. La obra se elabora en el escenario, en los ensayos, a base de improvisaciones. Los hallazgos nacen del "estado de juego" que el actor desarrolla con la práctica diaria. Se busca la espontaneidad, entendida como una investigación sobre sí mismo y no como "todo vale". El impulso de la persona se filtra a través de los conocimientos del actor que domina su arte. / First of all, the research tries to draw a sociological and cultural picture of the last period of the XXth Century, characterized by the fascination for collective creation and the beginning of change: the taste of public mutated and this fact foresaw the decline of that theatre practice.The author aims to understand this process and answer a sensitive question: was that change planed by political will or was it the result of an evolution of the economic system, or more simply, was it the end of a state of mood? She remarks that this practice has a link with the encrease of the spirit of association which proposes an alternative way for the relationships in the labour.To counteract the hierarchy, it presents a pattern of equality to take decisions and it suggests the self-management of the economic means. In nineties, spirit of association partly lost its weight and consequently that teatrical aesthetics which stood for the taste of that social movement faded. Collective creation puts the actor in the loop. This one becomes responsible of the creation because he creates the show taking account of his own knowledge of interpretation art. The show moves forward on stage during rehearsals thank to improvisations. Actors discover the findings of the play when they are in a particular state, a playing mood. They develop it throughout the daily practice. They look for spontaneity as a research upon themselves but not everything is accepted. Personal impulse is filtered through actor's skills.

Sa Calatrava Mon Amour és l'anàlisi de la relació entre els plans de reforma urbanística del barri de Sa Calatrava (Palma, Mallorca) i les formes d'acció col·lectiva dels residents d'aquest barri. Aquesta recerca ve articulada per una triple hipòtesi: (a) el principal objectiu dels plans de reforma urbanística és produir oportunitats de plusvàlua (fonamentalment immobiliària); (b) el procés econòmic pel qual s'augmenta el valor econòmic no s'efectua solament a través de processos estrictament econòmics, sinó de processos simbòlics que atorguen nous significats culturals al lloc; (c) existeix una relació directa entre la voluntat dels plans urbanístics de produir plusvàlues i l'erosió de les formes d'acció col·lectiva, procés que a la tesi s'expressa amb el terme despolitització. L'elecció de Sa Calatrava com a unitat d'anàlisi respon precisament a la voluntat de la recerca d'estudiar els efectes de la globalització neoliberal en contextos heurísticament apropiats per a la investigació qualitativa de matriu antropològica. Sa Calatrava complia aquest perfil. Per una banda, les seves reduïdes dimensions (menys de 2000 habitants) permeteren un treball de camp etnogràfic detallat amb residència in situ que s'estengué durant dos anys. Per l'altra banda, a mitjans dels anys 90 l'Ajuntament de Palma emprèn un gir clar i explícit de caràcter neoliberal de les seves polítiques urbanístiques pel qual el principal objectiu d'aquestes ja no és la satisfacció dels interessos dels residents, sinó la creació d'oportunitats de plusvàlua que puguin atreure fluxos globals de persones i capitals. Aquest gir es fa especialment manifest en aquells barris del centre històric que, com Sa Calatrava, eren objecte de reforma urbanística. En aquests barris la gentrificació és el procés central que permet la realització de la plusvàlua, tenint no obstant en compte que el bessó d'aquesta plusvàlua no es troba en la venda d'un immoble, sinó en el procés pel qual els immobles d'una zona de la ciutat han tingut una revalorització major a la dels la resta de la ciutatPer a dur a terme aquesta revalorització, i més enllà de les renovacions de l'entorn construït i de les ajudes directes i indirectes a la inversió, dos factors, profundament relacionats, han estat fonamentals. Per una banda ens trobem amb la posada en joc d'una retòrica sobre el valor cultural i patrimonial del barri oficialment adreçada a atreure turistes, retòrica que suposa una eufemització, i per tant una ocultació i legitimació, de l'augment del valor econòmic. Per altra banda ens trobem amb l'eradicació d'aquells elements que s'associaven amb la degradació i l'estigma del barri. Més enllà de l'expulsió de determinats residents, aquesta eradicació s'ha dut a terme mitjançant la pacificació de l'espai públic i de les activitats que s'hi duien a terme (reunions informals, mercadillos setmanals, etc.). Aquesta erosió de l'espai públic com a espai de comunicació i relació pels residents en favor d'una concepció de l'espai públic com a lloc de gaudi estètic pels visitants és un element central de la tesi. Així, serà en bona mesura aquesta erosió de l'espai públic la responsable que quan els gentrificadors vagin poblant el barri hi hagi un profund desconeixement entre aquests i els antics veïns, una cesura entre els dos grups demogràficament identificables. Això ens du a la qüestió final i central de la despolitització. Amb aquest terme volem agrupar tres processos que juguen un paper central en el procés de producció de Sa Calatrava com un espai idoni per a l'extracció de plusvàlues: (1) la despolitització d'aquelles instàncies polititzades, com les Associacions de Veïns, que són captades pel poder polític i juguen un paper clau en la legitimació i articulació de l'embelliment i la pacificació del barri. (2) L'erosió de les possibilitats que emergeixi una acció col·lectiva hegemònica, el que s'observa en l'erosió de les dimensions relacionals de l'espai públic, la divisió dins el barri i en la substitució de categories com veí o resident (i dels drets instituïts associats a elles) per d'altres com visitant o propietari. 3) Quan aparegui l'acció col·lectiva serà canalitzada de tal manera que emfasitzi el valor de canvi de l'espai i la possible producció de plusvàlua. Aquest darrer punt s'observa molt carament en el fet que a Sa Calatrava aquells grups que arriben a articular-se contra el desenvolupament dels plans urbanístics acaben apel·lant al valor cultural i patrimonial del barri i a la necessitat que aquest (que no oblidem que és un element legitimador del procés neoliberal de regereneració) sigui preservat. La conclusió final que s'extreu de la tesi és doncs que la despolització no és un efecte o un epifenomen de la voluntat de benefici que guia l'urbanisme neoliberal, sinó un element central d'aquest en dos sentits. En primer lloc aquesta despolitització és un requisit per a què l'extracció de plusvàlua es pugui realitzar de manera eficient (p.e. per a què no hi hagi protestes articulades). En segon lloc és en si mateixa un objectiu de l'urbanisme neoliberal, que d'aquesta manera pot ser considerat no només com una eines econòmica sinó com a un mecanisme de control polític i governamentalitat. Aquesta entenem que és una característica aplicable a tot el procés de neoliberalització, de tal manera que podem considerar-lo com una estratègia classista. / "Sa Calatrava mon amour" is the history of 30 years (from 1975 to the present) of collective action in Sa Calatrava (Majorca, Spain), a neighborhood that during the past fifteen years has been subjected to multiple plans of urban regeneration. Sa Calatrava is a very small neighborhood (around 2000 inhabitants) situated in the eastern part of the seafront of the historical center of Palma, the capital city of Majorca, one of the main tourist destinations in the Mediterranean. My doctoral research, based on a two-year fieldwork, deals with the relationship and coherence between the forms of collective action in Sa Calatrava and the plans of urban regeneration, with their aim to increase the real estate values of the area. The central hypothesis of the research is that the process of neo-liberalization is not only an economic process that imposes a discipline of value but also requires the depoliticization of society. Beyond the depoliticization of grassroots movements and groups, this process of depoliticization is grounded on the loss of control of its own space by inhabitants and consequently the substitution of categories like neighbor/resident by others such as user, buyer or visitor and the erosion of the public and relational dimensions of public space. Gentrification is the way by which real estate surpluses are being obtained in the area, but they are produced somewhere else. It is in the production of Sa Calatrava as a valuable setting through the investment in the built environment (façade refurbishing, street renovations, etc.) and through the creation of a culturally valuable narrative based on heritage and history (officially targeted at attracting tourists) where we must find the social production of a space suitable to the needs of the realtors and constructors. For surplus values to be efficiently extracted the neighborhood must be embellished and pacified, an public space loses its role as a space for communication and sociability. Consistently, conflicts among different groups of residents, as well the loss of control of its own space by inhabitants is not a consequence of the gentrification process, but a consequence of the way space has been produced in order to enhance exchange value. KEYWORDS: economic anthropology, urban anthropology, urban studies, Palma, Majorca, gentrification, neoliberalism, depoliticization, eighbours' Associations, entrepreneurial turn, surplus value, social production of space, neighbourhood, Mediterranean, heritage, tourism, commodification, ethnography, social class, governmentality, pacification, embellishement.

La tesi planteja cóm la comunicació en general, i en particular la institucional, vinculada a organismes oficials com el Real Patronato sobre Discapacidad, influeix decisivament sobre la intervenció i el canvi social del fenomen de la discapacitat.El treball es centra en l'anàlisi de la cultura organitzcional i l'estil comunicacional de l'esmentada institució des d'una perspectiva transversal, es a dir, des de la coherència i la corresponsabilitat generada entorn a la seua comunicació interna i externa. Aquest anàlisi ha portat a concloure, a més a més, que la veritable protagonista del fenomen de la discapacitat és tota la societat i no sols un dels seus actors per damunt dels altres. Aquesta visió és la que ens ha portat a trobar una via d'equilibri sobre els conflictes plantejats en discapacitat, a través d'una bona aplicació de l'experiència històrica i la revalorització de les relacions mútues. En aquest procés contribueix positivament l'adquisició d'una mirada comunicacional pròpia que siga corresponsable i coherent amb la finalitat de la institució i que abaste una major eficàcia cultural i una millor comprensió de la diversitat humana.

Aquesta tesi vol respondre a dos preguntes fonamentals en l'àrea de recerca de la migració transnacional: s'impliquen els immigrants en el transnacionalisme polític? I, quins són els factors determinants del seu activisme polític transnacional ? Per respondre a la primera qüestió, comparo el nivell d'activisme polític transnacional d'una mostra d'associacions de diferents orígens immigrants a Barcelona. Per contestar a la segona, centro l'atenció en possibles factors determinants a dos nivells, meso i macro. La tesis demostra que l'activisme polític transnacional no està generalitzat entre totes les associacions a Barcelona, que presenta un nivell relativament baix de regularitat, i que generalment es desenvolupa al nivell nacional. També demostra que la necessitat d'examinar l'efecte del context de sortida i, més en concret, l'estructura d'oportunitats polítiques del país d'origen sobre el transnacionalisme polític de les associacions d'immigrants. Altres determinants a nivell meso, com les xarxes socials o les fonts de finançament semblen explicar la variació en l'activisme polític transnacional de les associacions d'immigrants. / This thesis addresses two fundamental questions in the transnational migration research field: whether or not all immigrants engage in political transnationalism? And which are the main determinants of their transnational political activism? To answer the first research question, I specifically compare different degrees of transnational political engagement of various national/ethnic origin immigrant associations in Barcelona. To answer the second research question, I focus on meso- and macro- levels determinants. The thesis demonstrates that transnational political engagement is not generalised among all immigrant associations in Barcelona, presents a relatively low level of regularity, and is generally nationally based. It also demonstrates the importance of studying the effect of the exit context and, in particular, of the political opportunity structure in home country on the political transnationalism of immigrant associations. Meso- level determinants like social networks and sources of funds also seem to explain the variance in immigrant associations' transnational political engagement.